Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Fortanete


Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Villarroya de los Pinares


Villarroya de los Pinares és una població del Maestrat de Terol. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles. De fet, tot el poble de Villarroya de los Pinares està declarat com a conjunt històric i artístic. Passejat pels seus carrers no és difícil trobar palaus i cases senyorials amb escuts. El passeig vora el riu, que acaba davant un poderós palau, amb els ànecs que neden al fil d’aigua, te un encant petit, però bucòlic.

Villarroya, a més, està sola, aillada, en mig d’un paisatge salvatge i verge, lluny de tot arreu. L’envolten boscos i rius intocats, allunyats del turisme de masses. No us demanem que aneu a Villarroya, sinó que aneu al Maestrat, una magnífica i desconeguda comarca. Podeu arribar-hi des de Barcelona per Morella, per després seguir cap al Forcall, Mirambel i Canbtavieja. Són 200 Kms. llargs. Però si hi aneu un pont o cap de setmana podreu gaudir d’una ruta per les serres i pobles veïns: Cantavieja, Miravete de la Sierra, Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Pau, silenci, natura, aire… Dormiu i mengeu a l’hotel Balfagón, a Cantavieja. Una troballa. Com a casa, o millor. Tracte familiar, menjar abundant, generòs. Ideal per famílies. Alucinareu!.

Villarroya de los Pinares está allá arriba, sola, en medio de un paisaje salvaje y virgen, lejos de todas partes. Es como una dama orgullosa, otro tiempo poderosa, que ahora prefiere la soledad a venderse por cuatro duros. Conserva magníficos monumentos en sus calles medievales. Teneis palacios, iglesia, casas de piedra… Pero eso no és lo mejor. Lo mejor son los bosques que la rodean. Bosques y ríos intocados, alejados del turismo de masas. Está en el Maestrazgo, una magnífica y desconocida comarca. Se puede llegar desde Barcelona por Morella, para después seguir hacia el Forcall, Mirambel y Cantavieja, para llegar al pueblo. Son 200 Kms.. largos. Pero si se va en un puente o fin de semana se podrá disfrutar de una ruta por las sierras y pueblos vecinos: Cantavieja, Miravete, Fortanete, Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Paz, silencio, naturaleza, aire … Dormir y comer en el hotel Balfagón. Un hallazgo. Como en casa, o mejor. Trato familiar, comida abundante, generoso. Ideal para familias. Alucinareis.

Els pelegrins del Portell


pelegrins_portell

Al poble del Portell de Morella, encantador, en mig de la bellíssima comarca del Maestrat, tindrà lloc un any més, i ja en fa 501 des de que hi ha referència escrita, el immemorial ritual dels Pelegrins del Portell. Els pelegrins sortiran de la seva església al poble del Portell en peregrinació a l’ermita de Sant Pere del veï poble de Castellfort. Serà el dissabte, encara negra nit, aquest proper 30 de maig de 2015, a les 5 de la matinada. I seran dotze pelegrins, com sempre, vestits amb capa i barret negre, camisa blanca, bastó i rosari, els qui recorreran en silenci els 13 quilòmetres llargs que separen el seu poble de l’ermita del poble del costat. El pelegrins aniran acompanyats per les autoritats eclesiàstiques i civils, aquest any pel bisbe de Tortosa mateix, i en arribar a sant Pere es celebrarà una missa i es gaudirà d’un matí de festa, amb dinar popular. Una vegada ben tips retornaran a casa per la mateixa ruta. Ho faran, com ho han fet des de fa 5 segles per demanar aigua per a les seves collites. No us perdeu aquesta tradició centenària, de les més antigues d’Espanya. No us perdeu la festa i no us perdeu la comarca, i les viles medievals increibles de la zona, com ara Ares del Maestre, Mirambel, Cantavieja, La Iglesuela del Cid o la formidable Vila de Morella que és la capital del Maestrat. Podeu visitar-les totes i podeu dinar-hi i dormir-hi perquè hi ha bons restaurants i bons hotels. Ens agraden, a Morella, l’Hotel del Pastor, on també menjareu molt bé, o la Fonda Moreno, una aposta segura, amb molt bona cuina també. Pel que fa a restaurants i bars, l’oferta és amplíssima, al carrer Blasco de Alagón, el porticat, el principal de Morella, trobareu una bona pizzeria, anomenda Lola, i un bon restaurant, el Vinatea. Però nosaltres recomanem sense dubtar-ho Casa Roque. Menú i carta. Bona teca. Ambient fastuós a un preu molt arreglat. Per tota la comarca teniu allotjaments encantadors. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A uns 30 kms. de Morella. A Cinctorres, no lluny del Portell o de Castellfort, hi ha una casa rural preciosa, El Faixero. No us ho creureu el bonic que és tot això. Veniu al peregrinatge, no hi falteu!.

Un año más tendrá lugar este próximo sábado, 30 de mayo de 2015, la tradicional peregrinación que se celebra desde hace 500 años y que tiene lugar entre Portell de Morella, un pueblo de la comarca del Maestrazgo y la ermita de Sant Pere de Castellfort, en su pueblo vecino. Los peregrinos realizan un trayecto de 13 kilómetros, acompañados de medio pueblo, celebran misa, comen y vuelven, todo en un ambiente de gran alegria, por parajes de gran belleza, y conscientes de estar repitiendo una tradición centenaria que hace ya 501 años que dura. Toda la información de esta tracional peregrinación en este blog. No os la perdais.

El Sexenni a Morella


La Vila de Morella és la capital del Maestrat, una regió preciosa, rural, maravellosa, a cavall de les províncies de Castelló i Terol. Una vila magnífica, de les més boniques que mai podeu arribar a veure viatjant per Espanya. Tota ella voltada de muralles, penjada dalt d’un potent turó, amb carrers porxats medievals, una colegiata gòtica amb sabor de catedral i palaus de tota mena. Més aviat semblaria una ciutat de la Toscana si no fos per la extrema llum mediterrània que la banya, i que el paisatge que l’envolta és molt més dur, més agreste, molt menys amable. Morella està a l’interior de Castelló, a uns 8o Kms de Vinaròs, terra endins. Per arribar-hii cal agafar l’autopista AP7 fins la mateixa Vinaròs, i d’allà anar cap a Morella, super ben indicat. Morella és una ciutat completament desconeguda del gran turisme, però amb atractius suficients com per ser tota una descoberta. De fet tot el Maestrat està ple de bonic pobles medievals, de paisatges naturals d’ensomni i gent amable preparada per oferir a les famílies tot el que tenen. I si avui us recomanem una anada a Morella, en aquest estiu caloròs, és per una raó poderosa. És amb motiu d’un aconteixenment impressionant que només podreu veure cada 6 anys. Es tracta de les fantàstiques festes del Sexenni, que fan en honor de la Mare de Déu, i com un vot de poble. Antiquíssimes, increibles, una cita que no us podeu perdre. Pugeu a Morella. Albireu el seu turó i el castell, travesseu la porta de les esplèndides muralles, i gaudiu d’un retaure històric, dels oficis i els gremis, els trajos d’època, els rituals i rites seculars del sexenni. En cada racó dels seus carrers estrets i costeruts trobareu una escena que serà tot un viatge en el temps. Podreu veure els balls davant la basílica, plena de tresors artístics. Veureu com, malgrat la terrible gentada, la ciutat us donarà la benvinguda. S’han habilitat diferents parkings, fins a cinc, pels volts de la vila. Un servei de bus us portarà al centre. Organització perfecta malgrat la quantitat de públic que hi haurà. És natural. Els vostres fills seran grans quant es repeteixi aquesta oportunitat. A Morella teniu bons hotels, que seran plens, però probeu. Ens agraden l’Hotel del Pastor, on també menjareu molt bé, o la Fonda Moreno, una aposta segura, amb molt bona cuina també. Pel que fa a restaurants i bars, l’oferta és amplíssima, nosaltres recomanem sense dubtar-ho Casa Roque. Menú i carta. Bona teca. Ambient fastuós a un preu molt arreglat. Fora de la ciutat, a tota la comarca teniu allotjaments encantadors. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A uns 30 kms. de Morella. A uns distància de 50 kms. hi ha el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, tot que no és barat. A Vallderroures l’hotel El Salt. A Cinctorres hi ha una casa rural preciosa, El Faixero, a tocar de Morella. Feu de la vila amurallada el centre d’unes vacances amb l’excusa del sexenni. Moltes possibles excursions familiars pel maestrat: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja… i tant d’altres. No us ho creureu el bonic que és tot això. Us esperem a Morella pel Sexenni!. No hi falteu!.

La Villa de Morella es la capital del Maestrazgo, una región preciosa, rural, maravillosa, a caballo de las provincias de Castellón y Teruel. Una villa magnífica, de las más bonitas que se pueden llegar a ver viajando por España. Toda ella rodeada de murallas, colgada arriba de una colina, con calles porticadas medievales, una colegiata gótica con sabor de catedral y palacios de todo tipo. Más bien parecería una ciudad de la Toscana si no fuera por la extrema luz mediterránea y que el paisaje que la rodea es mucho más duro, más agreste, mucho menos amable. Morella está en el interior de Castellón, a unos 8o Kms de Vinaroz, tierra adentro. Para llegar hay que coger la autopista AP7 hasta la misma Vinaròs, y de allí ir hacia Morella, super bien indicado. Morella es una ciudad completamente desconocida del gran turismo, pero con atractivos suficientes como para ser todo un descubrimiento. De hecho todo el Maestrazgo esta lleno de lindos pueblos medievales, de paisajes naturales de ensueño y gente amable preparada para ofrecer a las familias todo lo que tienen. Y si hoy te recomendamos una ida a Morella, en este verano caluroso, es por una razón poderosa. Es con motivo de un acto impresionante que sólo podréis ver cada 6 años. Se trata de las fantásticas fiestas del Sexenio, que allí hacen en honor de la Virgen, y como un voto de pueblo. Antiquísimas, increibles, un acontecimiento que no os podéis perder. Suban a Morella a disfrutar de un retablo histórico, de los oficios y los gremios, los trajes de época, los rituales y ritos seculares del sexenio. En cada rincón de sus calles estrechas y empinadas encontrarán una escena que será todo un viaje en el tiempo. Podréis ver los bailes ante la basílica, llena de tesoros artísticos. Veréis cómo, a pesar de la terrible multitud, como la ciudad les dará la bienvenida. Se han habilitado diferentes parkings, hasta cinco, alrededor de la villa. Un servicio de bus les llevará al centro. Organización perfecta a pesar de la cantidad de público que habrá. Es natural. Sus hijos serán ya mayores cuando se repita esta oportunidad. En Morella tienen buenos hoteles, que estaran llenos, pero prueben. Nos gustan el Hotel del Pastor, donde también comeréis muy bien, o la Fonda Moreno, una apuesta segura, con muy buena cocina también. En cuanto a restaurantes y bares, la oferta es amplísima, nosotros recomendamos sin dudarlo Casa Roque. Menú y carta. Buena comida. Ambiente fastuoso a un precio muy arreglado. Fuera de la ciudad, en toda la comarca tenéis alojamientos encantadores. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. A unos 30 kms. de Morella. A unos distancia de 50 kms. está el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, todo y que no es barato. En Valderrobres del hotel El Salto. En Cinctorres hay una casa rural preciosa, El Faixero, junto a Morella. Hagan de la villa amurallada el centro de unas vacaciones con la excusa del sexenio. Muchas posibles excursiones familiares por el Maestrazgo: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja … y tanto otros. No os lo creeréis lo bonito que es todo esto. ¡Os esperamos en Morella por Sexenio!.

Una volta pel Maestrat


Aquestes cases de pedra, aquests carrers costeruts, medievals, únics, magnífics, son de Vallderoures. I les hem portat aquí, al nostre bloc, moltes vegades, perquè la zona s’ho mereix. Mereix una visita, un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per abanderat. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope… Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, estas calles empinadas, medievales, únicas, magníficas, son de Valderrobres. Y las hemos traído aquí, a nuestro blog, muchas veces, porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Los organos de Montoro


Si hi ha una zona desconeguda, despoblada, oblidada i perduda a Espanya, aquesta és, sense cap mena de dubte, la zona on estan situats els órganos de Montoro. Muntanya agreste, kilòmetres i kilòmetres de no res, cap poble, cap signe de vida humana. Només la carretera, que passat Ejulve, el poble dels saborosos pernils, serpenteja, puja i baixa, en la més absoluta soletat i desolació, fins arribar a Villarluengo, que és com dir, a la fi del món conegut. Terres dures, duríssimes, del Maestrat de Terol. I doncs, per quina raó us proposem una visita a aquest apartat racó?. Perquè tota la terra del naixement i curs alt del riu Guadalope és d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, maravelloses coves de cristall, el inaudit parc paleontológico de Galve, el naixement del riu Pitarque, Pitarque mateix o Villarluengo… I, en mig de tot, aquesta curiositat geològica, un punt curiós a peu de carretera. Els órganos de Montoro de Mezquita. Pareu-vos al mateix voral per admirar-los. Totèmics, com un ganivet de serra, alçant-se damunt el Guadalope que passa al seu peu. No són res. No tenen res més. Però si passeu per allà, si voleu visitar el Maestrat de Terol, penseu a incloure’ls en la vostra ruta. En acabar continueu cap a Pitarque, la joia amagada, a veure el poblet encantador i el riu que neix entre penyasegats. Continueu fins Villarluengo per veure com s’arremolina sobre la roca que el sustenta. Seguiu cap a Cantavieja, preciosa vila medieval. I, perquè no, Aliaga, o Galve, o els altres poblets d’aquesta terra oblidada dels deus i dels homes. I per dormir per aquests llocs a Molinos, per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny dels “Organos”, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Un destí que us agradarà!.

Si hay una zona desconocida, despoblada, olvidada y perdida en España, ésta es, sin lugar a dudas, la zona donde están situados los órganos de Montoro. Montaña agreste, kilómetros y kilómetros de nada, ningún pueblo, ningún signo de vida humana. Sólo la carretera, que pasado Ejulve, el pueblo de los sabrosos jamones, serpentea, sube y baja, en la más absoluta soledad y desolación, hasta llegar a Villarluengo, que es como decir, a la fin del mundo conocido. Tierras duras, durísimas, del Maestrazgo de Teruel. Y pues, ¿por qué razón os proponemos una visita a este apartado rincón?. Porque toda la tierra del nacimiento y curso alto del río Guadalope es de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, maravillosas cuevas de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, el nacimiento del río Pitarque, Pitarque mismo o Villarluengo … Y, en medio de todo, esta curiosidad geológica, un punto curioso a pie de carretera. Los organos de Montoro de Mezquita. Paren en el mismo arcén para admirarlos. Totémicos, como un cuchillo de sierra, alzándose sobre el Guadalope que pasa a su pie. No son nada. No tienen nada más. Pero si pasáis por allí, si queréis visitar el Maestrazgo de Teruel, pensad en incluirlos en su ruta. Al terminar continúen hacia Pitarque, la joya escondida, a ver el pueblecito encantador y el río que nace entre acantilados. Continúen hasta Villarluengo para ver cómo se arremolina sobre la roca que lo sustenta. Sigan hacia Cantavieja, preciosa villa medieval. Y, porqué no, Aliaga, o Galve, o los otros pueblos de esta tierra olvidada de los dioses y los hombres. Y para dormir por estos lugares en Molinos, por ejemplo, tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de los “Organos”, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. ¡Un destino que os gustará!.

Ejulve


Ejulve és Aragó. És Teruel, el Maestrat de Teruel. És terra ferma, dura, verge, veritable, potent i aspre. Autèntica. Ejulve son pernils. El poble fa olor a pernil serrà de Terol. Una delícia. Curats a 1.113 metres d’alçada, a l’aire sec, tallant, de la muntanya del Maestrazgo. Perquè Ejulve està en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sense contemplacions ni concesions, on corre la cabra, i niua el voltor. Llocs com el port de Majalinos, a 1.600 metros, el riu Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, els sabinars o la Hoya de los Villasecos, corprenen per la seva inmensa bellessa i desolació. Ejulve està situat al nord del Maestrat, no gaire lluny d’Alcanyís i Calanda, poble on s’arriba per la AP-7, fins Tarragona, i seguint cap a Alcanyís per Falset, Mora i Gandesa. D’Alcanyís es va per la nacional 211, la que porta a Teruel, fins arribar a la carretera A-1702 que s’agafa en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, en direcció Villarluengo. A banda del paisatge inaudit i llunar del poble, Ejulve te alguns monuments interessants, com ara l’ajuntament, del XVI, amb arcades, i alguns casals. També podeu anar a voltar les ribes del riu Guadalopillo, on veureu dos antics molins. L’església de Santa María la Mayor, del XVI també, te una portada plateresca, (a la foto). Evidentment heu de sortir del poble amb un pernil. Hi ha molts secadors d’aquest producte deliciós. Tampoc cal passar per alt els seus finíssims formatges de cabra. Us recomanem Ejulve però no per ell mateix, sinó com a porta d’entrada o de sortida en una ruta fabulosa, increible, per la zona del Maestrat.  Una comarca, fantàstica, molt diferent de tot el que heu vist. Una terra amb rius d’aigües netes, roques nues, vent potent i boscos resistents. De pobles amb sabor potent, on dinar costelles de xai de veritat i vi poderós. Remunteu la carretera d’Ejulve fins Pitarque, la joia amagada, una recondita, diminuta població del Maestrat de Terol, tocant a Villarluengo. Feu la caminada, llarga, fins el naixement del riu Pitarque, o banyeu-vos, sense esperar més, al primer gorg que trobeu. Aneu en direcció contrària, des d’Ejulve a Molinos, amb la cova de cristall, petita, bellíssima. Una visita al Maestrat o una ronda pel Baix Aragó, o pel Matarranya. A Ejulve només hi ha una petita fonda, un bar de poble, de menú senzill, que no serveix els diumenges. Però podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. O anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny d’Ejulve, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada.

Ejulve es Aragón. Es Teruel, el Maestrazgo de Teruel. Es tierra firme, dura, virgen, verdadera, potente y áspera. Auténtica. Ejulve son jamones. El pueblo huele a jamón serrano de Teruel. Una delicia. Curados a 1113 metros de altura, al aire seco, cortante, de la montaña del Maestrazgo. Porque Ejulve está en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sin contemplaciones ni concesiones, donde corre la cabra, y anida el buitre. Lugares como el puerto de Majalinos, a 1.600 metros, el río Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, los sabinares o la Hoya de los Villasecos, cautivan por su inmensa belleza y desolación. Ejulve está situado al norte del Maestrazgo, no muy lejos de Alcañiz y Calanda, pueblo donde se llega por la AP-7, hasta Tarragona, y siguiendo hacia Alcañiz por Falset, Mora y Gandesa. De Alcañiz se va por la nacional 211, la que lleva a Teruel, hasta llegar a la carretera A-1702 que se toma en el cruce donde está la Venta de la Pintada, en dirección Villarluengo. Aparte del paisaje inaudito y lunar del pueblo, Ejulve tiene algunos monumentos interesantes, como el ayuntamiento, del XVI, con arcadas, y algunas casonas. También se puede ir a recorrer las orillas del río Guadalopillo, donde veréis dos antiguos molinos. La iglesia de Santa María la Mayor, del XVI también, tiene una portada plateresca, (en la foto). Evidentemente deben salir del pueblo con un jamón. Hay muchos secadores de este producto delicioso. Tampoco hay que pasar por alto sus finísimos quesos de cabra. Les recomendamos Ejulve, pero no por sí mismo, sino como puerta de entrada o de salida en una ruta fabulosa, increíble, por la zona del Maestrazgo. Una comarca, fantástica, muy diferente de todo lo que habéis visto. Una tierra con ríos de aguas limpias, rocas desnudas, viento potente y bosques resistentes. De pueblos con sabor pleno, donde comer costillas de cordero de verdad y vino poderoso. Remontad la carretera de Ejulve hasta Pitarque, la joya escondida, una recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel, junto a Villarluengo. Hagan la caminata, larga, hasta el nacimiento del río Pitarque, o báñense, sin esperar más, en la primera poza que encuentren. Vayan en dirección contraria, desde Ejulve en Molinos, con su cueva de cristal, pequeña, bellísima. Una visita al Maestrazgo o una ronda por el Bajo Aragón, o por Matarraña. En Ejulve sólo hay una pequeña fonda, un bar de pueblo, de menú sencillo, que no sirve los domingos. Pero pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. O ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de Ejulve, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada.

Pitarque


Pitarque és una amagada, recondita, diminuta població del Maestrat de Terol. Si ja aquesta comarca natural, duríssima, bellíssima, és una desconeguda integral, Pitarque és el summum del desconeixement. S’han de tenir moltes ganes per arribar al poble. Ganes de trobar-lo, ganes de conduir, ganes d’aventura familiar. Però la recompensa és bona. En un entorn natural perfectament preservat, inauditament conservat, inmaculat, en una vall petita, s’alça el poblet. Quatre cases de toba. Quatre carrers costeruts i polsosos. Una estampa treta dels segles passats, ancorada en el temps. I malgrat tot, malgrat el que costa arribar-hi, malgrat el destartalament general del lloc, malgrat l’absència notòria del més bàsic dels serveis, malgrat la carretera, malgrat les carreteres infames, que hi porten, us recomanem vivament una excursió a Pitarque. Per ell sol val el viatge. Si hi afegim una volta pel Maestrat, llavors val unes vacances. El principal atractiu de la zona és el naixement del riu Pitarque, a la foto. El Pitarque neix en una surgència kàrstica de primer ordre, en un entorn natural esplèndit, en un canyó de pedra calcària increible. Cal anar-hi a peu. El cotxe s’ha de deixar al poble. Són 4,7 kms. de caminata, una hora llarga. Una sortida per aventurers familiars, ja ho hem dit. Baixeu al riu, i seguiu les indicacions. Sense pèrdua. Els primers dos kilòmetres són en una vall oberta i riallera, amb el riu saltant entre pedres, hortes i arbredes. En trobar l’ermita de la verge de la Peña el paisatge comença a variar. Ens endinsem en un congost i el riu omple gorgs d’aigües netes, cristal·línes, que conviden al bany i la capbusada. El naixement és espectacular, tot i que la millor època de l’any és a finals de primavera i inicis d’estiu, quan més aigua brolla. L’hivern és fred, i l’estiu molt caloròs. Per fer cap a Pitarque, des de Barcelona, teniu dues grans opcions. Anar fins a Tarragona per la AP-7, i d’allà a Alcanyís, via Reus, Falset i Gandesa per la nacional 420 i 232. D’Alcanyís seguir la nacional 211 camí de Terol, i passat Alcorisa, en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, prendre la direcció d’Ejulve, el poble dels pernils, i continuar cap a Cantavieja. Desolació pura. No us espanteu!. Penseu que tot el Maestrat de Terol sencer te només 3700 habitants. Passareu davant els Òrgans de Montoro, una curiositat natural. Veureu  les restes derruïdes de Hostal de La Trucha. Llavors, atenció!. A mà dreta, ben indicat, la carretera d’accés a Pitarque. Des de l’inici és impresionant. Congostos i valls es succeeixen durant els 4 kms. escassos fins el poble. Una altra ruta possible és anar per l’AP-7 fins Vinarós, d’allà a Morella, i de Morella a Cantavieja. Desde aquesta població cal pujar en direcció Fortanete i, abans d’arribar-hi, desviar-se cap a Ejulve i Villarluengo. Passada aquesta darrera localitat, baixareu cap al riu ràpidament i veureu la desviació a mà esquerra. A Pitarque hi ha llocs, humils, senzills, on menjar i dormir. La Fonda de Pitarque, a la plaça del poble, per exemple. També boniques cases rurals, com Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Us recomanem aquesta sortida maravellosa, entretinguda, natural, rural, ideal per famílies. Una ruta sense desnivell, al costat del riu Guadalope i del Pitarque. Si voleu passar uns dies de natura en entorns bellíssims, descobriu el Maestrat de Terol: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchon. Tots pobles magnífics a pocs kms. de Pitarque. Si voleu dormir a la zona en un hotel de campanetes, aneu al Balfagón, a Cantavieja. Impossible de descriure les encantadores habitacions familiars d’aquest hotel fabulós. Bona taula, molt cuidada. El Maestrat més amagat us espera!.

Pitarque es una escondida, recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel. Si  esta comarca natural, durísima, bellísima, es una desconocida integral, Pitarque es el summum del desconocimiento. Se deben tener muchas ganas para llegar al pueblo. Ganas de encontrarlo, ganas de conducir, ganas de aventura familiar. Pero la recompensa es buena. En un entorno natural perfectamente preservado, inauditamente conservado, inmaculado, en un valle pequeño, se alza el pueblo. Cuatro casas de toba. Cuatro calles empinadas y polvorientas. Una estampa sacada de los siglos pasados, anclada en el tiempo. Y sin embargo, a pesar de lo que cuesta llegar, a pesar del destartalamiento general del lugar, pese a la ausencia notoria del más básico de los servicios, a pesar de la carretera, a pesar de las carreteras infames, que hasta allí llevan, les recomendamos vivamente una excursión a Pitarque.  Si añadimos una vuelta por el Maestrazgo, entonces vale por unas vacaciones. El principal atractivo de la zona es el nacimiento del río Pitarque, en la foto. El Pitarque nace en una surgencia kárstica de primer orden, en un entorno natural espléndido, en un cañón de piedra caliza increíble. Hay que ir a pie. El coche se debe dejar en el pueblo. Son 4,7 kms. de caminata, una hora larga. Una salida para aventureros familiares, ya lo hemos dicho. Bajen al río, y sigan las indicaciones. Sin pérdida posible. Los primeros dos kilómetros son en un valle abierto y risueño, con el río saltando entre piedras, huertas y arboledas. Al encontrar la ermita de la virgen de la Peña el paisaje empieza a variar. Nos adentramos en un desfiladero y el río se llena pozas de aguas limpias, cristalinas, que invitan al baño.  El nacimiento es espectacular, aunque la mejor época del año es a finales de primavera e inicios de verano, cuando más agua brota. El invierno es frío, y el verano muy caluroso. Para ir, desde Barcelona, ​​tienen dos grandes opciones. Ir hasta Tarragona por la AP-7, y de allí a Alcañiz, vía Reus, Falset y Gandesa por la nacional 420 y 232. De Alcañiz hay que seguir la nacional 211 camino de Teruel, y pasado Alcorisa, en el cruce donde está la Venta de la Pintada, tomar la dirección de Ejulve, el pueblo de los jamones, y continuar hacia Cantavieja. Desolación pura. ¡No os asustéis!. Pensad que todo el Maestrazgo de Teruel entero tiene sólo 3.700 habitantes. Pasareis ante los Órganos de Montoro, una curiosidad natural. Veréis los restos derruidos de Hostal de La Trucha. Entonces, ¡atención!. A mano derecha, bien indicada, la carretera de acceso a Pitarque. Desde el inicio es impresionante. Desfiladeros y valles se suceden durante los 4 kms. escasos, hasta el pueblo. Otra ruta posible es ir por la AP-7 hasta Vinaroz, de allí a Morella, y de Morella a Cantavieja. Desde esta población hay que subir en dirección Fortanete y, antes de llegar, desviarse hacia Ejulve y Villarluengo. Pasada esta última localidad, bajaréis hacia el río rápidamente y veréis el desvío a mano izquierda. En Pitarque hay lugares, humildes, sencillos, donde comer y dormir. La Fonda de Pitarque, en la plaza del pueblo, por ejemplo. También bonitas casas rurales, como Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Les recomendamos esta salida maravillosa, entretenida, natural, rural, ideal para familias. Una ruta sin desnivel, junto al río Guadalope y del Pitarque. Si quieres pasar unos días de naturaleza en entornos bellísimos, descubrid el Maestrazgo de Teruel: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchón. Todos pueblos magníficos a pocos kms. de Pitarque. Para dormir en la zona en un hotel de campanillas, vayan al Balfagón, en Cantavieja. Imposible de describir las encantadoras habitaciones familiares de este hotel fabuloso. Buena mesa, muy cuidada.

La Iglesuela del Cid


La Iglesuela del Cid és un poblet medieval bellíssim, esplèndidament conservat, amb palaus que ja voldrien algunes ciutats de la Toscana italiana, amb carrers que conviden al passeig i d’un tipisme arrebatador. Amb això podríem acabar, però tot just hem començat. De fet no hi ha racó desperdiciat a la Iglesuela. L’església és molt bonica, està en una plaça increible, amb arcades, una llotja i un palau inmens que és una Hospederia de Aragón, que caldrà tenir en compte a l’hora de cercar allotjaments amb encant, o un bon restaurant. Tot el casc antic està amurallat i el petit barranc amb horts que tanca el poble pel darrera sembla tret d’una illa mediterrània, de Corfú, o de Menorca. Tanques de pedra, cal i llum. I encara podem dir-ne més maravelles. Si us agrada el pernil esteu de sort. A la Iglesuela n’assequen amb denominació d’orígen Terol. Pernil boníssim, curat amb cura. Botigues arreu del poble, fabricants de pernils, us n’oferiran, de tota mena, classe i preu. Podreu triar i remenar. Tot i que la Iglesuela podría ser molt bé una destinació familiar per ella mateixa, sense necessitat de cap altre destinació, aquest aixerit poblet no està sol a la seva zona. Teniu a tocar Cantavieja, una altra vila medieval i renaixentista esplèndida, i també la desconeguda Mosqueruela, en plena serrania, que conserva tota la màgia feudal, tal qual. Per arribar-hi passareu per Ares del Maestre, amb el seu castell templer, hospitaler i calatrau, dalt del seu espoló de roca, amb les cases amuntegades, de foto!. Propers teniu la increible ciutat amurallada de Morella, i desenes de pobles, poblets i espais naturals que cal veure. Ara si que no ens ha quedat res per dir de la Iglesuela. Gaudiu-la!. Arribareu al poble des de Barcelona si aneu per la AP7 fins Vinarós, i agafeu allà la carretera N-232, que va a Morella. De Morella cal pendre la CV-125 per Cinctorres i el Portell fins la Iglesuela. També possible per Sant Mateu del Maestrat i Albocàsser fins pendre la CV-15 per Ares i Vilafranca del Cid. Com veieu això us permet una ruta circular, molt bonica. Per dinar, a més de l’Hospederia, teniu la popular Casa Amada, al carrer Fuentenueva, 10, tel: 964.44.33.73. Per dormir hi ha cases rurals boniques, com La Antigua Botiga, al carrer Major, 22, Mòbil: 605.90.26.73. Si el que trobeu a la Iglesuela no us fa el pes, o si ens voleu fer cas a nosaltres, allotjeu-vos a  l’Hotel Balfagón. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A pocs kms. de la Iglesuela, un lloc on dormir i menjar molt bé en aquesta ruta pel Maestrat.  Una comarca única, fantàstica, diferent, que no podem deixar de visitar amb els nostres fills i filles. Una terra amb rius d’aigües netes, vent i boscos, pobles amb sabor, costelles de xai de veritat i verdures de l’hort. Un destí molt interessant!

La Iglesuela del Cid es un pueblecito medieval bellísimo, espléndidamente conservado, con palacios que ya quisieran algunas ciudades de la Toscana italiana, con calles que invitan al paseo y de un tipismo arrebatador. Con ello podríamos acabar, pero apenas hemos empezado. De hecho no hay rincón desperdiciado en la Iglesuela. La iglesia es muy bonita, está en una plaza increible, con arcadas, una lonja y un palacio inmenso que es una Hospedería de Aragón, que habrá que tener en cuenta a la hora de buscar alojamientos con encanto, o un buen restaurante. Todo el casco antiguo está amurallado y el pequeño barranco con huertos que cierra el pueblo por detrás parece sacado de una isla mediterránea, de Corfú, o de Menorca. Vallas de piedra, cal y luz. Y todavía podemos decir más maravillas. Si os gusta el jamón estáis de suerte. En la Iglesuela secan unos con denominación de origen Teruel. Jamón buenísimo, curado con cuidado. Tiendas en todo el pueblo, fabricantes de jamones, les ofrecerán jamones de todo tipo, clase y precio. Podrán elegir y decidir. Aunque la Iglesuela podría ser muy bien un destino familiar por sí misma, sin necesidad de ningún otro destino, este bello pueblo no está solo en su zona. Tiene cerca Cantavieja, otra villa medieval y renacentista espléndida, y también la desconocida Mosqueruela, en plena serranía, que conserva toda la magia feudal, tal cual. Para llegar pasaréis por Ares del Maestre, con su castillo templario, hospitalario y calatravo en lo alto de su espolón de roca, con las casas apiñadas. ¡De foto!. Próxima tienen la increíble ciudad amurallada de Morella, y decenas de pueblos, aldeas y espacios naturales que hay que ver. Ahora si que no nos ha quedado nada por decir de la Iglesuela. ¡Disfrútadla!. Llegarán al pueblo desde Barcelona si van por la AP7 hasta Vinaróz, y toman allí la carretera N-232, que va a Morella. De Morella hay tomar la CV-125 para Cinctorres y Portell hasta la Iglesuela. También posible por San Mateo del Maestrazgo y Albocàsser hasta tomar la CV-15 por Ares y Vilafranca del Cid. Como veis esto le permite una ruta circular, muy bonita. Para comer, además de la Hospedería, tienen la popular Casa Amada, en la calle Fuentenueva, 10, tel: 964.44.33.73. Para dormir hay casas rurales bonitas, como La Antigua Tienda, en la calle Mayor, 22, Móvil: 605.90.26.73. Si lo que encuentra en la Iglesuela no les llena, o si nos quiere hacer caso a nosotros, alojense en el Hotel Balfagón. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. A pocos kms. de la Iglesuela, un lugar donde dormir y comer muy bien en esta ruta por Maestrazgo. Una comarca única, fantástica, diferente, que no podemos dejar de visitar con nuestros hijos e hijas. Una tierra con ríos de aguas limpias, viento y bosques, pueblos con sabor, costillas de cordero de verdad y verduras del huerto.

Grutes de Cristall


Molinos és un bonic poblet que trobareu si aneu de Barcelona a Terol per la carretera nacional 420. Està a uns 40 kms. d’Alcanyís, passat Calanda i Alcorisa. Un kilòmetre més enllà d’aquesta darrera localitat surt la desviació cap a Berge i Molinos. A poca distància del poble, per una molt ben acondicionada carretera, arribareu fins les grutes de cristall, unes coves kàrstiques, petites, però bellíssimes, com un petir joier. Tenen la particularitat de ser d’un carbonat càlcic blanc, puríssim, lluent com el vidre. També d’estar vives, amb les estalacmites i estalactites gotejant encara. No son gaire llarges, ni gaire profundes, però si molt, i molt, espectaculars, sobretot el pou helicoidal que passa de les sales superiors a la de sota. Obertes tot el dia, en horari partit de matí i tarda, us les recomanem vivament en el decurs d’una sortida familiar a Terol. Servei de bar a l’entrada, i bon aparcament. Podeu parar-vos-hi en el transcurs d’una sortida a Terol per veure dinosaures, disfrutar de l’entorn natural únic o per admirar el seu mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrat o en una ronda pel Baix Aragó. Molt properes al Matarranya. Molinos poble també mereix una detinguda ronda. Una església gòtica interessant, un museu que complementa la visió de la cova, uns carrers i places molt bonics, i una sorprenent gorja, al mig del poble, que us deixarà segur bocabadats. Podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. També un alberg i dos o tres cases rurals molt boniques. Referències a la web del poble. Podeu dinar a l’Hostal, bon menú, o anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran i us mimaran els seus propietaris, mentre aguantin el ritme. Dinars a la carta, personalitzats, a tota hora, en un ambient distés i amigable. Una descoberta. Molt senzill, molt rústic, però molt agradable. Taules a la plaça, arran de font, o dins, fresquetes. Amanides, racions, tapes. Menjar casolà, de primera mà. Us el recomanem de tot cor. Bon aparcament públic municipal, al centre de la vila. Molinos us encantarà!

Molinos es un bonito pueblo que encontraréis si vais de Barcelona hasta Teruel por la carretera nacional 420. Está a unos 40 kms. de Alcañiz, pasado Calanda y Alcorisa. Un kilómetro más allá de esta última localidad sale la desviación hacia Berge y Molinos. A poca distancia del pueblo, por una muy bien acondicionada carretera, llegaréis hasta las grutas de cristal, unas cuevas kársticas, pequeñas, pero bellísimas. Tienen la particularidad de ser de un carbonato cálcico blanco, purísimo, reluciente como el cristal. También de estar vivas, con las estalacmitas y estalactitas goteando todavía. No son muy largas, ni muy profundas, pero si muy espectaculares, sobre todo el pozo helicoidal que pasa de las salas superiores a las de abajo. Abiertas todo el día, en horario partido de mañana y tarde, os las recomendamos vivamente. Servicio de bar y aparcamiento en la misma cueva. Podeis ir en el transcurso de una salida familiar en Teruel, para ver dinosaurios, disfrutar del entorno natural único o para admirar su mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrazgo o en una ronda por Bajo Aragón. Muy cercanas al Matarraña. Molinos pueblo también merece una detenida ronda. Una iglesia gótica interesante, un museo que complementa la visión de la cueva, unas calles y plazas muy bonitos, y una sorprendente garganta, en medio del pueblo, que os dejará seguro boquiabiertos. Pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. También hay un albergue y dos o tres casas rurales muy bonitas. Referencias en la web del pueblo. Pueden comer en el Hostal, buen menú, o ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán y les mimaran sus propietarios, mientras aguanten el ritmo. Comidas a la carta, personalizadas, en todo momento, en un ambiente distendido y amigable. Un descubrimiento. Muy sencillo, muy rústico, pero muy agradable. Hay mesas en la plaza, junto a la fuente, o dentro, fresquitas. Ensaladas, raciones, tapas. Comida casera, de primera mano. Os lo recomendamos de todo corazón. Buen aparcamiento público municipal, en el centro de la villa.

Domus templi


A la web “Domus Templi” us proposen una ruta que nosaltres hem ja fet i gaudit. Si bé no tota sencera, ni de cop, sí a trams. De fet, fer-la sencera pot ser una bona aventura per a famílies amb infants, i un bon objectiu per un pont o petites vacances. Fer-la a trams, pot donar orígen a una série de caps de setmana molt interessants, divertits i culturals al mateix temps. Començarem la ruta a Monzón. Ens agrada aquesta ciutat aragonesa, sitauda al costat del riu Cinca, un riu poderós, que imprimeix caràcter. La vila està dominada pel seu castell, una ferrenya construcció de totxo, més bonic per dins que per fora.  El castell on va ser educat Jaume I és una potent fortalessa templera. No hi pugeu amb el cotxe. Hi ha molt mal aparcament. Monzón és una vila gran, moderna, que no te grans atractius turístics, però amb un casc antic típic, una gran catedral romànico-gòtica i algunes esglèsies i palaus. Arribareu a Monzón anant per l’autovia de Lleida, fins aquesta ciutat, i prenent la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en direcció Osca. També possible per la AP-2 fins a Fraga, i d’allà, per l’A-1234 fins Monzón. A la vila menjareu i dormireu molt bé, a l’Hotel H-conencanto per exemple. Més senzillet és l’Hostal Venecia. Acollidora i diferent és la Casa de Gloria.

Seguirem la ruta cap a Lleida, desfén el camí. La capital del Segre ens ofereix tota mena d’atraccions turístiques, molt bons hotels, i serveis d’una veritable capital. Aquí teniu un castell templer molt amagat, desconegut i poc visitat. Es tracta del castell de Gardeny, que trobareu dalt del turó del mateix nom. Fàcil aparcament. Hi ha visites guiades, i moltes activitats pels infants al llarg de l’any. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art a pilons. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants de campanetes. Per butxaques molt fortes la Finca Prats a les afores. Nosaltres dormim sempre a l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit. Per dinar us recomanarem dos bons llocs: el restaurant Piñana, on hem menjat molt bé, i molt bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. :  973.26.61.55.

Deixem el Segre per buscar l’Ebre, anat per la carretera C-12 cap a Flix i Mora d’Ebre. És la part més dura, isolada i bonica de la ruta, travessant les comarques seques del centre de Catalunya, d’una bellessa estranya i inhòspita. Un xic més avall de Mora, al costat del gran Ebre, vigilant dalt d’una muntanya que domina el pas del riu, us espera la joia de Miravet i el seu castell templer. Una fortalessa veritablement impressionant. Podeu arribar-hi en cotxe. Visiteu el castell, però no oblideu el poble, ni l’Ebre. Us recomanem passar a l’altra banda del riu mitjançant el pas de barca. Tota una aventura selvàtica pels nens i pel cotxe. A Miravet podeu dinar al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Més baratet és el Pizzo, al Casal. També podeu fer una excursó a la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions. A Arnes hi ha un Vilar Rural, una mena d’allotjament ideal per famílies.

Seguirem després, Ebre avall, fins Tortosa. Podeu parar a Benifallet per veure l’extraordinària Cova de les Maravelles. La capital de l’Ebre ofereix al viatger familiar múltiples al·licients. El seu castell de la Suda, que fou musulmà, cristià, templer…  avui és un parador. Enfileu-vos-hi, trobareu bon aparcament, per veure les teulades de la ciutat. El barri antic amb la fabulosa catedral, els palaus i convents, és preciós. Aqui podeu dormir al propi castell, al Parador. Nosaltres, però preferim l’Hotel Corona

Abans de continuar la ruta templera, si fossem vosaltres, perdríem una mica del nostre temps fent un volt pel delta de l’Ebre. Un paisatge, una terra, un món, una gent, que val una llarga deturada. Visiteu els centres d’interpretació, els pobles, les llacunes. Passejeu en barca per la desembocadura. Gaudiu de les platges, dels espais infinits. Seguidament, recorrent el mar, el nostre Mediterrà, feu cap a la darrera etapa. Aneu fins Penyíscola, la ciutat dins el mar. El impactant castell domina l’horitzó. És una fortalessa marina, una ciutat fortalessa marina. No tenim paraules per descriure la maravella de Penyíscola. Malgrat els edificis, malgrat el turisme. Un poblet medieval i mariner, encantador. Unes platges familiars, una llum excepcional. A Penyíscola hi ha tants hotels que preferim que el triueu.

Acabarem per dir-vos que la ruta, de fet, nosaltres no l’acabaríem pas aquí.  Si encara teniu dies i ganes de veure templers i terres ben boniques, cal remuntar fins el Maestrat. Cal anar de Penyíscola a Morella, amb el seu fabulós castell. Tota la ciutat és una preciositat. I arribar-se fins Cantavieja o Ares del Maestre. I de tornada a casa baixar fins Vallderoures, amb un altre castell de somni. I veure la casa de la comanda de La Fresneda. No us penedireu. Us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Vinga, els templers reviuen!.

En la web “Domus Templi”  proponen una ruta que nosotros hemos hecho, si bien no toda entera y de golpe, sino en tramos. De hecho, hacerla entera puede ser una buena aventura para familias con niños, y un buen objetivo para un puente o pequeñas vacaciones. Hacerla a tramos, puede dar origen a una serie de fines de semana muy interesantes, divertidos y culturales al mismo tiempo. Empezaremos la ruta en Monzón. Nos gusta esta ciudad aragonesa, situada junto al río Cinca, un río poderoso, que imprime carácter. La villa está dominada por su castillo, una adusta construcción de ladrillo, más bonito por dentro que por fuera. El castillo donde fue educado Jaume I es una potente fortaleza templaria. No subais con el coche. Hay muy mal aparcamiento. Monzón es una villa grande, moderna que no tiene grandes atractivos turísticos, pero con un casco antiguo típico, una gran catedral románico-gótica y algunas iglesias y palacios. Llegarán a Monzón yendo por la autovía de Lleida, hasta esta ciudad, y tomando la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en dirección Huesca. También es posible ir por la AP-2 hasta Fraga, y de allí, por la A-1234 hasta Monzón. En la villa se puede comer y dormir muy bien, en el Hotel H-conencanto por ejemplo. Más sencillito es el Hostal Venecia. Acogedora y diferente es la Casa de Gloria.

Seguiremos la ruta hacia Lleida, desandando el camino. La capital del Segre nos ofrece todo tipo de atracciones turísticas, muy buenos hoteles, y servicios de una verdadera capital. Aquí tenéis un castillo templario muy escondido, desconocido y poco visitado. Se trata del castillo de Gardeny, que encontraréis en la colina del mismo nombre. Fácil aparcamiento. Hay visitas guiadas, y muchas actividades para los niños a lo largo del año. Infórmense en la web de la oficina de turismo. En Lleida podéis ver también la Seu Vella, imponente en lo alto de su colina, y la maravilla del Museo Diocesano, con arte a montones. En Lleida, para comer y dormir os recomendaremos algunos hoteles y restaurantes de campanillas. Para bolsillos muy fuertes la Finca Prats en las afueras. Nosotros dormimos siempre en el Hotel AC, un buen lugar, con atenciones a las familias. En la carretera de Huesca, justo en el km. 2.5, está Casa Nastasi, un restaurante afamado y un complejo hotelero con SPA. También tienen un establecimiento de la cadena Zenit Hoteles, y otro de la cadena NH hoteles donde también hemos dormido. Para comer os recomendamos dos buenos lugares: el restaurante Piñana, donde hemos comido muy bien, y muy bien de precio, y las buenas pizzas y pastas de la pizzería Aggio, en la calle de los Templarios, 3. Tel. : 973.26.61.55.

Dejamos el Segre para buscar el Ebro, por la carretera C-12 hacia Flix y Mora d’Ebre. Es la parte más dura, aislada y bonita de la ruta, atravesando las comarcas secas del centro de Cataluña, de una belleza extraña e inhóspita. Un poco más abajo de Mora, junto al gran Ebro, vigilandolo desde lo más alto de una montaña que domina el paso del río, les espera la fastuosidad de Miravet y su castillo templario. Una fortaleza verdaderamente impresionante. Pueden llegar en coche. Visiten el castillo, pero no olviden el pueblo, ni el Ebro. Les recomendamos pasar al otro lado del río mediante el paso de barca. Toda una aventura selvática para los niños y el coche. En Miravet se puede comer en el restaurante “El molí de Xim”, de alta gastronomía. Más barato es el Pizzo, el Casal. También pueden hacer una excursión por la zona de la Terra Alta, los Puertos de Beceite, Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones. En Arnes hay un Vilar Rural, un alojamiento ideal para familias.

Seguiremos después, Ebro abajo, hasta Tortosa. Pueden parar a Benifallet para ver la extraordinaria Cueva de las Maravillas. La capital del Ebro ofrece al viajero múltiples alicientes. Su castillo de la Suda, que fue musulmán, cristiano, templario… és hoy es un parador. Subid hasta ella, hay buen aparcamiento, para ver los tejados de la ciudad. El barrio antiguo con la fabulosa catedral, los palacios y conventos, es precioso. Aquí podéis dormir en el propio castillo, en el Parador. Nosotros preferimos el Hotel Corona.

Antes de continuar la ruta templaria, nosotros nos perderíamos dando una vuelta por el delta del Ebro. Un paisaje, una tierra, un mundo, una gente, que vale una larga y detenida visita. Llegaros hasta los centros de interpretación, los pueblos, las lagunas. Paseen en barco por la desembocadura. Disfruten de las playas, de los espacios infinitos. Seguidamente, recorriendo el mar, nuestro azul Mediterráneo, buscad la última etapa. Id hasta Peñíscola, la ciudad en el mar. El impactante castillo domina el horizonte. Es una fortaleza marina, una ciudad fortaleza marina. No tenemos palabras perc describir la maravilla de Peñíscola. A pesar de los edificios, a pesar del turismo. Un pueblo medieval y marinero, encantador. Unas playas familiares, una luz excepcional. En Peñíscola hay tantos hoteles que preferimos que mireis en la web de turismo.

Acabaremos para deciros que la ruta, nosotros, no la acabaríamos aquí. Si todavía tienen días y ganas de ver templarios y tierras bien bonitas, hay que remontarse hasta el Maestrazgo. Hay que ir de Peñíscola hasta Morella, con su fabuloso castillo. Toda la ciudad es una preciosidad. Y llegarse hasta Cantavieja o Ares del Maestre. Y de vuelta a casa bajar hasta Valderrobres, con otro castillo de ensueño. Y ver la casa de la encomienda de La Fresneda. No os arrepentiréis. Les recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan.

Ares del Maestrat


ares

Ares del Maestre ens rep encimbellat dalt d’un inexpugnable tascó. El castell el corona i el poble s’hi arreplega creant una imatge única. Ares ha conservat tot el sabor dels pobles aturats en el temps. És un plaer pels sentits. A més és a la porta del Maestrat, una comarca també única, que no podem deixar de visitar amb els nostres fills. Allà coneixeran com vivia la gent fa molts anys. Sabran què és un riu d’aigües netes, que és el vent i quin sabor tenen les costelles de xai i les verdures. Podeu començar la ruta per Ares. Arribeu-hi des de Barcelona per l’autopista AP-7  fins Alcanar o Vinaròs.  D’allà anirem fins Sant Mateu, poble gran i de serveis que mereix una parada. Seguirem cap a Albocàsser i des d’allí, pujarem cap a Ares del Maestre, per la carretera local que va a Cantavieja. Seguim una ampla rambla, on hi ha coves prehistòriques amb pintures llevantines. Un cop arribem a Ares podrem disfrutar dels seus carrers medievals, les cases, les vistes i gastar mig rodet. Si disposeu de més dies, feu una ruta seguint fins La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel i Morella. Tots aquests llocs són excepcionals, molt bonics, molt diferents de tot el que coneixeu. La terra és aspra, rotunda, salvatge. La gent franca i acollidora. Els hotels i restaurants us ofereixen quantitat, massa de vegades, i qualitat de serveis i de menjar. En aquesta comarca us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També podeu fer base a Penyíscola, en un dels grans hotels o apartaments, molt econòmics fora de temporada. O bé a Morella, que també té bons hotels, com ara el Palau dels Osset, al Forcall, un hotel situat en un autèntic castell-palau medieval. Veieu-los a la seva web.

Ares del Maestre nos recibe encumbrado sobre su inexpugnable peña. El castillo la corona y el pueblo se recoge a sus pies creando una imagen única. Ares ha conservado todo el sabor de los pueblos parados en el tiempo. Es un placer para los sentidos. Además es la puerta del Maestrazgo una comarca también única, que no podemos dejar de visitar con nuestros hijos. Allí conocerán cómo vivía la gente hace muchos años. Sabrán qué es un río de aguas limpias, que es el viento y qué sabor tienen las costillas de cordero y las verduras. Puede comenzar la ruta por Ares. Llegue a él desde Barcelona por la autopista AP-7 hasta Alcanar o Vinaroz. De allí iremos hasta San Mateo, pueblo grande y de servicios que merece una parada. Seguiremos hacia Albocacer y desde allí, subiremos hacia Ares del Maestre, por la carretera local que va a Cantavieja. Seguimos una ancha rambla, donde hay cuevas prehistóricas con pinturas levantinas. Una vez llegamos a Ares podremos disfrutar de sus calles medievales, las casas, las vistas y gastar medio carrete. Si dispone de más días, haga una ruta siguiendo hasta La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel y Morella. Todos estos lugares son excepcionales, muy bonitos, muy diferentes de todo lo que conoce. La tierra es áspera, rotunda, salvaje. La gente franca y acogedora. Los hoteles y restaurantes ofrecen cantidad, demasiado a veces, y calidad de servicios y de comida. En esta comarca le recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También puede tomar como base  Peñíscola, y alojarse en uno de los grandes hoteles o apartamentos, muy económicos fuera de temporada. O bien en Morella, que también tiene buenos hoteles, como el Palau dels Osset, en el Forcall, un hotel situado en un auténtico castillo-palacio medieval. Vea su web.

Cantavieja


cantavieja

Cantavieja està allà dalt, sola, en mig d’un paisatge salvatge i verge, lluny de tot arreu. És com una dama orgullosa, altre temps poderosa, que ara prefereix la solitud a vendre’s per quatre diners. Conserva magnífics monuments, carrers medievals. L’envolten boscos i rius intocats, allunyats del turisme de masses. És la reina del maestrat. Està al centre d’aquesta magnífica i desconeguda comarca. Podeu arribar-hi des de Barcelona per Morella, per després seguir cap al Forcall i Mirambel. Són 200 Kms. llargs. Però si hi aneu un pont o cap de setmana podreu gaudir d’una ruta per les serres i pobles veïns: Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Pau, silenci, natura, aire… Dormiu i mengeu a l’hotel Balfagón. Una troballa. Com a casa, o millor. Tracte familiar, menjar abundant, generòs. Ideal per famílies. Alucinareu!.

Cantavieja está allá arriba, sola, en medio de un paisaje salvaje y virgen, lejos de todas partes. Es como una dama orgullosa, otro tiempo poderosa, que ahora prefiere la soledad a venderse por cuatro duros. Conserva magníficos monumentos, calles medievales. La rodean bosques y ríos intocados, alejados del turismo de masas. Es la reina del Maestrazgo. Está en el centro de esta magnífica y desconocida comarca. Se puede llegar desde Barcelona por Morella, para después seguir hacia el Forcall y Mirambel. Son 200 Kms.. largos. Pero si se va en un puente o fin de semana se podrá disfrutar de una ruta por las sierras y pueblos vecinos: Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Paz, silencio, naturaleza, aire … Dormir y comer en el hotel Balfagón. Un hallazgo. Como en casa, o mejor. Trato familiar, comida abundante, generoso. Ideal para familias. Alucinareis.

Mirambel


mirambel

Mirambel és un poble preciòs d’una comarca preciosa i sense desperdici: el Maestrat. El Maestrat és una comarca desconeguda on el viatger es sentirà com un explorador. Maravelles en estat original, paisatges sense contaminació, turisme en estat pur. Tota la comarca mereix una visita, uns dies de pont o unes vacances en família: Morella, la capital, Cantavieja, ares, La Iglesuela, Forcall, Zorita… Avui parlem de Mirambel, una petita joia. Conserva encara les muralles, i la porta d’entrada, la de les Monges, (a la foto). També el castell, els carrers medievals i l’aire del pas dels segles. Mirambel sap que és bonica i es deixa veure. Passejeu pels seus racons i descobriu portals, dovelles, finestres, palaus i esglèsies. I després, seguiu vagant pel Maestrat, sense ruta i sense presses. La millor manera d’arribar és per l’autopista AP-7 fins Vinaròs, uns 180 Kms de Barcelona. Un cop allà preneu la carretera fins Morella (80 Km), i ja estareu al Maestrat. De Morella al Forcall i, després a Mirambel, uns 18 Km. Podeu seguir fins Cantavieja, la Iglesuela i Ares del Maestre, uns 40 km més, i acabar sortint a Sant Mateu i Vinaròs de nou. Una ruta complerta. Per dormir i menjar us recomanem l’Hostal Guimerá. C/ Agustín Pastor, 28. Tfn: 964178269. És només un hostal d’una estrella, però net i molt familiar.

Mirambel es un pueblo PRECIOSO de una comarca preciosa y sin desperdicio: el Maestrazgo. El Maestrazgo es una comarca desconocida donde el viajero se sentirá como un explorador. Maravillas en estado original, paisajes sin contaminación, turismo en estado puro. Toda la comarca merece una visita, unos días de puente o unas vacaciones en familia: Morella, la capital, Cantavieja, Ares, La Iglesuela, Forcall, Zorita … Hoy hablamos de Mirambel, una pequeña joya. Conserva todavía las murallas, y la puerta de entrada, lamada de las Monjas, (en la foto). También el castillo, las calles medievales y el aire del paso de los siglos. Mirambel sabe que es bonita y se deja ver. Pasee por sus rincones y descubra portales, dovelas, ventanas, palacios e iglesias. Y después, siga vagando por el Maestrazgo, sin ruta y sin prisas. La mejor manera de llegar es por la autopista AP-7 hasta Vinaroz, unos 180 Kms de Barcelona. Una vez allí toma la carretera hasta Morella (80 Km), y ya estará al Maestrat. De Morella a Forcall y, después en Mirambel, unos 18 Km. Puede seguir hasta Cantavieja, la Iglesuela y Ares del Maestre, unos 40 km más, y acabar saliendo en Sant Mateu y Vinaroz de nuevo. Una ruta completa. Para dormir y comer os recomendamos el Hostal Guimerá. C / Agustín Pastor, 28. Tfno: 964178269. Es sólo un hostal de una estrella, pero limpio y muy familiar.