Viterbo


Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio, uns 80 kms. al nord de Roma. Una vila medieval, poc explotada turísticament, malgrat que va ser la seu d’un palau dels papes. Tota ella plena de carrers medievals, esglésies, places i palaus. Cert que no s’han promocionat, ni s’han embellit. Que no semblen esperar l’aprovació de ningú. Però aquesta manca de preparació fa el casc antic més autèntic. Hi ha un gran aparcament, impossible no trobar llooc, al centre de la vila, a dues passes de l’ajuntament, situat a la plaça principal. No us perdeu el barri de San Peregrino que diuen és el millor conservat de l’Europa medieval. Ni l’església de San Giovanni, o la de  san Pere, ni el Duomo ni el palau dels papes.

 

Volem comentar també que una de les coses més xules que podeu fer és cercar les fonts monumentals de la ciutat, n’hi ha un munt!. Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Molt recomanable, tot i que les seves especialitats son un xic peculiars. No deixeu de banda Viterbo si feu una estada a Roma, si feu una volta per Itàlia o si heu arribat amb vaixell a Civittaveccia. Els voltants de Viterbo son bonics. A Tarquínia hi ha una necròpolis etrusca guapa. A Sutri una altra. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. Prop de Viterbo, a Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, palaus renaixentistes fabulosos.

Viterbo es una magnífica ciudad medieval poco conocida y muy poco turística, con plazas, palacios e iglesias. Destaca el palacio papal, el Duomo o la iglesia de san Pedro. También el barrio de san Pelegrino, el mejor conservado de la Europa Medieval, segun dicen. En una visita a los alrededores de Roma no debeis perderos esta bonita y desconocida ciudad.

Un Noel a Avignon


avignon_noel

Avui us volem proposar una sortida de Nadal preciosa. La visita a una bellíssima ciutat medieval. Amb un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII. Amb un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. La vila és Avignon. Una bonica ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, una de les viles més boniques d’Europa. Del 1 de desembre de 2016 fins el 7 de gener del 2017, a diversos llocs d’Avignon hi haurà diversos mercats de Nadal i diverses activitats: cercaviles, espectacles de carrer… La Place des Carmes serà un bosc amb casetes de fira, la Place Pie: un “Village” pels nens i nenes, plena d’atraccions, mur d’escalada, safari karting, tallers… a la Place Saint Jean le Vieux hi haurà una pista de patinatge sobre gel de 240 m2 et 3 pistes de luge de 25 m. Entrades a 3€. A la Place des Corps Saints el 14, 19, 21 i 24/12 de 10h à 18h, podreu veure una granja amb animals. També hi haurà un petit Carrousel gratuït. Al Palais du Roure, un pessebre provençal. Del 17 al 24/12 de 14h à 18h, a la Place de l’Horloge el Pare Noël recull les cartes. Tot dura fins la nit de Nadal. Algunes coses fins el dia 1 de gener. El pessebre fins el 7. Passat Nadal, a França, tot decau. La festa és menys festa. Passat Cap d’Any tot és ja ben normal. Atenció!. Per això valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l per Nadal. Però afortunadament per a nosaltres aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. També bones pizzeries, com Pizza Vezzo, al carrer Guillaume Puy 71, o com ara La Da Vinci, a la Rue Velouterie 22. O restaurants xulos, com ara, Casa Castagno, al 22 del Vieux Sextier. Allà també està el Petit a Pêtit, al 29. I una mica més enllà el Laura di Pasta, al número 38. A la Place dels Corps Sants teniu La Porteña i també Ginette et Marcel, bons tots dos. Avignon, per Nadal, amb el palau papal, i la Provença, una idea màgica!.

Hoy os queremos proponer una salida ideal para esta Navidad. La visita a una ciudad especial, con un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII. La ciudad de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa.Valdría la pena llegar a Avignon sólo para ver su mercado de Navidad, la animación de sus calles, la pista de hielo… pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería. ¡Buén mercado de Navidad en Avignon!

De jeudi 1er décembre 2016 au 7 janvier 2017, durant les semaines qui précèdent Noël et le Nouvel An, la ville se met en habits de fête et se pare de lumières!. Les visiteurs sont invités à fêter Noël autrement et à vivre un florilège de propositions insolites. Les artisans et commerçants de la ville proposent tous les produits pour célébrer Noël : santons pour la crèche, gourmandises et produits du terroir, arbres de Noël et cadeaux… Des animations pour les enfants ont lieu tout au long des week-end : parades, spectacles de rues, jeux. Avignon en décembre est une ville particulièrement appréciée pour découvrir les traditions de Noël en Provence tout en faisant ses achats en prévision des festivités de fin d’année. Les commerçants de la ville proposent de nombreuses idées de cadeaux : bijoux, jeux, jouets en bois, objets décoratifs, produits de bien-être, ainsi que des spécialités gastronomiques, et les fameux santons, produits typiques de l’artisanat provençal… Du 1er au 24/12, de 8h30 à 19h30 sauf les mardis de 13h à 19h30, Place des Carmes : la place se transforme en forêt de sapins. Noël est avant tout la fête des enfants, alors priorité aux plus jeunes!. Du 10 au 31/12 de 10h à 18h, Place Pie: un Village enfants sera édifié pour accueillir un espace d’animations et d’attractions entièrement dédié à nos «pitchouns» avec tir au penalty, mur d’escalade, accrobranche, pêche au canard, safari karting, sculptures de ballon et ateliers créatifs maquillage. Inauguration le 10/12 à 16h30. Du 17/12 au 1/1/17 de 10h à 18h, Place Saint Jean le Vieux : une patinoire de 240 m2 et 3 pistes de luge de 25 m. Inauguration le 17/12 à 14h. Tarifs Village enfants et patinoire/luge : entrée 3€ chacun. Pour petits et grands, Place des Corps Saints: Les 14, 19, 21 et 24/12 de 10h à 18h : une petite ferme avec âne, poules, oies, vache et leurs petits de l’année. Du 10 au 31/12 de 11h à 19h : un petit Carrousel accueille les petits de 0 à 99 ans. Entrée libre.
Du 12/12 au 7/1/17 du mardi au samedi de 14h à 18h, Palais du Roure: crèche provençale composée de santons datant du milieu du 20e s. réalisés par Marcel Carbonel et table calendale présentant les 13 desserts.
Entrée libre. Des crèches seront également mises en place dans les autres églises de la ville et présenteront des santons de différentes traditions (cire, céramique etc.) et de différentes époques. Noël ne serait pas ce qu’il est sans le Père Noël!. Du 17 au 24/12 de 14h à 18h, Place de l’Horloge : le Chalet du Père Noël attend les petits et grands enfants pour se faire prendre en photo et recueillir leur courrier. Venez a Avignon!.

Noel a Avignon


avignon-marche-noel

Avui us volem proposar una sortida de Nadal preciosa. La visita a una bellíssima ciutat medieval. Amb un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII. Amb un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. La vila és Avignon. Una bonica ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, una de les viles més boniques d’Europa. Del 29 novembre al 31 de desembre, cada dia de 10 a 19 hores, els festius fins les 21 hores, moltes de les places medievals de la ciutat s’omplen de parades d’artesans, de gastronomia, de regals. També trobareu una pista de gel oberta del 13 de desembre al 4 de gener, fins les 6 de la tarda. També boniques cercaviles, espectacles de carrer, jazz, música, magia, circ, contes… i el petit tren d’Avignon gratuït. Sortida des de la Place de l’Horloge. Valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l per Nadal. Però afortunadament per a nosaltres aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. Avignon, per Nadal, amb el palau papal, i la Provença, una idea màgica!.

Hoy os queremos proponer una salida ideal para esta Navidad. La visita a una ciudad especial, con un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII. La ciudad de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa.Valdría la pena llegar a Avignon sólo para ver su mercado de Navidad, la animación de sus calles, la pista de hielo… pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería. ¡Buén mercado de Navidad en Avignon!

Viterbo


Quan viatgeu a Roma, si us hi esteu uns quants dies, si ja esteu cansats i arrebentats de còrrer per carrers i places bullicioses, de veure més i més monuments romans, de patejar-vos els forums imperials, si voleu fer un descans, aneu a qualsevol de les delicioses viles properes a la ciutat eterna. A Tívoli amb els seus jardins, a Castelgandolfo o als altres castelli romani, o a Viterbo. Aquesta bonica ciutat medieval es situa al nord de Roma, a l’entrada del Laci. Va ser moltes vegades un bon refugi pels papes que fugien de la turbulenta vida romana. Aquesta és la raó de que poseeixi un magnífic casc antic medieval. Està ben comunicada amb la capital italiana per tren, i en cotxe. Cal prendre l’autopista A1 fins la sortida d’Attigliano, i continuar per la S S204. També per la vía Aurelia, sortida a Montalto de Castro. En tren cal agafar la línea principal de Florencia, canviar a Orte i continuar fins la vila. Sempre seran uns 55 Kms, una hora. Un cop sigueu a Viterbo no hi ha temps per descansar. Començarem pel barri medieval, que conserva les muralles. Una sèrie de grans palaus us donaran la benvinguda. Naturalment el del Papa en primer lloc, (a la foto), però també l’anomenat del Prior, com a tantes altres viles italianes, o l’espectacular Rocca degli Albornoz. També la Catedral mereix una visita. A més del Duomo, la ciutat te nombroses esglèsies, com ara Santa Rosa o el Santuari della Quercia. Una característica ben especial és la presència de moltíssimes fonts artístiques. Si amb Viterbo no teniu prou, aneu a veure la regió volcànica anomenada les Termes del Papa, amb fonts i piscines obertes al públic en general. També mereixen una visita al voltant de Viterbo la vila medieval de  San Martino al Cimino, Bagnaia i la seva Villa Lante, o  Ferento que te una necropoli etrusca. Ens agrada especialment una vila medieval, un xic al nord de Viterbo, amb una església coberta per una espectacular cúpula renaixentista. És Montefiascone. I allà tenen un vi, l’Est, est, est, un vi blanc que és el millor del món. Paraula d’honor. Per dormir teniu diversos llocs possibles. Per exemple l’Hotel Balletti, molt recomanable, amb els seu restaurant. O el Best Western Hotel Viterbo, fabulós, com tots els establiments d’aquesta cadena. No tenia mala pinta el Mini Palace Hotel, al centre de la ciutat. Evidentment podeu dormir a Roma, on hi ha molts hotels, i entre ells un bon Novotel, i fer una escapada. Llavors només us caldrà dinar. Per menjar aconsellem el Tres Reis, un clàssic ristorante, o bé la novedosa Enoteca La Torre, a la via del mateix nom. Popular i rústica, la taverna Etrusca, proposa pasta, pizza i plats regionals ben presentats en un ambient acollidor. També encantadora la Taverna del vell rellotge, al centre mateix. No us perdeu Viterbo, i les viles de Laci que l’acompanyen. Itàlia és més bonica si sabeu descobrir aquestes petites ciutats mitjanes, les viles medievals, que envolten les grans metròpolis de l’art.

Cuando viajeis a Roma, si pasáis unos días, si ya estáis cansados de correr por calles y plazas bulliciosas, de ver más y más monumentos romanos, de patearos los foros imperiales… Si queréis tomaros un descanso, id a cualquiera de las deliciosas villas medievales cercanas a la ciudad eterna. Hasta Tívoli, con sus jardines, a Castelgandolfo o a los demás Castelli Romani, o a Viterbo. Esta ciudad medieval se sitúa al norte de Roma, a la entrada del Lacio. Fue muchas veces un buen refugio para los papas que huían de la turbulenta vida romana. Esta es la razón de que posea un magnífico casco antiguo medieval. Está bien comunicada con la capital italiana por tren, y en coche. Hay que tomar la autopista A1 hasta la salida de Attigliano, y continuar por la S S204. También posible ir por la vía Aurelia, salida a Montalto de Castro. En tren hay que coger la línea principal de Florencia, cambiar en Orte y continuar hasta la villa. Siempre serán unos 55 Kms, una hora. Cuando estéis en Viterbo no habrá tiempo para descansar. Empezaremos por el barrio medieval, que conserva las murallas. Una serie de grandes palacios os darán la bienvenida. Naturalmente el del Papa en primer lugar, (en la foto), pero también el llamado del Prior, como en tantas otras villas italianas, o el espectacular Rocca degli Albornoz. También la Catedral merece una visita. Además del Duomo, la ciudad tiene numerosas iglesias, como Santa Rosa o el Santuario della Quercia. Una característica muy especial es la presencia de muchísimas fuentes artísticas. Si con Viterbo no es suficiente, vayan a ver la región volcánica llamada las Termas del Papa, con fuentes y piscinas abiertas al público en general. También merecen una visita alrededor de Viterbo la villa medieval de San Martino al Cimino, Bagnaia y su Villa Lante, o Ferento que tiene una necrópolis etrusca. Nos gusta especialmente una villa medieval, un poco al norte de Viterbo, con una iglesia cubierta por una espectacular cúpula renacentista. Es Montefiascone. Y allí tienen un vino, del Est, est, est, un vino blanco que es el mejor del mundo. Palabra de honor. Para dormir tienen varios lugares posibles. Por ejemplo el Hotel Balletti, muy recomendable, con su restaurante. O el Best Western Hotel Viterbo, fabuloso, como todos los establecimientos de esta cadena. No tenía mala pinta el Mini Palace Hotel, en el centro de la ciudad. Evidentemente podéis dormir en Roma, donde hay muchos hoteles, y entre ellos un buen Novotel, y hacer una escapada. Entonces sólo necesitareis comer. Os recomendamos el Tres Reyes, un clásico ristorante, o bien la novedosa Enoteca La Torre, en la vía del mismo nombre. Popular y rústica, la taberna Etrusca, propone pasta, pizza y platos regionales bien presentados en un ambiente acogedor. También encantadora la Taberna del viejo reloj, en el centro mismo. No os perdáis Viterbo, y las villas de Lacio que la acompañan. Italia es más bonita si sabéis descubrir estas pequeñas ciudades medianas, las villas medievales, que rodean las grandes metrópolis del arte.

Le Palais des Papes a Avignon


Avui us volem proposar una sortida cultural. La visita a un monument històric d’importància cabdal. El lloc de residència dels papes de Roma durant uns anys del segle XIII i la seu cismàtica quan el papat estava dividit. Estem parlant d’un dels més grans palaus gòtics primitius d’Europa. D’una fortalesa imponent on residí el major poder de la terra. El palau dels papes d’Avignon. Aquesta ciutat provençal, suaument acaronada pel gegantí riu Rhone, ja al seu tram final, és una de les viles més boniques d’Europa. I d’entre tots els seus monuments, que en te molts, destacaríem el seu castell, el seu palau papal, que domina la ciutat. El bast edifici està composat per diversos cossos d’obra, tots ells molt grans, molt alts i molt ferrenys, que amaguen sales esplendoroses, capelles amb delicades pintures i un munt de passadissos, patis, habitacions i secrets. Valdría la pena arribar-se a Avignon només per veure’l, però afortunadament aquesta vila medieval te molts altres atractius. Per exemple les seves muralles. Avignon és una ciutat completament amurallada. La seva catedral, amb vistes al Rhone, el pont trencat al mig del riu, els carrers i places, palaus i cases, i la seva animació, sudenca, estiuenca, molt mediterrània. I no és només Avignon. Podeu fer-ne el centre d’un seguit d’excursions i descobertes per la Camarga i per la Provença. Ciutats romanes i medievals de conte de fades, com ara Nîmes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede… Fàcil d’arribar-hi anant cap al nord per l’autopista AP-7, per Girona, Narbonne, Nîmes i direcció Lyon. Sortida 22 o 23, ben indicat. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. Ens va agradar molt el que està al centre, a tocar de l’estació de tren. També, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hi ha moltíssims restaurants a Avignon, però no cal descartar el mateix de l’Hotel Novotel, que està molt bé. Si voleu dinar o sopar a preus realment super econòmics, aneu als restaurants dels hipermercats “Casino”, els Casino Cafétéria. Avignon, amb el palau papal, i la Provença, us esperen!.

Hoy os queremos proponer una salida cultural. La visita a un monumento histórico de importancia capital. El lugar de residencia de los papas de Roma durante unos años del siglo XIII y la sede cismática cuando el papado estaba dividido. Estamos hablando de uno de los más grandes palacios góticos primitivos de Europa. De una fortaleza imponente donde residió el mayor poder de la tierra. El palacio de los papas de Avignon. Esta ciudad provenzal, suavemente acariciada por el gigantesco río Rhone, ya en su tramo final, es una de las villas más bonitas de Europa. Y de entre todos sus monumentos, y tiene muchos, destacaríamos su castillo, su palacio papal, que domina la ciudad. El basto edificio está compuesto por varios cuerpos de obra, todos ellos muy grandes, muy altos y muy adustos, que esconden salas esplendorosas, capillas con delicadas pinturas y un montón de pasillos, patios, habitaciones y secretos. Valdría la pena llegar a Avignon sólo para verlo, pero afortunadamente esta villa medieval tiene muchos otros atractivos. Por ejemplo sus murallas. Avignon es una ciudad completamente amurallada. Su catedral, con vistas al Rhone, el puente roto en medio del río, las calles y plazas, palacios y casas, y su animación, del sur, veraniega, muy mediterránea. Y no es sólo Avignon. Puede ser el centro de una serie de excursiones y descubiertas por la Camarga y por la Provenza. Ciudades romanos y medievales de cuento de hadas, como Nimes, Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Les Baux, Rousillon, Venasque, Pernes, Bonnieux, Oppede … Fácil de llegar yendo hacia el norte por la autopista AP- 7, por Girona, Narbonne, Nîmes y dirección Lyon. Salida 22 o 23, bien indicado. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel que encontraréis. Nos gustó mucho el que está en el centro, junto a la estación de tren. También, por poco dinero se puede dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B & B. Hay muchísimos restaurantes en Avignon, pero no hay que descartar el del mismo del Hotel Novotel, que está muy bien. Si queréis comer o cenar a precios realmente super económicos, se pueden visitar los restaurantes de los hipermercados “Casino”, los Casino Cafetería.

Provença


La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.

Anagni


Anagni, l’anomenada ciutat dels Papes, no ha tingut la sort de Montepulciano, o de Todi. No ha esdevingut una vila medieval publicitada. No surt a les guies de viatge, o hi surt de passada. Un error terrible, potser només perdonable pel fet que no és una ciutat museu. La seva situació, a uns 60 kms. sota Roma, a peu de l’autopista A1, la que va fins a Nàpols, fa que hagi esdevingut una ciutat dormitori, poc agraciada, plena de gent, de pisos i de cotxes que circulen i molesten arreu. Malgrat tot us assegurem que val la pena fer una aturada a Anagni tot passant a la seva vora. El casc antic, situat dalt d’un esperó rocós, obert a tots els vents, és una maravella. Imagineu: una catedral romànica, amb una torre exenta molt bonica. Un terra de mosaic autèntic del segle XIII. Un ajuntament sobre unes voltes gòtiques bastíssimes, carrers amb palaus magnífics, que esperen inútilment una restauració que no arribarà. Esglésies barroques amagades, de façanes pastel i interiors de nata. Però encara no us hem explicat el millor secret d’Anangi, allò que ens va deixar bocabadats de veritat. És la cripta de la catedral. Una obra mestra del romànic mundial només comparable a San Marcos de León, a Espanya. Uns frescos sobre l’antic testament que cobreixen un espai inexhauriblement bell. Només per aquesta raó ja val la pena desplaçar-se de Roma a Anagni, o d’aturar-s’hi, entrant o sortint de Roma. No hem pogut possar-vos-en la foto. Estava estrictament filmar o fotografiar la cripta, i nosaltres som gent respectuosa. Us hem regalat, en canvi, la llum daurada, càlida, increible, de la tarda morint sobre Anagni, des de la finestra gòtica de la sala gran de l’ajuntament. No sentiu un tremolor a l’esquena?. La bellessa és indescriptible però, de vegades, sense voler, la càmara en capta un bocí. Bon aparcament a la porta de la vila medieval que mira al sud, prop de l’hospital. Bons llocs per dinar-hi i per dormir-hi. Proveu un hotelet amb molt d’encant, d’aquells que només pot haver-hi a Itàlia: el Villa Floridiana. Més modern, l’Hotel Citta dei Papi, es troba a l’entrada de l’autopista mateix. Dins la ciutat, el Portico Del Conte, a la Piazza Bonifacio VIII, és una bona referència per dinar, com també ho és La Taberna del Banditore, el restaurant Lo Schiaffo, o l’antiquíssim Albergo del Gallo‎, tots al carrer major de la vila, a la Via Vittorio Emanuele. Si aneu per Roma o Nàpols: Anagni!.

Anagni, la llamada ciudad de los Papas, no ha tenido la suerte de Montepulciano, o de Todi. No se ha convertido en una villa medieval publicitada. No sale en las guías de viaje, o sale solo de paso. Un error terrible, tal vez sólo perdonable debido a que no es una ciudad museo. Su situación, a unos 60 kms. bajo Roma, a pie de la autopista A1, la que hasta Nápoles, hace que se haya convertido en una ciudad dormitorio, poco agraciada, llena de gente, de pisos y de coches que circulan y molestan. A pesar de todo os aseguramos que vale la pena hacer una parada en Anagni. El casco antiguo, situado sobre un espolón rocoso, abierto a todos los vientos, es una maravilla. Imaginad: una catedral románica, con una torre exenta muy bonita. Un suelo de mosaico auténtico del siglo XIII. Un ayuntamiento sobre unas bóvedas góticas, calles con palacios magníficos, que esperan inútilmente una restauración que no llegará. Iglesias barrocas escondidas, de fachadas pastel e interiores de nata. Pero aún no os hemos contado el mejor secreto de Anangi, lo que nos dejó boquiabiertos de verdad. Es la cripta de la catedral. Una obra maestra del románico mundial sólo comparable a nuestro San Marcos de León, en España. Unos frescos sobre el antiguo testamento que cubren un espacio rabiosamente bello. Sólo por esta razón ya vale la pena desplazarse de Roma a Anangi, o de detenerse allí, entrando o saliendo de Roma. No hemos podido poneros la foto. Estaba estrictamente filmar o fotografiar la cripta, y nosotros somos gente respetuosa. Os hemos regalado, en cambio, la luz dorada, cálida, increible, de la tarde muriendo sobre Anagni, desde la ventana gótica de la sala grande del ayuntamiento. ¿No sentís un temblor en la espalda?. La belleza es indescriptible pero, a veces, sin querer, la cámara capta un trozo. Buen aparcamiento en la puerta de la villa medieval que mira al sur, cerca del hospital. Hay buenos lugares para comer y para dormir en Anagni. Prueben un hotelito con mucho encanto, de aquellos que sólo puede haber en Italia: el Villa Floridiana. Más moderno, el Hotel Citta dei Papi, se encuentra en la entrada de la autopista mismo. Dentro de la ciudad, el Portico, en la Piazza Bonifacio VIII, es una buena referencia para comer, como también lo es La Taberna del Banditore, el restaurante Lo Schiaffo, o el antiquísimo Albergo del Gallo, todos en la calle mayor de la villa, la Via Vittorio Emanuele.

Domus templi


A la web “Domus Templi” us proposen una ruta que nosaltres hem ja fet i gaudit. Si bé no tota sencera, ni de cop, sí a trams. De fet, fer-la sencera pot ser una bona aventura per a famílies amb infants, i un bon objectiu per un pont o petites vacances. Fer-la a trams, pot donar orígen a una série de caps de setmana molt interessants, divertits i culturals al mateix temps. Començarem la ruta a Monzón. Ens agrada aquesta ciutat aragonesa, sitauda al costat del riu Cinca, un riu poderós, que imprimeix caràcter. La vila està dominada pel seu castell, una ferrenya construcció de totxo, més bonic per dins que per fora.  El castell on va ser educat Jaume I és una potent fortalessa templera. No hi pugeu amb el cotxe. Hi ha molt mal aparcament. Monzón és una vila gran, moderna, que no te grans atractius turístics, però amb un casc antic típic, una gran catedral romànico-gòtica i algunes esglèsies i palaus. Arribareu a Monzón anant per l’autovia de Lleida, fins aquesta ciutat, i prenent la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en direcció Osca. També possible per la AP-2 fins a Fraga, i d’allà, per l’A-1234 fins Monzón. A la vila menjareu i dormireu molt bé, a l’Hotel H-conencanto per exemple. Més senzillet és l’Hostal Venecia. Acollidora i diferent és la Casa de Gloria.

Seguirem la ruta cap a Lleida, desfén el camí. La capital del Segre ens ofereix tota mena d’atraccions turístiques, molt bons hotels, i serveis d’una veritable capital. Aquí teniu un castell templer molt amagat, desconegut i poc visitat. Es tracta del castell de Gardeny, que trobareu dalt del turó del mateix nom. Fàcil aparcament. Hi ha visites guiades, i moltes activitats pels infants al llarg de l’any. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art a pilons. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants de campanetes. Per butxaques molt fortes la Finca Prats a les afores. Nosaltres dormim sempre a l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit. Per dinar us recomanarem dos bons llocs: el restaurant Piñana, on hem menjat molt bé, i molt bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. :  973.26.61.55.

Deixem el Segre per buscar l’Ebre, anat per la carretera C-12 cap a Flix i Mora d’Ebre. És la part més dura, isolada i bonica de la ruta, travessant les comarques seques del centre de Catalunya, d’una bellessa estranya i inhòspita. Un xic més avall de Mora, al costat del gran Ebre, vigilant dalt d’una muntanya que domina el pas del riu, us espera la joia de Miravet i el seu castell templer. Una fortalessa veritablement impressionant. Podeu arribar-hi en cotxe. Visiteu el castell, però no oblideu el poble, ni l’Ebre. Us recomanem passar a l’altra banda del riu mitjançant el pas de barca. Tota una aventura selvàtica pels nens i pel cotxe. A Miravet podeu dinar al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Més baratet és el Pizzo, al Casal. També podeu fer una excursó a la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions. A Arnes hi ha un Vilar Rural, una mena d’allotjament ideal per famílies.

Seguirem després, Ebre avall, fins Tortosa. Podeu parar a Benifallet per veure l’extraordinària Cova de les Maravelles. La capital de l’Ebre ofereix al viatger familiar múltiples al·licients. El seu castell de la Suda, que fou musulmà, cristià, templer…  avui és un parador. Enfileu-vos-hi, trobareu bon aparcament, per veure les teulades de la ciutat. El barri antic amb la fabulosa catedral, els palaus i convents, és preciós. Aqui podeu dormir al propi castell, al Parador. Nosaltres, però preferim l’Hotel Corona

Abans de continuar la ruta templera, si fossem vosaltres, perdríem una mica del nostre temps fent un volt pel delta de l’Ebre. Un paisatge, una terra, un món, una gent, que val una llarga deturada. Visiteu els centres d’interpretació, els pobles, les llacunes. Passejeu en barca per la desembocadura. Gaudiu de les platges, dels espais infinits. Seguidament, recorrent el mar, el nostre Mediterrà, feu cap a la darrera etapa. Aneu fins Penyíscola, la ciutat dins el mar. El impactant castell domina l’horitzó. És una fortalessa marina, una ciutat fortalessa marina. No tenim paraules per descriure la maravella de Penyíscola. Malgrat els edificis, malgrat el turisme. Un poblet medieval i mariner, encantador. Unes platges familiars, una llum excepcional. A Penyíscola hi ha tants hotels que preferim que el triueu.

Acabarem per dir-vos que la ruta, de fet, nosaltres no l’acabaríem pas aquí.  Si encara teniu dies i ganes de veure templers i terres ben boniques, cal remuntar fins el Maestrat. Cal anar de Penyíscola a Morella, amb el seu fabulós castell. Tota la ciutat és una preciositat. I arribar-se fins Cantavieja o Ares del Maestre. I de tornada a casa baixar fins Vallderoures, amb un altre castell de somni. I veure la casa de la comanda de La Fresneda. No us penedireu. Us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Vinga, els templers reviuen!.

En la web “Domus Templi”  proponen una ruta que nosotros hemos hecho, si bien no toda entera y de golpe, sino en tramos. De hecho, hacerla entera puede ser una buena aventura para familias con niños, y un buen objetivo para un puente o pequeñas vacaciones. Hacerla a tramos, puede dar origen a una serie de fines de semana muy interesantes, divertidos y culturales al mismo tiempo. Empezaremos la ruta en Monzón. Nos gusta esta ciudad aragonesa, situada junto al río Cinca, un río poderoso, que imprime carácter. La villa está dominada por su castillo, una adusta construcción de ladrillo, más bonito por dentro que por fuera. El castillo donde fue educado Jaume I es una potente fortaleza templaria. No subais con el coche. Hay muy mal aparcamiento. Monzón es una villa grande, moderna que no tiene grandes atractivos turísticos, pero con un casco antiguo típico, una gran catedral románico-gótica y algunas iglesias y palacios. Llegarán a Monzón yendo por la autovía de Lleida, hasta esta ciudad, y tomando la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en dirección Huesca. También es posible ir por la AP-2 hasta Fraga, y de allí, por la A-1234 hasta Monzón. En la villa se puede comer y dormir muy bien, en el Hotel H-conencanto por ejemplo. Más sencillito es el Hostal Venecia. Acogedora y diferente es la Casa de Gloria.

Seguiremos la ruta hacia Lleida, desandando el camino. La capital del Segre nos ofrece todo tipo de atracciones turísticas, muy buenos hoteles, y servicios de una verdadera capital. Aquí tenéis un castillo templario muy escondido, desconocido y poco visitado. Se trata del castillo de Gardeny, que encontraréis en la colina del mismo nombre. Fácil aparcamiento. Hay visitas guiadas, y muchas actividades para los niños a lo largo del año. Infórmense en la web de la oficina de turismo. En Lleida podéis ver también la Seu Vella, imponente en lo alto de su colina, y la maravilla del Museo Diocesano, con arte a montones. En Lleida, para comer y dormir os recomendaremos algunos hoteles y restaurantes de campanillas. Para bolsillos muy fuertes la Finca Prats en las afueras. Nosotros dormimos siempre en el Hotel AC, un buen lugar, con atenciones a las familias. En la carretera de Huesca, justo en el km. 2.5, está Casa Nastasi, un restaurante afamado y un complejo hotelero con SPA. También tienen un establecimiento de la cadena Zenit Hoteles, y otro de la cadena NH hoteles donde también hemos dormido. Para comer os recomendamos dos buenos lugares: el restaurante Piñana, donde hemos comido muy bien, y muy bien de precio, y las buenas pizzas y pastas de la pizzería Aggio, en la calle de los Templarios, 3. Tel. : 973.26.61.55.

Dejamos el Segre para buscar el Ebro, por la carretera C-12 hacia Flix y Mora d’Ebre. Es la parte más dura, aislada y bonita de la ruta, atravesando las comarcas secas del centro de Cataluña, de una belleza extraña e inhóspita. Un poco más abajo de Mora, junto al gran Ebro, vigilandolo desde lo más alto de una montaña que domina el paso del río, les espera la fastuosidad de Miravet y su castillo templario. Una fortaleza verdaderamente impresionante. Pueden llegar en coche. Visiten el castillo, pero no olviden el pueblo, ni el Ebro. Les recomendamos pasar al otro lado del río mediante el paso de barca. Toda una aventura selvática para los niños y el coche. En Miravet se puede comer en el restaurante “El molí de Xim”, de alta gastronomía. Más barato es el Pizzo, el Casal. También pueden hacer una excursión por la zona de la Terra Alta, los Puertos de Beceite, Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones. En Arnes hay un Vilar Rural, un alojamiento ideal para familias.

Seguiremos después, Ebro abajo, hasta Tortosa. Pueden parar a Benifallet para ver la extraordinaria Cueva de las Maravillas. La capital del Ebro ofrece al viajero múltiples alicientes. Su castillo de la Suda, que fue musulmán, cristiano, templario… és hoy es un parador. Subid hasta ella, hay buen aparcamiento, para ver los tejados de la ciudad. El barrio antiguo con la fabulosa catedral, los palacios y conventos, es precioso. Aquí podéis dormir en el propio castillo, en el Parador. Nosotros preferimos el Hotel Corona.

Antes de continuar la ruta templaria, nosotros nos perderíamos dando una vuelta por el delta del Ebro. Un paisaje, una tierra, un mundo, una gente, que vale una larga y detenida visita. Llegaros hasta los centros de interpretación, los pueblos, las lagunas. Paseen en barco por la desembocadura. Disfruten de las playas, de los espacios infinitos. Seguidamente, recorriendo el mar, nuestro azul Mediterráneo, buscad la última etapa. Id hasta Peñíscola, la ciudad en el mar. El impactante castillo domina el horizonte. Es una fortaleza marina, una ciudad fortaleza marina. No tenemos palabras perc describir la maravilla de Peñíscola. A pesar de los edificios, a pesar del turismo. Un pueblo medieval y marinero, encantador. Unas playas familiares, una luz excepcional. En Peñíscola hay tantos hoteles que preferimos que mireis en la web de turismo.

Acabaremos para deciros que la ruta, nosotros, no la acabaríamos aquí. Si todavía tienen días y ganas de ver templarios y tierras bien bonitas, hay que remontarse hasta el Maestrazgo. Hay que ir de Peñíscola hasta Morella, con su fabuloso castillo. Toda la ciudad es una preciosidad. Y llegarse hasta Cantavieja o Ares del Maestre. Y de vuelta a casa bajar hasta Valderrobres, con otro castillo de ensueño. Y ver la casa de la encomienda de La Fresneda. No os arrepentiréis. Les recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan.

Pienza


La Toscana, de vegades, ofereix a qui sap trobar-les petites joies com aquesta vila que va perdre el tren de la història. Una vila que només fou important durant uns anys, en ple renaixement. Que abans no ho era, i després ja no ho va ser mai més. Una vila que és tota ella patrimoni de la humanitat, ben merescudament. Una vila recòndita, desconeguda del gran públic, que us recomanem de tot cor. Val la pena aturar-se a Pienza, la vila aturada en el temps. Aquí va nèixer un Papa, Pius II, de la familía Piccolomini. Volguent afavorir la seva ciutat natal, ordenà la construcció d’un fastuòs palau, (a la foto), i d’una catedral, que són dues obres mestres de l’art universal. I estan l’una al costat de l’altra. Completeu el lot amb un bellíssim palau del poble, unes quantes places escenogràfiques, una torre, carrerons típics i un mirador amb vistes excepcionals a la Toscana més bonica, la de la Vall d’Orcia, patrimoni també de la UNESCO. Què més podríeu desitjar?. És Pienza un poblet magnífic, recollit, sense gent ni presses, amable, fàcil i agradable. A més, es troba al mig de la ruta entre Siena i Montepulciano, al mig del camí de l’Orcia. Per tant, podeu dedicar-hi uns minuts sense sortir-vos de la carretera principal. Ja no podem demanar més. Recorreu el poble tranquil a la cerca del vostre restaurant o hotel, si és el vostre desig. Teniu albergos bellíssims, com ara el Rutiliano. Recordeu que teniu també a l’abast els hotels de Montepulciano, que està només a 18 kms. (Mireu l’entrada en aquest mateix bloc).

La Toscana, a veces, ofrece a quien sabe encontrarlas, pequeñas joyas como esta villa que perdió el tren de la historia. Una villa que sólo fue importante durante unos años, en pleno renacimiento. Que antes no lo era, y después ya no lo fue nunca más. Una villa que es toda ella patrimonio de la humanidad, bien merecidamente. Una villa recóndita, desconocida del gran público, que les recomendamos de todo corazón. Vale la pena detenerse en Pienza, la villa parada en el tiempo. Aquí nació un Papa, Pío II, de la familia Piccolomini. Queriendo favorecer su ciudad natal, ordenó la construcción de un fastuoso palacio, (en la foto), y de una catedral, que son dos obras maestras del arte universal. Y están una al lado de la otra. Completa el lote un bellísimo palacio del pueblo, unas cuantas plazas escenográficas, una torre, callejones típicos y un mirador con vistas excepcionales a la Toscana más bonita, la del Valle de Orcia, patrimonio también de la UNESCO. ¿Qué más podría desear?. Es Pienza un pueblo magnífico, recogido, sin gente, ni prisas, amable, fácil y agradable. Además, se encuentra en medio de la ruta entre Siena y Montepulciano, en medio del camino del Orcia. Por lo tanto, pueden dedicarle unos minutos sin salirse de la carretera principal. Ya no podemos pedir más. Recorrer el pueblo tranquilo en la búsqueda de su restaurante u hotel, es una bella ocupación. Tienen aqui albergos bellísimos, como el Rutiliano. Recordad que tenéis también al alcance los hoteles de Montepulciano, que está sólo a 18 kms. (Vean la entrada en este mismo blog).

Xàtiva


Xàtiva, en plena horta de València, a pocs kms. de la capital per l’autovia que va cap a Albacete, és una encantadora ciutat renaixentista. Tot el casc urbà està plagat de monuments impresionants, o de petits vestigis, que ens expliquen un passat ric en poder i comerç. Potser el monument més impressionant, sense cap mena de dubte, és la seva imponent colegiata. Una esglèsia digna de Roma, d’un renaixement esplendoròs i superb, al que no estem gens acostumats. Les seves mides impressionen i només són comprensibles si pensem que fou edificada sota el mecenatge i l’impuls dels dos papes Borgia que senyorejaren la vila. Calixt III i Alexandre VI. Està tot dit. Un temple a mesura de l’ambició de dos homes cabdals de l’època. Però no hem volgut fer servir cap imatge de la colegiata. Hem preferit ensenyar-vos un palauet de l’entremat de bonics carrers del nucli medieval de Xàtiva. Amb una font, deliciosa, humil però preciosa, gòtica. Així és Xàtiva. Amb un altiu castell dalt d’un poderós cim que decora i tanca la vila. Un castell gran, molt gran, fort, molt fort, enlairat, molt amunt, on estigué pres Jaume d’Urgell, darrer i anacrònic cadell de la família comtal catalana. I, al mateix temps, acollidora en les seves places, en l’horta arran del riu, en la llum blana que cau, suau damunt els edificis delicats, com els que envolten la plaça de l’esglèsia. Arribeu-vos a Xàtiva si aneu camí de la Manxa, o si feu un volt per la Comunitat Valenciana i les seves terres. No us perdeu les seves festes. Falles com les de la capital, però amb moltíssima menys gent, autèntiques. Una setmana santa llevantina, diferent. I una festa de Corpus que us agradarà. Us amarareu de dolçor. Nosaltres no hem dormit mai a Xàtiva. Sempre ho hem fet a València capital. Al NH Jardines del Túria, que és un hotel d’apartaments, fantàstic i esplèndit per les famílies, tot i que una mica lluny del centre, o bé al Novotel de València, un xic antic ja, que necessita un repasset a les habitacions. A Xàtiva, però, hi ha un hotel de campanetes: El Mont-Sant. Pertany a diverses cadenes internacionals de prestigi, com ara Rusticae, o Relais du Silence. Per dinar, picar o pendre una copa, podeu anar a Els Borgia, un local nou, trencador, al costat mateix de la Colegiata. Ens va agradar, i sorprendre, molt.

Xàtiva, en plena huerta de Valencia, a pocos kms. de la capital por la autovía que va hacia Albacete, es una encantadora ciudad renacentista. Todo el casco urbano está plagado de monumentos impresionantes, o de pequeños vestigios, que nos cuentan un pasado rico en poder y comercio. Quizás el monumento más impresionante, sin duda, es su imponente colegiata. Una iglesia digna de Roma, de un renacimiento esplendoroso y soberbio, al que no estamos nada acostumbrados. Sus medidas impresionan y sólo son comprensibles si pensamos que fue edificada bajo el mecenazgo y el impulso de los dos papas Borgia que señoreaban la villa. Calixto III y Alejandro VI. Está todo dicho. Un templo a medida de la ambición de dos hombres fundamentales de la época. Pero no hemos querido utilizar ninguna imagen de la colegiata. Hemos preferido enseñaros un palacete del entramado del precioso casco medieval de Xàtiva. Con una fuente, deliciosa, humilde, pero preciosa, gótica. Así es Xàtiva. Con un altivo castillo encima de un poderoso monte que decora y cierra la villa. Un castillo grande, muy grande, fuerte, muy fuerte, elevado, muy arriba, donde estuvo preso Jaume d’Urgell, último y anacrónico cachorro de la familia condal catalana. Y, al mismo tiempo, acogedora en sus plazas, en la huerta a tocar del río, en la luz blanda que cae, suave sobre los edificios delicados, como los que rodean la plaza de la iglesia. Acercaos a Xàtiva si vais camino de la Mancha, o estais haciendo una ruta por la Comunidad Valenciana y sus tierras. No os perdáis sus fiestas. Fallas como las de la capital, pero con muchísima menos gente, auténticas. Una semana santa levantina, diferente. Y una fiesta de Corpus que os gustará. Os llenareis de dulzura. Nosotros no hemos dormido nunca en Xàtiva. Siempre lo hemos hecho en Valencia capital. En el NH Jardines del Turia, que es un hotel de apartamentos, fantástico y espléndido para las familias, aunque un poco lejos del centro, o bien en el Novotel de Valencia, un poco antiguo ya, que necesita un repaso en las habitaciones. En Xàtiva, sin embargo, hay un hotel de campanillas: El Monte-Sant. Pertenece a varias cadenas internacionales de prestigio, como Rusticae, o Relais du Silence. Para comer, picar o tomar una copa, pueden ir a Los Borgia, un local nuevo, rompedor, al lado de la Colegiata. Nos gustó, y sorprendió, y mucho.

Vézelay


En un extrem de la Borgonya, a la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona i París, via Lyon i Dijón, teniu la joia més maravellosa del romànic de França. L’esglèsia de la Magdalena de Velezay. Ja el poblet, en el cim d’un turó, amuntegat darrera les seves muralles, te encant. Ja us ho podeu imaginar: carrers estrets, placetes, palauets i “maisons de caractére”… Però la basílica romànica de la Madaleine domina, impressionant, l’ski line de Velezay. La vila l’envolta, plagada de monuments, que no li fan sombra. Viollet-le-Duc, l’arquitecte que va salvar de la piqueta joies com la ciutat medieval de Carcassonna, també va restaurar l’esglèsia. Discutible?. Sí, però millor això que un munt de pedres. Velezay fou el lloc on el Papa de Roma predicà les creuades per reconquerir Jerusalem de mans dels àrabs. És una fita d’arrencada del camí francés a Sant Jaume de Compostela. Per això no tanca mai. Des de la sortida fins a la posta del sol, com diu el cant de vespres, la trobareu oberta, lliurement i gratuita.  Aneu a Laudes, a la conventual, o a sentir-hi vespres, a la tarda. No us podeu perdre els oficis divins al cor i la nau majestuosa de Vezelay. Els monjos canten l’antiga polifonia, a quatre veus. I, paradoxal·lment, o no, ho fan monjos de Jerusalem. Curiòs, oi?. Aneu a Vezelay per l’autopista A-7, per Girona i Narbonna, fins Avignon. D’allà a Lyon, i després a Dijón. Per la A-6 cap a París, sortiu a Avallon, un poble que val la pena visitar també. A pocs kms., entre les vinyes centenàries de la Borgonya, ben indicat, trobareu Vezelay. Per dormir, i menjar, hi ha molt bons hotels. Teniu el La Poste i Lyon d’Or, un hotel clàssic, amb bona taula i habitacions al gust francés. A Les Glycines tenen habitacions familiars. A Avallon, molt a prop, teniu Le Moulin des Ruats, un hotelet rural amb encant que te habitacions familiars i apartaments.

En un extremo de la Borgoña, en la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona y París, vía Lyon y Dijón, tienen la joya más maravillosa del románico de Francia. La iglesia de la Magdalena de Velezay. Ya el pueblo, en la cima de una colina, tras sus murallas, tiene gran encanto. Ya os lo podéis imaginar: calles estrechas, plazas, palacetes y “maisons de caractère” … Pero la basílica románica de la Madaleine domina, impresionante, el ski line de Velezay. La villa la rodea, plagada de monumentos, que no le hacen sombra. Viollet-le-Duc, el arquitecto que salvó de la piqueta joyas como la ciudad medieval de Carcassonna, también restauró la iglesia. ¿Discutible?. Sí, pero mejor eso que un montón de piedras. Velezay fue el lugar donde el Papa de Roma predicó las cruzadas para reconquistar Jerusalén de manos de los árabes. Es un hito de inicio del camino francés a Santiago de Compostela. Por eso no cierra nunca. Desde la salida hasta la puesta del sol, como se dice el canto de vísperas, la encontrará abierta, libre y gratuita. Vaya a Laudes, o a la misa conventual, o bién a oír vísperas, por la tarde. No os podéis perder los oficios divinos en el corazón de la nave majestuosa de Vezelay. Los monjes cantan la antigua polifonía, a cuatro voces. Y, paradójico, lo hacen monjes de Jerusalén. Curioso, ¿verdad?. Vayan a Vezelay por la autopista A-7, por Girona y Narbona, hasta Avignon. De allí hasta Lyon, y luego a Dijón. Por la A-6 hacia París, salida en Avallon, un pueblo que merece la pena visitarse también. A pocos kms., entre las viñas centenarias de la Borgoña, bien indicado, encontrará Vezelay. Para dormir y comer, hay muy buenos hoteles. Tienen La Poste y Lyon d’Or, un hotel clásico, con buena mesa y habitaciones al gusto francés. En Las Glycines tienen habitaciones familiares. En Avallon, muy cerca, está Le Moulin des Ruats, un hotelito rural con encanto que tiene habitaciones familiares y apartamentos.

La Chaise Dieu


chaise

Per la Chaise Dieu és molt difícil passar-hi. Està lluny de qualsevol ruta turística. Està isolada, perduda, en una terra de ningú. Apartada de la modernitat, del turisme de masses, dels circuits. La seva abadia fou, una vegada, de les més grans d’Europa. Ara, desmantelada, abatuda, derruida, és només una sombra. El poble que la conté, més arruinat encara que l’abadia, sembla extret dels segles passats. Està literalment aturat en el temps. Tanmateix, si us vaga de fer un volt per aquests verals, per aquest racó oblidat de món, descobrireu un paisatge intocat, de boscos impenetrables i muntanyes que, després de la pluja, fumegen. D’avets i pins altíssims. De rius, prats i de poblets on el temps passà molt, molt lent. On el temps, de fet, no passa. I, al mig de tot, la gran abadia de La Chaise Dieu. Només podreu veure’n l’esglèsia i un tros del claustre. La colegiata és grandiosa, rotunda. Al mig la tomba de Climent VI, un papa francés que, rebutjant el Vaticà, es feu enterrar al seu poble natal, en l’esglèsia que ell feu bastir. En un racó de mur, directament del segle XIV, la por feta pintura: una dança macabra de la mort. La millor que he vist mai. Bisbes i nobles ballen amb la dama negra. Monjos i pagesos els acompanyen. Una joia. Decorant la nau una esplèndida col·lecció de tapissos de Brusel·les. Inaudits. Demostren que aquest poble oblidat pels homes fou una fita en l’edat mitjana. Sic transit gloria mundi!. El petit museu, (amb un pomell de tapissos més, els més bonics potser), us complementarà la visita. Segur que quedareu impressionats. No cal, però, que hi aneu expressament. No val la pena el munt de kilòmetres a fer. Ara bé, si en el curs d’una ruta per l’Auvèrnia, per França, casualment, passeu prop de La Chaise Dieu, llavors atureu-vos. Val la pena.  No hi hem dormit ni dinat però ens va agradar, a tocar de l’Abadia, l’Hotel de l’Echo. Tel. 04.71.00.00.45. Sembla molt bonic i acollidor.

Por la Chaise Dieu es muy difícil pasar. Está lejos de cualquier ruta turística. Está aislada, perdida, en una tierra de nadie. Apartada de la modernidad, del turismo de masas, de los circuitos. Su abadía fue, una vez, de las más grandes de Europa. Ahora desmantelada, abatida, destruida, es sólo una sombra. El pueblo que la contiene, más arruinado aunque la abadía, parece extraído de los siglos pasados. Está literalmente parado en el tiempo. Sin embargo, si os huelga de dar una vuelta por estos contornos, por este rincón olvidado de mundo, descubrireis un paisaje intocato, de bosques impenetrables y montañas que, después de la lluvia, humean. De abetos y pinos altísimos. De ríos, prados y de pueblos donde el tiempo pasó muy, muy lento. Donde el tiempo, de hecho, no pasa. Y, en medio de todo, la gran abadía de La Chaise Dieu. Sólo podrá ver la iglesia y un trozo del claustro. La colegiata es grandiosa, rotunda. En medio la tumba de Clemente VI, un papa francés que, rechazando el Vaticano, se hizo enterrar en su pueblo natal, en la iglesia que él hizo construir. En un rincón de muro, directamente del siglo XIV, el miedo hecho pintura: una danza macabra de la muerte. La mejor que hemos visto nunca. Obispos y nobles bailan con la dama negra. Monjes y campesinos los acompañan. Una joya. Decorando la nave una espléndida colección de tapices de Bruselas. Inauditos. Demuestran que este pueblo olvidado por los hombres fue un hito en la edad media. ¡Sic transit gloria mundi!. El pequeño museo, (con un ramillete de tapices más, los más bonitos quizás), complementará la visita. Seguro que quedaréis impresionados. No hay, sin embargo, que ir expresamente. No vale la pena el montón de kilómetros que hay que hacer. Ahora bien, si en el curso de una ruta por la Auvernia, por Francia, casualmente, pasan cerca de La Chaise Dieu, entonces párense. Vale la pena. No hemos dormido ni comido pero nos gustó, cerca de la Abadía, el Hotel de l’Echo. Parece muy bonito y acogedor.