Revel

Revel és un poble gran, una ciutat mitjana si voleu, situada entre Castres, Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. Es troba en una plana ondulada plena de rieres i rierols, al peu nord de la muntanya negra, que aporta un teló de fons molt bonic, ple d’avets i boscos caducifolis. Revel te un mercat espectacular, una “halle” que li diuen, del segle XIV, tota de fusta, amb unes vigues espectaculars que aguanten una coberta encara més espectacular, rematat tot plegat per un campanar, una torre que allotja l’oficina de turisme. I poca cosa més te Revel en ella mateixa a no ser uns quants carrers en angle recte, perquè Revel és una antiga bastida, com tantes n’hi ha escampades per la Lomagne o el Lauragais. I en aquests carrers hi ha cases amb entramat de fusta, xules, i moltes botigues perquè aquest burg fa de capital d’una petita comarca. I si heu d’anar-hi algun dia us aconsellem que sigui un dissabte. Els dissabtes l’halle, el mercat medieval espectacular del què us parlàvem, s’omple de verdures, d’alls roses, de formatges poc coneguts i d’excel·lent paté d’oca com no el trobareu enlloc més. I tot el poble ho viu. Els carrers adjacents semblen Calaf i el seu famós mercat. De fet no sembla França sinó un poble qualsevol de la Mediterrània. I si us falten atractius per justificar un desplaçament fins aquí us n’afegirem uns quants. Per exemple el seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com Sant Fèlix Lauragais, una altra bastida amb la seva Halle, que està entre els més bonics de França. O com la Montanya Negra, amb el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout. O, ben al costat de Revel, la imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. I no ens deixarem la bonica Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu i un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya. Més lluny hi ha ciutats més potents, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui, nomes us recomanem una anada a Revel, amb motiu del seu mercat del dissabte i ja veieu com hem acabat. Per dinar a Revel està bé, a la mateixa plaça mercat, la Brasserie du Rosier, carns en un ambient glamourós, de cert luxe. Francesa. Està a la Galerie du Levant de la plaça mercat, núm. 4. Però a nosaltres ens agraden les dues pizzeries que trobareu tot arribant al poble des de Toulouse, a l’Avinguda de Castenaduray, als números 40 i 24. Allà hi ha la pizzeria Delicioso, boníssima, forn de llenya, i una mica més a munt, més cap al centre, la Stromboli, molt bona també. També fora Revel hi ha bons llocs on anar a dinar: a Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. Per dormir, a Castres, als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada a Revel, sobretot en dia de mercat!

Revel es un pueblo del sur de Francia. Un pueblo bonito, con una plaza mercado, una halle, en madera, del siglo XIV, sencillamente espectacular. Y los sábados que es dia de mercado está llena de quesos, de ajos rosados, de bullicio, de colores, de vida. Todo un espectáculo. Revel es el centro de una comarca variada, llena de pueblos pequeños, rural y encantadora. Y sus alrededores merecen una visita: la montaña negra, el lago de San Ferreol, Castres, que se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout… O bonitoss pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, o como Soreze, con su fabuloso hotel instalado en una abadia del XVII, o como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. No os perdais los bosques y espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol, con abetos de ensueño, o la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tienen, un poco más lejos, localidades serenas, como Lavaur o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Ya lo sabeis: os recomendamos un sábado por la mañana el mercado de Revel. ¡Muy bonito!.

Condom

Tot i que el nom es presta a bromes fàcils, Condom és una bonica ciutat de sud de França, a la regió històrica del Bearn, dins el que ara és el departament del Gers. La vila te un casc antic remarcable, i també una catedral gòtica interessant, sobretot pel que fa a l’interior. També és bonic el seu claustre. Escampades pel poble hi ha diverses esglésies.  Cal anar passejant pels carrers i places per trobar racons com la plaça Bossuet, la torre romànica d’Andiran, 0n hi ha l’oficina de turisme, o veure els edificis dels segles XVII i XVIII, amb les entrades, molt boniques, i els patis. No podeu deixar de veure el Palau de Cugnac, fantàstic. Tampoc es pot deixar passar el Museu de l’Armagnac, una mena de conyac que va fer poderosa Condom a l’edat moderna. Els voltants de la vila son maravellosos. Es tracta de l’anomenada comarca de la Ténarèze, al departament dels Gers. Una regió plena d’atractius turístics, de poblets medievals, de castells, d’esglèsies. Us recomanem els castells de Pouypardin, de Cassaigne i els pobles medievals de Larressingle, Montreal, Beaumont, Sarrant o Fources, tots entre els més bonics de França, i també les grans viles medievals de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar l’abadia de Flaran, del císter més pur. La col·legiata de La Romieu també us agradarà molt. En aquesta zona, per menjar i per dormir, hi ha hotels molt i molt bonics, que podem recomanar-vos sense cap mena de problema. La Ferme de Flaran és un d’aquests llocs. Al sud de Condom, però molt a prop de l’abadia de Flaran. Encantador. També hem dormit a Le Logis des Cordeliers, al mateix centre de Condom, en un antic convent de frares, reconvertit en un hotelet molt digne, amb bona taula. No hem estat, però ens han parlat bé de l’Hotel Continental, també a Condom, i hem vist, per fora, l’Auberge de Larressingle, en aquest bellíssim poblet medieval. Senzilla però acollidora. Arribareu a Condom des de Tolosa de Llenguadoc, Toulouse, via Auch.

Aunque el nombre se presta a bromas fáciles, Condom es una bonita ciudad de sur de Francia, en la región histórica del Bearn, en el que ahora és el departamento del Gers. La villa tiene un casco antiguo remarcable, así como una catedral gótica interesante, sobre todo en el interior. También es bonito su claustro. Esparcidas por el pueblo hay varias iglesias. Hay que ir paseando por las calles y plazas para encontrar rincones como la plaza Bossuet, la torre románica de Andia, donde está la oficina de turismo, y ver los edificios de los siglos XVII y XVIII, con las entradas, muy bonitas, y los patios. No pueden dejar de ver el Palacio de Cugnac, fantástico. Tampoco se puede dejar pasar el Museo del Armagnac, una especie de coñac que hizo poderosa Condom ya en la edad moderna. Los alrededores de la villa son maravillosos. Se trata de la llamada comarca de la Ténarèze, en el departamento de Gers. Una región llena de atractivos turísticos, de pueblos medievales, de castillos, de iglesias. Les recomendamos los castillos de Pouypardin, de Cassaigne y los pueblos medievales de Larressingle, Montreal, Beaumont o Fources, todos entre los más bellos de Francia, y también las grandes villas medievales de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar la abadía de Flaran, del cister más puro. La colegiata de La Romieu también nos gustó mucho. En esta zona, para comer y para dormir, hay hoteles muy bonitos, que podemos recomendaros sin ningún tipo de problema. La Ferme de Flaran es uno de esos lugares. Al sur de Condom, pero muy cerca de la abadía de Flaran. Encantador. También hemos dormido en Le Logis des Cordeliers, en el mismo centro de Condom, en un antiguo convento de frailes, reconvertido en un hotelito muy digno, con buena mesa. No nos hemos alojado, pero nos han hablado bien del Hotel Continental, también en Condom, y hemos visto, por fuera, el Auberge de Larressingle, en este bellísimo pueblo medieval. Sencillo pero acogedor.

Auvillar

Auvillar és una bastida. Una ciutat medieval francesa, a la regió occitana, construida de nova planta durant la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra. Com ella n’hi ha un munt en aquesta zona. Visitar-les és una bonica excursió durant un pont o unes vacances curtes. Auvillar te, com totes les bastides, un seguit de carrers medievals, boniques cases d’època en totxo. A més hi trobareu les muralles i una església dedicada a Sant Pere, amb un curiós campanar fortificat i un retaure barroc excepcional. Però hi ha dues coses que fan diferent la vila. Una és el fet d’estar situada damunt d’un turó elevat que domina la confluència entre el riu Tarn i el Garona. Ella abasta un amplíssim paisatge on aquestes dues corrents d’aigua poderoses lluiten fins fondre’s, titàniques. L’altra curiositat és el seu mercat cobert rodó. Únic a la regió. Totes les bastides tenen mercats i places porxades. Algunes espectaculars, grans, potents. Però només aquest poble te un mercat rodó. També és singular la torre del rellotge del XVII. Rondeu les seves places i carrers. Admireu-ne les cases del XVII i XVIII. Cerqueu el palau dels Consuls. Pel demés Auvillar és un punt clau en la ruta francesa a Sant Jaume de Compostela. Un lloc pausat, pacífic, petitó i bufó, perdut en un mar de turons i boscos al sud de França. Això sí, el seu encant li ha valgut estar reconegut com un dels pobles més bonics de França. Prop seu teniu un munt d’altres pobles medievals i bastides: Lazerte, per exemple. A pesar de la seva petitesa, Auvillar te bons hotels i restaurants de mèrit. Com per exemple Le Petit Palais, un restaurant a tocar de l’entrada del poble, al costat de la torre del rellotge, que ens va agradar molt. O el famós Hotel de l’Horloge. Penseu en una ruta per la Gascunya, doncs apunteu-vos Auvillar a la vostra ruta!.

Auvillar es una bastida. Una ciudad medieval francesa, en la región occitana, construida de nueva planta durante la guerra de los cien años entre Francia e Inglaterra. Como ella hay un montón en esta zona. Visitarlas es una bonita excursión familiar ideal durante un puente o unas vacaciones cortas. Auvillar tiene una serie de calles medievales con bonitas casas de época en ladrillo. Además unas murallas y una iglesia dedicada a San Pedro, con un curioso campanario fortificado y un retablo barroco excepcional. Pero hay dos cosas que hacen diferente la villa. Una es el hecho de estar situada sobre una colina elevada que domina la confluencia entre el río Tarn y el Garona. Por ello abarca un amplísimo paisaje donde estas dos corrientes de agua poderosas luchan hasta fundirse, titánicas. La otra curiosidad es su mercado cubierto redondo. Único en la región. Todas las bastidas tienen mercados y plazas porticadas. Algunas espectaculares, grandes, potentes. Pero sólo este pueblo tiene un mercado redondo. También es singular la torre del reloj del XVII. Rondad sus plazas y calles. Admirad sus casas del XVII y XVIII. Buscad el palacio de los Consules. Por lo demás Auvillar es un punto clave en la ruta francesa a Santiago de Compostela. Un lugar pausado, pacífico, pequeñito y lindo, perdido en un mar de colinas y bosques en el sur de Francia. Eso sí, su encanto le ha valido estar reconocido como uno de los pueblos más bonitos de Francia. Cerca tiene un montón de otros pueblos medievales: Lazerte, por ejemplo. A pesar de su pequeñez, Auvillar tiene buenos hoteles y restaurantes de mérito. Como por ejemplo Le Petit Palais, un restaurante al lado de la entrada del pueblo, junto a la torre del reloj, que nos gustó mucho. O el famoso Hotel de l’Horloge.

Lectoure

Lectoure és una antiga bastida, una ciutat de colonització al mig de la Gascunya, al sud de França, prop de Toulouse, 80 kms. i no lluny de la Vall d’Aran, a uns 150 kms. Una vila que te un llarg historial de guerres i batalles entre francesos i anglesos. Potser per això Lectoure es va fundar dalt d’un promontori que domina la vall del riu Gers. Potser per aquesta raó la torre de la seva catedral és com la d’una fortalessa. Passats ja els temps convulsos, la vila ens ofereix avui la seva cara més amable. Carrers polits i ordenats, plens de flors. Cases totes iguals, petits palaus. Una sobirana catedral, potent, rotunda, gran, amb uns vitralls sorprenents. Bonics jardins, com ara el del palau del bisbe, amb miradors que mostren tota la bellessa del Pirineu llunyà, i tota la verdor d’aquesta vall del Gers, plena de boscos i riuets, de granges que crien oques. Perque Lectoure és la capital del paté de foie, d’oca, autèntic. La ciutat te altres motius per una visita: el seus museus, com ara l’arqueològic, o la curiosa Royal Tannerie. També és ideal per un cap de setmana llarg o un pont, com a centre per visitar la Gascunya, la Lomagne o el Gers. Pobles medievals com Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort i molts altres, són a tocar. Auch, la capital, amb la seva catedral. Abadies com Flaran o La Romieu. Castells com el de Gramont. I la natura incomparable d’aquestes terres ondulades plenes de vida. Per dormir i menjar a Lectoure, i a la zona, trobareu molts llocs, i ben bons. Teniu, per exemple, un lloc de típic gust francés, L’Hotel de Bastard, a tocar de la catedral, al centre del poble.

Lectoure es una antigua bastida, una ciudad de colonización en medio de la Gascuña, no lejos de Toulouse, en el sur de Francia. Una villa que tiene un largo historial de guerras y batallas entre franceses e ingleses. Quizá por eso Lectoure se fundó sobre un promontorio que domina el valle del río Gers. Quizá por esta razón la torre de su catedral es como la de una fortaleza. Pasados ya los tiempos convulsos, la villa nos ofrece hoy su cara más amable. Calles ordenadas, llenas de flores. Casas todas iguales, como pequeños palacios. Una soberana catedral, potente, rotunda, grande, con unos vitrales sorprendentes. Jardines, como el del palacio del obispo, con miradores que muestran toda la belleza del Pirineo lejano, y toda el verdor de este valle del Gers, lleno de bosques y riachuelos, y de granjas que crían gansos. Porque Lectoure es la capital del paté de foie, de oca, auténtico. La ciudad tiene otros motivos para merecer una visita: sus museos, como el arqueológico, o la curiosa Royal Tannerie. También es ideal para un fin de semana largo o un puente, como centro para visitar la Gascuña, la Lomagne o el Gers. Pueblos medievales como Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort y muchos otros, estan bién cerca. Auch, la capital, con su catedral. Abadías como Flaran o La Romieu. Castillos como el de Gramont. Y la naturaleza incomparable de estas tierras onduladas llenas de vida. Para dormir y comer en Lectoure, y en la zona, encontrarán muchos lugares, y buenos. Tienen, por ejemplo, un hotel de típico gusto francés, el Bastard, junto a la catedral, en el centro del pueblo.

Larresingle

Larresingle és un cop de puny. Un poblet diminut, petitó, perdut en els confins de la Gascuña, al sud de França, prop de Toulouse. És un dels pobles més bonics de França, tot i que no son més que un parell de carrers, una plaça, una esglèsia i quatre mansions medievals, envoltats tots ells per una muralla i un fossat. L’entrada es fa per una torre, com cal. (A la foto). S’assembla una mica a Peratallada, però infinitament més petit. Evidentment no us estem recomanant que feu 400 kms. per veure aquest poblet, tot i que és realment bonic. Però el que si us recomanem és que penseu en dedicar unes curtes vacances, un pont llarg, a aquesta regió molt desconeguda del gran públic i amb uns atractius, culturals i naturals, molt i molt notables. La Gascunya és com una Toscana francesa. Te viles medievals increibles, com Condom, Lectoure, Montfort i moltes altres. Monestirs com ara Flaran, castells com Lavarderns o Gramont, i desenes de petites bastides, poblets de l’edat mitjana com Larresingle. Tants que no podem citar-los. Però no ens estarem de recomanar, a tocar de Larresingle, Montreal i Fources, altres dos llocs companys dels Pobles més bonics de França. Tots amb la seva plaça porxada, amb carrers i places bellíssims. Ja sabeu. La Toscana francesa us espera, no gaire lluny. Se’ns oblidava, prop del poble, un petit, petitíssim, parc temàtic sobre l’època medieval. Ens va semblar poca cosa. Valoreu vosaltres pels vostres fills. Podeu dinar i dormir molt bé a “La Ferme de Flaran“, un bellíssim hostalet rural a tocar de l’abadia de Flaran, no lluny de Larresingle. Però també menjareu senzill, bo i baratet, si aneu al restaurant “Le Massalet”, a la propera vila de Valence sur Baïse, una bastida típica de la zona. Servei atent, menú sense complicacions. Si necessiteu més hotels, i restaurants, a Condom en trobareu. Per exemple “Le Logis des Cordeliers“. Un hotel amb molt d’encant.

Larresingle es un pueblo diminuto, pequeño, perdido en los confines de la Gascuña, en el sur de Francia, cerca de Toulouse. Es uno de los pueblos más bonitos de Francia, aunque no son más que un par de calles, una plaza, una iglesia y cuatro mansiones medievales, rodeados todos ellos por una muralla y un foso. La entrada se hace por una torre, como es debido. (En la foto). Se parece un poco a Peratallada, pero infinitamente más pequeño. Evidentemente no estamos recomendando que haga 400 kms. para ver este pueblo, aunque es realmente bonito. Pero lo que si le recomendamos es que piense en dedicar unas cortas vacaciones, un puente largo, a esta región muy desconocida del gran público y con unos atractivos, culturales y naturales, muy notables. La Gascuña es como una Toscana francesa. Tiene villas medievales increíbles, como Condom, Lectoure, Montfort y muchas otras. Monasterios como Flaran, castillos como Lavarderns o Gramont, y decenas de pequeños pueblos de la Edad Media como Larresingle. Tantos que no podemos citarlos. Pero no nos estaremos de recomendar, junto a Larresingle, Montreal y Fources, otros dos lugares compañeros de los Pueblos más bellos de Francia. Todos con su plaza porticada, con calles y plazas bellísimos. Ya sabéis. La Toscana francesa les espera, no muy lejos. Se nos olvidaba, cerca del pueblo, un pequeño, pequeñísimo, Parque Temático sobre la época medieval. Nos pareció poco. Calificadlo vosotros para vuestros hijos. Pueden comer y dormir muy bien en “La Ferme de Flaran”, un bellísimo hostal rural junto a la abadía de Flaran, no lejos de Larresingle. Pero también comer sencillo, bueno y barato, si vais en el restaurante “Le Massalet”, en la próxima villa de Valence sur Baïse, una población típica de la zona. Servicio atento, menú sin complicaciones. Si necesitais más hoteles, y restaurantes, en Condom los encontraréis. Por ejemplo “Le Logis des Cordeliers”. Un hotel con mucho encanto.

Auch

Auch és la capital del Gers, de la Gascunya, dels mosqueters del rei i del fetge d’oca. Està situada en una regió molt agradable, una mena de Toscana a la francesa. Una regió creuada per desenes de rius i riuets que baixen dels Pirineus, paral·lels tots ells, cercant la gran plana d’Aquitània, i el riu Garona. Cada riu crea el seu propi vall, amb turons arrodonits plens de boscos i de camps de girasols. Creuant el Gers, nom del Departament i del riu que travessa la vila d’Auch, et fas un bon fart de pujar i baixar montículs, travessar ponts i veure cases de pagés. Aquesta maravellosa regió forma part de l’antiga Gascunya. La terra dels cadets que canta Cyrano de Bergerac, i on van nèixer els Mosqueters de l’Alexandre Dumas. Una terra grassa, sucosa, vital, agrària fins la mèdula. És una zona molt rica també en monuments, fruit d’una història atzarosa. Una història de guerres entre anglesos i francesos. Una història de “Bastides”, pobles medievals amurallas, geomètrics, amb grans mercats centrals, que els colons crearen de nova arrel sobre la terra conquerida. Pera això a més de veure Auch amb la seva catedral, les estupendes escultures del cadiram del cor, i els seus magnífics vitralls. Després de rondar pels carrers antics, i de baixar l’escala monumental fins arribar a les ribes del Gers. Després de admirar l’estàtua de D’Artagnan, el mosqueter més famós de tots. Després de tot això… podeu rondar per les ondulades i sinuoses valls a banda i banda, per descobrir joies com Gimont, Cologne, Mauvezin, Saint Clar, Fources, Larresingle, Lectoure o Fleurance, bastides medievals. O bé abadies com la de Flaran, Belleperche o Boulaur. Esglèsies romàniques de gran volada, com ara Moirax o La Romieu.  Castells com Lavarderns, Gramont, Caumont, Cassagne… Viles com Comdom o Auvillar. Ja ho veieu quina plèiade de llocs maravellosos a l’abast des de Auch. I ens en deixem uns quants. Per dormir o menjar teniu llocs tan bonics i elegants com el Gran Hotel de France, tot un luxe. O l’elegant Castell de Les Charmettes. També un Ibis i un Campanile. I un càmping municipal. En els pobles que us hem citat també teniu bons hotels: com Le Coin du Feu, a Gimont, on hem estat molt bé, o Le Logis des Cordeliers, a Comdom, una posta segura de tranquil·litat, i gran restauració. Auch i el Gers, un destí senzill i bonic per uns quants dies de pont o vacances.

Auch es la capital del Gers, de la Gascuña, de los mosqueteros del rey y del paté de foie de oca. Está situada en una región muy agradable, una especie de Toscana a la francesa. Una región cruzada por decenas de ríos y riachuelos que bajan de los Pirineos, paralelos todos ellos, buscando la gran llanura de Aquitania, y el río Garona. Cada río crea su propio valle, con colinas redondeadas llenas de bosques y campos de girasoles. Cruzando el Gers, nombre del Departamento y del río que atraviesa la villa de Auch, te hartas de subir y bajar montículos, cruzar puentes y ver casas de payés. Esta maravillosa región forma parte de la antigua Gascuña. La tierra de los cadetes que canta Cyrano de Bergerac, y donde nacieron los Mosqueteros de Alexandre Dumas. Una tierra gruesa, jugosa, vital, agraria hasta la médula. Es una zona muy rica también en monumentos, fruto de una historia azarosa. Una historia de guerras entre ingleses y franceses. Una historia de “Bastidas”, pueblos medievales amurallados, geométricos, con grandes mercados centrales, que los colonos crearon de nueva raíz sobre la tierra conquistada. Por ello además de ver Auch con su catedral, las estupendas esculturas del sillería del coro, y sus magníficos vitrales. Después de rondar por las calles antiguas, y de bajar la escalera monumental hasta llegar a las orillas del Gers. Después de admirar la estatua de D’Artagnan, el mosquetero más famoso de todos. Después de todo esto … pueden rondar por las onduladas y sinuosas colinas a ambos lados de Auch, para descubrir joyas como Gimont, Cologne, Mauvezin, Saint Clar, Fourcat, Larresingle, Lectoure o Fleurance, pueblos medievales. O bien abadías como la de Flaran, Belleperche o Boulaur. Iglesias románicas de gran altura, como Moirax o La Romieu. Castillos como Lavarderns, Gramont, Caumont, Cassagne … Villas como Comdom o Auvillar. Ya veis qué pléyade de lugares maravillosos al alcance desde Auch. Y nos dejamos unos cuantos. Para dormir o comer tienen lugares tan bonitos y elegantes como el Gran Hotel de France, todo un lujo. O el Castillo de Les Charmettes. También un Ibis y un Campanile. Y un camping municipal. En los pueblos que hemos citado también tienen buenos hoteles: como Le Coin du Feu, de Gimont, donde hemos estado muy bien, o Le Logis des Cordeliers, en Comdom, una puesta segura de tranquilidad, y gran restauración. Auch y el Gers, un destino sencillo y bonito para unos días de puente o vacaciones.

Castelnau de Montmiral

La bellíssima bastida de Castelnau de Montmiral està situada als límits entre el Quercy, la Rouergue i l’Aveyron, en el cor d’Occitània, a tocar de Gaillac i d’Albí. Des de Barcelona hi teniu uns 400 kms. Evidentment, encara que el poble és magnífic, no volem que pugeu a veure’l i torneu. Ben al contrari, des d’aquestes línies us donarem raons sobrades per fer una bona ruta per un dels espais més bonics i desconeguts del sur de França. En el cas de Castelnau, es tracta d’una vila que ha conservat íntegres els edificis, els carrers i l’aire de l’edat mitjana. Una cucada feta pedra. No en va ha estat inclosa dins les millors viles de França. La Place des Arcades, és el cor de la vila. És la característica plaça porxada, però molt graciosa, i amb mansions de qualitat, com la que ocupa l’Hotel dels Cónsuls, un establiment preciós, d’època, on podeu menjar i dormir ben a gust. També és notable l’esglèsia de Notre Dame de l’Assomption, del XV, que guarda dins seu la célebre Croix des Comtes d’Armagnac, obra mestra de la joieria del segle XVI.  Però el millor és perdre’s i recòrrer sense presses les places i carrers del poble, com la Place de la Rose. Places plenes de cases fortes, de petits palauets, amb decoració escultòrica a les façanes. Els voltants del poble conviden al turisme rural, al senderisme, a la caminada amable, sobretot si el destí és el maravellós bosc de Grésigne, un bosc encantat, on semblen habitar encara les fades.Una delícia. I, com us hem promés, aquí va una ruta possible per aquesta zona. Anar fins Tolouse, i d’aquí fins Gaillac. Veure Castelnau. Al costat Puycelci, una altra maravella. A tocar, un xic més enllà, Bruniquel amb el seu castell penjat. Entrem a la vall de les Gorges de l’Aveyron, i no hem fet més de 20 kms. encara. Tenim Penne, dalt del seu turó, Sant Antonin de Noble Val, Caylus, Beaulieu i l’abadía, Najac… Tornem per Cordes, una passada, allà dalt, als núvols, envoltat de muralles. I Albí, amb la catedral excelsa de Santa Cecília. I em deixo Villefranche de Rouergue, i desenes de petits poblets, abadies com Lloc Dieu, castells com el de Cas. No tinc ni espai ni paraules per descriure tanta maravella. És un xic lluny, potser. Però molt adequat per una sortida de tres o quatre dies, un pont, unes vacances… Si dormiu a Tolouse, al Novotel, podeu visitar aquesta ciutat. Si voleu, podeu veure la Cité de l’Espace, que agradarà molt els vostres infants. Tornant a Barcelona, podeu parar a Carcasonne, i admirar la més gran i ben conservada ciutat medieval d’Europa. Increible. Els amants del càmping tenen un bon terreny a Castelnau.

La bellísima Castelnau de Montmiral está situada en los límites entre el Quercy, la Rouergue y el Aveyron, en el corazón de Occitania, cerca de Gaillac y Albi. Desde Barcelona la tienen a unos 400 kms. Evidentemente, aunque el pueblo es magnífico, no queremos que subáis a verlo y volvais. Al contrario, desde estas líneas os daremos razones sobradas para hacer una buena ruta por uno de los espacios más bonitos y desconocidos del sur de Francia. En el caso de Castelnau, se trata de una villa que ha conservado íntegros los edificios, las calles y el aire de la Edad Media. Una cucada hecha de piedra. No en vano ha sido incluida dentro de las mejores villas de Francia. La Place des Arcades, es el corazón de la villa. Es la característica plaza porticada, pero muy graciosa, y con mansiones de calidad, como la que ocupa el Hotel de los Consuls, un establecimiento precioso, de época, donde podrán comer y dormir bien a gusto. También es notable la iglesia de Notre Dame de la Assomption, del XV, que guarda en su la célebre Croix des Comtes de Armagnac, obra maestra de la joyería del siglo XVI. Pero lo mejor es perderse y recorrer sin prisas las plazas y calles del pueblo, como la Place de la Rose. Plazas llenas de casas fuertes, de pequeños palacetes, con decoración escultórica en las fachadas. Los alrededores del pueblo invitan al turismo rural, el senderismo, la caminata amable, sobre todo si el destino es el maravilloso bosque de Grésigne, un bosque encantado, donde parecen habitar aún las hadas.Una delicia. Y, como os hemos prometido, aquí va una ruta posible para esta zona. Id hasta Tolouse, y de ahí hasta Gaillac. Ved Castelnau, junto con Puycelci, otra maravilla. Cerca, un poco más allá, Bruniquel con su castillo colgado. Entramos en el valle de las Gorges de l’Aveyron, y no hemos hecho más de 20 kms. aún. Tenemos allí Penne, en lo alto de su colina, San Antonin de Noble Val, Caylus, Beaulieu y la abadía, Najac … Volvemos por Cordes, allá arriba, en las nubes, rodeado de murallas. Y Albi, con la catedral excelsa de Santa Cecilia. Y me dejo Villefranche de Rouergue, y decenas de pequeños pueblos, y abadías como Lloc Dieu, castillos como el de Cas. No tengo ni espacio ni palabras para describir tanta maravilla. Está un poco lejos, tal vez. Pero és muy adecuado para una salida de tres o cuatro días, un puente, unas vacaciones … Si dormís en Toulouse, en el Novotel, podeis visitar esta ciudad. Si lo desean, puede ver la Cité de l’Espace, que gustará mucho a los niños. Volviendo a Barcelona, pueden parar en Carcasonne, y admirar la más grande y mejor conservada ciudad medieval de Europa. Increible. Los amantes del camping tienen un buen terreno en Castelnau.

Puycelci

Puycelsi és un petit i bonic poblet de la França del Sud, la que està més a prop de la Mediterrània que de París. Una vila amable, coqueta, lluminosa. Els seus carrers medievals, enfilats dalt d’un puig, les seves cases amb entramat de fusta, les places, li han donat el ben merescut títol d’un dels més bonics pobles de França. I així és, bonic. La seva situació domina la fèrtil vall del riu Vère en el cor del Quercy, una comarca natural amb tants atractius que mai no deixarem de desitjar visitar-la un cop i un altre. Fa uns 1000 anys que monjos de l’abadia d’Aurillac posaren la primera pedra d’aquesta bastida fortificada. La seva història turbulenta ens ha deixat unes muralles ben conservades amb portals imponents com la porta de l’Irissou. Si amb les maravelles culturals no en teniu prou, us hem de dir que prop de la vila el paisatge natural és magnífic. Els boscos i camps vora el riu Grésigne són deliciosos. A la tardor la simfonia de colors dels seus grans castanyers, faigs i roures és, senzillament, impresionant. Per admirar-ho heu de saber que hi ha un munt de senders que des de Puycelsi us portaran a tots els racons del bosc de la Grésigne. Circuits de tota mena i per totes les edats. A peu o en bicicleta. No us comformeu amb veure només Puycelci. Us esperen, a pocs kms. una rastillera de poblets elegats i deliciosos: Castelnau, Bruniquel, Montclar, Puygaillard… A menys de 350 kms. de barcelona, a tocar de Tolosa de Llanguedoc. La França eterna, l’Ocitània amable us espera. Hostatgeu-vos en un dels més bonics hotels, amb restaurant gourmant, del poble, el El Vell Alberg. També hi ha moltes cases rurals, i un càmping… naturista.

Puycelsi es un pequeño y bonito pueblo de la Francia del Sur, la que está más cerca del Mediterráneo que de París. Una villa amable, coqueta, luminosa. Sus calles medievales, encaramadas sobre una colina, sus casas con entramado de madera, las plazas, le han dado el merecido título de uno de los más bellos pueblos de Francia. Y así es, muy bonito. Su situación domina el fértil valle del río Vère en el corazón del Quercy, una comarca natural con tantos atractivos que nunca dejaremos de desear visitarla una y otra. Hace unos 1000 años que monjes de la abadía de Aurillac pusieron la primera piedra de esta villa fortificada. Su historia turbulenta nos ha dejado unas murallas bien conservadas con portales imponentes. Si con las maravillas culturales no es suficiente, os tenemos que decir que el paisaje natural es magnífico. Los bosques y campos cerca del río Grésigne son deliciosos. En otoño la sinfonía de colores de sus grandes castaños, hayas y robles es, sencillamente, impresionante. Para admirarlo tenéis un montón de senderos que desde Puycelsi os llevarán a todos los rincones del bosque. Circuitos de todo tipo y para todas las edades. A pie o en bicicleta. No se conformen con ver sólo Puycelci. Os esperan, a pocos kms. pueblos deliciosos: Castelnau, Bruniquel, Montclar, Puygaillard … A menos de 350 kms. de Barcelona, junto a Tolosa de Languedoc. La Francia eterna, el Ocitània amable, les espera. Hay bonitos hoteles, con restaurantes gourmet, en la zona. En el pueblo, teneis El Viejo Albergue. También hay muchas casas rurales, y un camping … naturista.

Domme

Domme és un petit poblet de la vall francesa del riu Dordogne. Aquesta vall, només a un dia de viatge des de Barcelona, 400 km, és un dels racons més bonics que podeu trobar a França. El poblet, situat a un costat de la plàcida Dordogne, damunt d’un alt espadat que domina el riu i els pobles veïns, és encantador. L’atractiu principal és la plaça del mercat, porxada, ( a la foto).  Però tota la vila és una cucada, amb les seves cases medievals, i els carrers ordenats, Domme és una bastida, intocats des de l’edat mitjana. Mereix una visita l’esglèsia de Notre-Dame-de-l’Assomption, uns grafitis fets pels cavallers templers, un curiós museu d’arts i tradicions populars, i unes coves, petites, però amb belles concrecions a l’interior. Prop de Domme tota la vall de la Dordogne us ofereix els seus monuments: Sarlat la Caneda, magnífica, fascinant ciutat medieval, maravella mundial. La Roque-Gageac, un altre conjunt medieval de campanetes, com ho és també Beynac-et-Cazenac. Totes aquestes fites, patrimoni de la humanitat de la Unesco, són pobles d’entre els més bonics de França. Visiteu aquesta bastida medieval de pedres color de mel en el transcurs d’una ruta per la Dorgdogne i el Périgord Noir. Us prometem que no quedareu gens decepcionats. Per dormir, a Domme, teniu tres hotelets encantadors. L’Esplanade, un bon hotel, però potser el més sofisticat. Els Quatre Vents, amb habitacions grans, per famílies, i el Nouvel Hotel. També uns bonics càmpings, fins a 10 càmpings! de diferents categories, pels amants de la natura. La Vall de la Dordogne és un bon lloc per fer vida a l’aire lliure, anar en bicicleta o baixar en kaiac pel riu, en família. Per això el càmping triomfa tant.

Domme es un pequeño pueblecito del valle francés del río Dordogne. Este valle, a sólo un día de viaje desde Barcelona, unos 400 km, es uno de los rincones más bonitos que se pueden encontrar en Francia. El pueblo, situado a un lado de la plácida Dordogne, sobre un alto acantilado que domina el río y los pueblos vecinos, es encantador. El atractivo principal es la plaza del mercado, porchada, (en la foto). Pero toda la villa es una cucada, con sus casas medievales, y las calles ordenadas, porque Domme es una bastida, intocada desde la Edad Media. Merece una visita la iglesia de Notre-Dame-de-l’Assomption, unos grafitis hechos por los caballeros templarios, un curioso museo de artes y tradiciones populares, y unas cuevas, pequeñas, pero con hermosas concreciones en el interior. Cerca de Domme todo el valle de la Dordogne les ofrece sus monumentos: Sarlat la Caneda, magnífica, fascinante ciudad medieval, maravilla mundial. La Roque-Gageac, otro conjunto medieval de campanillas, como lo es también Beynac-et-Cazenac. Todas estas metas, patrimonio de la humanidad de la Unesco, son pueblos de entre los más bellos de Francia. Visite esta “bastide” medieval con sus piedras color de miel en el transcurso de una ruta por la Dorgdogne y el Périgord Noir. Os prometemos que no quedareis decepcionados. Para dormir, en Domme, tienen tres hotelitos encantadores. L’Esplanade, un buen hotel, pero quizás el más sofisticado. Los Cuatro Vientos, con habitaciones grandes, para familias, y el Nouvel Hotel. También hermosos campings, ¡hasta 10 campings hay cerca de Domme!, de diferentes categorías, para los amantes de la naturaleza. Y es que el valle de la Dordogne es un buen lugar para hacer vida al aire libre, ir en bicicleta o bajar en kayac por el río, todo en familia. Por eso el camping triunfa tanto.

Navarrenx

Navarrenx és una bastida. És a dir una ciutat medieval de nova planta, posteriorment amurallada per Vauban. Conserva bona part d’aquestes muralles, la porta monumental, el pati d’armes i els carrers tirats a esquadra. Navarrenx és a l’anomenat “Bearn des Gaves” prop de Sauveterre de Bearn, i d’Oloron, al sud de França. S’hi arriba des de Jaca, o desde Roncesvalles si feu una ruta cap a cauterets o Gavarnie o bé la desfeu, cap a Bayonne o Donostia. No val la pena anar-hi expressament, però si parar-vos-hi si hi passeu. Dineu a les taules de la plaça. Un bon menú per pocs diners.

Navarrenx es una bastida. Es decir una ciudad medieval de nueva planta, posteriormente amurallada por Vauban. Conserva buena parte de estas murallas, la puerta monumental, el patio de armas y las calles a escuadra. Navarrenx es al denominado “Bearne des Gaves” cerca de Sauveterre de Bearn, y de Oloron, al sur de Francia. Se llega desde Jaca, o desde Roncesvalles si vais en ruta hacia cauterets o Gavarnie o bien la deshacéis, hacia Bayonne o Donostia. No vale la pena ir expresamente, pero si parar si pasáis cerca. Comed en las mesas de la plaza. Un buen menú por poco dinero.