Yvoire, revisitat

Hem tornat de nou a Yvoire, un petit poblet medieval a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman. Es tracta d’un poble encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Recorrer el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits i, a l’hora, cercar un bon lloc per dinar, és un una bona decisió, perquè tot és preciós. Llàstima que pot estar molt ple de gent. I, segons com, us pot costar trobar lloc per menjar. Nosaltres ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament. Hi ha molts més llocs, és clar. I per dormir també. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

 

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

Aix les Bains, revisitat

Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

Una porta d’Escòcia

Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

Festa Major al Masnou

La Festa Major de Masnou, anomenada la festa de Terra, Mar i Foc 2019 se celebrarà aquest proper cap de setmana. S’ha dissenyat un programa de festes ple de propostes per a totes les edats i gustos. També podeu obtenir tota la informació sobre la Festa Major a la pàgina web municipal, així com a la pàgina de Facebook i al perfil de Twitter. Arribeu-vos fins a la bellíssima vila de El Masnou on les celebracions inclouen molts actes ideals per als infants i les seves famílies. És impossible ressenyar tots els actes, però hi haurà jocs en família, taller de bombolles, carrers engalanats, correfoc, gran castell de focs d’artifici, ball de revetlla, i disco mòbil. També trabucaires, esmorzar popular, fira artesana i gastronòmica, trenet, ofici solemne amb coral i, en sortir, vermut de Festa Major, amb els gegants. Aquests mateixos gegants organitzen la trobada de geganters, xocolatada amb coca, ball, tabalers i diables. No us perdeu la baixada d’andròmines, o el concert de Festa Major. Ja us ho diem: no us hem pogut ressenyar tots els actes. Millor us baixeu el programa de festes de la web municipal i trieu i remeneu. El Masnou és molt a prop de Barcelona. Un quart d’hora de cotxe per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Masnou o d’Ocata. A la vila hi ha bons restaurants, però al estar tant a tocar de casa no hi hem dinat mai. Sabem que tenen certa anomenada alguns dels que hi ha al port. Si estan molt plens o no us fan el pes, aneu fins a l’entrada de Montsolis on hi ha la Fonda Marina, excel·lent, o bé endinseu-vos una mica més dins el poble per anar a El Mirall, no tindreu res a dir-ne. Ah!, ens oblidaven de dir-vos que el Masnou te molt bona platja. Porteu-vos el banyador!.

El día 28 y 29 de junio son la verbena y la fiesta de San Pedro y San Pablo. Ahora ya no se hace mucho jolgorio por estas fechas. San Juan se lo lleva todo. Parece que no está bien vista la alegría y los petardos. Todo se va volviendo demasiado políticamente correcto. Se pierde vida ciudadana. Pero los pueblos marineros no pueden dejar pasar así como así la festividad de San Pedro, el apóstol pescador. Por estas villas junto al mar San Pedro es el patrón por antonomasia. Por eso recomendamos a las familias con niños que alarguen la bienvenida al verano mediterráneo buscando un suplemento de fiesta en el Maresme. En El Masnou, por ejemplo. Las celebraciones incluyen muchos actos ideales para los niños. Imposible reseñarlos todos, ni mostrar el día y la hora. Mejor que os bajéis el programa de fiestas de la web municipal y elijais vosotros. Ahora bien, si que os podemos anticipar que habrá actos clásicos, como el oficio solemne, el castillo de fuegos y el baile. También otros bailes para jóvenes y los niños, ferias de todo tipo, hinchables y espacios pensados para chiquillos, encuentro de gigantes, pasacalles, cuentacuentos, correfocs, conciertos variados y diversos, música de todo tipo, habaneras, teatro infantil, sardanas, disco móvil, bautizo de mar en el puerto, batucada, tabalada … Bueno, como os decíamos, mejor os lo leéis. Hay fiesta y jolgorio de San Juan a principios de julio. El Masnou está muy cerca de Barcelona. Un cuarto de hora de coche por las autovías C-32 o C-31, dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Masnou o de Ocata. En la villa hay buenos restaurantes, pero al estar tan cerca de casa no hemos comido nunca. Sabemos que tienen cierta llamada algunos de los que hay en el puerto. Si están muy llenos o no os acaban de convencer, vayan hasta la entrada de Montsolis donde está la Fonda Marina, excelente, o bien adéntraos un poco más en el pueblo para ir a El Mirall, no tendrá nada malo decir de él. Ah!, nos olvidábamos: el Masnou tiene buena playa, piensen en el bañador.

Dodona

Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Mont Cenis / Moncenisio

El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Ioannina

Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Font de la O, Aramunt, barbacoes.

Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

Festa Major al Masnou

La Festa Major de Masnou, anomenada la festa de Terra, Mar i Foc 2018 se celebrarà entre el 27 de juny i el 1 de juliol. S’ha dissenyat un programa de festes ple de propostes per a totes les edats i gustos. També podeu obtenir tota la informació sobre la Festa Major a la pàgina web municipal, així com a la pàgina de Facebook i al perfil de Twitter. Arribeu-vos fins a la bellíssima vila de El Masnou on les celebracions inclouen molts actes ideals per als infants i les seves famílies. És impossible ressenyar tots els actes, però hi haurà jocs en família, taller de bombolles, carrers engalanats, correfoc, gran castell de focs d’artifici, ball de revetlla, i disco mòbil. També trabucaires, esmorzar popular, fira artesana i gastronòmica, trenet, ofici solemne amb coral i, en sortir, vermut de Festa Major, amb els gegants. Aquests mateixos gegants organitzen la trobada de geganters, xocolatada amb coca, ball, tabalers i diables. No us perdeu la baixada d’andròmines, o el concert de Festa Major. Ja us ho diem: no us hem pogut ressenyar tots els actes. Millor us baixeu el programa de festes de la web municipal i trieu i remeneu. El Masnou és molt a prop de Barcelona. Un quart d’hora de cotxe per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Masnou o d’Ocata. A la vila hi ha bons restaurants, però al estar tant a tocar de casa no hi hem dinat mai. Sabem que tenen certa anomenada alguns dels que hi ha al port. Si estan molt plens o no us fan el pes, aneu fins a l’entrada de Montsolis on hi ha la Fonda Marina, excel·lent, o bé endinseu-vos una mica més dins el poble per anar a El Mirall, no tindreu res a dir-ne. Ah!, ens oblidavem de dir-vos que el Masnou te molt bona platja. Porteu-vos el banyador!.

El día 28 y 29 de junio son la verbena y la fiesta de San Pedro y San Pablo. Ahora ya no se hace mucho jolgorio por estas fechas. San Juan se lo lleva todo. Parece que no está bien vista la alegría y los petardos. Todo se va volviendo demasiado políticamente correcto. Se pierde vida ciudadana. Pero los pueblos marineros no pueden dejar pasar así como así la festividad de San Pedro, el apóstol pescador. Por estas villas junto al mar San Pedro es el patrón por antonomasia. Por eso recomendamos a las familias con niños que alarguen la bienvenida al verano mediterráneo buscando un suplemento de fiesta en el Maresme. En El Masnou, por ejemplo. Las celebraciones incluyen muchos actos ideales para los niños. Imposible reseñarlos todos, ni mostrar el día y la hora. Mejor que os bajéis el programa de fiestas de la web municipal y elijais vosotros. Ahora bien, si que os podemos anticipar que habrá actos clásicos, como el oficio solemne, el castillo de fuegos y el baile. También otros bailes para jóvenes y los niños, ferias de todo tipo, hinchables y espacios pensados para chiquillos, encuentro de gigantes, pasacalles, cuentacuentos, correfocs, conciertos variados y diversos, música de todo tipo, habaneras, teatro infantil, sardanas, disco móvil, bautizo de mar en el puerto, batucada, tabalada … Bueno, como os decíamos, mejor os lo leéis. Hay fiesta y jolgorio de San Juan a principios de julio. El Masnou está muy cerca de Barcelona. Un cuarto de hora de coche por las autovías C-32 o C-31, dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Masnou o de Ocata. En la villa hay buenos restaurantes, pero al estar tan cerca de casa no hemos comido nunca. Sabemos que tienen cierta llamada algunos de los que hay en el puerto. Si están muy llenos o no os acaban de convencer, vayan hasta la entrada de Montsolis donde está la Fonda Marina, excelente, o bien adéntraos un poco más en el pueblo para ir a El Mirall, no tendrá nada malo decir de él. Ah!, nos olvidábamos: el Masnou tiene buena playa, piensen en el bañador.

Llacs de Plitvice

A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Eslovènia

Toca ara ja descobrir una mica el magnífic país dels Alps Julians. Toca ja esmentar un destí familiar que poca gent coneix. Una petita Suíssa. Paisatges de conte de fades, muntanyes esplèndides, rius i llacs de somni. Ciutats boniques, plenes de vida i encant. Castells, monestirs… Estem parlant d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. I, en acabat de rondar pels Alps, baixeu una mica, poca cosa perquè tot el país és ben alpí, fins la bonica ciutat de Ljubljana, la seva capital. Una vila que no te res d’especial, però que és molt coqueta, moderna, viva i alegre. Un petit riu la travessa. Te un gran castell dalt d’un turó, un pont que en son tres, carrers animats amb cases de colors i esglésies amb campanars de bulb. Nosaltres ens vam allotjar al Radisson Blue, als afores, però comunicat amb el centre amb uns taxis molt barats!. I per menjar baixeu als carrers peatonals, plens de bars i restaurants molt bons. La vida no és cara, tampoc molt barata perquè tenen l’euro, i la gent és molt amable.

Toca descubrir un país magnífico en los Alpes Julianos. Un destino familiar de primer orden. Una pequeña Suiza. Con paisajes de cuento de hadas, montañas, rios i algos. Ciudades bonitas, monasterios y castillos. Hablamos de Eslovenia. Hay que ver el lago de Bled o el macizo de Triglav, o el llago alpino de Bohinj. Y la ciudad de Ljubljana, su capital. Que no tiene nada de especial, pero que es coqueta, moderna, viva y alegre. Nosotros nos alojamos en el hotel Radisson Blue, alejado de centro pero bien comunicado por unos taxis baratos y eficientes. Para comer teneis el corazón peatonal de la villa, con bares y restaurantes, todos muy buenos. La vida no es cara, a pesar de que usan ya el euro, y la gente es muy amable.

 

Freiburg im Brisgau, revisitada

Aquest passat Nadal hem estat de nou a la bella Friburg de Brisgau, una ciutat molt maca, un bon destí de vacances amb infants i per les famílies. Una vila ordenada, petita, segura, organitzada, ideal pels més petits. A tocar de destins familiars, d’amplis espais naturals, com ara els Alps Bavaresos, o la Selva Negra, gens calorosos a l’estiu. Una ciutat medieval preciosa, amb uns voltants plens de llacs, castells, altres ciutats medievals i abadies. Amb bon transports públic, tren, tramvies, busos i autopistes gratuïtes. Situada en el camí cap a grans urbs com Berlín, Munich, Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Freiburg és la porta natural d’entrada a aquest món, només a 900 kms de Barcelona per autopista, passant per Lyon i Mulhouse. Gaudiu de Friburg, de la seva catedral gòtica preciosa, amb una portada guapíssima, una joia mestra de l’art, polícromada i amb escultures increibles. Passejeu pel seu casc antic medieval, veient l’ajuntament, l’antic i el nou, les seves cases i carrers, les seves places amb mercats de flors i de productes del camp. Gaudiu de la Selva Negra, dels seus boscos de llegenda, amb els llacs Titisee i altres, els rellotges de cucut, cascades, rutes en bici i senderisme. També és bon lloc per visitar el Rhin, amb les catarates, i tota l’Alsàcia francesa: Colmar, Estrasburg i els poblets amagats entre les vinyes. Friburg mateix és preciós. Ja hem parlat de la seva catedral superba i del seu ajuntament gòtic, també de la plaça del mercat, i de les cases amb entramats de fusta i les portes d’entrada a la vila medieval, fortificades, com la de la foto. Per dormir un hotel Novotel us acull al centre mateix de la ciutat, al costat de l’estació del tren. Allà hem dormit molt bé, amb piscina climatitzada al soterrani. Per menjar teniu el restaurant situat al pati de l’antiga universitat. Bona teca, bé de preu. Més informal el café de l’estació fa amanides i plats d’estiu.  El Goldener Engel, a la plaça de la catedral, és molt barat i no està pas malament, però no el recomanaríem. Potser només per la seva barroca decoració d’angelets, molt impactant. Pareu a visitar la bellíssima vila de Friburg im Brisgau, la seva catedral, l’ajuntament i el barri antic. No us penedireu!.

Alemania es un destino ideal para vacaciones con niños y para las familias. Un país ordenado, seguro, organizado, pensado para los más pequeños. Con amplios espacios naturales, como los Alpes bávaros, o la Selva Negra, nada calurosos en verano. Llena de lagos, castillos, ciudades medievales y abadías. Con buenos transportes públicos, trenes a mansalva, y autopistas gratuitas. Con grandes urbes como Berlín o Munich, y otras más a escala humana, como Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Y aún parques y villas más pequeñas, pero muy románticas y encantadoras. Friburgo es la puerta natural de entrada a este mundo, a unos 900 kms de Barcelona por autopista, pasando por Lyon y Mulhouse. Y Friburgo es también un lugar maravilloso para hacer una estancia. Cerca de la Selva Negra, de sus bosques de leyenda, con los lagos Titisee y otros, los relojes de cuco, cascadas, rutas y senderismo. También es buen lugar para visitar el Rhin, con las cataratas, y toda la Alsacia: Colmar, Estrasburgo y los pueblecitos escondidos entre las viñas. Friburgo es precioso. Una catedral soberbia. Un ayuntamiento gótico, la plaza del mercado, sus casas con entramados de madera y puertas de entrada fortificadas, como la de la foto. Un novotel le acoge en el centro mismo de la ciudad,  junto a la estación del tren. Para comer tiene el restaurante situado en el patio de la antigua universidad. Buena manduca, bien de precio. Alemania no es nada cara. Lo comprobarareis cuando vayais de restaurante con toda la familia. Más informal el café de la estación hace ensaladas y platos de verano.

We have been back to the beautiful Freiburg im Breisgau, a city very nice, a good holiday destination for children and families. A tidy town, small, safe, organized, ideal for children. Beside family destinations, extensive natural areas, such as the Bavarian Alps or the Black Forest, not hot in summer. A beautiful medieval city, with plenty of nearby lakes, castles, abbeys and other medieval towns. With good public transportation, trains, trams, buses and highways toll free. Located on the road to big cities like Berlin, Munich, Koln, Nuremberg, Rothemburg, Regensburg and Heidelberg. Enjoy Freiburg, its beautiful cathedral, a jewel masterpiece of art, with fantastic painted sculptures. Stroll through the medieval old town, seeing the town hall, the old one and the new one, their streets and their squares with flower markets and farm products. Enjoy the Black Forest, a legendary forest, the lake Titisee, the cuckoo clocks, waterfalls, hiking and cycling trails. It is also a good place to visit the Rhine waterfalls and all the French Alsace: Colmar, Strasbourg and villages hidden among the vines. Freiburg itself is beautiful. Novotel is a good family hotel in the heart of the city, next to the train station.

Nous avons été de retour à la belle Freiburg im Breisgau, une ville très agréable, une bonne destination de vacances pour les enfants et les familles. Une ville bien rangé, petite, organisé, idéal pour les enfants. A côté de belles destinations familiales, de vastes zones naturelles, telles que les Alpes bavaroises ou la Forêt Noire, pas chaud en été. Une belle ville médiévale, avec beaucoup de lacs à proximité, châteaux, abbayes et autres villes médiévales. Avec un bon transport en commun, les trains, les tramways, les bus et les autoroutes sans frais. Situé sur la route de grandes villes comme Berlin, Munich, Cologne, Nuremberg, Rothemburg, Regensburg et Heidelberg, Fribourg est la porte d’entrée naturelle dans ce monde, à seulement 400 km de Lyon et 50 km de Mulhouse. Il est également un bon endroit pour visiter le Rhin, avec des cascades et tout le Alsace français: Colmar, Strasbourg et villages cachés au milieu des vignes. Le Novotel hôtel vous accueille au cœur de la ville, à côté de la gare. Là, nous avons très bien dormi, avec sa piscine chauffée dans le sous-sol.

Festival Ple de Riure del Masnou

Del 19 al 22 de juliol de 2017 a la bellíssima vila de El Masnou, una nova edició de la mostra de teatre còmic Ple de Riure.  Una proposta lúdica que omple la platja de Masnou, llarga, i les places i carrers del poble de rialles i bon humor, pallassos, i circ, teatre còmic i astracanades. Val la pena mirar-se la programació per passar un dia divertit amb la família.  També podeu passar tota la jornada a la platja, perquè la del Masnou és molt bonica i familiar, i anar a viure i veure algun dels espectacles programats que omplen carrers i places de la vila. Masnou, a més, és molt a prop de Barcelona. Un quart d’hora de cotxe per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Masnou o d’Ocata. A la vila hi ha bons restaurants. Ens encanta el pati de la Morera, cuina d’autor, de gran qualitat, a uns preus ajustadíssims. Menús molt creatius. Dinar en l’interior d’unes antigues caves… molt possible: a les Caves Rekondo. Qualitat. Bons menús. De categoria l’Orfila, gran restaurant, però amb menús de preu prou ajustat. Tenen fama els restaurants del port. Entre ells preferim el Santa, arran de molls. Bonic. Autèntic ambient mariner a La Cuina dels Capitans. Menjar i ambientació de luxe. Si estan molt plens o no us fan el pes, aneu fins a l’entrada de Montsolis on hi ha la Fonda Marina, excel·lent, o bé endinseu-vos una mica més dins el poble per anar a El Mirall, no tindreu res a dir-ne. Ah!, volem tornar a dir-vos i recordar-vos que el Masnou te molt bona platja. Porteu-vos el banyador, i a riure!.

El próximo fin de semana tendrá lugar en la villa de El Masnou una muestra de teatro cómico. Se trata de una buena oportunidad para reir en familia, no muy lejos de Barcelona. Miraros la web. Masnou está muy cerca de Barcelona. Un cuarto de hora de coche por las autovías C-32 o C-31, dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Masnou o de Ocata. En la villa hay buenos restaurantes, pero al estar tan cerca de casa no hemos comido nunca. Sabemos que tienen cierta llamada algunos de los que hay en el puerto. Si están muy llenos o no os acaban de convencer, vayan hasta la entrada de Montsolis donde está la Fonda Marina, excelente, o bien adéntraos un poco más en el pueblo para ir a El Mirall, no tendrá nada malo decir de él. Ah!, nos olvidábamos: el Masnou tiene buena playa, piensen en el bañador.

Gougane Barra

Si aneu un estiu, o unes vacances de Nadal o Setmana Santa, a visitar la fabulosa illa d’Irlanda, no us oblideu de fer una ullada al bellíssim llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita. No és que sigui una atracció majúscula però l’entorn és molt bonic i veureu un dels assentaments més antics coneguts a l’illa. Hi ha molts camins que fan la volta al llac o s’endinsen en el bosc, que està declarat com a parc natural nacional, o permeten llarges caminades pels turons de la zona. Tot és molt calmat, verd i relaxant. Gougane Barra està proper a Cork i no lluny de la platja, en concret del bonic poblet mariner de Bantry, a la badia del mateix nom, on podeu anar a veure dofins, una atracció que els vostres infants no es poden perdre. A Gougane Barra trobareu l’hotel del mateix nom, que no està gens malament i on, ens han dit, es menja molt bé. Està just al costat del llac, prop de l’oratori i al costat de l’aparcament. També trobareu una cafeteria, la Cronin’s.  Podeu incloure Gougane Barra en una visita a Irlanda, si aneu de Cork a Kenmmare, o feu un volt per la carretera salvatge de l’Atlàntic.

Si vais durante un verano, o unas vacaciones de Navidad o Semana Santa, a visitar la fabulosa isla de Irlanda, no os olvideis de echar un vistazo al bellísimo lago de Gougane Barra, con su antiquísimo cenobio troglodita. No es que sea una atracción mayúscula pero el entorno es muy bonito y vereis uno de los asentamientos más antiguos conocidos en la isla. Hay muchos caminos que dan la vuelta al lago o se adentran en el bosque, que está declarado como parque natural nacional, o permiten largas caminatas por las colinas de la zona. Todo es muy calmado, verde y relajante. Gougane Barra está próximo a Cork y no lejos de la playa, en concreto del bonito pueblo marinero de Bantry, en la bahía del mismo nombre, donde podrá ir a ver delfines, una atracción que sus niños no se pueden dejar perder. En Gougane Barra encontrarán el hotel del mismo nombre, que no está nada mal y donde, nos han dicho, se come muy bien. Está justo al lado del lago, cerca del oratorio y al lado del aparcamiento. También encontrarán una cafetería, la Cronin’s. Puede incluir Gougane Barra en una visita a Irlanda, si vais de Cork a Kenmmare, o dais una vuelta por la carretera salvaje del Atlántico.

If you are a summer holidays visiting the fabulous island of Ireland, you may not forget to go to the beautiful lake of Gougane Barra, with its ancient monastery. It’s not a great attraction but the environment is very beautiful and you’ll see the oldest settlement known on the island. There are many ways to walk around the lake or to walking into the forest, which is declared a natural park. Everything is very calm, green and relaxing. Gougane Barra is very close to Cork and not far away from the beach, the beautiful village of Bantry, in the bay of the same name, where you can go to see dolphins, an attraction that your children can not miss. A Gougane Barra there is an hotel which is not bad and where you can eat something. It’s right next to the lake, near the chapel and next to the car park. Also there is a café, the Cronin’s. You can include Gougane Barra on a visit to Ireland, going from Cork to Kenmmare, or making the road wild Atlantic.

Si vous êtes en vacances d’été a l’île fabuleuse d’Irlande, vous ne devez pas oublier de visiter le belle lac de Gougane Barra, avec son ancien monastère. Le lieu est très beau. Le lac et la forêt sont déclarées comme parc naturel national. On va pouvoir faire des longues promenades dans les collines de la région. Tout est très calme, verdoyant et reposant. Gougane Barra est trés proche de Cork et non loin de la plage, en particulier de le magnifique village balnéaire de Bantry, dans la baie du même nom, où vous pouvez aller voir les dauphins, une attraction que vos enfants ne peuvent pas manquer. A Gougane Barra on peut y trouver l’hôtel du même nom, ce qui c’est pas mal. Il est juste à côté du lac, près de la chapelle et à côté du parking. Aussi il y a un café, le Cronin.

Festa Major al Masnou

La Festa Major de Masnou, anomenada la festa de Terra, Mar i Foc 2017 se celebrarà entre el 27 de juny i el 2 de juliol. S’ha dissenyat un programa de festes ple de propostes per a totes les edats i gustos. També podeu obtenir tota la informació sobre la Festa Major a la pàgina web municipal, així com a la pàgina de Facebook i al perfil de Twitter. Arribeu-vos fins a la bellíssima vila de El Masnou on les celebracions inclouen molts actes ideals per als infants i les seves famílies. És impossible ressenyar tots els actes Però hi haurà jocs en família, taller de bombolles, carrers engalanats, correfoc, gran castell de focs d’artifici, ball de revetlla, i disco mòbil. També trabucaires, esmorzar popular, fira artesana i gastronòmica, trenet, ofici solemne amb coral i, en sortir, vermut de Festa Major, amb els gegants. Aquests mateixos gegants organitzen la trobada de geganters, xocolatada amb coca, ball, tabalers i diables. No us perdeu la baixada d’andròmines, o el concert de Festa Major. Ja us ho diem: no us hem pogut ressenyar tots els actes. Millor us baixeu el programa de festes de la web municipal i trieu i remeneu. El Masnou és molt a prop de Barcelona. Un quart d’hora de cotxe per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Masnou o d’Ocata. A la vila hi ha bons restaurants, però al estar tant a tocar de casa no hi hem dinat mai. Sabem que tenen certa anomenada alguns dels que hi ha al port. Si estan molt plens o no us fan el pes, aneu fins a l’entrada de Montsolis on hi ha la Fonda Marina, excel·lent, o bé endinseu-vos una mica més dins el poble per anar a El Mirall, no tindreu res a dir-ne. Ah!, ens oblidavem de dir-vos que el Masnou te molt bona platja. Porteu-vos el banyador!.

El día 28 y 29 de junio son la verbena y la fiesta de San Pedro y San Pablo. Ahora ya no se hace mucho jolgorio por estas fechas. San Juan se lo lleva todo. Parece que no está bien vista la alegría y los petardos. Todo se va volviendo demasiado políticamente correcto. Se pierde vida ciudadana. Pero los pueblos marineros no pueden dejar pasar así como así la festividad de San Pedro, el apóstol pescador. Por estas villas junto al mar San Pedro es el patrón por antonomasia. Por eso recomendamos a las familias con niños que alarguen la bienvenida al verano mediterráneo buscando un suplemento de fiesta en el Maresme. En El Masnou, por ejemplo. Las celebraciones incluyen muchos actos ideales para los niños. Imposible reseñarlos todos, ni mostrar el día y la hora. Mejor que os bajéis el programa de fiestas de la web municipal y elijais vosotros. Ahora bien, si que os podemos anticipar que habrá actos clásicos, como el oficio solemne, el castillo de fuegos y el baile. También otros bailes para jóvenes y los niños, ferias de todo tipo, hinchables y espacios pensados para chiquillos, encuentro de gigantes, pasacalles, cuentacuentos, correfocs, conciertos variados y diversos, música de todo tipo, habaneras, teatro infantil, sardanas, disco móvil, bautizo de mar en el puerto, batucada, tabalada … Bueno, como os decíamos, mejor os lo leéis. Hay fiesta y jolgorio de San Juan a principios de julio. El Masnou está muy cerca de Barcelona. Un cuarto de hora de coche por las autovías C-32 o C-31, dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Masnou o de Ocata. En la villa hay buenos restaurantes, pero al estar tan cerca de casa no hemos comido nunca. Sabemos que tienen cierta llamada algunos de los que hay en el puerto. Si están muy llenos o no os acaban de convencer, vayan hasta la entrada de Montsolis donde está la Fonda Marina, excelente, o bien adéntraos un poco más en el pueblo para ir a El Mirall, no tendrá nada malo decir de él. Ah!, nos olvidábamos: el Masnou tiene buena playa, piensen en el bañador.