Fira de l’Ametlla a Vilagrassa


A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un seguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el fin de semana, la típica feria de la almendra. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Anuncis

Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

La Fira de l’Ou a Sant Guim


Sant Guim de Freixenet es un poble que es troba abans d’arribar a Cervera, a la comarca de la Segarra, i prop de la Panadella, a pocs kms. de l’autovia A-2, la que va cap a Lleida. De fet heu de sortir a la sortida de la Panadella mateix. Per tant és senzill arribar-hi des de Barcelona. A aquesta població de la Catalunya interior s’hi celebra cada any una fira de l’ou. Aquesta fira original i temàtica es per captar visitant, naturalment, i per la gran quantitat de granges i gallines ponedores que hi ha al municipi. De fet és la població més productora d’ous de tot Catalunya.  Aquesta fira es celebrarà el 10 de juny de 2018 i podeu trobar-hi un mercat amb productes artesanals i alimentaris d’arreu dels països catalans. Moltes activitats i tallers relacionats amb l’ou. També un esmorzar popular i una mostra de tot tipus d’ous. Igualment gaudireu d’un munt d’activitats i tallers relacionats amb la cultura catalana. Aquestes festes en aquests pobles allunyats del mar i de les grans ciutats, isolats en mig de camps de cereal, solen ser molt i molt animades. Us les recomanem. Ara bé, la zona dista molt de no tenir atractius turístics. De fet, si mai no l’heu visitat us encoratgem a donar un volt pels pobles del voltant. A baixar cap a la vall del Sió. A veure la maravella de Montfalcó Murallat, un poble medieval molt rústic, a 10 kms. de Sant Guim. O a anar fins Sant Ramon, a veure un dels únics monestirs del renaixement català. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana pera questes terres podeu dormir a Les Oluges, en un castell. Podeu també passar la nit en un dels molts allotjaments rurals de la comarca. Per dinar teniu molts restaurants i bars a Sant Guim mateix, com Ca la Maria, una fonda, al carrer major, 59, Telèfon: 973 556 043. També n’hi ha a Sant Ramon i pels voltants, com el deliciós restaurant i hotelet La Pedra. A nosaltres ens agrada també especialment el restaurant de Montfalcó Murallat, l’únic del poble. Tel. 973 531 755‎. Si us decidiu, penseu que també podeu fer una ruta pels castells de la Segarra. Aquesta terra dura, rural, batuda pel sol i el vent ofereix al viatger autenticitat i edificis de pedra ferrenya, com ella mateixa!.

Sant Guim de Freixenet es un pueblo que se encuentra antes de llegar a Cervera, en la comarca de la Segarra, y cerca de la Panadella, a pocos kms. de la autovía A-2, la que va hacia Lleida. De hecho debeis salir en la salida de la Panadella mismo. Por lo tanto es sencillo llegar desde Barcelona. En esta población de la Catalunya interior se celebra una feria del huevo. Esta feria original y temática se monta captar visitantes, como es muy natural, y también por la gran cantidad de granjas y gallinas ponedoras que hay en el municipio. De hecho es la población más productora de huevos de toda Cataluña. Como en todas las ferias similares no faltará el típico mercado de productos de productos artesanos y gastronómicos. También muchísimas actividades para toda la familia, y talleres para los niños, siempre relacionados con el huevo, claro. No faltará tampoco el acostumbrado almuerzo popular, con reparto gratuito entre todos los asistentes de un par de huevos fritos. Encontraréis también animación y muestras de la cultura popular catalana. Exposiciones bien divertidas, como la de objetos y productos que tienen en su denominación la palabra huevo. Exposición de tractores antiguos y motos de época. Muestra de muchos tipos de huevos: de gallina, de codorniz, de avestruz … Pueden llevarse ½ docena de huevos, porque los regalarán a todos los asistentes a la feria. Para los niños hay inflables, trenecito y una granja donde participarán en diversos juegos con los animales por protagonistas, como: el gallinero, donde podrán dar de comer a las gallinas y recoger sus huevos, el juego del conejo, el juego de la rana, el juego de la oca, la balsa o el juego de asustar gatos. También disfrutarán de lo lindo con el gran mercado de animales de campo, con burros, ponis, mulas, aves o caballos. Está prevista la actuación de artistas de circo, y una entrega de un premio a un personaje famoso. Cerrará la jornada, por la tarde, un baile de sardanas. Las fiestas en estos pueblos alejados del mar y de las grandes ciudades, aislados en medio de campos de cereal, suelen ser muy, muy animadas. Se las recomendamos. Ahora bien, la zona dista mucho de no tener atractivos turísticos. De hecho, si nunca lo ha visitado le animamos a dar una vuelta por los pueblos de alrededor. A bajar hacia el valle del Sió. A ver la maravilla de Montfalcó Murallat, un pueblo medieval muy rústico, a 10 kms. de Sant Guim. O ir hasta San Ramón, para ver uno de los únicos monasterios del renacimiento catalán. Si finalmente se deciden a pasar el fin de semana por estas tierras pueden dormir en Les Oluges, en un castillo. También puede pasar la noche en uno de los muchos alojamientos rurales de la comarca. Para comer hay diversos restaurantes y bares en Sant Guim mismo, como Ca la Maria, una fonda, en la calle mayor, 59, Teléfono: 973 556 043. También los hay en San Ramón y sus alrededores, como el delicioso restaurante y hotelito La Pedra. A nosotros nos gusta también especialmente el restaurante de Montfalcó Murallat, el único del pueblo. Tel. 973 531 755. Si os decidis, pensad también en hacer una ruta por los castillos de la Segarra.

Alentejo, de nou


A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Mercat de Nadal a Carcassonne


Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 6 de desembre de 2017, al 7 de gener de 2018. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu una pista de patinatge sobre gel, carrusel, noria, pista de kars damunt gel, i de quads damunt gel, rens pels infants, un gran mercat de Nadal a la plaça Carnot, espectacles, animacions, concerts d’orgue, animacions medievals a la cité… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de petacada i tot amanit amb molt de soroll, de brugit. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot, y que está abierto del 6 de diciembre de 2017 al 7 de enero de 2018. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Ville de Carcassonne vous propose de vivre 1 mois de féérie, de rêve, du 6 décembre 2017 al 7 de janvier 2018, avec LA MAGIE DE NOEL. Cet événement désormais incontournable fêtera cette année sa 13ème édition et connaît chaque année un succès toujours plus grand. A l’origine de sa création, Gérard Larrat, Maire de Carcassonne avait souhaité créer une manifestation familiale, pour que les enfants, les parents, les grands parents, puissent se retrouver en famille et partager des moments de joie, de rire, de complicité. Pari gagné puisque chaque année des milliers de visiteurs déambulent, au fil des illuminations, dans les rues du centre ville et de la Cité, passant d’un univers de glace, au village du Père Noël, de la grande roue au marché de Noël, des attractions à sensations aux spectacles jeune public… La Magie de Noël très attendue par les carcassonnais accueille des visiteurs étrangers mais également des régions voisines intéressés par la qualité des animations proposées et le cadre magique, entre Cité Médiévale et Bastide Saint-Louis.

Fira de la transhumància


transhumancia

Avui us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I ho fem perquè el proper diumenge 22 d’octubre es durà a terme allà la tercera edició de la Fira de la Transhumància. La mostra es farà a l’aparcament d’entrada als Monjos, i comptarà amb una trentena de parades relacionades amb la ramaderia, amb una àmplia selecció de formatges, embotits i vins i caves de la zona, a més de fira d’antiguitats i artesania. Obrirà les seves portes de 10 del matí a 2 de la tarda i comptarà amb un tancat d’ovelles i nombroses activitats infantils, com ara aprendre a munyir vaques, fer un jorn al mas o crear les pròpies ovelles amb la tècnica del jumping, entre altres. Hi haurà una actuació del Ball de Pastorets de Santa Margarida i els Monjos i al llarg de tot el matí es podrà gaudir de la música del grup tradicional La Portàtil FM. Si aneu per Santa Margarida no us perdeu el castell de Penyafort. Un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir d’una visita guiada a aquest indret. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. Per dinar, el mateix dia de la fira, diversos establiments de restauració de Santa Margarida i els Monjos oferiran un menú relacionat amb la Transhumància. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

En Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, hay una feria este próximo domingo, con paradas artesanales y actividades para los niños y niñas. Luego, cerca del pueblo, también está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa. Pero es buena idea verlo este fin de semana con la excusa de la bonita feria de la transhumancia. Además os enseñaran el castillo por dentro. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa


A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un seguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el fin de semana, la típica feria de la almendra. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.