Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Sicília

Encara que us sembli estrany unes vacances a Sicília son una bona proposta familiar. Cert que Sicília està lluny, te la mafia, que no veureu ni us molestarà per a res, i és molt bruta, molt bruta, caòtica i desordenada. Cert que les normes de tràfic no es respecten. Però deixant de banda aquestes realitats i alguns tòpics, aquesta gran illa Mediterrània és preciosa. Gent amable, acollidora, encara poc tocada per convencionalismes i pels diners. Paisatges reals, purs, gens turístics. Mediterrània en estat inicial. Platges de somni, ciutats plenes d’art i d’història. Racons naturals d’una bellessa indescriptible. Nosaltres varem fer un tour per Sicília arribant des de Roma, on havíem anat en vaixell des de Barcelona, amb Grimaldi Lines. Fàcil i no gaire car. També podeu volar i llogar allà un cotxe. No heu de deixar de visitar Palerm, la capital, una de les ciutats més maques que mai hem vist. Siracusa és una altra ciutat que cal veure a Sicilia, grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una ciutat perduda en el temps. També llocs més remots, com ara Piazza Armerina, un poble on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. Carrers estrets, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. Una altra vila que ens va encantar és Noto, patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Taormina, penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre una mar blava turquesa, amb l’Etna de fons, i el seu teatre grec, impressionant. Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia. Finalment Catània, que és la gran ciutat de Sicilia. La Catània barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. A la foto el mercat del peix, a Catània, inoblidable. I les illes Eòlies amb els seus volcans encara actius, i les gorges del riu Alcàntara, i les salines de Tràpani… Impossible parlar de tot. Nosaltres vàrem dormir als Ibys Styles de Acireale, prop de Catània i del port de Palerm, fantàstics, perfectes, barats, ideals per a famílies. I hem dinat a molts llocs, mireu les entrades de Sicília al nostre bloc per a més informació!.

Aunque os parezca extraño unas vacaciones en Sicilia son una buena propuesta familiar. Cierto que Sicilia está lejos, tiene la mafia, es muy sucia, muy sucia, y es caótica y desordenada. Cierto que las normas de tráfico no se respetan. Pero dejando de lado estas realidades y algunos tópicos, esta gran isla Mediterránea es preciosa. Gente amable, acogedora, aunque poco tocada por convencionalismos y por el dinero. Paisajes reales, puros, nada turísticos. Mediterráneo en estado puro. Playas de ensueño, ciudades llenas de arte y de historia. Rincones naturales de una belleza indescriptible. Nosotros hicimos un tour por Sicilia llegando desde Roma, donde habíamos ido en barco desde Barcelona, con Grimaldi Lines. Fácil y no muy caro. También pueden volar y alquilar allí un coche. No deben dejar de visitar Palermo, la capital, una de las ciudades más bonitas que nunca hayamos visto. Siracusa es otra ciudad que hay que ver en Sicilia, griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Una ciudad perdida en el tiempo. También lugares más remotos, como Piazza Armerina, un pueblo donde deberán ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. Otra villa que nos encantó es Noto, patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Taormina, colgada en el aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, con el Etna de fondo, y su teatro griego, impresionante. Cefalú es una bonita ciudad, muy turística, quizás la más llena de turistas de Sicilia. Finalmente Catania que es la gran ciudad de Sicilia. La Catania barroca por obra del Etna, terrible volcán siciliano que preside el horizonte de la ciudad. Y las islas Eolias con sus volcanes aún activos, y las gargantas del río Alcántara, y las salinas de Trapani … Imposible hablar de todo. Nosotros dormimos los Ibys Styles de Acireale, cerca de Catania y del puerto de Palermo, fantásticos, perfectos, baratos, ideales para familias. Y hemos comido en muchos lugares, ¡vea las entradas de Sicilia a nuestro blog para más información!.

Piazza Armerina

Piazza Armerina és un poble del centre de SicíliaPiazza Armerina és un poble del centre de Sicília on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable per qualsevol persona que visiti l’illa. Però no cal entristir-se davant l’expectativa de fer un volt per aquesta bonica ciutat. És molt maca, te bons restaurants i una catedral guapíssima. La regió que envolta Piazza Armerina tampoc no és lletja. Es tracta d’un seguit de turons boscosos, d’un miler de metres d’altura, que aporten un aire fresc a la zona i fan que les temperatures es mantinguin a ratlla, cosa que no vol dir que no faci molta calor. Com ja hem dit abans, Piazza és famosa Vila Romana del Casale, però ella mateixa te llocs preciosos. Ocupa un turó on les cases s’esglaonen i el duomo presideix, imponent, a 721 mts. Podeu pujar amb el cotxe fins dalt de tot i aparcar prop de la catedral. És zona blava i mai no hi ha ningú. I tot els carrers estrets mai no us quedareu clavats, la ruta pers autos dins de la vila està molt ben pensada, és ample, i els carrers son de direcció única. Aquí mimen els turistes, i tot està molt més net que a la resta de Sicília. Tot el casc antic, amb carrers estrets que pugen i baixen, està ple de palaus i esglésies renaixentistes i barroques, com ara el palazzo Trigona, per exemple. Durant la mare de Déu d’agost, del 12 al 15 aproximadament, hi ha una festa molt viscuda per la gent de Piazza, es tracta del Palio dei Normanni, que celebra l’alliberament dels àrabs per part de Roger. Podeu dinar molt bé a Piazza. Nosaltres ho vam fer al restaurant Trattoria Al Goloso, al centre del casc antic, a la Piazza Garibaldi, la primera que trobareu quan sigueu dins dels carrerons del centre del poble. Just a l’altre racó de la plaça també ens va fer molt el pes un altre restaurant anomenat Amici Mei. ¡Si aneu cap al Casale no us oblideu de Piazza Armerina!.

Piazza Armerina es un pueblo del centro de Sicilia donde deberá ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable para cualquier persona que visite la isla. Pero no hay que entristecerse ante la expectativa de dar una vuelta por esta hermosa ciudad. Es muy bonita, tiene buenos restaurantes y una catedral guapísima. La región que rodea Piazza Armerina tampoco es fea. Se trata de una serie de colinas boscosas, de un millar de metros de altura, que aportan un aire fresco en la zona y hacen que las temperaturas se mantengan a raya, lo que no quiere decir que no haga mucho calor. Como ya hemos dicho antes, Piazza es famosa Villa Romana del Casale, pero ella misma tiene lugares preciosos. Ocupa una colina donde las casas se escalonan y el duomo preside, imponente, a 721 mts. Puede subir con el coche hasta arriba de todo y aparcar cerca de la catedral. Es zona azul y nunca hay nadie. Y todo las calles estrechas nunca os quedaréis clavados, la ruta pers autos dentro de la villa está muy bien pensada, es ancho, y las calles son de dirección única. Aquí miman los turistas, y todo está mucho más limpio que en el resto de Sicilia. Todo el casco antiguo, con calles estrechas que suben y bajan, está lleno de palacios e iglesias renacentistas y barrocas, como el palazzo Trigona, por ejemplo. Durante la Virgen de agosto, del 12 al 15 aproximadamente, hay una fiesta muy vivida por la gente de Piazza, se trata del Palio dei Normanni, que celebra la liberación de los árabes por parte de Roger. Puede comer muy bien a Piazza. Nosotros lo hicimos en el restaurante Trattoria Al Goloso, en el centro del casco antiguo, en la Piazza Garibaldi, la primera que encontrará cuando esté dentro de los callejones del centro del pueblo. Justo al otro rincón de la plaza también nos hizo mucho el peso otro restaurante llamado Amici Mei. ¡Si va hacia el Casale no se olvide de Piazza Armerina !.

Erice

Erice no sembla part de Sicília. Després de dies i dies admirant bellíssimes esglésies barroques, palaus plens de mosaics, ciutats monumentals, visitar aquest petit poble medieval damunt del Monte San Giuliano, a més de 750 mts d’alçada damunt el mar i la plana de Tràpani se’ns va fer molt estrany. Erice no te temples fastuosos, sinó una catedral romànica, o gòtica, normanda, amb la seva torre, carrers estrets de pedra, cases d’una o dues altures i palaus sense gaire pedigree. És com visitar Peratallada o Pals, a l’Empordà, després d’haver fet una ruta per la Barcelona modernista. Res a veure. Però el que si podem dir és que cal visitar Erice. Primer per les vistes. Si no hi ha núvols o boira, molt freqüents aquí dalt, podreu veure l’Àfrica, l’Etna o més enllà. Per descomptat Tràpani i el mar segur. En un extrem de la vila s’aixeca un antic castell atrotinat, dedicat a Venus, patrona de la ciutat. Conserva totes les muralles, i les seves portes. De fet aparcareu, quasi segur, a la porta de Tràpani, per començar a pujar, carrer amunt, cap al cor d’Erice. Però també podeu estalviar-vos les innombrables corbes de la carretera, apta només per a gent a qui li agradi molt conduir, agafant el funicular que surt de la nova Erice, al peu de l’antiga, a tocar de Tràpani. Però si heu aparcat a Porta Trápani, podreu veure el Duomo, anomenat la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que com ja hem dit és del segle XIV, i el campanar, també n’hem parlat abans, separat de l’església, una torre catalana. També son boniques l’església de San Salvatore, el Museo Cordici, a la plaça, la Piazza San Doménico, amb la seva església, i les de San Giuliano o San Martín, que ens van agradar molt. No son res de l’altre mon. Petits temples sense més. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots ells. Fora les muralles teniu Santa Ursula i la Addolorata, i dalt de tot el castell de Venus. Per dinar hi ha molt bons llocs. Nosaltres hem estat al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé. Però passant, ja de tornada, també ens va agradar molt Gli Archi di San Carlo, un altre restaurant molt mono i acollidor, que haguéssim escollit sense dubtar-ho si l’haguéssim vist abans que l’altre. De tota manera, bona visita a Erice, i ja ens direu alguna cosa del San Carlo si hi aneu vosaltres!.

Erice no parece parte de Sicilia. Después de días y días admirando bellísimas iglesias barrocas, palacios llenos de mosaicos, ciudades monumentales, visitar este pequeño pueblo medieval encima del Monte San Giuliano, a más de 750 mts de altura sobre el mar y la llanura de Trapani se nos hizo muy extraño. Erice no tiene templos barrocos fastuosos, sino una catedral románica, o gótica, normanda, con su torre, calles estrechas de piedra, casas de una o dos alturas y palacios sin mucho pedigree. Es como visitar Peratallada o Pals, en el Empordà, después de haber hecho una ruta por la Barcelona modernista. Nada que ver. Pero lo que si podemos decir es que hay que visitar Erice. Primero por las vistas. Si no hay nubes o niebla, muy frecuentes aquí arriba, se podrá ver África, el Etna o más allá. Por supuesto Trapani y el mar, seguro. En un extremo de la ciudad se levanta un antiguo castillo destartalado, dedicado a Venus, patrona de la ciudad. Conserva todas las murallas, y sus puertas. De hecho vais a aparcar, casi seguro, en la puerta de Trapani, para empezar a subir, calle arriba, hacia el corazón de Erice. Pero también se pueden ahorrar las innumerables curvas de la carretera, apta sólo para gente a la que le guste mucho conducir, cogiendo el funicular que sale de la nueva Erice, al pie de la antigua, cerca de Trapani. Pero si han aparcado en Puerta Trápani, podrán ver el Duomo, llamado la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que como ya hemos dicho es del siglo XIV, y el campanario, también hemos hablado de él antes, separado de la iglesia, que es una torre catalana. También son bonitas la iglesia de San Salvatore, el Museo en la plaza, la Piazza San Doménico, con su iglesia, y las de San Giuliano o San Martín, que nos gustó mucho. No son nada del otro mundo. Pequeños templos sin más. Hay una entrada combinada para acceder a todos ellos. Fuera de las murallas tienen Santa Ursula y la Addolorata, y arriba de todo el castillo de Venus, ya citado. Para comer hay muy buenos lugares. Nosotros hemos estado en el Monte San Giuliano, un restaurante típico siciliano, clásico, montado en una antigua casa solariega, con un patio con mucha sombra, y salones interiores de piedra vista. Bien. Pero pasando, ya de vuelta, también nos gustó mucho Gli Archi di San Carlo, otro restaurante muy mono y acogedor, que hubiéramos escogido sin dudarlo si la hubiéramos visto antes que el otro. De todos modos, buena visita a Erice, y ya nos diréis algo del San Carlo si vais vosotros.

Milazzo

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement no pararíeu mai a Milazzo i, probablement, seria una sabia decisió. Però haureu de parar a Milazzo perquè és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses, en parlarem tot seguit, i no podeu deixar-les de visitar. Fins i tot ens atreviríem a dir que potser no hauríeu de visitar Sicília si no penseu anar a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. És fort, però és així. Ja en parlarem… Doncs bé, ja que haureu de dormir a Milazzo uns dies més val que en descobrim els secrets i els atractius, que n’hi ha, i molts. Primer la seva platja. No surt als llibres ni guies de viatges però ens va agradar molt. No la del costat del port, és clar, amb vistes a la refineria, sinó la oposada, la del Tonno. Platja de picons de mida mitjana, neta, molt neta, de tons blaus i liles, llarga, llarguíssima… la teniu a la foto!. L’altra és la pròpia situació de la vila, integrada en una península estreta que s’endinsa en el mar, molt bonica, amb vistes a les Illes Eòlies i a Sicília, i al mar, molt maques. La costa de Milazzo, com una falç, o una llengua, entra molts kms. mar endins, de manera que la població gaudeix de dos costes. Milazzo també te un casc antic, coronat per un poderós castell, de fet una ciutadella que es visita i es paga. Està situat damunt un penyal de roca amb vistes al·lucinats, arribant-se a veure fins i tot Calàbria. Milazzo també te algunes esglésies, no molt xules però resultones. El Duomo de Santo Stefano és molt modern, del segle XIX. En canvi és més bonic el convent de San Francesco di Paola, barroc i escenogràfic, amb un curiós altar de miralls. El palau dei Marchesi d’Amico, ara bibilioteca municipal, és del segle XVIII. La Tonnara, al final de la platja de Ponent, és un lloc bonic i hi ha bons restaurants. La platja de Tindari, a uns 30 kms de la ciutat, amb els seus llacs de Marinello, és una altra excursió molt recomanable, de la que ja hem parlat al nostre bloc. Per dinar o sopar us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent que ja us hem citat, dins aquella Tonnara on morien les tonyines. Pedra vista arran de mar, plats ben cuinats, ambient de glamour, cuina siciliana, bon peix. Recomanable. El segon serà el nostre preferit. Es diu el Tritone, una pizzeria i restaurant a tocar de la Tonnara i la Mucciara. La sala gran, dedicada a noces i banquets és una mica desangelada, però la terrassa superior, sobretot de nit, és magnífica. Com les pizzes, el peix i el servei. Deixeu-vos aconsellar!. No te gaire glamour però es menja molt bé. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo!.

Milazzo no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente no pararíamos nunca en Milazzo y, probablemente, sería una sabia decisión. Pero tendrán que parar a Milazzo porque es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas, como hablaremos a continuación, y no pueden dejarlas de visitar. Incluso nos atreveríamos a decir que tal vez no deberíais visitar Sicilia si no pensáis ir a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. Es fuerte, pero es así. Ya hablaremos … Pues bien, ya que tendrán que dormir en Milazzo unos días más vale ver como le descubrimos los secretos y los atractivos, que los hay, y muchos. Primero su playa. No sale en los libros ni guías de viajes pero nos gustó mucho. No la del lado del puerto, claro, con vistas a la refinería, sino la opuesta, la del Tonno. Playa muy limpia, de tonos azules y lilas, larga, larguísima … la tenéis en la foto. La otra es la propia situación de la ciudad, integrada en una península estrecha que se adentra en el mar, muy bonita, con vistas a las Islas Eolias y a Sicilia, y al mar, muy bonitas. La costa de Milazzo, como una hoz, o una lengua, entra muchos kms. mar adentro, por lo que la población disfruta de dos costas. Milazzo también tiene un casco antiguo, coronado por un poderoso castillo, de hecho una ciudadela que se visita y se paga. Está situado sobre un peñasco de roca con vistas, llegándose a ver incluso Calabria. Milazzo también tiene algunas iglesias, no muy chulas pero resultonas. El Duomo de Santo Stefano es muy moderno, del siglo XIX. En cambio es más bonito el convento de San Francesco di Paola, barroco y escenográfico, con un curioso altar de espejos. El palacio dei Marchesi de Amico, ahora bibilioteca municipal, es del siglo XVIII. La Tonnara, al final de la playa de Poniente, es un lugar hermoso y hay buenos restaurantes. La playa de Tindari, a unos 30 kms de la ciudad, con sus lagos de Marinello, es otra excursión muy recomendable, de la que ya hemos hablado en nuestro blog. Para comer o cenar les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente que ya os hemos citado, dentro de aquella Tonnara donde morían los atunes. Piedra vista la orilla del mar, platos bien cocinados, ambiente de glamour, cocina siciliana, buen pescado. Recomendable. El segundo será nuestro preferido. Se llama el Tritone, una pizzería y restaurante junto a la Tonnara y la Mucciara. La sala grande, dedicada a bodas y banquetes es un poco desangelada, pero la terraza superior, sobre todo de noche, es magnífica. Como las pizzas, el pescado y el servicio. Déjese aconsejar. No tiene mucho glamour pero se come muy bien. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo.

Tíndari

La meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú. Malgrat ser una de les platges més boniques de l’illa no està gaire concorreguda, no està gens massificada. La gent no la coneix, gràcies a Déu, perquè en cas contrari no s’hi cabria. El promontori de Tíndari entra dins el mar, amb el santuari al damunt, creant una llengua de sorra que s’endinsa encara més dins les aigües balves del Tirrè. La platja, així salvaguardada, es tanca en ella mateixa com una petxina, guardant unes llacunes de colors, mida i forma variades al llarg de l’any. De fet Tindari son moltes coses en una: mar, santuari, llacunes. I, a més no hi ha una platja, sinó moltes platges en una. La que pertany a la pròpia costa siciliana, una badia amable i agradable amb barquetes movent-se al suau embat de les ones, on podeu anar caminant fins les llacunes, i dues més: la que mira cap aquesta costa des de la banya que s’endinsa en el mar, i la que des de la banya de sorra mirà mar obert. Unes llanxes ràpides transporten per 5€ els visitants i banyistes des d’una a altra platja. El santuari de la Mare de Déu de Tindari, molt venerada, contempla aquesta fantasia del mar i la terra des del seu penyal a 200 mts d’alçada. Si hi pugeu descobrireu les vistes espectaculars damunt les platges de Tíndari, els llacs de Marinello que es formen sota mateix, zona protegida, reserva natural, i les illes Eòlies. Pels que tinguin ganes de descoberta aquí dalt, prop del temple de la verge negra de Tíndari, es poden visitar el que queda d’una poderosa vila grega, Tyndaris, sobretot un bonic teatre grec. Cal dir que l’accés al santuari, i a la ciutat grega es diferent de l’accés a la platja de Tíndari i als llacs de Marinello. Al temple damunt l’espadat rocós s’hi arriba des de Patti, per carretera estreta però bona. A la platja s’hi va per Falcone, en direcció a Oliveri, poble del que depen el barri mariner de Marinello, on està la platja i les llacunes. S’hi arriba passant per una zona d’urbanitzacions, sense pèrdua. Podeu dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Es tracta d’un lido, és a dir d’una zona de serveis, on a més del restaurant, trobareu parasols, cadires de platja, dutxes… Es menja bé, és baratet i, sobretot, està a la increible platja de Tíndari!.

La maravillosa playa de Tíndari se extiende, solitaria en la costa norte de Sicilia, entre Milazzo y Cefalú. A pesar de ser una de las playas más bonitas de la isla, no está muy concurrida, no está nada masificada. La gente no la conoce, gracias a Dios, porque de lo contrario no se cabría. El promontorio de Tíndari entra en el mar, con el santuario encima, creando una lengua de arena que se adentra aún más en las aguas del Tirreno. La playa, así salvaguardada, se encierra en sí misma como una concha, guardando unas lagunas de colores, tamaño y forma variadas a lo largo del año. De hecho Tindari son muchas cosas en una: mar, santuario, lagunas. Y, además no hay una playa, sino muchas playas en una. La que pertenece a la propia costa siciliana, una bahía amable y agradable con barcas moviéndose al suave embate de las olas, de donde podrá ir andando hasta las lagunas, y dos más: la que mira hacia esta costa desde el cuerno que se adentra en el mar, y la que desde el cuerno de arena mira al mar abierto. Unas lanchas rápidas transportan por 5 € los visitantes y bañistas desde una a otra playa. El santuario de la Virgen de Tindari, muy venerada, contempla esta fantasía del mar y la tierra desde su peñasco a 200 mts de altura. Si subís descubrireis las vistas espectaculares sobre las playas de Tíndari, los lagos de Marinello que se forman debajo, zona protegida, reserva natural, y las islas Eolias. Para los que tengan ganas de descubrimiento aquí arriba, cerca del templo de la virgen negra, se pueden visitar las ruinas, lo que queda de una poderosa ciudad griega, Tyndaris, sobre todo un bonito teatro griego. Hay que decir que el acceso al santuario, y en la ciudad griega es diferente del acceso a la playa de Tíndaro y los lagos de Marinello. En el templo encima del acantilado rocoso se llega desde Patti, por carretera estrecha pero buena. A la playa se va por Falcone, en dirección a Oliveri, pueblo del que depende el barrio marinero de Marinello, donde está la playa y las lagunas. Se llega pasando por una zona de urbanizaciones, sin pérdida. Pueden comer muy bien en la playa de Tindari, en el restaurante llamado Lido Belvedere, en la misma arena, justo delante de donde salen las barcas que transportan a la gente hasta la punta del cuerno. Buen aparcamiento delante del local. Se trata de un lido, es decir de una zona de servicios, donde además del restaurante, encontrarán sombrillas, sillas de playa, duchas … Se come bien, es baratito y, sobre todo, está en la increíble playa de Tindari.

Les illes Eòlies

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Acireale

Acireale no és una visita de primera línia en un tour per Sicilia. Ni estem segurs que ho sigui de segona. Però a nosaltres Acireale sempre ens quedarà al cor per dos motius: l’hotel Ibis Styles Acireale i la trattoria ristorante U Puttusu, el millor restaurant de Sicília. Anem a pams. Acireale no és lleig. Està brut, descuidat, una mica abandonat, com tota la illa. Però te un centre històric graciós, amb un parell d’esglésies boniques, no la catedral exactament, sinó la Basilica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, molt bonic o, un xic més avall, San Domenico, o la bellíssima Basílica de San Sebastiano, barroc del bo. Ara bé, nosaltres hi vam parar a dormir. I us recomanem que també ho feu vosaltres, al magnífic Ibis Styles, que està situat als afores. Modern, acollidor, net, no gaire car, amb habitacions molt grans, amb dos llits de matrimoni, i els nens dormint i esmorzant gratis. No lluny de l’hotel una platja de roques volcàniques dins un espai natural protegit. I l’altre motiu d’una parada a Acireale seria U Puttusu. Quin menjar sicilia més autèntic i més bo. Deixeu-vos aconsellar pel Giusseppe!. Antipasti Siciliani a tope!. I encara us direm un altre bon lloc per dinar o sopar, si esteu farts de bona cuina siciliana i anyoreu una pizza feta al forn de llenya, o una pasta italiana: la pizzeria Veccio Teatro. Si els preus de l’U Puttusu son de riure, els de la pizzeria davant del teatre Bellini son ridículs, increibles. Bona pizza, bona pasta per quatre cèntims!. Si feu d’Acireale el centre de la vostra estada al cantó est de Sicília podeu visitar còmodament l’Etna, el volcà actiu que dorm damunt de la vila, amenaçant-la. O anar fins la vibrant Catània, ciutat barroca preciosa, activa, bruta, mediterrània, brutal… per estomacs forts. O baixar al mar d’Aci Trezza, o d’Aci Castello, amb els farallons del ciclop, les platges d’aigua cristal·lina de pedres negres, volcàniques. O anar a Capo Mulini, petit port de pescadors adormit des de segles, o pujar amunt, cap a Taormina, encantadora ciutat medieval, pulcra i ordenada, plena de turistes, i banyar-vos llavors a les belles platges de sorra blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ja ho sabeu… Acireale val una parada en un periple per Sicília, encara que només sigui per menjar i dormir!.

Acireale no es una visita de primera línea en un tour por Sicilia. Ni estamos seguros de que lo sea de segunda. Pero a nosotros Acireale siempre nos quedará el corazón por dos motivos: el hotel Ibis Styles Acireale y la trattoria ristorante U Puttusu, el mejor restaurante de Sicilia. Vayamos por partes. Acireale no es feo. Está sucio, descuidado, algo abandonado, como toda la isla. Pero tiene un centro histórico gracioso, con un par de iglesias bonitas, no la catedral exactamente, sino la Basílica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, muy bonito o, un poco más abajo, San Domenico, o la bellísima Basílica de San Sebastiano, barroco del bueno. Ahora bien, nosotros paramos a dormir. Y se recomienda también lo hagais vosotros, en el magnífico Ibis Styles, que está situado en las afueras. Moderno, acogedor, limpio, no muy caro, con habitaciones muy grandes, con dos camas de matrimonio, y los niños durmiendo y desayunando gratis. No lejos del hotel una playa de rocas volcánicas dentro de un espacio natural protegido. Y el otro motivo de una parada en Acireale sería U Puttusu. Qué comida siciliana más auténtica y más buena. Déjese aconsejar por Giusseppe. Antipasti Siciliani a tope. Si los precios de la U Puttusu son de risa, los de la pizzería frente al teatro Bellini son ridículos, increíbles. Buena pizza, buena pasta por cuatro céntimos. Si hacen de Acireale el centro de su estancia en el lado este de Sicilia pueden visitar cómodamente el Etna, el volcán activo que duerme encima de la villa, amenazándola. O ir hasta la vibrante Catania, ciudad barroca preciosa, activa, sucia, mediterránea, brutal … para estómagos fuertes. O bajar al mar de Aci Trezza, o de Aci Castello, con los farallones del cíclope, las playas de agua cristalina de piedras negras, volcánicas. O ir a Capo Mulini, pequeño puerto de pescadores dormido desde siglos, o subir arriba, hacia Taormina, encantadora ciudad medieval, pulcra y ordenada, llena de turistas, y bañarse entonces a las bellas playas de arena blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ya lo sabéis … Acireale vale una parada en un periplo por Sicilia, aunque sólo sea para comer y dormir.

Cefalú

Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia, si deixem de banda Taormina, situada a la ruta entre Palerm i Messina, al nord de l’illa, just a mig camí. És una parada inevitable, perquè és preciosa. Però està impossible. Impossible aparcar, difícil entrar-hi… massa gent. I malgrat tot no us la podeu perdre. Te una platja bellíssima, llarga i, al final, tancant la perspectiva, teniu la vila de Cefalú enfilada dalt d’un turó abocat al mar, amb la catedral sobresortint entre els terrats de les cases. Potser haureu de fer cua al sortir de l’autopista i també en entrar a la ciutat per la carretera general. Una bon idea pot ser aparcar en un dels pàrquings prop de la platja, encara que la majoria estan força lluny del centre i no son més que grans extensions de terreny sorrenc sense cap servei. Però si el que voleu fer primer és banyar-vos és una bona alternativa. Cobren un preu fixe per dia, no molt car. També hi ha un pàrquing públic prop de l’estació, i uns quants de privats, realment pocs. El casc antic és peatonal. No s’hi pot entrar en cotxe ni en broma. Carrers estrets, sovint amb escales ho desaconsellen. També podeu aparcar al port nou, just a l’altra costat del penyal que suporta el poble, però teniu un parell de kms. caminant fins el duomo. Dit tot això, els carrers de Cefalú respiren mediterrània en estat pur, cases blanques, preciós. I la platja és pura meravella, aigua neta, blau turquesa, d’ensomni. I el duomo, d’estil normand, és guapíssim i conserva uns mosaics fantàstics. El front de mar de la vila és esplèndid, amb les cases de pedra, i la muralla, reflectint-se en les aigües del Tirrè. I el carrer principal, anomenat Corso Ruggero està ple de palaus i esglésies renaixentistes i barroques. No us podeu perdre, de cap manera, Cefalú si aneu a fer un volt per Sicília. Per dinar us aconsellarem bons llocs, tots al casc antic que és el què coneixem. La Locanda del Marinaio, bon restaurant de peix i d’especialitats sicilianes i italianes, és recomanable. Està al carrer Porpora 5. Molt bé Le Brace, fabulós, dels millors de l’illa. Al carrer d’accés al barri antic, Via 25 Novembre 1856, número 10. Una mica més enllà teniu, al número 17, Le Chat Noir, bo també. Al front de mar teniu Il covo del Pirata, a la Via Vittorio Emanuele, 59. I al Lungomare, a la platja, allunyats del centre, però prop d’on potser haureu aparcat, hi ha Al Gabbiano, molt bonic, clàssic, Lungomare Giuseppe Giardina, 17. I a tocar el popular i desenfadat Da Nino, típic restaurant de platja.

Cefalú es uno de los pueblos más visitados por los turistas en Sicilia. Su frente marítimo, su playa, larga y dorada, con el peñon que aguanta la villa medieval sobre el agua es delicioso. Cierto que está imposible de coches y gente, que hareis cola para entrar y salir, y que no aparcareis fácilmente. Pero os emocionaran sus largas playas, sus murallas frente al mar, su catedral normanda del siglo XII, la calle principal del casco viejo donde se alinean iglesias barrocas y palacios, el puerto viejo o la Porta de Pescara, una de las puertas del siglo XVII. Admirad el Duomo, con sus mosaicos, el monasterio de Santa Caterina, ahora ayuntamiento, el Palacio Episcopal i el palacio Piraino. Recorred sin prisa las estrechas callejuelas medievales empedradas hasta encontrar el mar o la catedral. No dejeis de ver Cefalú, aunque esté llena a rebosar de viajeros. Lo merece, es muy bonita.

Ragusa

Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. On se sent més influència d’Orient. Una vila que son dues, una més medieval, anomenada Ibla, que està posada, penjada de fet, en un turó. Carrers estrets, àrabs, en corba, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. L’altra més racional, renaixentista i barroca, carrers llargs, rectes, quadriculats. I entre les dues poblacions, que son una, escales i més escales, que tenen esglésies i palaus en cada tram. Una ciutat  estranya, diferent, màgica. Aparqueu al parking públic que està situat als peus d’Ibla, no lluny de l’església dita del “purgatori”, petita joia barroca, i recorreu primer Ibla. Aneu fins la catedral de Sant Jordi, escalinata imponent, bestial, de cinema, la millor façana de Sicilia. O bé pugeu cap a l’altra Ragusa, la més moderna, per les escales mentres visiteu esglésies i palaus. O bé deixeu el cotxe prop de la catedral moderna de la nova Ragusa, hi ha un bon parquing de pagament, cobert, a cobert dels sol inclement de Sicilia. I baixeu llavors a Ibla, per les escales dels palaus i els temples per arribar fins el purgatori i tornar a pujar fins San Giorgio. Heus ací el secret. Ja està!. Imaginem que heu aparcat a la Ragusa Nova. Podeu començar per visitar la catedral de Sant Joan, del 1700, barroca. Anat cap a Ibla pel Corso Italia veureu un munt de palaus barrocs, amb balcons decorats com el Palazzo Bertini. Més enllà teniu l’església del Carme i, a continuació entrareu al corso Mazzini, que us porta, escales avall, a Ragusa Ibla. No us perdeu Santa Maria de les Escales, magnífic temple, amb vistes sobre Ibla i, baixant més, el palau barroc de la Cancelleria i l’església della Madonna dell’Idria.  Ara sou al Purgatori, amb la seva bonica església, i el parquing lliure queda a sota vostre. Cal agafar la via del Mercato, cap a la piazza Duomo i poder admirar la façana més bonica de tot el barroc sicilià. La ruta pot ser a la inversa, és clar. Fora de Ragusa us recomanem una banyada al mar que mira cap a Àfrica, i es nota, a Marina di Ragusa. Platja llarga de sorra daurada. També pot ser interessant veure el castell palau de Donnafugata, que ja no te res de medieval, sinó que és un gran pastitx del segle XIX, on s’embotellen vins. Pilons d’habitacions i un parc jardí son els seus arguments. No heu de deixar de veure, tampoc viles com la bellíssima Noto, una ciutat barroca complerta, total. Per dinar a Ragusa podeu anar a la Trattoria da Luigi, al Corso Vittorio Veneto, 96, prop de la catedral de Sant Joan. Minimalista en decoració, simple… però bon menjar sicilià a preus d’escàndol!.  A Ibla, a tocar del duomo, la Bettola, tradicional i popular. Recomanable. Una mica allunyada del Duomo de San Giorgio, teniu una altra bona adreça: la Trattoria da Nino. Bona cuina, més clàssic el local, menjar sicilià també. I no lluny da Nino, Quattri Gatti, també és un bon lloc per menjar. No deixeu d’incloure Ragusa en una ruta per Sicilia. Us encantarà!.

Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Donde se siente más influencia de Oriente. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. La otra más racional, renacentista y barroca, calles largas, rectas, cuadriculadas. Y entre las dos poblaciones, que son una, escaleras y más escaleras, que tienen iglesias y palacios en cada tramo. Una ciudad extraña, diferente, mágica. Aparque en el parking público que está situado a los pies de Ibla, no lejos de la iglesia dicha del “purgatorio”, pequeña joya barroca, y recorre primero Ibla. Vaya hasta la catedral de San Jorge, escalinata imponente, ganado, de cine, la mejor fachada de Sicilia. O bien subir hacia la otra Ragusa, la más moderna, por las escaleras mientras visite iglesias y palacios. O bien dejar el coche cerca de la catedral moderna de la nueva Ragusa, hay un buen parking de pago, cubierto, a cubierto de los sol inclemente de Sicilia. Y bajar entonces a Ibla, por las escalas de los palacios y los templos para llegar hasta el purgatorio y volver a subir hasta San Giorgio. He aquí el secreto. Ya está !. Imaginemos que ha aparcado en la Ragusa Nueva. Puede empezar por visitar la catedral de San Juan, del 1700, barroca. Ido hacia Ibla por Corso Italia verá un montón de palacios barrocos, con balcones decorados como el Palazzo Bertini. Más allá tiene la iglesia del Carmen y, a continuación entraréis en el corso Mazzini, que os lleva, escaleras abajo, en Ragusa Ibla. No se pierdan Santa María de las Escaleras, magnífico templo, con vistas sobre Ibla y, bajando más, el palacio barroco de la Cancillería y la iglesia della Madonna dell’Idria. Ahora estás en el Purgatorio, con su bonita iglesia, y el parking libre queda debajo de usted. Hay que tomar la vía del Mercato, hacia la piazza Duomo y poder admirar la fachada más bonita de todo el barroco siciliano. La ruta puede ser a la inversa, claro. Fuera de Ragusa le recomendamos una bañada en el mar que mira hacia África, y se nota, en Marina di Ragusa. Playa larga de arena dorada. También puede ser interesante ver el castillo palacio de Donnafugata, que ya no tiene nada de medieval, sino que es un gran pastiche del siglo XIX, donde se embotellan vinos. Pilones de habitaciones y un parque jardín son sus argumentos. No debe dejar de ver, tampoco villas como la bellísima Noto, una ciudad barroca completa, total. No deje de incluir Ragusa en una ruta por Sicilia. Os encantará !.

Palermo

Palermo, la capital de Sicilia, és una de les ciutats més maques que mai hem vist. I no perquè sigui una vila neta, polida, plena de jardins i boscos. No, ben al contrari Palerm és bruta, caòtica, desordenada, polsosa i fa una mica de por fins i tot. Sembla sortida d’una guerra, presa d’una anarquia controlada. Però darrera aquestes façanes que cauen dels palaus, d’aquests carrers plens de brutícia, esglésies deixades de la mà de Déu amaguen tresors interiors dignes d’un museu. I no es tracta d’un temple o dos… n’hi ha centenars!. Palerm te un centre històric molt gran, inabastable. Caminareu de valent. Via Maqueda és la seva artèria comercial, tancada al trànsit els dies festius. Per ella arribareu als Quattro Canti, mena de plaça que no ho és en realitat, molt escenogràfica, amb les seves fonts a cantonada. Però intentem descriure una possible ruta de visita d’una ciutat amb tantes coses a admirar. Podríem començar pel nord, al final del corso Vittorio Emmanuele, a la sortida de Palerm. Allà s’alça San Giovanni degli Eremiti, una bonica església que fou àrab, i la descomunal massa del palau dels normands, amb l’excelsa capella palatina, plena de mosaics bizantins preciosos. Caminant una mica més enllà podeu anar al convent dels caputxins amb unes tenebroses catacumbes, plenes de cadàvers momificats. Baixant cap als quattro canti per Vittorio Emmanuelle hi ha el Duomo, més avall els Quattro Canti, i girant, la bonica i espectacular piazza pretoria amb una font monumental, l’ajuntament i la universitat. Tanquen la plaça dues esglésies que cal veure, barroc del més bo: Santa Caterina, sovint tancada, i els Teatins. Una mica més enllà teniu la Piazza Bellini amb el temple normand i barroc de la Martorana, la millor de Palerm per a nosaltres, farcida de mosaics i frescos magnífics, i la de San Cataldo, com extreta de l’orient més llunyà, amb les seves gracioses cúpuletes. També podeu visitar altres esglésies xules, com el Gesú, no gaire lluny de San Cataldo, en un barri d’oficis on s’hi fa un animat mercat de carrer de fruites i verdures. I, parlant de mercats, n’hi ha un munt a Palerm: de brocanters, de segona mà, de les puces… mercats de tota mena. I arran d’aigua el port antic, la cala li diuen, i anant cap el port modern des de la Cala, però pels carrers interiors, els meravellosos oratoris, com l’oratori de Santa Zita, barroc, amb els angelots jugant, deliciosos a les parets, el de San Domènico, el de San Francesco… no recordo quants més, plens d’art. I, els voltants de Palerm també son fascinats. Per exemple la bellíssima platja de Mondello, un antic poblet de pescadors, uns 8 kms. al oest de la ciutat, amb una platja llarga de sorra daurada, d’aigües transparents. Hi ha un bus urbà que va fins Mondello des de Palerm. O la impressionant catedral i claustre de Monreale, 8 kms. al sud, guapíssima, amb mosaics bizantins esplèndits, i columnes normandes fetes amb mosaics incrustats també, patrimoni de la humanitat, com la majoria de monuments del propi Palerm, com ja era d’esperar. I 8kms a l’est teniu la Villa Palagonia en Bagheria, una casa d’estiueig barroca del segle XVIII, molt maca. Per dormir a Palerm us recomanem el Ibis Styles, que està situat al port, amb vistes damunt dels vaixells que arriben d’arreu de la mediterrània, de Nápoles, Livorno, Génova, Roma, Salerno o Cagliari, a Cerdenya. Habitacions renovades a preus mòdics, els nens gratis, i desdejuni damunt del port, vistes impagables. Per dinar o sopar coneixem molts llocs, alguns al voltant del port, prop de l’hotel, com ara la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco és un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals. Preus baixos, a dins, bon menjar arreu, modern, jove, super divertit. Ens va encantar. També vam anar a la Pizzeria Al Magnum, prop del port i l’hotel, popular i divertida, amanides, pizzes i plats més complicats a preus baixos. Molt diferent és el Villa San Giovanni degli Eremiti, no lluny d’aquesta església i del palau dels normands. Molt més clàssic i sofisticat, fan bona teca a preus no elevats. Bona estada a Palerm!.

Palermo, la capital de Sicilia, es una de las ciudades más bonitas que nunca hemos visto. Y no porque sea una ciudad limpia, llena de jardines y bosques. No, al contrario Palermo es sucia, caótica, desordenada, polvorienta y da un poco de miedo incluso. Parece salida de una guerra, tomada de una anarquía controlada. Pero detrás de estas fachadas que caen de los palacios, de estas calles llenas de suciedad, las iglesias dejadas de la mano de Dios esconden tesoros interiores dignos de un museo. Y no se trata de un templo o dos … ¡hay cientos !. Palermo tiene un centro histórico muy grande, inalcanzable. Caminaréis duro. Vía Maqueda es su arteria comercial, cerrada al tráfico los días festivos. Por ella se llega a los Quattro Canti, tipo de plaza que no lo es en realidad, muy escenográfica, con sus fuentes en esquina. Pero intentamos describir una posible ruta de visita de una ciudad con tantas cosas a admirar. Podríamos empezar por el norte, al final del corso Vittorio Emmanuele, a la salida de Palermo. Allí se alza San Giovanni degli Eremiti, una bonita iglesia que fue árabe, y la descomunal masa del palacio de los normandos, con la excelsa capilla palatina, llena de mosaicos bizantinos preciosos. Caminando un poco más allá puede ir al convento de los capuchinos con unas tenebrosas catacumbas, llenas de cadáveres momificados. Bajando hacia los quattro cante por Vittorio Emmanuelle está el Duomo, más abajo los Quattro Canti, y girando, la bonita y espectacular piazza pretoria con una fuente monumental, el ayuntamiento y la universidad. Cierran la plaza dos iglesias que hay que ver, barroco del más bueno: Santa Catalina, a menudo cerrada, y los Teatinos. Un poco más allá tiene la Piazza Bellini con el templo normando y barroco de la Martorana, la mejor de Palermo para nosotros, rellena de mosaicos y frescos magníficos, y la de San Cataldo, como extraída del oriente más lejano, con las sus graciosas cupulita. También puede visitar otras iglesias chulas, como el Gesú, no muy lejos de San Cataldo, en un barrio de oficios donde se hace un animado mercado callejero de frutas y verduras. Y, hablando de mercados, hay un montón en Palermo: de anticuarios, de segunda mano, de las pulgas … mercados de todo tipo. Y junto al agua el puerto antiguo, la cala le dicen, y yendo hacia el puerto moderno desde la Cala, pero por las calles interiores, los maravillosos oratorios, como el oratorio de Santa Zita, barroco, con los angelotes jugando, deliciosos en las paredes, el de San Domenico, el de San Francisco … no recuerdo cuantos más, llenos de arte. Y, los alrededores de Palermo también son fascinados. Por ejemplo la bellísima playa de Mondello, un antiguo pueblo de pescadores, unos 8 kms. al oeste de la ciudad, con una playa larga de arena dorada, de aguas transparentes. Hay un bus urbano que hasta Mondello desde Palermo. O la impresionante catedral y claustro de Monreale, 8 kms. al sur, guapísima, con mosaicos bizantinos espléndidos, y columnas normandas hechas con mosaicos incrustados también, patrimonio de la humanidad, como la mayoría de monumentos del propio Palermo, como ya era de esperar. Y 8kms al este tiene la Villa Palagonia en Bagheria, una casa de veraneo barroca del siglo XVIII, muy bonita. Para dormir en Palermo le recomendamos el Ibis Styles, que está situado en el puerto, con vistas sobre los barcos que llegan de todas partes del mediterráneo, de Nápoles, Livorno, Génova, Roma, Salerno o Cagliari, en Cerdeña. Habitaciones renovadas a precios módicos, los niños gratis, y desayuno encima del puerto, vistas impagables. Para comer o cenar conocemos muchos lugares, algunos alrededor del puerto, cerca del hotel, como la trattoria Y Compare, pasta muy buena, pescado fresco, platos de mercado, a precios muy bajos. Muy recomendable. La antigua focaccias de San Francesco es un self-service muy bueno. Tablas fuera, servidas, para turistas, y tablas dentro donde te tienes que buscar la vida para los locales. Precios bajos, dentro, buena comida partes, moderno, joven, super divertido. Nos encantó. También fuimos a la Pizzeria Al Magnum, cerca del puerto y el hotel, popular y divertida, ensaladas, pizzas y platos más complicados a precios bajos. Muy diferente es el Villa San Giovanni degli Eremiti, no lejos de esta iglesia y del palacio de los normandos. Mucho más clásico y sofisticado, hacen buena comida a precios no elevados. ¡Buena estancia en Palermo !.

Noto

No hi ha al món que nosaltres hem visitat una vila més escenogràfica que Noto, ni una ciutat feta tota ella en un estil tan pur com Noto. Perquè aquesta meravellosa població de Sicília, situada al sur de l’illa, no lluny de Siracusa o Ragusa, és totalment barroca. Un terratrèmol va esborrar del mapa la Noto antiga. La nova vila es va construir allunyada de l’altra, tota d’un cop, en un estil barroc molt maco, amb pedra daurada. Un escenari de pel·lícula, per exemple es va rodar aquí “La Vida es bella”. Per tot això és patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Noto es fàcil de descriure i llarg de visitar. Dos carrers paral·lels uneixen quatre places. Cada plaça te un convent, uns quants palaus i alguna església. Les entrades als temples tenen escalinates eternes de pedra, altíssimes. Hi ha terrasses arreu, jardins, balcons, tot ben barroc. No us perdeu la catedral de Sant Nicolò, i les esglésies de Sant Franceso, Santa Chiara, Sant Carlo Borromeo i Sant Domenico. I tampoc els fastuosos palaus de les famílies Nicolaci di Villadorata, Astuto e Impellizzeri. Heu d’incloure Noto en una visita a Sicília, juntament amb les altres esplèndides ciutats barroques: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que estan a tocar. Senyalar també que Noto no està gens lluny del mar i que Marina de Noto és una platja fantàstica situada a 10 kms. A més de platja de sorra llarga també podeu gaudir de cales i caletes, com ara la Calamoche, al nord, i al sud de Marina di Noto. Per dinar us recomanem una trattoria gens cara: Al Buco, situada a la piazza del convent de San Francesco, al carrer Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciutat. Terrassa fora i local interior. Bona cuina. I encara us en recomanerem dos més, que ens van agradar. Estan junts, a tocar, al carrer Rocco Pirri. Un és el Mannà, minimalista, experimental, rabiosament modern i molt bo. Al número 19. L’altra és el Dammuso, al número 10 del mateix carrer Rocco Pirri. Molt més clàssic sense deixar de ser modern també, carta excel·lent de plats tradicionals. Pasta boníssima!. No deixeu passar Noto, us sabria greu!.

No hay en el mundo que nosotros hemos visitado una ciudad más escenográfica que Noto, ni una ciudad hecha toda ella en un estilo tan puro como Noto. Para que esta maravillosa población de Sicilia, situada en el sur de la isla, no lejos de Siracusa o Ragusa, es totalmente barroca. Un terremoto borró del mapa la Noto antigua. La nueva ciudad se construyó alejada de la otra, toda de una vez, en un estilo barroco muy bonito, con piedra dorada. Un escenario de película, por ejemplo se rodó aquí “La Vida es bella”. Por todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Noto es fácil de describir y largo de visitar. Dos calles paralelas unen cuatro plazas. Cada plaza tiene un convento, varios palacios y alguna iglesia. Las entradas a los templos tienen escalinatas eternas de piedra, altísimas. Hay terrazas partes, jardines, balcones, todo bien barroco. No se pierdan la catedral de San Nicolò, y las iglesias de San Franceso, Santa Chiara, San Carlo Borromeo y San Domenico. Y tampoco los fastuosos palacios de las familias Nicolaci di Villadorata o Impellizzeri. Debeis incluir Noto en una visita a Sicilia, junto con las otras espléndidas ciudades barrocas: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que están muy cerca. Señalar también que Noto no está nada lejos del mar y que Marina de Noto es una playa fantástica situada a 10 kms. Además de playa de arena larga también se puede disfrutar de calas y calitas, como Calamoche, al norte, y al sur, de Marina di Noto. Para comer os recomendamos una trattoria nada cara: Al Buco, situada en la piazza del convento de San Francisco, en la calle Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciudad. Terraza fuera y local interior. Buena cocina. Y os recomendamos dos más, que nos gustaron. Están juntas, a tocar, en la calle Rocco Pirri. Uno es el Maná, minimalista, experimental, rabiosamente moderno y muy bueno. En el número 19. La otra es el Dammuso, en el número 10 de la misma calle Rocco Pirri. Mucho más clásico sin dejar de ser moderno también, carta excelente de platos tradicionales. ¡Pasta buenísima !. No dejeis pasar Noto, os sabría mal !.

Siracusa

No hi ha a Sicilia nom més evocador que Siracusa. Una ciutat grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una fita que no podeu deixar passar en una visita a Sicília, un d’aquells llocs on cal anar abans de morir. Imagineu un istme, una península que s’endinsa en el mar, una illa de fet. Com Penyíscola però molt més gran. Rodejada de muralles, plena d’esglésies barroques, de palaus, de carrers estrets i evocadors. Una ciutat perduda en el temps. El casc antic s’anomena Ortígia i és el millor d’aquesta vila. No us perdeu la font d’Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificat aprofitant un temple grec, al·lucinant!. Fora de la ciutat vella s’exten una ciutat molt més moderna i uns quants reclams turístics també interessants, com ara el teatre grec, el parc arqueològic de Neàpolis o les latomias, canteres de pedra molt especials, sobretot l’anomenada del Paradís. I ja que sou aquí passeu uns dies i feu la ruta del barroc de Sicília, visitant la bellíssima Noto, no tinc paraules per descriure tanta bellessa, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o… hi ha tantes viles i pobles amb esglésies i palaus barrocs en un radi de només 60 kms. de Siracusa!. Podreu aparcar molt bé entrant a Ortígia, al cor de la ciutat vella, pel pont i girant tot seguit a mà esquerra, cap a un gran pàrquing municipal subterrani, sota la muralla del mar. I també podreu banyar-vos, i no en una platja, sinó al peu de les muralles mateix, on el mar bat amb força deixant una estreta franja de picons, S’hi arriba des de molts punts de la ciutat antiga baixant per la muralla avall per unes escales i estructures de fusta pensades per això. L’aigua està neta i fresca, una delícia. Per dinar hi ha molts llocs interessants. Nosaltres ho vam fer a la pizzeria Schiticchio!, difícil, oi?. Pizzes molt bones, pastes també, amanides, servei jove i atent. Local modern, agradable en ple centre històric. Molt recomanable!. Al costat semblava també molt xulo un altre restaurant que vam estar mirant, i on vam estar a punt d’entrar. Era més clàssic, amb més glamour i es diu Sicilia in Tavola. No us perdeu Siracusa, perquè val molt la pena!.

No hay en Sicilia nombre más evocador que Siracusa. Una ciudad griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Un hito que no pueden dejar pasar en una visita a Sicilia, uno de esos lugares donde hay que ir antes de morir. Imagínense un istmo, una península que se adentra en el mar, una isla de hecho. Como Peñíscola pero mucho más grande. Rodeada de murallas, llena de iglesias barrocas, de palacios, de calles estrechas y evocadoras. Una ciudad perdida en el tiempo. El casco antiguo se llama Ortígia y es lo mejor de esta ciudad. No se pierdan la fuente de Aretusa, mítica, ni el Duomo, edificado aprovechando un templo griego, ¡alucinante!. Fuera de la ciudad vieja se extiende una ciudad mucho más moderna y varios reclamos turísticos también interesantes, como el teatro griego, el parque arqueológico de Neápolis o las latomías, canteras de piedra muy especiales, sobre todo la llamada del Paraíso. Y ya que estáis aquí pasad unos días y haced la ruta del barroco de Sicilia, visitando la bellísima Noto, no tengo palabras para describir tanta belleza, o Ragusa Ibla, o Palazzotto Acredile o … ¡hay tantas villas y pueblos con iglesias y palacios barrocos en un radio de sólo 60 kms. de Siracusa !. Podrán aparcar muy bien entrando en Ortígia, en el corazón de la ciudad vieja, por el puente, y girando a continuación a mano izquierda, hacia un gran parking municipal subterráneo, bajo la muralla del mar. Y también podrán bañarse, y no en una playa, sino al pie de las murallas mismo, donde el mar bate con fuerza dejando una estrecha franja de piedras. Se llega desde muchos puntos de la ciudad antigua bajando por la muralla abajo por unas escaleras y estructuras de madera pensadas para ello. El agua está limpia y fresca, una delicia. Para comer hay muchos lugares interesantes. Nosotros lo hicimos en la pizzería Schiticchio, difícil, ¿verdad?. Pizzas muy buenas, pastas también fantásticas, ensaladas, servicio joven y atento. Local moderno, agradable en pleno centro histórico. Muy recomendable. Junto a este parecía también muy chulo otro restaurante que estuvimos mirando, y donde estuvimos a punto de entrar. Era más clásico, con más glamour. Se llama Sicilia in Tavola. ¡No se pierdan Siracusa, porque vale la pena!.