Menorca revisitada

Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

• 

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

• 

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

• 

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

• 

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

• 

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Una volta pel Delta de l’Ebre

Un cop ens deixin sortir de casa, i puguem fer una sortida en família, potser només ens deixaran fer viatges interns. Fora bo llavors redescobrir el país. Potser podríem anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. I potser podríem fer centre a Sant Carles de la Ràpita, a l’Hotel Can Batiste. Seria tot un encert! Sant Carles té port i platges, està cèntric i és coquetó. L’hotel està una mica lluny del centre, però aprop de la platja, no té piscina però podeu sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, i valdrà la pena!

L’endemà podeu anar a fer un volt pel Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada, a veure flamencs. I, tot seguit, cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

No podeu marxar sense passejar pel Poble Nou del Delta, un bonic poblet de cases baixes amb bons restaurants i hotels, I heu de continuar fins el Trabucador, molt bonic, si el mar n’ha deixat alguna cosa. Per allà està, per menjar i descansar, en ple delta, l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant.

Del Trabucador us aconsellem anar cap a Deltebre, i fins el port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable.

Per dinar ho podeu fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la podeu passar a la platja de Riumar, solitària i molt bonica.

El dia següent podeu arribar-vos a la part nord del Delta, visitant la platja de la Marquesa, molt malmesa per les tempestes, i veure arrossars inundats o fora de temporada. En alguns camps veureu pasturar els ibis negres d’Egipte, i els flamencs, i moltes aus més. Seguidament podeu anar fins l’Ampolla, per Camarles. I si us agrada caminar fins la cala de l’Àliga. O per l’altre costat fins al far de la punta de la Banya.

Un altre dia podeu fer una mica d’interior, sortint cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comenceu per la catedral, gòtica, molt maca, amb el museu i un claustre xulo també.

Sortint feu una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa, i encamineu-vos tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixeu d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Escaleu el turó, dominant el riu i la ciutat, per veure les vistes des de la Suda, el castell àrab, ara reconvertit en parador de turisme. Deleiteu-vos veien passar l’aigüa mansa de l’Ebre, ara poderòs, ara plàcid, travessant la vila.

Acabeu la una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Si decidiu fer un cap de setmana, o unes petites vacances, també podeu dormir a Tortosa, i des d’allà, sortir a veure la natura que envolta Tortosa per tot arreu.  El delta de l’Ebre amb els seus espais, que ja us hem explicat, o bé els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan.

O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud: Alcanar, o Vinaròs i les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya.

Per dormir a la vila de Tortosa us proposem l’Hotel Corona. Ara bé, caldrà reservar perquè estarà tot ple, molt ple. Perquè hi haurà molta, molta gent. Per dinar proveu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus assequibles.

A Amposta hi ha bons hotels i també pot ser un bon centre per visitar la zona. Aneu a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià.

Una altra sortida que no podeu deixar de fer es anar fins l’Ametlla de Mar, un bonic poble mariner, on podreu banyar-nos en les aigües turqueses de la Cala S’Alguer, o de la Cala Xelin, o de la Cala de Santes Creus, o la de l’Olivaret, o la del Cristall. Desenes de cales precioses, desconegudes! Per menjar aneu al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. Si us agrada el càmping penseu en els que hi ha a l’Ametlla de Mar. Si us agrada estar a la vora del port teniu l‘Hotel del Port, al bell mig del port de l’Ametlla de mar, un altre bon lloc on fer centre.

De veritat que ens plau, molt i molt, convidar-vos a veure i gaudir del Delta de l’Ebre, de Tortosa, de l’Ametlla, i encara una mica més lluny, de Penyíscola, o de les coves de Benifallet. Un altre dia us ho expliquem! La vila de Tortosa us espera!.

Podemos afirmar, categóricamente, que la villa de Tortosa es una de las más bonitas e importantes ciudades de la antigua Corona de Aragón. Pensad que si vais, podréis disfrutar de palacios, iglesias, conventos y casas nobles. Llegaros hasta la gran ciudad del sur de Cataluña, tan desconocida, disfrutadla un fin de semana en que ya seamos libres de viajar a nuestro antojo. Será ideal para los niños, y podeis aprovechar para descubrir la ciudad. Tortosa está situada a sólo 160 kms de Barcelona por la autopista AP-7, que son un par de horas largas. En Tortosa no se puede dejar de ver su Catedral, una joya gótica, magnífica, con un retablo mayor impresionante. O el Call judío, o los Reales Colegios, la mejor obra renacentista de Cataluña. En el cerro, dominando el río y la ciudad, con magníficas vistas, está la Suda, el castillo árabe, ahora reconvertido en parador de turismo. Deleitarse viendo pasar el agua mansa del Ebro, ora poderoso, ahora plácido, atravesando la villa és toda una ocupación. Si deciden completar allí este fin de semana, o unas pequeñas vacaciones, salgan entonces a ver la naturaleza que rodea Tortosa por todas partes. El delta del Ebro con sus espacios, los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único, las villas medievales de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. O bien vayan a disfrutar de las playas de arena de nuestro sur: Alcanar, o l’Ametlla y sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes de bicicletear, podeis hacerlo por una de las mejores vías verdes de España. Para dormir en el pueblo os proponemos el Hotel Corona. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar, un pueblo bastante alejado de las multitudes, que también tiene buenos hoteles. Tortosa merece una visita detallada.

Fira Medieval a Tossa de Mar

Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

La fira d’Indians de Begur

 

Des del divendres 6, fins el diumenge 8 de setembre de 2019, les famílies tenim una cita a Begur, un idílic poble de la Costa Brava. Begur és un poblet preciós. Situat dalt del seu turó albira el mar i la muntanya, l’Empordà sencer als seus peus. Un mar de somni, les millors cales de la Costa Brava pertanyen a Begur. Des d’aquesta vila podeu anar a Aigua Blava, Sa Riera, Sa Tuna… desenes de cales guapíssimes. Emporteu-vos el banyador!. I, a més teniu la fira d’indians. No podem descriure-us totes les activitats: música, mercat, fira d’oficis, tallers per infants, animació, arribada de l’indià teatralitzada… Tot el poble volcat en reviure els inicis del segle XIX, una fira molt ben muntada, ideal per a la canalla, fantàstica per a tota la família. Us la recomanem. Consulteu el programa i escolliu la vostra activitat. De tota manera hi ha mil altres raons per arribar-vos fins Begur. Com ja hem citat abans les seves platges. Tornem a insistir: agafeu el banyador, perquè des del poble s’arriba a cales mítiques. amb Indrets d’una bellessa salvatge.  Roca, mar i pins. Disfruteu de la Fira d’Indians de Begur i de les aigües transparents, blau turqueses, de les seves cales. Passegeu per Begur, un poblet encantador, pels seus carrers medievals, plens de festa i de vida. Els vostres fills i filles gaudiran d’una fira poc coneguda. Si us cal podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Com l’Hotel Aiguaclara, una antiga casa d’indians reconvertida en hotelet d’encant. Habitacions totalment noves, blanques, claríssimes, al centre de Begur, però conservant l’estil del XIX. Una passada. Restaurant amb una cuina excepcional. Al centre també teniu l’Hotel Sa Calma, que pica una mica de preu, però és molt acollidor. Semblant en l’aire a l’Aiguaclara, també en estil colonial, del XIX. I ens agrada molt l’Hotel Rosa. Us el recomanem, perquè, a Begur hi ha pocs hotels dolents. O un masia reconvertida en hotel, una mica als afores, amb molt d’encant, restaurant molt interessant, amb cert luxe, habitacions amb banys renovats, és la Masia Mascomangau. Si us agrada més el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur, ho feu on ho feu. I si penseu passar el cap de setmana per les nostres estimades i anyorades terres de l’Empordà heu de saber que no us faltaran motius i llocs on anar. Els pobles medievals de Pals i Peratallada, de Palau-Sator… us estan esperant, a tocar de Begur. La fira d’indians, un bon motiu per anar a Begur, a la Costa Brava i a l’Empordà!

En Begur, bellísimo pueblo de la Costa Brava más genuina, celebran una feria de indianos muy lucida, diferente, exótica y colorista. Se celebra el primer fin de semana de septiembre, y es una ocasión única para poder visitar esta maravillosa villa, recorrer sus calles llenas de paradas, puestos, y oficios, con de productos venidos de las Américas, del Caribe. Una gran ocasión para sentir aquellos sonidos y bailar aquellos bailes embriagadores, ver representaciones de teatro en la calle, vivir la fiesta y la diversión. Begur recuerda estos días su pasado indiano, aquel que hizo de Cuba y las Antillas un referente en nuestro país. Consulten el programa y elijan su razón para acercarse hasta Begur. Y tomen el bañador, porque desde Begur se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Lugares míticos. Lugares de una belleza salvaje. Disfrutad de la Feria de Indianos de Begur y de las aguas transparentes, azul turquesa, de sus calas. Paseen por Begur, un pueblo encantador, por sus calles medievales, llenas de fiesta y de vida. Sus hijos e hijas disfrutarán de una feria poco conocida. Si necesitan puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Como el Hotel Rosa. Os lo recomendamos. Si os gusta más el camping, os recomendaremos uno que está a las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal, lo hagan donde lo hagan.

Fira del Teatre de Tàrrega

Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Es tracta de la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Una mena de mercat internacional de les arts escèniques, sempre el segon cap de setmana de setembre, recordeu-ho!. És un mercat de teatre casolà, cert que cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercussió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa i del món, aquest any el país convidat és Xile, venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dansa… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. Al poble de Verdú teniu un fastuós museu de la joguina, increïble, bonic de veritat i un casc antic medieval amb castell i una església que mereixen una visita detinguda. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar us recomanem anar fins a Ciutadilla, poble medieval que ja hem esmentat. Allà teniu Ca l’Avi Ciscu, un magnífic restaurant, molt petitó, quatre taules mal comptades, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. De fet, tan per dinar com per dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen este fin de semana de septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.

Cala Carolina i Cala Cocedores a Pulpí

El litoral sur d’Águilas, a Múrcia i San Juan de los Terreros i Pulpí, província d’Almeria, amaga cales d’una bellesa indescriptible. Avui us volem parlar de dues cales que estan separades per 20 metres de terra, una a tocar de l’altra, molt maques. Una pertany a Almería, a Pulpí. Es tracta de la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. Uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. És més platja que cala, més llarga, oberta al sur i a l’est. Totes dues amb unes aigües blau turquesa, cristal·lines, de somni. El paisatge, càlid, sec, dur i auster també pot ser molt bonic, tot i que semi desèrtic. S’hi arriba molt fàcilment des de Múrcia, o Lorca, per l’A7, baixant a Águiles per bona autovia. A l’entrada del poble, abans de ser al nucli urbà, seguiu les indicacions Calarreona, Vera i Almeria per la RM-333, bona carretera. Passeu Calarreona i, un km. més enllà, agafeu la rotonda a San Juan de los Terreros. A la mateixa rotonda neix la pista de terra, un kilòmetre, que us porta a l’aparcament a la mateixa platja. Hi ha espai reservat per autocaravanes. Pot estar ple. La gent de la zona la coneix bé aquest parell de cales fabuloses. Allà teniu pocs serveis, però si un parell de xiringuitos al damunt de la duna que separa les cales: el Zoco de Mar i los Cocedores. Per dinar millor aneu a Águilas, un poble amb tots els serveis. Allà també hi ha hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges no son les úniques d’Águilas.

Los lugareños de Águilas, en Múrcia, y los de Pulpí, en Almeria, conocen muy bien Cala Cerrada, o como la llaman ellos, la playa de los Cocedores. También su bella vecina, menos cala que Cocedores, y menos cerrada, más playa, pero igualmente muy bella. Y aunque no cuesta mucho encontrarla no os la van a citar nunca, no sea que la ocupeis. Es su paraiso. Se trata de la última playa de la provincia de Almería, o la primera de la de Múrcia. La belleza está muy disputada. La localizareis yendo de Águilas a Vera, a la salida de la primera población, pasada Calarreona, en la pedanía de San Juan de los Terreros, en la rotonda. Allí sale la pista de tierra, fácil, que leva a un buen aparcamiento. Su vecina, la playa de la Carolina es muy hermosa también. No distan entre ellas más de 20 metros. Lo que más fascina de estas calas es su agua cristalina y, en Cocederos, la piscina natural muy cerrada que conforma, que resulta ideal para niños y niñas que no sepan nadar. Y de las dos sus llamativos acantilados, su paisaje lunar, desértico sin un árbol. Cocederos forma una media luna perfecta, natural, con arena dorada. Un entorno mágico. Las montañas que las protegen, muy erosionadas por el efecto del mar y el viento, han dejado un paisaje que, desde el agua y con el sol luciendo, le hace a uno pensar que está en otro planeta. Allí podeis comer en un par de chiringuitos playeros entre ambas calas, pero lo suyo seria llegarse a Águilas para degustar buen pescado y, quizás, dormir allí un par o más de noches para ver las otras calas y playas de la zona, que son de ensueño.

Tossa Indiana

 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Águilas i les seves platges

Águilas és un gran poble blanc de la costa sur de Múrcia, tocant ja a Almeria. El poble no te res d’especial, destacable, però les seves platges son el darrer reducte de la Mediterrània verge de tot el litoral llevantí espanyol. Cales del nord, com Calnegre o Calabardina, tocant el Cap de Cope, fastuoses. Cales del centre de la vila, al nord del port la de llevant, al sur la de ponent, a la foto. I aparcant al port podreu visitar bé el poble i dinar a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós, per quatre duros. I, en sortir, tornar a la platja, a la llarga i preciosa playa de Poniente, o baixar fins el litoral sur d’Águilas, cap a San Juan de los Terreros i Pulpí, tocant ja la província d’Almeria, una zona que amaga cales d’una bellesa indescriptible. Com ara la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. I uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec, on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. Águilas és un poble amb tots els serveis. Hi ha bons hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges us faran fanàtics d’Águilas.

Águilas es un gran pueblo blanco de la costa sur de Murcia, tocando ya a Almería. El pueblo no tiene nada de especial, destacable, pero sus playas son el último reducto del Mediterráneo virgen de todo el litoral levantino español. Calas del norte, como Calnegre o Calabardina, tocando cabo Cope, fastuosas. Calas del centro de la ciudad, al norte del puerto la de levante, al sur la de poniente, en la foto. Y aparcando en el puerto podrán visitar bien el pueblo y comer en la Casa del Mar, pescado fresco, de primera calidad, fabuloso, por cuatro duros. Y, al salir, volver a la playa, a la larga y preciosa playa de Poniente, o bajar hasta el litoral sur de Águilas, hacia San Juan de los Terreros y Pulpí, tocando ya la provincia de Almería, una zona que esconde calas de una belleza indescriptible. Tales como la Cala Cerrada, en forma de concha, también llamada de los Cocederos, que es una de las playas más bonitas que nunca hayamos visto. Y unos metros más allá se abre, al final de un barranco seco, donde puede aparcar el coche sin problemas, la cala Carolina, justo al lado. Águilas es un pueblo con todos los servicios. Hay buenos hoteles para pasar la noche, o las noches, porque estas maravillosas playas le harán fanáticos de Águilas.

La Mora, un paradís

A uns 10 kms al nord Tarragona, i per tant només a uns 80 kms. de Barcelona, trobareu la platja de la Mora. Està situada a només a un parell de kms. al sud d’Altafulla, per cert una preciosa vila medieval que cal visitar. I en aquesta fabulosa platja, que a partir d’ara anomeramen la cala de la Mora, força urbanitzada però no gens destrossada, podeu fer una banyada en un ambient molt familiar i amable. De fet el màxim atractiu de La Mora és el seu ambient. Per això us volem convidar a baixar fins la Mora. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda, o bé sortint de l’AP7 a l’alçada de Torredembarra i continuar fins Altafulla i La Mora. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben a prop l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. La Mora no és tan feréstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. S’anomenen el Racó de la Mora i el Moramar. També hi ha un càmping i diversos apartaments, alguns dels quals es lloguen per vacances. La Mora és preciosa, l’aigua neta, netíssima. No us hem convençut de fer un bany familiar en les aigües calmes i blaves de La Mora?. Doncs vinga!.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y por tanto a unos 80 de Barcelona. A sólo un par de kms. al sur de Altafulla, preciosa villa medieval, y fabulosa playa, encontramos la cala de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, muy familiar. De hecho el máximo atractivo de La Mora es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda, o bien saliendo de la AP7 a la altura de Torredembarra y continuando hasta Altafulla y La Mora. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a su lado hay una caleta, sin aparcamiento, pero muy cuca. Está todo muy cerca del espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos, algunos de los cuales se alquilan para vacaciones.  La Mora es precioso. ¿No os hemos convencido de hacer un baño familiar en las aguas calmas y azules de La Mora?.

Port Lligat

El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Fira Medieval a Tossa de Mar

Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

La Fira del Teatre de Tàrrega

Aquest any, una vegada més, teniu una cita familiar a la vila de Tàrrega, la capital de l’Urgell. Allà ja la fan des d’ahir i fins demà 9 de setembre de 2018, la Fira de Teatre al Carrer. Nosaltres hi anem cada any, des de ja en fa molts, i a la nostra canalla els agrada d’allò més, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha oferta per a tothom. Una mena de mercat internacional de les arts escèniques, sempre el segon cap de setmana de setembre, recordeu-ho!. És un mercat de teatre casolà, cert que cada cop menys casolà però, perquè cada vegada te més fama i repercussió nacional i internacional. Un grapat de grups de totes les arts escèniques s’hi donen cita. Perquè el festival s’ha anat convertint en un gran aparador on els grups de tota Europa i del món, aquest any el país convidat és Xile, venen a mostrar, a oferir, a vendre, les seves obres. Per a grans, petits i mitjans. Musicals, contes, dansa… tota mena d’espectacles teatrals. Hi ha un programa oficial que ocupa teatre i espais de la vila. Però també hi ha una munió de petits grups, amb més o menys gràcia, que mostren el seu art pels carrers i places, de manera espontània. Aquests son els que a nosaltres ens agrada de veure. És una guapada!. Ara bé, no podem, ni volem enganyar-vos. Any rera any la gentada és més i més gran. I encara que l’organització és magnífica, aparcar i circular és materialment impossible. Cal caminar molt i molt des d’on podreu deixar el vehicle fins el centre del poble. Hi ha una quantitat d’humanitat impressionant. No podreu ni menjar al poble. I malgrat tot diem: aneu a Tàrrega. Us ho passareu molt bé. És de les darreres coses romàntiques, una mica lliures i esbojarrades que encara es poden fer, que funcionen ara en dia. Una gran sensació de llibertat en mig d’un mar de gent. Aire fresc, happennings a cada cantonada, sorpreses inesperades. També podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira del teatre i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla, amb un castell impressionant, i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dinar i dormir, millor reservar, i millor fora de Tàrrega. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. A Vilagrassa hi ha el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, de la cadena Eurostars, fa poc inaugurat, o el clàssic de Vallfogona, molt bonics tots dos. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira del Teatre, serà fantàstic!.

En la villa de Tàrrega, capital del Urgell, hacen este fin de semana de septiembre su famosísima Feria de Teatro en la Calle. Nosotros vamos cada año, desde hace ya muchos, y a nuestros niños les gusta de lo más, tengan la edad que tengan. Hay oferta para todos. Se trata de una especie de mercado casero, pero de repercusión internacional, de las artes escénicas. Se ha ido convirtiendo en un gran escaparate donde los grupos de toda Europa vienen a mostrar, a ofrecer, vender, sus obras. Para mayores, pequeños y medianos. Musicales, cuentos, danza … todo tipo de espectáculos teatrales. Hay un programa oficial que ocupa teatros y espacios de la villa. Pero también hay una multitud de pequeños grupos, con más o menos gracia, que muestran su arte por las calles y plazas, de manera espontánea. ¡Es una guapada!. Ahora bien, no podemos, ni queremos engañaros. Año tras año la multitud es más y más grande. Y aunque la organización es magnífica, aparcar y circular es materialmente imposible. Hay que caminar mucho hasta el centro del pueblo. Hay una cantidad de humanidad impresionante. No podrán comer al pueblo. Y sin embargo les decimos: vayan a Tàrrega. Os lo pasaréis muy bien. Es de las últimas cosas románticas, hippies, que aún funcionan. Una gran sensación de libertad en medio de un mar de gente. Aire fresco, happenning en cada esquina, sorpresas inesperadas. También se puede programar el fin de semana alrededor por el Urgell, con la excusa de la feria del teatro y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la villa increible de Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para comer y dormir, mejor reservar, y mejor fuera de Tàrrega. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. En Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria del Teatro, ¡será fantástico!.

La fira d’Indians de Begur

Des del divendres 7, fins el diumenge 9 de setembre, les famílies tenim una cita a Begur, un idílic poble de la Costa Brava. Begur és un poblet preciós. Situat dalt del seu turó albira el mar i la muntanya, l’Empordà sencer als seus peus. Un mar de somni, les millors cales de la Costa Brava pertanyen a Begur. Des d’aquesta vila podeu anar a Aigua Blava, Sa Riera, Sa Tuna… desenes de cales guapíssimes. Emporteu-vos el banyador!. I, a més teniu la fira d’indians. No podem descriure-us totes les activitats: música, mercat, fira d’oficis, tallers per infants, animació, arribada de l’indià teatralitzada… Tot el poble volcat en reviure els inicis del segle XIX, una fira molt ben muntada, ideal per a la canalla, fantàstica per a tota la família. Us la recomanem. Consulteu el programa i escolliu la vostra activitat. De tota manera hi ha mil altres raons per arribar-vos fins Begur. Com ja hem citat abans les seves platges. Tornem a insistir: agafeu el banyador, perquè des del poble s’arriba a cales mítiques. amb Indrets d’una bellessa salvatge.  Roca, mar i pins. Disfruteu de la Fira d’Indians de Begur i de les aigües transparents, blau turqueses, de les seves cales. Passegeu per Begur, un poblet encantador, pels seus carrers medievals, plens de festa i de vida. Els vostres fills i filles gaudiran d’una fira poc coneguda. Si us cal podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Com l’Hotel Aiguaclara, una antiga casa d’indians reconvertida en hotelet d’encant. Habitacions totalment noves, blanques, claríssimes, al centre de Begur, però conservant l’estil del XIX. Una passada. Restaurant amb una cuina excepcional. Al centre també teniu l’Hotel Sa Calma, que pica una mica de preu, però és molt acollidor. Semblant en l’aire a l’Aiguaclara, també en estil colonial, del XIX. I ens agrada molt l’Hotel Rosa. Us el recomanem, perquè, a Begur hi ha pocs hotels dolents. O un masia reconvertida en hotel, una mica als afores, amb molt d’encant, restaurant molt interessant, amb cert luxe, habitacions amb banys renovats, és la Masia Mascomangau. Si us agrada més el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur, ho feu on ho feu. I si penseu passar el cap de setmana per les nostres estimades i anyorades terres de l’Empordà heu de saber que no us faltaran motius i llocs on anar. Els pobles medievals de Pals i Peratallada, de Palau-Sator… us estan esperant, a tocar de Begur. La fira d’indians, un bon motiu per anar a Begur, a la Costa Brava i a l’Empordà!.[/caption]

En Begur, bellísimo pueblo de la Costa Brava más genuina, celebran una feria de indianos muy lucida, diferente, exótica y colorista. Se celebra el primer fin de semana de septiembre, y es una ocasión única para poder visitar esta maravillosa villa, recorrer sus calles llenas de paradas, puestos, y oficios, con de productos venidos de las Américas, del Caribe. Una gran ocasión para sentir aquellos sonidos y bailar aquellos bailes embriagadores, ver representaciones de teatro en la calle, vivir la fiesta y la diversión. Begur recuerda estos días su pasado indiano, aquel que hizo de Cuba y las Antillas un referente en nuestro país. Consulten el programa y elijan su razón para acercarse hasta Begur. Y tomen el bañador, porque desde Begur se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Lugares míticos. Lugares de una belleza salvaje. Disfrutad de la Feria de Indianos de Begur y de las aguas transparentes, azul turquesa, de sus calas. Paseen por Begur, un pueblo encantador, por sus calles medievales, llenas de fiesta y de vida. Sus hijos e hijas disfrutarán de una feria poco conocida. Si necesitan puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Como el Hotel Rosa. Os lo recomendamos. Si os gusta más el camping, os recomendaremos uno que está a las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal, lo hagan donde lo hagan.

Fira dels indians a Tossa de Mar

Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Tossa de Mar, revisitada

Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.