Aquesta setmana: Carnavals


Aquesta setmana, arreu de catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival!. Agafeu els més petits i traieu-los a veure les rues que dissabte i diumenge funcionaran arreu del país. Us en recomanarem alguns dels més interessants que hem viscut: per exemple el de Platja d’Aro, que és el més semblant a Rio de Janeiro que tenim a casa nostra. A la banda contraria, el Carnaval de Solsona. Divertit, molt cassolà, molt català. El Carnaval de Vilanova és tota una altra cosa. Espectacular, coreogràfic, tradicional, amb la seva batalla de caramels i les colles amb vestit de pagès. Gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent.  Encara que no us ho creieu, les comparses més conjuntades i més lluïdes les hem vist al carnaval de Calella de la Costa. Senzill, però molt impactant. Aneu a Badalona, a Barcelona, a Mataró, a Cervera, a Tarragona, a Torredembarra, a Súria, on vulgueu. Nosaltres ja us hem dit la nostra!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas del sábado y domingo. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el de Platja d’Aro, que es lo más parecido a Río de Janeiro que tenemos en nuestro país. En el lado opuesto, el Carnaval de Solsona. Divertido, muy casero, muy catalán. El Carnaval de Vilanova es otra cosa. Espectacular, coreográfico, tradicional, con su batalla de caramelos y los grupos en traje regional. Nada familiar, el carnaval de Sitges hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas las hemos visto en el carnaval de Calella de la Costa. Sencillo, pero muy impactante. Vayan a Badalona, Barcelona, Mataró, Cervera, Tarragona, Torredembarra, Súria, donde quieran. ¡Nosotros ya os hemos dado pistas!

Fira de playmobils


Cada any a finals de febrer, o inicis de març, té lloc a Barcelona, a les cotxeres de Sants, la fira de l’Associació Espanyola de col.leccionistes de Playmobil. Els qui la visitin, grans o petits, podran gaudir de diorames realitzats amb aquests petits i divertits ninots. Estan representadas escenes de pel lícula, altres de medievals, muntatges de l’època victoriana, o de mons fantàstics. També es podran comprar playmobils o bé peces que us faltin per a la vostra col·lecció. Hi ha diverses activitats per als nens i nenes, concursos, jocs i tallers. Només paguen entrada els papes i les mames. Gratis per als nens fins a 12 anys. Els beneficis de les entrades són per adquirir regals de reis per als nens que els necessitin. Ja sabeu on passar un matí, o una tarda, ben divertits.

Cada año a finales de febrero, o inicios de marzo, tiene lugar en Barcelona, en las cocheras de Sants, la feria de la Asociación Española de coleccionistas de Playmobil. Quienes la visiten, mayores o chicos, podrán disfrutar de dioramas realizados con estos pequeños y divertidos muñecos. Estan representadas de escenas de película, otras medievales, montajes de la época victoriana, o de mundos fantásticos. También se podrán comprar playmobiles o bién piezas que os falten. Hay diversas actividades para los niños, concursos, juegos y talleres. Solo pagan entrada los papas y las mamas. Gratis para los niños hasta 12 años. Los beneficios de las entradas son para adquirir regalos de reyes para los niños que los necesiten. Ya sabeis donde pasar una mañana, o una tarde entretenidos.

Fira de la Carbonera


El poblet de Cànoves i Samalús, es troba a la comarca del Vallès Oriental, al peu del Montseny, prop de Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu, des d’on hi podeu arribar per bona carretera, o també des de La Garriga, per l’autovia de l’Ametlla. Una bona part del terme es situa dins el Parc Natural del Montseny, tot i que en la seva vessant menys espectacular i més asolellada. Es un territori rural, amb boscos d’alzines i cases de segona residència. La part més salvatge és la de la riera de Vallforners, zona molt desconeguda i ferèstega del Montseny que mereix una visita. Cànoves te la bonica església romànica de Sant Muç, i algunes cases antigues, però no gaires atractius turístics més. Malgrat tot és un poble molt agradable, no gens lluny de Barcelona, amb notables festes familiars al llarg de l’any, entre les que destacaríem el tradicional aplec de Sant Salvador de Terrades, la fira de Sant Ponç i la festa de la Carbonera. Samalús s’arreplega al voltant de la seva esglèsia de Sant Andreu, (a la foto). També son interessants les masies esparses pel terme, com l’anomenat castell de Can Bori o bé castell de Samalús.  Però avui us parlem d’aquest joliu poble amb motiu dels actes de la Carbonera, organitzats per El Sui, que començen a finals de febrer i s’estenen tot el mes de març, depenent de l’any, cada dos anys, els anys senars. Així, el primer cap de setmana es procedeix a la construcció d’una barraca de carboners, ofici molt abundant en aquestes contrades. Després s’apila la llenya i es fa la carbonera, que s’encén el següent cap de setmana. Aquest és el més recomanable per les famílies amb infants perquè hi ha unes interessants rutes guiades dels carboners, (cal apuntar-se), el tradicional sopar de carboners, amb concert, jocs tradicionals, xocolatada i tallers infantils. Finalment, el següent cap de setamna podreu gaudir d’una trobada de carboners, bastoners, i cercavila. Tot molt casolà, molt senzill, gens aparatós, molt d’estar per casa. Tot un mes de festa!

El pueblo de Cànoves i Samalús, se encuentra en la comarca del Vallés Oriental, al pie del Montseny, cerca de Sant Pere de Vilamajor y Cardedeu, desde donde se puede llegar por buena carretera, o también desde La Garriga, por la autovía de la Ametlla. Una buena parte del término se sitúa dentro del Parque Natural del Montseny, aunque en su vertiente menos espectacular y más soleada. Es un territorio rural, con bosques de encinas y casas de segunda residencia. La parte más salvaje es la de la riera de Vallforners, zona muy desconocida y salvaje del Montseny que merece una visita. Cànoves tiene la bonita iglesia románica de Sant Muç, y algunas casas antiguas, pero no muchos atractivos turísticos más. Sin embargo es un pueblo muy agradable, nada lejos de Barcelona, con notables fiestas familiares a lo largo del año, entre las que destacaríamos el tradicional encuentro de Sant Salvador de Terrades, la feria de Sant Ponç y la fiesta de la Carbonera. Samalús se recoge alrededor de su iglesia de San Andrés, (en la foto). También son interesantes las masías dispersas por el término, como el llamado castillo de Can Bori o castillo de Samalús. Pero hoy os hablamos de este lindo pueblo con motivo de los actos de la Carbonera, organizados por El Sui, que empiezan a finales de febrero y se extienden a lo largo de todo el mes de marzo, dependiendo del año, cada dos años, los años impares. Así, el primer fin de semana se procede a la construcción de una barraca de carboneros, oficio muy abundante en estas tierras. Después se apila la leña y se hace la carbonera, que se enciende el siguiente fin de semana. Este es el más recomendable para las familias con niños porque hay unas interesantes rutas guiadas de los carboneros, (hay que apuntarse), la tradicional cena de carboneros, con concierto, juegos tradicionales, chocolatada y talleres infantiles. Finalmente, el siguiente fin de semana se podrá disfrutar de un encuentro de carboneros, bastoners, y de un pasacalles. Todo muy casero, muy sencillo, nada aparatoso, muy de andar por casa.

Fira de l’embotit a Olot


Sempre ens ha agradat pujar fins a la bonica vila d’Olot, pel motiu que fos. Avui per la seva fira de l’embotit, demà pels volcans, demàpassat per l’esplèndida font moixina, amb el parc deliciòs, o per visitar el museu dels volcans, o per pujar al Montsacopa o al Garrinada. La ciutat i els voltants són marvellosos tot l’any. Però si hi aneu el darrer cap de setmana de febrer, o el primer de març, podreu veure una fira deliciosa, la dels embotits. Si us agrada el bon embotit, si us agrada l’embotit cassolà, de la terra, autèntic, si voleu triar i remenar, aquí vosaltres i els vostres fills i filles disfrutareu. La fira comença dissabte, amb la inauguració del firal, amb l’exposició dels productes agroalimentaris de la Garrotxa, i les botigues al carrer. A la tarda hi ha un taller d’elaboració de botifarres especialment dirigit a la mainada. A la nit concert rock. Però és el diumenge, el dia més fort. A més de continuar la Fira de l’Embotit, hi ha també un Mercat d’Artesania, sardanes, tallers i una botifarrada popular, al migdia. A la tarda Ball de Bastons i grallers. Un cap de setmana diferent, amb bona manduca, en una comarca privilegiada de Catalunya. No us ho penseu i aneu fins Olot amb l’excusa dels embotits, i disfruteu de la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Si dineu fora de la fira no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Bon embotit!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais el último fin de semana de febrero, o el primero de marzo, podréis ver una feria deliciosa, la de los embutidos. Si os gusta el buen embutido, si gustais el embutido casero, de la tierra, auténtico, si quieren elegir, aquí lo podreis hacer. La feria comienza el sábado, con la inauguración del ferial, con la exposición de los productos agroalimentarios de la Garrotxa, y las tiendas en la calle. Por la tarde hay un taller de elaboración de morcillas especialmente dirigido a los niños. Por la noche concierto rock. Pero es el domingo el día más fuerte. Además de continuar la Feria del Embutido, hay también un Mercado de Artesanía, sardanas, talleres y una butifarrada popular, al mediodía. Por la tarde Baile de Bastones y grallers. Un fin de semana diferente, con buena manduca, en una comarca privilegiada de Cataluña. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa de los embutidos, y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Festa de la Cartxofa a Amposta


Amposta está situada, com Tortosa, al sur de Catalunya. En les terres gruixudes i grasses de la desembocadura del riu Ebre. Cert que potser és un xic lluny de Barcelona, a uns 160 kms. Malgrat això, la bona comunicació per l’autopista A-7 fa  que el viatge sigui d’un parell d’hores sense còrrer masa. I donat que és lluny, i que a finals de febrer s’hi fan molts actes interessants per allà baix, us recomanem que us hi quedeu el cap de setmana sencer. Podeu anar a la Festa de l’Oli a Jesús, que ja us hem explicat en aquest mateix bloc, i a la Festa de la Carxofa a Amposta. Aquesta cita la teniu programada pel matí del diumenge. Entre els nombrosos actes que s’hi fan, destacarem la fira propiament dita, al pavelló firal, i un mercat de productes típics de la zona. Pels infants hi haurà passejades en carruatge, animació a càrrec del grup Muniatto Xou i ballada de jotes. Podeu dinar a la fira on, a partir del migdia, podreu fer una degustació dels diferents plats cuinats amb carxofa i elaborats pels restaurants de la comarca, que aquests dies també ofereixen menús econòmics i fantàstics. Les terres de l’Ebre tenen molts atractius turístics per les famílies amb infants. Atractius més que suficients per justificar un cap de setmana, un pont o unes vacances. Només cal pensar en Amposta mateix. A més del nucli antic de la població, i del riu Ebre, senyorial i potent, teniu allà el Museu del Montsià, molt interessant. També podeu aprofitar la fira de l’Oli de Jesús per pujar fins la ciutat de Tortosa, que és bellíssima, i amb pilons de monuments, com la catedral o la Suda. Podeu perdre-us pel magnífic parc natural del Delta, visitar la casa verda, l’Encanyissada, el Fangar, o el Trabucador. Igualment pot ser molt divertit baixar pel tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. O bé passejar pels desconeguts Ports de Tortosa i Beseit, el parc natural més meridional de Catalunya. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Finalment no podem deixar de recomanar-vos Miravet i el seu castell. Si voleu dormir a la zona aneu a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta, l’Algadir, és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada estar a la vora del mar teniu l‘hotel del Port, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. Si preferiu anar a raure a Tortosa, teniu allà el Corona Tortosa, fantàstic, i el restaurant del Parc, al mig del parc de Tortosa, un lloc molt recomanable. També podeu passar el cap de setmana a l’Ametlla de Mar, mireu la pàgina dedicada a aquest bellíssim poblet mariner en el nostre blog. Allà teniu hotels preciosos, restaurants agradables, i càmpings molt bonics. Aquest cap de setmana, les terres de l’Ebre!

Amposta está situada, como Tortosa, al sur de Cataluña. En las tierras gruesas y grasas de la desembocadura del río Ebro. Cierto que quizás está un poco lejos de Barcelona, a unos 160 kms. Sin embargo, la buena comunicación por la autopista A-7 hace que el viaje sea de un par de horas sin correr demasiado. Y dado que está lejos, y que a finales de febrero tienen lugar muchos actos interesantes para allá abajo, os recomendamos que os quedéis el fin de semana entero. Pueden ir a la Fiesta del Aceite en Jesús, que ya os hemos explicado en este mismo blog, y a la Fiesta de la Alcachofa en Amposta. Esta cita la tenéis programada para la mañana del domingo. Entre los numerosos actos programados destacaremos la feria propiamente dicha, en el pabellón ferial, y un mercado de productos típicos de la zona. Para los niños habrá paseos en carruaje, animación a cargo del grupo Muniatto Show y baile de jotas. Pueden comer en la feria donde, a partir del mediodía, podrán hacer una degustación de diferentes platos cocinados con alcachofa y elaborados por los restaurantes de la comarca, que estos días también ofrecen menús económicos y fantásticos. Las tierras del Ebro tienen muchos atractivos turísticos para las familias con niños. Atractivos más que suficientes para justificar un fin de semana, un puente o unas vacaciones. Basta pensar en Amposta mismo. Además del casco antiguo de la población, y del río Ebro, señorial y potente, tienen allí el Museo del Montsià, muy interesante. También pueden aprovecha la feria del Aceite de Jesús para subir hasta la ciudad de Tortosa, que es bellísima, y con montones de monumentos, como la catedral o la Suda. Pueden perderse por el magnífico parque natural del Delta, visitar la casa verde, la Encanyissada, el Fangar, o el Trabucador. Igualmente puede ser muy divertido bajar por el tramo final del río en una de las barcas que van a la desembocadura. O bien pasear por desconocidos Puertos de Tortosa y Beceite, el parque natural más meridional de Cataluña. Recordad que en Benifallet está la cueva de las maravillas, que es, naturalmente, maravillosa. Finalmente no podemos dejar de recomendaros Miravet y su castillo. Para dormir en la zona vayan al hotel Ciudad de Amposta, o bien al HCC Montsià. Para comer, en pleno delta, el Algadir, es un hotel con un buen restaurante. Si os gusta estar al borde del mar teneis el hotel del Puerto, o Cal Batiste, en Sant Carles de la Ràpita. Si prefieren ir a Tortosa, tienen allí el Corona Tortosa, fantástico, y el restaurante del Parque, en medio del parque de Tortosa, un lugar muy recomendable. También pueden pasar el fin de semana en L’Ametlla de Mar, vean la página dedicada a este bellísimo pueblo marinero en nuestro blog. Allí tienen hoteles preciosos, restaurantes agradables, y campings muy bonitos.

Fira de l’oli a Jesús


Jesús és un poble, agregat a l’immens municipi de Tortosa, que no m’atreveixo a qualificar, com es feia bans, de raval. A l’altra banda del riu Ebre, passat el pont vell de Tortosa, entrareu en aquesta localitat, que fa ja anys va deixar de ser un barri de la capital de l’Ebre. Hi arribareu molt fàcilment si aneu fins la sortida de Tortosa de l’autopista AP-7, i seguiu fins aquesta ciutat. A l’entrada de Tortosa només us cal travessar el pont modern i continuar un parell de kms. per la C-12, l’anomenat eix de l’Ebre. També podeu entrar a la ciutat i passar el pont vell. És més bonic, però més farragòs. El curiós nom d’aquest eixerit poblet li van donar uns frares franciscans l’any 1492, en fundar allà el seu convent, sota l’advocació de de Santa Maria de Jesús. L’església del convent, del segle XVIII és l’actual església parroquial de Sant Francesc. De fet, aquesta és la part més antiga de la població, l’anomenada Raval Vella, amb carrers blancs, soleiats i estrets. Doncs bé, si avui us parlem de Jesús és amb motiu de la seva Fira de l’Oli. No és una petita fira temàtica, amb quatre paradetes, no. És una senyora fira. La fira de l’oli més important de les Terres de l’Ebre. Te lloc cada any l’últim cap de setmana de febrer. I s’ha convertit en una fita important per donar a conèixer aquestes terres maravelloses, i el seu desconegut oli, afruitat i sensual. A més d’activitats relacionades amb el món de l’oli, que n’hi haurà moltes, a més de parades de productors d’oli, i gastronòmiques i d’artesania,, a més de tot això, trobareu una fira d’oficis lligats al món de la pagesia. Hi haurà cistellers, esquiladors, pagesos… i un munt d’eines de treball antigues. Podreu assistir també a la trobada de músics tocadors de dolçaina, amb la presència d’un munt de colles, i a un concurs de jotes, tradició molt arrelada en aquestes zones. Per descomptat podreu també comprar oli, boníssim, baratíssim, i una pila d’altres productes directes del camp. Podreu fer un bon allioli i entrar a formar part de la Confraria del Morter, si guanyeu el concurs. I tastar els plats de la mostra gastronòmica de l’oli. Per la canalla hi ha programades cercaviles, música, tallers, espectacles en directe. Per a tots trobada de grallers, esmorzar popular, concerts, tasts, concursos, exposicions… Una gresca familiar, de veritat, fenomenal. Tota la informació al web de Jesús. No ho dubteu i regaleu-vos un cap de setmana a les càlides i acollidores terres regades per l’Ebre. La part més àrab, oriental i sensual de Catalunya. Exploreu a fons les bellesses de Tortosa, amb el barri antic, la catedral, els convents renaixentistes, el castell de la Suda, avui parador de turisme. Deleiteu-vos veient baixar el pare Ebre, suau, lliscant mandrós i poderós sota els ponts de Jesús. Aneu fins el parc natural del Delta, a la casa verda, a l’Encanyissada, al Fangar, al Trabucador. Navegueu en una de les barques que van des de Riumar fins la desembocadura del gran riu, on el mar es confón amb la terra. Remunteu el mont Caro en les estribacions poderoses dels Ports de Tortosa i Beseit, el parc natural més desconegut de tot Catalunya. Sentiu la carícia del sol i de la llum que inunda el sur de Catalunya. Passeu a Benifallet, a veure la cova de les maravelles. Podeu dinar a qualsevol bar o restaurant de Jesús. Aquest cap de setmana de la fira ofereixen un menú ben arreglat de preu. O als restaurants de Tortosa. Podeu dormir al propi castell, al Parador. A tocar de Jesús teniu l’Hotel Corona. Per un dinar més informal, lluny del brugit de la fira, aneu fins el parc central de Tortosa, al restaurant que hi allà al mig, i que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, sino ha canviat. Esperem que no!

Jesús es un pueblo, agregado al inmenso municipio de Tortosa, que no me atrevo a calificar, como se hacía antes, de arrabal. Al otro lado del río Ebro, pasando el puente viejo de Tortosa, entraréis en esta localidad, que hace ya años dejó de ser un barrio de la capital del Ebro. Se llega muy fácilmente si vais hasta la salida de Tortosa de la autopista AP-7, y siguís hasta esta ciudad. A la entrada de Tortosa sólo necesitais cruzar el puente moderno y continuar un par de kms. por la C-12, el llamado eje del Ebro. También se puede entrar en la ciudad y pasar el puente viejo. Es más bonito, pero más farragoso. El curioso nombre de este pueblo se lo dieron unos frailes franciscanos en 1492, al fundar allí su convento, bajo la advocación de Santa María de Jesús. La iglesia del convento, del siglo XVIII es la actual iglesia parroquial de San Francisco. De hecho, esta es la parte más antigua de la población, la llamada Raval Vieja, con calles blancas, soleadas y estrechas. Pues bien, si hoy os hablamos de Jesús es con motivo de su Feria del Aceite. No es una pequeña feria temática, con cuatro paradas, no. Es una señora feria. La feria del aceite más importante de las Terres de l’Ebro. Tiene lugar cada año el último fin de semana de febrero. Y se ha convertido en un hito importante para dar a conocer estas tierras maravillosas, y su desconocido aceite, afrutado y sensual. Además de actividades relacionadas con el mundo del aceite, que habrá muchas, además de paradas de productores de aceite, y gastronómicas y de artesanía, además de todo esto, encontrarán allí una feria de oficios ligados al mundo del campesinado. Habrá cesteros, esquiladores, campesinos … y un montón de herramientas de trabajo antiguas. Podrán asistir también al encuentro de músicos tocadores de dulzaina, con la presencia de un montón de grupos, y a un concurso de jotas, tradición muy arraigada en estas zonas. Por supuesto estará bien comprar el aceite, buenísimo, baratísimo, y un montón de otros productos directos del campo. Pueden hacer un buen alioli y entrar a formar parte de la Cofradía del Mortero, si ganan el concurso. Y probar los platos de la muestra gastronómica del aceite. Para los niños hay programadas pasacalles, música, talleres, espectáculos en directo. Para todos encuentro de grallers, almuerzo popular, conciertos, catas, concursos, exposiciones … Una juerga familiar, de verdad, fenomenal. Toda la información en la web de Jesús. No lo duden y regálense un fin de semana en las cálidas y acogedoras tierras regadas por el Ebro. La parte más árabe, oriental y sensual de Cataluña. Explorad a fondo las bellezas de Tortosa, con el barrio antiguo, la catedral, los conventos renacentistas, el castillo de la Suda, hoy parador de turismo. Gozad viendo bajar al padre Ebro, suave, deslizándose perezoso y poderoso bajo los puentes de Jesús. Vayan hasta el parque natural del Delta, hasta la casa verde, la Encanyissada, el Fangar, el Trabucador. Naveguen en una de las barcas que van desde Riumar hasta la desembocadura del gran río, donde el mar se confunde con la tierra. Subid el monte Caro en las estribaciones poderosas de los Puertos de Tortosa y Beceite, el parque natural más desconocido de toda Cataluña. Sientan la caricia del sol y de la luz que inunda el sur de Cataluña. Pasen por Benifallet, a ver la cueva de las maravillas. Pueden comer en cualquier bar o restaurante de Jesús. Este fin de semana de la feria ofrecen un menú bien arreglado de precio. O en los restaurantes de Tortosa. Pueden dormir en el propio castillo, el Parador. Junto a Jesús tienen el Hotel Corona. Para una comida más informal, lejos del lio de la feria, vayan hasta el parque central de Tortosa, al restaurante que hay allí en medio, y que se llama así, El Parque, Av.. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, sino ha cambiado.

Fira de la botifarra dolça a Salitja


Al lloc de Salitja, un dels pobles que formen el municipi gironi de Vilobí d’Onyar, s’hi celebra el darrer cap de setmana de febrer, una fira dedicada a la botifarra dolça. Vilobí d’Onyar pertany a la comarca de la Selva, però el trobareu a tocar de Girona, abans d’arribar-hi, a l’alçada de l’aeroport. Desviació ben indicada arribant per l’antiga N-II. De l’autopista preneu la sortida de l’aeroport i després cap a Vilobí. Ja la tarda del dissabte hi ha una nit gatronòmica dedicada a la botifarra dolça, i al cava, amb un sopar multitudinari al Pavelló polivalent de Sant Dalmai. La fira de debó comença el diumenge. Hi trobareu productes artesanals, de la terra i mostra d’oficis antic, que faran les delícies de petits i grans. Si arribeu d’hora, o dormiu allà, potser sereu a temps d’afegir-vos a la visita guiada al volcà de la Crosa, una caminada popular en uns indrets bellíssims. Seguidament esmorzar popular i demostració de màquines antigues. Per la mainada, passejades a cavall. No hi faltarà la missa solemne, a les 11, en honor a Sant Vicenç. Hi haurà també inflables i jocs per la canalla. Tot això en un ambient molt sa, familiar i de companyonia, en un poblet encantador de la Girona més rural. Si no ho heu vist mai, us convidem a provar-ho. Allà mateix hi haurà un servei de bar, amb beguda i entrepans. També es podrà dinar als restaurants que ofereixen tastets de botifarra dolça i plats amb ella el·laborats, si feu la reserva prèvia. A la tarda continua la festa amb tallers i un espectacle infantil pels més petits i sardanes pels més grans. Durant tota la setmana hi ha una sèrie de restaurants que ofereixen cuina de la botifarra dolça. Són Can Valls, Tel. 972 420 913 a Sant Martí Sapresa, La Crosa, Tel. 972 473 155 i Can Gros, molt recomanable, Tel. 972 473 394, de Sant Dalmai, L’Empalme, Tel. 972 473 241, i Can xavi, Tel. 972 473 789 a Vilobí mateix. Si us fa gràcia saber què és la botifarra dolça, us direm és feta de carn de porc picada, però amb sucre i llimona. Això fa que, al coure-la quedi caramel.litzada. Ja ho sabeu, el darrer diumenge de febrer, botifarra dolça.

En el pequeño lugar de Salitja, uno de los pueblos que forman el municipio gerundense de Vilobí d’Onyar, se celebra el último fin de semana de febrero, una feria dedicada a la butifarra dulce. Vilobí d’Onyar pertenece a la comarca de la Selva, pero lo encontrarán muy cerca de Girona, justo antes de llegar, a la altura del aeropuerto. Existe una desviación bien indicada llegando por la antigua N-II. Desde la autopista tomad la salida del mismo aeropuerto y luego en dirección a Vilobí. Ya la tarde del sábado hay una noche gastronómica dedicada a la butifarra dulce, y al cava, con una cena multitudinaria en el Pabellón polivalente de Sant Dalmai. La feria de verdad empieza el domingo. Encontraréis productos artesanales, de la tierra y muestra de oficios antiguos, que harán las delicias de pequeños y mayores. Si llegan temprano, o si dormís allí, quizás tendreis tiempo de agregaros a la visita guiada al volcán de la Crosa, una caminata popular por unos lugares bellísimos. Seguidamente habrá almuerzo popular y demostración de máquinas antiguas. Para los niños, paseos a caballo. No faltará la misa solemne, a las 11, en honor de San Vicente. Habrá también hinchables y juegos. Todo ello en un ambiente muy sano, familiar y de camaradería, en un pueblecito encantador de la Girona más rural. Si no lo habéis visto nunca, os invitamos a probarlo. Allí mismo habrá un servicio de bar, con bebida y bocadillos. También se podrá comer en los restaurantes que ofrecen degustaciones de morcilla dulce y platos con ella el elaborados, haciendo la reserva previa. Por la tarde continúa la fiesta con talleres y un espectáculo infantil para los más pequeños y sardanas los papas y mamas. Durante toda la semana hay una serie de restaurantes que ofrecen cocina de la butifarra dulce. Son Can Valls, Tel. 972 420 913 en Sant Pares, La Crosa, Tel. 972 473 155 y Can Gros, Tel. 972 473 394, de Sant Dalmai, El empalme, Tel. 972 473 241, y Can xavi, Tel. 972 473 789 en Vilobí mismo. Si os hace gracia saber qué es la butifarra dulce, os diremos está hecha de carne de cerdo picada, pero con azúcar y limón. Esto hace que, al cocinarla, quede caramelizada. Ya lo sabéis, el último domingo de febrero, butifarra dulce.

Castell càtar de Termes


Termes és un poblet perdut, remot, al bell mig de la zona de les Corberes, a l’Aude, en ple territori càtar del sud de França. Un poblet quasi inaccessible, encaixat dins una vall profunda, rodejat de turons altius. En un d’aquests turons s’alcen les ruines, del castell de Termes, en altre temps una fortalessa càtara molt poderosa. Si bé del castell no en queda res de res, pràcticament, les parets que resten són molt evocadores, i el paisatge que es descobreix des de dalt, maravellós. Un paisatge salvatge, amb les gorges del Termenet al seus peus, i el poblet, petit, sota mateix. És difícil arribar a Termes. Si hi aneu per Perpinyà i Narbonne, haureu de girar cap a Carcassonne i sortir de l’autopista. Arribeu-vos per la N113 fins a Trebes, on heu de prendre la D 3 cap a la vila i abdaia medieval de Lagrasse, que cal visitar. Podeu seguir per la D 212 y la D 40 fins Termes. Si veniu per Puigcerdà, o per Perpinyà, però via Quillan i Couiza, haureu d’agafar des d’aquesta vila la D-613, passant pel castell d’Arques, i girar a mà esquerra cap a Termes. També podeu travessar les Corberes per Estangel cap a Luchan i Laroque en Fa. En tot cas us donem el GPS per si les mosques: 43° 00′ 08” N,  02° 33′ 24” E. Abans de res més, admireu la ruta que us portarà fins el poble: el riu, els engorjats, la curiosa manera de podar els arbres a banda i banda de la carretera, els túnels, els gorgs, les cases i masies. Aparqueu a l’entrada del poble, en l’àrea gratuita i obligatòria. Feu una volta per la vila. Gaudiu del riuet, dels carrers, l’església…  En una casa, ben indicada, hi ha la recepció del castell. Hi ha un audiovisual, plafons i material pensat pels infants. Després passareu al pati del darrera des d’on surt el camí, que enfila el turó. Uns 15 minuts de forta marxa en pujada. Aneu amb compte amb els nens petits. Hi ha barrancs profunds. Travessareu el fossat i accedireu a la primera muralla. Dalt de tot la segona, amb les ruines de la torre i la capella. Atenció a la finestra en forma de creu!. A l’arribar, o al marxar, no deixeu de passar poc a poc per les gorges de Termenet. Si cal, atureu el cotxe. Si és l’estiu, podeu jugar amb l’aigua. El castell està obert tot l’any, excepte de desembre a febrer, a l’hivern. Però si està tancat no cal preocupar-se, és bonic des de fora estant. No oblideu fer un recorregut turístic per la zona. No us deixeu perdre Lagrasse, ciutat medieval, amb una abadia. Allà podeu dormir i dinar a l’Hostellerie des Corbieres. Habitacions senzilles i bé de preu. Cuina francesa de qualitat. Vins excel·lents. També cal que assaboriu la ruta. Passareu per Durfort, amb el seu fotogràfic castell, i Sant-Martí dels Puits, amb una esglèsia preromànica del segle X, al peu de la carretera. Recordeu, riu amunt, el castell d’Arques. I no gaire lluny de Termes, el de Villerouge-Thermenes. A Narbonne i a Perpinyà hi ha Novotels, que sempre són molt atractius per les famílies amb infants. La França dels càtars us espera!

Térmes es un pueblecito perdido en medio de la zona de las Corbières, en el Aude, en pleno territorio cátaro del sur de Francia. Un pueblecito casi inaccesible, encajado en un valle profundo, rodeado de colinas. En uno de estos cerros se levantan las ruinas del castillo de Termes, que en otro tiempo fue una fortaleza cátara muy poderosa. Si bien del castillo no queda prácticamente nada, las paredes son muy evocadoras, y el paisaje que se descubre desde arriba és maravilloso. Un paisaje salvaje, con las gargantas del Termenet a sus pies, y el pueblo, pequeño, debajo. Es difícil llegar a Térmes. Si vais por Perpiñán y Narbonne, debeis girar hacia Carcassonne y salir de la autopista. Acercaos por la N113 hasta Trebes, donde se debe tomar la D 3 hacia la villa y abadia medieval de Lagrasse, que hay que visitar. Pueden seguir luego por la D 212 y la D 40 hasta Térmes. Si vienen por Puigcerdà, o por Perpiñán, vía Quillan y Couiza, tendréis que coger, desde esta última villa, la D-613, pasando por el castillo de Arques, y girar a mano izquierda hacia Térmes. También se pueden atravesar las Corbières desde Estangel hacia Tuchan y Laroque en Fa. En todo caso les damos el GPS por si las moscas: 43 ° 00 ’08”N, 02 ° 33′ 24”E.  Antes de nada, hay que admirar la ruta que les llevará hasta el pueblo: el río, las gargantas, la curiosa manera de podar los árboles a ambos lados de la carretera, los túneles, las pozas, las casas y masías. Aparquen justo a la entrada del pueblo, en el área gratuita y obligatoria. Den una vuelta por la villa. Disfruten del riachuelo, de las calles, la iglesia … En una casa, bien indicada, se encuentra la recepción del castillo. Hay un audiovisual, paneles y material pensado para los niños. Después desde el patio trasero sale el camino que sube el cerro. Unos 15 minutos de fuerte marcha en subida. Tengan cuidado con los niños pequeños. Hay barrancos profundos. Atravesaréis el foso y accedereis a la primera muralla. Arriba está la segunda, con las ruinas de la torre y la capilla. ¡Atención a la ventana en forma de cruz!. Al llegar, o al marchar, no dejéis de pasar poco a poco por las gargantas de Termenet. Si es necesario, detened el coche. Si es verano, los niños podrán jugar con el agua. El castillo está abierto todo el año, excepto de diciembre a febrero, en invierno. Pero si está cerrado no hay que preocuparse, también es bonito desde fuera. No olviden hacer un recorrido turístico por la zona. No se pierdan Lagrasse, ciudad medieval, con una abadía preciosa. Allí pueden dormir y comer en el Hostellerie des Corbieres. Habitaciones sencillas y bien de precio. Cocina francesa de calidad. Vinos excelentes. También hay que degustar la ruta en si misma. Pasarán por Durfort, con su fotográfico castillo, y San-Martín de los Puits, con una iglesia prerrománica del siglo X, al pie de la carretera. Recuerden, río arriba, el castillo de Arques. Y no muy lejos de Térmes, el de Villerouge-Thermenes. En Narbonne y en Perpiñán hay Novoteles, donde las famílias tienen siempre buenas ofertas.

A Balsareny: Traginers!


Recordeu, a finals de febrer, el cap de setmana abans del Carnaval, la Festa dels Traginers. Recordeu que te lloc a la vila de Balsareny, a mig camí de Manresa a Berga. Recordeu que és una de les festes més interessants, boniques i divertides que podeu trobar, ben adients per la família, a tot Catalunya. La gresca comença de bon matí amb la torrada popular. Hi ha un munt de fogueres on fer un bon esmorzar. Pa torrat i botifarres. També podeu gaudir d’una fira de productes de la terra, gastronòmics i artesans. I una demostració d’oficis antics. El plat fort de la fira és la gran cavalcada. Desfilen pels carrers de Balsareny tota mena de carros i animals relacionats amb el transport de mercaderies. Havent dinat te lloc una espectacular cursa de cavalls, mules i ases en la pujada que porta al castell. Una festa molt familiar i molt bonica, però amb molta gent. Ja us avisem!. Podeu arribar fins Balsareny per la C-58, passat ja Manresa, tot anant cap a túnel del Cadí per la C-16. Sortida: Balsareny. A més de la festa dels Traginers cal que deixeu un temps per veure el seu magnífic castell, dalt d’un turó, perfectament conservat i ambientat, amb mobles d’època. Ara bé, potser aquest cap de setmana no és el més adient per fer aquesta visita, perquè estarà a reventar de públic. Per dinar teniu moltes opcions. La primera els bars de la fira, amb la famosa “barreja”, al restaurant del traginer. També hi ha uns quants restaurants al poble, tots cassolans, tots bons. Però haureu d’encomanar. Teniu el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Els Traginers, al Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. També el restaurant El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalment Cal Rufino, al carrer de Sant Domènec, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si tot el poble, i els restaurants, estan impossibles, o cerqueu quelcom més glamurós, aneu fins a Puig-Reig, a 8 kms. Allà teniu el Sant Marçal, un hotel preciós amb un bon restaurant. I camí de Barcelona, de tornada, a Sallent, trobareu l’hotel i restaurant l’Hostal del Camp, amb menú i calçotades. Balsereny us espera, amb la seva arxifamosa fira dels Traginers!.

Recuerden, a finales de febrero, el fin de semana antes del Carnaval, la Fiesta de los Traginers. Recuerden que tiene lugar en la villa de Balsareny, a medio camino de Manresa a Berga. Recuerden que es una de las fiestas más interesantes, bonitas y divertidas que podéis encontrar, bien adecuadas para la familia, en toda Cataluña. La juerga empieza por la mañana con la torrada popular. Hay un montón de hogueras donde hacer un buen desayuno. Pan tostado y butifarras. También se puede disfrutar de una feria de productos de la tierra, gastronómicos y artesanos. Y una demostración de oficios antiguos. El plato fuerte de la feria es la gran cabalgata. Desfilan por las calles de Balsareny todo tipo de carros y animales relacionados con el transporte de mercancías. Después de comer tiene lugar una espectacular carrera de caballos, mulas y asnos en la subida que lleva al castillo. Una fiesta muy familiar y muy bonita, pero con mucha gente. ¡Ya os avisamos desde ahora!. Pueden llegar hasta Balsareny por la C-58, pasado ya Manresa, yendo hacia el túnel del Cadí por la C-16. Salida: Balsareny. Además de la fiesta de los Traginers hay que dejar un tiempo para ver su magnífico castillo, sobre una colina, perfectamente conservado y ambientado, con muebles de época. Ahora bien, tal vez este fin de semana no es el más adecuado para hacer esta visita, porque estará a reventar de público. Para comer tienen muchas opciones. La primera los bares de la feria, con la famosa “mezcla”, el restaurante del porteador. También hay varios restaurantes en el pueblo, todos caseros, todos buenos. Pero debe reservar. Está el Rosamar, Calle de la Cruz 16, Tel: 93 820 02 51. O Los Arrieros, el Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. También el restaurante El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalmente Rufino, en la calle de Santo Domingo, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si todo el pueblo, y los restaurantes, están imposibles, o buscan algo más glamuroso, vayan hasta Puig-Reig, a 8 kms. Allí tienen el Sant Marçal, un hotel precioso con un buen restaurante. Y camino de Barcelona, ya de vuelta, en Sallent, encontrarán el hotel y restaurante del Hostal del Camp, ¡con menú y calçotades!.

Colle Val d’Elsa: Toscana centre


No hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. I donat que encara conservem la seva llum en els nostres ulls, encetem una nova evocació. Ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les. Florencia, és ben clar, però també Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano… També us hem parlat en aquest bloc de les viles de segona categoria, les que mereixen una visita quan ja haureu assaborit les grans fites. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… Però ens quedaven encara aquells llocs més humils, aquells monestirs amagats entre pins i camps de blat. Llocs com la vila de Colle Val d’Elsa, que està allà dalt del seu turó, dominant les carretres que us permeten anar de Siena a Volterra, o a Sant Giminiano. Per aquesta raó, segurament, hi haureu passat, a tota velocitat. Vosaltres que sou europeus, a dos passos d’Itàlia, us podeu permetre el luxe de un nou viatge per veure aquestes petites maravelles. De descobrir petites cosetes senzilles, insospitades. Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. La ciutat més moderna es situa sota la vila alta. Els de Colle li diuen “il piano”. És la zona on trobareu els comerços i els restaurants. Les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a Colle Val d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des del Novotel de Florència, però els hem vist. Son famosos els restaurants dels hotels Arnolfo i Belvedere. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb la pizzeria i geladeria de la graciosa placeta que hi ha pujant de l’aparcament. Ombra, cigarres, bon servei i bona taula.

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.

Condom


Tot i que el nom es presta a bromes fàcils, Condom és una bonica ciutat de sud de França, a la regió històrica del Bearn, dins el que ara és el departament del Gers. La vila te un casc antic remarcable, i també una catedral gòtica interessant, sobretot pel que fa a l’interior. També és bonic el seu claustre. Escampades pel poble hi ha diverses esglésies.  Cal anar passejant pels carrers i places per trobar racons com la plaça Bossuet, la torre romànica d’Andiran, 0n hi ha l’oficina de turisme, o veure els edificis dels segles XVII i XVIII, amb les entrades, molt boniques, i els patis. No podeu deixar de veure el Palau de Cugnac, fantàstic. Tampoc es pot deixar passar el Museu de l’Armagnac, una mena de conyac que va fer poderosa Condom a l’edat moderna. Els voltants de la vila son maravellosos. Es tracta de l’anomenada comarca de la Ténarèze, al departament dels Gers. Una regió plena d’atractius turístics, de poblets medievals, de castells, d’esglèsies. Us recomanem els castells de Pouypardin, de Cassaigne i els pobles medievals de Larressingle, Montreal, Beaumont, Sarrant o Fources, tots entre els més bonics de França, i també les grans viles medievals de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar l’abadia de Flaran, del císter més pur. La col·legiata de La Romieu també us agradarà molt. En aquesta zona, per menjar i per dormir, hi ha hotels molt i molt bonics, que podem recomanar-vos sense cap mena de problema. La Ferme de Flaran és un d’aquests llocs. Al sud de Condom, però molt a prop de l’abadia de Flaran. Encantador. També hem dormit a Le Logis des Cordeliers, al mateix centre de Condom, en un antic convent de frares, reconvertit en un hotelet molt digne, amb bona taula. No hem estat, però ens han parlat bé de l’Hotel Continental, també a Condom, i hem vist, per fora, l’Auberge de Larressingle, en aquest bellíssim poblet medieval. Senzilla però acollidora. Arribareu a Condom des de Tolosa de Llenguadoc, Toulouse, via Auch.

Aunque el nombre se presta a bromas fáciles, Condom es una bonita ciudad de sur de Francia, en la región histórica del Bearn, en el que ahora és el departamento del Gers. La villa tiene un casco antiguo remarcable, así como una catedral gótica interesante, sobre todo en el interior. También es bonito su claustro. Esparcidas por el pueblo hay varias iglesias. Hay que ir paseando por las calles y plazas para encontrar rincones como la plaza Bossuet, la torre románica de Andia, donde está la oficina de turismo, y ver los edificios de los siglos XVII y XVIII, con las entradas, muy bonitas, y los patios. No pueden dejar de ver el Palacio de Cugnac, fantástico. Tampoco se puede dejar pasar el Museo del Armagnac, una especie de coñac que hizo poderosa Condom ya en la edad moderna. Los alrededores de la villa son maravillosos. Se trata de la llamada comarca de la Ténarèze, en el departamento de Gers. Una región llena de atractivos turísticos, de pueblos medievales, de castillos, de iglesias. Les recomendamos los castillos de Pouypardin, de Cassaigne y los pueblos medievales de Larressingle, Montreal, Beaumont o Fources, todos entre los más bellos de Francia, y también las grandes villas medievales de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar la abadía de Flaran, del cister más puro. La colegiata de La Romieu también nos gustó mucho. En esta zona, para comer y para dormir, hay hoteles muy bonitos, que podemos recomendaros sin ningún tipo de problema. La Ferme de Flaran es uno de esos lugares. Al sur de Condom, pero muy cerca de la abadía de Flaran. Encantador. También hemos dormido en Le Logis des Cordeliers, en el mismo centro de Condom, en un antiguo convento de frailes, reconvertido en un hotelito muy digno, con buena mesa. No nos hemos alojado, pero nos han hablado bien del Hotel Continental, también en Condom, y hemos visto, por fuera, el Auberge de Larressingle, en este bellísimo pueblo medieval. Sencillo pero acogedor.

Domus templi


A la web “Domus Templi” us proposen una ruta que nosaltres hem ja fet i gaudit. Si bé no tota sencera, ni de cop, sí a trams. De fet, fer-la sencera pot ser una bona aventura per a famílies amb infants, i un bon objectiu per un pont o petites vacances. Fer-la a trams, pot donar orígen a una série de caps de setmana molt interessants, divertits i culturals al mateix temps. Començarem la ruta a Monzón. Ens agrada aquesta ciutat aragonesa, sitauda al costat del riu Cinca, un riu poderós, que imprimeix caràcter. La vila està dominada pel seu castell, una ferrenya construcció de totxo, més bonic per dins que per fora.  El castell on va ser educat Jaume I és una potent fortalessa templera. No hi pugeu amb el cotxe. Hi ha molt mal aparcament. Monzón és una vila gran, moderna, que no te grans atractius turístics, però amb un casc antic típic, una gran catedral romànico-gòtica i algunes esglèsies i palaus. Arribareu a Monzón anant per l’autovia de Lleida, fins aquesta ciutat, i prenent la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en direcció Osca. També possible per la AP-2 fins a Fraga, i d’allà, per l’A-1234 fins Monzón. A la vila menjareu i dormireu molt bé, a l’Hotel H-conencanto per exemple. Més senzillet és l’Hostal Venecia. Acollidora i diferent és la Casa de Gloria.

Seguirem la ruta cap a Lleida, desfén el camí. La capital del Segre ens ofereix tota mena d’atraccions turístiques, molt bons hotels, i serveis d’una veritable capital. Aquí teniu un castell templer molt amagat, desconegut i poc visitat. Es tracta del castell de Gardeny, que trobareu dalt del turó del mateix nom. Fàcil aparcament. Hi ha visites guiades, i moltes activitats pels infants al llarg de l’any. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art a pilons. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants de campanetes. Per butxaques molt fortes la Finca Prats a les afores. Nosaltres dormim sempre a l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit. Per dinar us recomanarem dos bons llocs: el restaurant Piñana, on hem menjat molt bé, i molt bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. :  973.26.61.55.

Deixem el Segre per buscar l’Ebre, anat per la carretera C-12 cap a Flix i Mora d’Ebre. És la part més dura, isolada i bonica de la ruta, travessant les comarques seques del centre de Catalunya, d’una bellessa estranya i inhòspita. Un xic més avall de Mora, al costat del gran Ebre, vigilant dalt d’una muntanya que domina el pas del riu, us espera la joia de Miravet i el seu castell templer. Una fortalessa veritablement impressionant. Podeu arribar-hi en cotxe. Visiteu el castell, però no oblideu el poble, ni l’Ebre. Us recomanem passar a l’altra banda del riu mitjançant el pas de barca. Tota una aventura selvàtica pels nens i pel cotxe. A Miravet podeu dinar al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Més baratet és el Pizzo, al Casal. També podeu fer una excursó a la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions. A Arnes hi ha un Vilar Rural, una mena d’allotjament ideal per famílies.

Seguirem després, Ebre avall, fins Tortosa. Podeu parar a Benifallet per veure l’extraordinària Cova de les Maravelles. La capital de l’Ebre ofereix al viatger familiar múltiples al·licients. El seu castell de la Suda, que fou musulmà, cristià, templer…  avui és un parador. Enfileu-vos-hi, trobareu bon aparcament, per veure les teulades de la ciutat. El barri antic amb la fabulosa catedral, els palaus i convents, és preciós. Aqui podeu dormir al propi castell, al Parador. Nosaltres, però preferim l’Hotel Corona

Abans de continuar la ruta templera, si fossem vosaltres, perdríem una mica del nostre temps fent un volt pel delta de l’Ebre. Un paisatge, una terra, un món, una gent, que val una llarga deturada. Visiteu els centres d’interpretació, els pobles, les llacunes. Passejeu en barca per la desembocadura. Gaudiu de les platges, dels espais infinits. Seguidament, recorrent el mar, el nostre Mediterrà, feu cap a la darrera etapa. Aneu fins Penyíscola, la ciutat dins el mar. El impactant castell domina l’horitzó. És una fortalessa marina, una ciutat fortalessa marina. No tenim paraules per descriure la maravella de Penyíscola. Malgrat els edificis, malgrat el turisme. Un poblet medieval i mariner, encantador. Unes platges familiars, una llum excepcional. A Penyíscola hi ha tants hotels que preferim que el triueu.

Acabarem per dir-vos que la ruta, de fet, nosaltres no l’acabaríem pas aquí.  Si encara teniu dies i ganes de veure templers i terres ben boniques, cal remuntar fins el Maestrat. Cal anar de Penyíscola a Morella, amb el seu fabulós castell. Tota la ciutat és una preciositat. I arribar-se fins Cantavieja o Ares del Maestre. I de tornada a casa baixar fins Vallderoures, amb un altre castell de somni. I veure la casa de la comanda de La Fresneda. No us penedireu. Us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Vinga, els templers reviuen!.

En la web “Domus Templi”  proponen una ruta que nosotros hemos hecho, si bien no toda entera y de golpe, sino en tramos. De hecho, hacerla entera puede ser una buena aventura para familias con niños, y un buen objetivo para un puente o pequeñas vacaciones. Hacerla a tramos, puede dar origen a una serie de fines de semana muy interesantes, divertidos y culturales al mismo tiempo. Empezaremos la ruta en Monzón. Nos gusta esta ciudad aragonesa, situada junto al río Cinca, un río poderoso, que imprime carácter. La villa está dominada por su castillo, una adusta construcción de ladrillo, más bonito por dentro que por fuera. El castillo donde fue educado Jaume I es una potente fortaleza templaria. No subais con el coche. Hay muy mal aparcamiento. Monzón es una villa grande, moderna que no tiene grandes atractivos turísticos, pero con un casco antiguo típico, una gran catedral románico-gótica y algunas iglesias y palacios. Llegarán a Monzón yendo por la autovía de Lleida, hasta esta ciudad, y tomando la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en dirección Huesca. También es posible ir por la AP-2 hasta Fraga, y de allí, por la A-1234 hasta Monzón. En la villa se puede comer y dormir muy bien, en el Hotel H-conencanto por ejemplo. Más sencillito es el Hostal Venecia. Acogedora y diferente es la Casa de Gloria.

Seguiremos la ruta hacia Lleida, desandando el camino. La capital del Segre nos ofrece todo tipo de atracciones turísticas, muy buenos hoteles, y servicios de una verdadera capital. Aquí tenéis un castillo templario muy escondido, desconocido y poco visitado. Se trata del castillo de Gardeny, que encontraréis en la colina del mismo nombre. Fácil aparcamiento. Hay visitas guiadas, y muchas actividades para los niños a lo largo del año. Infórmense en la web de la oficina de turismo. En Lleida podéis ver también la Seu Vella, imponente en lo alto de su colina, y la maravilla del Museo Diocesano, con arte a montones. En Lleida, para comer y dormir os recomendaremos algunos hoteles y restaurantes de campanillas. Para bolsillos muy fuertes la Finca Prats en las afueras. Nosotros dormimos siempre en el Hotel AC, un buen lugar, con atenciones a las familias. En la carretera de Huesca, justo en el km. 2.5, está Casa Nastasi, un restaurante afamado y un complejo hotelero con SPA. También tienen un establecimiento de la cadena Zenit Hoteles, y otro de la cadena NH hoteles donde también hemos dormido. Para comer os recomendamos dos buenos lugares: el restaurante Piñana, donde hemos comido muy bien, y muy bien de precio, y las buenas pizzas y pastas de la pizzería Aggio, en la calle de los Templarios, 3. Tel. : 973.26.61.55.

Dejamos el Segre para buscar el Ebro, por la carretera C-12 hacia Flix y Mora d’Ebre. Es la parte más dura, aislada y bonita de la ruta, atravesando las comarcas secas del centro de Cataluña, de una belleza extraña e inhóspita. Un poco más abajo de Mora, junto al gran Ebro, vigilandolo desde lo más alto de una montaña que domina el paso del río, les espera la fastuosidad de Miravet y su castillo templario. Una fortaleza verdaderamente impresionante. Pueden llegar en coche. Visiten el castillo, pero no olviden el pueblo, ni el Ebro. Les recomendamos pasar al otro lado del río mediante el paso de barca. Toda una aventura selvática para los niños y el coche. En Miravet se puede comer en el restaurante “El molí de Xim”, de alta gastronomía. Más barato es el Pizzo, el Casal. También pueden hacer una excursión por la zona de la Terra Alta, los Puertos de Beceite, Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones. En Arnes hay un Vilar Rural, un alojamiento ideal para familias.

Seguiremos después, Ebro abajo, hasta Tortosa. Pueden parar a Benifallet para ver la extraordinaria Cueva de las Maravillas. La capital del Ebro ofrece al viajero múltiples alicientes. Su castillo de la Suda, que fue musulmán, cristiano, templario… és hoy es un parador. Subid hasta ella, hay buen aparcamiento, para ver los tejados de la ciudad. El barrio antiguo con la fabulosa catedral, los palacios y conventos, es precioso. Aquí podéis dormir en el propio castillo, en el Parador. Nosotros preferimos el Hotel Corona.

Antes de continuar la ruta templaria, nosotros nos perderíamos dando una vuelta por el delta del Ebro. Un paisaje, una tierra, un mundo, una gente, que vale una larga y detenida visita. Llegaros hasta los centros de interpretación, los pueblos, las lagunas. Paseen en barco por la desembocadura. Disfruten de las playas, de los espacios infinitos. Seguidamente, recorriendo el mar, nuestro azul Mediterráneo, buscad la última etapa. Id hasta Peñíscola, la ciudad en el mar. El impactante castillo domina el horizonte. Es una fortaleza marina, una ciudad fortaleza marina. No tenemos palabras perc describir la maravilla de Peñíscola. A pesar de los edificios, a pesar del turismo. Un pueblo medieval y marinero, encantador. Unas playas familiares, una luz excepcional. En Peñíscola hay tantos hoteles que preferimos que mireis en la web de turismo.

Acabaremos para deciros que la ruta, nosotros, no la acabaríamos aquí. Si todavía tienen días y ganas de ver templarios y tierras bien bonitas, hay que remontarse hasta el Maestrazgo. Hay que ir de Peñíscola hasta Morella, con su fabuloso castillo. Toda la ciudad es una preciosidad. Y llegarse hasta Cantavieja o Ares del Maestre. Y de vuelta a casa bajar hasta Valderrobres, con otro castillo de ensueño. Y ver la casa de la encomienda de La Fresneda. No os arrepentiréis. Les recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan.

Su


Su és un poblet mínim, petit, rural, diminut. Està perdut en una de les zones més desconegudes de Catalunya, al nord de la maravellosa i esplèndida comarca del Solsonès, ja tocant a la comarca del Bages. Su és un poblet medieval, pacífic i tranquil, envoltat de boscos que es recuperen poc a poc del paorós incendi de fa uns anys. Naturalment no us descobrim Su per tal que feu tot el camí fins allà només per veure’l. Su no és Rupit, ni Mura, i no te el reclam turístic d’aquestes dues viles tan emblemàtiques. Malgrat tot és molt agradable passejar pel poble i els seus carrers medievals. Veure la parròquia de Santa Maria, admirar finestres gòtiques i romàniques de les cases, gaudir de Can Vendrell, antiga casa forta del terme. També podeu disfrutar de la natura, fent una ruta per les masies, com ara Can Fornells, amb la seva capella de Sant Francesc,  o Can Santdiumenge, amb una altra petita capella romànica. També podeu anar a Su amb motiu de la festa major, per la Mare de Déu d’Agost. Su pertany al terme de Riner, d’una gran extensió territorial, i que engloba un seguit de ruralies molt boniques, com Freixinet o l’Avellanosa. Riner, el cap de municipi, també és preciós, amb l’església de Sant Martí, o la seva torre medieval. També és molt interessant, prop de Su mateix, la casa del general carlí Tristany. Si bé Su potser no mereix una visita expressa, si que volem que sapigueu que a l’entorn de Su, teniu al·licients sobrats per muntar una ruta d’un dia, o un cap de setmana, o un petit pont. D’entrada visitant Cardona i les seves mines de Sal. I també podeu visitar, anant des de Cardona fins a Su, un cop passat el poble, el fantàstic Santuari del Miracle, on hi ha un retaure barroc, dels millors de Catalunya. O fer una volta pel petits pobles del centre del país, com Vallferosa, amb la seva torre, Pinós i el seu santuari o Ardèvol, poblet medieval amb una altra bonica torre, llocs tots ells molt propers a Su. Podeu acabar el dia visitant Solsona. Aquesta ciutat potent, amb la seva catedral i el seu museu episcopal, únic, mereix una detinguda visita. La natura d’aquesta terra és generosa, està intocada i la visita poca, molt poca gent. Podeu dormir i menjar a l’Hostal de Su, familiar i agradable. Per la zona hi ha el bonic hotel Villaro del bosc. A Cardona teniu el Vilar rural un complexe familiar de primera. I també el magnífic Hotel Bremon amb encant, i un restaurant molt notable. També Solsona és una bona elecció per conèixer la zona. L’ Hotel Sant Roc, és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic.  També teniu, a l’entrada el Gran Sol, ja una mica antic, o al mig de la vila l’Hotel Solsona Centre. Hem menjat molt bé al restaurant La Cabana d’en Geli, sortint de Solsona en direcció a Lladurs. O a La Fada. Teniu un càmping molt bonic a la carretera de  Sant Llorenç de Morunys, al km 2:  El camping Solsones. A Clariana de Cardener, a la carretera de Manresa, la C-55, al km 76, teniu el complexe Hotel Can Puig. Ens agrada també l’Hostal de Pinós, al costat mateix del santuari. Bo i casolà. Telèfon: 973 47 30 62. Molt recomanable també el clàssic Hostal Nou, a la nova carretera de Torà, la LV-3005, a l’alçada de Peracamps i Llovera. Tel: 973 48 02 53. Ens encanta. Bon menú i carta. Preus regalats, servei impecable. Un agradable cap de setmana a la Catalunya interior!.

Su es un pueblo mínimo, pequeño, rural, diminuto. Está perdido en una de las zonas más desconocidas de Cataluña, al norte de la maravillosa y espléndida comarca del Solsonès, ya junto a la comarca del Bages. Su es un pueblo medieval, pacífico y tranquilo, rodeado de bosques que se recuperan poco a poco del pavoroso incendio de hace unos años. Naturalmente no os descubrimos Su para que hagais todo el camino hasta allí solo para verlo. Su no es Rupit, ni Mura, no tiene el reclamo turístico de estas dos villas tan emblemáticas. Sin embargo es muy agradable pasear por el pueblo y sus calles medievales. Ver la parroquia de Santa María, admirar ventanas góticas y románicas de las casas, disfrutar de Can Vendrell, antigua casa fuerte del término. También puede disfrutar de la naturaleza, haciendo una ruta por las masías, como Can Fornells, con su capilla de San Francisco, o Can Santdiumenge, con otra pequeña capilla románica. También se puede ir a Su con motivo de la fiesta mayor, por la Virgen de Agosto. Su pertenece al término de Riner, de una gran extensión territorial, y que engloba una serie de pueblos muy rurales, y muy bonitos, como Freixinet o l’Avellanosa. Riner, pueblo cabeza del municipio, también es precioso, con la iglesia de Sant Martí, o su torre medieval. También es muy interesante, cerca de Su, la casa del general carlista Tristany. Si bien Su quizá no merece una visita expresamente, si que queremos que sepáis que en el entorno de Su tiene alicientes sobrados para montar una ruta de un día, o un fin de semana, o un pequeño puente. De entrada podeis visitar Cardona y sus minas de sal. Y podéis visitar Su, desde Cardona, cuando vayais hacia el fantástico Santuario del Miracle, donde hay un retablo barroco de los mejores de Cataluña. O cuando deis una vuelta por pequeños pueblos del centro del país, como Vallferosa, con su torre, Pinós y su santuario, o Ardèvol, pueblo medieval con otra bonita torre, lugares todos ellos muy cercanos a Su. Pueden terminar el día visitando Solsona. Esta ciudad potente, con su catedral y su museo episcopal, único, és un destino muy interesante. La naturaleza de esta tierra es generosa, está intocada y la visita poca, muy poca gente. Pueden dormir y comer en el Hostal de Su, familiar y agradable. Por la zona se encuentra el bonito hotel familiar “Villaro del bosc”. En Cardona tienen el Vilar rural, un complejo familiar de primera. Y también el magnífico Hotel Bremon con mucho encanto, y un restaurante muy notable. También Solsona es una buena elección para conocer la zona. El Hotel San Roque es caro, pero lo vale. Tiene un restaurante de campanillas, y un lujo casi asiático. También está, a la entrada, el Hotel Gran Sol, un poco antiguo, y en el centro de la villa, el Hotel Solsona Centro. Hemos comido muy bien en el restaurante La Cabaña de Geli, saliendo de Solsona en dirección a Lladurs. Existe un camping muy bonito en la carretera de Sant Llorenç de Morunys,  justo en el km 2:  camping Solsones. En Clariana de Cardener, en la carretera de Manresa, la C-55, en el km 76, tienen el complejo Hotel Can Puig. Nos gusta también el Hostal de Pinós, al lado mismo del santuario del mismo nombre. Bueno y casero. Teléfono: 973 47 30 62. Muy recomendable también el clásico Hostal Nou, a la nueva carretera de Torà, la LV-3005, a la altura de Peracamps y Llovera. Tel: 973 48 02 53. Nos encanta. Buen menú y carta. Precios regalados, servicio impecable.

Xatonada a Cubelles


El proper diumenge 20 de febrer de 2011 es farà a Cubelles una xatonada. Això serà el 2011, però cada any es fa una xatonada a Cubelles, i a molts altres municipis de les comarques del Penedès i Garraf. Durant tot l’hivern, de novembre a l’abril hi han xatonades. Una xatonada és una gran festa gastronòmica i cultural del Penedès. El xató es una amanida, boníssima, feta amb escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor d’aquesta amanida és la seva salsa. Una extarordinària salsa feta d’ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. Una recepta que es transmet de mares a filles i que pot contenir també quantitats variables de bitxo, (si la voleu picant), de pa fregit, ceba o fins i tot escalivada. El xató provoca una festa al seu voltant. Una festa gastronòmica, però també real. En el capítol del bon menjar acompanyen una bona xatonada els vins excel·lents d’aquesta terra beneïda pels Déus. I al final els postres típics dels pobles que organitzen xatonades: escumes a Sitges, bufats al Vendrell, catànies a Vilafranca, llunes a Vilanova, sabres a Sant Pere de Ribes, petons a Cubelles, garrofins a Cunit, 0cossetans si sou a Calafell i carquinyolis si sou a Canyelles. Sempre hi ha un concurs de xató en diverses categories: adults, nens, homes, dones… Si voleu participar-hi cal portar de casa vostra el morter i tots els ingredients. Prohibits els electrodomèstics!. Si només voleu menjar-ne, allà mateix ho podreu fer. Tastar un plat de bon xató acabat de fer és un plaer regi. A les fires l’ocasió és inmillorable, i per un preu ben mòdic. També s’inclou, normalment, un vi blanc o negre del Penedès. Si voleu conèixer millor on i com provar una xatonada, entreu a la web de la Ruta del Xató, on hi ha tota la informació. Recordeu que podeu viure la festa de la xatonada a Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Cubelles, Canyelles, Calafell, Cunit i Sitges. Per aquest ordre. Per altra banda, Cubelles és un destí turístic i familiar de primera magnitud. La seva platja de sorra fina, neta i sense cap mena de perill, és ideal per infants. El casc antic, situat una mica lluny del mar, conserva edificacions típiques d’una vila marinera dels segles XVII i XVIII, com ara l’esglèsia, el palau d’Alfarràs, i uns carrers amb un aire molt mediterrani. La llum de Cubelles crea artistes. Com el pallasso Charlie Rivel que va nèixer aquí, i que te al poble una exposició permanent. Arribareu a Cubelles per l’autopista C-32, la dels túnels del Garraf. Bona xatonada!.

El próximo domingo 20 de febrero de 2011 tendrá lugaren Cubelles una xatonada. Esto será en el 2011, pero cada año se hace una xatonada en Cubelles, y en muchos otros municipios de las comarcas del Penedès y Garraf. Durante todo el invierno, de noviembre a abril hay xatonadas. Una xatonada es una gran fiesta gastronómica y cultural del Penedès. El xató es una ensalada, buenísima, hecha con escarola, anchoas, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor de esta ensalada es su salsa. Una extarordinària salsa hecha de almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Una receta que se transmite de madres a hijas y que puede contener también cantidades variables de guindilla, (si desean que sea picante), de pan frito, cebolla o incluso escalivada. El xató provoca una fiesta a su alrededor. Una fiesta gastronómica, pero también real. En el capítulo de la buena comida acompañan una buena xatonada los vinos excelentes de esta tierra bendita por los Dioses. Y al final los postres típicos de los pueblos que organizan xatonadas: espumas en Sitges, soplados El Vendrell, catánias en Vilafranca, lunas en Vilanova, sables en Sant Pere de Ribes, besos en Cubelles, garrofins en Cunit, 0 cossetans si estais en Calafell y carquinyolis si están en Canyelles. Siempre hay un concurso de xató dividido en varias categorías: adultos, niños, hombres, mujeres … Si quieres participar es necesario llevar de casa el mortero y todos los ingredientes. ¡Prohibidos los electrodomésticos!. Si sólo deseais comer, allí mismo lo podreis hacer. Probar un plato de buen xató recién hecho es un placer regio. En las ferias la ocasión es inmejorable, y por un precio muy módico. También se incluye, normalmente, un vino blanco o negro del Penedès. Si queréis conocer mejor dónde y cómo probar una xatonada, entrad en la web de la Ruta del Xató, donde está toda la información. Recuerden que pueden vivir la fiesta de la xatonada en Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, Cubelles, Canyelles, Calafell, Cunit y Sitges. Por este orden. Por otra parte, Cubelles es un destino turístico y familiar fabuloso. Su playa de arena fina, limpia y sin ningún tipo de peligro, es ideal para niños. El casco antiguo, situado un poco lejos del mar, conserva edificaciones típicas de una villa marinera de los siglos XVII y XVIII, como la iglesia, el palacio de Alfarràs, y unas calles con un aire muy mediterráneo. La luz de Cubelles crea artistas. Como el payaso Charlie Rivel que nació aquí, y que tiene el pueblo una exposición permanente. Llegarán hasta Cubelles por la autopista C-32, la de los túneles del Garraf.

Festival de màgia Li Chang a Badalona


A Badalona te lloc, a mitjans i finals de febrer, un dels festivals de màgia més importants que se celebren a Espanya, i si m’apureu, a Europa. Recull un seguit de mags de gran prestigi internacional. Si us agrada la màgia, si els vostres fills i filles disfruten veient actuar els mags, aquesta és una sortida familiar que heu de fer. El festival de màgia es fa en honor a Joan Forns i Jordana, més conegut amb el nom artístic de Li-Chang. Fill de Badalona, va fer-se passar per xinès, obtenint grans èxits arreu del món. El festival te diferents escenaris, diferents nivells i diferents preus. Alguns són populars, d’altres no tant. Teniu la gran Gala Internacional de Màgia, que es fa al teatre Zorrilla, al centre de la ciutat, prop del carrer del mar. També diferents activitats i tallers de màgia que tenen lloc a equipaments dispersos per la ciutat, com ara els centre cívics o les biblioteques. Aquest any 2011, per exemple inaugura la festa el genial Juan Tamariz, al Teatre Blas Infante, al barri de Llefià, el dissabte 19 de febrer. Teniu tota la informació a la web municipal de Badalona. Si veniu de lluny i voleu fer un volt per la vila, abans o després dels actes del festival, us recomanem la visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga. Una visita que us agradarà, i molt. O bé, si us agrada la història i l’art enfileu-vos fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, anat cap a la muntanya. Arribareu a Badalona molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Està només a 10 kms. de Barcelona. O bé en tren, de la línia C1. O en bus, el B25 des de la plaça Urquinaona o en el metro, línia 2, la lila, fins a la darrera parada. Si us cal dinar-hi, podeu anar a un seguit de restaurant molt interessants. Com ara Can Frai que és un lloc gourmet, al carrer de Sant Pere, o una boníssima pizzeria, com és el Caño 14. La Tagliatella, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9. De gran categoria el Micaco’s, al carrer de Sant Anastasi, prop de l’Ajuntament. La Sargantana és una proposta diferent, jove i ecològica.  Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Viu la màgia!

En Badalona tiene lugar, a mediados y finales de febrero, uno de los festivales de magia más importantes que se celebran en España, y si me apuráis, en Europa. Acoge una serie de magos de gran prestigio internacional. Si os gusta la magia, si vuestros hijos e hijas disfrutan viendo actuar a los magos, esta es una salida familiar que debeis hacer. El festival de magia se celebra en honor de Joan Forns i Jordana, más conocido con el nombre artístico de Li-Chang. Hijo de Badalona, se hizo pasar por chino, obteniendo grandes éxitos en todo el mundo. El festival tiene diferentes escenarios, diferentes niveles y diferentes precios. Algunos son populares, otros no tanto. Tienen la gran Gala Internacional de Magia, que se hace en el teatro Zorrilla, en el centro de la ciudad, cerca de la calle del mar. También diferentes actividades y talleres de magia que tienen lugar en equipamientos dispersos por la ciudad, como los centros cívicos o las bibliotecas. Este año 2011, por ejemplo inaugura la fiesta el genial Juan Tamariz, en el Teatro Blas Infante, en el barrio de Llefià, el sábado 19 de febrero. Tenéis toda la información en la web municipal de Badalona. Si vienen de lejos y quieren dar una vuelta por la villa, antes o después de los actos del festival, os recomendamos la visita al Museo de Badalona, para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. Una visita que os gustará, y mucho. O bien, si os gusta la historia y el arte debeis subir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, yendo hacia la montaña. Llegarán hasta Badalona muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona, o en el metro, línea 2, la lila, hasta la última parada. Para comer podéis ir a una serie de restaurante muy interesantes. Como Can Frai que es un lugar gourmet, en la calle de San Pedro, o una buenísima pizzería, como es el Caño 14. La Tagliatella, restaurante italiano de cadena franquiciada está en la calle del Temple. De gran categoría és el Micaco’s, en la calle de Sant Anastasi, cerca del Ayuntamiento. La Sargantana es una propuesta diferente, joven y ecológica. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero si venís de muy lejos y lo tuviérais que hacer, os recomendamos el Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú.