Els Tonis de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, abans de Sant Antoni Abat, hi fan la passada dels tres tombs i la festa dels Tonis. Una de les festes amb més arrels de Catalunya. L’acte central, però no l’únic, és l’anomenat Passant dels Tres Tombs. Una passada de carruatges i animals semblant a la dels tombs d’arreu del país. Però, a més, altres actes tenen lloc en la festa dels Tonis: una fira comercial o la interessant mostra de feines del camp fetes per cavalls i mules. A migdia, des de l’Alzinar de la Roca, on es guarden els carros, surt la passada, que recorre els carrers del poble. Diversos grups musicals i de folklore amenitzen els actes: orquesta, grallers, bastoners, un esbart, i una colla de flabiolaires. No és una passada petita. Hi ha més de 60 carros i 300 animals de tota la comarca.  A la tarda, havaneres. Ja ho veieu: la festa dels Tonis de Taradell és una oportunitat, no gaire lluny de Barcelona, per viure un acte que es repeteix any darrera any. Un acte que encantarà els vostres menuts i menudes. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu disfrutar d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la pressó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més el·laborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom cassolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. No creiem que us calgui dormir a Taradell, però heu de saber que hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bons Tonis a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona el domingo antes de San Antonio Abad tiene lugar la fiesta de los Tonis. Una de las fiestas con más raíces de Cataluña. El acto central, pero no el único, es el llamado Pasant de los Tres Tombs. Un pase de carruajes y animales similar a la de los de todo el país. Pero, además, otros actos tienen lugar en la fiesta de los Tonis: una feria comercial o la interesante muestra de trabajos del campo hechos por caballos y mulas. A mediodía, desde el Encinar de la Roca, donde se guardan los carros, (en la foto), sale la pasada, que recorre las calles del pueblo. Varios grupos musicales y de folklore amenizan los actos: orquesta, grallers, bastoners, una banda, y un grupo de flabiolaires. No es una pasada pequeña. Hay más de 60 carros y 300 animales de toda la comarca. Por la tarde, havaneres. Ya lo veis: la fiesta de los Tonis de Taradell es una oportunidad, no muy lejos de Barcelona, para vivir un acto que se repite año tras año. Un acto que encantará a sus pequeños y pequeñas. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. No creemos que necesiten dormir en Taradell, pero deben saber que hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Anuncis

Roussillon, revisitat


Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la GlycineLes Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

La fira de l’Estany


En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 39 anys. Tot això serà el diumenge 2 de desembre de 2018, quan fan la 39a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira de tardor a Sant Pol


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira de tardor aquest dissabte 17 de novembre de 2018, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana en que fan la fira de tardor. Trobareu moltes activitats familiars. Mireu la web per a més informació. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona, 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Si fos temps de bany, o si sou valents i valentes i no us fa por l’aigua freda, hi ha boniques platges, petites, netes, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de otoño en Sant pol de Mar. Este sábado 17 de noviembre de 2018. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños si sois valientes y no os da miedo el agua fria. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

El Ball de Bruixes de Viladrau


Aquest proper dia 31 d’octubre, preludi d’un bonic pont festiu, teniu al bonic poble de Viladrau el ball de bruixes. Si hi aneu, passareu uns dies en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. Per això és una molt bona idea pujar-hi per veure els actes que acompanyen el famós Ball de Bruixes. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau. A més, a Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina, un hotelet amb molt d’encant, amb restaurant també molt bo, que us recomanem. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge de postal, idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem, i molt de gust, a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus molt ajustats. Per fires cal reservar. També tenim molt bones referències de Can Rosell, al carrer Nou, núm. 3, tel: 938 84 81 40. I ja fa anys vam dinar molt casolà al Moli de la Barita, a la carretera, als afores del poble, tel:  93 884 91 62. Ja ho veieu: Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bon ball de bruixes a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente en ocasión del baile de las brujas, este próximo 31 de octubre. Vean el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, en un paraje de postal, idílico, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho, y muy de nuestro gusto, en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, en la calle Padre Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Comida sencilla pero sabrosa. Precios muy ajustados. Para ferias hay que reservar. También tenemos buenas referencias del Molino de la Barita, en la carretera que va hacia Arbúcies, tel: 93 884 91 62. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

Fira de les bruixes de Sant Feliu Sasserra


A la comarca, que encara no existeix, del Lluçanès, a mig camí entre el Bages i Osona, trobareu el poble de Sant Feliu Sasserra. És un nucli bonic, petit, envoltat de boscos, com tots els del Lluçanès. Però si avui us parlem d’aquesta vila no és pel seu encant, que també en té i molt, sinó per la festa de les bruixes que s’hi celebra cada any. Sempre l’1 de novembre. Just el primer dia de novembre i, si cal, el dia abans, com aquest any, en que se celebra el “Fes-ta Bruixa”. Cada cop pren més volada. Ara ja és tot un referent, una festa que ha guanyat, any rera any, qualitat, renom i popularitat. I és ben natural. El poble s’hi desviu, amb ganes, fins aconseguir una cosa molt ben feta, amb espectacles i ambientació de primera. Una sortida familiar recomanable. Com no podia ser d’altra manera hi trobareu gresca i animació relacionada amb el tema. És a dir actuacions de carrer, teatre viu,  molta música i moltes paradetes. En fi, tot el que acompanya aquestes fires populars, ja siguin medievals, d’oficis o del renaixement. Però la temàtica fa especial aquesta fira en particular. El poblet, a més, és ideal per situar-te en aquells segles foscos en que pobres dones acabaven la seva existència penjades, cremades o tancades. Perquè la comarca, i la vila de Sant Feliu, és terra de bruixes. Si us apunteu a la visita guiada pel poble podreu conèixer-ne més detalls. Si us decidiu a anar a Sant Feliu amb la canalla gaudireu, així mateix de bona gastronomia amb productes de la terra: embotits i formatges. I no cal que us preocupeu massa. Els nens i nenes d’avui dia, que no tenen por de res, xalaran amb les facècies dels personatges que interpreten diferents estampes de la vida quotidiana de mags i bruixots. Podeu visitar el Centre d’interpretació de la Bruixeria, únic a Catalunya.  Val molt la pena. Esplèndid l’audiovisual. A la tarda i a la nit hi haurà espectacles com el Samaniat, ball en honor de Satanàs, i judici i caça de bruixes. Tot això a la plaça de l’església. Si aguanteu fins al final podreu anar en desfilada fins l’anomenat Serrat de Les Forques, on penjaran a les dissortades. Aneu a Sant Feliu Sasserra per l’eix transversal C-25, sortint a Artés. O bé des de Vic en direcció a Olost de Lluçanés, o Prats de Lluçanes, i seguint cap a Sant Feliu. Per dinar podeu anar a Can Perot Rocaguinarda, famós bandoler català. Està a la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserveu millor. O al bar de la plaça major, Can Comas. 938190078. De tota manera també podeu fer un pica pica aquí i allà seguint una ruta de paradetes. Fora del poble, a Prats, teniu Cal Quico , 938 50 81 25. I a Olost hi ha la Fonda Sala, bon lloc per menjar i dormir. Per cert que, a Prats, i per dormir, probeu a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Bona fira de les Bruixes al Lluçanès!.

En la comarca, que aún no existe, del Lluçanès, a medio camino entre el Bages y Osona, encontrareis el pueblo de Sant Feliu Sasserra. Es un núcleo bonito, pequeño, rodeado de bosques, como todos los del Lluçanès. Pero si hoy os hablamos de esta villa no es por su encanto, que también tiene y mucho, sino por la fiesta de las brujas que allí se celebra cada año. Es el primero de noviembre. Como no podía ser de otra manera encontraréis jolgorio y animación relacionada con el tema. Es decir actuaciones de calle, teatro vivo, mucha música y muchas paradas. En fin, todo lo que acompaña estas ferias populares, ya sean medievales, de oficios o del renacimiento. Pero la temática hace especial esta feria en particular. El pueblo, además, es ideal para situarte en aquellos siglos oscuros en que pobres mujeres terminaban su existencia colgadas, quemadas o encerradas. Porque la comarca, y la villa de Sant Feliu, es tierra de brujas. Si se apuntan a la visita guiada por el pueblo podrán conocer más detalles. Si se deciden a ir a Sant Feliu con los niños disfrutarán asimismo de buena gastronomía con productos de la tierra, embutidos y quesos. Y no tienen que preocuparse demasiado. Los niños y niñas de hoy día, que no tienen miedo de nada, disfrutarán con las bromas de los personajes que interpretan diferentes estampas de la vida cotidiana de magos y brujos. Pueden visitar el Centro de interpretación de la Brujería, único en Cataluña. Vale la pena. Espléndido el audiovisual. Por la tarde,  y por la noche habrá espectáculos como el Samaniat, baile en honor de Satanás, y juicio y caza de brujas. Todo ello en la plaza de la iglesia. Si aguantan hasta el final pueden ir en desfile hasta el llamado Serrat de Les Forques, donde colgarán a las desgraciadas. Vayan a Sant Feliu Sasserra por el eje transversal C-25, saliendo en Artés. O bien desde Vic en dirección a Olost de Lluçanès, o Prats de Lluçanès, y siguiendo luego hacia Sant Feliu. Para comer pueden ir a Can Perot Rocaguinarda, famoso bandolero catalán. Está en la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserven mejor. O comer algo en el bar de la plaza mayor, Can Comas. 938190078. De todas formas también pueden hacer un pica pica aquí y allá siguiendo una ruta de paradas. Si tienen que dormir prueben en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales os dejamos la lista en el enlace.