Mercat de Nadal a Pedralbes

El barri barceloní de Pedralbes celebra el seu Mercat de Nadal a la plaça del Monestir. És un mercat solidari perquè part dels beneficis es destinen a obres de caritat, i perquè hi participen entitats sense ànim de lucre dedicades a activitats eminentment solidàries. Es fa a l’ombra del monumental Reial Monestir de Santa Maria. Serà aquest primer diumenge d’Advent, dia 27 de novembre de 2016, si no plou. En cas de pluja seria el proper diumenge 11. Aneu al mercat i aprofiteu per fer una visita al monestir de Pedralbes i a aquesta part més alta de Barcelona. Això està per sobre el Palau de Pedralbes, prop de la Ronda de Dalt, just al final de l’avinguda de Pedralbes. És una placeta recoleta custodiada pel genial monestir gòtic. Si el visiteu podreu veure les maravelloses pintures gòtiques que pintà Ferrer Bassa, un dels pintors més famosos del gòtic català. També les diverses dependències d’un cenobi medieval i un petit museu. Ideal per passar un mati agradable amb infants que comencin a degustar les alegries d’aquest Nadal i les visites culturals.

Cerca del monasterio de Pedralbes, que está en la parte más alta de Barcelona, sobre el Palacio de Pedralbes, cerca de la Ronda de dalt, justo al final de la avenida de Pedralbes, hacen este domingo un mercado de Navidad muy chulo. Aprovechad la ocasión para visitar este mercado y el monasterio gótico y las maravillosas pinturas góticas que pintó Ferrer Balsa, uno de los pintores más famosos del gótico catalán. También las diversas dependencias de un cenobio medieval y un pequeño museo. Ideal para pasar un rato agradable con niños que ya empiecen a degustar las alegrias navideñas y las visitas culturales.

Fonts del bosc bonic de Martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possibilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura amb els nostres fills i filles. Els parc de la Serralada de Marina i la Serra Litoral son espais molt familiar, amb paisatges senzills, camins amples i entorns amable, tot i que també ofereixen lleure i diversió a nois i noies més grans, més amants de fer la cabreta. Els entorns del bell poblet de Santa Maria de Martorelles, molt proper a Mollet i a Badalona, estan plens de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, molt agradables, i d’altres un xic més difícils, que us portaran a racons d’una bellesa encisadora, sobretot ara, a la primavera. Una bellesa però poc estrident, casolana, senzilla. Avui us volem proposar una ruta pel bosc bonic, per l’obaga de la serra. Sortirem de Santa Maria de Martorelles, poble que trobareu si aneu de Barcelona a Mollet del Vallès per l’autopista C-17, o bé per la carretera B-5001 que surt de Santa Coloma de Gramanet cap a Montornès. Sigui com sigui cal seguir en direcció Martorelles per la B-5006, passar de llarg el poble, i continuar aquesta ruta fins arribar al centre de Santa Maria de Martorelles, encara més rural, més petit i més ficat dins la serra. També podeu arribar-hi des de Badalona per la C-31 i agafar desprès dins aquesta ciutat la B-500, carretera que va a Mollet passant el Coll de la Conreria. Un cop arribats a Santa Maria de Martorelles, al centre, on hi ha una petita plaça, pugem amunt pel carrer de la Font del Ca fins trobar una cadena que ens impedeix el pas. Estem en una urbanització arran d’una riera, la Riera de Baix. Hi ha bon aparcament. Tot el camí fins aquí és carrer asfaltat. Comença un camí ample, en pujada suau, on un rètol del Parc de la Serralada Litoral ens dona la benvinguda. A la dreta i a l’esquerra hi ha les restes d’una antiga pedrera. El bosc és dens i agradable, ben conservat, ple d’alzines i roures, i molta vegetació. Arribem en poca estona a una clariana on hi ha la font Sunyera, (a la foto), amb uns grans plataners. Per infants petits ja hem arribat al destí. És prou bonic. Si voleu caminar més, deixeu la font Sunyera i, abandonant el camí ample pel que hem vingut, pugeu per un de més estret que surt a mà esquerra, rotulat amb un cartell de fusta clavat a un arbre “Font del Cà”. Ara el camí és més estret, però no és un corriol, i puja de valent, per arribar dalt la pedrera. Un xic més enllà, trobareu la dreta una font, enlairada a uns 20 metres a la dreta, més enllà hi ha una taula de pícnic en una clariana. El nom oficial de la font és Sant Domènec i el Ca. Aquí pot acabar una segona ruta. Però si sou excursionistes valents, ara que ja heu caminat una mitja hora, podeu continuar amunt. El camí es transforma en una torrentera erosionada, estreta, divertida, una mica perillosa de baixada. Hi ha molta vegetació per tot arreu. Escolliu els camins a la dreta per anar a la font de la Teula. En una hora sereu a la font de la Teula, que està una mica amagada, a la dreta del camí principal, a uns 10 metres, en una torrentera bestial, fàcilment accessible a peu pla però, amb una bucòlica paret rocosa per on regalima l’aigua entre heures poueres. Aquí pot acabar l’excursió. Però si insistiu en seguir endavant podeu pujar pel camí que anàveu fins arribar a una pista més gran. Si la seguiu a l’esquerra aniríeu cap el Coll de Font de Cera, camí de El Masnou. Massa lluny. Si aneu a la dreta anireu cap a la Conreria, cap a Badalona. Som a la carena que separa el Vallès del Maresme. Veiem la torre de guaita d’incendis que corona el turó d’en Galzeran. La vista abasta Santa Maria de Martorelles, des d’on hem sortit fa dues hores, tota la plana del Vallès i les serres que la tanquen i, arribant al turó, veiem el mar sota nostre, blau, amb Mongat, Badalona, Alella, el Masnou i Barcelona. Sou al Turó d’en Galzeran, el més alt d’aquesta part de la serra. Coronat per una torre de guaita contra incendis. Les vistes són insuperables: en primer terme la Conreria, Tiana, Montgat i Badalona, al darrera Barcelona. Al nord les serres de Collserola, el Garraf i l’Ordal. Més lluny Montserrat. Heu caminat moltes hores. Retrocediu i torneu a la font de la Teula. Podeu baixar pel mateix camí, o bé fer una marrada. Si agafeu el camí que baixa cap a la vostra dreta, de baixada, passareu prop del turó Ruf i acabareu arribant a Santa Maria de Martorelles pel Torrent d’en Gurri, passant per la Font de la Mercè. Seguiu endavant i passareu al costat de la casa de colònies de Can Girona. Des d’allà podeu tornar al poble pel camí del cementiri. Si escolliu aquesta ruta de baixada, més llarga, veureu la bassa de reg més gran de Catalunya, i la pròpia Font de la Mercè, que està en un lloc molt bonic. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font de la Mercè hi ha gent que puja fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé podeu, abans de baixar cap a la font de la Mercè, pujar cap al poblat ibèric del turó del Castell Ruf, talaia sobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O fins cercar la secreta font d’en Gurri, que nosaltres vam veure fa anys i ara ha desaparegut del mapa. Però això ja no és tan fàcil. Però sigui quina sigui la condició física de la família, una matinal amb infants pels boscos que rodegen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posibilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza con nuestros hijos e hijas. Los parque de la Serralada de Marina y la Sierra Litoral son sitios muy familiares, con paisajes sencillos, caminos anchos y entornos amables, aunque también ofrecen ocio y diversión a chicos y chicas mayores, más amantes de hacer la cabrita. Los entornos del bello pueblo de Santa María de Martorelles, muy cercano a Mollet y Badalona, están llenos de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, muy agradables, y otras un poco más difíciles, que les llevarán a rincones de una belleza encantadora, sobre todo ahora, en primavera. Una belleza poco estridente, casera, sencilla. Hoy os queremos proponer una ruta por el bosque hermoso, por la umbría de la sierra. Saldremos de Santa María de Martorelles, pueblo que encontrarán si van de Barcelona en Mollet del Vallés por la autopista C-17, o bien por la carretera B-5001 que sale de Santa Coloma de Gramanet hacia Montornès. Sea como sea hay que seguir en dirección Martorelles por la B-5006, pasar de largo el pueblo, y continuar esta ruta hasta llegar al centro de Santa Maria de Martorelles, ás rural, más pequeño y más metido en la sierra. También pueden llegar desde Badalona por la C-31 y coger después en esta ciudad la B-500, carretera que va a Mollet pasando el Coll de la Conreria. Una vez llegados a Santa Maria de Martorelles, en el centro, donde hay una pequeña plaza, subimos arriba por la calle de la Fuente del Ca hasta encontrar una cadena que nos impide el paso. Estamos en una urbanización. Hay buen aparcamiento. Todo el camino hasta aquí es calle asfaltada. Comienza un camino ancho, en subida suave, donde un letrero del Parque de la Serralada Litoral nos da la bienvenida. A la derecha y a la izquierda están los restos de una antigua cantera. El bosque es denso y agradable, bien conservado, lleno de encinas y robles, y mucha vegetación. Llegamos en poco tiempo a un claro donde está la fuente Sunyera, (en la foto), con unos grandes plataneros. Para niños pequeños ya hemos llegado al destino. Es bastante bonito. Si desean caminar más, dejen la fuente Sunyera y, abandonando el camino ancho por lo que hemos venido, suban por uno más estrecho que sale a mano izquierda, rotulado con un cartel de madera clavado en un árbol “Fuente del Cà”. Ahora el camino es más estrecho, pero no es un sendero, y sube mucho, para llegar arriba de la cantera. Un poco más allá, encontrarán la derecha una fuente, elevada a unos 20 metros a la derecha, más allá hay una mesa de picnic en un claro. El nombre oficial de la fuente es Santo Domingo y el Ca. Aquí puede terminar una segunda ruta. Pero si sois excursionistas valientes, ahora que ya habeis caminado una media hora, pueden continuar arriba. El camino se transforma en una torrentera erosionada, estrecha, divertida, un poco peligrosa de bajada. Hay mucha vegetación por todas partes. Elijan los caminos a la derecha para ir a la fuente de la Teja, que está un poco escondida, a la derecha del camino principal, a unos 10 metros, en una torrentera, fácilmente accesible a pie, con una bucólica pared rocosa por donde fluye el agua entre hiedras. Aquí puede terminar la excursión. Pero si insisten en seguir adelante pueden subir por el camino que hasta llegar a una pista más grande. A la izquierda iríais hacia el Coll de Font de Cera, camino de El Masnou. Demasiado lejos. Si vais a la derecha iréis hacia la Conreria, hacia Badalona. Estamos en la cresta que separa el Vallés del Maresme. Vemos la torre de vigilancia de incendios que corona el cerro de Galzeran. La vista abarca Santa Maria de Martorelles, desde donde hemos salido hace dos horas, toda la llanura del Vallés y las sierras que la cierran y, llegando al cerro, vemos el mar azul, con Mongat, Badalona, Alella, el Masnou y Barcelona. Estais en el Cerro de Galzeran, el más alto de esta parte de la sierra. Coronado por una torre de vigilancia contra incendios. Las vistas son insuperables: en primer término la Conreria, Tiana, Montgat y Badalona, detrás Barcelona. En el norte las sierras de Collserola, el Garraf y el Ordal. Más lejos Montserrat. Debeis haber caminado muchas horas. Retroceded y volved a la fuente de la Teja. Pueden bajar por el mismo camino, o bien hacer un rodeo. Si toman el camino que baja hacia su derecha, de bajada, pasaréis cerca del cerro Ruf y acabaréis llegando a Santa Maria de Martorelles por el Torrent de Gurri, pasando por la Fuente de la Merced. Sigan adelante y pasareis al lado de la casa de colonias de Can Girona. Verán la balsa de riego más grande de Cataluña. La Fuente de la Merced está en un lugar muy bonito. Ahora el camino vuelve a ser llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin. Desde la fuente de la Merced hay gente que sube hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien pueden, antes de bajar hacia la fuente de la Merced, subir hacia el poblado ibérico de la colina del Castillo Ruf, atalaya sobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O incluso buscar la secreta fuente de Gurri, que nosotros vimos hace años y ahora ha desaparecido del mapa. Pero esto ya no es tan fácil. Pero cualquiera que sea la condición física de la familia, una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

 

La fira de l’arròs de l’Aldea

Aquest proper cap de setmana d’abril, entre el 24 i el 26, tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. No sabem què hi haurà programat per aquest any, però si el que van fer l’any passat El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugurarà, imaginem, el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu, si tot va com sempre, degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 tornarà a estar oberta, amb tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos, i més coses. El diumenge podreu trobar tot això que hem dit fins ara i més actes festius. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai Món Natura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

La Pineda i el Salt del Bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Fira de l’arròs a l’Aldea

Aquest proper cap de setmana tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugura el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 torna a estar oberta, amb una trobada de plaques de cava i una bonica expo de playmòbils. Hi haurà també tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos. A la tarda un altre taller de dolços tradicionals, teatre i concert. El diumenge podreu trobar tot això i una trobada de puntaires. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai MónNatura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

Mont Natura al Delta de l’Ebre

L’espai MónNatura a l’Ebre és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya va crear per preservar espais naturals d’arreu del país, conservar-los i divulgar-ne les seves virtuts i bellesses. En aquest cas està situat al parc natural del Delta de l’Ebre, un lloc magnífic, maravellós, inaudit, ple de vida, ideal per una sortida familiar. Mon Natura ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada, que ocupen una superfície de 41 hectàrees, i les ha convertit en un centre d’interpretació, lúdic i didàctic a la vegada, increible, per a gaudi dels infants. A més, hi trobareu una variada proposta d’activitats per conèixer l’àrea, els ocells i la natura de l’indret. Us proposaran un recorregut per saber com es conreava la sal, com era la pesca tradicional, podreu anar en barca tota la família, veureu milers d’ocells i aprendreu moltes coses noves. El centre d’interpretació està obert de dimecres a divendres de les 10 a les 14 hores. Els dissabtes, diumenges i festius fins les 18 hores, tot seguit. A la primavera i l’estiu l’horari s’amplia de dilluns a diumenge, tot el dia de 10 a 20 hores. Hi ha la possibilitat de concertar grups fora d’aquests horaris. Qualsevol dubte es pot consultar al telèfon 977 053 801. Arribar-hi és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 41, senyalada com Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Continueu en direcció a Sant Carles de la Ràpita per l’antiga N-340 durant uns 3 km, cal passar el pont sobre el riu Ebre, fins la sortida de Sant Jaume d’Enveja. Gireu a la dreta en direcció als Muntells per la carretera TV-3405, per la que anireu fins la bassa de la Tancada en uns 15 km. Al final cal deixar el poble dels Muntells a mà esquerra i, abans d’arribar a la urbanització Eucaliptus, girar a la dreta, en direcció a la Tancada. Al final de la carretera, cal girar de nou a la dreta, i en un km. trobareu el punt d’accés. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota. No us perdeu un cap de setmana o un pont al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu el Mon Natura Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

El espacio MónNatura en el Ebro es otra iniciativa loable de la fundación que Caixa de Catalunya creó para preservar espacios naturales de todo el país, conservarlos y divulgar sus virtudes y bellezas. En este caso está situado en el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Mon Natura ha recuperado una antigua piscifactoría y unas viejas salinas junto a la balsa de la Tancada, que ocupan una superficie de 41 hectáreas, y las ha convertido en un centro de interpretación, lúdico y didáctico a la vez, increíble, para disfrute de los niños. Además, encontraréis una variada propuesta de actividades para conocer el área, los pájaros y la naturaleza del lugar. Os propondrán un recorrido para saber cómo se cultivaba la sal, como era la pesca tradicional, se podrá ir en barca toda la familia, verán miles de pájaros y aprenderéis muchas cosas nuevas. El centro de interpretación está abierto de miércoles a viernes de las 10 a las 14 horas. Los sábados, domingos y festivos hasta las 18 horas. En primavera y verano el horario se amplía de lunes a domingo, todo el día de 10 a 20 horas. Existe la posibilidad de concertar grupos fuera de estos horarios. Cualquier duda se puede consultar en el teléfono 977 053 801. Llegar es facilísimo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 41, señalada como Amposta y Sant Carles de la Ràpita. Continúen en dirección a Sant Carles de la Ràpita por la antigua N-340 durante unos 3 km, hay que pasar el puente sobre el río Ebro, hasta la salida de Sant Jaume d’Enveja. Girar a la derecha en dirección a Muntells por la carretera TV-3405, por la que iréis hasta la balsa de la Tancada en unos 15 km. Al final hay que dejar el pueblo de los Muntells a mano izquierda y, antes de llegar a la urbanización Eucaliptus, girar a la derecha, en dirección a la laguna. Al final de la carretera, hay que girar de nuevo a la derecha, y en un km. encontrareis el punto de acceso. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. No os perdáis un fin de semana o un puente en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis el Mundo Naturaleza Delta del Ebro!.

Montanejos

A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.

L’Ampolla de Mar

L’Ampolla de Mar, com si d’un lloc amb doble personalitat es tractés, com si fos una mena de Doctor Jekill & Mr. Hyde, te un ànima de porta del Delta, sorrenca, somera, plana i amable, i una altra ànima montanera, ferèstega, salvatge i escarpada. Per un costat, al sud, s’obre a la infinita extensió de l’Ebre, sobre la platja inmensa del Fangar, banyant-se el peus en la sorra fina, llotosa i càlida de les basses poc profundes dels arrosars marins. Al nord, en canvi, l’Ampolla és la porta a les darreres cales i penyasegats potents de la Costa Daurada, que obren esborancs en la línia de costa. Entrades plenes de cales i caletes, de coves, de rocams torturats. Així l’Ampolla resumeix en un poble el millor de dos mons. Arribeu-vos a l’Ampolla seguint l’autopista AP-7 fins la sortida del nom del poble, a uns 160 kms. de Barcelona. Gaudiu de la llum excepcional d’aquesta població marinera. Disfruteu de les cales de Cap Roig, encara ben preservades, relativament poc turístiques. Del seu passeig marítim. O bé baixeu al port del Fangar, on es crien musclos i gambes de qualitat i exquisidesa llegendàries. Les platges de l’Ampolla són fantàstiques, i desconegudes. Son de tota mena: luxurioses platges de sorra, d’aigües tranquil·les i poca profunditat, ideals per als infants. O bé cales de còdols, però de pedra petitona, envoltades de penyasegats de mil tonalitats: blancs, vermells, grocs… Són indrets com la cala de les Avellanes, Cala Maria o Cap Roig. També arenals del Delta de l’Ebre. Com pinets o S’Arenal. Amb basses litorals envoltades d’arrossars, plenes d’ocells que  faran les delícies de tota la família. Visiteu la bassa anomenada de les Olles, ja dins el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Pugeu i perdeu-vos en les dunes, banyeu-vos en les aigües calentes d’un mar plàcid. Admireu, si és el temps, flamencs, ànecs, agrons i camallargs. Podeu dormir a molts llocs però uns amics ho han fet al Flamingo i han quedat contents. També càmping, apartaments i hotels més petits. Bon lloc per descobrir durant unes vacances la costa de l’Ametlla de Mar i les seves cales. També per recòrrer el Delta, amb els seus espais naturals. O per endinsar-se i visitar Tortosa, la ciutat renaixentista. No us perdeu l’Ampolla. Val la pena.

L’Ampolla de Mar, como si de un lugar con doble personalidad se tratara, como si fuera una especie de Doctor Jekill & Mr.. Hyde, tiene un alma de puerta del Delta, arenosa, plana y amable, y otra alma montanera, agreste, salvaje y escarpada. Por un lado, en el sur, se abre a la infinita extensión del Ebro, sobre la playa inmensa del Fangar, bañándose los pies en la arena fina, lodosa y cálida de las balsas poco profundas de los arrozales marinos. Al norte, en cambio, l’Ampolla es la puerta a las últimas calas y acantilados potentes de la Costa Dorada, que abren entradas en la línea de costa. Entradas llenas de calas y calitas, de cuevas, de rocas torturadas. Así L’Ampolla resume en un pueblo lo mejor de dos mundos. Acercaos a l’Ampolla siguiendo la autopista AP-7 hasta la salida con el nombre del pueblo, a unos 160 kms. de Barcelona. Disfruten allí de la luz excepcional de esta población marinera. Disfrutad de las calas de Cap Roig, aun bien preservadas, y relativamente poco turísticas. De su paseo marítimo. O bien acerquense hasta el puerto del Fangar, donde se crían mejillones y gambas de calidad, con una exquisitez legendaria. Las playas de L’Ampolla son fantásticas, y desconocidas. Son de todo tipo: lujuriosas playas de arena, de aguas tranquilas y poca profundidad, ideales para los niños. O bien calas de guijarros, pero de piedras pequeñitas, rodeadas de acantilados de mil tonalidades: blancos, rojos, amarillos … Son lugares como la cala de les Avellanes, Cala María o Cap Roig. También teneis los arenales del Delta de l’Ebre. Con sus balsas litorales rodeadas de arrozales, llenas de pájaros que harán las delicias de toda la familia. Visiten la balsa llamada de les Olles, ya dentro del Parque Natural del Delta de l’Ebre. Suban y pierdanse en las dunas. Bañense en en las aguas calientes de un mar plácido. Admiren, en su tiempo, flamencos, patos, garzas y zancudas. Pueden dormir en muchos lugares pero unos amigos lo han hecho en el Flamingo y han quedado contentos. También hay camping, apartamentos y hoteles más pequeños. Buen lugar para descubrir durante unas vacaciones. Para reco0rrer la costa de l’Ametlla de Mar y sus calas. También para llegarse hasta el Delta, con sus espacios naturales. O para adentrarse y visitar Tortosa, la ciudad renacentista. No os perdáis la Ampolla. Vale la pena.

Font de la Mercè a Martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possiblilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura. El parc de la Serralada de Marina és molt familiar, de paisatges senzills, camins amples i entorn amable. Està ple de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, planeres i agradables, que us portaran a racons d’una bellessa poc estrident, cassolana, però asequibles per a totes les edats. Avui us en volem proposar una. La que des de Santa Maria de Martorelles us portarà, en primera instància, a la Font de la Mercè. Es tracta d’un recorregut mínim, que no arriba al parell de kilòmetres, molt adequat per famílies amb nens petits. L’inici és la casa de colònies de Can Girona. S’hi arriba per la carretera què, des de Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, puja a Martorelles i, després a Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta darrera població, quan ja la teniu a tocar, heu de girar a mà esquerra seguint les indicacions de “Can Girona”. Aparqueu al final del carrer o a l’inici de la pista de terra. Aquí comença l’excursió. Heu de passar tocant la pared de can Girona. Després veureu la bassa de reg més gran de Catalunya. Més endavant el camí, ben ample, entra en una zona de bosc de ribera. En 10 minuts arribeu a la Font de la Mercè. Un lloc molt bonic. Un camí planer, gens cansat. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font podeu fer diferents rutes, totes ja més difícils, amb pujades pronunciades. Podeu anar fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé pujar cap al poblat ibèric de CastellRuf, talaia dobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O la secreta font d’en Gurri. Però això ja no és tan fàcil. Una matinal amb infants pels boscos que rodejen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posiblilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza. El parque de la Serralada de Marina es muy familiar, de paisajes sencillos, caminos anchos y entorno amable. Está lleno de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, llanas y agradables, que le llevarán a rincones de una belleza poco estridente, casera, pero asequibles para todas las edades. Hoy os queremos proponer una. La que desde Santa Maria de Martorelles les llevará, en primera instancia, hasta la Fuente de la Merced. Se trata de un recorrido mínimo, que no llega al par de kilómetros, muy adecuado para familias con niños pequeños. El inicio está en la casa de colonias de Can Girona. Se llega por la carretera que, desde Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, asciende a Martorelles y, después hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta última población, cuando ya la tienen al lado, deben de girar a mano izquierda siguiendo las indicaciones de “Can Girona”. Aparquen el final de la calle o al inicio de la pista de tierra. Aquí comienza la excursión. Debe pasar tocando la pared de Can Girona. Después veran la balsa de riego más grande de Cataluña. Más adelante el camino, amplio y llano, entra en una zona de bosque de ribera. En 10 minutos llegaran a la Fuente de la Merced. Un lugar muy bonito. Un camino llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin ella. Desde la fuente pueden hacer diferentes rutas, todas ya más difíciles, con subidas pronunciadas. Pueden ir hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien subir hacia el poblado ibérico de Castellruf, una atalaya dobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O la secreta fuente de Gurri. Pero esto ya no es tan fácil. Una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

Monestir de Pedralbes

El monestir de Pedralbes està a la part més alta de Barcelona, sobre el Palau de Pedralbes, prop de la Ronda de Dalt, just al final de l’avinguda de Pedralbes. És un monestir gòtic, gran, amb un claustre molt gran, i una esglèsia de belles proporcions. A més podeu veure les maravelloses pintures gòtiques que pintà Ferrer Bassa, un dels pintors més famosos del gòtic català. També les diverses dependències d’un cenobi medieval i un petit museu. Ideal per passar un mati agradable amb infants que comencin a degustar les visites culturals. Te la gràcia afegida d’estar encara viu, habitat per una comunitat de monges clarisses, fet que dona un plus de vida a les pedres i les fa més humanes.

El monasterio de Pedralbes está en la parte más alta de Barcelona, sobre el Palacio de Pedralbes, cerca de la Ronda de dalt, justo al final de la avenida de Pedralbes. Es un monasterio gótico, grande, con un claustro muy grande, y una iglesia de bellas proporciones. Además podéis ver las maravillosas pinturas góticas que pintó Ferrer Balsa, uno de los pintores más famosos del gótico catalán. También las diversas dependencias de un cenobio medieval y un pequeño museo. Ideal para pasar un rato agradable con niños que ya empiecen a degustar las visitas culturales. Tiene la gracia añadida de estar todavía vivo, habitado por una comunidad de monjas clarisas, hecho que ofrece un plus de vida a las piedras y las hace más humanas.