La Puglia


La Pulla és una molt desconeguda, i molt atractiva regió, situada al sud d’Itàlia, al tacó de la bota. Com diem és una regió poc coneguda, però molt maca. Nosaltres la vam visitar des de la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Allà ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un establiment de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. De ciutats medievals com Conversano n’hi ha un munt, totes elles presidides per potents castells aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim. Així podem ressenyar els de Gallipoli o Otranto, per exemple.

Podeu continuar la visita cercant el mar, en un racó encantador de la costa adriàtica, la vila de Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps. Polignano està situada a escassos 10 kms. de Conversano i val la pena de veure. Hi ha altres ciutats marineres i bellíssimes platges de roca, de picons i de sorra daurada a la Puglia. Pensem, ara mateix en San Petro in Bevagna i les platges dels voltants, paradisíaques. Allà vam dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Penseu que la Puglia te milers de kms. de costa a tres mars, Adriàtic, Jònic i Tirré.

Si parlem de pobles bonics i amb atractius ben particulars, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques. Prop d’aquesta vila hi ha Castellana Grotte, un altre poble blanc que te una cova increible.

Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, on el mar és de color blau cel intens i, a l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. També teniu grans ciutats barroques com ara Lecce, Bari, Brindisi, o Tarento.

Menció molt especial mereix Matera, una vila barroca rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO. A Matera vam dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. A Matera vam sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

La Puglia es una región del sur de Italia preciosa, con hermosos pueblos medievales i barrocos, pueblos blancos, con catedrales normandas, barrocas, castillo aragoneses y cascos antiguos formidables. Allí hay hoteles de campanillas, como el Corte Altavilla en Conversano, buenos restaurantes y playas idílicas. Una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana son una buena idea de salida familiar, preciosa, para vivir sus pueblos blancos, sus templos barrocos, sus playas y sus paisajes.

 

Anuncis

Tarquinia


Necròpolis etrusques de Monterozzi - Tomba dels lleopardos

Un lloc molt recomanable d’anar, si esteu al port de Civittaveccia, anant o tornant d’Itàlia o de Roma, és la bonica vila de Tarquínia, a la vora de la costa nord del Lazio, banyada al mar Tirrè. Nosaltres però no vam poder fer una nedada perquè l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia etrusca i medieval, descobrint una ciutat ben bonica. Els seus monuments i museus d’art etrusc han estat reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat.
A més, com ja hem dit, està a només 15 minuts del port de Civitavecchia , a 40 de Viterbo, una altra ciutat medieval molt maca,i poc més d’una hora de Roma. Però sense cap mena de dubte la Necròpolis de Tarquinia, amb les seves fastuoses tombes pintades, amb els frescos de la Necròpolis de Monterozzi. és l’estrella de la visita. La necròpolis està situada una mica als afores de la vila, fora muralles. Si voleu complementar la visita podeu anar al Museu Etrusc Nacional, ubicat dins el casc antic, al bonic Palazzo Vitelleschi.

El centre històric, a més del palau, està ple de belles esglésies i carrers amb sabor històric. Podeu aparcar molt fàcilment abans d’arribar a les muralles, en una plaça amb molta ombra i fonts, cosa que a l’estiu s’agraeix. Admireu el duomo, les torres medievals estil Sant Giminianno, i aneu pujant cap el final del recinte murallat fins arribar a la magnífica església romànica de Santa Maria del Castell, dins l’antic castell.

Tarquinia - Església de Santa Maria a Castello

No lluny de Tarquinia, a la costa podeu visitar el Parc Natural de les Salines on podreu veure, durant tot l’any, tota mena d’aus. La platja de Tarquinia, que és el típic Lido italià, no és bonica, però està neta i hi ha molt d’aparcament, nombrosos serveis, bars i restaurants. La sorra, volcànica, és negra. Podeu arribar-vos a Tarquinia mentre espereu que es faci l’hora de pujar al vaixell al port de Civitavecchia. Podeu anar-hi en tren, en bus, o en cotxe des de Roma agafant l’autopista que va a Civitavecchia i en acabar la carretera estatal, una autovia, anomenada Aurelia. Per dinar, a la plaça Cavour, centre de la ciutat, teniu el restaurant Bacco, força bo. En un carreró a tocar teniu el Pane, Pelle, Vino, fantàstic. I un xic més amunt el Telopreparoio, una pizzeria molt interessant. D’entre els hotels el millor és el Villa Tirreno, un establiment clàssic a l’entrada de la ciutat antiga. També està bé l’Hotel All’Olivo i al castell l’Hotel del Castello. Bona estada a Tarquinia!.
Tarquinia es una bella ciudad, medieval y etrusca, situada muy convenientemente a pocos kilómetros del puerto romano de Civitavecchia. Así, si estais esperando subir al barco por la noche, quizás fuese buena idea ir a visitar la necrópolis etrusca de tarquinia, patrimonio de la humanidad de la UNESCO, o su casco antiguo, con palacios, iglesias y torres medievales, o bien bajar hasta el Lido, a bañaros en su playa de arena negra. Tarquinia vale la pena.

Modena


Mòdena és una bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Està situada entre Parma i Bolonia, en la ruta que va de Milà, o de Torí, cap a Florencia o Roma. A banda de l’Aceto Balsamico i dels cotxes de carreres, Modena ofereix al viatger familiar la seva calma, els carrers de cases de colors pastel amb soportals, esglésies, el palau ducal i una superba catedral, un duomo romànic que us deixarà bocabadats. És tota de marbre, està declarada per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat i te una torre al costat, un campanar, preciós. Dins aquesta catedral hi ha joies de l’escultura romànica insospitades i fabuloses. Aparcar és fàcil. Hi ha moltes zones blaves rodejant el centre històric, que està tancat al trànsit. També un parell d’aparcaments privats i coberts. Nosaltres no vam dinar a la famosa Osteria Franciscana, hereva del Bulli, sinó en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans i res més. Modern a rabiar. De tota manera hi ha molts altres llocs més convencionals. No hem dormit a Modena. No deixeu passar l’oportunitat de fer una ullada a aquesta ciutat pausada, lenta i tranquil·la si mai hi passeu a tocar, o si esteu cansants de conduir, o s’ha fet l’hora de dinar.

Modena és una bella ciudad del norte de Italia con calles porticadas llenas de casas de colores pastel, iglesias, un palacio ducal y una espléndida catedral romanica, patrimonio de la humanidad, toda de mármol, con unas esculturas preciosas. Parad en Modena de camino a Milán, Florencia o Roma.

Parma, una altra volta


Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Conversano


La ciutat medieval de Conversano no és la més bonica de la Puglia, la regió que ocupa el taló de la bota d’Italia, però és un poble interessant. Nosaltres la visitàrem perquè ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran hotel de luxe, el millor en que hem estat mai. I a molt bon preu!. Des d’allà vam recòrrer tota la Puglia. La ciutat és bonica, com tota la regió. A Conversano hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, al taló de la bota peninsular. A més de Conversano podeu veure, molt a prop d’aquesta vila, la ciutat marinera de Polignano a Mare, amb esplèndides cales de codols, on el mar és de color blau cel intens. A l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa és tota ella preciosa. Més lluny teniu grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto, Gallipoli, Bari i Brindisi, o Tarento. Menció molt especial mereix Matera, una vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Conversano hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. Per anar-hi passareu per Castellana Grotte, amb una cova increible. La Puglia també te castells normads i aragonesos molt xulos.

Conversano és un hermoso pueblo medieval, con una catedral normanda, un castillo aragonés y un casco antiguo formidable. Allí hay un hotel de campanillas, el Corte Altavilla, con buen restaurante, donde nos hemos alojado. Podeis hacer de Conversano el centro neurálgico de una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana, preciosa, con sus pueblos blancos barrocos, sus playas y paisajes.

Lecce


Lecce és una meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Una vila neta, bonica, encantadora, molt allunyada dels tópics que presenten el sur extrem d’Itàlia com un lloc perillós i brut. Res més allunyat de la realitat. Ens van encantar els seus carrers ordenats, plens d’esglésies boniques, de palaus nobles, la seva catedral i els monuments romans que la ciutat atresora, les restes d’un teatre i d’un amfiteatre. Son famoses les basíliques, com ara la de la Santa Croce, amb façanes barroques increïbles, que li han valgut ser patrimoni de la humanitat. No vam dinar a Lecce perquè cercàvem una platja, feia calor i volíem banyar-nos. Prop de la ciutat hi ha belles cales, al mar Adriàtic, i al Jònic. Al final vam acabar a la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli, una altra bellíssima vila medieval damunt del mar, on vam acabar per menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Tampoc no podem recomanar hotels. Nosaltres dormiem al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, tot i que a bon preu. No passeu de llarg de Lecce en un viatge o vacances a la Puglia. Teniu al·licients com ara Polignano a Mare, una vila marinera amb cales superbes, que no podeu oblidar en un viatge per aquesta zona, o els esplèndits pobles blancs medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. Otranto i Gallipoli son a tocar de Lecce, dos pobles penjats damunt el mar, murallats i amb platges guapíssimes. No gaire lluny hi ha Bari i Brindisi, o Tarento. A prop, Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Lecce hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. La Puglia te també un piló de castells normads i aragonesos molt xulos.

En el sur de Italia, en el Salento, se encuentra la ciudad de Lecce, llamada la Florencia del sur, por sus iglesias barrocas. Impresionan la fachada de la Santa Croce, la grandiosidad de la plaza de la Catedral, obra escenográfica total, los palacios, las calles… De la época romana se conservan los restos de un teatro y un amfiteatro. No dejeis de ir hasta la punta del tacón de la bota italiana en unas vacaciones por la Apulia, una región que desmiente tópicos: limpia, segura, bonita y culta.

Matera


Us diem de veritat que mai no havíem vist una cosa igual. una vila medieval, i barroca, tan bonica i ben conservada com Matera, a la Basilicata, a Itàlia. Però no es tracta només d’això. El fet és que aquesta ciutat troglodita, enfilada damunt tres turons dominant un riu encaixonat, feta tota ella de roca blanca, és al·lucinant, com d’un altre món. No ens estranya que si hagin rodat un munt de pel·lícules de ciència ficció. Sembla un planeta desconegut. Dotzenes d’esglésies barroques, presidides per la catedral, bellíssimes, algunes excavades a la roca com les del barri de San Pietro Caveoso. Palaus i cases nobles, carrers i carrerons, arcades, passadissos, voltes, miradors, vistes increibles… Matera és molt difícil d’explicar amb paraules, s’ha de veure, i s’ha de viure.

Vam dormir a la ciutat per poder gaudir de l’aventura i l’espectacle de recórrer-la de nit. Valia la pena. Ens vam allotjar en un lloc molt agradable i simpàtic. Un apartament anomenat Pane e Amore, magnífic de totes totes, al costat d’un pàrquing públic i a dues passes dels Sassi, les famoses cases coves de Matera que ja us hem citat abans. Net, polit al mínim detall, acollidor… Us recomanem aquest lloc si us decidiu a visitar aquesta ciutat espectacular, impactant, on pensareu que heu viatjat al regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent vist fins el darrer racó podeu anar a sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula i, en acabar tornar a recórrer els carrers de la vila.

Matera és patrimoni de la humanitat de la UNESCO i el 2019 capital cultural europea. Dos bones raons per programar un viatge a la Basilicata i la Puglia, a la bota d’Itàlia, per veure Matera, però també Altamura, Alberobello i els seus trulli, Otranto, Gallípoli, Tarento, Bari, Brindisi o Polignano al Mare, o les seves platges de sorra blanca, penya-segats dorats amb el mar blau, balu cel, blavíssim, als seus peus.

    

Matera, ciudad patrimonio de la humanidad, no parece de este mundo. Sus Sassi, casas cueva, horadadas en la roca blanca parecen sacadas de una película de ciencia ficción. Recorrer sus calles, pórticos, arcos, escaleras, miradores… nos lleva al pasado, a la edad media. Visitar sus magníficas iglesias barrocas, algunas trogloditas, colma el espíritu. Vale la pena el viaje a la bota italiana, a la Basilicata, con sus ciudades bien cuidadas, sus playas de arena blanca y mar azul cielo para ver Matera.