Misteri de la Selva del Camp


La vila de la Selva del Camp celebra les representacions d’un misteri marià increïble, musicat, cantat i teatralitzat. que val la pena de veure. Serà, si res no canvia, els dies 14 d’agost, a les 22 hores, i 15 d’agost, a les 20 hores, a l’església Parroquial de Sant Andreu Apòstol. Les entrades per a les representacions també es poden reservar, i també podeu consultar informació més detallada, a la web del Misteri  o a la web municipal de La Selva del Camp. Arribeu-vos fins aquest bonic municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Com ara el Racó de L’Hort, al carrer del Raval de Sant Pere, 44, tel: 977 84 53 61, o bé, molt recomanable, el restaurant Rosa Dels Vents, al carrer de la Peixateria, tel: 977345437. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer una banyada a les excel·lents platges dels voltants, per Cambrils, o Salou. Ni tampoc deixeu de fer un volt per Reus, ciutat modernista molt bonica, o arribar-vos a Port-Aventura amb la vostra canalla. També us podem aconsellar de rondar per Tarragona, ciutat romana, patrimoni de la humanitat, visitant el casc antic, amb la catedral, l’aqüeducte, l’amfiteatre, el circ o el pretori. Bon misteri a la Selva, i el que l’acompany!.

La Selva del Camp celebra un misterio mariano cantado. Una representación sacra muy bella, los dias 14 y 15 de agosto. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.

Festa Major de Vallmoll


Vallmoll és un poble situat entre Valls i Tarragona. Hi fan una lluïda Festa Major, d’aquelles de poble, d’abans. Arribeu-vos fins aquest bonic municipi del Baix Camp, molt proper a Reus, Valls i Tarragona. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins Tarragona, agafant després la carretera que va a Valls. O bé a l’inversa, per l’AP2 fins Valls i després cap a Tarragona. Vallmoll en si mateix no te res a oferir, turísticament parlant, però molt a prop teniu Tarragona, patrimoni de la humanitat de la UNESCO. O Port-Aventura, fantàstic parc d’atraccions. No lluny el monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant l’antiga Tàrraco i els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls, a Reus a Tarragona o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. A Reus teniu diferents hotels, com per exemple un NH molt ben condicionat.

Vallmoll es un pequeño pueblo del Campo de Tarragona, cercano a Port-Aventura, a Tarragona, a las playas de la zona y a los grandes monasterios de la Ruta del Cister que celebra su fiesta mayor este fin de semana. Una buena excusa para acercarse al sur de Catalunya, vivir una fiesta mayor de una villa rural, sencilla y acogedora, y darse una vuelta por todas estas maravillas que os hemos mencionado. En Tarragona, Valls y Reus tienen diferentes hoteles. Si se quedan unos días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por también por Reus, por Tarraco romana o por el Priorat.

Monacàlia de Navarcles


A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2017. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant d’hostal molt clàssic, al centre del poble. També menjareu molt bé a Can Patoi, també al centre. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

La festa dels Tonis a Santa Eugenia


Imprimir

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, en un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu disfrutar de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim àbsi, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Tíndari


Tindari_oliveri

La meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú. Malgrat ser una de les platges més boniques de l’illa no està gaire concorreguda, no està gens massificada. La gent no la coneix, gràcies a Déu, perquè en cas contrari no s’hi cabria. El promontori de Tíndari entra dins el mar, amb el santuari al damunt, creant una llengua de sorra que s’endinsa encara més dins les aigües balves del Tirrè. La platja, així salvaguardada, es tanca en ella mateixa com una petxina, guardant unes llacunes de colors, mida i forma variades al llarg de l’any. De fet Tindari son moltes coses en una: mar, santuari, llacunes. I, a més no hi ha una platja, sinó moltes platges en una. La que pertany a la pròpia costa siciliana, una badia amable i agradable amb barquetes movent-se al suau embat de les ones, on podeu anar caminant fins les llacunes, i dues més: la que mira cap aquesta costa des de la banya que s’endinsa en el mar, i la que des de la banya de sorra mirà mar obert. Unes llanxes ràpides transporten per 5€ els visitants i banyistes des d’una a altra platja. El santuari de la Mare de Déu de Tindari, molt venerada, contempla aquesta fantasia del mar i la terra des del seu penyal a 200 mts d’alçada. Si hi pugeu descobrireu les vistes espectaculars damunt les platges de Tíndari, els llacs de Marinello que es formen sota mateix, zona protegida, reserva natural, i les illes Eòlies. Pels que tinguin ganes de descoberta aquí dalt, prop del temple de la verge negra de Tíndari, es poden visitar el que queda d’una poderosa vila grega, Tyndaris, sobretot un bonic teatre grec. Cal dir que l’accés al santuari, i a la ciutat grega es diferent de l’accés a la platja de Tíndari i als llacs de Marinello. Al temple damunt l’espadat rocós s’hi arriba des de Patti, per carretera estreta però bona. A la platja s’hi va per Falcone, en direcció a Oliveri, poble del que depen el barri mariner de Marinello, on està la platja i les llacunes. S’hi arriba passant per una zona d’urbanitzacions, sense pèrdua. Podeu dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Es tracta d’un lido, és a dir d’una zona de serveis, on a més del restaurant, trobareu parasols, cadires de platja, dutxes… Es menja bé, és baratet i, sobretot, està a la increible platja de Tíndari!.

La maravillosa playa de Tíndari se extiende, solitaria en la costa norte de Sicilia, entre Milazzo y Cefalú. A pesar de ser una de las playas más bonitas de la isla, no está muy concurrida, no está nada masificada. La gente no la conoce, gracias a Dios, porque de lo contrario no se cabría. El promontorio de Tíndari entra en el mar, con el santuario encima, creando una lengua de arena que se adentra aún más en las aguas del Tirreno. La playa, así salvaguardada, se encierra en sí misma como una concha, guardando unas lagunas de colores, tamaño y forma variadas a lo largo del año. De hecho Tindari son muchas cosas en una: mar, santuario, lagunas. Y, además no hay una playa, sino muchas playas en una. La que pertenece a la propia costa siciliana, una bahía amable y agradable con barcas moviéndose al suave embate de las olas, de donde podrá ir andando hasta las lagunas, y dos más: la que mira hacia esta costa desde el cuerno que se adentra en el mar, y la que desde el cuerno de arena mira al mar abierto. Unas lanchas rápidas transportan por 5 € los visitantes y bañistas desde una a otra playa. El santuario de la Virgen de Tindari, muy venerada, contempla esta fantasía del mar y la tierra desde su peñasco a 200 mts de altura. Si subís descubrireis las vistas espectaculares sobre las playas de Tíndari, los lagos de Marinello que se forman debajo, zona protegida, reserva natural, y las islas Eolias. Para los que tengan ganas de descubrimiento aquí arriba, cerca del templo de la virgen negra, se pueden visitar las ruinas, lo que queda de una poderosa ciudad griega, Tyndaris, sobre todo un bonito teatro griego. Hay que decir que el acceso al santuario, y en la ciudad griega es diferente del acceso a la playa de Tíndaro y los lagos de Marinello. En el templo encima del acantilado rocoso se llega desde Patti, por carretera estrecha pero buena. A la playa se va por Falcone, en dirección a Oliveri, pueblo del que depende el barrio marinero de Marinello, donde está la playa y las lagunas. Se llega pasando por una zona de urbanizaciones, sin pérdida. Pueden comer muy bien en la playa de Tindari, en el restaurante llamado Lido Belvedere, en la misma arena, justo delante de donde salen las barcas que transportan a la gente hasta la punta del cuerno. Buen aparcamiento delante del local. Se trata de un lido, es decir de una zona de servicios, donde además del restaurante, encontrarán sombrillas, sillas de playa, duchas … Se come bien, es baratito y, sobre todo, está en la increíble playa de Tindari.

Aquaviva Medievalis


templers_aiguaviva

Sant Joan d’Aiguaviva és un poble proper a Girona on fan una bonica festa de templers anomenada Aquaviva Medievalis. Comença el dissabte 22 d’octubre de 2016. Al matí hi ha la recreació històrica anomenada “Vida de Campament”, i una fira. També un torneig de cavallers. A la tarda la cerimònia de nomenament d’un cavaller, i a la nit un sopar medieval i un recital de música cortesana i del poble, a càrrec dels Joglars de Ripollet. El diumenge es repeteix el programa d’actes, amb l’afegitó d’unes activitats infantils com son l’hospital de campanya i l’acadèmia de cavallers. La missa del diumenge també serà en ritual medieval a l’església parroquial del poble. Al migdia hi haurà una disputa per prebendes entre les ordes militars presents que acabarà en una gran batalla. A més de tot això que us hem explicat teniu també durant tots dos dies, el 22 i el 23, un seguit de tallers per petits i grans, i la demostració d’oficis, una fira d’alimentació i artesania, un munt d’atraccions medievals, un servei de taverna, amb bona cervesa, artesana. Trobareu Aiguaviva si aneu des de Girona a Santa Coloma de Farners per la carretera GI-533. Està a uns 7 kms. de la capital. Si veniu de Barcelona per l’Autopista AP-7, la vostra sortida serà la 8, la de l’Aeroport, i haureu de prendre la mateixa carretera de l’Aeroport fins que, just abans d’entrar-hi, us desvieu a mà dreta per la local que va fins Aiguaviva, durant uns 4 kms. També és possible des de la sortida 7, Girona Sud, si s’agafa la carretera de Sant Feliu de Guíxols i tot seguit la primera sortida en direcció Santa Coloma de Farners. Atravessareu El Perelló de Vilablareix i en 2 km. arribareu a Aiguaviva. Si veniu per l’antiga Nacional N-II, cal anar cap a l’Aeroport i, com ja hem dit, just abans de l’entrada seguir la carretera fins a Aiguaviva. No podeu marxar de la fira templera sense visitar la masia anomenada el Temple, que és l’antiga casa dels templers, que tenien la Comanda a Aiguaviva, precisament. Per arribar-hi heu d’agafar la carretera de Girona i, abans d’arribar al pont sobre l’autopista, girar a mà esquerra per un camí. És bonica la façana amb escuts i inscripcions escolpides, (a la foto). Si us agrada la natura i caminar, aneu fins la Crosa, que és espai natural protegit. Es tracta d’un volcà situat entre els pobles de Sant Dalmai i l’Estanyol, però a un km. i poc més del poble d’Aiguaviva. Tot i ser força desconegut heu de saber que és el volcà amb el cràter més gran de d’Europa. Bona àrea per jugar els infants, amb grans esplanades. Per dormir al poble teniu una maravellosa casa rural: Can Guinau. També podeu dinar molt bé al bar del poble, que es diu Aiguaviva, com la localitat, reserveu el menú templer al telèfon 972 394 221, o al restaurant de la pròpia Torrentera, just al Centre Polivalent on fan la fira. Menú templer molt arreglat. Reserveu-lo al tel. 972 969 146. El restaurant Mas Aliu està a la zona industrial. Tel. 972400171. I el restaurant de Cal General, a la carretera que ve de l’Aeroport. Fan menú templer i carta. Tel. 972473063. Bona festa templera a Aiguaviva!.

San Juan de Aiguaviva es un pueblo cercano a Girona donde este fin de semana, el sábado y el domingo, tiene lugar una famosa fiesta de los templarios. Se trata de una típica feria medieval donde encontrarán las siempre interesantes demostraciones de oficios antiguos, como el cestero o el alfarero, un mercado de productos artesanos, naturales y gastronómicos. También talleres y juegos para los niños, pero no los típicos talleres de siempre, sino cosas más chulas, como tirar con el arco o hacerse un disfraz medieval. Encontrarán Aiguaviva yendo desde Girona a Santa Coloma de Farners por la carretera GI-533. Está a unos 7 kms. de la capital. Si vienen de Barcelona por la Autopista AP-7, su salida será la 8, la del Aeropuerto y deberán tomar la misma carretera del Aeropuerto hasta que, justo antes de entrar, se desvien a mano derecha por la local que va hasta Aiguaviva, durante unos 4 kms. También es posible desde la salida 7, Girona Sur, si se cogen la carretera de Sant Feliu de Guíxols ya continuación la primera salida en dirección Santa Coloma de Farners. Atraviesan El Perelló de Vilablareix y en 2 km. llegaréis a Aiguaviva. Si vienen por la antigua Nacional N-II, hay que ir hacia el Aeropuerto y, como ya hemos dicho, justo antes de la entrada seguir la carretera hasta Aiguaviva. No pueden irse de la feria templaria sin visitar la masía llamada el Temple, que es la antigua casa de los templarios, que tenían la encomienda en Aiguaviva, precisamente. Para llegar deben tomar la carretera de Girona y, antes de llegar al puente sobre la autopista, girar a mano izquierda por un camino. Es bonita la fachada con escudos e inscripciones esculpidas, (en la foto). Si os gusta la naturaleza y caminar, ir hasta la Crosa, que es espacio natural protegido. Se trata de un volcán situado entre los pueblos de Sant Dalmai  y l’Estanyol, pero a un km. y poco más del pueblo de Aiguaviva. A pesar de ser bastante desconocido deben saber que es el volcán con el cráter más grande de Europa. Buena área para jugar los niños, con grandes explanadas. Para dormir en el pueblo tienen una maravillosa casa rural: Can Guinau. También pueden comer muy bien en el bar del pueblo o en la propia Torrentera, justo en el Centro Polivalente donde hacen la feria. Menú arreglado. Reserva al tel. 645987632. El restaurante Mas Aliu está en la zona industrial. Tel. 972400171. Y el restaurante de Cal General, en la carretera que viene del Aeropuerto. Hay menú y carta. Tel. 972473063.

Solignac / Solenhac


solignac

A tocar de Llemotges, al centre de França, en un agradable poblet anomenat Solignac o Solenhac en occità, s’alça aquesta església abacial, única resta d’un poderós monestir, que passa per ser un dels millors exemples d’edifici romànic cobert amb cúpules de tot França. La realitat és que no es mereix una visita com a destinació final, però si els escassos kilòmetres de desviació que cal fer des de l’autopista, camí de París o de Futuroscope. Així, visitar aquest bonic temple pot ser una bona excusa per parar el motor del cotxe i fer una aturada. Diuen que va ser fundada per Sant Eloi, joier del rei Dagobert, però ara l’edifi és del segle XII, net, despullat, pura pedra. Dins trobareu un cor ben treballat, de fusta, del XV, i pintures del XVI. També el poble és interessant, sense més, amb carrers estrets, rurals, amb cases de pedra, i fusta “a colombages”, i un pont romànic com l’abacial. I pels infants, prop del poble, hi ha un zoològic xulo, el parc de Reynou. Mireu-vos la web. Bon aparcament a tocar del monestir i de l’Hotel Sant Eloi, amb bon restaurant, al 66 de l’Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Un altre bon lloc per dinar aquí seria el restaurant Le Soliles, just a tocar del pont medieval que us hem dit abans. No oblideu parar a Solignac si hi passeu a prop. Sortida 38 de l’autopista A-20, en direcció Le Vigan per la D-320, i cap a Solignac per la D-32. Sense perdua!.

Junto a Limoges, en el centro de Francia, en un agradable pueblecito llamado Solignac, se alza esta iglesia abacial, único resto de un poderoso monasterio, que pasa por ser uno de los mejores ejemplos de edificio románico cubierto con cúpulas de toda Francia. La realidad es que no se merece una visita como destino final, pero si los escasos kilómetros de desviación que hay que hacer desde la autopista, camino de París o de Futuroscope. Así, visitar este hermoso templo puede ser una buena excusa para parar el motor del coche y hacer una parada. Dicen que fue fundada por San Eloy, joyero del rey Dagoberto, pero ahora la edificación es del siglo XII, limpio, desnudo, pura piedra. Dentro encontrará un coro bien trabajado, de madera, del XV, y pinturas del XVI. También el pueblo es interesante, sin más, con calles estrechas, rurales, con casas de piedra, y madera “a colombages”, y un puente románico como el abacial. Buen aparcamiento junto al monasterio y del Hotel Sant Eloi, con buen restaurante, el 66 de la Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Otro buen lugar para comer aquí sería el restaurante Le Soliles, justo al lado del puente medieval que os hemos dicho antes. No olvideis parar en Solignac si pasáis cerca!.

Near Limoges there is a nice village called Solignac. Its abbey stands, the only remains of a powerful monastery, and it’s the best example of Romanesque building topped with domes throughout France . The reality is that it isn’t worth a visit as a final destination, but yes few kilometers deviation from the motorway road to Paris or Futuroscope. So visit this beautiful temple can be a good excuse to stop the car engine and take a break. They say it was founded by Saint Eloi jeweler of King Dagobert, but now is about the twelfth century, clean, naked, pure stone. Inside you will find a well-worked heart, in wood, and some paintings. The town has got narrow streets, rural houses with stone and wood and a Romanesque bridge. Good parking next to the monastery and near the Saint Eloi Hotel, a hotel with good restaurant, at 66 Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Another good place for lunch here would be the restaurant Le Soliles, right next to the bridge. Do not forget to stop if you will pass close to Solignac!.

Tout pres de Limoges, dans le centre de la France, dans un joli village appelé Solignac, cette abbaye se dresse, les seuls restes d’un puissant monastère, qui se trouve entre les meilleurs exemples de construction romane surmontée de dômes dans toute la France . La réalité est que elle ne vaut pas la peine comme destination finale, mais oui pour faire quelques kilomètres écart de l’autoroute vers Paris ou Futuroscope. Donc visiter ce beau temple peut être une bonne excuse pour arrêter le moteur de la voiture et prendre une pause. Ils disent qu’il a été fondé par Saint Eloi bijoutier du roi Dagobert, mais maintenant elle est du XIIe siècle, propre, nu, pierre pure. A l’intérieur, vous trouverez un coeur en bois du XV et peintures. Dans le village il y a des rues étroites, maisons rurales en pierre et bois et un pont roman. Le Saint Eloi c’est un joli hotel avec un bon restaurant, au 66 Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Un autre bon endroit pour le déjeuner ici serait le restaurant Le Soliles, juste à côté du pont que nous avons mentionné. Ne oubliez pas vous arrêter si vous passez près de Solignac!.