Dumfermline


Dumfermline és una vila escocesa situada no gaire lluny de la capital, fàcilment assequible en cotxe, bus o tren, a uns 25 kms. al nord de la capital d’Escòcia. Ara és un poble gran però fa uns segles era la ciutat més important del país. Fou la residència del rei Robert I Bruce. D’aquells temps medievals en queden una magnífica abadia normanda, preciosa, i les restes d’un palau. Dumfermline te uns carrers comercials bonics i un ambient agradable i pot ser objecte d’una parada camí de les Highlands o d’una excursió de matí o de tarda. Si voleu dinar a la ciutat us recomanem un italià molt bo i molt bé de preu. Es diu Carlucci i està al carrer principal. Us el recomanem de veritat. Nosaltres no vam dormir a Dumfermline. Ho vam fer a Queensferry, un bonic poble situat uns 15 kms. al sur de Dumfermline. Allà vam reservar la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on també podeu menjar bé. No està gaire lluny. Pareu a Dumfermline en un viatge per Escòcia. Val la pena!

Dumfermline es una villa escocesa situada no muy lejos de la capital, fácilmente asequible en coche, autobús o tren, a unos 25 kms. al norte de la capital de Escocia. Ahora es un pueblo grande pero hace unos siglos era la ciudad más importante del país. Fue la residencia del rey Robert I Bruce. De aquellos tiempos medievales quedan una magnífica abadía normanda, preciosa, y los restos de un palacio. Dumfermline tiene unas calles comerciales bonitos y un ambiente agradable y puede ser objeto de una parada camino de las Highlands o de una excursión de mañana o de tarde. Si desea comer en la ciudad le recomendamos un italiano muy bueno y muy bien de precio. Se dice Carlucci y está en la calle principal. Os lo recomendamos de verdad. Nosotros no dormimos en Dumfermline. Lo hicimos en Queensferry, un bonito pueblo situado unos 15 kms. al sur de Dumfermline. Allí reservamos la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde también puede comer bien. No está muy lejos. Parad a Dumfermline en un viaje por Escocia. Vale la pena!

Dumfermline is a Scottish town not far from the capital, easily accessible by car, bus or train, about 25 km away. north of the capital of Scotland. Now it’s a big town, but some centuries ago it was the most important city in the country. It was the residence of King Robert I Bruce. From those medieval times there is a magnificent Norman, precious abbey, and the remains of a palace. Dumfermline has beautiful shopping streets and a friendly atmosphere and can be the object of a stop in the Highlands road or a morning or afternoon excursion. If you want to have lunch in the city, we recommend you a very good Italian and very well priced. Carlucci is called and he is on the main street. We really recommend it. We did not sleep at Dumfermline. We did it to Queensferry, a beautiful village located about 15 km. south of Dumfermline. There we reserved the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can also eat well. It’s not far away. Stop Dumfermline on a trip to Scotland. Is it worth it!

Dumfermline est une ville écossaise située à environ 25 km, non loin de la capitale. Elle est facilement accessible en voiture, en bus ou en train. au nord de la capitale de l’Ecosse. C’est maintenant une grande ville, mais il y a quelques siècles, c’était la ville la plus importante du pays. C’était la résidence du roi Robert I Bruce. De cette époque médiévale, il existe une magnifique abbaye normande, précieuse, et les vestiges d’un palais. Dumfermline a de belles rues commerçantes et une atmosphère amicale et peut faire l’objet d’un arrêt sur la route des Highlands ou d’une excursion le matin ou l’après-midi. Si vous voulez déjeuner dans la ville, nous vous recommandons un très bon italien et très économique. Carlucci s’appelle et il se trouve dans la rue principale. Nous le recommandons vraiment. Nous n’avons pas dormi à Dumfermline. Nous l’avons fait à Queensferry, un beau village situé à environ 15 km. au sud de Dumfermline. Là nous avons réservé la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pouvez également bien manger. Ce n’est pas loin. Arrêtez Dumfermline lors d’un voyage en Écosse. Ça vaut le coup!

Alentejo, de nou


A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Nadal a Can Miravitges


miravitges
L’Escola de Natura Angeleta Ferrer celebra aquest proper diumenge, dia 18 de desembre de 2016, el ‘Nadal a Can Miravitges’, una cita amb la que l’Ajuntament de Badalona vol donar a conèixer aquest equipament municipal. Hi ho farà amb activitats relacionades amb el medi ambient i el Nadal. Serà l’escola de Natura Angeleta Ferrer, que està ubicada a la mateixa masia de Can Miravitges, qui organitza a partir de les 10 del matí, l’anomenat ‘Nadal a Can Miravitges’, amb una jornada de portes obertes que us donarà a conèixer les instal·lacions i us proposarà diverses activitats ben nadalenques. Al llarg del matí, i de forma simultània, es programaran, en diferents espais, diversos tallers relacionats amb el Nadal, adreçats a tot tipus de públic. Teniu l’elaboració de galetes amb motius nadalencs a l’aula-cuina de l’escola, o bé les manualitats, dirigides sobretot als més petits, amb motius decoratius de Nadal fets amb materials naturals i de rebuig. Una visita a la masia de Can Miravitges acompanyats per una  historiadora  del Museu de Badalona, i una sembra d’espècies forestals, a l’umbracle de l’escola.
Totes aquestes  activitats  estan adreçades a tota la família i són gratuïtes, però cal inscripció prèvia ja que les places són limitades. Per inscriure’s cal trucar al telèfon de l’Escola de Natura  93 395 01 05 / 93 395 00 50 de les 9 a 14:30 hores. No us perdeu aquesta oportunitat de veure i admirar Can Miravitges, una esplèndida masia del segle XVIII, amb arrels molt més antigues, situada en ple parc natural de la Serra de marina. Accés ben fàcil anant cap a l’Hospital Germans Trias, Can Ruti, un gran hospital, des de la B-20. Trobareu amagat el camí que us portarà fins aquesta masia. Costa de veure, però en el pronunciat revolt de pujada a l’hospital, just al costat de la gran pedrera del Turó d’en Boscà, arranca un camí, ample i ben cuidat. Deixeu el cotxe allà mateix, mal aparcament o, encara millor, als carrers sota el turó, al barri de Bonavista, i pugeu a peu. L’aparcament és molt limitat, i el camí força estret. O arribeu-vos fins l’hospital i baixeu a peu seguint la riera, ombrívola i bonica, fins Can Miravitges. La casa conserva totes les estances intactes. Podeu admirar-ne la capella, la bassa de reg, les estances, la cuina i les bodegues. El recorregut també inclou l’estudi i la biblioteca del pintor Antoni Ros i Güell. També els verals de la masia són molt bonics. Teniu altes cases de pagés i fins un castell, Godmar, convertit avui en un golf, pitch and putt, on podeu iniciar-vos en aquest esport. Hi ha múltiples possibilitats de rutes a peu, o en bici, totes molt senzilles. La més adequada amb infants és, potser, remuntar la riera passant per la font de Pop, fins l’àrea de pic-nic de Can Ruti. Un lloc sense pretensions en fi, només per passar-hi un parell d’hores, una matinal amable d’hivern amb la canalla, a poques passes de la gran ciutat. Possibilitat de pujar-hi molt fàcilment amb trasport públic, fent servir una de les moltes línies de bus que pugen a la residència hospitalària Germans Trias. Podeu dinar de pic-nic o anar a algun dels restaurants propers. Hi ha dos clubs de tennis, el de Badalona i el del Mas Ram, molt propers tots dos, que ofereixen bons menús a preus molt asequibles en un ambient agradable. Per Nadal, a Badalona, una nova proposta: Can Miravitges.

El ayuntamiento de Badalona propone unos talleres de Navidad y un dia de puertas abiertas en Can Miravitges, una espléndida masía del siglo XVIII, situada en la Riera de Canyadó y Pomar, en el desfiladero por donde salen las aguas que se recogen en los pequeños picos y colinas que rodean el Hospital Germans Trias, popularmente llamado Can Ruti, ahora parte del parque natural de la Sierra de Marina. Y es justamente por el acceso a este hospital, desde la B-20, por donde encontraréis el camino que os llevará hasta esta masía. Cuesta de ver, pero en el pronunciado ascenso en curva de subida en el hospital, justo al lado de la gran cantera del Turó d’en Boscà, arranca un camino, ancho y bien cuidado. Deje el coche allí mismo o, mejor aún, en las calles del barrio de Bonavista, justo bajo la colina. Suban a pie. El aparcamiento es muy limitado, y el camino bastante estrecho. O acercaos hasta el hospital y bajad a pie siguiendo la riera, sombría y hermosa, hasta Can Miravitges. La casa conserva todas las estancias intactas. Puede admirar la capilla, la balsa de riego, las habitaciones, la cocina y las bodegas. Ahora está en obras, pero muy pronto se mostrará en todo su esplendor. El recorrido incluye el estudio del famoso pintor Antoni Ros i Güell. Desde el Museo de Badalona organizan salidas los fines de semana. Puede añadirse a una de ellas. También los alrededores de la masía son muy bonitos. Tiene casas de payés y hasta un castillo, Godmar, convertido hoy en un golf, pitch and putt, donde podrán iniciarse en este deporte. En la vecina colina d’en Boscà hay un asentamiento íbero muy notable, y disfrutará de vistas sobre toda la comarca, hasta más allá de Montjuic. Existen múltiples posibilidades de rutas a pie o en bici, todas muy sencillas. La más adecuada con niños es, quizás, remontar el arroyo pasando por la fuente de Pop, hasta el área de picnic de Can Ruti. Un lugar sin pretensiones en fin, sólo para pasar un par de horas, una matinal amable de invierno con los niños, a pocos pasos de la gran ciudad. Posibilidad real de subir muy fácilmente con trasporte público, utilizando una de las muchas líneas de bus que ascienden hasta la residencia hospitalaria Germans Trias. Puede comer de pic-nic o ir a alguno de los restaurantes cercanos. Hay dos clubes de tenis, el de Badalona y el del Mas Ram, muy cercanos ambos, que ofrecen buenos menús a precios muy asequibles en un ambiente agradable.

Itinerari de la Font de l’Amigó


brolla

A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha l’inici d’un itinerari senzill i agradable per a famílies amb infants. Una petita ruta, de dues hores o menys, que us portarà per uns espais naturals inaudits, espectaculars en la seva senzillessa, divertits i molt variats. Deixem el cotxe a l’aparcament de la residència sanitària Germans Trias de Badalona, fàcilment accessible des de la C-32, ben senyalitzada, i caminem cap a la rotonda on paren tots els autobusos que pugen fins aquí dalt, que està situada en l’angle nord-oest del complex sanitari. Des d’allà un camí esglaonat, tancat amb una cadena, que forma part del sender de gran recorregut GR-92, ben senyalitzat amb ratlles blanques i vermelles, ens baixa ràpidament fins el llit del Torrent de l’Amigó. Sabreu que heu arribat perquè la llera està literalment sepultada per un bosc de canyes, altíssimes. Preneu a mà dreta, cap al nord, un corriol que ressegueix el torrent amunt i s’interna en el canyar. Creureu que sou a la selva birmana. El bosc es fa present amb grans roures. El camí es fa més ample, comença a pujar, però és ample, fàcil i agradable. El bosc es complica donant pas a una bonica vegetació de ribera, amb oms, àlbers, verns i algunes alzines entre pins i roures. Sembla una mica el Montseny. Estem a obaga, el sol no pica i l’ombra fa agradable el camí. En 20 minuts, si portem nens, arribarem a la font de l’Amigó, que raja tot l’any. Ell lloc és poc natural, hi ha hagut molta intervenció humana. Quant hagueu reposat podem continuar la ruta agafant el camí que s’enfila a mà dreta, cap a l’est i que ens fa sortir de la protecció dels arbres, a ple sol. Som a solell, ja no a obaga. Sortim del fons del torrent i seguim un corriol que guanya altura poc a poc. Les vistes augmenten. Can Ruti i tot Badalona als nostres peus. Anem caminant per una zona que ha sofert molts incendis forestals. Quatre pins de temps en temps, molta brolla, arbusts… Poc a poc anem donant la volta i comencem a baixar. Estem a les antigues vinyes d’en Nissos, amb restes evidents de la xarxa de rec i petites basses d’ensulfatar. Anem clarament al sud per un corriol, saltant com cabretes fins que arribem a un camí gran. Aquí s’alça davant nostre el turó d’en Seriol, a pocs metres. Pugem el camí costerut, però curt, fins al cim. No és gaire alt però les vistes son molt àmplies. Retornem al camí gran, que agafem de baixada cap a la dreta. Atenció a les relliscades. Ens porta de dret a la rotonda dels autobusos de la residència sanitària on hem començat l’excursió. A l’aparcament. Podeu arribar-hi i marxar en bus. El B-6 us porta al metro Pompeu Fabra, de Badalona, línia 2, la lila, i amb ell a tot Barcelona. Les altres línies també baixen al centre de Badalona, a Santa Coloma de Gramanet i, n’hi ha alguna, que va a Barcelona mateix. Una agradable excursió que podeu complementar amb un pícnic al berenador de Can Ruti, que no està lluny. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser meravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. La zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero”, te servei de bar. Lloguen també les taules. Tot aquest espai, inclosa la font de l’Amigó, pertany al Parc Natural de la Serra de Marina. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra la fuente y el torrente de el Amigó. Saliendo del parquing de Can Ruti en dirección oeste se alcanza fácilmente el lecho del torrente, marcado por un cañar. Se entra en el bosque y se sube hacia la fuente por un comino fácil, aunque cuesta arriba, ideal para famílias. La vuelta puede hacerse por el camino que sale a la derecha, hacia el sector de sol de la montaña, y que descibe una amplia vuelta para volver a Can Ruti por la colina de Seriol. Pueden acabar la excursión comiendo en el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente hasta el Hospital Trias y Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal para hacer una caminata familiar por una zona de bosques de ribera, con olmos y robles, espacios claros de pino, con algún roble suelto, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Taambién hay explanadas, y espacio para correr. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay pocos lugares de montaña tan bonitos en Badalona como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.

 

Festa del bosc a Badalona


bosc

Aquest proper diumenge, dia 17 de febrer, tindrà lloc al parc natural de la Serralada de Marina, a Badalona, la Festa del Bosc. Es tracta d’un conjunt d’activitats, totes elles molt i molt familiars, que tenen com a objectiu central la recuperació dels arbres i la vegetació de la zona, sovint afectada pels incendis. És aquest un acte cívic i ciutadà, organitzat per l’ajuntament de Badalona, que es repeteix anualment per aquestes dates. Aquest any plantarem, aproximadament, uns 1.800 arbres i arbustos, entre pins, alzines, roures i saücs. Us convidem a arribar-vos al berenador de Can Ruti per gaudir d’aquesta activitat que permet a les famílies de passar un matí esplèndit, en contacte amb la natura, plantant arbres i fent altres tipus d’activitats lúdiques.  Així, el Club Arquers Badalona, munta un taller de tir amb arc i el Club de Bitlles Badalona un taller de joc de bitlles catalanes. El Centre Excursionista de Badalona instal·larà un rocòdrom. Si voleu venir ben aviat al matí podreu esmorzar a un preu especial. La plantada d’arbres començarà a les 10.30 hores i acabarà a les 14 hores. Com ja hem dit el lloc on cal anar és a l’Àrea de Lleure que hi ha a sota de l’Hospital Trias i Pujol de Badalona, conegut popularment com el berenador de Can Ruti. Podeu arribar-hi en cotxe seguint les indicacions que des de la B-20 porten a l’Hospital. Tot i que el parking és molt gran potser fora bona idea fer servir el transport públic. Les línies d’autobús B19, B24, B26 i B27 us portaran des del centre de Badalona a Can Ruti. Si veniu de Barcelona o de l’àrea metropolitana podeu agafar el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son bon lloc per enllaçar amb els busos que van a Can Ruti. Si voleu quedar-vos a dinar heu de saber que hi ha molt de lloc per fer picnic, tot i que imaginem que els fogons del berenador, les taules i cadires quedaran ben aviat plenes. De tota manera hi ha molt de bosc per parar la vostra taula i deixar còrrer els infants.

Este próximo domingo, día 17 de febrero, tendrá lugar en el parque natural de la Sierra de Marina, en Badalona, ​​la Fiesta del Bosque. Se trata de un conjunto de actividades, todas ellas muy, muy familiares, que tienen como objetivo central la recuperación de los árboles y la vegetación de la zona, a menudo afectada por los incendios. Es este un acto cívico y ciudadano, organizado por el ayuntamiento de Badalona, ​​que se repite anualmente por estas fechas. Este año plantaremos, aproximadamente, unos 1.800 árboles y arbustos, entre pinos, encinas, robles y sauces. Os invitamos a acercaros al merendero de Can Ruti para disfrutar de esta actividad que permite a las familias pasar una mañana espléndida, en contacto con la naturaleza, plantando árboles y haciendo todo tipo de actividades lúdicas. Así, el Club Arqueros Badalona, ​​monta un taller de tiro con arco y el Club de Bolos Badalona un taller de juego de bolos catalanes. El Centro Excursionista de Badalona instalará un rocódromo. Si queréis venir pronto por la mañana podréis desayunar a un precio especial. La plantada de árboles comenzará a las 10.30 horas y terminará a las 14 horas. Como ya hemos dicho el lugar donde hay que ir es al Área de recreo que hay debajo del Hospital Trias i Pujol de Badalona, ​​conocida popularmente como el merendero de Can Ruti. Pueden llegar en coche siguiendo las indicaciones que desde la B-20 llevan al Hospital. Aunque el parking es muy grande quizás fuera buena idea usar el transporte público. Las líneas de autobús B19, B24, B26 y B27 os llevarán desde el centro de Badalona a Can Ruti. Si vienen de Barcelona o del área metropolitana pueden tomar el metro de la línea 2, la lila, bajando en la estación de Pompeu Fabra, la última parada. También pueden venir en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones son buen sitio para enlazar con los buses que van a Can Ruti. Si desean quedarse a comer deben saber que hay mucho lugar para hacer picnic, aunque imaginamos que los fogones del merendero, las mesas y sillas quedarán pronto llenas. De todos modos hay mucho bosque para montar su mesa y para que puedan correr los niños.

Alentejo


alentejo

A l’alta banda de la ratlla de la frontera entre Espanya i Portugal hi ha una terra beneida dels Déus, una terra que te totes les gràcies i quasi cap defecte. Una terra dura, pero propera i amable, poblada per una gent pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Un lloc on mai no us sentireu estranys, plena de pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells al sol viu i abrusador de l’estiu, o a l’encantadora primavera, plena de camps florits. Pobles recollits, nets, espectaculars, de carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus… On la tardor i l’hivern son clements i sembren els paisatges de tons terrosos. Amb platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. Arribeu per on hi arribeu hi ha fites que no podeu deixar passar. De nord a sud, a tocar de Cáceres, entrant per València d’Alcántara, Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. i més avall encara, o entrant per Badajoz, teniu Elvas, patrimoni de la humanitat, ciutadella blanca. Seguiu cap a la capital Évora, parant a llocs tan bonics com Estremoz, Borba o Evoramonte, amb castells i muralles, i sempre les cases plenes de calç i colors. Évora és una passada. Temple de Diana, catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Al otro lado de la raya de la frontera entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

Berenador de Can Ruti


A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, (més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha un lloc de lleure i esplai per a les famílies. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser maravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. S’hi arriba molt fàcilment si aneu fins a Badalona per la B-20, sortint en direcció a l’Hospital Trias i Pujol (Can Ruti), ben senyalitzat, o per l’accés que puja pel barri de Pomar, a la sortida Badalona Nord de les autopistes C-31 o C-32. També prou ben indicat. Teniu possibilitat d’aparcament al parquing del propi hospital, força buit els caps de setmana, o als vials d’accés. També podeu agafar els nombrosos autobusos urbans que, des del centre de la ciutat de Badalona, per exemple des de l’estació de metro Pompeu Fabra, de la línia 2, la lila, pujen a Can Ruti. Ideal també per fer una caminada familiar, remuntant la riera de Pomar, per sota de les masies imponents de la zona, com el Castell Gotmar, on hi ha un Golf, la medieval Casa Cabres o l’escola de natura de Can Miravitges. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. No podem assegurar que l’aigua sigui potable. Una mica més amunt de la font hi ha una zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero” amb servei de bar. Lloguen també les taules. Funciona els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha bones caminades, senzilles i fàcils a fer des d’allà. Per exemple les que us portaran, en mitja hora curta, a indrets tan bonics com la font de l’Amigó, a mitja alçada del Parc Natural de la Serra de Marina, o bé fins a la ja citada masia de Can Miravitges, propietat de l’ajuntament de Badalona, una casa pairal del segle XVIII, que conserva cuina, sales i habitacions tal i com eren fa 300 anys. Pregunteu les possibilitats de visita guiada al Museu de Badalona. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente si vais hasta el Hospital Trias i Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal también para hacer una caminata familiar por la riera de Pomar, por debajo de las masías imponentes de la zona, como el Castillo Gotmar, donde hay un Golf, la Casa Cabras o Can Miravitges. Es una zona muy maltratada por la presión humana que, últimamente se ha intentado recuperar. Una zona de bosques claros de pino, con algún roble, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Mucha arena, explanadas, y espacio para correr. Un poco más abajo de la zona de picnic, existe una fuente que nace en una mina de agua y, a pesar de la sequía típica del Mediterráneo, casi siempre mana. No podemos asegurar que el agua sea potable. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay buenas caminatas, sencillas y fáciles desde allí. Algunas les llevarán en media hora corta a lugares tan bonitos como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina, o bien hasta la masía de Can Miravitges, propiedad del ayuntamiento de Badalona, una casa solariega del siglo XVIII, que conserva cocina, salas y habitaciones tal y como eran hace 300 años. Pregunten por las posibilidades de visita guiada en el Museo de Badalona. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.