Sarzana


Image00019

Si mai aneu de camí cap a la Toscana, a Itàlia, feu una parada a Sarzana, un poble prop de Carrara i les seves canteres de marbre, situat una mica abans d’arribar a Lucca. I per quina raó hauríeu de parar aquí. Doncs perquè és més que possible que sigui l’hora de dinar, i Sarzana te un centre medieval xulo, sense ser res de l’altre món. Unes portes d’entrada, muralles, un llarg carrer amb cases de pedra, un castell, unes places i algunes esglésies. I te bons restaurants on fer un bon tiberi. A nosaltres ens agrada dinar a l’Osteria dei Sani, a la Via Torrione Testaforte, 11, un lloc perfecte per menjar bé, especialitats de la terra, productes ecològics, un pa increïblement bo, molt bo, i uns postres inoblidables… en resum un restaurant molt recomanable. És a tocar de l’entrada sur, amb bon aparcament de pagament en zona blava. Sarzana no juga a la primera divisió turística, i possiblement tampoc a la segona, però per aquesta zona trobar un lloc fàcil on parar, aparcar, menjar i que sigui bonic de visitar no és gaire senzill. Ja ho sabeu!.

Image00020

Si vais a la Toscana, en Italia, podeis hacer una parada en Sarzana, un pueblo cercano a Carrara. Puede que sea hora de comer y Sarzana tiene un centro medieval chulo, con murallas, puertas, calles, plazas y unas cuantas iglesias. Y un castillo resultón.  Y también buenos restaurantes. Como por ejemplo l’Osteria dei Sani, en la Via Torrione Testaforte, 11, especialidades de la tierra, productos ecológicos y un pan bueno de verdad. Postres inolvidables… un restaurante recomendable.

Anuncis

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Niça / Nice / Nissa /Nizza


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. I hem sopat a l’Horizon, un restaurant de patacada darrera l’hotel, però que funciona bé.

Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament. A l’estiu Niça està una mica ple de gent, però fora de temporada els preus baixen. A l’hivern fan un petit mercat de Nadal.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas.

Saint Tropez


El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.

 

Mercat de nadal a Castres


Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 8 al 27 de desembre de 2017. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 8 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Ring of Kerry


The Ring of Kerry és en realitat una volta d’uns 180 kms. a la península d’Iveragh, al comtat de Kerry, situat al sudoest d’Irlanda. Fer el Ring of Kerry és viure de primera mà la natura i la història irlandesa, en una terra quasi verge, resseguint estretes carreteres que donen vistes inoblidables al mar i a la muntanya, pujant i baixant turons i muntanyes, descobrint platges, illes, caps rocosos, cascades i boscos. Natura en tot el seu esplendor. Però també petits pobles i monuments amagats, pedres plenes del verdet dels segles. Per fer el Ring of Kerry necessitareu un cotxe, tot i que també podeu fer servir les línies de bus existents. Si sortim de la vila de Killarney, cap a l’oest per la N-72, podeu remuntar cap al Gap of Dunloe, bellíssim entorn de muntanyes i llacs amb boscos. Agafem ara la N70 per baixar a la bonica platja de Rossbeigh, al poble de Glenbeigh, a la foto. Una platja de 8 km. de llarg, de sorra fina. Continueu cap al poblet mariner de Portmagee, on trobareu un pont que lliga terra ferma amb l’illa de Valentia. Paisatges fabulosos. Seguim el cap amb meravelloses vistes i petits poblets per anar fins el Fort prehistòric de Staigue, a tocar de Castlecove, de planta circular. Baixem a Kenmare, una vila molt maca i agradable per pujar, seguint ara la carretera N71 entre Kenmare and Killarney, fins el coll on trobareu el punt de vista dit the Ladies View, amb vistes superbes sobre el parc natural nacional de Killarney, un parc natural esplèndit. Des d’alla son 15 kms. de baixada entre boscos, amb parada obligada a la cascada Torc. Arribant a la ciutat de Killarney no s’acaben els prodigis. Allà teniu la casa Muckross que es una mansió victoriana de camp, històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross, vora el llac. També podeu fer un volt per la ciutat antiga de Killarney, vuere la seva catedral i els carrers comercials i parcs. Evidentment ens hem deixat molts llocs i punts d’interés que només vam veure des del cotxe. Nosaltres vam fer l’anell en un sol dia!. L’anell de Kerry no pot faltar en un bon viatge a Irlanda!. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de fer el ring of Kerry si aneu a Irlanda!.

The Ring of Kerry es una vuelta de 180 kms. alrededor de la península d’Iveragh, en el comtat de Kerry, en Irlanda. Dar la vuelta al Ring of Kerry significa entrar en la naturaleza y la historia irlandesa, en una tierra virgen, recorriendo estrechas carreteras con vistas a un mar y subiendo muntañas, descubriendo playas, cabos, cascadas y bosques. También pueblos preciosos. El Ring of Kerry se hace en coche, o en bus. Salid de Killarney, por la N-72, remontando Dunloe, en un bellísimo entorno de montaña con lagos. Por la N70 bajad a la playa de Rossbeigh, cerca de Glenbeigh, en la foto. Pasad a la isla de Valentia. Continuad hasta Staigue, cerca de Castlecove. Bajad luego a Kenmare, y seguid la carretera N71 entre Kenmare y Killarney, viendo los lagos desde Ladies View, en el parque natural nacional de Killarney, con parada obligada en la cascada Torc. En Killarney está la casa Muckross que es una mansión victoriana de campo, visitable. Más allá de Killarney, está el Castillo de Ross, en el lago. Para comer, en Kenmare, teneis el ristorante Bella Vita, recomendable. En Killarney el Cronins, muy bueno. Tradicional. Hay un pub con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy’s, y buenos hoteles, como el Park Hotel, o el Hotel Brehon. ¡No dejen de recorrer el ring of Kerry si van a Irlanda!.