Els tombs a Canovelles


Canovelles és un bonic poble del Vallés, a tocar de Granollers. Hi arribareu amb facilitat, des de Barcelona. Però avui parlem de Canovelles és per convidar-vos aquest proper dia 18 de gener de 2020, a la passada dels Tres Tomb. Comença amb el típic esmorzar de traginer, i una concentració dels carros i carrosses que participaran a la passada, a primera hora del matí. Cap al migdia, es fa la passada pròpiament dita. Una matinal bonica, que podeu complementar amb alguna ruta. També hi ha una ballada de la Colla Bastonera de Canovelles, la típica benedicció del animals i la passada pels carrers de Canovelles.

Canovelles es un pueblo del Vallés, al que se llega con facilidad, desde Barcelona. La fiesta de los Tres Tombs es muy tradicional en el pueblo. Empieza con el típico desayuno de arriero, y una concentración de los carros y carrozas que participarán en la pasada, a primera hora de la mañana. Hacia el mediodía, empieza la pasada propiamente dicha. Una matinal bonita.

Passada dels burros a Martorell


 

Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns al·licients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de la passada dels burros, per Sant Antoni Abad, aquest proper diumenge. Una bona ocasió per una matinal. Si us cal dinar, recomanem el restaurant Les Vinyes, casolà.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas de San Antonio Abad, con la pasada de los burro, este domingo.

Matinal a la Casa Nova de l’Obac


Casa_nova_Obac

Un lloc proper a Barcelona, on segurament no heu estat mai, i que es troba dins del maravellós, i poc conegut, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és la Casa Nova de l’Obac. En aquesta àrea de lleure podreu gaudir de la natura i realitzar una gran varietat de rutes en aquell fantàstic l’entorn natural. La Casa Nova de l’Obac és un antic mas, molt gran. Una veritable mansió de tres plantes en un estil vagament italianitzant. Es bastí pel conreu de la vinya a l’inici del segle XIX. Avui dia, completament restaurat, és un centre d’interpretació del Parc Natural, obert tots els dissabtes, diumenges i festius al matí. Podeu arribar-hi en poc més de mitja hora per la carretera que va de Terrassa a Rellinars, la B-122. Just al km. 10. Si voleu saber-ne més podeu trucar en l’horari d’obertura al tel. 937 435 468. El 25 de maig, dissabte, hi ha un taller de mandales amb llavors dins la festa “Viu el Parc”. Mireu la web per saber que s’hi fa i com s’hi arriba exactament. La matinal dura de les 10.30 a les 14 hores.  Hi trobareu un munt d’activitats. Anar fins la Casa Nova de l’Obac no és difícil. Son 40 kms. per autopista C-58, la de Terrassa, gratuïta i 9.8 kms. per la carretera de Terrassa a Rellinars, la BV-122, sinuosa, però en bon estat. Bon aparcament, allà mateix i servei de bar. Si hi pujeu un altre dia hi haurà menys gresca i menys gent, és clar. Però no és una trobada de masses. També podreu voltar pel massís, o bé visionar el magnífic audiovisual ‘La Megafada’. També es pot visitar l’exposició “Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisatge mediterrani’. Podeu portar picnic per dinar, o tornar a dinar a casa, que no està gens lluny!.

En la parte sur del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac encontraréis la Casanova de l’Obac. Allí podrán disfrutar de la naturaleza y realizar una gran variedad de rutas en ese fantástico entorno natural. La Casanova de l’Obac es una antigua masía, muy grande. Una verdadera mansión de tres plantas en un estilo vagamente italianizante. Se construyó para el cultivo de la viña al inicio del siglo XIX. Es un centro de interpretación del Parque Natural, abierto todos los sábados, domingos y festivos por la mañana. Pueden llegar por la carretera que va de Terrassa en Rellinars, la B-122. Justo en el km. 10. Si desean saber más pueden llamar en el horario de apertura al tel. 937 435 468. Si subís este fin de semana, el sábado, encontrareis la fiesta “Vive el Parque”. Justo el 25 de mayo. Les espera una matinal llena de talleres, juegos y cuentos. Si subís otro día abrá menos juerga y menos gente. Pero podran pasear por el macizo y visionar el magnífico audiovisual ‘La Megafada’. También se puede visitar la exposición ‘Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisaje mediterráneo’. Buen aparcamiento. Hay una área de ocio y de recreo. Ya lo sabéis: ¡la Casanova de l’Obac os espera!

L’illa de Tabarca, revisitada


També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Cartagena


A la regió de Múrcia, tot i que ells diuen ser, i prefereixen ser de Cartagena, trobem aquesta antiga ciutat, possiblement la més antiga d’Espanya. Fundada pels cartaginesos, conquerida per romans, bizantins, visigots, musulmans i cristians. Un cresol de cultures que han anat deixant la seva petjada al llarg dels segles. Una vila mestissa, molt diferent. Si decidiu fer una visita a Cartagena no us penedireu. Es tracta d’una ciutat gran, molt cosmopolita, cada dia més moderna, molt oberta al mar, ara que han tirat al terra el perímetre de l’arsenal de l’armada que tancava el port. Perquè Cartagena te un port de primer ordre, un port militar, tancat, cobejat per totes les cultures, el més gran arsenal de la península.  Una ciutat plena de restes magnífiques, com ara el teatre romà, amb esglésies de tota època, castigada per les guerres, construïda sobre les seves ruines, una vegada i una altra. Una vila amb tradicions arrelades, on hi fan unes processons magnífiques per Setmana Santa. No us perdeu l’arsenal, per fora, el port, el museu nacional d’arqueologia submarina, únic. I el castell dalt del turó, un de tants, amb les vistes sobre Cartagena. I no deixeu de donar un passeig pels seus voltants. Per la zona minera de La Unión, per les cales amagades camí de Portman, com ara la Cala Cortina. I, una mica més lluny, la Manga del mar Menor, una massa d’aigua tancada, calenta, tropical. O el Cabo de Palos, bon lloc on dinar, al restaurant El Faro, per exemple. O el Cabo Tiñoso o El Portús. I una mica més enllà, molt verge, un desert amb platges: el parque natural de Calblanque i Cala Reona. No heu vist mai res d’igual. No us perdeu Cartagena en un viatge pel llevant espanyol. No hem menjat ni dormit mai a Cartagena, però hi ha bons restaurants i bons hotels. Mireu internet!.

La ciudad de Cartagena se encuentra en Múrcia. Es una ciudad portuaria abierta al Mar Mediterráneo a través de una amplia bahía y un bonito puerto, actualmente accesible. Tiene muchos restos de su pasado cartaginés y romano, como el fabuloso teatro, en la foto. También una série de castillos y baterías de costa que le dan buenas vistas. Sus entornos naturales son otra joya que cabe reseñar. Teneis playas y calas protegidas, como cala Cortina o las playas de Cabo Tiñoso, entre las que se encuentra la playa de El Portús. Hacia el norte podreis gozar de las playas de la Manga del Mar Menor, cercanas y de las que se ubican en el parque natural regional de Calblanque y Cala Reona, preciosas. Cartagena es una buena meta de turismo familiar. No hemos comido ni dormido nunca allí, pero hay buenos hoteles y restaurantes al alcance de un clic en internet.

L’Ametlla de mar, revisitada


L’Ametlla de mar és un poblet mariner amb molt d’encant. No te res d’especial, és més aviat modern. Cap església, castell ni palau a ressenyar. Però és bonic. Te platges encisadores, un port bonic, cales amagades i un paisatge que fa somniar. També molta tranquil·litat. Situat a mig camí entre Tarragona i el Delta de l’Ebre, ben comunicat al peu de la N-340 i la AP7, aquest poble gran encara no està destrossat pel turisme de masses. Fundat no fa dos segles per uns pescadors d’Almería que cercaven bones tonyines, us encantarà amb els seus carrers blancs. Però encara gaudireu més de les cales, poc conegudes, de pedres i de picons petits, com llenties. O de les platges de sorra fina, daurada, petites, que, al Sud i al Nord, rodejen el poble. Des de Calafat fins a la Punta de l’Àliga, cerqueu els finals dels barrancs, que en arribar al mar formen belles platjoles, com ara Xelin, Santes Creus, Olivaret… noms que són petits racons de Mediterrània verge i paradisíaca. Teniu molts bons hotels a l’Atmella. Per exemple el Ametllamar, hotel gran, familiar, de platja, amb piscina, típic. O el petit Hotel del Port, amb només una estrella, senzill però molt net. O un hostal que en realitat és millor que molts hotels, l’Hotel S’Alguer, situat arran de mar, casolà, net i polit, que ara es va renovant. A tots hi hem estat, a tots hi hem dormit. Perquè ens agrada anar a l’Ametlla!. També trobareu per allà bons càmpings, molt moderns, en un entorn natural envejable. I si els hotels son bastant normalets, el menjar és de primera, amb bons restaurants on degustar especialitats marineres i tapes. Us recomanem alguns dels que hi ha a la plaça Nova, que son el Plaça Nova, un local clàssic, bé de preu, especialitats marineres, i el Bar Pica Pica, quelcom més que un bar de tapes, qualitat a preus fantàstics. No lluny teniu La Gramola, pas mal, i el millor de tots: el Molí dels Avis, preus en consonància amb la qualitat de la taula. Prop del mar un local nou triomfa: el bar Sal Moreno, tapes creatives, de primera. I al costat un casolà de tota la vida, senzill i sense trampes: Can Maura, per xupar-se els dits. No deixeu de visitar un dia l’Ametlla i resseguir la seva costa. De veritat que al·lucinareu!.

La Ametlla de mar es un pueblecito marinero con mucho de encanto. Situado a medio camino entre Tarragona y el Delta del Ebro, bien comunicado, al pie de la N-340 y la AP7, todavía no está destrozado por el turismo de masas. Fundado todavía no hace dos siglos, sus calles blancas y su puerto pesquero, muy importante, son bellísimos. Pero todavía disfrutaréis más de las calas, las escondidas y poco conocidas playas que, al Sur y al Norte, rodean el pueblo. Desde Calafat a la Punta del Aguila. Playas como Xelin, Santas Cruces, Olivaret… nombres que son pequeños rincones de Mediterráneo virgen y paradisíaco. Tenéis muchos buenos hoteles: el del puerto, el de l’Alguer, o càmpings muy modernos en un entorno natural envidiable. Y también buenos restaurantes dónde degustar especialidades marineras. Os recomiendo el que hay en la plaza. Para chuparse los dedos. No dejáis de visitar un día la Ametlla y seguir su costa. De verdad que alucinareis.

The Ametlla is a beautiful seaworthy town. Placed between Tarragona and the Delta of the Ebro, it’s very well communicated, by N-340 and the AP7 autoroute. It’s not destroyed by the tourism of masses. Founded  not two centuries ago, you enjoy their white streets and the fishing harbour. But will enjoy more the beachesthat surrounded the village. You have many good hotels: that of the port, that of l’Alguer, or càmpings very modern in a natural enviable environment. And also good restaurants where to taste seaworthy specialities. I recommend to you the one that exists in the main town square.

Carnaval tocatardà de Mora la Nova


Teniu mono de carnestoltes?. Creieu que el rei dels poca-soltes està mort i enterrat arreu?. Doncs no!.  A Mora la Nova, una vila eixerida a tocar de l’Ebre, al sud de Catalunya, aquest cap de setmana fan la seva famosa rua de Carnestoltes, una setmana després. El dia fort serà el dissabte, fet que justifica plenament un cap de setmana a les terres ignorades de l’Ebre. Ja sabem que si us decidiu pujar fins a  Mora la Nova aquest cap de setmana, no serà pel Carnestoltes només, oi?. Perquè la vila està realment lluny de Barcelona, via Tarragona, Reus, i Falset, o bé per l’AP-7 fins a Hospitalet de l’Infant i Ebre amunt cap a Mora!. Però per això us donarem més raons per arribar-vos fins Mora la Nova. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic car però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una meravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increïble vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. Aneu-hi per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre. Al poble podeu dinar a la Piazza, bona pizzeria a la plaça Catalunya. I dormir i menjar bé a l’Hostal La Creu, molt casolà i de tota la vida. Bon Carnestoltes tardà a Mora!.

En Mora la Nueva, organizan un carnaval fuera de época muy chulo. Este sábado por la tarde. Rua, cena popular y baile. Si os gustan este tipo de acontecimientos, si teneis mono de carnaval, no dudeis en ir. Pero incluso si no sois muy devotos de fiestas locas como esta, podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa del carnaval tardio de Mora da para mucho.