Mont Cenis / Moncenisio


El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Torino, una altra volta


Torí, Turín, Torino, la ciutat te un nom en cada idioma, és la capital de l’antic regne del Piemont. L’orgull de la casa dels Saboia. Avui dia es presenta al visitant com una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre i el silenci dominant els carrers. Els espais, les avingudes, totes porticades, estan tirats a esquadra. Grans avingudes, rectes, molt llargues. Els carrers estan molt nets, els del centre son peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. Sant Carles i, al seu costat, Santa Cristina. Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat.

No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Nosaltres hi dormim sovint. També ens agrada molt l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Solem sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel Crystal, molt bé. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

Ljubljana


A Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, teniu una ciutat ben bonica per visitar durant unes vacances. Es tracta de Ljubljana, la capitat eslovena, tan maca com el seu estat. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell dalt d’un turó, quatre carrers medievals, un riu calmat i apacible, uns ponts damunt del riu, el dragó, simbol de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. Sempre hi ha música al carrer. La gent és amable. Tot riu. La catedral, antiga però molt reformada, no está malament. El casc antic dona escenes de postal. Cases de colors, finestres.

La ciutat te molts i bons hotels. Nosaltres ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue, als afores, situat lluny del centre però molt luxós. Però no us preocupeu. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar molt bé. Hi ha llocs molt macos al carrer principal del centre històric. N’hi ha molts i tots son bons, i tots estan molt plens. Vam trobar lloc al restaurant Marley & Me, i va estar pas gens malament. Aneu a Eslovènia en unes vacances d’estiu, i feu una volta pels Alps Julians. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj. També hi ha castells i monestirs repartits per tot el país, i unes coves que son patrimoni de la humanitat, però gent que hi ha anat, i que son bons amics, no les recomanen pas. Ideal per fer senderisme o bici de muntanya. O bé aneu-hi a la tardor. Tota la verdor serà llavors una simfonia de colors. O a l’hivern, quan la neu ho cobreix tot amb el seu mantell blanc. Hi ha moltes estacions d’esquí familiar.

 

Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, tiene por capital la bella ciudad de Ljubljana, la mayor ciudad eslovena, encantadora. Es una villa bonita sin tener nada especial. Quizás su castillo, la catedral, el barrio antiguo, el rio con sus puentes, el dragón símbolo de la ciudad y la animación de sus ruas. Por todo ello os recomendamos vivamente una visita familiar a Ljubljana.

 

Bonneval sur Arc


Als Alps francesos, no lluny de Grenoble, s’obren precioses valls que s’endinsen a les muntanyes. N’hi ha un munt. Surten des de Grenoble com els radis d’una roda de bici. Remunten rius d’aigües netes fins arribar a grans colls de muntanya, rodejats de cims de més de tres mil metres. Una d’aquestes valls és la de la Maurienne de la que Bonneval sur Arc és el darrer poble, situat a 1800 mts. Bonneval és una veritable destinació de vacances familiars, a pocs kms. del magnífic Coll de l’Iseran, de 2764 mts. Està dins del Parc Nacional de la Vanoise, lloc on podeu fer senderisme i observar animals alpins i gaudir del paisatge i la vegetació. Bonneval és un dels Plus beaux Villages de France, un poblet petit, fet de cases de pedra, balcons de fusta i ben conservat. A l’hivern, Bonneval és un centre ski familiar, tan en pista com de fons.  Si penseu fer una volta pels Alps Francesos de Grenoble no descuideu Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. No hem dormit mai a Bonneval, tot i que hi ha cases rurals xules, ni hi hem dinat, tot i que te bons restaurants. Nosaltres ho vam fer al poble veï de Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Cerca de Grenoble, en los Alpes Franceses, en el valle de la Maurienne, descubrireis este bonito pueblo de alta montaña, clasificado entre los más bellos de Francia. Bonneval sur Arc es un buen destino de vacaciones familiar, situado en el Parc Nacional de la Vanoise. En invierno, Bonneval es un buen centro de ski familiar. Si vais a Grenoble no descuideis Bonneval sur Arc, precioso pueblo de montaña francés. No hemos dormido en Bonneval, pero hay casas rurales chulas. i no hemos comido aunque hay buenos restaurantes. Lo hicimos en el vecino pueblo de Bessans, en un restaurante típico de Saboy que se llama La Bocona.

Eslovènia


Toca ara ja descobrir una mica el magnífic país dels Alps Julians. Toca ja esmentar un destí familiar que poca gent coneix. Una petita Suíssa. Paisatges de conte de fades, muntanyes esplèndides, rius i llacs de somni. Ciutats boniques, plenes de vida i encant. Castells, monestirs… Estem parlant d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. I, en acabat de rondar pels Alps, baixeu una mica, poca cosa perquè tot el país és ben alpí, fins la bonica ciutat de Ljubljana, la seva capital. Una vila que no te res d’especial, però que és molt coqueta, moderna, viva i alegre. Un petit riu la travessa. Te un gran castell dalt d’un turó, un pont que en son tres, carrers animats amb cases de colors i esglésies amb campanars de bulb. Nosaltres ens vam allotjar al Radisson Blue, als afores, però comunicat amb el centre amb uns taxis molt barats!. I per menjar baixeu als carrers peatonals, plens de bars i restaurants molt bons. La vida no és cara, tampoc molt barata perquè tenen l’euro, i la gent és molt amable.

Toca descubrir un país magnífico en los Alpes Julianos. Un destino familiar de primer orden. Una pequeña Suiza. Con paisajes de cuento de hadas, montañas, rios i algos. Ciudades bonitas, monasterios y castillos. Hablamos de Eslovenia. Hay que ver el lago de Bled o el macizo de Triglav, o el llago alpino de Bohinj. Y la ciudad de Ljubljana, su capital. Que no tiene nada de especial, pero que es coqueta, moderna, viva y alegre. Nosotros nos alojamos en el hotel Radisson Blue, alejado de centro pero bien comunicado por unos taxis baratos y eficientes. Para comer teneis el corazón peatonal de la villa, con bares y restaurantes, todos muy buenos. La vida no es cara, a pesar de que usan ya el euro, y la gente es muy amable.

 

El petit Sant Bernat


petit_sant_bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Bolzen / Bolzano


En acabar la primera guerra mundial el Trentí i l’Alt Adige, dues províncies austríaques, varen ser annexionades a Itàlia. La geografia jugava a favor del país mediterrà. L’Adigio és un afluent del Po, i les seves aigües baixen descaradament cap al sud. També és aquesta la orientació, a solei, de les vessants assolellades d’aquesta zona dels Alps, que olora ja la calor del mar, la bonança meridional. Potser si, doncs, que era lògic que la frontera humana coincidís amb la natural, amb el pas imponent i al mateix temps fàcil i suau del Brenner. Però la geografia humana és més tosuda que la física, més mutable, variada i poc lògica. I la gent d’aquestes contrades és de parla alemanya, de costums nòrdiques, i de tarannà poc meridional, sobretot pels nostres estàndards. Per això resulta tan sorprenent i divertida una passejada per aquesta vila florida del peu de la cordillera alpina. Amb els seus carrers que recorden qualsevol ciutat germànica, amb els rètols bilingües, amb l’idioma aspre tothora als llavis. Perquè tot i que l’italià, cantarí i dolç, fàcilment comprensible a les nostres orelles l’entén i el coneix tothom, no l’usa ningú. A més d’aquesta curiositat  filològica, us hem de recomanar Bolzen per la seva encantadora bellesa, que suma l’exotisme del nord amb l’amabilitat del sud. Carrers amb arcades, esglésies boniques, places i paisatge. Però avui dia l’atracció familiar més important de Bolzen és l’home de Gel, l’Otzï. El neolític que va venir del vall tirolès d’Otzäl, a cercar no sabem què, i va morir, assassinat, no gaire lluny del coll de divisió de les aigües. El museu local se li ha dedicat totalment i completa. És natural. Atrau milers de turistes. El veureu allà, eternament congelat, rodejat asèpticament de les seves darreres i pobres pertinènces: una gorra de pell, vestits de fil, armes de pedra, amulets i medecines. Us recomanem molt la visita. Segur que als vostres infants els encantarà. I donareu vida a aquesta vila de muntanya agradable, pas obligat en una excursió de vacances entre Itàlia i Austria. Pareu-vos-hi camí de Florència, Roma, o camí de Viena o Venecia, anant o venint, pujant o baixant del pas més transitat d’Europa, del Brennero comunicador. Podeu dinar molt bé als carrers dels voltants de la plaça de Walter. Nosaltres ho varem fer al cafe Sportler, a la Silvergasse, tocant la piazza de il Grano, en un restaurant ràpid, jove, informal, de menú reduït i servei ràpid. Però n’hi ha molts altres, més tradicionals. Bolzano no pot faltar en una ruta familiar pels Alps italians, una excursió que travessi el Brennero, camí d’Austria, del Tirol, hi te parada obligada, per saludar el simpàtic Otzï, l’home de gel, arribat de la prehistòria, congelat, fa molts i molts anys.

Al finalizar la primera guerra mundial el Trentino y el Alto Adige, dos provincias austriacas, fueron anexionadas a Italia. La geografía jugaba a favor del país mediterráneo. El Adigio es un afluente del Po, y sus aguas bajan descaradamente hacia el sur. También es ésta la orientación, en solana, de las vertientes más soleadas de esta zona de los Alpes, que huele ya el calor del mar, la bonanza meridional. Quizás si, pues, que era lógico que la frontera humana coincidiera con la natural, con el paso imponente y al mismo tiempo fácil y suave del Brenner. Pero la geografía humana es más tozuda que la física, más mutable, variada y poco lógica. Y la gente de estas tierras es de habla alemana, de costumbres nórdicas, y de talante poco meridional, sobre todo para nuestros estándares. Por eso resulta tan sorprendente y divertida esta villa florida del pie de la cordillera alpina. Con sus calles que recuerdan cualquier ciudad germana, con los rótulos bilingües, con el idioma áspero siempre en los labios. Porque aunque el italiano, cantarino y dulce, fácilmente comprensible a nuestros oídos, lo entiende y lo conoce todo el mundo, no lo usa nadie. Además de esta curiosidad filológica, les debemos recomendar Bolzen por su encantadora belleza, que suma el exotismo del norte con la amabilidad del sur. Calles con arcos, iglesias bonitas, plazas y paisajes. Pero hoy en día la atracción familiar más importante de Bolzen es el hombre de Hielo, el Ötzi. El neolítico que vino del valle tirolés de Otzäl, a buscar no sabemos qué, y murió, asesinado, no muy lejos de aquí. El museo local se le ha dedicado totalmente y completamente. Es natural. Atrae a miles de turistas. Lo veréis allí, eternamente congelado, rodeado asépticamente de sus últimas y pobres pertenencias: un gorro de piel, trajes de hilo, armas de piedra, amuletos y medicinas. Os recomendamos mucho la visita. Seguro que a vuestros niños les encantará. Y daréis vida a esta villa de montaña agradable, paso obligado en una excursión de vacaciones entre Italia y Austria, o camino de Florencia, Roma, o camino de Viena o de Venecia, yendo o viniendo, subiendo o bajando el paso más transitado de Europa, del Brennero comunicador. Pueden comer muy bien en las calles de los alrededores de la plaza de Walter. Nosotros lo hicimos al café Sportler, la Silvergasse, tocando la piazza del Grano, en un restaurante rápido, joven, informal, de menú reducido y servicio rápido. Pero hay muchos otros, más tradicionales. Bolzano no puede faltar en una ruta familiar por los Alpes italianos, una excursión que atraviese el Brennero, camino de Austria, del Tirol, tiene aquí parada obligada, para saludar al simpático Ötzi, el hombre de hielo, llegado de la prehistoria, congelado, ya hace muchos años.