Souvigny

En ple cor de França, a tocar de la gran vila de Moulins, amagat entre camps, boscos, rius i turons verds, trobareu Souvigny, un preciós petit poblet amb una gran una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del Císter més pur. Increïble. Però passada l’enrabiada de veure perpetrada un acte tan vandàlic com aquest, us agradarà recórrer aquest temple de línies pures i simples, corprenedor en la seva senzillesa, una mica abandonat, brut i deixat. Com també ho estan les obres d’art exposades, les estàtues dels ducs i prínceps, les reixes… una llàstima. I, en sortir, passeu una estona fent un tomb pel poble, encisador, amb els seus carrers empedrats, la font, la plaça. Bon aparcament. Fàcil.

Per dinar, al poble, teniu l’Auberge des Tilleuls, a la Place Saint Eloy. Telèfon 04 70 43 60 70. Es tracta d’un petit restaurant, molt acollidor, cuina francesa i italiana, molt ben parat i decorat. Bona teca. A tocar de l’abadia, just davant, a l’altre costat de la carretera, el restaurant Le Point d’Orgue, a la Place Aristide Briand. Telèfon 09 84 42 20 74. Molt bé també. Més modern, cuina més actual i jove. No coneixem la La Ferme de Jeanne, un altre lloc on menjar, que està al número 20 de la rue de la République. Telèfon 04 70 42 99 98. Souvigny pot ser una bonica parada per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o La Charité. O bé Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A77, continuació lògica cap a l’est de l’A75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora de Souvigny, amb la seva abadia tan xula, i la mítica N7, que va per Vichy i Moulins, també. No deixeu de visitar Souvigny i el seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, etapa de la ruta de Compostela, i una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Charité sur Loire, o la Madeleine de Vézelay, no molt lluny de Souvigny, Moulins o Nevers.

Una parada en Souvigny es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamo. Esta hermosa población está situada muy cerca de Moulins o de Vichy. La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. ¿Y por qué os aconsejamos una parada en Souvigny?. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, y etapa de la ruta de Compostela, que es también el panteón de los duques de Bourbon. Lastimosamente está pintado de balnco y amarillo, todo un atentado al buen gusto, y bastante abandonado. ¡Buena parada en Souvigny!.

Eguisheim per Nadal

Eguisheim és un petit, molt petit, poblet d’Alsàcia, un territori francès, on es parla alemany. El poblet, una delícia, pur conte de fades, i està entre els “Plus Beaux Villages de France“. Va ser vila preferida pels propis francesos l’any 2013 i és un poble ple de flors a l’estiu, i molt nadalenc a l’hivern. Te un castell ruïnós però potent encerclat de vinyes per tot arreu. Per Nadal s’hi munta un petit i coquetó mercat nadalenc, amb artesania, menjars i vi calent, a l’estil germànic. A més, tota la petita vila està plena de pelutxos. Penjats de les finestres, damunt les portes, a l’entrada de les cases. Pelutxos molt grans, grans, petits, de totes les mides i colors. A la plaça s’hi munta un mercat de Nadal petitó, molt poca cosa. Artesania, productes típics o bé formatges de la regió. Quatre parades però amb molt d’estil. Aquest any serà 30/11/2018 al 30/12/2018, dissabtes tancat. Es tracta d’un mercat bonic, petit, pintoresc i intimista. Les cases de pedra, els carrers adoquinats, la muralla, les places calmades, tot el poble és un decorat de fantasia. Fàcil aparcament fora muralla. Eguisheim té el premi “Villes et Villages de Noël” recompensant l’autenticitat del que proposen al viatger. Entre l’animació programada hi ha contacontes, concerts i bon ambient. Evidentment totes les cases son de pedra dels segles XVI i XVII, amb entramats de fusta, teulades en punxa i colors vius. Podeu veure el castell de Saint-Léon o l’església de Saint Pierre et Saint-Paul, també un parc amb cigonyes. Per dinar-hi teniu una bona pizzeria i restaurant: Le Dagsbourg, on vam dinar nosaltres, i altres bons restaurants, com ara Au vieux porche, de campanetes, amb oferta hostelera. Un hotelet i restaurant amb encant, francès i alsacià, l’Auberge des Trois Chateaux, un clàssic. Un hotel amb restaurant l’Auberge Alsacien o un restaurant sense hotel el Pavillon Gourmand. Prop del poble tota l’Alsàcia és vostra. Colmar, bellíssima vila semblant a una petita Venecia, amb un mercat de Nadal fantàstic, dels millors d’Europa, està només a 10 kms. Estrasbourg i la seva catedral un xic més lluny. Els Vosgues i la Selva Negra, plens de paisatges fabulosos, plens de neu divertida i familiar, a tocar. Poblets de conte de fades per tot arreu. Un bon destí familiar de vacances, de Nadal, o d’Estiu. Bon Nadal a Eguisheim!.

Eguisheim está en Alsàcia, un territorio francés, donde se habla alemán. El pueblo es una delícia, y está entre los “Plus Beaux Villages de France“. En Navidad hasta el 3 de enero monta un coqueto mercado navideño, con artesania y vino caliente de estilo germánico. Las calles están llenas de casas de piedra de los siglos XVI i XVII. Podeis visitar el castillo de Saint-Léon o la iglesia de Saint Pierre et Saint-Paul. Una buena pizzeria y restaurante: Le Dagsbourg. Otros son Au vieux porche, de campanillas con oferta hostelera. Un hotel y restaurante encantador: l’Auberge des Trois Chateaux, un clásico. Un hotel con restaurante: l’Auberge Alsacien. Un restaurante sin hotel el Pavillon Gourmand. ¡Feliz Navidad en Eguisheim!.

Du 30/11/2018 au 23/12/2018, sauf samedi, au 30/12/2018, sauf samedi, vous pourrez aller voir ce marché de Noël pittoresque et intimiste abordant les coutumes et traditions alsaciennes. Plusieurs thèmes sont abordés tout au long de la période. Le marché de Noël a obtenu le label “Villes et Villages de Noël” récompensant l’authenticité et la richesse de notre patrimoine. A Eguisheim, la priorité est accordée à une trentaine d’artisans et créateurs qui rivalisent d’étals alléchants et de maisonnettes scintillantes. Eguisheim, l’écrin idéal pour partager un moment de rêve et découvrir la magie de Noël en Alsace!

Le Bec Hellouin

Le Bec Hallouin és un bonic poblet del nord de França, no gens lluny de París, seguint el riu Sena, a l’est de la capital, camí de l’Atlàntic, a tocar de Rouen. Està declarat com un dels més bells pobles del país, i s’ho mereix de veritat. Pels seus carrers i places, amb cases d’entramat de fusta, però abans que per altra cosa per la imponent abadia de Notre-Dame du Bec, la més gran i bonica de Normandia. És un monestir viu, amb una comunitat de monjos que us acullen a vespres, i que treballen la ceràmica, les espelmes i els llibres de forma artesanal. A més, poble i abadia comparteixen un paisatge idílic a la vall del riu Bec, afluent del Sena. El que més impresiona de Le Bec és el què no hi ha. L’església destruïda durant la revolució francesa, mostra els pilars damunt l’herba. Només la alta i forta torre de Saint-Nicolas s’aixeca potent en mig dels camps. El claustre, neoclàssic com els edificis conventuals, no impressiona tant. Per dormir i dinar al poble teniu l’Auberge de l’Abbaye, un clàssic, tan per hotel com per restaurant. Menys clàssica una creperie on fan amanides ben bones i altres plats. Entre un i l’altre, el restaurant de la Tour proposa cuina normanda en un edifici tradicional amb taules parades amb bon gust i una cuina molt bona. Molt recomanable. A la plaça de Guillem el Conqueridor. Bona parada a Le Bec Hallouin en el decurs d’unes vacances a la bellíssima normandia!.

Le Bec Hallouin es un bonito pueblo del norte de Francia, no lejos de París, siguiendo el río Sena, al este de la capital, camino del Atlántico, cerca de Rouen. Está declarado como uno de los más bellos pueblos del país, y se lo merece de verdad. Por sus calles y plazas, con casas de entramado de madera, pero antes que por otra cosa por la imponente abadía de Notre Dame du Bec la más grande y bonita de Normandía. Es un monasterio vivo, con una comunidad de monjes que os acogen a vísperas, y que trabajan la cerámica, las velas y los libros de forma artesanal. Además, pueblo y abadía comparten un paisaje idílico en el valle del río Bec, afluente del Sena. Lo que más impresiona de Le Bec es aquello que ya no existe. La iglesia destruida durante la revolución francesa, muestra los pilares sobre la hierba. Sólo la alta y fuerte torre de Saint-Nicolas levanta potente en medio de los campos. El claustro, neoclásico como los edificios conventuales, no impresiona tanto. Para dormir y comer en el pueblo tienen el Auberge de la Abadía, un clásico, tanto por hotel como para restaurante. Menos clásica una Creperie donde hacen ensaladas bien buenas y otros platos. Entre uno y otro, el restaurante de la Tour propone cocina normanda en un edificio tradicional con mesas paradas con buen gusto y una cocina muy buena. Muy recomendable. En la plaza de Guillermo el Conquistador. ¡Buena parada en Le Bec Hallouin en el transcurso de unas vacaciones en la bellísima Normandía!.

 

Ambronay

A França, no lluny de Lyon, a mig camí de la ruta que de Barcelona puja cap a Alsàcia i Lorena, o cap a Alemanya, o bé va cap a Ginebra i Suïssa, es troba la petita abadia d’Ambronay. No és una fita per deturar-vos-hi gaire estona. Però si esteu cansats de conduir per l’A42, i heu vist el rètol que anuncia la presència d’aquest cenobi cistercenc a 7 kms. escassos de la sortida 8 o també la 9 de l’autopista A-42, doncs potser podríeu fer-hi una ullada. Un monestir petitó, amb una església romànica de transició al gòtic, xata i menuda, però Císter pur. Amb una portada on està magníficament representada una resurrecció dels morts el dia del judici final, i una altra on hi ha la vida de la verge. Amb una tomba magnífica d’un abat poderós, amb un cor amb quatre cadires tallades, molt naif. Una capçalera amb vitralls renaixentistes, sense més. L’església te el seu claustre, menut, gòtic florit, xaparro, coquetó però, amb una sala capitular encara en ús, reduida, mínima. També hi ha una escala del XVII que puja a un segon pis toscà, amb unes pintures més naif encara que les talles del cor, però tot plegat digne. Una gran torre, un gran pati, un edifici sever, clàssic, francès, del XVIII potser, i prou. L’entrada és gratuïta i el complex obre tot l’any. De 9 a 16 hores, a 17 a l’estiu. La porta sempre oberta. I si no el mossèn, molt amable, us obrirà. El poble no dona per a gaire més. Però hi podeu dinar molt bé a l’Auberge de l’Abbaye, baixant les escales de la façana principal del monestir, a mà dreta. Cuina francesa, cuidada. Una fita gastronòmica. Atenció: tancat els dilluns. Recomanable. I si no podeu anar en lloc més, llavors haureu d’anar a raure a L’Octroi. Un restaurant sense cap mena de pretensió, molt minúscul, un cop de puny, a l’entrada del poble, just a l’entrada. Allà en un local de dues taules justes, 10 persones màxim, la Babeth us servirà quatre plats. Sublim la Raclette a volonté, amb patates bullides i uns pocs embotits. Formatge fos, calent damunt les patates al punt. Deliciós. Ara bé, absteniu-vos els gourmets tocats i posats. El lloc no te glamour. Preus baixos, WC exterior, antic, molt antic. Ja ho sabeu, si passeu per allà, si és l’hora de dinar, si esteu cansats d’autopista… l’Abadia d’Ambronay, perduda en mig del no res, en un poblet de no res. Bon aparcament al mateix pati del monestir. I si feu ruta per allà no deixeu de veure la ciutat medieval de Perouges, que està a una dotzena de kms. al sur de Ambronay, un dels villages més bonics de França. Ja està tot dit!.

No lejos de Lyon, si vais camino de Ginebra o de Alemania, podeis parar un momento a descansar y a comer, en Ambronay. Así visitais su pequeña pero coqueta abadia romanica cisterciense, ya transición al gótico, con su claustro y la belleza, discreta que contiene. Salidas 8 y 9 de la autopista A-42. Para comer teneis l’Auberge de l’Abadia, bajando las escaleras de la fachada principal. Un clásico de la cocina francesa. Toque gourmet. O bién, si está cerrado, no le hagais ascos al pequeño local y la pequeña carta de l’Octroi, donde Babeth sirve sus platos en una antigua torre, pequeñísima. Precios bajos, bajos, para un servicio simple, simple. Parad en Ambronay. No es Poblet ni el Escorial pero es interesante.

Non loin de Lyon, si vous allez la route de Genève, vous pouvez vous arrêter un instant pour se reposer et manger, à Ambronay. Donc, si vous le fait, vous visitez le petit mais tres attrayant abbaye cistercienne, avec son charmante eglise et cloître. Ils sont d’une beauté contenue et discrette. Vous pouvez sortir a les sorties 8 et 9 de l’A-42. Vous pouvez aussi manger de l’Auberge de l’Abadia, en bas des escaliers de la façade principale. Une cuisine française classique. Touche gastronomique. Ou, si elle est fermée, nous vous proposons le petite Octroi où les repas servis pour Mme. Babeth dans une vieille tour, tout minuscule. Confort et prix tout simple. Arrêtez vous à Ambronay. N’est pas une jolie et grande abbaye, mais il est fort intéressant.

Eguisheim

Eguisheim està a l’Alsàcia, un territori francès, on es parla alemany. El poblet, una delícia, i està entre els “Plus Beaux Villages de France“. Va ser vila preferida pels propis francesos l’any 2013 i és un poble ple de flors a l’estiu, i nadalenc a l’hivern. Te un castell ruinós però potent encerclat de vinyes per tot arreu. Per Nadal, ara mateix i fins el 3 de gener, munta un petit i coquetó mercat nadalenc, amb artesania, menjars i vi calent, a l’estil germànic. Hi ha contacontes, concerts i bon ambient. Els carrers empedrats son plens de cases de pedra del XVI i XVII, amb entramats de fusta, teulades en punxa i colors vius. Podeu veure el castell de Saint-Léon o l’església de Saint Pierre et Saint-Paul, també un parc amb cigonyes. Per dinar-hi teniu Una bona pizzeria i restaurant: Le Dagsbourg, i altres bons restaurants, com ara Au vieux porche, de campanetes, amb oferta hostelera. Un hotelet i restaurant amb encant, francès i alsacià, l’Auberge des Trois Chateaux, un clàssic. Un hotel amb restaurant l’Auberge Alsacien. Un restaurant sense hotel el Pavillon Gourmand. Prop del poble tota l’Alsàcia és vostra. Colmar, bellíssima vila semblant a una petita Venecia, a 10 kms. Estrasbourg i la seva catedral un xic més lluny. Els Vosgues i la Selva Negra, paisatges fabulosos, plens de neu divertida i familiar, a tocar. Poblets de conte de fades per tot arreu. Un bon destí familiar de vacances, de Nadal, o d’Estiu. Bon Nadal a Eguisheim!.

Eguisheim está en Alsàcia, un territorio francés, donde se habla alemán. El pueblo es una delícia, y está entre los “Plus Beaux Villages de France“. En Navidad hasta el 3 de enero monta un coqueto mercado navideño, con artesania y vino caliente de estilo germánico. Las calles están llenas de casas de piedra de los siglos XVI i XVII. Podeis visitar el castillo de Saint-Léon o la iglesia de Saint Pierre et Saint-Paul. Una buena pizzeria y restaurante: Le Dagsbourg. Otros son Au vieux porche, de campanillas con oferta hostelera. Un hotel y restaurante encantador: l’Auberge des Trois Chateaux, un clásico. Un hotel con restaurante: l’Auberge Alsacien. Un restaurante sin hotel el Pavillon Gourmand. ¡Feliz Navidad en Eguisheim!.

La Charité sur Loire

La Charité sur Loire és una etapa necessària per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o la mateixa vila de la que avui parlem: La Charité. Aquesta bonica població està situada a la riba del magnífic riu Loira, plàcid i encantador, a una vintena de kms. al nord de Nevers, una altra vila prou bella, i a uns 50 de Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A-77, continuació lògica cap a l’est de l’A-75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora d’aquesta vila tan xula, i la mítica N-7, que va per Vichy i Moulins, també. I per quina raó us aconsellem una parada a la Charité. Doncs pel seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, fundat l’any 1059, i etapa de la ruta de Compostela al Berry i la Borgonya. Llastimosament, l’any 1559, un incendi gegantí destruí l’abadia, perquè de no haver estat així tindria la nau romànica més llarga del món. L’any 1998 va ser classificada com a patrimoni de la humanitat per l’UNESCO. La Charité és, a més, una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Madeleine de Vézelay, no gens lluny de la Charité. A banda del seu maravellós monestir la ciutat també és coneguda com la vila del llibre, quan Christian Valleriaux, un llibreter de París, va decidir venir a obrir la seva llibreria a la Charité. Va crear el 1996 una bonica fira del llibre antic i, ben aviat va fer de la Charité la vila del llibre a França, copiant el que ja era Hay-on-Wve al País de Gal·les, o Ureña a Castella. Més de 12 llibreries de tota mena hi ha avui dia a La Charité, així com editors, il·lustradors i altres oficis relacionats amb els llibres. A la Charité tenim el nostre restaurant preferit. Es tracta de l’Auberge de la Poule Noire, un restaurant de campanetes, en un edifici gòtic, que era part del monestir medieval. Una passada. Reserveu, hi ha poques taules i no els costa gens dir no a la gent.  Si no heu pogut trobar taula, o si no podeu pagar els preus, podeu anar a l’Auberge de Seyr, a tocar de l’anterior, en un semisoterrani, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No està malament, i els preus tampoc. La Pomme d’or és un hotel senzill, amb un restaurant que no està gens malament. També està força bé, com hotel i com a restaurant, Les Mil et une feuilles. Tots els restaurants tenen hotel, excepte la Poule Noire. Però ara us descobrirem el millor hotel de la Charité. És un castell tipicament francés, amb només tres habitacions i piscina. Un luxe increible: el Chateau de la Marche. Bona parada a La Charité sur Loire!.

La Charité sur Loire es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamos: la Charité. Esta hermosa población está situada a orillas del magnífico río Loira, apacible y encantador, a una veintena de kms. al norte de Nevers, otra villa bastante hermosa, y a unos 50 de Bourges, una capital espléndida, con una catedral que merece la pena visitar, (la más grande de Francia). La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. Y por qué os aconsejamos una parada en la Charité. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, fundado en 1059, y etapa de la ruta de Compostela en Berry y Borgoña. Lastimosamente, en 1559, un incendio gigantesco destruyó la abadía, porque de no haber sido así tendría la nave románica más larga del mundo. En 1998 fue clasificada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. La Charité es, además, un hito muy importante del camino de Santiago de Compostela en Francia, como también lo es la incomparable basílica románica de la Madeleine de Vézelay, nada lejos de la Charité. Aparte de su maravilloso monasterio la ciudad también es conocida como la villa del libro, desde que Christian Valleriaux, un librero de París, decidió venir a abrir su librería en la Charité. El creó en 1996 una bonita feria del libro antiguo y, pronto hizo de la Charité la villa del libro en Francia, copiando lo que ya era Hay-on-Wve el País de Gales, o Ureña en Castilla. Más de 12 librerías de todo tipo hay hoy en día en La Charité, así como editores, ilustradores y otros oficios relacionados con los libros. En la Charité tenemos nuestro restaurante favorito. Se trata del Auberge de la Poule Noire, un restaurante de campanillas, en un edificio gótico, que era parte del monasterio medieval. Una pasada. Reservar, hay pocas mesas y no les cuesta nada decir no a la gente. Si no ha podido encontrar mesa, o si no puede pagar los precios, puede ir al Auberge de Seyr, junto a la anterior, en un semisótano, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No está mal, y los precios tampoco. La Pomme de oro es un hotel sencillo, con un restaurante que no está nada mal. También está bastante bien, como hotel y como restaurante, Las Mil et une feuilles. Todos los restaurantes tienen hotel, excepto la Poule Noire. Pero ahora os descubriremos el mejor hotel de la Charité. Es un castillo típicamente francés, con sólo tres habitaciones y piscina. Un lujo increíble: el Chateau de la Marche. ¡Buena parada en La Charité sur Loire !.

Vescomtat de Turenne

Turenne és una magnífica ciutat medieval enfilada damunt un turó en un paisatge bellíssim de la França eterna. A més és un dels pobles més bonics de França. En l’edat mitjana fou molt més important que no ho és ara. Era la seu d’un poderós vescomtat que extenia els seus dominis feudals pel Limousin, el Périgord i el Quercy. Vingut a menys, això li ha servit per conservar, com congelat en el temps, el seu casc antic, sense cap edificació que molesti la vista. Monuments com les torres del César, y la del tresor, restes del seu altiu castell, o les cases antigues dels segles XV al XVII, fan de la seva visita un agradable passeig per la història. Des de l’antic pati del castell, ara jardí, podeu abastar unes vistes esplèndides. També és bonica la capella del convent dels Caputxins, ara reconvertida en sala d’exposicions i concerts. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a Sant Pantaleó, guarda un retaure barroc. Però el que enamora de Turenne és el conjunt. Els carrers estrets, les cases nobles, amb les seves torres. Turenne està en aquest maravellós i desconegut centre de França, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i de  paisatges de llibre de contes. Trobareu Turenne si segui la N-20, autopista, autovia o carretera, de Toulouse cap a Brive la Gallarde. A Brive hi ha molts hotels, de totes les categories, que podeu veure a la seva web de turisme. Turenne te uns quants restaurants agrupats a la plaça d’entrada al casc antic medieval, i en el carrer proper. Destaquen La Maison des Chanoines, molt recomanable, amb habitacions ben posades, un hotelet rural amb encant, i la La Vicomté. Volem també esmentar Le Vieux Sechoir, a uns kms. del poble medieval de Turenne, en l’agregat de quatre cases que es va formar al costat de l’estació del tren, i que ara s’anomena la gare de Turenne. Per dormir teniu un hotelet en un poble veï anomenat Meyssac. També recomanem l’Auberge de Cartasssac, no gaire lluny. La zona abunda en pobles medievals encantadors, com ara Collonges la Rouge, un poblet fet tot ell de pedra vermella, on teniu l’Hotel Saint Jacques, o bé Martel, o Beaulieu amb la seva abadia, o Carennac… on podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura que nosaltres hem gaudit. Cuina impecable. O bé altres localitats nominades també dins el grup de les més boniques de França, com Curemonte, Loubressac o Autoire. Totes molt properes. Feu una volta per la vall del riu Dordogne, un pont llarg o unes vacances, i descobriu Turenne i les viles companyes. Un somni.

Turenne es una magnífica ciudad medieval encaramada sobre una colina en un paisaje bellísimo de la Francia eterna. Además es uno de los pueblos más bonitos de Francia. En la Edad Media fue mucho más importante que no lo es ahora. Era la sede de un poderoso vizcondado que extendia sus dominios feudales por el Limousin, el Périgord y Quercy. Venido a menos, eso le ha servido a turenne para conservar, como congelado en el tiempo, su casco antiguo, sin ninguna edificación que moleste la vista. Monumentos como las torres del César, y la del tesoro, restos de su altivo castillo, o las casas antiguas de los siglos XV al XVII, hacen de su visita un agradable paseo por la historia. Desde el antiguo patio del castillo, ahora jardín, se puede alcanzar a ver unas vistas espléndidas. También es bonita la capilla del convento de los Capuchinos, ahora reconvertida en sala de exposiciones y conciertos. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a San Pantaleón, guarda un retablo barroco. Pero lo que enamora de Turenne es el conjunto. Las calles estrechas, las casas nobles, con sus torres. Turenne está en este maravilloso y desconocido centro de Francia, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, hotelitos de sueño y de paisajes de libro de cuentos. Encontraréis Turenne si seguir la N-20, autopista A-20, autovía o carretera, de Toulouse hacia Brive la Gallarde. En Brive hay muchos hoteles, de todas las categorías, que podéis ver en su web de turismo. Turenne tiene cerca un hotelito en un pueblo vecino llamado Meyssac. La zona abunda en pueblos medievales encantadores, como Collonges la Rouge, un pueblo hecho todo él de piedra roja, donde tienen el Hotel Saint Jacques, o bien Martel, o Beaulieu con su abadía, o Carennac … donde podrá alojarse hotel Le Fenelon, una apuesta segura que nosotros hemos disfrutado. Cocina impecable. O bien otras localidades nominadas también dentro del grupo de las más bonitas de Francia,  como Curemonte, Loubressac o Autoire. Todas muy cercanas. Dense una vuelta por el valle del río Dordogne, con ocasión de  un puente largo o unas vacaciones, y descubran Turenne y las villas compañeras. Un sueño.

Abadies del país càtar

Per tothom son conegudes les fortalesses, torres i castells del país càtar, al sur de França. Però avui us volem parlar d’alguna cosa més desconeguda i igualment ben bonica: les abadies i monestirs medievals que hi ha per aquestes terres, disseminades en paisatges maravellosos, al peu de boscos bellíssims, al costat de rius que canten. Desconegudes, ignorades, algunes veritables ruïnes, altres impressionants cenobis de talla europea. Senzilles o poderoses, no podeu deixar de dedicar un pont, unes petites vacances a resseguir-les. Imaginem que sortiu de Barcelona en direcció Puigcerdà, que passeu el Cadí, que travesseu la Cerdanya francesa i, visitant Mont-lluis, fortalessa militar de Vauban, entreu al Capcir. Baixeu després cap a Carcassonne, per Quillan i Limoux. Passareu, tot seguint el riu Aude, i entrareu en la terra del mateix nom, una terra de paisatges d’ensomni, llacs, boscos, gorges increibles. Deixareu el castell d’Usson que vigila el pas. Hi arribareu a la nostra primera abadia, una pura ruïna, però molt evocadora. Està situada al poblet d’Alet les Bains, una bonica vila termal. És una immensa catedral sense sostre, una llàstima. Continuem cap a Carcasona per la D-118, i abans d’arribar-hi, ben indicat, ens desviem per la D-104 cap a l’abadia de Saint Polycarpe, una venerable ruïna, de la que aguanta l’església, per arribar al poblet i abadia de Sant Hilari. Entorns maravellosos. Es tracta d’una petita abadia romànica, amb un claustre gòtic. Bonic sepulcre romànic. Una cucada. Ja som a Carcasona, on podem fer centre, dormir i visitar un seguit de monestirs pels voltants. Per exemple la bellíssima de Caunes Minervois, romànica. La gran Saint Papoul, en un poblet medieval encisador o la amagada Villelongue, destrossada, convertida pels seus nous amos en una petita casa rural. Prop hi ha els castells de Saissac i el de Las Tours, envoltats per la luxúria de la Montanya Negra, boscos densíssims, llacs, passejades. Aquest darrer castell amb un conjunt de torres repartides per totes les muntanyes properes. Un xic més lluny, a Sorèze, la gegantina abadia i escola, avui hotel. I amagada entre els boscos el petit priorat de Rieunette, on la vida monàstica ha renascut, però que només conserva l’església, senzillíssima del segle XII.  Tornem a casa. Passem per la petita joia mutilada de Lagrasse, el poblet també és meravellós. I ja camí de Narbonne, on agafarem l’autopista cap a Perpinyà, Girona i Barcelona, queda la millor, Fontfroide, la més ben conservada, la més gran, fastuosa abadia del sur de França. És evident que podeu fer la ruta a l’inversa. Seran tres dies, o més, inoblidables. Per dormir a Carcassonne teniu L’Hotel Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Hotel Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Prop de Fontfreda o Lagrasse, a Fontjoncouse, teniu l’Auberge du vieux puits, encantador. Per cert, molt a prop d’aquest hotel trobareu l’església romànica de Sant Martin des Puits, amb unes belles pintures. Un altre hotelet rural encisador és La Fargo, en ple camp. A Caunes, en un palau renaixentista està el clàssic Hotel d’Alibert, luxós. Tres apartaments d’un gust exquisit al cor del poblet medieval de Lagrasse: House la France. Fantàstic. Més senzillet, però acollidor, clàssic, amb un restaurant molt bo, l’Hostellerie des Corbieres, també a Lagrasse. Tots aquests hotelets tenen bons restaurants. Hi ha un passaport que ofereix descomptes en tots els monuments del Pays Cathare, mireu-vos-ho, surt a compte. Bona ruta de les abadies càtares!.

Para todos son conocidas las fortalezas , torres y castillos del país cátaro , al sur de Francia. Pero hoy os queremos hablar de algo más desconocido e igualmente bien bonito: las abadías y monasterios medievales que hay por estas tierras , diseminadas en paisajes maravillosos , al pie de bosques bellísimos , junto a ríos que cantan . Desconocidas , ignoradas , algunas verdaderas ruinas , otros impresionantes cenobios de talla europea . Sencillas o poderosas , no se puede dejar pasar el tiempo sin dedicarles un puente , unas pequeñas vacaciones. Imaginemos que salgan de Barcelona en dirección Puigcerdà , que pasen el Cadí , que atraviesen la Cerdanya francesa y , visitando Mont -lluis , fortaleza militar de Vauban , entra en el Capcir . Bajar después hacia Carcassonne , por Quillan y Limoux . Pasará , siguiendo el río Aude , y entraréis en la tierra del mismo nombre , una tierra de paisajes de ensueño, lagos , bosques , gargantas increíbles . Dejaréis el castillo de Usson que vigila el paso, y llegareis a nuestra primera abadía , una pura ruina , pero muy evocadora . Está situada en el pueblo de Alet les Bains , una bonita villa termal . Es una inmensa catedral sin techo , una lástima . Continuamos hacia Carcasona por la D -118 , y antes de llegar, bien indicado , nos desviamos por la D -104 hacia la abadía de Saint Polycarpe , una venerable ruina , de la que aguanta la iglesia, para llegar al pueblo y abadía de Sant Hilari . Entornos maravillosos . Se trata de una pequeña abadía románica , con un claustro gótico . Hermoso sepulcro románico . Una monada . Ya estamos en Carcasona, donde podemos hacer centro , dormir y visitar una serie de monasterios por los alrededores. Por ejemplo la bellísima de Caunes Minervois , románica . La gran Saint Papoul , en un pueblo medieval encantador o la escondida Villelongue , destrozada , convertida por sus nuevos dueños en una pequeña casa rural . Cerca están los castillos de Saissac y el de Las Tours , rodeados por la lujuria de la Montaña Negra , bosques densísimos , lagos , paseos . Este último castillo con un conjunto de torres repartidas por todas las montañas cercanas. Un poco más lejos , a Sorèze , la gigantesca abadía y escuela , hoy hotel. Y escondido entre los bosques el pequeño priorato de Rieunette , donde la vida monástica ha renacido , pero que sólo conserva la iglesia , sencillísima del siglo XII . Volvemos a casa . Pasamos por la pequeña joya mutilada de Lagrasse , donde el pueblo también es maravilloso . Y ya camino de Narbonne , donde tomaremos la autopista hacia Perpiñán , Girona y Barcelona , queda la mejor , Fontfroide , la mejor conservada , la más grande , fastuosa abadía del sur de Francia. Es evidente que se puede hacer la ruta al revés . Serán tres días , o más , inolvidables . Para dormir en Carcassonne tiene el Hotel Montmorency , o también el Hotel du Chateau , y un poco más lejos del Hotel Octroi , todos de la misma cadena, un poco caros pero con buena relación calidad precio . También muy bien , el Espace Cité y las Oliviers , dos hoteles de la cadena Inter -Hotel , básicos , sencillos , pero suficientes . Bajando de la Cité hacia el centro de la ciudad nueva , por la calle de Trivalle y del Pont Vieux , justo pasado el Pont Vieux , tienen el Trois Couronnes , que está muy bien. Vistas impagables en la cité . Cerca de Fontfroide o Lagrasse , en Fontjoncouse , tienen el Auberge du vieux Puits , encantador . Por cierto, muy cerca de este hotel se encuentran la iglesia románica de San Martin des Puits , con unas bellas pinturas . Otro hotel rural encantador es La Fargo , en pleno campo. En Caunes, en un palacio renacentista está el clásico Hotel de Alibert, lujoso. Tres apartamentos de un gusto exquisito en el corazón del pueblo medieval de Lagrasse: House la France. Fantástico. Más sencillito, pero acogedor, clásico, con un restaurante muy bueno, la Hostellerie des Corbieres, también en Lagrasse. Todos estos hotelitos tienen muy buenos restaurantes . Hay un pasaporte que ofrece descuentos en todos los monumentos del Pays Cathare. Comprenlo, que sale a cuenta. ¡Buena ruta por las abadías cátaras ! .

Bonnieux

Bonnieux és un petit poble, un poble penjat dalt d’un turó, un d’aquells “beaux villages perchés” de la comarca del Luberon, a la bellíssima provença. Juntament amb altres viles del rialler sud de França, com ara la magnífica Gordes, o l’encantadora Roussillon, la vila de Bonnieux destil·la mediterrània per tot arreu. Les seves cases de pedra, sovint de colors, agrupades al peu del cim on s’enlaira l’església, envoltada d’antigues muralles, amb carrerons estrets, li donen molt de caràcter. La cresta oberta a la vall, on hi ha el parc dels cedres, és un petit parc d’esbarjo, un pulmó verd, on hi vien uns exemplars d’aquestes coníferes veritablement esplèndits. Bonnieux no te res més, ni res menys que això que us hem explicat. I tanmateix és senzillament deliciós. No us recomanarem anar fins a Bonnieux només pel seu encant, per gran que fos, evidentment. So massa kms. Però Bonnieux no està sola allà. Altres pobles tan bonics com ell l’envolten. Pobles com ara Lacoste, medieval, o Oppede, encara més antic, o bé Lourmarin, amb el seu castell, i el cementiri on està enterrat Camús. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  I podeu també arribar-vos a Rousillon, una altra petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals, joiells sutils del Luberón més encantador. Per dormir i menjar a Bonnieux, un hotel de campanetes, de la cadena Relais & Chateaux, ja està tot dit: el Domaine de Capalongue. Provença en estat pur.  Preus en consonància. Més senzill el Logis Hotel Panoramique César, al centre del poble, a la Place de la Liberté, Tel: 334 90 75 96 35, us proposa una bona taula, i unes habitacions netes i cuidades, amb vistes a mitja provença, panoràmiques. Ens va agradar. Com a restaurants, sense hotel, us recomanem L’Arome, cuidat, en una casa medieval, de pedra. Modern i desenfadat, Le Fournil. Una pizzeria, on fan tota mena de plats, amanides, pastes, una carta on és fàcil escollir alguna cosa, també bona brasa, que ens van aconsellar, és Les Terrasses. També podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Fora de Bonnieux o Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs però a Lourmarin hi ha la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!. Bona estada a Bonnieux, i a la Provença!.

Bonnieux es un pequeño pueblo , un pueblo colgado sobre una colina , uno de esos ” beaux villages perchés ” de la comarca del Luberon , en la bellísima provença . Junto con otras villas del risueño sur de Francia , como la magnífica Gordes , o la encantadora Roussillon , la villa de Bonnieux destila esencia mediterránea por todas partes. Sus casas de piedra , a menudo de colores , agrupadas al pie de la cima donde está la iglesia, rodeada de antiguas murallas , con callejuelas estrechas , le dan mucho carácter . La cresta abierta al valle, donde se encuentra el parque de los cedros , es un pequeño parque de recreo , un pulmón verde , donde hay unos ejemplares de estas coníferas verdaderamente espléndidos . Bonnieux no tiene nada más , ni nada menos que lo que os hemos explicado. Y sin embargo es sencillamente delicioso. No os recomendaremos ir hasta Bonnieux sólo por su encanto , por grande que fuera , evidentemente. Son demasiados kms . Pero Bonnieux no está sola allí. Otros pueblos tan bonitos como él lo rodean. Pueblos como Lacoste , medieval , o Oppede , aún más antiguo , o bien Lourmarin , con su castillo. Una pequeña villa encantadora , considerada como una de las más bellas de Francia. Vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane , una maravilla del arte provenzal. Y pueden también acercarse a Rousillon , otra pequeña joya . O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes , una villa colgada encima de su espolón rocoso , coronada por otro castillo . Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque . De nuevo el cister más recóndito . Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas , y los pueblos provenzales , joyas sutiles del Luberon más encantador. Para dormir y comer en Bonnieux , un hotel de campanillas , de la cadena Relais & Chateaux , ya está todo dicho : el Domaine de Capalongue . Provenza en estado puro . Precios en consonancia. Más sencillo el Logis Hotel Panoramique César , en el centro del pueblo , en la Place de la Liberté , Tel: 334 90 75 96 35, propone una buena mesa , y unas habitaciones limpias y cuidadas , con vistas a media provença , panorámicas . Nos gustó . Como restaurantes , sin hotel , recomendamos L’Arome, cuidado , en una casa medieval , de piedra . Moderno y desenfadado , Le Fournil . Una pizzería , donde hacen todo tipo de platos , ensaladas , pastas , una carta donde es fácil escoger algo, también buena brasa , que nos aconsejaron , en Las Terrazas . También puede dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin . Como el Hotel Bastide , en la carretera que va hacia Cucuron , tel: 04 90070 . También está bien el Auberge, en la carretera que va hacia Vaugines . El Hotel Paradou es de sabor oriental . Fuera de Bonnieux o Lourmarin les recomendamos dormir en uno de los muchos hoteles Novotel situados por la zona . Los hay en Nimes , Marsella , Le Grau du Roy o Aviñón . Esta última ciudad sea , posiblemente , el mejor centro para visitar las villas provenzales . Los hemos probado todos , y son ideales para familias con niños . Por poco dinero también se puede dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero en Lourmarin, donde está la pizzería Nonni, es el mejor lugar . Qué espectaculares pizzas al horno de leña , y qué pastas de la casa , hechas manualmente. Encontrará esta delicia gourmet en la Calle Albert camus , 2 . Tel. : 0490682333 . No dejen de probar sus gnocchis o raviolis . Y por supuesto tendrán que pedir una pizza . Cenen dentro , o bien en la plaza , junto a la fuente . ¡Excepcional ! . Buena estancia en Bonnieux , y en la Provenza.

Rouen

La vila de Rouen és la capital de Normandia. A més, Rouen és una ciutat preciosa, plena de grans monuments. Per exemple la seva catedral, pintada a tota hora pel genial pintor impressionista Monet. I no ens estranya, perquè és tota una delícia. Una obra mestra de l’art gòtic frances i europeu, al nivell de Reims, Amiens o Chartres. Però no és l’església que més ens va agradar. Saint Ouen, una altra maravella del gòtic, ens va semblar encara més esvelta i bonica. I ja és difícil. Caminar pel carrers de la vila vella és tot un plaer. Pareu-vos sota el gran rellotge astronòmic, penjat dalt d’una entrada de l’antiga muralla. Fascinant. Fa entrar de ple Rouen en la llista de les grans ciutats centre europees amb grans rellotges, com Berna, Friburg o Praga. L’església de Sant Maclou, el Palais de Justice, fantasia del gòtic florit… encantador tot. La plaça gran, la mercadal, és impressionant, però… Aquí van cremar Joana d’Arc, una fita assenyala el lloc. En desgreuge, Rouen va aixecar en mig de la plaça una església votiva. Error greu. La remodelació de la plaça fa caure d’esquena. Gens bonica. Però… hi ha gustos per a tot. Això no treu que Rouen sigui un destí clar de vacances familiars, sobretot si li afegim la Normandia. A tocar de la ciutat us proposem l’antiga abadia de Saint-Martin de Boscherville, un monestir del XII, reconvertit al XVII, amb grans jardins. Més romàntiques son les ruïnes de l’abadia de Jumiège, en un meandre del Sena, riu que travessa Rouen i la regió. Les platges del desembarcament son un altre lloc a visitar, corprenedor. Caen, ciutat medieval, el port de Honfleur, guapíssim o l’abadia del Mont Saint Michel tampoc podeu oblidar-vos-els. En fi, unes vacances o pont llarg a Normandia, visitant Rouen, ideals. Per dormir nosaltres ho vam fer en l’Ibis Styles Rouen Catedralhe, amb un personal acollidor, però en un edifici vell, d’habitacions econòmiques però molt millorables, això si, al centre. N’hi ha de millors, com ara el Vieux Marché, un Best Western, tota una garantia. El Celine és baratet i coquetó, com també ho és el Sisley. Finalment, si teniu una bona butxaca o us voleu premiar, aneu a l’Hotel de Bourgtheroulde, d’un luxe inexplicable. Per dinar o sopar no us faltarà oferta. Us recomanem qualsevol lloc pels voltants de l’església de Saint Maclaud. Nosaltres ens estimem una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!. Aquest carrer està plagat de bons llocs on sopar o fer una copa, com per exemple le Petit Auberge. Fora d’aquesta zona, al centre, aneu al Petit Zinc, molt acollidor. De més categoria i prestigi, més car, La Couronne. Bona estada a Rouen quan sigui que hi aneu!.

La villa de Rouen es la capital de Normandía. Además, Rouen es una ciudad preciosa, llena de grandes monumentos. Por ejemplo su catedral, pintada en todo momento por el genial pintor impresionista Monet. Y no nos extraña, porque es toda una delicia. Una obra maestra del arte gótico francés y europeo, al nivel de Reims, Amiens o Chartres. Pero no es la iglesia que más nos gustó. Saint Ouen, otra maravilla del gótico, nos pareció aún más esbelta y bonita. Y ya es difícil. Caminar por las calles de la villa vieja es todo un placer. Parad bajo el gran reloj astronómico, colgado en una entrada de la antigua muralla. Fascinante. Hace entrar de lleno Rouen en la lista de las grandes ciudades centro europeas con grandes relojes, como Berna, Friburgo o Praga. La iglesia de San Macloud, el Palais de Justice, fantasía del gótico florido … encantador todo. La plaza grande es impresionante, pero … Aquí quemaron Juana de Arco, un hito señala el lugar. En desagravio, Rouen levantó en medio de la plaza una iglesia votiva. Error grave. La remodelación de la plaza hace caer de espaldas. Nada bonita. Pero … hay gustos para todo. Esto no quita que Rouen sea un destino claro de vacaciones familiares, sobre todo si le añadimos la Normandía. Junto a la ciudad os proponemos la antigua abadía de Saint-Martin de Boscherville, un monasterio del XII, reconvertido al XVII, con grandes jardines. Más románticas son las ruinas de la abadía de Jumiège, en un meandro del Sena, río que atraviesa Rouen y la región. Las playas del desembarco son otro lugar a visitar, sobrecogedor. Caen, ciudad medieval, el puerto de Honfleur, guapísimo o la abadía del Mont Saint Michel tampoco pueden olvidarse. En fin, unas vacaciones o puente largo en Normandía, visitando Rouen, ideales. Para dormir nosotros lo hicimos en el Ibis Styles Rouen Catedralhe, con un personal acogedor, pero en un edificio viejo, de habitaciones económicas pero muy mejorables, eso si, en el centro. Los hay mejores, como el Vieux Marché, un Best Western, toda una garantía. El Celine es barato y coqueto, como también lo es el Sisley. Finalmente, si tienen buen bolsillo o desean premiarse, vayan al Hotel de Bourgtheroulde, de un lujo inexplicable. Para comer o cenar no os faltará oferta. Os recomendamos cualquier lugar por los alrededores de la iglesia de Saint Maclaud. Nosotros preferimos una pequeña pizzería llamada La Bocelli, en la Rue Martainville. ¡Pizzas increíbles!. Esta calle está plagada de buenos sitios donde cenar o tomar algo, como por ejemplo le Petit Auberge. Fuera de esta zona, en el centro, vayan al Pequeño Zinc, muy acogedor. De mayor categoría y prestigio, más caro, La Couronne.

Lourmarin

Lourmarin està situada a la Provença del sud, la que s’obre al Mediterrà, però no el veu. La de les vores del riu Durance. La Provença que no és la lavanda florida al juny, sinó l’agreste, la de la mel i les roques, els pins olorosos i la calor. Lourmarin és un petit poblet  amable, de cases de pedra amb finestres de tons pastel, blaus, verd poma o caramel, i amb un castell en mig d’una praderia. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Dona gust de passejar pels carrers calmats, plens de flors i petites fonts. De Lourmarin també cal visitar el seu cementiri on reposa Albert Camús, el novelista. Lourmarin està situada a la ruta que lliga Avignon amb Manosque. També és ben a prop d’Aix en Provence. Un cop hagueu voltat tot el poblet, agafeu el cotxe, passeu la Durance i aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  Si feu centre a Lourmarin podeu rondar tota la Provença. I arribar-vos a Rousillon, una petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals de Bonnieux, Lacoste, o Oppede… joiells sutils del Luberón més encantador. Podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. Tel: 0490682797. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Ens va saber greu veure que el Moulin de Lourmarin, possiblement el millor hotel de la vila, estava tancat i abandonat. Esperem que sigui passatger. Era encantador. Es tracta d’un antic molí d’oli, un lloc amb molt d’encant. Fora de Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs a Lourmarin, pero la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!.

Lourmarin está situada en la Provenza del sur, la que se abre al Mediterráneo, pero no lo ve. La de las orillas del río Durance. La Provenza que no es la que tiene la lavanda florida en junio, sino la agreste, la de la miel y las rocas, los pinos olorosos y el calor. Lourmarin es un pequeño pueblo amable, de casas de piedra con ventanas de tonos pastel, azules, verde manzana o caramelo, y con un castillo en medio de una pradera. Una pequeña villa encantadora, considerada como una de las más bellas de Francia. Da gusto de pasear por las calles calmadas, llenas de flores y pequeñas fuentes. De Lourmarin también hay que visitar su cementerio donde reposa Albert Camus, el novelista. Lourmarin está situada en la ruta que liga Avignon con Manosque. También está muy cerca de Aix en Provence. Una vez que hayan visto todo el pueblo, tomen el coche, passen la Durance y vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane, una maravilla del arte provenzal. No os la podeis perder. Si escojen como centro Lourmarin pueden rondar desde allí toda la Provenza. Y llegaros hasta Rousillon, una pequeña joya. O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes, una villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por otro castillo. Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. De nuevo el cister más recóndito. Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas, y los pueblos provenzales de Bonnieux, Lacoste, o Oppede … joyas sutiles del Luberon más encantador. Pueden dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin. Como el Hotel Bastide, en la carretera que va hacia Cucuron, tel: 04 90 070. También está bien el Auberge du Pere Panse muy pequeño, en la carretera que va hacia Vaugines. Tel: 0490682797. El Hotel Paradou es de sabor oriental. Nos supo mal ver que el Moulin de Lourmarin, posiblemente el mejor hotel de la villa, estaba cerrado y abandonado. Esperamos que sea pasajero. Era encantador. Se trata de un antiguo molino de aceite, un lugar con mucho encanto. Fuera de Lourmarin os recomendamos dormir en los muchos hoteles Novotel, que encontrarán por la zona. Los hay en Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Esta última ciudad sea, posiblemente, el mejor centro para visitar las villas provenzales. Los hemos probado todos, y son ideales para familias con niños. Por poco dinero también pueden dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares en Lourmarin, pero la pizzería Nonni es el mejor. ¿Qué espectaculares pizzas al horno de leña, y qué pastas de la casa, hechas manualmente. Encontrarán esta delicia gourmet en la Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. No dejen de probar sus gnocchi o raviolis. Y por supuesto tendrán que pedir una pizza. Cenen dentro, o bien en la plaza, sintiendo el rumor suave de la fuente. ¡Excepcional!.

Venasque

No ens hem equivocat. No volem parlar-vos de Benasque, el poblet pirinenc preciós d’Osca, per cert fantàstic, sinó del Venasque provençal. Un poble amagat sota el Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I us en volem parlar per recomanar-vos una parada en aquesta vila encantadora, una de les més boniques de França, si mai programeu unes vacances a la Provença, cosa que seria una gran idea. O bé com una aturada en el camí cap a París, o cap als Alps italians. Perquè Venasque és bonica, i està molt a prop d’Avignon, uns 20 kms. al nord, i no gaire lluny de l’autopista que porta de Nîmes a Lyon, i a París. Sortiu de la A-7 a la sortida 23 « Avignon Nord » per pendre la direcció de Carpentras, i girar a la rotonda cap a Pernes les Fontaines i Venasque, ben senyalitzat. I per quina raó hauríeu de parar-hi?. Doncs la primera l’espai natural. La vila està penjada a dalt d’un espoló rocós, al damunt d’un barranc. Molt fotogènic tot plegat. Les cases son de pedra, i l’estructura medieval, amb carrers estrets i placetes recoletes, on trobareu algunes fonts originals. Conserva panys de muralla, amb una porta en túnel, restes d’un castell i una torre del rellotge que podría estar en una estació d’autobusos. Però el plat fort de Venasque és el seu baptisteri, del segle VI. Sí, sí, el més antic de França. Petit, reduït, senzill, corprenedor. Al costat l’església de Notre-Dame, del segle XII amb afegitons posteriors, guarda a l’interior un tresor de magnes dimensions històrico artístiques. A la capella de la verge podreu contemplar una taula amb una crucifixió del 1498.  Renaixement enlluernador. Maria Magdalena exercint de dona de Jesús. Art herètic disputat amb el propi Louvre, que Venasque va batallar fins tenir-lo en la seva humil parròquia. No us la perdeu. Podeu fer una ruta visitant la maravellosa abadia de Senanque, la vila medieval de Gordes, o el simpàtic poblet de Pernes Les Fontaines, on hi ha un hotel amb un encant molt especial, que us recomanem. Tampoc no pot faltar una pujada al Mont Ventoux, el gegant de pedra que domina la comarca. Per dormir teniu llocs ben agradables, de tot preu i condició, des del petit hotel d’aire provençal “La Garriga”, fins el caríssims i imponents castells o palaus, com el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan, un poblet proper. També cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Nosaltres però ens vam decantar per Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent.

No nos hemos equivocado. No queremos hablaros de Benasque, el pueblecito pirenaico precioso de Huesca, por cierto fantástico, sino del Venasque provenzal. Un pueblo escondido bajo el Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y os queremos hablar para recomendaros una parada en esta villa encantadora, una de las más bonitas de Francia. Si programan unas vacaciones en la Provenza, lo que sería una gran idea, o bien como un alto en el camino hacia París, o hacia los Alpes italianos, piensen en ella. Porque Venasque es bonita, y está muy cerca de Avignon, unos 20 kms. al norte, y no muy lejos de la autopista que lleva de Nîmes a Lyon, y a París. La villa está colgada en lo alto de un espolón rocoso, encima de un barranco. Muy fotogénico todo. Las casas son de piedra, y la estructura medieval, con calles estrechas y plazuelas recoletas, alberga algunas fuentes originales. Conserva lienzos de muralla, con una puerta en túnel, restos de un castillo y una torre del reloj que podría estar en una estación de autobuses. Pero el plato fuerte de Venasque es su baptisterio, del siglo VI. Sí, sí, el más antiguo de Francia. Pequeño, reducido, sencillo, cautivador. Junto la iglesia de Notre-Dame, del siglo XII con añadidos posteriores, que guarda en su interior un tesoro de magnas dimensiones histórico artísticas. En la capilla de la virgen podrán contemplar una tabla con una crucifixión del 1498. Renacimiento deslumbrante. María Magdalena ejerciendo de mujer de Jesús. Arte herético disputado con el propio Louvre, que Venasque batalló hasta tenerlo en su humilde parroquia. No os la perdáis. Haced una ruta visitando la maravillosa abadía de Senanque, la villa medieval de Gordes, o el simpático pueblo de Pernes Las Fontaines, donde hay un hotel con un encanto muy especial, que recomendamos. Tampoco puede faltar una subida al Mont Ventoux, el gigante de piedra que domina la comarca. Para dormir tienen lugares muy agradables, de todo precio y condición, desde el pequeño hotel de aire provenzal “La Garriga”, hasta el carísimos e imponentes castillos o palacios, como el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan, en un pueblecito cercano. También casas rurales donde cabreis todos, como La Granja. Nosotros pero nos decantamos por Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Le Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour: l’Auberge. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen el “El Autre côté du Lavoir”, que también es excelente.

Condom

Tot i que el nom es presta a bromes fàcils, Condom és una bonica ciutat de sud de França, a la regió històrica del Bearn, dins el que ara és el departament del Gers. La vila te un casc antic remarcable, i també una catedral gòtica interessant, sobretot pel que fa a l’interior. També és bonic el seu claustre. Escampades pel poble hi ha diverses esglésies.  Cal anar passejant pels carrers i places per trobar racons com la plaça Bossuet, la torre romànica d’Andiran, 0n hi ha l’oficina de turisme, o veure els edificis dels segles XVII i XVIII, amb les entrades, molt boniques, i els patis. No podeu deixar de veure el Palau de Cugnac, fantàstic. Tampoc es pot deixar passar el Museu de l’Armagnac, una mena de conyac que va fer poderosa Condom a l’edat moderna. Els voltants de la vila son maravellosos. Es tracta de l’anomenada comarca de la Ténarèze, al departament dels Gers. Una regió plena d’atractius turístics, de poblets medievals, de castells, d’esglèsies. Us recomanem els castells de Pouypardin, de Cassaigne i els pobles medievals de Larressingle, Montreal, Beaumont, Sarrant o Fources, tots entre els més bonics de França, i també les grans viles medievals de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar l’abadia de Flaran, del císter més pur. La col·legiata de La Romieu també us agradarà molt. En aquesta zona, per menjar i per dormir, hi ha hotels molt i molt bonics, que podem recomanar-vos sense cap mena de problema. La Ferme de Flaran és un d’aquests llocs. Al sud de Condom, però molt a prop de l’abadia de Flaran. Encantador. També hem dormit a Le Logis des Cordeliers, al mateix centre de Condom, en un antic convent de frares, reconvertit en un hotelet molt digne, amb bona taula. No hem estat, però ens han parlat bé de l’Hotel Continental, també a Condom, i hem vist, per fora, l’Auberge de Larressingle, en aquest bellíssim poblet medieval. Senzilla però acollidora. Arribareu a Condom des de Tolosa de Llenguadoc, Toulouse, via Auch.

Aunque el nombre se presta a bromas fáciles, Condom es una bonita ciudad de sur de Francia, en la región histórica del Bearn, en el que ahora és el departamento del Gers. La villa tiene un casco antiguo remarcable, así como una catedral gótica interesante, sobre todo en el interior. También es bonito su claustro. Esparcidas por el pueblo hay varias iglesias. Hay que ir paseando por las calles y plazas para encontrar rincones como la plaza Bossuet, la torre románica de Andia, donde está la oficina de turismo, y ver los edificios de los siglos XVII y XVIII, con las entradas, muy bonitas, y los patios. No pueden dejar de ver el Palacio de Cugnac, fantástico. Tampoco se puede dejar pasar el Museo del Armagnac, una especie de coñac que hizo poderosa Condom ya en la edad moderna. Los alrededores de la villa son maravillosos. Se trata de la llamada comarca de la Ténarèze, en el departamento de Gers. Una región llena de atractivos turísticos, de pueblos medievales, de castillos, de iglesias. Les recomendamos los castillos de Pouypardin, de Cassaigne y los pueblos medievales de Larressingle, Montreal, Beaumont o Fources, todos entre los más bellos de Francia, y también las grandes villas medievales de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar la abadía de Flaran, del cister más puro. La colegiata de La Romieu también nos gustó mucho. En esta zona, para comer y para dormir, hay hoteles muy bonitos, que podemos recomendaros sin ningún tipo de problema. La Ferme de Flaran es uno de esos lugares. Al sur de Condom, pero muy cerca de la abadía de Flaran. Encantador. También hemos dormido en Le Logis des Cordeliers, en el mismo centro de Condom, en un antiguo convento de frailes, reconvertido en un hotelito muy digno, con buena mesa. No nos hemos alojado, pero nos han hablado bien del Hotel Continental, también en Condom, y hemos visto, por fuera, el Auberge de Larressingle, en este bellísimo pueblo medieval. Sencillo pero acogedor.

Perouges

Perouges és una altre de les viles més boniques de França. Està situada al vall del Rhone, a uns 40 kms. al norest de Lyon. És fàcil aturar-s’hi anant camí de París, o de Ginebra, o d’Alemania. El poblet medieval està situat dalt d’un turonet, protegit per una muralla doble. El nou, s’ha extés als seus peus, al llarg de la carretera principal, com un poble de serveis. Pugeu fins la vila vella i aparqueu al lloc indicat, pagant les taxes oportunes. Travesseu la porta de dalt. Podreu llavors assaborir els carrers estrets, empedrats amb picons, plens de cases dels segles XV i XVI d’aquesta vila menestral de l’edat mitjana. I les seves places recoletes, com la dels til·lers, plenes de flors, de restaurants, hotelets amb encant i botigues. De la seva església fortalessa.No és que hi hagi un monument definitiu a Perouges. Tota la vila ho és. Un conjunt monumental en ell mateix, sense estridències, pausat, bucòlic. Si us hem de recomanar un lloc on menjar i dormir a Perouges no ens estarem de ressenyar-vos uns quants hotels de campanetes. Comencem per la Hosteria del vell Perouges, dins la vila medieval, escampada en diversos edificis d’època. Restaurant de prestigi, habitacions de caràcter. Preus en consonància. Evidentment no és l’únic hotel o restaurant de Perouges i voltants. A la web de turisme podreu trobar allotjaments molt dignes, com dos Best Western, cadena de prestigi i garantia de qualitat. També cases rurals i un munt de llocs on menjar.

Perouges es otra de las villas más bonitas de Francia. Está situada en el valle del Rhone, a unos 40 kms. al noreste de Lyon. Es fácil detenerse en ella yendo camino de París, o de Ginebra, o de Alemania. El pueblo medieval está situado sobre una colina, protegida por una muralla doble. El nuevo, se ha extendido a sus pies, a lo largo de la carretera principal, como un pueblo de servicios. Hay que subir hasta la villa antigua y aparcar en el lugar indicado, pagando las tasas oportunas. Cruzando la puerta torre podrán saborear las calles estrechas, empedradas con guijarros, llenas de casas de los siglos XV y XVI, de este pueblo menestral de la Edad Media. Y moverse por sus plazas recoletas, como la de los tilos, llenas de flores, de restaurantes, de hotelitos con encanto y de tiendas. Y entrar en su iglesia fortaleza. No es que haya un monumento definitivo en Perouges. Toda la villa lo es. Un conjunto monumental en sí mismo, sin estridencias, pausado, bucólico. Si os hemos de recomendar un lugar donde comer y dormir en Perouges estaremos de acuerdo en reseñar un hotel de campanillas. Nos referimos a la Hosteria del viejo Perouges, dentro de la villa medieval, ubicada en varios edificios de época. Un restaurante de prestigio, y habitaciones con mucho carácter. Precios en consonancia. Evidentemente no es el único hotel o restaurante de Perouges y alrededores. En la web de turismo podrán encontrar alojamientos muy dignos, como dos Best Western, una cadena de prestigio y garantía de calidad. También casas rurales y un montón de lugares donde comer.

Coll de Pailherès

Potser l’heu vist, sorpresos, en algun Tour de France. Un port de muntanya inaudit, vertical, dins un gran circ glaciar, on fins al pic de l’estiu s’hi conserven congestes de neu. La ruta que va des d’Aix les Thermes, a l’Ariege, fins Querigut, en ple Capcir català, al sud de França, és una de les més boniques que podeu fer. Si la feu en bicicleta voldra dir que sou ben experts. Pailherès no és un coll qualsevol. Les seves rampes trenquen les cames més poderoses. Si el feu en automòbil també haureu de ser conductors experts, d’aquells que no tenen por de les corbes, de les carreteres estretes, molt estretes, de les pujades i baixades de vertígen. Pel costat d’Aix, que podeu assolir passant els túnels del Cadí i el Puymorens, la ruta puja suau i constant per la D613 cap a Ascou i el llac de Goulours. Són muntanyes plenes de vegetació, fresques a l’estiu, i de mil colors a l’hivern. Més a munt l’alçada aclareix el bosc i veureu ja l’estació d’esquí, amb neu garantida tot l’hivern. La carretera estarà tallada si hi ha neu. Però si és l’estiu podreu passar més a munt, per sobre les pistes, fins els prats sempre verds de Pailherès, on pasturen vaques i cavalls. Sou ara a tocar dels núvols. La vista s’estén en totes direccions per admirar els grans cims dels Pirineus, exposats davant vostre. La calçada és només una cinta asfaltada, molt estreta, ja us hem avisat. Baixar el port cap al poble de Mijanes i cap a Querigut és una aventura més forta que pujar-lo. La ruta es cargola en corbes impressionants, increibles. Descendiu un altíssim circ, amb parets en caiguda lliure. Rierols us surten al pas. Petits llacs, racons on parar el cotxe i fer un bon picnic, o passar la tarda. El paisatge inenarrable, superb, apoteòsic, total. Metre a metre caiem fins el fons del vall, on neix el riu, on tornen els boscos. Ideal per una matinal, o un dia de descoberta, si esteu a la Cerdanya, al Conflent o al Capcir. Són només una vuitantena de quilòmetres, però trigareu ben bé tres hores en fer-los, sense comptar les parades. Si no sou a la Cerdanya, voleu dormir per la zona, o menjar-hi, heu de saber que a Aix hi ha bons hotels i bons restaurants, com ara el Grillon. També bons llocs per dormir i dinar a Querigut: l’Auberge de Donezan, per exemple,  o a Formigueres, al Capcir, on teniu els allotjaments de l’estació d’esquí de Les Angles. Naturalment la Cerdanya, o Llívia, és ben a tocar, i allà teniu llocs de gran qualitat per hostatjar-vos, dinar o sopar.

Quizás lo habéis visto, sorprendidos, en algún Tour de France. Un puerto de montaña inaudito, vertical, en un gran circo glaciar, donde hasta en verano se conservan ventisqueros de nieve. La ruta que va desde Aix les Thermes, en Ariege, hasta Querigut, en pleno Capcir catalán, en el sur de Francia, es una de las más bonitas que puede hacer. Si la haceis en bicicleta querrá decir que sois muy expertos. Pailherès no es un col cualquiera. Sus rampas rompen las piernas más poderosas. Si lo hacéis en automóvil también tendreis que ser conductores expertos, de aquellos que no les tienen miedo a las curvas, ni a las carreteras estrechas, muy estrechas, ni a las subidas y bajadas de vértigo. Por el lado de Aix, que pueden alcanzar pasando los túneles del Cadí y el Puymorens, la ruta asciende suave y constante por la D613 hacia Ascou y el lago de Goulours. Son montañas llenas de vegetación, frescas en verano, y de mil colores en invierno. Más arriba la altura aclara el bosque y verán ya la estación de esquí, con nieve garantizada durante todo el invierno. La carretera estará cortada si hay nieve. Pero si es verano pueden pasar más arriba, por encima de las pistas, hasta los prados siempre verdes de Pailherès, donde pastan vacas y caballos. Están ahora tocando las nubes. La vista se extiende en todas direcciones para admirar las grandes cumbres de los Pirineos, expuestos frente a ustedes. La calzada es sólo una cinta asfaltada, muy estrecha, ya os lo hemos avisado. Bajar el puerto hacia el pueblo de Mijanés y hacia Querigut es una aventura más fuerte que subirlo. La ruta se retuerce en curvas impresionantes, increíbles. Descendeis de un altísimo circo, con las paredes en caída libre. Los arroyos salen al paso. Pequeños lagos, rincones donde parar el coche y hacer un buen picnic, o pasar la tarde. El paisaje inenarrable, soberbio, apoteósico, total. Metro a metro caemos hasta el fondo del valle, donde nace el río, donde vuelven los bosques. Ideal para una matinal, o un día de descubrimiento, si está en la Cerdanya, el Conflent o el Capcir. Son sólo unos ochenta kilómetros, pero os llevará exactamente tres horas el hacerlos, sin contar las paradas. Si no es en la Cerdanya, si quieren dormir por la zona, o comer, deben saber que en Aix hay buenos hoteles y buenos restaurantes, como el Grillon. También buenos lugares para dormir y comer los hay en Querigut: l’Auberge de Donezan, por ejemplo, o Formigueres, o en el Capcir, donde tienen los alojamientos de la estación de esquí de Les Angles. Naturalmente en la Cerdanya, o en Llívia, que está muy cerca, tienen lugares de gran calidad para hospedarse, comer o cenar.