Els Tonis de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, abans de Sant Antoni Abat, hi fan la passada dels tres tombs i la festa dels Tonis. Una de les festes amb més arrels de Catalunya. L’acte central, però no l’únic, és l’anomenat Passant dels Tres Tombs. Una passada de carruatges i animals semblant a la dels tombs d’arreu del país. Però, a més, altres actes tenen lloc en la festa dels Tonis: una fira comercial o la interessant mostra de feines del camp fetes per cavalls i mules. A migdia, des de l’Alzinar de la Roca, on es guarden els carros, surt la passada, que recorre els carrers del poble. Diversos grups musicals i de folklore amenitzen els actes: orquesta, grallers, bastoners, un esbart, i una colla de flabiolaires. No és una passada petita. Hi ha més de 60 carros i 300 animals de tota la comarca.  A la tarda, havaneres. Ja ho veieu: la festa dels Tonis de Taradell és una oportunitat, no gaire lluny de Barcelona, per viure un acte que es repeteix any darrera any. Un acte que encantarà els vostres menuts i menudes. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu disfrutar d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la pressó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar us convé la masia La Roca. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. No creiem que us calgui dormir a Taradell, però heu de saber que hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bons Tonis a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona el domingo antes de San Antonio Abad tiene lugar la fiesta de los Tonis. Una de las fiestas con más raíces de Cataluña. El acto central, pero no el único, es el llamado Pasant de los Tres Tombs. Un pase de carruajes y animales similar a la de los de todo el país. Pero, además, otros actos tienen lugar en la fiesta de los Tonis: una feria comercial o la interesante muestra de trabajos del campo hechos por caballos y mulas. A mediodía, desde el Encinar de la Roca, donde se guardan los carros, (en la foto), sale la pasada, que recorre las calles del pueblo. Varios grupos musicales y de folklore amenizan los actos: orquesta, grallers, bastoners, una banda, y un grupo de flabiolaires. No es una pasada pequeña. Hay más de 60 carros y 300 animales de toda la comarca. Por la tarde, havaneres. Ya lo veis: la fiesta de los Tonis de Taradell es una oportunidad, no muy lejos de Barcelona, para vivir un acto que se repite año tras año. Un acto que encantará a sus pequeños y pequeñas. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. No creemos que necesiten dormir en Taradell, pero deben saber que hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

La Nit Viva de la Fonollosa


Els pobles petits, allunyats dels grans nuclis urbans, perduts en mig de Catalunya, han d’inventar continuament esdeveniments que els facin atractius al turisme. Alguns pobles ho fan molt bé, com és el cas de La Fonollosa, un petit municipi proper a Manresa. Ja us en hem parlat en ocasió de fires i altres actes lúdics. Els poblets que formen la Fonollosa, com ara Fals o la mateixa Fonollosa, son pobles medievals molt bonics. L’ambient rural, aquí, no és inventat. Doncs bé, en aquest marc tan autèntic s’ha organitzat la super interessant Nit Viva, un itinerant que aprofita les mateixes cases per representar-hi escenes de la vida pagesa. Aquest any compleix el seu 10è aniversari!. Hi veureu oficis antics, combinats amb altres de nadalenques, que és, i no és, un pessebre vivent. L’espectacle te lloc alguns dies de gener, mireu-vos el web de l’Associació cultural que l’organitza, encara que sabem que aquest Nadal serà l’1 de gener de 2020, en horaris de 1/4 de 7 i 2/4 de 8 del vespre. Els preus son 7 € pel adults i menors de 4 anys gratuït. Fins a 14 anys: 5 €. Per a descomptes de grups, consulteu a: faltagent@gmail.com. Les entrades només es poden adquirir directament a taquilla una estona abans de cada sessió. També us animem a anar-hi abans, de dia, perquè us agradarà recórrer el poble. Arribareu a la Fonollosa per l’autovia C-18, fins Manresa, per agafar en direcció a Lleida l’Eix Transversal, C-25.  Sortiu a Aguilar de Segarra, i seguiu les indicacions. Aprofiteu per passar el dia allà i feu un volt per les esglésies i ermites dels agregats a La Fonollosa: Sant Andreu, Sant Mamet de Bacardit, Santa Maria de Caselles, Santa Maria del Grau, Sant Vicenç de Fals o Santa Maria de Camps. Fals te unes torres medievals que recorden la Toscana. Camps unes sepultures. El paisatge és increible, i l’indret molt poc conegut. Per dormir teniu cases rurals precioses, com ara Cal Teixidór, o bé  Cal Escloper.  Tota la Serra de Castelltallat està plena de cases rurals i activitats per la canalla. A dinar podeu anar a Cal Calet, Tel: 93 8366130, a Cal Joan o al Molí de la Boixeda, Tel: 93 8368126. Bona nit viva!.

Los pueblos pequeños, alejados de los grandes núcleos urbanos, perdidos en medio de Cataluña, tienen que inventar continuamente eventos que los hagan atractivos al turismo. Algunos pueblos lo hacen muy bien, como es el caso de La Fonollosa, un pequeño municipio cercano a Manresa. Ya os hemos hablado de el en ocasión de ferias y otros actos lúdicos. Los pueblos que forman la Fonollosa, como Fals o Camps son pueblos medievales muy bonitos. El ambiente rural, aquí, no es inventado. Pues bien, en este marco tan auténtico, han organizado Noche Viva, un itinerario que aprovecha las mismas casas del pueblo para representar en ellas escenas de la vida campesina. Veréis oficios antiguos, combinados con otros de navideñas, en lo que es, y no es, un pesebre viviente. El espectáculo tiene lugar algunos días de enero, vean horarios en la web de la Asociación cultural que lo organiza, normalmente por la tarde. Os gustará recorrer el pueblo y poder enseñar a vuestros hijos como trabajaba un cestero, el campesino, o el cantero por citar oficios masculinos, o bien la modista, la hilandera o un ama de casa. Llegarán a la Fonollosa por la autovía C-18, hasta Manresa, para tomar en dirección a Lleida el Eix Transversal, C-25.  Salgan en Aguilar de Segarra, y sigan las indicaciones. Aprovechad para pasar el día allí y haga una vuelta por las iglesias y ermitas de los agregados de La Fonollosa: Sant Andreu, Sant Mamet de Bacardit, Santa María de Casillas, Santa María del Grao, Sant Vicenç de Fals o Santa María de Camps.  Fals tiene unas torres medievales que recuerdan la Toscana. Camps unas sepulturas. El paisaje es increíble, y el lugar muy poco conocido. Para dormir tienen casas rurales preciosas, como Cal Teixidor, o bien Cal Escloper. Toda la Sierra de Castelltallat está llena de casas rurales y actividades para los niños. A comer puede ir a Cal Calet, Tel: 93 8366130, en Cal Joan o el Molino de la Boixeda, Tel: 93 8.368.126.

Mercat de nadal a Castres


Si us agrada la bellesa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Du 6 au 31 décembre la magie et la beauté de Noël s’installent à Castres. Le Père Noël et sa joyeuse troupe vous donnent rendez-vous dans son village place Jean-Jaurès. En cette période, c’est l’effervescence, lutins et rennes s’activent pour que tout soit prêt pour le grand soir ! Un monde enchanté à découvrir, qui ravira petits et grands ! Des animations et des spectacles gratuits sont au programme. Le marché de Noël de Castres vous accueille: du 6 au 25 décembre. Horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: de 10h à 19h30 : du lundi au jeudi et les dimanches 8 et 15 décembre. De 10h à 21h : les vendredis et samedis et le dimanche 22 décembre. Horaire spécial le mercredi 25 décembre : de 15h30 à 19h30. Et du 26 au 31 décembre, horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: Tous les jours de 10h à 19h30, retrouvez place Jean Jaurès: Le Village des exposants, les Terrasses gourmandes, la Maison du Père Noël. Tout accès libre et gratuit.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna


 

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 40 anys. Tot això serà el diumenge 1 de desembre de 2019, quan fan la 40a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira de les bruixes de Sant Feliu Sasserra


A la comarca, que encara no existeix, del Lluçanès, a mig camí entre el Bages i Osona, trobareu el poble de Sant Feliu Sasserra. És un nucli bonic, petit, envoltat de boscos, com tots els del Lluçanès. Però si avui us parlem d’aquesta vila no és pel seu encant, que també en té i molt, sinó per la festa de les bruixes que s’hi celebra cada any. Comença la cosa amb la 19a Fes-ta Bruixa, el dijous, 31 d’octubre de 2019, a nit, de 21.30 a 23.30 hores. La nit del 31 d’octubre l’Associació Cultural Q-Fois convida a tothom a l’espectacle ‘compARTim’. Amb presència de Live Painting, música en directe i circ. En acabat, després de aquests espectacles, a l’Ateneu, es podrà gaudir d’un concert amb Sixtus i el Dj Rutxo. Això per començar la gresca. L’endemà divendres, 1 de novembre de 2019  de 09 a 20.00 hores podeu gaudir de la XX Fira de les Bruixes. El dia 1, durant tot el dia es pot visitar. Hi ha parades de productes artesans, comerç local i bruixes. També representacions teatrals que són l’eix principal de la fira. Cada any s’explica una història relacionada amb la cacera de bruixes. Una història que cada any canvia, però que sempre intenta portar al públic a la societat rural del segle XVII. Més informació trucant al 93 881 90 11. I sempre és l’1 de novembre. Just el primer dia de novembre.  Ara ja és tot un referent, una festa que ha guanyat, any rera any, qualitat, renom i popularitat. I és ben natural. El poble s’hi desviu, amb ganes, fins aconseguir una cosa molt ben feta, amb espectacles i ambientació de primera. Una sortida familiar recomanable. El poblet, a més, és ideal per situar-te en aquells segles foscos en que pobres dones acabaven la seva existència penjades, cremades o tancades. Perquè la comarca, i la vila de Sant Feliu, és terra de bruixes. Si us apunteu a la visita guiada pel poble podreu conèixer-ne més detalls. Si us decidiu a anar a Sant Feliu amb la canalla gaudireu, així mateix de bona gastronomia amb productes de la terra: embotits i formatges. I no cal que us preocupeu massa. Els nens i nenes d’avui dia, que no tenen por de res, xalaran amb les facècies dels personatges que interpreten diferents estampes de la vida quotidiana de mags i bruixots. Podeu visitar el Centre d’interpretació de la Bruixeria, únic a Catalunya.  Val molt la pena. Esplèndid l’audiovisual. A la tarda i a la nit hi haurà espectacles com el Samaniat, ball en honor de Satanàs, i judici i caça de bruixes. Tot això a la plaça de l’església. Si aguanteu fins al final podreu anar en desfilada fins l’anomenat Serrat de Les Forques, on penjaran a les dissortades. Aneu a Sant Feliu Sasserra per l’eix transversal C-25, sortint a Artés. O bé des de Vic en direcció a Olost de Lluçanés, o Prats de Lluçanes, i seguint cap a Sant Feliu. Per dinar podeu anar a Can Perot Rocaguinarda, famós bandoler català. Està a la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserveu millor. O al bar de la plaça major, Can Comas. 938190078. De tota manera també podeu fer un pica pica aquí i allà seguint una ruta de paradetes. Fora del poble, a Prats, teniu Cal Quico , 938 50 81 25. I a Olost hi ha la Fonda Sala, bon lloc per menjar i dormir. Per cert que, a Prats, i per dormir, probeu a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Bona fira de les Bruixes al Lluçanès!.

En la comarca, que aún no existe, del Lluçanès, a medio camino entre el Bages y Osona, encontrareis el pueblo de Sant Feliu Sasserra. Es un núcleo bonito, pequeño, rodeado de bosques, como todos los del Lluçanès. Pero si hoy os hablamos de esta villa no es por su encanto, que también tiene y mucho, sino por la fiesta de las brujas que allí se celebra cada año. Es el primero de noviembre. Como no podía ser de otra manera encontraréis jolgorio y animación relacionada con el tema. Es decir actuaciones de calle, teatro vivo, mucha música y muchas paradas. En fin, todo lo que acompaña estas ferias populares, ya sean medievales, de oficios o del renacimiento. Pero la temática hace especial esta feria en particular. El pueblo, además, es ideal para situarte en aquellos siglos oscuros en que pobres mujeres terminaban su existencia colgadas, quemadas o encerradas. Porque la comarca, y la villa de Sant Feliu, es tierra de brujas. Si se apuntan a la visita guiada por el pueblo podrán conocer más detalles. Si se deciden a ir a Sant Feliu con los niños disfrutarán asimismo de buena gastronomía con productos de la tierra, embutidos y quesos. Y no tienen que preocuparse demasiado. Los niños y niñas de hoy día, que no tienen miedo de nada, disfrutarán con las bromas de los personajes que interpretan diferentes estampas de la vida cotidiana de magos y brujos. Pueden visitar el Centro de interpretación de la Brujería, único en Cataluña. Vale la pena. Espléndido el audiovisual. Por la tarde,  y por la noche habrá espectáculos como el Samaniat, baile en honor de Satanás, y juicio y caza de brujas. Todo ello en la plaza de la iglesia. Si aguantan hasta el final pueden ir en desfile hasta el llamado Serrat de Les Forques, donde colgarán a las desgraciadas. Vayan a Sant Feliu Sasserra por el eje transversal C-25, saliendo en Artés. O bien desde Vic en dirección a Olost de Lluçanès, o Prats de Lluçanès, y siguiendo luego hacia Sant Feliu. Para comer pueden ir a Can Perot Rocaguinarda, famoso bandolero catalán. Está en la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserven mejor. O comer algo en el bar de la plaza mayor, Can Comas. 938190078. De todas formas también pueden hacer un pica pica aquí y allá siguiendo una ruta de paradas. Si tienen que dormir prueben en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales os dejamos la lista en el enlace.

El Ball de Bruixes de Viladrau


Aquest proper dia 31 d’octubre, preludi d’un bonic pont festiu, teniu al bonic poble de Viladrau el ball de bruixes. Des de l’any 1997, el 31 d’octubre de cada any, quan tot just comença a entrar la Nit de Tots Sants, Viladrau ja commemora un dels seus episodis històrics més tràgics: La Persecució de les Bruixes. Conta la tradició que tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617. El Ball de Bruixes és un espectacle de carrer teatralitzat de música, dansa, llum i foc en el que 14 dones de Viladrau es reuneixen per celebrar la seva última junta abans de ser condemnades i executades. Les representacions tenen dos horaris: a les 21.00 hores: 1ª Sessió. Punt de trobada c/ Mn. Cinto Verdaguer. A les 22.30 hores: 2ª Sessió. Punt de trobada Plaça Major. Cal fer una reserva i comprar una xapad’entrada a 2€. (Menors de 3 anys gratuït). Podeu fer la comanda i comprar al 93 884 80 35 que és l’espaimontseny@viladrau.cat. De dimarts a divendres de 10 a 14 hores. Dissabtes i vigílies de festius, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Diumenges i festius, de 10 a 14h. O bé a la el mateix dia 31 d’octubre a partir de les 18.30 hores a la Plaça Major. Si hi aneu, passareu uns dies en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. I els dies següents també hi fan coses. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau. A més, a Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara La Coromina, un hotelet amb molt d’encant, amb restaurant també molt bo, que us recomanem. Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bon ball de bruixes a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente en ocasión del baile de las brujas, este próximo 31 de octubre. Vean el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como La Coromina. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

Fira Eco Sant Cugat ses Garrigues


 

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el proper cap de setmana hi te lloc la Fira Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.