Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Anuncis

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Bilbo, Bilbao, de nou


Bilbao, Bilbo en Euskera, és una bella ciutat, una destinió clara d’una sortida familiar, d’unes vacances. Si abans era el símbol d’una ciutat industrial i bruta, ara és la punta de llança de la modernitat més rabiosa. La transformació ha estat molt radical, i es deu a la iniciativa de construir el museu Guggenheim. Tot i que no us agradi l’art modern no podeu passar de visitar-lo, ni que sigui per fora. L’edifici, a tocar de la ria, canvia de color segons les hores del dia. Tot en els voltants del museu és innovador: el tramvia, els passejos. I sempre us quedarà, si el Guggenheim no us fa el pes, el casc vell de Bilbao, las siete calles, la ria, la basílica de Begoña, o el museu d’art, molt més tradicional, amb grans obres mestres. Recordeu que ha Barakaldo, a tocar de Bilbao, hi ha un Novotel. Nosaltres, però, hem dormit a l’Hotel Gran Bilbao, un molt bon hotel, no lluny dels set carrers. Aquest hotel també te bon restaurant, millor en el menjar que en l’aspecte. De tota manera a Bilbao es menja bé. Prop de l’hotel teniu el Arandia de Julen, a la plaça de l’Encarnació, un restaurant car però molt bo. I si no, al casc antic, el Petxo, bar de tapes i restaurant de menú, a la Belosticalle, 20, i a la plaça nova trobareu el Bar Charly, bon lloc de tapes, la Olla i el Gure Toki. També podeu fer una escapada al bonic poblet mariner de Pletzia, i anar a la seva platja, tot agafant el metro de la línia 1.

I quan us canseu de moure-us pel casc antic, la ria i las siete calles… sortiu a descobrir el País Basc. Gernika, els pobles pescadors Getxo, Ondàrroa, Lekeitio, Bermeo, o els parcs naturals, tot bonic, molt bonic. I un xic més lluny, Castro Urdiales, a Santander, la costa de Guipuzkoa…

Bilbao es una bonita ciudad, y si antes era el símbolo de ciudad industrial y sucia, es ahora la punta de lanza de la modernidad. La transformación, muy radical, se debe a la iniciativa de construir el museo Guggenheim, que aunque no os guste el arte moderno, no podéis dejar de visitar, ni que sea por fuera. Dadle una vuelta por el exterior, bastante alucinante. El edificio, al lado de la ría, varia de color según las horas del día. Todo en los alrededores del museo es innovador: el tranvía, los puentes y los paseos. Y siempre os quedará, si el Guggenheim no os gusta, el casco viejo de Bilbao, Begoña, o el museo de arte, mucho más tradicional, con grandes obras cumbre del barroco. Recordad que en Barakaldo, a tocar de Bilbao, hay un novotel. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gran Bilbao, no lejos de las siete calles.

Ring of Kerry


The Ring of Kerry és en realitat una volta d’uns 180 kms. a la península d’Iveragh, al comtat de Kerry, situat al sudoest d’Irlanda. Fer el Ring of Kerry és viure de primera mà la natura i la història irlandesa, en una terra quasi verge, resseguint estretes carreteres que donen vistes inoblidables al mar i a la muntanya, pujant i baixant turons i muntanyes, descobrint platges, illes, caps rocosos, cascades i boscos. Natura en tot el seu esplendor. Però també petits pobles i monuments amagats, pedres plenes del verdet dels segles. Per fer el Ring of Kerry necessitareu un cotxe, tot i que també podeu fer servir les línies de bus existents. Si sortim de la vila de Killarney, cap a l’oest per la N-72, podeu remuntar cap al Gap of Dunloe, bellíssim entorn de muntanyes i llacs amb boscos. Agafem ara la N70 per baixar a la bonica platja de Rossbeigh, al poble de Glenbeigh, a la foto. Una platja de 8 km. de llarg, de sorra fina. Continueu cap al poblet mariner de Portmagee, on trobareu un pont que lliga terra ferma amb l’illa de Valentia. Paisatges fabulosos. Seguim el cap amb meravelloses vistes i petits poblets per anar fins el Fort prehistòric de Staigue, a tocar de Castlecove, de planta circular. Baixem a Kenmare, una vila molt maca i agradable per pujar, seguint ara la carretera N71 entre Kenmare and Killarney, fins el coll on trobareu el punt de vista dit the Ladies View, amb vistes superbes sobre el parc natural nacional de Killarney, un parc natural esplèndit. Des d’alla son 15 kms. de baixada entre boscos, amb parada obligada a la cascada Torc. Arribant a la ciutat de Killarney no s’acaben els prodigis. Allà teniu la casa Muckross que es una mansió victoriana de camp, històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross, vora el llac. També podeu fer un volt per la ciutat antiga de Killarney, vuere la seva catedral i els carrers comercials i parcs. Evidentment ens hem deixat molts llocs i punts d’interés que només vam veure des del cotxe. Nosaltres vam fer l’anell en un sol dia!. L’anell de Kerry no pot faltar en un bon viatge a Irlanda!. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de fer el ring of Kerry si aneu a Irlanda!.

The Ring of Kerry es una vuelta de 180 kms. alrededor de la península d’Iveragh, en el comtat de Kerry, en Irlanda. Dar la vuelta al Ring of Kerry significa entrar en la naturaleza y la historia irlandesa, en una tierra virgen, recorriendo estrechas carreteras con vistas a un mar y subiendo muntañas, descubriendo playas, cabos, cascadas y bosques. También pueblos preciosos. El Ring of Kerry se hace en coche, o en bus. Salid de Killarney, por la N-72, remontando Dunloe, en un bellísimo entorno de montaña con lagos. Por la N70 bajad a la playa de Rossbeigh, cerca de Glenbeigh, en la foto. Pasad a la isla de Valentia. Continuad hasta Staigue, cerca de Castlecove. Bajad luego a Kenmare, y seguid la carretera N71 entre Kenmare y Killarney, viendo los lagos desde Ladies View, en el parque natural nacional de Killarney, con parada obligada en la cascada Torc. En Killarney está la casa Muckross que es una mansión victoriana de campo, visitable. Más allá de Killarney, está el Castillo de Ross, en el lago. Para comer, en Kenmare, teneis el ristorante Bella Vita, recomendable. En Killarney el Cronins, muy bueno. Tradicional. Hay un pub con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy’s, y buenos hoteles, como el Park Hotel, o el Hotel Brehon. ¡No dejen de recorrer el ring of Kerry si van a Irlanda!.

Festival del Xató a Vilanova


Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedès, les seves famoses xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila meravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. És l’anomenat Festival del Xató, que va de la mà amb la Festa dels Mercats. Amb ell inaugura la temporada de la Ruta del Xató a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Entre els atractius principals de la Ruta, hi haurà les tradicionals Xatonades, les festes populars que les diferents poblacions que integren la Ruta del Xató, dediquen a aquesta recepta i en les que a part de poder degustar el Xató, els assistents poden participar en tallers concursos, tastos, etc. I justament això serà el proper diumenge dia 26 de novembre de 2017. Tindreu una oportunitat única per conèixer i adquirir els productes necessaris per elaborar un autèntic Xató de Vilanova i la Geltrú i per gaudir d’una festa amb una variada degustació de tapes.  Ja us hem comentat que, els concessionaris del mercat, obren les seves parades per celebrar conjuntament amb el Festival del Xató, la Festa dels Mercats. El Mercat del Mar es converteix en una gran festa ambientada amb música en viu on els visitants poden comprar i degustar tapes de màxima qualitat. Ja ho sabeu, aquest diumenge és el torn de Vilanova i la Geltrú. Veniu a celebrar-hi el Festival del Xató. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. Vilanova i la Geltrú te molts més al·licients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un imant pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu dinar una altra cosa teniu el Sushi Lounge, menjar japonès, boníssim, si us agrada. Més de casa l’Infinit, amb bon menú. Maco i bon menjar a l’Espai de la Carme, al carrer de Sant Antoni, 6, tel: 93.893.33.08. O també podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la mateixa Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si mai voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndids hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bona xatonada a Vilanova!.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo 26 de noviembre de 2017, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

Artesans a Mollet


Aquest cap de setmana fan a Mollet una bonica fira d’artesans, des del divendres a la tarda fins diumenge. Les parades d’artesans obren divendres de 19 a 22 hores, i aquella tarda ja hi ha demostracions i tallers familiars de pa, totxos, cuir, fang, màscares, sols i antifaços. A la nit sopar i ball popular. El dissabte el mercat obre de 10.30 a 14 hores, i de 17 a 22 hores. Es repeteixen els tallers a la tarda. Hi ha xocolatada, taller de castells i música a la nit. El diumenge igual que dissabte i, a les 12 hores hi haurà a la plaça de l’artesania, una gran actuació castellera amb els Castellers de Castelldefels, Vailets de Gelida,  i Castellers de Mollet. A la tarda nit, a les vuit, cantada d’havaneres i cremat de rom. Veniu a Mollet del Vallés, a pocs kms. de Barcelona per l’autopista AP-7, o per la C-17. Per dinar a Mollet us recomanarem alguns restaurants i pizzeries interessants, com ara La Garnatxa, de campanetes, molt interessant. Les Pruneres, al carrer Sant Pau, 48,  tel: 935 93 38 69, també està fantàstic. O el “Vell Nou”, al carrer d’Antònia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el “Saint Germain Des Pres”, al carrer de Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzeria La Bella Calabria, un lloc molt recomanable, no lluny del casc antic. Tots cap a Mollet a veure la fira!.

Este fin de semana de abril tienen Vds. en Mollet del Vallés, a poquísimos kms. de Barcelona por la autopista AP-7, o por la C-17, una feria de artesania y muchos más actos familiares. No os los perdais. Para comer en Mollet os recomendaremos algunos restaurantes y pizzerías interesantes, como “Vell Nou”, en el centro, en la calle de Antonia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el novedoso y glamuroso “Sant Germain des Pres” en la calle Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzería La Bella Calabria, un lugar muy recomendable, no lejos del casco antiguo.

MITMO, Titelles a Mollet


Aquest cap de setmana d’abril, del 7 al 9 d’abril de 2019, teniu a Mollet del Vallés, a poquíssims kms. de Barcelona per l’autopista AP-7, o per la C-17, la Mostra de Titelles. Aquesta mostra exhibirà a la vila vallesana molts espectacles diferents de titelles per a infants, a més d’altres moltes activitats relacionades, com ara paradetes d’artesania titellaire, tallers infantils, cercaviles i un l’espai lúdic, Cal Titella, on els infants podran gaudir i experimentar amb els titelles. Tots els carrers i places del casc antic tindran el seu al·licient.  Hi haurà companyies, grups i espectacles d’arreu de l’estat espanyol, i de fora. La majoria d’ells està pensat per ser representats a l’aire lliure, i així es farà en diferents escenaris al centre de la ciutat. La MITMO ja té 11 anys i s’ha convertit en una de les cites més esperades de la primavera a Mollet. Un gran festival de titelles que, durant tres dies, portarà a Mollet prop d’un centenar d’activitats relacionades amb els titelles, des d’espectacles per a tota la família, itinerants, de petit format, per a adults, parades d’artesania, tallers, un petit museu interactiu, un espai lúdic d’experimentació o una exposició als aparadors de la ciutat. En total 17 companyies, algunes internacionals, 13 espectacles diferents en 73 representacions. A més una exposició de titelles a La Marineta. Com sempre, el rovell de la Mostra estarà ubicat al centre de la ciutat. La majoria d’actes i d’espectacles es faran a l’exterior, tot i que també hi haurà tres espais escènics d’interior i dues carpes on es representaran espectacles de petit format a la plaça Prat de la Riba, a la Plaça de Catalunya i a la plaça Europa. També al Parc de les Pruneres, a la Marineta, al Mercat Vell i la Sala Fiveller. Pels carrers es podrà gaudir de diferents espectacles itinerants i de les parades d’artesania titellaire situades al carrer de Sant Vicenç. Els socis i les sòcies del Club Super 3 tenen l’entrada gratuïta a tots els espectacles i, a més, rebran una gorra d’obsequi, que cal recollir al Punt d’Informació de la plaça Catalunya.  La Mostra de Titelles es complementarà amb una oferta gastronòmica als restaurants de la ciutat, que oferiran el Menú Titella. També hi haurà tallers per a que tothom qui ho vulgui pugui construir-se la seva pròpia titella. La majoria d’espectacles són gratuïts, però els que son pagant tenen preus des d’un euro a cinc euros. Per dinar a Mollet us recomanarem alguns restaurants i pizzeries interessants, com ara La Garnatxa, de campanetes, molt interessant. Les Pruneres, al carrer Sant Pau, 48,  tel: 935 93 38 69, també està fantàstic. O el “Vell Nou”, al carrer d’Antònia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el novedós i glamuròs “Saint Germain Des Pres”, al carrer de Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzeria La Bella Calabria, un lloc molt recomanable, no lluny del casc antic. Tots cap a Mollet a veure titelles!.

Este fin de semana de abril tienen Vds. en Mollet del Vallés, a poquísimos kms. de Barcelona por la autopista AP-7, o por la C-17, una Muestra de Títeres. Esta muestra exhibirá en la villa vallesana una veintena de espectáculos diferentes de títeres para niños, además de otras muchas actividades relacionadas, tales como puestos de artesanía titiritero, talleres infantiles, pasacalles y un el espacio lúdico, Cal Marioneta, donde los niños podrán disfrutar y experimentar con los títeres. Todas las calles y plazas del casco antiguo tendrán su aliciente. Habrá compañías, grupos y espectáculos de todo el estado español. La mayoría de ellos está pensado para ser representados al aire libre, y así se hará en diferentes escenarios en el centro de la ciudad. Pero también habrá espectáculos en interiores de teatro, y un espectáculo pensado sólo para adultos. Para comer en Mollet os recomendaremos algunos restaurantes y pizzerías interesantes, como “Vell Nou”, en el centro, en la calle de Antonia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el novedoso y glamuroso “Sant Germain des Pres” en la calle Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzería La Bella Calabria, un lugar muy recomendable, no lejos del casco antiguo.