Firenze, Florència, una altra volta


Image00031

No us descobrirem ara Florència, segur que ja hi heu estat moltes vegades. Nosaltres hi hem anat aquest Nadal la darrera. Teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu, que no ens va decebre. Mai no ho fa, amb les seves obres d’art increïbles.

Image00030

Després vam aprofitar per fer una volta pels racons més típics: Ponte vecchio, Signoria, Academia, el duomo de Santa Maria dei Fiori, la Santa Croce, Santa Maria Novella… I, vam acabar dinant en un bon restaurant popular, anomenat La Fettunta, menjar ràpid de qualitat, ambient poc sofisticat però molt bé. Florència produeix un síndrome propi: el de Sthendal. Es caracteritza per pèrdua de memòria, orientació i del raonament lògic. És normal que això passi aquí. El cervell humà no pot assimilar tanta maravella sense perdre el senderi. Florència és bellíssima. Això és un tòpic i és veritat. Necessitariem diversos blocs com aquest només per parlar de tot l’art que Florència conté, senzillament impossible. I si això fos poc, teniu la Toscana. Milers de pobles, poblets, turons, i paisatges diversos, delicadament posats a la nostra disposició, en un entorn suau i magnificient, només per disfrutar-los: Siena, San Giminiano, Lucca, Pisa, Pistoia, Prato, Fiesole, Arezzo, Cortona, Montepulciano, Pienza, Montalcino, Volterra, Sant’Antimo… És a dir, entre Florència i la Toscana teniu tema per anys de vacances.  Aquesta vegada nosaltres dormiem a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic. Però a l’hora de dormir penseu en els hotels Novotel, que ofereixen habitacions familiars a molt bon preu. A Florència n’hi ha un als afores.

Image00049

Florencia produce un síndrome propio: el de Sthendal. Se caracteriza por pérdida de memoria, orientación y del razonamiento lógico. Es normal que esto pase aquí. El cerebro humano no puede asimilar tanta maravilla sin perder el tino. Florencia es bellísima. Esto es un tópico y es verdad. Necesitariamos varios blogs como este sólo para hablar de todo el arte que Florencia contiene: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… sencillamente imposible. Sólo hace falta que sepáis que todo el que os han dicho de Florencia es absolutamente verídico. Y si esto fuera poco, tenéis la Toscana. Miles de pueblos, cerros, y paisajes diversos, delicadamente puestos a nuestra disposición, en un entorno suave y magnificiente, sólo para disfrutarlo. Es decir, entre Florencia y la Toscana tenéis tema para diversos años de vacaciones. http://www.firenzeturismo.it/  A la hora de dormir pensad en hoteles Novotel, que ofrecen habitacions familiares a muy buen precio: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

 

Anuncis

San Gimignano, revisitat


Image00062

San Gimignano, la ciutat de les torres, és una vila medieval que cal recòrrer a plaer, sense ruta, sense pensar, només gaudint-la. A l’aparcar al darrer lloc que vam trobvar, a l’altra punta de l’entrada principal, el primer que vam anar a veure aquesta vegada va ser l’església de Sant Agustí, que no havíem vist mai, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada. Després ja vam poder fer una volta pel casc antic, com és natural. Increibles les torres, les places, els carrers, els palaus. Al mig de la Toscana, no gens lluny de la turística Florència, aquest bellíssim poble medieval alça les seves torres que, en altres temps, les guerres entre famílies varen obligar a aixecar. Avui, només els turistes lluiten per obtenir la millor foto. Propera Siena també, San Gimignano és un lloc preciòs que no pot faltar en la vostra sortida per la Toscana o per Itàlia. No hem dormit ni menjat mai a San Giminiano, ho sentim, però hem vist restaurants i hotels que valien la pena!.

Image00063
En medio de la Toscana, este bellísimo pueblo medieval alza sus torres que, en otros tiempos, las guerras entre familias obligaron a levantar. Hoy, sólo los turistas luchan por obtener la mejor foto. Próxima Siena o Florencia, Gimignano es un lugar precioso que no puede faltar en vuestra salida por la Toscana o por Italia. Web: http://www.sangimignano.com

 

Sarzana


Image00019

Si mai aneu de camí cap a la Toscana, a Itàlia, feu una parada a Sarzana, un poble prop de Carrara i les seves canteres de marbre, situat una mica abans d’arribar a Lucca. I per quina raó hauríeu de parar aquí. Doncs perquè és més que possible que sigui l’hora de dinar, i Sarzana te un centre medieval xulo, sense ser res de l’altre món. Unes portes d’entrada, muralles, un llarg carrer amb cases de pedra, un castell, unes places i algunes esglésies. I te bons restaurants on fer un bon tiberi. A nosaltres ens agrada dinar a l’Osteria dei Sani, a la Via Torrione Testaforte, 11, un lloc perfecte per menjar bé, especialitats de la terra, productes ecològics, un pa increïblement bo, molt bo, i uns postres inoblidables… en resum un restaurant molt recomanable. És a tocar de l’entrada sur, amb bon aparcament de pagament en zona blava. Sarzana no juga a la primera divisió turística, i possiblement tampoc a la segona, però per aquesta zona trobar un lloc fàcil on parar, aparcar, menjar i que sigui bonic de visitar no és gaire senzill. Ja ho sabeu!.

Image00020

Si vais a la Toscana, en Italia, podeis hacer una parada en Sarzana, un pueblo cercano a Carrara. Puede que sea hora de comer y Sarzana tiene un centro medieval chulo, con murallas, puertas, calles, plazas y unas cuantas iglesias. Y un castillo resultón.  Y también buenos restaurantes. Como por ejemplo l’Osteria dei Sani, en la Via Torrione Testaforte, 11, especialidades de la tierra, productos ecológicos y un pan bueno de verdad. Postres inolvidables… un restaurante recomendable.

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Niça / Nice / Nissa /Nizza


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. I hem sopat a l’Horizon, un restaurant de patacada darrera l’hotel, però que funciona bé.

Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament. A l’estiu Niça està una mica ple de gent, però fora de temporada els preus baixen. A l’hivern fan un petit mercat de Nadal.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas.

Saint Tropez


El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.