Ordesa, revisitat


Ordesa és preciós just ara, la prada verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. Agafeu el bus! I a la tardor si que podreu pujar amb el vostre cotxe. I tot estarà de molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, hi haurà molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. A Torla també hi ha bons restaurants com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu cap a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bon lloc l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Ordesa!.

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos.

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Fira de l’indiano a Cadaqués


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria. I ara, a les portes de l’estiu encara més. I us en donem un bon motiu: la seva fira de l’Indiano que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, de dissabte a la tarda fins diumenge a la nit. Hi podeu gaudir les titelles modernistes pels més petits de casa, les havaneres i el ball al passeig, o la demostració d’oficis artesans. El diumenge la ruta indiana de Cadaqués, a càrrec de Rutes Cadaqués, que és una visita guiada gratuïta, l’espectacle de Miss Umbrel·la, un excèntric personatge que passeja amb carretó i la música de manubri tot interactuant amb el públic. Però Cadqués és molt més que una fira, és la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu ar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas, a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués. Hoy os proponemos esta salida porque hay una feria de Indianos, una propuesta divertida para toda la família. ¡Una idea magnífica! .

Mar Menor


El Mar Menor és la llacuna salada més gran d’Europa. Està separada de la Mediterrània per una estreta franja de sorra de 22 quilòmetres de llarg i entre 100 i 800 metres d’ample, denominada La Manga del Mar Menor, plena de grans hotels, resorts i restaurants, fins on arriba la vista a l’horitzó. Però el seu magnífic entorn natural, el bon clima, la qualitat de les seves aigües someres i les immillorables condicions per a la pràctica d’esports nàutics fan que el Mar Menor sigui una destinació turística de referència per a famílies. Els seus espais naturals i paisatges són molt bonics, tot i la massificació turística. A nosaltres ens encanta la platja del Paradís, que encara que sigui mig urbana, i amb gran afluència de públic, és molt bonica, gairebé tropical, de sorra daurada, sense corrents i amb poca profunditat. Les seves aigües són molt calentes, i prou netes, tot i el que puguin dir sobre aquest tema a les xarxes socials. I el seu color blau cel és preciós. Està al costat de l’autovia que ve de Cartagena i Múrcia, just una mica abans d’arribar a Cabo de Palos. Fàcil accés sortint de l’autovia i bon aparcament als carrers de la urbanització circumdant. A prop, al darrera, hi ha unes salines precioses. Al seu costat teniu la platja Honda, molt bonica i força accessible també. Altres platges del Mar Menor que ens agraden són la platja de la Mar de Cristall i la de Los Nietos. Al centre del Mar Menor hi ha tres illes. L’illa del Baró és la més gran. Es troba al mig de la llacuna, i és la millor conservada. L’illa Perdiguera té un un sender que permet un recorregut complet al seu perímetre. L’illa del Ciervo està unida per un braç artificial a La Manga. No us perdeu aquesta zona en una visita a Múrcia o el Llevant espanyol. Per dormir podeu buscar en els hotels de la Manga, o anar cap a Múrcia, com nosaltres hem fet. Per menjar recomanem el restaurant El Faro al proper port de Cap de Pals.

El Mar Menor es la laguna salada más grande de Europa. Está separada del Mar Mediterráneo por una estrecha franja de arena de 22 kilómetros de largo y entre 100 y 800 metros de ancho, denominada La Manga del Mar Menor, llena de grandes hoteles, resorts y restaurantes, hasta donde alcanza la vista en el horizonte. Pero su magnífico entorno natural, el buen clima, la calidad de sus aguas someras y las inmejorables condiciones para la práctica de deportes náuticos hacen que el Mar Menor sea un destino turístico de referencia para famílias. Sus espacios naturales y paisajes son muy bellos, a pesar de la masificación turística, y ofrece lugares magníficos para visitar. A nosotros nos encanta la playa del Paraíso, que aunque medio urbana, y con gran afluencia de público, es muy bonita, casi tropical, de arena dorada, sin corrientes y con poca profundidad. Sus aguas son muy calientes, y límpias, a pesar de lo que puedan decir. Y su color azul cielo es precioso. Está en la autovia que viene de cartagena y Múrcia un poco antes de llegar a Cabo de Palos. Fácil desvio y buen aparcamiento. Cerca hay unas salinas preciosas. A su lado teneis Playa Honda, muy bonita y accesible también. Otras playas del mar Menor que nos gustan son la playa de Mar de Cristal y la de los Nietos. En el centro del Mar Menor hay tres islas. La isla del Barón es la más grande. Se encuentra en el centro de la laguna, y es la mejor conservada. La isla Perdiguera tiene un un sendero que permite un recorrido completo a su perímetro. La isla del Ciervo está unida por un brazo artificial a La Manga. No os perdais la Manga en una visita a Múrcia o el Levante español. Para dormir podeis buscar en los hoteles de la Manga, o ir a Múrcia, como nosotros hemos hecho. Para comer recomendamos el restaurante El Faro en el cercano puerto de Cabo de Palos.

Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu


La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 d’abril de 2019, hi ha la matinal al parc, a Premià de Dalt, a l’ermita de Sant Mateu. De les 10.30 a 14 hores podreu gaudir del taller “Vestim el bosc de festa” amb activitats lúdiques que giren al voltant de les instal·lacions artístiques al bosc. A les 11 hores faran “La Volta al Món en uns Quants Contes” un espectacle infantil itinerant. I a les 12.30 hores l’espectacle de cloenda amb Moi Aznar. L’accés més recomanat per arribar a Sant Mateu és el que es troba anant des de Vilassar de Dalt en direcció Cabrils, agafant el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat que puja i, tot seguit, continuar per la pista de sorra que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu de Can Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a Sant Mateu si s’agafa el camí de l’esquerra que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada de la subestació elèctrica. Ja ho sabeu, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les meravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, que com ja hem dit abans, està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Potser si que hi haurà molts cotxes i molta gent, però les vistes son magnífiques i la natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de abril de 2019. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Sant Jeroni de la Murtra, revisitat


Aquest passat dissabte hem visitat de nou Sant Jeroni. I no ens en cansaríem. Ens agraden les belles pedres, els escuts, les imatges i claus de volta del seu bonic claustre. La pau que s’hi respira. L’ambient de recolliment. Però també els entorns de bosc mediterrani ben conservat, els camins, els plans per jugar amb la canalla. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra està situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona. Conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, les restes de l’església incendiada al segle XIX i altres dependències. La gent de Badalona el coneix bé, tot i que sempre s’hi pot fer una altra visita. Es pot veure cada dia, excepte dilluns, en visita guiada o no, excepte dissabtes, que no hi ha visites guiades, però si de lliures, i diumenge, que només hi ha dues visites, a les 10,30 i 11,30 hores, totes dues guiades. A més, els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores, o bé passar.hi el dia. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar.

Fira del Senglar a Osor


La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 14 d’abril de 2019, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 14 de abril de 2019, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.