Parma, una altra volta

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Carnaval de Vinaròs

La vila de Vinaròs organitza un Carnaval de primera, i és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. Cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. El clima, molt benigne, convida a estar-se al carrer veient la desfilada. Son més de 300 dies de sol anuals!. Per això us volem convidar a pujar a Vinaròs aquest cap de setmana per viure el seu Carnaval, a quarts de set de la tarda, dissabte o diumenge, a la primera rua, o a la segona rua. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent. Bon carnestoltes a Vinaròs!.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Y este fin de semana organizan un carnaval de primera, sábado y domingo tarde, dos ruas idénticas. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Vinaròs

En principi aquest poble gran, el primer del País Valencià que trobem en sortir de Catalunya, no sembla tenir res que oferir al viatger. Errada greu. Si bé és cert que comparada amb veïnes amb més sort, com ara Penyíscola, la vila de Vinaròs sembla sortir perdent, us volem demostrar que és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. I no en te només una sinó unes quantes. Poca gent sap que cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. En segon terme cal valorar el clima, molt benigne, que fa possible la banyada des de l’abril al novembre, amb més de 300 dies de sol anuals. En tercer lloc l’allotjament i la gastronomia. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Verona, una altra volta

Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: un castell medieval, unes tombes medievals fantàstiques al mig d’un carrer, un amfiteatre romà colosal, un munt de palaus, un piló de places molt boniques, com ara la del mercat, anomenada “delle Erbe”, uns carrers molt romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge una vegada a la vida i deixar la seva signatura a la paret del portal d’accés al jardí de Julieta, on entre la multitud podreu veure el balconet gòtic de la dama. Verona mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels i bons restaurants. A Verona hi hem menjat de conya, bé de preu, i en llocs xulos. Per exemple ens agrada un munt Peperino, informal, alegre i suculent… pizzes, pasta i altres especialitats italianes. Molt més informal encara un buffet lliure, però de certa qualitat, gens arrossegat, on per un preu ridícul podreu menjar tota mena de coses, dignes, de cuina típica italiana. Es diu Al Cerchio dei Golosi i està al camí entre el pàrquing on aparcareu el cotxe, al centre de la ciutat, que serà l’aparcament de la Ciutadella o el de l’Arena, i l’amfiteatre romà d’aquest mateix nom. I passareu per davant: carrer Ponte Cittadella, 3. Sota unes voltes modernes. No gaire lluny del Peperino, de fet al davant per davant. Nastro Azzurro és una altra cosa. Un ristorante trattoria italià de tota la vida, gens informal. Bona cuina, no lluny dels altres dos, a l’Arena també. No us perdeu Verona si aneu de Venezia a Torino, a Milano o cap a Bologna o Firenze. No hi hem dormit a la ciutat, però ens agrada passar-hi unes hores, parar-hi, dinar-hi i contemplar-la. És fàcil sortir de l’autopista, arribar al centre, aparcar i gaudir de l’art, increïble que atresora. No us perdeu Verona!.

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles y muy buenos restaurantes, es fácil llegar, aparcar, comer y pasear. No os perdais Verona.

Bergamo, revisitada

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.