Aix en Provence


Image00132

Aquest Nadal hem tornat a Aix en Provence, una parada típica en les nostres rutes cap a Itàlia. Aix en Provence és una vila gran, bonica, provençal. Una ciutat a escala humana, amb una mida molt adequada. Aix no té cap reclam turístic poderòs, cap atracció imponent. El que fa bonica la vila son les seves places, els carrers ordenats, les cases de tons provençals i un aire mig francés i mig mediterrani molt interessant. Entre els monuments més destacats podem citar la catedral, construida al llarg dels segles, amb espais romans, romànics, gòtics i renaixentistes. A l’interior podreu admirar amb un triptic que no està gens malament i unes quantes obres d’art més. Si anem a Aix dinem sempre al restaurant pizzeria La Familia, al número 20 de la rue Boulegon, que està molt bé, molt alegre i desenfadat. Està ple de famílies i gent jove. Les pizzes son grans i fantàstiques. La pasta no està gens malament i els plats del dia, hi ha carn i altres coses, son molt encertats. Al mateix carrer, al número 8, una altra bona pizzeria italia, Da Vito. No hem dormit mai a Aix.

Image00133

I si mai voleu fer la Provença, comarca bellíssima, que és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida, Aix podría ser un centre perfecte per una excursió o ruta familiar. La Provença provoca ganes de viure, plena com està de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, a Aix mateix, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners. O els hotel Novotel, que regalen l’estada dels menors de 16 anys, i el desdejuni. Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, com fem nosaltres, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, castell i ciutadela inexpugnable. O Arles, ciutat romana propera a Aix. O els poblets petits i coquetons del Luberón, com ara Roussillon. O les abadies cistercenques, bellíssimes, com la del Thoronet, o la de Silvacane, o Senanque. Pobles més grans, amb castells coma ra Gordes, o amb palaus papals com té Avignon. Prop de mar, a Hyeres, teniu les illes de Port-Cross i Porquerolles, cuidades, verges, a una hora en petit vaixell des de La Tour Fondue o Giens. Més enllà Toulon, Marseille… No us faltaran destins!

Image00134

Aix en Provence és una ciudad a escala humana, aunque sea la capital de la Provenza, una región bellísima, un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Quizás no sepáis que Aix és una ciudad bonita, sin grandes monumentos, pero muy coqueta. Teneis plazas y calles ordenadas, limpias, con casas en tonos pastel, como corresponde al cliché provenzal. Una catedral resultona, con algunas obras de arte de segunda fila pero interesantes. Id a Aix expresamente o parad camino de Italia, a comer en la pizzeria La Familia. No os arrepentireis. Provenza os dará más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. O bien los Novotel, ideales para familias. En Aix hay dos o tres. Parad en Aix, y en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Visitad además los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Thoronet, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

 

Anuncis

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Erice


Erice

Erice no sembla part de Sicília. Després de dies i dies admirant bellíssimes esglésies barroques, palaus plens de mosaics, ciutats monumentals, visitar aquest petit poble medieval damunt del Monte San Giuliano, a més de 750 mts d’alçada damunt el mar i la plana de Tràpani se’ns va fer molt estrany. Erice no te temples fastuosos, sinó una catedral romànica, o gòtica, normanda, amb la seva torre, carrers estrets de pedra, cases d’una o dues altures i palaus sense gaire pedigree. És com visitar Peratallada o Pals, a l’Empordà, després d’haver fet una ruta per la Barcelona modernista. Res a veure. Però el que si podem dir és que cal visitar Erice. Primer per les vistes. Si no hi ha núvols o boira, molt freqüents aquí dalt, podreu veure l’Àfrica, l’Etna o més enllà. Per descomptat Tràpani i el mar segur. En un extrem de la vila s’aixeca un antic castell atrotinat, dedicat a Venus, patrona de la ciutat. Conserva totes les muralles, i les seves portes. De fet aparcareu, quasi segur, a la porta de Tràpani, per començar a pujar, carrer amunt, cap al cor d’Erice. Però també podeu estalviar-vos les innombrables corbes de la carretera, apta només per a gent a qui li agradi molt conduir, agafant el funicular que surt de la nova Erice, al peu de l’antiga, a tocar de Tràpani. Però si heu aparcat a Porta Trápani, podreu veure el Duomo, anomenat la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que com ja hem dit és del segle XIV, i el campanar, també n’hem parlat abans, separat de l’església, una torre catalana. També son boniques l’església de San Salvatore, el Museo Cordici, a la plaça, la Piazza San Doménico, amb la seva església, i les de San Giuliano o San Martín, que ens van agradar molt. No son res de l’altre mon. Petits temples sense més. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots ells. Fora les muralles teniu Santa Ursula i la Addolorata, i dalt de tot el castell de Venus. Per dinar hi ha molt bons llocs. Nosaltres hem estat al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé. Però passant, ja de tornada, també ens va agradar molt Gli Archi di San Carlo, un altre restaurant molt mono i acollidor, que haguéssim escollit sense dubtar-ho si l’haguéssim vist abans que l’altre. De tota manera, bona visita a Erice, i ja ens direu alguna cosa del San Carlo si hi aneu vosaltres!.

Erice no parece parte de Sicilia. Después de días y días admirando bellísimas iglesias barrocas, palacios llenos de mosaicos, ciudades monumentales, visitar este pequeño pueblo medieval encima del Monte San Giuliano, a más de 750 mts de altura sobre el mar y la llanura de Trapani se nos hizo muy extraño. Erice no tiene templos barrocos fastuosos, sino una catedral románica, o gótica, normanda, con su torre, calles estrechas de piedra, casas de una o dos alturas y palacios sin mucho pedigree. Es como visitar Peratallada o Pals, en el Empordà, después de haber hecho una ruta por la Barcelona modernista. Nada que ver. Pero lo que si podemos decir es que hay que visitar Erice. Primero por las vistas. Si no hay nubes o niebla, muy frecuentes aquí arriba, se podrá ver África, el Etna o más allá. Por supuesto Trapani y el mar, seguro. En un extremo de la ciudad se levanta un antiguo castillo destartalado, dedicado a Venus, patrona de la ciudad. Conserva todas las murallas, y sus puertas. De hecho vais a aparcar, casi seguro, en la puerta de Trapani, para empezar a subir, calle arriba, hacia el corazón de Erice. Pero también se pueden ahorrar las innumerables curvas de la carretera, apta sólo para gente a la que le guste mucho conducir, cogiendo el funicular que sale de la nueva Erice, al pie de la antigua, cerca de Trapani. Pero si han aparcado en Puerta Trápani, podrán ver el Duomo, llamado la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que como ya hemos dicho es del siglo XIV, y el campanario, también hemos hablado de él antes, separado de la iglesia, que es una torre catalana. También son bonitas la iglesia de San Salvatore, el Museo en la plaza, la Piazza San Doménico, con su iglesia, y las de San Giuliano o San Martín, que nos gustó mucho. No son nada del otro mundo. Pequeños templos sin más. Hay una entrada combinada para acceder a todos ellos. Fuera de las murallas tienen Santa Ursula y la Addolorata, y arriba de todo el castillo de Venus, ya citado. Para comer hay muy buenos lugares. Nosotros hemos estado en el Monte San Giuliano, un restaurante típico siciliano, clásico, montado en una antigua casa solariega, con un patio con mucha sombra, y salones interiores de piedra vista. Bien. Pero pasando, ya de vuelta, también nos gustó mucho Gli Archi di San Carlo, otro restaurante muy mono y acogedor, que hubiéramos escogido sin dudarlo si la hubiéramos visto antes que el otro. De todos modos, buena visita a Erice, y ya nos diréis algo del San Carlo si vais vosotros.