Condom


Tot i que el nom es presta a bromes fàcils, Condom és una bonica ciutat de sud de França, a la regió històrica del Bearn, dins el que ara és el departament del Gers. La vila te un casc antic remarcable, i també una catedral gòtica interessant, sobretot pel que fa a l’interior. També és bonic el seu claustre. Escampades pel poble hi ha diverses esglésies.  Cal anar passejant pels carrers i places per trobar racons com la plaça Bossuet, la torre romànica d’Andiran, 0n hi ha l’oficina de turisme, o veure els edificis dels segles XVII i XVIII, amb les entrades, molt boniques, i els patis. No podeu deixar de veure el Palau de Cugnac, fantàstic. Tampoc es pot deixar passar el Museu de l’Armagnac, una mena de conyac que va fer poderosa Condom a l’edat moderna. Els voltants de la vila son maravellosos. Es tracta de l’anomenada comarca de la Ténarèze, al departament dels Gers. Una regió plena d’atractius turístics, de poblets medievals, de castells, d’esglèsies. Us recomanem els castells de Pouypardin, de Cassaigne i els pobles medievals de Larressingle, Montreal, Beaumont, Sarrant o Fources, tots entre els més bonics de França, i també les grans viles medievals de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar l’abadia de Flaran, del císter més pur. La col·legiata de La Romieu també us agradarà molt. En aquesta zona, per menjar i per dormir, hi ha hotels molt i molt bonics, que podem recomanar-vos sense cap mena de problema. La Ferme de Flaran és un d’aquests llocs. Al sud de Condom, però molt a prop de l’abadia de Flaran. Encantador. També hem dormit a Le Logis des Cordeliers, al mateix centre de Condom, en un antic convent de frares, reconvertit en un hotelet molt digne, amb bona taula. No hem estat, però ens han parlat bé de l’Hotel Continental, també a Condom, i hem vist, per fora, l’Auberge de Larressingle, en aquest bellíssim poblet medieval. Senzilla però acollidora. Arribareu a Condom des de Tolosa de Llenguadoc, Toulouse, via Auch.

Aunque el nombre se presta a bromas fáciles, Condom es una bonita ciudad de sur de Francia, en la región histórica del Bearn, en el que ahora és el departamento del Gers. La villa tiene un casco antiguo remarcable, así como una catedral gótica interesante, sobre todo en el interior. También es bonito su claustro. Esparcidas por el pueblo hay varias iglesias. Hay que ir paseando por las calles y plazas para encontrar rincones como la plaza Bossuet, la torre románica de Andia, donde está la oficina de turismo, y ver los edificios de los siglos XVII y XVIII, con las entradas, muy bonitas, y los patios. No pueden dejar de ver el Palacio de Cugnac, fantástico. Tampoco se puede dejar pasar el Museo del Armagnac, una especie de coñac que hizo poderosa Condom ya en la edad moderna. Los alrededores de la villa son maravillosos. Se trata de la llamada comarca de la Ténarèze, en el departamento de Gers. Una región llena de atractivos turísticos, de pueblos medievales, de castillos, de iglesias. Les recomendamos los castillos de Pouypardin, de Cassaigne y los pueblos medievales de Larressingle, Montreal, Beaumont o Fources, todos entre los más bellos de Francia, y también las grandes villas medievales de Fleurance o Lectoure. Imprescindible visitar la abadía de Flaran, del cister más puro. La colegiata de La Romieu también nos gustó mucho. En esta zona, para comer y para dormir, hay hoteles muy bonitos, que podemos recomendaros sin ningún tipo de problema. La Ferme de Flaran es uno de esos lugares. Al sur de Condom, pero muy cerca de la abadía de Flaran. Encantador. También hemos dormido en Le Logis des Cordeliers, en el mismo centro de Condom, en un antiguo convento de frailes, reconvertido en un hotelito muy digno, con buena mesa. No nos hemos alojado, pero nos han hablado bien del Hotel Continental, también en Condom, y hemos visto, por fuera, el Auberge de Larressingle, en este bellísimo pueblo medieval. Sencillo pero acogedor.

Lectoure


Lectoure és una antiga bastida, una ciutat de colonització al mig de la Gascunya, al sud de França, prop de Toulouse, 80 kms. i no lluny de la Vall d’Aran, a uns 150 kms. Una vila que te un llarg historial de guerres i batalles entre francesos i anglesos. Potser per això Lectoure es va fundar dalt d’un promontori que domina la vall del riu Gers. Potser per aquesta raó la torre de la seva catedral és com la d’una fortalessa. Passats ja els temps convulsos, la vila ens ofereix avui la seva cara més amable. Carrers polits i ordenats, plens de flors. Cases totes iguals, petits palaus. Una sobirana catedral, potent, rotunda, gran, amb uns vitralls sorprenents. Bonics jardins, com ara el del palau del bisbe, amb miradors que mostren tota la bellessa del Pirineu llunyà, i tota la verdor d’aquesta vall del Gers, plena de boscos i riuets, de granges que crien oques. Perque Lectoure és la capital del paté de foie, d’oca, autèntic. La ciutat te altres motius per una visita: el seus museus, com ara l’arqueològic, o la curiosa Royal Tannerie. També és ideal per un cap de setmana llarg o un pont, com a centre per visitar la Gascunya, la Lomagne o el Gers. Pobles medievals com Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort i molts altres, són a tocar. Auch, la capital, amb la seva catedral. Abadies com Flaran o La Romieu. Castells com el de Gramont. I la natura incomparable d’aquestes terres ondulades plenes de vida. Per dormir i menjar a Lectoure, i a la zona, trobareu molts llocs, i ben bons. Teniu, per exemple, un lloc de típic gust francés, L’Hotel de Bastard, a tocar de la catedral, al centre del poble.

Lectoure es una antigua bastida, una ciudad de colonización en medio de la Gascuña, no lejos de Toulouse, en el sur de Francia. Una villa que tiene un largo historial de guerras y batallas entre franceses e ingleses. Quizá por eso Lectoure se fundó sobre un promontorio que domina el valle del río Gers. Quizá por esta razón la torre de su catedral es como la de una fortaleza. Pasados ya los tiempos convulsos, la villa nos ofrece hoy su cara más amable. Calles ordenadas, llenas de flores. Casas todas iguales, como pequeños palacios. Una soberana catedral, potente, rotunda, grande, con unos vitrales sorprendentes. Jardines, como el del palacio del obispo, con miradores que muestran toda la belleza del Pirineo lejano, y toda el verdor de este valle del Gers, lleno de bosques y riachuelos, y de granjas que crían gansos. Porque Lectoure es la capital del paté de foie, de oca, auténtico. La ciudad tiene otros motivos para merecer una visita: sus museos, como el arqueológico, o la curiosa Royal Tannerie. También es ideal para un fin de semana largo o un puente, como centro para visitar la Gascuña, la Lomagne o el Gers. Pueblos medievales como Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort y muchos otros, estan bién cerca. Auch, la capital, con su catedral. Abadías como Flaran o La Romieu. Castillos como el de Gramont. Y la naturaleza incomparable de estas tierras onduladas llenas de vida. Para dormir y comer en Lectoure, y en la zona, encontrarán muchos lugares, y buenos. Tienen, por ejemplo, un hotel de típico gusto francés, el Bastard, junto a la catedral, en el centro del pueblo.

Moissac


Sant Pere de Moissac, a la vall on la Garona s’ajunta amb el Tarn, prop de Montauban i no gaire lluny de Toulouse, és una de les fites més importants de l’art romànic europeu. Així, tal i com sona. El claustre de Moissac és una maravella. La portalada, una de les composicions més boniques de l’art romànic. De l’antiga abadia només es va salvar, i per un miracle, l’església i el claustre. Els altres edificis varen caure per deixar pas al tren. Però el que ara hi ha, declarat patrimoni de la humanitat de manera ben merescuda, val un viatge per veure-ho. La portada sur de Sant Pere de Moissac, dedicada a l’Apocalipsi de Sant Joan, és una joia que no us deixarà indiferents. Evidentment no volem que aneu només a Moissac. En els 500 kms. de ruta que haureu de fer des de Barcelona hi ha moltes altres fites que mereixeran la vostra atenció. Ideal per un pont llarg al sud de França. Podeu anar-hi via Puigcerdà, Foix i Toulouse. Aquesta ciutat, amb el seus dos Novotels, i els B&B hotels, és un bon centre familiar per veure la vall mitjana de la Garona. També ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

San Pedro de Moissac, en el valle donde la Garona se junta con el Tarn, cerca de Montauban, y también cerca de Toulouse, es uno de los hitos más importantes del arte románico europeo. Así, tal y como suena. El claustro de Moissac es una maravilla. La portada, una de las composiciones más bellas del arte románico. De la antigua abadía sólo se salvó, y por un milagro, la iglesia y el claustro. Los otros edificios cayeron para dejar paso al tren. Pero lo que ahora hay, declarado patrimonio de la humanidad de forma bien merecida, vale un viaje para verlo. La portada sur de San Pedro de Moissac, dedicada al Apocalipsis de San Juan, es una joya que no os dejará indiferentes. Evidentemente no queremos que vayais sólo a Moissac. En los 500 kms. de ruta que debereis realizar desde Barcelona hay muchas otras cosas que merecerán su atención. La salida es deal para un puente largo en el sur de Francia. Pueden ir vía Puigcerdà, Foix y Toulouse. Esta ciudad, con sus dos Novotel, y los B & B hoteles, es un buen centro familiar para ver el valle medio del Garona. También lo es Montauban, la villa rosa. Por los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

Les bastides: Cologne


cologne

Al sud de França, per les terres del Gers, prop d’Auch, prop de Toulouse, la terra es generosa, grassa. El que hi plantes neix sense esforçar-t’hi massa. Els rius que baixen dels Pirineus, cercant la Garonna, obren valls frondoses i amables, separades per turons plens de bosc. Els paratges són ondulats, verds i marrons, daurats a l’estiu. Aquí, la casa d’Anjou va repoblar el territori, deshabitat després de les guerres càtares i les invasions angleses. I durant els segles XIII i XIV va omplir el paisatge de poblets ordenats, dibuixats, bastits, segons un pla establert, dissenyat amb cura, geomètric. Són les bastides. Cases amb entramat de fusta, sovint de totxana roja, amb un mercat porxat, gran o petit, dalt d’un turó suau, al costat d’un riu alegre, envoltades de boscos. Aquesta terra és un luxe, una petita pàtria, un lloc molt amable on viure. Hi podeu arribar passant el túnel del Cadí, i després el de Puymorens. Arribeu-vos fins Foix i preneu el Vall del riu Lézé, seguint la D919. o Seguiu fins Toulouse i gireu a l’esquerra cap a Auch per l’Isle Jourdain i Gimont, fins arribar a Auch. Els pobles a visitar són tantíssims que no podem enumerar-los. Gimont, Cologne (a la foto), Comdom, Fleurance, Lectoure, Beaumont de Lomagne, Mirande, l’Abadia de Flaran… el mateix Auch. No hi ha res que destaqui, res excepcional, cap paisatge natural espatarrant, però tot és bonic. Els camps, els rius, els boscos, els pobles, les porxades, la llum, la pau, el silenci, la calma, l’espai… Una terra que no oblidareu, no gaire lluny de casa. Els hotels són molt bonics, la gastronomia, amb el “Foie”, una delícia. Nosaltres hem dormit a Gimont, “Au coin du feu“, on també hem menjat. També ho hem fet a Comdom, a “Le Logis des Cordeliers“, un lloc amable. A Toulouse hi ha Novotels i B&B.

En el sur de Francia, por las tierras del Gers, cerca de Auch, y cerca de Toulouse, la tierra es generosa. Lo que plantas nace sin demasiado esfuerzo. Los ríos que bajan de los Pirineos, buscando la Garonne, abren valles frondosos y amables, separados por colinas llenas de bosque. Los parajes son ondulados, verdes y marrones, dorados en verano. Aquí, la casa de Anjou repobló el territorio, deshabitado después de las guerras cátaras y las invasiones inglesas. Y durante los siglos XIII y XIV llenó el paisaje de pueblos ordenados, dibujados, construidos, según un plan establecido, diseñados con cuidado, geométricos. Son las bastidas. Casas con entramado de madera, a menudo de ladrillo rojo, con un mercado porticado, grande o pequeño, en lo alto de una colina suave, junto a un río alegre, rodeadas de bosques. Esta tierra es un lujo, una pequeña patria, un lugar muy amable donde vivir. Podéis llegar pasando el túnel del Cadí, y después el de Puymorens. Llegad hasta Foix y tomad el Valle del río Lézé, siguiendo la D919. O sigan hasta Toulouse y giren a la izquierda hacia Auch por l’Isle Jourdain y Gimont, hasta llegar a Auch. Los pueblos a visitar son tantísimos que no podemos enumerarlos. Gimont, Cologne (en la foto), Comdom, Fleurance, Lectoure, Beaumont de Lomagne, Mirande, la Abadía de Flaran … el mismo Auch. No hay nada que destaque, nada excepcional, ningún paisaje natural de alucine, pero todo es bonito. Los campos, los ríos, los bosques, los pueblos, los soportales, la luz, la paz, el silencio, la calma, el espacio … Una tierra que no olvidaréis, no muy lejos de casa. Los hoteles son muy bonitos, la gastronomía, con el “Foie”, una delicia. Nosotros hemos dormido en Gimont, “Au coin du feu”, donde también hemos comido. También lo hemos hecho en Comdom, en “Le Logis des Cordeliers”, un lugar amable. A Toulouse hay Novoteles y B & B.