Abadies del país càtar


saint_papoul

Per tothom son conegudes les fortalesses, torres i castells del país càtar, al sur de França. Però avui us volem parlar d’alguna cosa més desconeguda i igualment ben bonica: les abadies i monestirs medievals que hi ha per aquestes terres, disseminades en paisatges maravellosos, al peu de boscos bellíssims, al costat de rius que canten. Desconegudes, ignorades, algunes veritables ruïnes, altres impressionants cenobis de talla europea. Senzilles o poderoses, no podeu deixar de dedicar un pont, unes petites vacances a resseguir-les. Imaginem que sortiu de Barcelona en direcció Puigcerdà, que passeu el Cadí, que travesseu la Cerdanya francesa i, visitant Mont-lluis, fortalessa militar de Vauban, entreu al Capcir. Baixeu després cap a Carcassonne, per Quillan i Limoux. Passareu, tot seguint el riu Aude, i entrareu en la terra del mateix nom, una terra de paisatges d’ensomni, llacs, boscos, gorges increibles. Deixareu el castell d’Usson que vigila el pas. Hi arribareu a la nostra primera abadia, una pura ruïna, però molt evocadora. Està situada al poblet d’Alet les Bains, una bonica vila termal. És una immensa catedral sense sostre, una llàstima. Continuem cap a Carcasona per la D-118, i abans d’arribar-hi, ben indicat, ens desviem per la D-104 cap a l’abadia de Saint Polycarpe, una venerable ruïna, de la que aguanta l’església, per arribar al poblet i abadia de Sant Hilari. Entorns maravellosos. Es tracta d’una petita abadia romànica, amb un claustre gòtic. Bonic sepulcre romànic. Una cucada. Ja som a Carcasona, on podem fer centre, dormir i visitar un seguit de monestirs pels voltants. Per exemple la bellíssima de Caunes Minervois, romànica. La gran Saint Papoul, en un poblet medieval encisador o la amagada Villelongue, destrossada, convertida pels seus nous amos en una petita casa rural. Prop hi ha els castells de Saissac i el de Las Tours, envoltats per la luxúria de la Montanya Negra, boscos densíssims, llacs, passejades. Aquest darrer castell amb un conjunt de torres repartides per totes les muntanyes properes. Un xic més lluny, a Sorèze, la gegantina abadia i escola, avui hotel. I amagada entre els boscos el petit priorat de Rieunette, on la vida monàstica ha renascut, però que només conserva l’església, senzillíssima del segle XII.  Tornem a casa. Passem per la petita joia mutilada de Lagrasse, el poblet també és meravellós. I ja camí de Narbonne, on agafarem l’autopista cap a Perpinyà, Girona i Barcelona, queda la millor, Fontfroide, la més ben conservada, la més gran, fastuosa abadia del sur de França. És evident que podeu fer la ruta a l’inversa. Seran tres dies, o més, inoblidables. Per dormir a Carcassonne teniu L’Hotel Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Hotel Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Prop de Fontfreda o Lagrasse, a Fontjoncouse, teniu l’Auberge du vieux puits, encantador. Per cert, molt a prop d’aquest hotel trobareu l’església romànica de Sant Martin des Puits, amb unes belles pintures. Un altre hotelet rural encisador és La Fargo, en ple camp. A Caunes, en un palau renaixentista està el clàssic Hotel d’Alibert, luxós. Tres apartaments d’un gust exquisit al cor del poblet medieval de Lagrasse: House la France. Fantàstic. Més senzillet, però acollidor, clàssic, amb un restaurant molt bo, l’Hostellerie des Corbieres, també a Lagrasse. Tots aquests hotelets tenen bons restaurants. Hi ha un passaport que ofereix descomptes en tots els monuments del Pays Cathare, mireu-vos-ho, surt a compte. Bona ruta de les abadies càtares!.

Para todos son conocidas las fortalezas , torres y castillos del país cátaro , al sur de Francia. Pero hoy os queremos hablar de algo más desconocido e igualmente bien bonito: las abadías y monasterios medievales que hay por estas tierras , diseminadas en paisajes maravillosos , al pie de bosques bellísimos , junto a ríos que cantan . Desconocidas , ignoradas , algunas verdaderas ruinas , otros impresionantes cenobios de talla europea . Sencillas o poderosas , no se puede dejar pasar el tiempo sin dedicarles un puente , unas pequeñas vacaciones. Imaginemos que salgan de Barcelona en dirección Puigcerdà , que pasen el Cadí , que atraviesen la Cerdanya francesa y , visitando Mont -lluis , fortaleza militar de Vauban , entra en el Capcir . Bajar después hacia Carcassonne , por Quillan y Limoux . Pasará , siguiendo el río Aude , y entraréis en la tierra del mismo nombre , una tierra de paisajes de ensueño, lagos , bosques , gargantas increíbles . Dejaréis el castillo de Usson que vigila el paso, y llegareis a nuestra primera abadía , una pura ruina , pero muy evocadora . Está situada en el pueblo de Alet les Bains , una bonita villa termal . Es una inmensa catedral sin techo , una lástima . Continuamos hacia Carcasona por la D -118 , y antes de llegar, bien indicado , nos desviamos por la D -104 hacia la abadía de Saint Polycarpe , una venerable ruina , de la que aguanta la iglesia, para llegar al pueblo y abadía de Sant Hilari . Entornos maravillosos . Se trata de una pequeña abadía románica , con un claustro gótico . Hermoso sepulcro románico . Una monada . Ya estamos en Carcasona, donde podemos hacer centro , dormir y visitar una serie de monasterios por los alrededores. Por ejemplo la bellísima de Caunes Minervois , románica . La gran Saint Papoul , en un pueblo medieval encantador o la escondida Villelongue , destrozada , convertida por sus nuevos dueños en una pequeña casa rural . Cerca están los castillos de Saissac y el de Las Tours , rodeados por la lujuria de la Montaña Negra , bosques densísimos , lagos , paseos . Este último castillo con un conjunto de torres repartidas por todas las montañas cercanas. Un poco más lejos , a Sorèze , la gigantesca abadía y escuela , hoy hotel. Y escondido entre los bosques el pequeño priorato de Rieunette , donde la vida monástica ha renacido , pero que sólo conserva la iglesia , sencillísima del siglo XII . Volvemos a casa . Pasamos por la pequeña joya mutilada de Lagrasse , donde el pueblo también es maravilloso . Y ya camino de Narbonne , donde tomaremos la autopista hacia Perpiñán , Girona y Barcelona , queda la mejor , Fontfroide , la mejor conservada , la más grande , fastuosa abadía del sur de Francia. Es evidente que se puede hacer la ruta al revés . Serán tres días , o más , inolvidables . Para dormir en Carcassonne tiene el Hotel Montmorency , o también el Hotel du Chateau , y un poco más lejos del Hotel Octroi , todos de la misma cadena, un poco caros pero con buena relación calidad precio . También muy bien , el Espace Cité y las Oliviers , dos hoteles de la cadena Inter -Hotel , básicos , sencillos , pero suficientes . Bajando de la Cité hacia el centro de la ciudad nueva , por la calle de Trivalle y del Pont Vieux , justo pasado el Pont Vieux , tienen el Trois Couronnes , que está muy bien. Vistas impagables en la cité . Cerca de Fontfroide o Lagrasse , en Fontjoncouse , tienen el Auberge du vieux Puits , encantador . Por cierto, muy cerca de este hotel se encuentran la iglesia románica de San Martin des Puits , con unas bellas pinturas . Otro hotel rural encantador es La Fargo , en pleno campo. En Caunes, en un palacio renacentista está el clásico Hotel de Alibert, lujoso. Tres apartamentos de un gusto exquisito en el corazón del pueblo medieval de Lagrasse: House la France. Fantástico. Más sencillito, pero acogedor, clásico, con un restaurante muy bueno, la Hostellerie des Corbieres, también en Lagrasse. Todos estos hotelitos tienen muy buenos restaurantes . Hay un pasaporte que ofrece descuentos en todos los monumentos del Pays Cathare. Comprenlo, que sale a cuenta. ¡Buena ruta por las abadías cátaras ! .

Castell càtar de Termes


Termes és un poblet perdut, remot, al bell mig de la zona de les Corberes, a l’Aude, en ple territori càtar del sud de França. Un poblet quasi inaccessible, encaixat dins una vall profunda, rodejat de turons altius. En un d’aquests turons s’alcen les ruines, del castell de Termes, en altre temps una fortalessa càtara molt poderosa. Si bé del castell no en queda res de res, pràcticament, les parets que resten són molt evocadores, i el paisatge que es descobreix des de dalt, maravellós. Un paisatge salvatge, amb les gorges del Termenet al seus peus, i el poblet, petit, sota mateix. És difícil arribar a Termes. Si hi aneu per Perpinyà i Narbonne, haureu de girar cap a Carcassonne i sortir de l’autopista. Arribeu-vos per la N113 fins a Trebes, on heu de prendre la D 3 cap a la vila i abdaia medieval de Lagrasse, que cal visitar. Podeu seguir per la D 212 y la D 40 fins Termes. Si veniu per Puigcerdà, o per Perpinyà, però via Quillan i Couiza, haureu d’agafar des d’aquesta vila la D-613, passant pel castell d’Arques, i girar a mà esquerra cap a Termes. També podeu travessar les Corberes per Estangel cap a Luchan i Laroque en Fa. En tot cas us donem el GPS per si les mosques: 43° 00′ 08” N,  02° 33′ 24” E. Abans de res més, admireu la ruta que us portarà fins el poble: el riu, els engorjats, la curiosa manera de podar els arbres a banda i banda de la carretera, els túnels, els gorgs, les cases i masies. Aparqueu a l’entrada del poble, en l’àrea gratuita i obligatòria. Feu una volta per la vila. Gaudiu del riuet, dels carrers, l’església…  En una casa, ben indicada, hi ha la recepció del castell. Hi ha un audiovisual, plafons i material pensat pels infants. Després passareu al pati del darrera des d’on surt el camí, que enfila el turó. Uns 15 minuts de forta marxa en pujada. Aneu amb compte amb els nens petits. Hi ha barrancs profunds. Travessareu el fossat i accedireu a la primera muralla. Dalt de tot la segona, amb les ruines de la torre i la capella. Atenció a la finestra en forma de creu!. A l’arribar, o al marxar, no deixeu de passar poc a poc per les gorges de Termenet. Si cal, atureu el cotxe. Si és l’estiu, podeu jugar amb l’aigua. El castell està obert tot l’any, excepte de desembre a febrer, a l’hivern. Però si està tancat no cal preocupar-se, és bonic des de fora estant. No oblideu fer un recorregut turístic per la zona. No us deixeu perdre Lagrasse, ciutat medieval, amb una abadia. Allà podeu dormir i dinar a l’Hostellerie des Corbieres. Habitacions senzilles i bé de preu. Cuina francesa de qualitat. Vins excel·lents. També cal que assaboriu la ruta. Passareu per Durfort, amb el seu fotogràfic castell, i Sant-Martí dels Puits, amb una esglèsia preromànica del segle X, al peu de la carretera. Recordeu, riu amunt, el castell d’Arques. I no gaire lluny de Termes, el de Villerouge-Thermenes. A Narbonne i a Perpinyà hi ha Novotels, que sempre són molt atractius per les famílies amb infants. La França dels càtars us espera!

Térmes es un pueblecito perdido en medio de la zona de las Corbières, en el Aude, en pleno territorio cátaro del sur de Francia. Un pueblecito casi inaccesible, encajado en un valle profundo, rodeado de colinas. En uno de estos cerros se levantan las ruinas del castillo de Termes, que en otro tiempo fue una fortaleza cátara muy poderosa. Si bien del castillo no queda prácticamente nada, las paredes son muy evocadoras, y el paisaje que se descubre desde arriba és maravilloso. Un paisaje salvaje, con las gargantas del Termenet a sus pies, y el pueblo, pequeño, debajo. Es difícil llegar a Térmes. Si vais por Perpiñán y Narbonne, debeis girar hacia Carcassonne y salir de la autopista. Acercaos por la N113 hasta Trebes, donde se debe tomar la D 3 hacia la villa y abadia medieval de Lagrasse, que hay que visitar. Pueden seguir luego por la D 212 y la D 40 hasta Térmes. Si vienen por Puigcerdà, o por Perpiñán, vía Quillan y Couiza, tendréis que coger, desde esta última villa, la D-613, pasando por el castillo de Arques, y girar a mano izquierda hacia Térmes. También se pueden atravesar las Corbières desde Estangel hacia Tuchan y Laroque en Fa. En todo caso les damos el GPS por si las moscas: 43 ° 00 ’08”N, 02 ° 33′ 24”E.  Antes de nada, hay que admirar la ruta que les llevará hasta el pueblo: el río, las gargantas, la curiosa manera de podar los árboles a ambos lados de la carretera, los túneles, las pozas, las casas y masías. Aparquen justo a la entrada del pueblo, en el área gratuita y obligatoria. Den una vuelta por la villa. Disfruten del riachuelo, de las calles, la iglesia … En una casa, bien indicada, se encuentra la recepción del castillo. Hay un audiovisual, paneles y material pensado para los niños. Después desde el patio trasero sale el camino que sube el cerro. Unos 15 minutos de fuerte marcha en subida. Tengan cuidado con los niños pequeños. Hay barrancos profundos. Atravesaréis el foso y accedereis a la primera muralla. Arriba está la segunda, con las ruinas de la torre y la capilla. ¡Atención a la ventana en forma de cruz!. Al llegar, o al marchar, no dejéis de pasar poco a poco por las gargantas de Termenet. Si es necesario, detened el coche. Si es verano, los niños podrán jugar con el agua. El castillo está abierto todo el año, excepto de diciembre a febrero, en invierno. Pero si está cerrado no hay que preocuparse, también es bonito desde fuera. No olviden hacer un recorrido turístico por la zona. No se pierdan Lagrasse, ciudad medieval, con una abadía preciosa. Allí pueden dormir y comer en el Hostellerie des Corbieres. Habitaciones sencillas y bien de precio. Cocina francesa de calidad. Vinos excelentes. También hay que degustar la ruta en si misma. Pasarán por Durfort, con su fotográfico castillo, y San-Martín de los Puits, con una iglesia prerrománica del siglo X, al pie de la carretera. Recuerden, río arriba, el castillo de Arques. Y no muy lejos de Térmes, el de Villerouge-Thermenes. En Narbonne y en Perpiñán hay Novoteles, donde las famílias tienen siempre buenas ofertas.

Villerouge-Thermenes


Quina maravella aquest petit castell càtar, en una regió oblidada i perduda de la França del sud. Amagat, difícil de trobar, però en un entorn rural preciós, al mig d’un poblet molt bonic. Villerouge-Thermenes és terra àrida, difícil, de carreteres amb corbes, allunyat de tot arreu, però de tranquil·litat absoluta, de sensació de descoberta permanent. El trobareu al nord de Perpinyà, dins les Corbiéres, camí de Narbonne, però per l’interior, atravesant les muntanyes. Nosaltres hi aniriem per Tuchan, Castelnou i Albas. Tan el poble com el castell són molt bonics. Us portaran a l’edat mitjana sense voler-ho. Les quatre torres a cada costat, el pati, el torreó… com si fos de conte de fades. El petit riuet Lou, li besa la muralla. L’interior, ben restaurat, és visitable per un preu mòdic. Villerouge poble també mereix una visita. Carrers estrets, portes medievals, l’església de Saint-Etienne, amb un retaure renaixentista maravellós, el pont damunt del riu, l’aire, la pau… Acosteu-vos a les Corberes. Visiteu els seus magnífics castells càtars, com Aguilar, Arques, Perapertusa, Queribús, Termes… i tants d’altres. Gaudiu de les abadies milenàries, com Lagrasse o Fontfroide. Admireu les gorges dels seus rius intactes, la natura, els boscos, els poblets. Ideal per una ruta d’un parell, o tres de dies. Molt proper a Barcelona. Una sortida que recomanareu, sense cap mena de dubte. Podeu dinar i dormir a Lagrasse, a l’Hostellerie des Corbieres, un hotelet amb molt d’encant, i una taula gastronòmica. Molt proper a Villerouge, i al cor del país dels Càtars. Us convidem a una terra mítica, no us la perdeu!

Qué maravilla este pequeño castillo cátaro, en una región olvidada y perdida de la Francia del sur. Escondido, difícil de encontrar, pero en un entorno rural precioso, en medio de un pueblecito muy bonito. Villerouge-Thermenes es tierra árida, difícil, de carreteras con curvas, alejado de todas partes, pero de tranquilidad absoluta, de sensación de descubrimiento permanente. Lo encontraréis en el norte de Perpiñán, dentro de las Corbières, camino de Narbonne, pero por el interior, atravesando las montañas. Nosotros iríamos por Tuchan, Castelnou y Albas. Tanto el pueblo como el castillo son muy bonitos. Os llevarán a la Edad Media sin quererlo. Las cuatro torres a cada lado, el patio, el torreón … como si fuera de cuento de hadas. El pequeño río Lou, le besa la muralla. El interior, bien restaurado, se puede visitar por un precio módico. Villerouge pueblo también merece una visita. Calles estrechas, puertas medievales, la iglesia de Saint-Etienne, con un retablo renacentista maravilloso, el puente sobre el río, el aire, la paz … Sube hasta las Corbières. Visita sus magníficos castillos cátaros, como Aguilar, Arques, Perapertusa, Quéribus, Térmes… y tantos otros. Disfruten de las abadías milenarias, como Lagrasse o Fontfroide. Admiren las gargantas de sus ríos intactos, la naturaleza, los bosques, los pueblos. Ideal para una ruta de un par, o tres, de días. Muy cercano a Barcelona. Una salida que recomendarán, sin lugar a dudas. Pueden comer y dormir en Lagrasse, en la Hostellerie des Corbieres, un hotelito con mucho encanto, y una mesa gastronómica. Muy cercano a Villerouge, y en el corazón del país de los Cátaros.

Les Corbières


Voleu visitar una terra ignota a dues passes de casa?. Doncs ho teniu molt fàcil, aneu a les Corberes, a França, a uns 60 kms. al nord de Perpinyà. Una terra que és un laberint de serres, turons i turonets que s’entrecreuen caòticament. Un mal país ple de gorges, de riuets, i on les carreteres estan plenes de corbes, són molt estretes i mai no saps ben bé cap a on van. Una zona verge, allunyada del turísme, que en un moment es mostra ben pelada, sense ni un arbre, i pocs kilòmetres més enllà trobeu un bosc fantàsticament conservat d’alzines i roures. Això sí, porteu un bon mapa, i algú que sàpiga orientar-se bé. Llavors podreu entrar sense recança dins de les Corberes. La recompensa serà una excursió inoblidable, en que veureu poblets encisadors, un munt de castells càtars desconeguts, unes quantes abadies oblidades, gorges impresionants, rius bucòlics i paisatges impensats. A més gaudireu d’hospitalitat franca en hotelets d’encant, amb una gastronomia delicada i uns vins excepcionals. Perquè aquesta terra és la pàtria de la denominació d’orígen Fitou, excel·lent, i de la menys coneguda Corbieres. Les Corberes són una regió de forts contrastos. Nosaltres hi hem passat amb una llum mediterrània brutal, en ple estiu, amb molta calor, una calor inhumana. També hi hem anat a la tardor, una tardor ja avançada, amb una boira profunda i una pluja persistent. Aquesta diversitat es manifesta arreu. Es un vast territori, una terra de ningú, que s’exten entre Carcassonna, Narbonne, Couiza, Quillan, i Perpinyà. És una part, la menys coneguda del País dels Càtars, amb castells mítics. Entreu-hi per Perpinyà, per Estagel camí de Taltavull (Tautevel), on podreu visitar el Museu de la prehistòria. (La cova de l’Aragó està tancada). O per Maury, per veure l’imponent castell càtar de Queribús, i el seu veï de Perapertusa, com dos col·losos dalt de la seva penya. O més amunt, per Sant Pau de Fenolleda, entrant cap a les Gorges de Galamús, profundes com cap altre en el món. Endinseu-vos després cap a Termes, amb els seu castell càtar, i cap a Villerouge-Thermenes, amb una altra fortalessa, o bé entreu a Arques, o cap a Aguilar… tots ells castells forts i punyents fortalesses dels càtars. I, fent via, per aquí i per allà, arribeu-vos fins Lagrasse, la vila medieval, amb la seva abadia, a la vall del riu Orbieul. D’aquest riu hem escollit la foto de l’entrada.  Per tornar sortiu potser via Carcasonna, la gran ciutat medieval, complerta, grandiosa, superba, que heu de veure encara que només sigui una vegda a la vida. O potser via Narbonne, amb la seva catedral, i així aprofitar que hi passeu pel davant, per veure l’abadia de Fontfroide, maravellosa. O bé, és la nostra millor opció, retorneu a Perpinyà per una altra carretereta estreta, de les moltes que hi ha a les Corberes. Això us donarà la possiblitat de fer moltes rutes circulars dins les mateixes Corberes. D’entrar per Tautevel i sortir-ne per Galamús, o d’entrar per Queribús i sortir-ne per Couiza. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels molt ben pensats per famílies, on admeten dos infants a cada habitació. En teniu a Perpinyà i a Narbonne. Dins les Corberes, a Lagrasse, la vila medieval del monestir, hi ha un hotelet amb molt d’encant, amb un restaurant excel·lent, on hem dinat molt bé: L’Hostellerie des Corbieres. També, a Carcassona, l’hotel Bristol, amb un restaurant molt interessant. Tots ells una aposta segura. A què espereu les Corberes us estan esperant!

¿Desean visitar una tierra ignota cerca de casa?. Pues lo tenéis muy fácil, id hasta las Corbières, en Francia, a unos 60 kms. al norte de Perpiñán. Una tierra que es un laberinto de sierras, cerros y colinas que se entrecruzan caóticamente. Un mal país lleno de cañones, de riachuelos, y donde las carreteras están llenas de curvas, son muy estrechas y nunca sabes muy bien hacia dónde van. Una zona virgen, alejada del turismo, que en un momento aparece pelada, sin un árbol, y pocos kilómetros más allá se puede encontrar un bosque fantásticamente conservado de encinas y robles. Eso sí, hay que llevar un buen mapa, y alguien que sepa orientarse bien. Entonces podrán entrar sin miedo dentro de las Corbières. La recompensa será una excursión inolvidable, en que veréis pueblos encantadores, un montón de castillos cátaros desconocidos, varias abadías olvidadas, gargantas impresionantes, ríos bucólicos y paisajes impensados. Además disfrutarán de hospitalidad franca en hotelitos de encanto, con una gastronomía delicada y unos vinos excepcionales. Porque esta tierra es la patria de la denominación de origen Fitou, excelente, y de la menos conocida Corbieres. Las Corbières son una región de fuertes contrastes. Nosotros hemos pasado con una luz mediterránea brutal, en pleno verano, con mucho calor, una calor inhumana. También hemos ido en otoño, en un otoño ya avanzado, con una niebla profunda y una lluvia persistente. Esta diversidad se manifiesta en todo. Es un vasto territorio, una tierra de nadie, que se extiende entre Carcassonne, Narbonne, Couiza, Quillan, y Perpiñán. Es una parte, la menos conocida, del País de los Cátaros, con sus castillos míticos. Entrad por Perpiñán, camino de Estagel, en ruta hacia Tautevel, donde podrán visitar el Museo de la prehistoria. (La cueva de Aragón está cerrada). O por Maury, para ver el imponente castillo cátaro de Quéribus, y su vecino de Peyrepertuse, como dos colosos allá, arriba, en su peña. O aún más arriba, entrando por San Pau de Fenolleda, vayan hacia las Gargantas de Galamus, profundas como ningúna otra en el mundo. Adéntrense después hacia Térmes, con su castillo cátaro, y hacia Villerouge-Thermenes, con otra fortaleza, o bien visitad la de Arques, o la de Aguilar … todos ellos castillos fuertes, fortalezas de los cátaros. Y, yendo de aquí para allá, acercaos hasta Lagrasse, la villa medieval, con su abadía, en el valle del río Orbieul. De este río hemos escogido la foto de la entrada. Para volver salgan quizá vía Carcasonna, la gran ciudad medieval, completa, grandiosa, soberbia, que deberán ver aunque sólo sea una vegda a la vida. O quizás vía Narbonne, con su catedral, y así aprovechais que pasais por delante, para ver la abadía de Fontfroide, maravillosa. O bien, es nuestra mejor opción, regresad a Perpiñán por otra carreterita estrecha, de las muchas que hay en las Corbières. Esto les dará la posibilidad de hacer muchas rutas circulares dentro de las mismas Corbières. De entrar por Tautevel y salir por Galamus, o de entrar por Quéribus y salir por Couiza. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles muy bien pensados para familias, donde admiten dos niños en cada habitación. Tenéis en Perpiñán y en Narbonne. Dentro de las Corbières, en Lagrasse, en la villa medieval, hay un hotelito con mucho encanto, con un excelente restaurante, donde hemos comido muy bien: La Hostellerie des Corbieres. También, en Carcasona, el Hotel Bristol, con un restaurante muy interesante. Todos ellos una apuesta segura.

Els castells càtars


La ruta dels castells càtars, que us proposem avui, és una ruta clàssica de l’excursionisme familiar. Una ruta ideal per unes petites vacances, o per una escapada de pont. També per un cap de setmana, si es fa un tros ara, un tros un altre dia. Es pot fer com un desplaçament amb parades, o bé com una estada en un parell de centres, des d’on visitar la regió i els seus castells. Nosaltres intentarem oferir-vos les dues opcions. En aquesta zona, al llarg dels segles X al XIII, s’anaren bastint castells per part dels senyors feudals depenents del Comtat de Tolosa de Llenguadoc. La majoria foren arrasats per Simó de Monfort i els seus cavallers en el decurs d’una croada contra els càtars, al segle XIII. Alguns es reedificaren per ordre del rei de França, per defensar la frontera amb Catalunya. En tot cas, sigui com sigui, la realitat és que tots són bellíssims. Els vostres fills i filles, i vosaltres també, en disfrutareu molt i molt. Enfilats dalt altives penyes, o amagats en valls recòndites, tots aquests castells tenen art dins seu, història a les pedres, i un alè de misteri molt suggerent. Podríem començar la ruta a Foix, ciutat francesa, capital de l’Ariege, que està a poc més de 200 kms. de Barcelona. S’hi arriba per autopista, i per una bona carretera en alguns trams, i es passa pel Túnel del Cadí, per Puigcerdà, pel túnel del Puymorens, cap a Ax-les Thermes i Tarascó. Foix és una vila gran, bonica, i amb un castell esplèndit. Allà us recomanem dormir a l’Hotel Lons, amb habitacions familiars senzilles, a preus reduïts, i un bon menú, bé de preu. Des de Foix no és difícil anar a veure els castells càtars de Roquefixade, una pura ruina; Montsegur, una fita emblemàtica, on van morir cremats els darrers càtars, i Puivert, un magnífic castell amb una torre bellíssima plena d’escultures. Tots us sortiran al pas si seguiu la carretera D-117 que porta de Foix a Quillan, camí de Perpinyà. A Quillan podem dormir a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar, o a l’Hotel Cartier. Un xic més al nord, teniu un gran hotel a Cuiza, una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Cuiza és bona base per veure el poble misteriós de Rennes Le Chateau, el del Codi da Vinci, i el castell d’Arques. Si des de Quillan seguim la D-117, cap a Perpinyà, podrem veure els castells de Puylaurens, de Perapertusa, i de Queribus. Els teniu a escassos kilòmetres, a banda dreta i esquerra de la carretera D-117, enfilats dalt d’increibles turons, (Queribus a la foto). Recomanem visitar de passada les Gorges de Galamús, amb increibles tallats i precipicis, a tocar de Sant Pau de Fenollet. Podeu fer nit a Cucugnan, petit poblet de les Corbieres, a Cucugnan, l’Auberge. O bé baixar fins a Perpinyà, on hi ha dos Novotels. D’allà teniu a tocar els castells que ja hem citat i a més, els de Padern, (una ruina) i Aguilar, al nord de Tuchan. Si seguiu la ruta Corbieres endins, per la terra del vi de Fitou, us trobareu el bonic castell de Villerouge-Thermenes. Girant a la esquerra, en direcció Couiza, teniu els castells de Termes, imponent, i el d’Arques. Podeu acabar la ruta, visitant la impresionant ciutadella medieval de Carcassonne, “La Cité”, potser fent camí per l’abadia i el poblet medieval de Lagrasse, on hi ha un hotel rural molt mono, amb bon restaurant: L’Hostellerie des Corbieres. Si hi ha més ganes d’explorar encara teniu llocs com l’abadia de Fontfreda o la ciutat arquebisbal de Narbonne. En tot cas, ja ho veieu, una bona excusa per un pont llarg o unes vacances. Feta a trams, o tota d’una sola tirada, aquesta ruta de valls magnífiques, muntanyes poderoses, gorges profundes, rius d’aigua clara i paisatges maravellosos, amb els seus corresponents castells, torres, pobles, paisatges, esglésies i abadies, no deixarà indiferent a cap viatger i a cap família.

La ruta que proponemos hoy es una ruta clásica del excursionismo familiar. Una ruta ideal para unas pequeñas vacaciones, o para una escapada de puente. También para un fin de semana,  se hace un trozo ahora y otro día, el otro. Se puede hacer como un desplazamiento con paradas, o bien como una estancia en un par de centros, desde donde visitar la región y sus castillos. Nosotros intentaremos ofreceros las dos opciones. En esta zona, a lo largo de los siglos X al XIII, se fueron construyendo castillos por parte de los señores feudales dependientes del Condado de Toulouse. La mayoría fueron arrasados por Simón de Monfort y sus caballeros en el transcurso de una cruzada contra los cátaros en el siglo XIII. Algunos se reedificaron por orden del rey de Francia, para defender la frontera con Cataluña. En todo caso, sea como sea, la realidad es que todos son bellísimos. Sus hijos e hijas, y vosotros también, los disfrutaréis mucho. Subidos a sus altivas peñas, o escondidos en valles recónditos, todos estos castillos tienen arte en su interior, historia en las piedras, y un aliento de misterio muy sugerente. Podríamos empezar la ruta en Foix, ciudad francesa, capital del Ariege, que está a poco más de 200 kms.de Barcelona. Se llega por autopista, y por buenas carreteras, en algunos tramos. Para ir se pasa por el Túnel del Cadí, por Puigcerdà, por el túnel del Puymorens, hacia Ax-les Thermes y Tarascón. Foix es una villa grande, bonita, y con un castillo espléndido. Allí le recomendamos dormir en el Hotel Lons, con habitaciones familiares sencillas, a precios reducidos, y un buen menú, bien de precio. Desde Foix no es difícil ir a ver los castillos cátaros de Roquefixade, una pura ruina, Montsegur, un hito emblemático, donde murieron quemados los últimos cátaros, y Puivert, un magnífico castillo con una torre bellísima llena de esculturas. Todos os saldrán al paso si seguís la carretera D-117, la que lleva desde Foix hasta Quillan, camino de Perpiñán. En Quillan podemos dormir en el Hotel La Chaumiere, que nos gustó, o en el Hotel Cartier. Un poco más al norte, tienen un gran hotel en Cuiza, aunque un poco caro y sofisticado: el Duques de la Joiosa. Cuiza es buena base para ver el pueblo misterioso de Rennes Le Chateau, el del Código da Vinci, y el castillo de Arques. Si desde Quillan seguimos la D-117, hacia Perpiñán, podremos ver los castillos de Puylaurens, de Peyrepertuse, y de Queribus. Los tienen a escasos kilómetros, en la banda derecha, y en la izquierda de la carretera D-117, subidos a increíbles cerros, (como Queribus, en la foto). Recomendamos visitar de paso las Gargantas de Galamus, con increibles cortados y precipicios, junto a Sant Pau de Fenollet. Se puede hacer noche en Cucugnan, pequeño pueblo de las Corbieres, en el Auberge. O bien bajar hasta Perpiñán, donde hay dos Novotel. De allí tienen a tocar los castillos que ya hemos citado y además, los de Padern, (una ruina) y Aguilar, al norte de Tuchan. Si siguen la ruta Corbieres, tierra adentro, por la zona del vino de Fitou, os encontraréis el bonito castillo de Villerouge-Thermenes. Girando a la izquierda, en dirección Couiza, tenéis los castillos de Térmes, imponente, y el de Arques. Se puede terminar la ruta, visitando la impresionante ciudadela medieval de Carcassonne, “La Cité”, quizás pasando antes por la abadía y el pueblo medieval de Lagrasse, donde hay un hotel rural muy mono, con buen restaurante: El Hostellerie des Corbieres . Si hay más ganas de explorar tienen lugares como la abadía de Fontfroide o la ciudad arzobispal de Narbonne. En todo caso, ya lo veis, una buena excusa para un puente largo o unas vacaciones. Hecha a tramos, o toda de una sola tirada, esta ruta de valles magníficos, montañas poderosas, gargantas profundas, ríos de agua clara y paisajes maravillosos, con sus correspondientes castillos, torres, pueblos, iglesias y abadías, no dejará indiferente a ningún viajero y ninguna familia.