Oli nou a La Fatarella

La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Un poble ferm, de secà, de socarrel, genuí. Un poble de llum clara i forta, horitzons amples, turons àrids i camps poc agraïts on creix l’olivera. Per això celebren una festa de l’oli nou, que vol donar a conèixer aquest producte vital, aquest or líquid i, de passada, promocionar l’escàs turisme que ja comença a interessar-se per aquesta terra eixuta i verge.Així, aquest cap de setmana arriba la 18ena edició de la Festa de l’OliNou, amb un munt d’actes que no podem explicar aquí, però que podeu conèixer clicant aquest enllaç. Per arribar a La Fatarella el millor fora agafar l’autopista AP-7 fins la sortida de Reus, per anar després a Falset i Mora d’Ebre. O bé seguir la mateixa AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, per llavors continuar cap a Mora per la C-44. En tots dos casos cal continuar cap a Gandesa seguint la N-420. En arribar a Les Camposines preneu el trencall, ben indicat, cap al municipi, seguint ara la TV-7331.  A més de la fira de l’oli, on podreu degustar i comprar aquest producte, també s’hi muntarà una de productes artesans de la comarca. El dissabte al matí hi haurà un seguit d’activitats al voltant de la cuina de l’oli, que inclou un taller de cuina pels infants. El diumenge és el dia de la fira. Hi haurà esmorzar popular amb la clotxa i l’oli nou de la collita d’aquest mateix any, visites guiades als molins d’oli del poble, l’antic i el nou, i diverses actuacions. Visiteu La Fatarella, però sobretot arribeu-vos-hi per la bellíssima comarca de la Terra Alta, Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals: els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, amb els records de la guerra civil, l’escenari de les batalles, aneu fins l’amagat Santuari de la Fontcalda. Per menjar i dormir al poble us recomanem diversos llocs. Teniu la Fonda de Ca la Brisa, un establiment tradicional, de bona taula i habitacions senzilles, semblants a les de l’Hostal de Can Rius, un hostal ben tradicional. Si voleu quelcom innovador, aneu a La Casa Ecològica. Si voleu allotjar-vos fora del poble, també teniu els hotels i restaurants a tota la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet, un xic passat, que no viu els millors temps. En canvi, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel cada dia millor i un restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural, molt senzill. Al poble aragonés de Calaceit, més enllà de Gandesa, hi ha molts i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho tenim ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28.

En La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, hacen una fiesta del aceite nuevo. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o Can Rius, otra fonda de pueblo. Ambos con buena mesa y buenas habitaciones. Si os va la apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo teneis los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito, cada dia más anticuado. En cambio en Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel cada dia mejor y su restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural, pero mucho más sencillo. También interesantes los hoteles y apartamentos de Calaceite, el primer pueblo de Aragón, como por ejemplo el encantador Hotel del Sitjar. Para comer en Calaceite lo tenemos muy claro: la Fonda Alcalá, un clásico, en la carretera.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 3 al dimarts 8 de desembre de 2016, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la fira pròpiament dita i la matança del porc. Es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. A més, el dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona, però no hi ha grans actes festius. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2016 toca del 3 al 8 de diciembre de 2016. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Playmobils a Manresa

A la bella ciutat de Manresa, al cor de Catalunya, hi tindrà lloc, des del 29 de Novembre fins al 4 de Desembre de 2016, de dimarts a divendres, i de 17 a 20 hores els feiners, i de 10 a 14 hores i 17 a 20 hores els caps de setmana, una fira de Playmòbils. Ocupara el Carrer del Balç, la Sala Gòtica de la Seu i l’Espai 1522, el que està al costat de l’Auditori de la vila. A més el 3 i 4 de desembre, a la plaça major, podreu gaudir d’un concurs del Click Amagat i d’un espai de venda de clicks. En diversos establiments del Centre Històric trobareu diorames cadascuna amb un playmobil diferent. El preu és de 3€ però els infants, nens i nenes  de fins a 8 anys, paguen 2€. Per més informació podeu trucar al tel: 93 872 14 66 o escriure a carrerdelbalc@ajmanresa.cat. I ja que aneu a Manresa us recomanem una visita al casc antic, i sobretot la seva extraordinària seu gòtica. Arribeu fàcilment a Manresa per l’autopista C-58, via Sabadell i Terrassa, o bé en tren. Per dormir, si és que us cal, us recomanem l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Al centre només hi queden hostals, pensions i apartaments diversos d’ença que va tancar el Pere III, hotel de referència dels anys 70′. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic. Bona Fira Playmobil a Manresa!.

En la bella ciudad de Manresa, en el corazón de Cataluña organizan un mercado y una feria de los populares muñecos playmobil esta próxima semana. Visitad esta divertida feria y tambien el casco antiguo de Manresa, a la sombra de su extraordinaria Seo gótica. Llegarán fácilmente a Manresa por la autopista C-58, vía Sabadell y Terrassa, o bien en tren. Creemos que no necesitarán dormir allí, pero hay buenos hoteles, como el 1948, un hotel que está muy bién. Para comer tienen todo tipo de lugares, incluidos restaurantes verdaderamente clásicos como el Aligué.

 

Vinaròs

En principi aquest poble gran, el primer del País Valencià que trobem en sortir de Catalunya, no sembla tenir res que oferir al viatger. Errada greu. Si bé és cert que comparada amb veïnes amb més sort, com ara Penyíscola, la vila de Vinaròs sembla sortir perdent, us volem demostrar que és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. I no en te només una sinó unes quantes. Poca gent sap que cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. En segon terme cal valorar el clima, molt benigne, que fa possible la banyada des de l’abril al novembre, amb més de 300 dies de sol anuals. En tercer lloc l’allotjament i la gastronomia. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Mercat de Nadal a Pedralbes

El barri barceloní de Pedralbes celebra el seu Mercat de Nadal a la plaça del Monestir. És un mercat solidari perquè part dels beneficis es destinen a obres de caritat, i perquè hi participen entitats sense ànim de lucre dedicades a activitats eminentment solidàries. Es fa a l’ombra del monumental Reial Monestir de Santa Maria. Serà aquest primer diumenge d’Advent, dia 27 de novembre de 2016, si no plou. En cas de pluja seria el proper diumenge 11. Aneu al mercat i aprofiteu per fer una visita al monestir de Pedralbes i a aquesta part més alta de Barcelona. Això està per sobre el Palau de Pedralbes, prop de la Ronda de Dalt, just al final de l’avinguda de Pedralbes. És una placeta recoleta custodiada pel genial monestir gòtic. Si el visiteu podreu veure les maravelloses pintures gòtiques que pintà Ferrer Bassa, un dels pintors més famosos del gòtic català. També les diverses dependències d’un cenobi medieval i un petit museu. Ideal per passar un mati agradable amb infants que comencin a degustar les alegries d’aquest Nadal i les visites culturals.

Cerca del monasterio de Pedralbes, que está en la parte más alta de Barcelona, sobre el Palacio de Pedralbes, cerca de la Ronda de dalt, justo al final de la avenida de Pedralbes, hacen este domingo un mercado de Navidad muy chulo. Aprovechad la ocasión para visitar este mercado y el monasterio gótico y las maravillosas pinturas góticas que pintó Ferrer Balsa, uno de los pintores más famosos del gótico catalán. También las diversas dependencias de un cenobio medieval y un pequeño museo. Ideal para pasar un rato agradable con niños que ya empiecen a degustar las alegrias navideñas y las visitas culturales.

Xocolatada al Turó de l’Enric

La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquest barri, i dels barris veïns te en marxa una reivindicació per aconseguir salvar el Turó de l’Enric, un espai oblidat i degradat durant anys on ara hi volen fer un supermercat. Aquest diumenge 27 de novembre hi ha una activitat familiar organitzada pel col·lectiu Salvem el Turó de l’Enric, un itinerari geològic i una xocolatada familiar, que serà una excusa per seguir adecentant i netejant el turó. Serà una activitat gratuïta d’accés lliure a tothom, faltaria més, i el lloc de trobada serà la xemeneia d’una bóbila que separa els barris de Morera i Bufalà al final del carrer Galicia. Per a més informació sobre el grup organitzador mireu el facebook del salvemelturodelenric. D’acord… no serà la més aparatosa i gran festa que hagueu vist. Però ajudareu a reivindicar un parc públic per a La Morera. Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de este barrio reivindica la remodelación y limpieza del Turó de l’Enric, una pequeña elevación abandonada durante años. Este domingo hay una actividad familiar: un itinerario geológico y una chocolatada a las 11 horas en la bóbila del barrio, en el parque. Podeis llegar con la línea C-1 de trenes. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Fira de Santa Llúcia de Barcelona

Així com aquest gravat de Josep Perpinyà, que hem tret de la web de la fira de Santa Llúcia, us anuncia l’arribada de la encantadora fira als voltants de la catedral, ella mateixa us anuncia que ha arribat el Nadal. La de Santa Llúcia és una d’aquelles fires entranyables que cada any visitem amb tota la família. Com ja hem dit, es munta al voltant de la Catedral de Barcelona i, sense cap mena de dubte és la més gran que amb temàtica nadalenca te lloc a Catalunya. Els dies que toquen a Nadal està pleníssima de gent. No pots donar una passa. Fa angúnia i tot. Per això us recomanem que sigueu els primers en fer-hi un tomb. Aquest any podeu anar-hi des del 25 de novembre i fins al 23 de desembre. Hi trobareu de tot: verd, figuretes del pessebre, petits artesans… Quin goig passejar pels carrers medievals del barri gòtic, visitar la catedral i veure el seu pessebre, i el de l’ajuntament. Entrar a la capella romànica de Santa Llúcia, voltar pel claustre, parar-vos davant el palau de la Generalitat o gaudir dels carrers guarnits. O senzillament passejar sense destí entre aparadors, palaus, botigues i llums per sentir l’ambient i la màgia del Nadal. No cal anar al centre d’Europa a veure els fabulosos mercats de Nadal. A casa també en tenim!.

La feria de Santa Lucía es una de esas ferias entrañables que cada año visitamos con toda la familia. Se monta en torno a la Catedral de Barcelona y, sin duda es la más grande que, con temática navideña, tiene lugar en Cataluña. Los días que estan más cerca de la Navidad está llenísima de gente. No puedes dar un paso. Da como angustia. Por ello les recomendamos que sean los primeros en dar una vuelta. Este año pueden ir desde el 25 de noviembre hasta el 23 de diciembre. La feria ha ido creciendo. Si primero era sólo de verde, y de figuritas del pesebre, muy pronto alojó también pequeños artesanos, que ocuparon las calles medievales del barrio gótico. Acercaos hasta la feria de Santa Lucía donde más de 270 puestos de belenes, luces de navidad, bolas, velas, decoración, árboles, figuras, verde, y artesanía os esperan. Aprovechad para rondar el maravilloso barrio gótico de la ciudad condal: ver el belén de la Catedral y el del ayuntamiento, la capilla románica de Santa Lucía, el claustro, el palacio de la Generalitat o las calles adornadas. O simplemente pasear sin destino entre escaparates, palacios, tiendas y luces para sentir el ambiente y la magia de la Navidad.

Autoretro a Barcelona

Una nova exposició de cotxes d’època “Autoretro” obre les seves portes a Barcelona aquest cap de setmana. Si pugeu amb la família podreu veure més de 300 expositors i 700 vehicles en exhibició. Serà a Montjuïc, del 24 al 27 de novembre de 2016, al Palau 8 de Fira de Barcelona. El  dijous 24, divendres 25 i idissabte 26 romandrà oberta al públic en horari ininterromput de 10,00 a 20,00 hores i el diumenge 27, obre les seves portes a les 10,00 i tanca a les 19,00 hores. El preu de l’entrada no és car . Són 15 euros per als adults, i gratuita fins els 10 anys. No us perdeu el saló Autoretro de Barcelona, una bona sortida per un matí o una tarda divertida .

Una nueva exposición de coches de época “Autoretro” abre sus puertas en Barcelona este fin de semana. Si subís con la família podreis ver más de 300 expositores y 700 vehículos en exhibición. Será en Montjuic, en horario contínuo de 10 a 20 horas. El precio de la entrada no es caro. Son 15 euros para los adultos, y gratis para menores de 10 años. No os perdais el salón Autoretro de Barcelona, una buena salida para una mañana o una tarde divertida. 

La Fira Medieval a Viladecans

Viladecans és una ciutat molt propera a Barcelona. Està tocant a Gavà, i a Sant Boi, a l’altre costat del Llobregat, camí de Castelldefels. Aquest cap de setmana hi fan la seva Fira Medieval, on es recrearà la vida a l’Edat Mitjana a través d’activitats lúdiques pensades per a tota la família, amb parades d’artesans, d’alimentació i de moltes altres productes. S’hi inclouen exhibicions de cetreria i artesania, desfilades i espectacles al carrer. A més, l’edició d’enguany potenciarà les activitats dirigides als infants amb tallers, contacontes i atraccions variades, i inclourà encara més espectacles, gràcies al nou escenari situat a la plaça de la Vila que acollirà la màgia i l’il·lusionisme del Mag Merlí i el Màgic Andreu. Arribareu fàcilment a Viladecans si agafeu l’autopista C-32, la que continua cap a Tarragona passada la Ronda de dalt. O bé l’autovia C-31, la de l’aeroport. Per la carretera C-245, amb més semàfors, també s’hi arriba. Però si voleu deixar el cotxe a casa teniu el tren de la línia C2, la que va fins Vilanova i Sant Vicenç de Calders, o molts busos com ara L-80, L-81, L-82, L-85, L-86, L-87, L96, L-97. Animeu-vos a passar un matí distret amb la canalla, a dos passos de Barcelona. Si us cal dinar us direm unes adreces. Al mateix casc antic, prop de l’ajuntament i l’esglèsia, on es fa la fira teniu El Suc, un restaurant amb merescuda fama. També proper l’Alegria, un bar i restaurant dels de tota la vida. Un xic més enllà, la Marisqueria la Pipa us ofereix bon marisc. Piccola està al carrer Àngel Guimerà, 23, Tel: 936 58 17 41. I El Rectoret, al carrer Pare Artigas, 13, Tel: 936 59 14 30. La Carboneria està a la plaça Molins, 9, Tel: 936 58 97 02.

Viladecans es una ciudad muy cercana a Barcelona. Está tocando Gavà, y Sant Boi, al otro lado del Llobregat, camino de Castelldefels. El último fin de semana de noviembre se celebra allí una feria medieval. Se inicia el sábado, dura todo el día, y ocupa también la mañana del domingo. No es sólo una fiesta medieval, también incluye paradas de artesanía, muestras de oficios y una parte especialmente dedicada a artículos de Navidad. Habrá también muchas actividades infantiles, espectáculos de calle y muestra de cetrería. Muchos tenderos del pueblo participan activamente en los actos sacando el comercio en la calle. Eso si, con disfraces más o menos supuestamente medievales. Llegareis fácilmente hasta Viladecans si cogéis la autopista C-32, la que continúa hacia Tarragona pasada la Ronda de Dalt. O bien la autovía C-31, la del aeropuerto. Por la carretera C-245, con más semáforos, también se llega. Pero si queréis dejar el coche en casa, teneis el tren de la línea C2, la que llega hasta Vilanova y Sant Vicenç de Calders, o muchos buses como L-80, L-81, L-82, L-85, L- 86, L-87, L96, L-97. Anímaos a pasar una mañana distraídos con los niños, a dos pasos de Barcelona. Para la comida os daremos unas direcciones. En el mismo casco antiguo, cerca del ayuntamiento y la iglesia, donde se pone la feria, teneis El Suc, un restaurante con merecida fama. También cercano la Alegría, un bar y restaurante de los de toda la vida. Un poco más allá, la Marisquería la Pipa ofrece buen marisco. Piccola está en la calle Àngel Guimerà, 23, Tel: 936 58 17 41. Y El Rectoret, en la calle del Padre Artigas, 13, Tel: 936 59 14 30. También teneis La Carbonería que está en la plaza Molins, 9, Tel: 936 58 97 02.

Fira joc-joc i festa major a Tona

A Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona, hi ha festa per Sant Andreu. Hi ha molts actes que podeu consultar en el programa sencer a la web del municipi. D’entre tots volem destacar una fira ideal per famílies amb nens i nenes. S’anomena Joc-Joc, i és una fira del joc i la joguina diferents. Tindrà lloc el proper diumenge, 27 de novembre de 2016, durant tot el dia, matí i tarda, de 10 a 14 hores i de 15,30 a 19 hores. La fira Joc-Joc disposa de dos pavellons a cobert i amb calefacció. Així que podeu estar jugant tot el dia sense parar. A la fira hi podreu trobar espais per aprendre jocs de molts tipus diferents i parades on, si us han agradat els jocs que heu provat, podeu comprar-los. Totes les activitats duren tot el dia, així que no importa l’hora a la que vingueu, perquè sempre us trobareu activitats. A més de la fira Joc_Joc, podeu gaudir de molts més actes de la Festa Major de Tona, com ara jocs a la plaça de l’església, cotxes clàssics, una recreació, a la plaça major, del dia de St. Andrew’s escocés, amb degustació de cerveses, música i danses celtes, tallers i activitats infantils. El diumenge, fira d’entitats i artesana, el nostre molt recomanat Joc-Joc, la fira de la joguina diferent. Arribeu-vos en algun moment a Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Per dinar, si no fa fred, podeu anar al parc Roqueta, espai amb taules i barbacoes. Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, no gaire lluny d’aquest, la Ferreria, molt bo també. Arribareu a Tona pujant per la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà, al km. 48, passat Granollers i Centelles, però abans de Vic. A Tona, a la festa major i a jugar!.

En Tona, en medio de la Plana de Vic, a poco menos de una hora de Barcelona, hay fiesta por Sant Andreu. Teneis muchos actos que podéis consultar en el programa entero en la web del municipio. De entre todos queremos destacar una feria ideal para familias con niños y niñas. Se llama Joc-Joc (Juego-Juego), y es una feria del juego y el juguete diferentes. Además, puede encontrar una cita de coches clásicos, una recreación, en la plaza mayor, del día de San. Andrew escocés, con degustación de cervezas, música y danzas celtas, talleres y actividades infantiles. El domingo, feria de entidades y artesanal, el joc joc, que és la feria del juguete diferente.  Tona és un pueblo agradable, situado a las puertas del Montsey, con muchas posibilidades de paseos. Una villa de veraneo barcelonés, por sus aguas sulfurosas, a finales del siglo XIX. Vayan hasta la ermita de Lourdes, románica y gótica. O suban la colina del antiguo castillo, donde encontrarán la iglesia de San Andrés del Castillo. O hasta la ermita de Vilageriu. Para comer, si no hace frío, pueden ir al parque Roqueta, espacio con mesas y barbacoas. Si quieres dormir se puede hacer en un balneario: el Codina. O también en el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante.

Aiguafreda

Aiguafreda està situada al Vallès Oriental, sortint del congost de El Figaró, tocant ja a Osona, comarca a la que s’assembla. Te al costat el massís fantàstic del Montseny, amb accés al pla de la Calma i al cim de Tagamanent. Enfront del poble, a l’altra costat del riu, els misteriosos Cingles de Bertí proposen també passejades i descortes. És a dir, Aiguafreda és perfecte per rondar la part menys coneguda del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la UNESCO. O bé la bonica cinglera d’en Bertí que tanca per ponent la Vall del Congost, Espai d’Interès Natural de Catalunya. Tot això fa del poble un lloc ple de boscos on caminar, anar en bici i divertir-se. Per exemple pujant per la riera que recorre la Vall d’Avencó, realment molt bonica. I aquest cap de setmana és un bon moment per descobrir tot això. Perquè el dissabte 26 de novembre, hi ha a Aiguafreda una nova edició de la Fira d’Artesans i de Nadal amb parades als principals carrers del poble. Amb una exhibició de forja i animació musical a càrrec dels Baliga-Balaga. I el diumenge 27 de novembre tindrà lloc al poble la tradicional trobada de gegants d’Aiguafreda, amb moltes colles provinents de diferents llocs de Catalunya i de la Catalunya Nord. Si encara us falten al·licients per anar a Aiguafreda us direm que hi ha un munt de monuments megalítics a la Serra de l’Arca. De fet els dolmens d’Aiguafreda són molt coneguts. Només cal pujar seguint el GR-2 cap al Montseny. També es bonic la rural pagesia de Sant Martí d’Aiguafreda o també dita Aiguafreda de Dalt, catalogat tot ell com a “Bé Cultural d’Interès Local”. Hi ha una església i diverses edificacions medievals. Per dinar a Aiguafreda el restaurant el Centre us anirà molt bé, tradicional i casolà. Més allunyat, el Desmai proposa una cuina més moderna. Arribareu a Aiguafreda anat cap a Vic per la AP-7 fins a la vora de Granollers i la C-17. Sense pèrdua. Una hora, i sou a Aiguafreda!.

En Aiguafreda, este fin de semana, una feria artesana de Navidad y, el domingo, un encuentro de gigantes. Una buena excusa para visitar este pueblo del Vallés, al final del congosto del rio Congost, entrando ya en Osona. Con sus bosques del parque natural del Montseny, o de las Cingles de Bertí, sus dólmenes y sus recorridos a pie o en bici.

Mercat trasto de Nadal a Badalona

Aquesta proper diumenge, 27 de novembre de 2016, a Badalona, al parc de les Muntanyetes, entre els barris de Lloreda i Montigalà, tindrà lloc el 20è Mercat del Trasto, però en una edició especial de Nadal que comptarà amb 248 parades!. El Mercat del Trasto és una fira abigarrada i multicolor, una mica com un zoc àrab, una mica napolitana, on a més de les parades oficials hi ha un munt de gent que exposa de tot, de tota qualitat, pel terra, aquí i allà. Divertida i una mica bohemia fins i tot. De fet l’ajuntament de la ciutat busca promoure la reutilització i donar valor als objectes usats perquè no es converteixin en residus i donin servei a persones que els necessitin. En aquest mercat doncs hi trobareu absolutament de tot però amb protagonisme especial per a les joguines i als objectes nadalencs. Heu de saber també que Mercat del Trasto te una vessant solidària i col·labora amb la campanya ‘Nadal Solidari-Cap Nen Sense Joguina’, que organitza l’Ajuntament de Badalona. En aquest sentit, aquelles persones que tinguin joguines noves per donar trobaran una parada de Voluntaris Badalona on podran lliurar-les. A més, tothom que hi exposa ha d’aportar com a mínim un quilo de menjar envasat pel Banc d’Aliments. I qualsevol persona que el visiti també pot fer aportacions de menjar al punt de recollida que hi haurà. Veniu a passar una matinal al Mercat del trasto de Nadal!. Fàcil arribar des del final del metro de la línia 2, a Pompeu Fabra, amb els busos que van cap a Lloreda i Santa Coloma de Gramenet. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i, al primer semàfor aneu en direcció muntanya cap a Santa Coloma. Uns 800 mts més endevant hi ha una rotonda, aparqueu per allà. També possible per la B-20, sortida Montigalà. Aparqueu quan veieu el Carrefour. Si us voleu quedar a dinar a Badalona baixeu al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caruso, una pizzeria i trattoria italiana situada al Carrer de Sant Miquel és fantàstica i tampoc queda massa allunyada. Un local modern, cuina oriental, boníssima: Tariq, super recomanable. A prop teniu també La Sargantana que és un dels locals que representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones aneu a La Costa, local modern a rabiar, o bé a la Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Te bona carn a la brasa, La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o a l’Hostal Badaloní, net i modern, o també al Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a comprar alguna cosa al mercat del trasto!.

En Badalona, en el parque de las Muntanyetes del barrio de Montigalà, tendrá lugar el domingo 27 de noviembre el 20º Mercado del Trasto con una edición especial de Navidad que contará con 248 paradas. El Mercado del Trasto es una feria que quiere promover la reutilización y dar valor a los objetos usados que estén en buen estado para que no se conviertan en residuos y den servicio a personas que los necesiten. En el Mercado del Trasto de Navidad se da un protagonismo especial a los juguetes y los objetos navideños como, por ejemplo, elementos de decoración, postales hechas con materiales reciclados, etc. De ahí que las paradas que vendan este tipo de objetos tendrán un lugar preferente en el mercado. Este año, además, el Mercado del Trasto de Navidad enmarca dentro de los actos de la Semana Europea de Prevención de Residuos que se celebra del 19 al 27 de noviembre con el objetivo de hacer reflexionar a la ciudadanía sobre los hábitos de consumo y producción de cara a reducir la generación de residuos. En esta edición de Navidad, el Mercado del Trasto colabora con la campaña ‘Navidad Solidaria-Ningún Niño Sin Juguete’, que organiza el Departamento de Cooperación del Ayuntamiento de Badalona con la colaboración de la entidad Voluntarios Badalona, asociaciones de vecinos, asociaciones de comerciantes y otras entidades ciudadanas. En este sentido, aquellas personas que tengan juguetes nuevos para dar encontrarán una parada de Voluntarios Badalona donde podrán entregarlas. Y también otra obra solidaria más: todas las personas que pongan una parada deberán aportar como mínimo un kilo de comida envasada que se dará al Banco de Alimentos de Badalona. Además, cualquier persona que lo desee podrá hacer aportaciones de comida ya que habrá un punto de recogida específico.

Festa del Xató a Vilanova

Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedès, les seves famoses xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila meravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. És l’anomenat Festival del Xató, que va de la mà amb la Festa dels Mercats. Amb ell s’inaugura la temporada de la Ruta del Xató a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Entre els atractius principals de la Ruta, hi haurà les tradicionals Xatonades, les festes populars que les diferents poblacions que integren la Ruta del Xató, dediquen a aquesta recepta i en les que a part de poder degustar el Xató, els assistents poden participar en tallers concursos, tastos, etc. I justament això serà el proper diumenge dia 27 de novembre. Tindreu una oportunitat única per conèixer i adquirir els productes necessaris per elaborar un autèntic Xató de Vilanova i la Geltrú i per gaudir d’una festa amb una variada degustació de tapes.  Ja us hem comentat que, els concessionaris del mercat, obren les seves parades per celebrar conjuntament amb el Festival del Xató, la Festa dels Mercats. El Mercat del Centre es converteix en una gran festa ambientada amb música en viu on els visitants poden comprar i degustar tapes de màxima qualitat. Ja ho sabeu, aquest diumenge és el torn de Vilanova i la Geltrú. Veniu a celebrar-hi el Festival del Xató. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d’aquesta delicadesa culinària són un secret traspassat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N’hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el proveu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gurmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedès. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més al·licients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un imant pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu dinar una altra cosa teniu el Sushi Lounge, menjar japonès, boníssim, si us agrada. Més de casa l’Infinit, amb bon menú. Maco i bon menjar a l’Espai de la Carme, al carrer de Sant Antoni, 6, tel: 93.893.33.08. O també podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la mateixa Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si mai voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndids hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bona xatonada a Vilanova!.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo 27 de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

Fira de Santa Caterina a Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Erice

Erice no sembla part de Sicília. Després de dies i dies admirant bellíssimes esglésies barroques, palaus plens de mosaics, ciutats monumentals, visitar aquest petit poble medieval damunt del Monte San Giuliano, a més de 750 mts d’alçada damunt el mar i la plana de Tràpani se’ns va fer molt estrany. Erice no te temples fastuosos, sinó una catedral romànica, o gòtica, normanda, amb la seva torre, carrers estrets de pedra, cases d’una o dues altures i palaus sense gaire pedigree. És com visitar Peratallada o Pals, a l’Empordà, després d’haver fet una ruta per la Barcelona modernista. Res a veure. Però el que si podem dir és que cal visitar Erice. Primer per les vistes. Si no hi ha núvols o boira, molt freqüents aquí dalt, podreu veure l’Àfrica, l’Etna o més enllà. Per descomptat Tràpani i el mar segur. En un extrem de la vila s’aixeca un antic castell atrotinat, dedicat a Venus, patrona de la ciutat. Conserva totes les muralles, i les seves portes. De fet aparcareu, quasi segur, a la porta de Tràpani, per començar a pujar, carrer amunt, cap al cor d’Erice. Però també podeu estalviar-vos les innombrables corbes de la carretera, apta només per a gent a qui li agradi molt conduir, agafant el funicular que surt de la nova Erice, al peu de l’antiga, a tocar de Tràpani. Però si heu aparcat a Porta Trápani, podreu veure el Duomo, anomenat la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que com ja hem dit és del segle XIV, i el campanar, també n’hem parlat abans, separat de l’església, una torre catalana. També son boniques l’església de San Salvatore, el Museo Cordici, a la plaça, la Piazza San Doménico, amb la seva església, i les de San Giuliano o San Martín, que ens van agradar molt. No son res de l’altre mon. Petits temples sense més. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots ells. Fora les muralles teniu Santa Ursula i la Addolorata, i dalt de tot el castell de Venus. Per dinar hi ha molt bons llocs. Nosaltres hem estat al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé. Però passant, ja de tornada, també ens va agradar molt Gli Archi di San Carlo, un altre restaurant molt mono i acollidor, que haguéssim escollit sense dubtar-ho si l’haguéssim vist abans que l’altre. De tota manera, bona visita a Erice, i ja ens direu alguna cosa del San Carlo si hi aneu vosaltres!.

Erice no parece parte de Sicilia. Después de días y días admirando bellísimas iglesias barrocas, palacios llenos de mosaicos, ciudades monumentales, visitar este pequeño pueblo medieval encima del Monte San Giuliano, a más de 750 mts de altura sobre el mar y la llanura de Trapani se nos hizo muy extraño. Erice no tiene templos barrocos fastuosos, sino una catedral románica, o gótica, normanda, con su torre, calles estrechas de piedra, casas de una o dos alturas y palacios sin mucho pedigree. Es como visitar Peratallada o Pals, en el Empordà, después de haber hecho una ruta por la Barcelona modernista. Nada que ver. Pero lo que si podemos decir es que hay que visitar Erice. Primero por las vistas. Si no hay nubes o niebla, muy frecuentes aquí arriba, se podrá ver África, el Etna o más allá. Por supuesto Trapani y el mar, seguro. En un extremo de la ciudad se levanta un antiguo castillo destartalado, dedicado a Venus, patrona de la ciudad. Conserva todas las murallas, y sus puertas. De hecho vais a aparcar, casi seguro, en la puerta de Trapani, para empezar a subir, calle arriba, hacia el corazón de Erice. Pero también se pueden ahorrar las innumerables curvas de la carretera, apta sólo para gente a la que le guste mucho conducir, cogiendo el funicular que sale de la nueva Erice, al pie de la antigua, cerca de Trapani. Pero si han aparcado en Puerta Trápani, podrán ver el Duomo, llamado la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que como ya hemos dicho es del siglo XIV, y el campanario, también hemos hablado de él antes, separado de la iglesia, que es una torre catalana. También son bonitas la iglesia de San Salvatore, el Museo en la plaza, la Piazza San Doménico, con su iglesia, y las de San Giuliano o San Martín, que nos gustó mucho. No son nada del otro mundo. Pequeños templos sin más. Hay una entrada combinada para acceder a todos ellos. Fuera de las murallas tienen Santa Ursula y la Addolorata, y arriba de todo el castillo de Venus, ya citado. Para comer hay muy buenos lugares. Nosotros hemos estado en el Monte San Giuliano, un restaurante típico siciliano, clásico, montado en una antigua casa solariega, con un patio con mucha sombra, y salones interiores de piedra vista. Bien. Pero pasando, ya de vuelta, también nos gustó mucho Gli Archi di San Carlo, otro restaurante muy mono y acogedor, que hubiéramos escogido sin dudarlo si la hubiéramos visto antes que el otro. De todos modos, buena visita a Erice, y ya nos diréis algo del San Carlo si vais vosotros.