Yvoire, revisitat


Hem tornat de nou a Yvoire, un petit poblet medieval a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman. Es tracta d’un poble encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Recorrer el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits i, a l’hora, cercar un bon lloc per dinar, és un una bona decisió, perquè tot és preciós. Llàstima que pot estar molt ple de gent. I, segons com, us pot costar trobar lloc per menjar. Nosaltres ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament. Hi ha molts més llocs, és clar. I per dormir també. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

 

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

Aix les Bains, revisitat


Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

hautecombe

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

Queensferry


Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

L’illa de Tabarca, revisitada


També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Dodona


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Ioannina


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Maresmar: trobada de vaixells


Al bellíssim poble mariner d’Arenys de mar, a poquíssims kilómetres de Barcelona, super ben comunicada amb tren, (1 tren cada 20 minuts), i en cotxe, hi fan aquest proper cap de setmana una trobada de velers. De fet, el port d’Arenys serà el punt de trobada final de totes aquestes embarcacions que faran una ruta per la costa del Maresme, de Mataró a Arenys. Si teniu curiositat per saber com eren les embarcacions del passat veniu a la trobada de vaixells centenaris i històrics del Maresme! Hi participaran una vintena de vaixells encapçalats pel Santa Eulàlia –buc insígnia del Museu Marítim de Barcelona– i el Sirius, que aquest any compleixen 100 anys i encara naveguen. També hi participaran altres vaixells històrics com el Sant Ramon, el Far Barcelona i el Bon Temps, entre molts d’altres. Durant els dos dies que durarà la trobada s’organitzaran diverses activitats i tallers per la mainada. El dissabte 9 Juny hi ha la sortida de la “I TRAVESSA A LA COSTA MARESME” des de Mataró Marina a primera hora del matí, amb participació de la flota històrica i flota popular (particulars i clubs nàutics). L’arribada i amarratge de la flota de centenaris i històrics al port d’Arenys de Mar es preveu a les 11 hores. Es podrà visitar els vaixells fins les 8 de la tarda. El diumenge 10 de juny de 2018 hi haurà activitats infantils al port i diverses exposicions. De nou es podran visitar els vaixells de 10 del matí a 8 de la tarda. També es preveuen diverses activitats per a la mainada, com ara un vaixell pirata, actuacions musicals i teatrals, contes, tallers, batalla naval i molt més. Heu de saber que Arenys de Mar és un destí familiar de primera, amb moltes i bones platges, molt netes, de sorra ben gruixuda. Amb un port pesquer molt important, un lloc ideal per veure una subhasta, o una barca marxar o arribar, o per llogar una barca per fer-hi un volt. Un port molt adient per els infants, ampli, amb espai per còrrer i tots els tòpics mariners: xarxes, peix, olor de mar… Arenys és un bon destí. Per anar a banyar-se. Per anar a passejar pel port. Però també per admirar la vila. Per admirar la Riera, de plàtans frondosos. Per veure el monumental, magnífic, maravellós i desconegudíssim retaure barroc de Santa Maria. Una obra cabdal, importantíssima del barroc catala, que està just a l’església de la plaça on fan el mercat. O per bagar pels carrers i carrerons, pels rials polsosos que Espriu va descriure a la perfecció. Per veure les torres de defensa, els palaus, les cases burgeses. Per visitar el museu Mollfulleda de mineralogia, únic a Catalunya, o el famós museu de les puntaires, únic al món. I no us perdeu la visita al cementeri, perquè Arenys te bonic fins i tot el seu cementiri. Un veritable cementiri marí. Blanc dalt d’un turó, obert a tots els vents i al mar. Obert al Mediterrani blau. Allà reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, darrera una làpida blanca, com les cases que va estimar. Arribeu-vos a Arenys. Aneu-hi per la fira d’Indians, o també per la del solstici, per Sant Joan. O per la festa major, per Sant Roc, el 16 d’agost, o per Sant Zenón. No us faltaran motius per tornar-hi. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, recordeu que el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys! Bona trobada de vaixells clàssics a Arenys de Mar.

Arenys de mar, a poquísimos kilómetros de Barcelona, super bien comunicada en tren, (1 tren cada 20 minutos), y en coche. Y este fin de semana hay un encuentro de barcos clásicos en el puerto, con actividades de todo tipo para los niños, y visita a las embarcaciones. También podeis aprovechar para bañaros en sus aguas muy limpias, con playas de arena gruesa. Con un puerto pesquero muy importante, un lugar ideal para ver una subasta, o una barca irse o llegar. Un puerto muy adecuado para los niños, amplio, con espacio para correr y todos los tópicos marineros: redes, pescado, olor a mar … Arenys es un buen destino. Para ir a bañarse. Para ir a pasear por el puerto. Pero también para admirar la villa. Para admirar la Riera, de plátanos frondosos. Para ver el monumental, magnífico, maravilloso y desconocido retablo barroco de Santa Maria. Una obra cumbre, importantísima del barroco español. O para bagar por las calles y callejones, por los caminos polvorientos que Espriu describió a la perfección. Para ver las torres de defensa, los palacios, las casas burguesas. Para visitar el museo Mollfulleda de mineralogía, único en Cataluña, o el famoso museo de las encajeras, único en el mundo. Arenys tiene bello incluso su cementerio. Un verdadero cementerio marino. Blanco, sobre un cerro, abierto a todos los vientos y al mar. Abierto al Mediterráneo azul. Allí reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, detrás de una lápida blanca, como las casas que él amó. Lleguese a Arenys este fin de semana por su feria de indianos, o para San Juan, cuando hacen la feria del solsticio. O por la fiesta mayor, Sant Roc, el 16 de agosto, o por San Zenón. No le faltarán motivos para volver. Buena muestra de barcos cla´sicos en Arenys.

Les illes Eòlies


vulcano_crater

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Aran Islands / Illes Arran


Inishmore

Les illes Aran, o Arran, situades davant les costes més salvatges d’Irlanda son un destí familiar que no podeu deixar passar. Les Illes Aran son tres: una de gran, on va la majoria de turistes, nosaltres inclosos, la mitjana i una de més petita. La gran és Inis Mor, en nom gaèlic, la única que hem visitat nosaltres. S’hi pot arribar fàcilment des del port de Rossaveal, un petit poblet situat a uns 30 kms. a l’oest de la bella ciutat de Galway. D’allà hi ha vaixells tots els dies de l’any. Des de Doolin, poble situat al comtat de Clare, només a l’estiu. Els ferris no porten cotxes a les illes, només turistes. El viatge dura uns tres quarts d’hora. Podeu deixar el cotxe al port de Rossaveal o al de Doolin, on hi ha pàrquings de tot el dia. També hi ha un bus que fa de llençadora entre Rossaveal i Galway. Accés possible des de l’aeroport proper a Rossaveal, en petits avions. El millor que podeu fer en arribar és llogar una bici, (per uns 10€ al dia de 2015), o bé pujar al bus turístic que fa la volta a l’illa. Aneu a veure el cercle de pedres fortificat damunt un penyasegat a Dun Aengus, o bé les foques, (que mai no hi son) a l’altre costat de la costa. Però el bonic es passejar pels camins tranquils plens de parets de pedra que col·locades unes damunt les altres fan una randa, deixant passar la llum, un efecte curiós, i veure el cavalls i vaques pastar en una imatge que recorda molt Menorca. I si fa bon dia, difícil, podeu gaudir d’unes platges precioses, prop del mateix port d’arribada a l’illa, a tocar de l’oficina de turisme. No hem dormit a les Aran, però si hem dinat a Tí Joe Watty’s Bar, ni bé ni malament. Bé de preu pel que son els preus de l’illa. Hi ha també moltes botigues de records, entre elles de jerseis de llana de les famoses ovelles autòctones. Les illes Aran imprescindibles en un viatge a Irlanda, tot i que força turístiques.

Las islas Aran, en Irlanda, cerca de la ciudad de Galway en el condado de Connemara son un destino claro en un viaje por Irlanda. Se accede en barco, poco menos de una hora, desde Rossaweal, que es un pequeño puerto. No cargan coches, solo pasajeros. Al llegar allí debereis caminar o alquilar unas bicis. Cosas para ver no hay muchas: Dun Aengus, que es una especie de fortaleza neolítica en un acantilado, o una playa de piedras donde dicen que se ven focas, (nunca las hemos visto). Es bonito pasear por los caminos tranquilos con margenes de piedra que dejan pasar la luz, provocando un efecto bastante curioso. En ellos se pueden ver caballos y vacas pastar en una imagen que recuerda Menorca. Hay playas preciosas en el mismo puerto de llegada a la isla mayor, como caribeñas. Hemos comido allí, en Tí Joe Watty’s Bar, ni bién ni mal. Precios altos como en toda la isla, llena de tiendas de recuerdos, sobretodo de jerseys de lana de las famosas ovejas autóctonas.

Festa Major a Vilaseca


festa_major_vilaseca

Tothom coneix la vila turística de Salou i les seves platges. Però poca gens ha estat a la vila interior, Vilaseca, que toca el mar a la Pineda, una platja bonica i poc visitada, a tocar del complex petroquímic de Tarragona. Vila-seca és una ciutat gran, situada a la Comarca del Tarragonès, a tocar de la Costa Daurada sud, prop de la Mar Mediterrània. Està només a uns 8 Km de la Tàrraco Romana, que us aconsellem visitar tot passant per allà el cap de setmana. I a uns 95 Km de Barcelona. I perquè us convidem a anar fins a Vilaseca i Salou?. Doncs perquè aquest cap de setmana comença la seva festa major de Sant Antoni, amb molts actes per a tothom. La Festa Major de Sant Antoni, que anirà des del 15 de gener fins al 24, tot i que el 17 de gener serà el diumenge més fort, és una bona excusa per baixar fins allà. No us perdeu el Tradicional Cós de Sant Antoni que és una mena de carreres de cavalls a la italiana, i que tenen lloc el mateix diumenge 17, partir de les 12 del migdia. Arribareu a Vilaseca seguint l’autopista AP-7, i deixant-la a la sortida 35, indicat. O bé per l’autopista Pau Casals, la C-32. També sabeu que Port Aventura està ben a prop de Vilaseca, oi?. Més motius per passar-hi el cap de setmana vinent!. I si fa bo, potser no us banyareu, però recordeu que Salou, i Cambrils, tenen una platja llarga, llarguíssima, inmensa, que arriba fins on arriba la vista, desplegant-se des del cap de Salou, al nord, fins el port de Cambrils, al sud, sense solució de continuïtat. Impossible recomanar-vos llocs per dormir o dinar a Vilaseca o Salou. N’hi ha de tota mena. Però el que si us direm és que nosaltres ens agrada dinar a La Torre del Delme, a costat de l’ajuntament, en ple centre. Amanides, plats italians de pasta, desenfadat, alegre, boníssim!. La cerveseria Rafa fa unes tapes al·lucinants. I si us pensàveu que les hamburgueses només poden ser d’una manera, fals!. Poden ser de Mil i una maneres!. Per dormir solem fer pensió complerta a l’Hotel “La Hacienda“, un familiar molt ben condicionat i de preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. Està a La Pineda de Vilaseca, a tocar. O bé podeu anar al centre mateix de Vilaseca, on hi ha un Mercure amb molta anomenada. I si no aneu fins a Cambrils, a l’hotel Voramar, un dos estrelles, molt barat però amb certa qualitat. Les habitacions són tipus apartament. Te piscina, està a dues passes de la platja i tot i que el seu buffet justet, hi ha hotels molt dolents a la costa de categoria molt superior.

Todo el mundo conoce Salou. Una villa turística, con una playa larga, larguísima, inmensa, que llega hasta donde alcanza la vista, desplegándose desde el cabo de Salou, en el norte, hasta el puerto de Cambrils, al sur, sin solución de continuidad. Y tras este grandioso litoral, se esconde otra población mucho menos turística pero grande. Se trata de Vilaseca. Y Vilaseca celebra por San Antonio su fiesta mayor de invierno, con actos para todos los públicos. Y, por supuesto, con algo relacionado con los burros o los caballos, como no. Y se trata de unas carreras tipo hipódromo pero populares. Todo ello alcanza su punto álgido este domingo, dia 17 de enero de 2016, aunque dura más dias. De hecho lo mejor es llegarse allí para pasar el fin de semana. Siempre podreis ir a Port-Aventura, y a los parques acuáticos que lo rodean si hace un buen sol. O bien llegaros hasta Tarragona para admirar lo que queda de la imperial Tarraco, patrimonio de la humanidad. Para dormir os diremos que nosotros solemos hacer pensión completa en el Hotel “La Hacienda”, un familiar muy bien acondicionado y de precios sin disputa. Animación infantil y muchos servicios. Está en la Pineda de Vilaseca, muy cerca. O bien alojaros en Cambrils, en el Voramar, un dos estrellas, muy barato pero con cierta calidad. Las habitaciones son tipo apartamento. Tiene piscina, está a dos pasos de la playa y aunque su buffet és justito, hay hoteles muy malos en la costa de categoría muy superior.

Vaixells de vela al port de Badalona


port_badalona_10anys

Al port de Badalona, aquest proper cap de setmana, el dissabte 30 de maig, i dins el actes del 10è aniversari del port, tindrà lloc la II trobada de velers tradicionals, que reunirà un seguit de velers emblemàtics i xulos. L’any passat van venir el “Far” de Barcelona, el Sant Ramon i el Quetx Ciutat de Badalona, evidentment, entre altres, i moltes embarcacions particulars de vela llatina. A les deu del matí es reuniran totes les embarcacions al mateix Port de Badalona i des de les 11,30 fins les 13,30 les podreu veure passejar pel mar badaloní del front marítim de la nostra ciutat. A la tarda, a partir de quarts de cinc, tothom podrà veure els velers per dins i fer un seguit de tallers per la canalla, o sentir les històries del contacontes mariner, el capità pirita Catxum, o gaudir de l’animació infantil del Tramvia blanc. A les vuit hi haurà el Cantaquetx i seguidament un rom cremat ben mariner. Podeu mirar també d’informar-vos a la web municipal oficial de Badalona. Animeu-vos a venir, que tot això està al costat de Barcelona. Deu minuts en tren de la línia C-1, tot i que l’estació queda a un parell de kms. del port, que fan de bon passejar vora el mar, amb l’alicient de visitar el bonic i famós pont del petroli. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat i baixar abans d’arribar al centre, per la zona del Gorg.  El metro de la línia 2, la lila, podeu baixar a la parada Gorg o anar fins el final. Si baixeu a Pompeu Fabra, altra vegada estareu ben al centre i us caldrà retornar cap al port. Si baixeu a Gorg teniu el port més a tocar, però la zona és una mica des-angelada, i una mica liat trobar el pont damunt de les vies del tren que us portarà al port. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Sur i aneu a l’aparcament del port, o sortiu per la sortida 25 de la ronda litoral, cap al Fòrum de Sant Adrià, l’estació de tren de Sant Adrià, i entrareu al port per la porta del darrera. Bon aparcament al mateix port, que podria estar ple, segons i com. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que a Badalona, al costat del port, hi ha una platja molt bonica. Porteu banyador!. No deixeu de visitar el nou Museu de Badalona, amb una ciutat romana sencera al soterrani. A Badalona hi ha molt bons llocs on dinar, al mateix port, com ara “el A toda Vela“, o al centre. Al centre hi ha els millors restaurants. Ens agrada el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor, prop de l’ajuntament i del carrer de mar, però lluny del port. A tocar una bona pizzeria: La Piccola Roma, un bon lloc. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera avall i endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostals de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona festa al port!.

En el puerto de Badalona, ​​el próximo fin de semana, el sábado 30 de mayo, tendrá lugar la segunda muestra de veleros. Podreis ver los barcos de vela pasear por el mar badalonès toda la mañana, y por la tarde habrá animación, talleres y visita libre de los barcos en el propio puerto. Actividades pensadas sobre todo para los niños. Animaros, que todo esto está al lado de Barcelona. Diez minutos en tren de la línea C-1, con la ventaja de que la estación queda en el centro mismo, y aunque lejos del puerto el paseo hasta allí discurre por la playa y es bonito. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. También el metro de la línea 2, la lila, parada Gorg, cercana al puerto, o Pompeu Fabra, en el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Sur y aparquen en el mismo puerto. Si os decidís a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. ¡Lleven bañador!. No dejen de visitar el nuevo Museo de Badalona, ​​con una ciudad romana entera en el sótano. En Badalona hay muy buenos lugares donde comer, en el mismo puerto, o en el centro. Nos gusta Can Quim, y también Can Frai. Hay buenas pizzerías, restaurantes novedosos como el Caolila, y tapas de toda la vida como las de La bota de Aragón. Pasta gansa en La Tagliatella o Miranapoli. Cosas buenas en el segundo piso del horno Bertran, una panadería de toda la vida. Gourmande el Micaco s. Acogedor La Barleta. Buen menú en el Hotel Rafael. Novísimo el Aroma & Kaori, un restaurante japonés, arriba, y catalán, abajo, en la calle Francesc Layret, 100. ¡Buena fiesta en el puerto de Badalona!.

En barca de Lloret a Tossa


barques_costa_brava

Avui us proposarem una aventura ben divertida per a tota la família: una excursió en vaixell per la Costa Brava, en la única línia regular de transport marítim de passatgers autoritzada per la Generalitat de Catalunya en aquella idílica zona. I no és una excursió nova d’avui!. Fa més de 50 anys que l’empresa Dofijet Boats es dedica a l’organització d’excursions al llarg del litoral de la Costa Brava. Abans hi anàven sobretot turistes, ara ha canviat la cosa. Moltes famílies s’apunten a veure les maravelles del nostre mar, del litoral gironí, des d’aquests simpàtics vaixells. Durant la temporada de Setmana Santa fins a finals de novembre, i amb un ben horari regular, els vaixells fan la ruta des de la platja de Fenals, preciosa, a Tossa. Però a l’estiu també paren a diverses platges fantàstiques del litoral del Maresme i la Costa Brava, com ara Santa Cristina, Sant Francesc, el mateix Blanes, Malgrat o Santa Susanna, tot i que amb una frequència menor. Moltes de les barques tenen terra de vidre per veure la bellessa del fons marí. Altres disposen de solàrium. Totes tenen lavabos, aire condicionat, música ambiental i fins i tot bar. No només el fons és bonic. De fet el millor de la costa, entre Blanes i Tossa son els penyasegats, acantilats, les coves, els illots, els caps i sortints i les roques amb arcs, dites foradades, que podreu veure i gaudir.  Els preus son una mica cars potser, turístics, però inclouen l’anada i la tornada i els infants viatgen per una quantitat molt menor. Tenen forfaits familiars. Si preneu el vaixell a Lloret de Mar  podreu disfrutar de les seves platges, de sorra gruixuda, grans,  o voltar pels diferents racons que Lloret ofereix al turisme familiar, com ara el Museu del Mar, o Can Comadran o el mateix Ajuntament. Evidentment podeu anar a la platja. La platja gran és fantàstica, d’aigües netes, cristal·lines. Si us va la marxa cultural podeu visitar el poblat iber del Puig de Castellet, que està situat a 2 kilometres del nucli urbà. També és bonica la ruta de les ermites. Us aconsellem vivament la visita a Santa Cristina, amb una platja d’ensomni, la nostra preferida, i una església molt xula. Els jardins de Santa Clotilde són guapíssims. Amb impressionants vistes damunt la mar.  Ja veieu que no us mancaran coses a fer a LLoret, a més d’agafar la barca i banyar-vos. Per menjar i per dormir ens veiem impossibilitats de donar-vos la llista complerta de restaurants, hostals, hotels i càmpings a LLoret. Són centenars. Ara bé, els Guitard Hotels, en els darrers temps, aposten fort pel turisme amb nens. Fan ofertes increïbles, amb preus ajustats i de qualitat. N’hi ha tres o quatre. Segur que trobareu el vostre. Pels romàntics de butxaca forta, teniu el Santa Marta, un hotel de luxe, molt exclusiu, situat a peu de cala, a Santa Cristina. Un cop arribeu al final de l’excursió en vaixell, la bellíssima vila de Tossa de mar us rebrà amb els braços oberts. Un escenari de somni. Estem enamorats de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. La seva vila vella és un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. Dels museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa.  Ens encanta i ens sedueix.  Parlem ara del litoral de Tossa, del seu mar, de les seves cales, de les que ja haureu pres bona nota tot navegant cap al poble. De la costa rocosa, amb pins amarrats als penyasegats tallats a pic. La de les petites platjoles de sorra gruixuda i aigües netes. Pels infants us recomanem dos llocs mítics: La banyera de les dones, a l’extrem nord de la platja de la Mar Menuda, i el racó de la platja Gran, situat sota mateix de les muralles.  Tal com ja hem dit en parlar de Lloret, direm el mateix de Tossa. Te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu l’Hotel Mar Menuda, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida: El Lluís. Molt recomanable La Muralla, al peu de la vila vella. Si voleu fer més llarga l’excursió per mar podeu sortir de la bella Blanes. De Blanes ens agrada tot. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina, on també para la barca, i que ja us hem ressenyat en parlar de Lloret. També teniu per allà els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. Des del vaixell, en la costa entre Blanes i Lloret, descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. Per menjar sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Arribareu molt fàcilment a Blanes, Lloret o Tossa a través de l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i, si us cal, cap a Tossa. Però, de veritat, és millor anar-hi en barca, perquè la carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. També possible arribar-hi en tren, fins a la mateixa estació de Blanes. Un tren cada hora des de Barcelona de la línia C-1 de rodalies. D’allà surten, molt seguits, autobusos per anar fins Lloret. Bona excursió familiar en barca per la Costa Brava!.

Hoy os proponemos una aventura divertida para toda la familia : una excursión en barco por la Costa Brava , en la única línea regular de transporte marítimo de pasajeros autorizada por la Generalidad de Cataluña en aquella idílica zona . ¡Y no es una excursión nueva de hoy! . Hace más de 50 años que la empresa Dofijet Boats se dedica a la organización de excursiones a lo largo del litoral de la Costa Brava . Antes iban sobre todo turistas , ahora ha cambiado la cosa . Muchas familias se apuntan a ver las maravillas de nuestro mar , del litoral gerundense , desde estos simpáticos barcos . Durante la temporada de Semana Santa hasta finales de noviembre , y con un horario regular , los barcos hacen la ruta desde la playa de Fenals , preciosa , hasta Tossa . Pero en verano también paran en varias playas del litoral del Maresme y la Costa Brava, como Santa Cristina , San Francisco, el mismo Blanes , Malgrat o Santa Susanna , aunque con una frecuencia menor . Muchas de las barcas tienen suelo de cristal para ver la belleza del fondo marino . Otras disponen de solarium . Todas tienen aseos , aire acondicionado , música ambiental e incluso bar . No sólo el fondo es bonito. De hecho lo mejor de la costa , entre Blanes y Tossa son los acantilados , las cuevas , los islotes , los salientes y las rocas con arcos. Los precios son un poco caros quizás , turísticos , pero incluyen la ida y la vuelta y los niños viajan por una cantidad mucho menor . Tienen forfaits familiares . Si toman el barco en Lloret de Mar podrán disfrutar de sus playas , de arena gruesa , grandes , o pasear por los diferentes rincones que Lloret ofrece al turismo familiar , como el Museo del Mar , o Can Comadran o el propio Ayuntamiento . Evidentemente se puede ir a la playa . La playa grande es fantástica , de aguas limpias , cristalinas . Si les gusta la marcha cultural pueden visitar el poblado íbero del Puig de Castellet , que está situado a 2 kilómetros del núcleo urbano . También es bonita la ruta de las ermitas . Os aconsejamos vivamente la visita a Santa Cristina , con una playa de ensueño, nuestra preferida , y una iglesia muy chula . Los jardines de Santa Clotilde son guapísimos . Con impresionantes vistas sobre el mar. Ya veis que no os faltarán cosas que hacer en LLoret , además de coger la barca y bañarse . Para comer y para dormir nos vemos imposibilitados de daros la lista completa de restaurantes , hostales , hoteles y campings en ​​LLoret . Son cientos . Ahora bien, los Guitard Hoteles, en los últimos tiempos , apuestan fuerte por el turismo con niños . Hacen ofertas increíbles , con precios ajustados y de calidad . Hay tres o cuatro . Seguro que encontrarán el suyo. Los románticos de bolsillo fuerte , tienen el Santa Marta , un hotel de lujo, muy exclusivo, situado a pie de cala, en Santa Cristina . Una vez llegados al final de la excursión en barco , la bellísima villa de Tossa de mar os recibirá con los brazos abiertos . Un escenario de ensueño . Estamos enamorados de Tossa , de su mar , de su playa , del ambiente marinero de sus calles blancas y encaladas . Su casco antiguo es un prodigio de la historia y la cultura . Este espacio cerrado , cerrado de murallas , sobre el mar , que nos habla de piratas y de miedo . Es el paraje de las torres de la muralla , de la muralla misma , del faro, los miradores imposibles sobre el horizonte marino , de la cala escondida al otro lado del pueblo . Los museos que recogen la obra de grandes pintores europeos seducidos por la magia de Tossa . Nos encanta y nos seduce . Hablemos ahora del litoral de Tossa , de su mar , de sus calas , de las que ya habréis tomado buena nota navegando hacia el pueblo . De la costa rocosa , con pinos amarrados en los acantilados cortados a pico . La de las pequeñas playuelas de arena gruesa y aguas limpias . Para los niños se recomienda dos lugares míticos : La bañera de las mujeres , en el extremo norte de la playa de la Mar Menuda , y el rincón de la playa Grande, situado debajo mismo de las murallas . Tal como ya hemos dicho al hablar de Lloret , diremos lo mismo de Tossa . Tiene tantos hoteles y restaurantes que es imposible hacer mención . Por eso os recomendaremos los lugares donde nosotros hemos comido o dormido . Tienen allí el Hotel Mar Menuda , tranquilo , a pie de agua . Situación y vistas inmejorables . Buen restaurante. Los campings , en Tossa , son a veces mejor que los hoteles . Hemos estado, de fábula , en el Camping Tossa , en el bosque , eso si, lejos del mar. Y hay tres más aún . Para comer o cenar hay un bar con restaurante de toda la vida : Lluís . Muy recomendable La Muralla , al pie de la villa vieja . Si deseais hacer más larga la excursión por mar se puede salir de la bella Blanes . De Blanes nos gusta todo. La bahía , pequeña y coqueta en la que se abre el pueblo . El paseo marítimo . El pequeño y escueto barrio marinero , y en lo alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera , medio en ruinas . Las playas del pueblo son anchas y de arena gruesa , de aguas límpidas . Y las calas, como San Francisco , familiares y cálidas. Un poco más allá , a medio camino entre Blanes y Lloret , encontrareis la maravillosa cala doble de Santa Cristina , donde también para la barca , y que ya os hemos reseñado en hablar de Lloret . También tienen por allí los jardines botánicos . El Mar y Murtra , con las flores olorosas , construido sobre el peñasco que vislumbra la villa, o el escondido jardín ” Pinya de Rosa ” , relleno de plantas grasas , y cactus . Mirad con detenimiento la web de Blanes , donde seguro que encontrareis lo que buscais. Desde el barco , en la costa entre Blanes y Lloret , descubrireis pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo . Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan , con la ermita de Santa Bárbara cercana. Para comer siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores , en el puerto. Todo un clásico . Muy buen pescado . Más baratita , pero también de toda la vida , de confianza , una fonda de pueblo de aquellas de antes : la Fonda Tarrés , en la calle del Horno, 16, tel: 972.33.02.56 . Llegarán muy fácilmente en Blanes , Lloret o Tossa a través de la autopista C -32 , tomando la última salida hacia Blanes , para continuar en dirección Lloret de Mar y , si es necesario, hacia Tossa . Pero , de verdad , es mejor ir en barca, porque la carretera a partir de Lloret tiene un montón de curvas , ¡atención ! . También posible llegar en tren , hasta la misma estación de Blanes . Un tren cada hora desde Barcelona de la línea C -1 de cercanías . De allí salen , muy seguidos , autobuses para ir hasta Lloret . ¡Buena excursión familiar en barca por la Costa Brava ! .

Badalona en vaixell


quetx

Alguns dissabtes, i diumenges, el bonic quetx “Ciutat de Badalona” surt a la mar, entre les 11 i les 15 hores, des del Moll de Capitania del Port de Badalona, (Coordenades: N 41.432644, E 2.241158). Pujar en el quetx serà una experiència al·lucinant per a les famílies amb nens i nenes. Podreu embarcar-vos en un vaixell d’època per fer una observació d’aus marines, o qualsevol altra activitat igualment divertida. El quetx Ciutat de Badalona és un veler del mar del Nord, recentment adquirit i restaurat per l’ajuntament. Coneixereu de primera mà quins grups d’ocells marins viuen a les costes centrals de Catalunya. I també quina relació estableixen amb les persones. Ho descobrireu navegant pel litoral de Badalona a bord d’un veler clàssic. Podem demanar més a un matí de dissabte o diumenge?. Reserveu ràpid perquè les activitats sovint ja estan plenes. Tancades. Obertes encara hi ha sortides el diumenge 7 d’abril, el divendres 12 d’abril i el dissabte 13 d’abril. També el diumenge 21 i el dissabte 27 d’abril. Cada sortida te un motiu, un preu, i unes condicions diferents. Podeu informar-vos-en millor al telèfon: 933207500, o bé a la web de Marina Badalona, empresa que gestiona el port i que patrocina el vaixell. Allà podreu veure les places que queden disponibles, (poques, ja us avisem), i reservar. Si us cal dinar podeu fer-ho al mateix port de Badalona. Hi ha locals Podeu acabar de passar el dia a la vila de Badalona, on us recomanem una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. És realment increïble!. Arribareu a Badalona molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Està només a 10 kms. de Barcelona. O bé en tren, de la línia C1. O en bus, el B25 des de la plaça Urquinaona o en el metro, línia 2, la lila, fins Gorg, dues estacions abans de la darrera parada. Tots aquests transports us deixaran al centre, menys el metro i el bús que us deixen prop del pavelló olímpic, és clar. Us caldrà anar al port en bús urbà, o a peu pel passeig marítim, que son un parell de kms. però distrets, al costat del mar. Si us cal menjar alguna cosa, abans o després dels espectacles, us recomanem, al mateix centre, a la carretera, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona singladura amb el quetx!.

Algunos sábados, y domingos, el bonito ketch “Ciudad de Badalona” sale a la mar, entre las 11 y las 15 horas, desde el Muelle de Capitanía del Puerto de Badalona, ​​(Coordenadas: N 41.432644, E 2.241158). Subir en el ketch será una experiencia alucinante para las familias con niños y niñas. Podrán embarcarse en un barco de época para hacer una observación de aves marinas, o cualquier otra actividad igualmente divertida. El ketch Ciudad de Badalona es un velero del mar del Norte, recientemente adquirido y restaurado por el ayuntamiento. Conoceréis de primera mano qué grupos de aves marinas viven en las costas centrales de Cataluña. Y también qué relación establecen con las personas. Lo descubriréis navegando por el litoral de Badalona a bordo de un velero clásico. ¿Podemos pedir más a una mañana de sábado o domingo?. Reserven rápido porque las actividades menudo ya están llenas. Cerradas. Abiertas aún hay salidas el domingo 7 de abril, el viernes 12 de abril y el sábado 13 de abril. También el domingo 21 y el sábado 27 de abril. Cada salida tiene un motivo, un precio, y unas condiciones distintas. Pueden informarse mejor en el teléfono: 933207500, o bien en la web de Marina Badalona, ​​empresa que gestiona el puerto y que patrocina el barco. Allí podrán ver las plazas que queden disponibles, (pocas, ya os avisamos), y reservar. Si necesitais comer se puede hacer en el mismo puerto de Badalona. Hay muchos locales. Pueden acabar de pasar el día en la villa de Badalona, ​​donde os recomendamos una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. Es realmente increíble. Llegarán hasta Badalona muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona o en el metro, línea 2, la lila, hasta Gorg, dos estaciones antes de la última parada. Todos estos transportes os dejarán en el centro, menos el metro y el autobús que os dejan cerca del pabellón olímpico, claro. Necesitarán ir al puerto en autobús urbano, o a pie por el paseo marítimo, que son un par de kms. pero distraídos, al lado del mar. Si necesitais comer algo y quereis ir al centro, fuera del puerto, recomendamos el Café de las Antípodas, un bar con buenas propuestas, agradable y acogedor. Al lado hay un par de pizzerías, La piccola Roma y La Gondola, buenos lugares ambos. Una propuesta fresca: L’Envelat, un bar con muchos ambientes y muchas posibilidades. En la calle del mar el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. La Sargantana representa una propuesta diferente. Por unas tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o el Miranapoli, que es una muy buena pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. En la Rambla tienen Il Vizio. Cocina italiana. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, de las mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca La Arqué, en la calle Arnús, tiene buena carne a la brasa, así como la tiene La Llar del ajo y aceite, en la calle conquista. Tradicional es el Nero, o un gallego de lujo: Pazo Ribeiro. Exótico: Tariq, un paquistaní muy interesante. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y estáis cansados ​​se puede hacer en el Hotel Miramar, o en el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. Hay un par de hostales de precio más módico y buena acogida: el Hostal Badaloní, limpio y moderno, o el Solimar, un clásico de toda la vida. ¡Buena singladura con el ketch!.

Les Ciclades


Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

Vela clàssica a Barcelona


Us agraden els grans velers?. A nosaltres en xiflen. No sabem navegar, ni entenem un borrall de vents ni de veles, però ens atrauen aquests vaixells clàssics, de línies elegants. Ens maravella veure’ls solcar el blau marí amb tot el drap desplegat. I estem d’enhorabona perqué els tindrem a casa. A mitjans de juliol, aquest any 2011 a partir del dia 13 i fins el 17 de juliol, es celebra en aigües de la costa de Barcelona la regata Puig de velers clàssics. Sortiran del club naútic cada dia pels volts del migdia, allà a la una, i faran les delícies dels aficionats maniobrant, amb tot el seu aparell i envergadura, a poques desenes de metres de la sorra de les platges del front marítim. Son embarcacions d’època, clàssics del mar. Barques de més de cent anys i tot!. Si les voleu veure aturades, arribeu-vos al moll del Real Club Nàutic de Barcelona, on estarà exposat aquest museu de la marina mundial. Fusta, bronze, cotó, pita… materials autèntics per a vaixells únics dels segles XIX y XX.  També gaudireu veient-los afrontar les difícils i traicioneres corrents d’aigua i vent de la costa, girant en un pam d’aigüa. Tota la informació que necessiteu a la web de la regata. Tardes contemplatives, amb possibilitat d’un bon bany a les platges de la vila olímpica, amb el teló de fons més adient: les veles blanques a l’horitzó!.

¿Os gustan los grandes veleros?. A nosotros nos chiflan. No sabemos navegar, ni entendemos una palabra de vientos ni de velas, pero nos atraen estos barcos clásicos, de líneas elegantes. Nos maravilla verlos surcar el azul marino con todo el trapo desplegado. Y estamos de enhorabuena porque los tendremos en casa. A mediados de julio, este año 2011 a partir del día 13 y hasta el 17 de julio, se celebra en aguas de la costa de Barcelona la regata Puig de veleros clásicos. Saldrán del club naútico cada día alrededor del mediodía, hacia la una, y harán las delicias de los aficionados maniobrando, con todo su aparato y envergadura, a pocas decenas de metros de la arena de las playas del frente marítimo. Son embarcaciones de época, clásicos del mar. Barcas de más de cien años. Si las queréis ver paradas, debemos ir al muelle del Real Club Náutico de Barcelona, donde estará expuesto este museo de la marina mundial. Madera, bronce, algodón, pita … materiales auténticos para barcos únicos de los siglos XIX y XX. También disfrutarán viéndolos afrontar las difíciles y traicioneras corrientes de agua y viento de la costa, girando en un palmo de agua. Toda la información que necesitan está en la web de la regata. Tardes contemplativas, con posibilidad de un buen baño en las playas de la villa olímpica, con el telón de fondo más adecuado.