Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

El carnaval a Solsona

Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucòlica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. El carnaval és festa d’interès turístic nacional, poca broma!. Destaca pels “gegants bojos” i la penjada del ruc. Ja ho sabeu, aquest proper cap de setmana, el dissabte, és el dia fort. Hi ha mercat al nucli antic, gegants a la plaça de l’Ajuntament, a partir de les sis, arribada de S.M. el Rei Carnestoltes a l’avinguda del Pont, seguida de la bramada i penjada del Ruc a la plaça del Ruc A la nit concert, i ball. El diumenge, al matí, ben d’hora, tronada, seguici i ball a la plaça Major. A la tarda taller infantil a la sala polivalent. No us perdeu el dissabte, quan es fa fosc, el moment en que pengen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval i dormiu allà. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. A Solsona s’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits. Per cert, l’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit. Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

Nadal a Clermont Ferrand

Aquest passat Nadal vàrem tornar a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude. Per Nadal, Clermont munta un petit mercat a la plaça de la catedral, poca cosa, però entranyable. També una roda gegant a la plaça Jaude. Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona i es troba situada al cor verd de França. L’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra, amb unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. A part d’això, si hi aneu aquest Nadal, s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances de Nadal en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista, o el Mercure de la pròpia Place Jaude, fantàstic, el millor de la ciutat.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París, o como destino navideño. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra, y en la plaza se instala estos dias un bonito mercado de Navidad. La catedral tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. En esa plaza ponen una gran rueda, una noria gigante los dias de Navidad. A parte de todo eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de Navidad, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Fira del Bosc i la Pagesia a Vallgorgina

 

El bonic i rural poble de Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorguina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, dir que hi trobareu festa, activitats molt diverses i una gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. També mercat d’oficis bosquerols: llenyataires, carboners, peladors de suro, i tot un seguit d’activitats que també hi estan relacionades, com ara tapers, els que feien rodells, els feixinaires, els carreters. Veureu com funciona el xerrac de troncs, una activitat d’especial interès, ja que és una demostració de com tallaven la llenya quan no existien els xerracs mecànics i tot era manual. Hi participen dones, ja que eren les que es quedaven a casa i necessitaven llenya per encendre el foc i cuinar. Els homes anaven al bosc de sol a sol i fins i tot, quan feien les carboneres, s’hi quedaven a dormir uns dies. És el que volem recordar amb aquesta activitat. També teniu la carbonera i demostracions de xerrac mecànic. Molts d’aquests oficis ofereixen tallers per a nens, totalment gratuïts, entre ells el de torn de ceràmica, artesania del cuir, taller de pa, taller de vidre, taller d’espelmes de cera natural d’abella o taller de maquillatge infantil. Hi haurà animació i podreu fer passejades en ruc. Escoltareu una batucada. A més hi trobareu una fira d’artesania i gastronomia tradicional catalana, tot revivint la Catalunya Rural, al camp de futbol. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A la Taverna podreu trobar-hi: torrades amb pernil, mongetes seques, brasa en directe, vi de la terra i degustació gratuïta de caldo Aneto. A la carpa del Caliu El Dolmen una esplèndida escudella barrejada de pagès i molt per picar en les paradetes gastronòmiques. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada: Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorguina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.

Festa Major a Arenys de Munt

 

Per Sant Martí, l’11 de novembre, molts pobles de Catalunya celebren la seva festa major, però n’hi ha poques de tan grans, simpàtiques i lluïdes com la d’Arenys de Munt. A més, aquest bellíssim poblet està situat molt a tocar de Barcelona, a només una 1/2 hora en cotxe, al Maresme. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, i escolliu el dia d’aquest cap de setmana en que us arribareu amb la canalla fins a Arenys de Munt. Perquè si ho feu serà tot un encert. Hi trobareu de tot, per a totes les edats i públics. Tots els dies hi ha una fira d’atraccions, de les més tradicionals, al Torrent d’en Puig, just a l’entrada del poble, la veureu a mà esquerra. Hi haurà també mercat medieval, la fira del relleno, un correfoc, exposicions, gegants, concerts, sardanes… No faltaran tampoc el ball, teatre, els inflables i els jocs infantils, així com espectacles, tallers, jocs tradicionals o la cercavila dels gegants. Un munt d’actes per triar i remenar, a quin més vistós, més bonic, millor per als nostres petits i petites. Us ho recomanem: aneu fins Arenys de Munt. És un poblet obert, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal prendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè hi haurà genteta. Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de festa, us recomanem Jalpíaventura, una empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de pícnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges, i encara pitjor si és festa major! Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: Ca la Pepa Fornera, a la mateixa riera, no lluny de la plaça de l’església. O la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Per Sant Martí, anar a Arenys de Munt, és fantàstic!.

Por San Martín, el 11 de noviembre, muchos pueblos celebran su fiesta mayor. Pocas tan lucidas como la que harán en Arenys de Munt. Este simpático pueblecito situado muy próximo a Barcelona, 1 / 2 hora en coche, en medio del Maresme. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, y elijan el día en que llegarán con los niños en Arenys de Munt. Será todo un acierto. Encontraréis de todo, para todas las edades y públicos. No os podéis perder el mercado medieval en la plaza de la iglesia, que mejora año tras año. Ni los espectáculos y animación infantil. El oficio solemne será cantado por la Coral del Remedio, del mismo pueblo. Sardanas y danzas, talleres para los más pequeños, vermouth popular, concierto de fiesta mayor, de los de antes, con la orquesta Selvatana. Teatro. Noches de fiesta y música para la juventud. Hinchables y juegos tradicionales para los niños. Pasacalles de gigantes, batucada, títeres, talleres, la curiosa muestra del relleno, que ha merecido una entrada propia en este blog en otros años. En fin, actos para elegir, a cual más vistoso, más bonito, mejor para nuestros pequeños y pequeñas. Os recomendamos: id hasta Arenys de Munt. Es un pueblecito abierto, amable, amigable. No se sentirá nadie extraño allí. Llegarán a Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis ya hartos de fiesta, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Far, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si aún os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer o cenar, de picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, hacia la montaña, riera arriba. Si prefieren un run buén estaurante, les recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También hay dentro de la villa, o en el antes mencionado Santuario de Lourdes, en medio del bosque hay sitios buenos. Allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa. Lourdes de Arenys también es un buen lugar para acabar de pasar el día, donde hacer carne a la parrilla. ¡Atención: siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos, peor si es fiesta mayor!.

El Ball de Bruixes de Viladrau

Aquest proper dia 31 d’octubre, preludi d’un bonic pont festiu, teniu al bonic poble de Viladrau el ball de bruixes. Des de l’any 1997, el 31 d’octubre de cada any, quan tot just comença a entrar la Nit de Tots Sants, Viladrau ja commemora un dels seus episodis històrics més tràgics: La Persecució de les Bruixes. Conta la tradició que tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617. El Ball de Bruixes és un espectacle de carrer teatralitzat de música, dansa, llum i foc en el que 14 dones de Viladrau es reuneixen per celebrar la seva última junta abans de ser condemnades i executades. Les representacions tenen dos horaris: a les 21.00 hores: 1ª Sessió. Punt de trobada c/ Mn. Cinto Verdaguer. A les 22.30 hores: 2ª Sessió. Punt de trobada Plaça Major. Cal fer una reserva i comprar una xapad’entrada a 2€. (Menors de 3 anys gratuït). Podeu fer la comanda i comprar al 93 884 80 35 que és l’espaimontseny@viladrau.cat. De dimarts a divendres de 10 a 14 hores. Dissabtes i vigílies de festius, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Diumenges i festius, de 10 a 14h. O bé a la el mateix dia 31 d’octubre a partir de les 18.30 hores a la Plaça Major. Si hi aneu, passareu uns dies en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. I els dies següents també hi fan coses. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau. A més, a Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara La Coromina, un hotelet amb molt d’encant, amb restaurant també molt bo, que us recomanem. Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bon ball de bruixes a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente en ocasión del baile de las brujas, este próximo 31 de octubre. Vean el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como La Coromina. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

“Viu el Parc” al Corredor

Aquest proper diumenge, 13 d’octubre de 2019, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Aquesta trobada us la recomanem de tot cor, i molt especialment, perquè us sorprendrà per les moltes activitats pensades per gaudir d’una festa familiar en plena natura. I també per la bellesa de l’indret el Corredor, un lloc ben ideal per a la mainada. El Corredor ofereix molt de camp per còrrer, bosc net i una plana paradisíaca. Els amants de la natura trobareu un bon lloc per a fer un pícnic, i un espai molt ben pensat. Si us hem convençut, i aquest diumenge pugeu al santuari del Corredor, podreu gaudir, entre les 10.30 i les 14 hores d’uns tallers de vestuari molt guapos i d’activitats relacionades amb les arts de carrer durant tot el matí. També hi haurà jocs per a tota la família, una ruta teatralitzada inclusiva i l’espectacle de cloenda de Fefe i Cia. Segur que us agradarà pujar al Corredor i viure aquesta matinal festiva. I encara us direm més: encara que no hi fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Podeu arribar-hi pujant des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal remuntar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, però ample i cuidada, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Hi ha bon aparcament, just passat el santuari. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista a una àrea de pic-nic i aparcament, quan encara falta un tros, i finalment al mateix Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, tot i que preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Com ja us hem dit, al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic, en llocs molt acondicionat per fer-lo. Si voleu que us facin el dinar, us recomanem el fantàstic restaurant rural que hi ha al mateix santuari. Bons esmorzars de forquilla, bona brasa. Evidentment, cal reservar, o no dinareu. Creieu-nos si us assegurem que el Corredor és un destí fantàstic per anar-hi amb els vostres nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer al maravellós prat de gespa o als boscos amables que rodegen l’ermita. També és un indret idíl·lic per a qui vulgui anar en bici, o per fer petites rutes a peu, curtes i boniques, sense gaire exigència, o per fer caminades més llargues descobrint fondalades i turons que us deixaran bocabadats. Bona festa al Corredor!.

Este domingo se celebra en el santuario del Corredor la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos encanta este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.

La Fira del Bosc a Canyamars

Aquest cap de setmana, si no voleu anar molt lluny de casa, però voleu gaudir de la natura i la festa amb la canalla, us recomanem la magnífica Fira del Bosc Medieval, al bellíssim petit poblet de Canyamars, al Maresme, ben a tocar de Barcelona. Canyamars es vesteix d’època per traslladar-se al segle X. Hi haurà un mercat medieval, i també tallers. A més trobareu conta-contes que us faran reviure l’època medieval. I mostres teatrals com l’emboscada dels lladres o la caça de bruixes, que acabaran tancades dins d’una gàbia. I també un parc infantil medieval, passejades en ruc, ànimes en pena, músics itinerants, espectacle de foc a la nit, danses, lluites… Per a tota la família hi ha una visita guiada per a la història de Canyamars, sortint des de l’església. També una desfilada medieval, o una visita al bonic Pou del Glaç, i a la nit, visita nocturna. Si aneu fins el pou, que és a les afores, podeu escoltar llegendes de bruixes. Un any més les famílies amb infants pujarem a Canyamars per gaudir d’aquest poblet medieval, de les demostracions d’oficis, del tir amb arc, dels contes i llegendes pels infants. També podreu viure l’emboscada dels lladres mes temibles, saludar al Marqués del Castell-Dosrius i Canyamars, veure Manel II de Setmenat i de Joana d’Oms, els quals es refugiaran dins del Pou del Glaç. Allà veureu com soldats templers ben valents caçaran a les bruixes. Us agradarà molt el típic mercat dels entorns de l’església de Sant Esteve. No us perdeu tot aquest munt d’activitats pensades per a nens i nenes aventurers. Arribeu-vos sense dubtar-ho fins aquest petit poble de l’interior del Maresme que ens enamora. Un lloc ideal a la tardor, de paisatges suaus i ondulats, increibles ara, quan la tardor vesteix els arbres i el Parc Natural del Corredor es tenyeix de colors. El poble són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme, Mataró. S’hi arriba agafant la C-32, l’autopista de Mataró, fins l’enllaç amb la C-60, l’autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, cal agafar la carretera local que us mena a Canyamars. Si voleu saber-ne més mireu la web de l’ajuntament de Dosrius, municipi al que pertany Canyamars. Si pugeu gaudireu d’aire pur i camp per còrrer. Podreu caminar, trepitjant el terreny i relliscar amb el sauló. Enfilar-vos pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb els seus plàtans multicolors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. Si teniu tot el dia, i no us fa res fer una estona amb cotxe, podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, com ara pizzes artesanes, montadets, xurros, pastes, crepes, tota mena de begudes i entrepans, i fins escudella barrejada. teniu al vostre abast un munt de bons restaurants: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. Bona fira medieval a Canyamars!.

De nuevo os hablamos de Canyamars, este pequeño pueblo del interior del Maresme que nos enamora. Un lugar ideal en otoño, cuando el Parque Natural del Corredor se tiñe de colores. El pueblo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme, Mataró. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona deben salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que les lleva a Canyamars. Si hoy os volvemos a recordar esta pequeña joya, es porque allí se celebra, a finales de octubre la Feria Medieval del Bosque. Es muy bonita. Comienza el sábado, a partir de las 10 de la mañana y hasta el domingo a las 8 de la tarde. La feria se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicos, una cena medieval, pero sólo si ha comprado el ticket. También encontrarán varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Brujas o el campamento medieval. Anímaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Si queréis saber más consultad la web del ayuntamiento de Dosrius, municipio al que pertenece Canyamars. Si subís disfrutareis de aire puro y campo para correr. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores

La Fira de la bruixeria de Sant Joan les Fonts

 

Sant Joan les Fonts és un municipi de la Garrotxa, molt proper a la ciutat d’Olot. Però Sant Joan les Fonts te vida pròpia i molts atractius turístics per a les famílies amb nens i nenes, més enllà del fet de estar situat en una comarca tan bonica, plena de boscos i volcans, i a tocar d’una vila com Olot, plena de museus i de llocs encantadors. Avui us convidem a pujar fins Sant Joan les Fonts per gaudir de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa, sí. I pel seu excepcional patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, molt desconegut del gran públic, i un castell medieval, el de Junvinya, així com diverses esglésies en nuclis rurals. I també pel seu increïble patrimoni natural, que permet passejades familiars, a peu o en bici, pel costat del riu Fluvià, i moltes rutes més, com l’anomenada ruta de les tres colades, (naturalment de lava). I és que tot el municipi està inclòs dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Però avui us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts amb motiu de tot això i de la seva fantàstica fira Internacional de Bruixeria. Ho munten molt bé, repartint els diferents actes repartits en espais dedicats a la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Durant tot el cap de setmana el poble es transforma i es veu envoltat de bruixes i bruixots. S’hi fan activitats infantils i per a tots els públics. Hi trobareu tallers, xerrades, vols d’escombra, una gimcana embruixada i un túnel de l’infern. També un sopar espectacle amb un menú embruixat. No us ho penseu més i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana embruixat i màgic a les terres dels volcans, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las brujas, la magia, los encantamientos?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la maravillosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su feria de brujas y brujos. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares llenos de actos y actuaciones, talleres para los peques. Aprovechad para subir a la Garrotxa y ver los volcanes, una salida que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes viviendo entre magos, ¡qué idea más fabulosa!.

Fira del Vapor de Sant Vicenç de Castellet

Sant Vicenç de Castellet és un poble del Bages. Està situat al costat del riu Llobregat, a l’ombra de les serres de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. No és una vila gaire atractiva turísticament parlant, però fan una festa del Vapor aquest cap de setmana. La Fira del Vapor ens recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet entre 1868 i 1923. Si veniu a la fira gaudireu d’un conjunt d’espectacles per a tots els públics, d’un mercat d’artesans, d’una mostra d’oficis, de jocs tradicionals i d’exposicions. Feu un viatge en el temps!. El poble de Sant Vicenç de Castellet, al bell mig de Catalunya, està molt ben comunicat amb Barcelona. S’hi pot arribar en tren. La RENFE te estació de la línia C-4 Barcelona-Manresa. El FCG tenen també parada de la línia R-5 Barcelona-Manresa. Per la C-18 podeu arribar en mitja hora llarga. Cal sortir a la sortida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bé anar per l’Eix del Llobregat, la C -55 i C -16, pujant per Monistrol per l’antiga C-1411 Abrera-Puigcerdà.Si voleu aprofitar un xic més el dia, us recomanem una visita a un racó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Potser fins i tot anar pel Pont de Vilomara i Rocafort fins al bell poblet medieval de Mura, tota una descoberta. El millor del parc dins el terme de Castellet és el petit agregat de la Vallhonesta, amb la seva església romànica de Sant Pere, porta d’entrada al parc natural. També teniu per allà l’antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d’origen romànic. Mireu-vos la web del parc. A l’altra banda una altra bona opció: el fantàstic Massís de Montserrat amb l’Abadia benedictina de Montserrat, una fita indiscutible per qualsevol viatger familiar a Catalunya. Bona fira del Vapor a Sant Vicenç de Castellet!.

Sant Vicenç de Castellet es un pueblo del Bages. Está situado junto al río Llobregat, a la sombra de las sierras de Montserrat y de Sant Llorenç del Munt. No es una villa muy atractiva, turísticamente hablando, pero podeis ver allí la fiesta del Vapor, este próximo fin de semana. És bastante bonita. Si quieren aprovechar un poco más el día, les recomendamos una visita a un rincón cualquiera del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Quizás incluso ir por el Puente de Vilomara y Rocafort hasta el bellísimo pueblo medieval de Mura, todo un descubrimiento. Lo mejor del parque en el término de Castellet es el pequeño agregado de la Vallhonesta, con su iglesia románica de San Pedro, puerta de entrada al parque natural. También tiene por allí el antiguo hostal de Santiago, con su ermita de origen románico. Consulten en la web del parque. Al otro lado, otra buena opción: el fantástico Macizo de Montserrat con la Abadía benedictina de Montserrat, un hito indiscutible para cualquier viajero en Cataluña. A Sant Vicenç se puede llegar en tren. La RENFE tiene estación de la línea C-4 Barcelona-Manresa. Los FCG tienen también parada de la línea R-5 Barcelona-Manresa. Si vais en coche por la C-18, hay que salir tomando la salida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bien ir por el Eje del Llobregat, la C -55 y C -16, subiendo por Monistrol por la antigua C-1411 Abrera-Puigcerdà.

Fira del Senglar a Osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 14 d’abril de 2019, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 14 de abril de 2019, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

El Divendres de Dolors a Bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, dia 12 d’abril de 2019. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

Clermont Ferrand, revisitat

Aquest passat Nadal hem tornat a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude.

  

Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona. Perquè es troba situada al cor de França. Tot i això, lamentablement, aquesta cèntrica situació no fa que la ciutat sigui més visitada, malgrat que l’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont és una parada que s’imposa en el nostre camí cap a París. Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra. No és la millor d’Europa, però és bonica. I té unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. I al nord, el vell Montferrand, el Ferrand antic, un laberint de carrerons medievals que Clermont no té. A part d’això s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista. Te jardí i piscina, i els nens i nenes menors de 16 anys no paguen. Ideal. A tocar de l’hotel una pizzeria de la cadena de l’Arte, bons preus i qualitat més que acceptable. A cinc minuts caminat. En resum: una parada obligada a la ruta de París per la A-75, o la destinació d’unes vacances familiars de primer ordre, Clermont, i l’Alvèrnia són dues destinacions a tenir en compte.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra. No es la mejor de Europa, pero es bonita. Y tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. Y al norte, el viejo Montferrand, el Ferrand antiguo, un dédalo de callejas medievales que Clermont no tiene. A parte de eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de primer orden, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Gegants a Aiguafreda

Aiguafreda està situada al Vallès Oriental, sortint del congost de El Figaró, tocant ja a Osona, comarca a la que s’assembla. Te al costat el massís fantàstic del Montseny, amb accés al pla de la Calma i al cim de Tagamanent. Enfront del poble, a l’altra costat del riu, els misteriosos Cingles de Bertí proposen també passejades i descortes. És a dir, Aiguafreda és perfecte per rondar la part menys coneguda del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la UNESCO. O bé la bonica cinglera d’en Bertí que tanca per ponent la Vall del Congost, Espai d’Interès Natural de Catalunya. Tot això fa del poble un lloc ple de boscos on caminar, anar en bici i divertir-se. Per exemple pujant per la riera que recorre la Vall d’Avencó, realment molt bonica. I aquest cap de setmana és un bon moment per descobrir tot això, perquè el proper diumenge 25 de novembre tindrà lloc la trobada de gegants d’Aiguafreda. Enguany amb més participació que mai atès que els gegants celebren el seu 35è aniversari i tindran molts convidats. Seran més de vint les colles geganteres se sumaran a la festa que tanca el calendari anual. La festa comença amb el tradicional esmorzar de les colles, segueix amb la cercavila i acaba amb el lliurament de records i ballada final a la Plaça de l’Ajuntament on tothom que ho desitgi podrà visitar l’exposició sobre els 35 anys dels gegants que hi haurà instal·lada a la sala de plens de l’Ajuntament. Si encara us falten al·licients per anar a Aiguafreda us direm que hi ha un munt de monuments megalítics a la Serra de l’Arca. De fet els dolmens d’Aiguafreda són molt coneguts. Només cal pujar seguint el GR-2 cap al Montseny. També es bonic la rural pagesia de Sant Martí d’Aiguafreda o també dita Aiguafreda de Dalt, catalogat tot ell com a “Bé Cultural d’Interès Local”. Hi ha una església i diverses edificacions medievals. Per dinar a Aiguafreda el restaurant el Centre us anirà molt bé, tradicional i casolà. Més allunyat, el Desmai proposa una cuina més moderna. Arribareu a Aiguafreda anat cap a Vic per la AP-7 fins a la vora de Granollers i la C-17. Sense pèrdua. Una hora, i sou a Aiguafreda!.

En Aiguafreda, este fin de semana, el domingo, hay un encuentro de gigantes. Una buena excusa para visitar este pueblo del Vallés, al final del congosto del rio Congost, entrando ya en Osona. Con sus bosques del parque natural del Montseny, o de las Cingles de Bertí, sus dólmenes y sus recorridos a pie o en bici.

Fira del Bosc i la Pagesia a Vallgorguina

Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, dir que hi trobareu festa, activitats molt diverses i una gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. També mercat d’oficis bosquerols i tallers per a nens i nenes, totalment gratuïts. Hi haurà animació i podreu fer passejades en ruc. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorgina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.