Fira de les bruixes de Sant Feliu Sasserra


A la comarca, que encara no existeix, del Lluçanès, a mig camí entre el Bages i Osona, trobareu el poble de Sant Feliu Sasserra. És un nucli bonic, petit, envoltat de boscos, com tots els del Lluçanès. Però si avui us parlem d’aquesta vila no és pel seu encant, que també en té i molt, sinó per la festa de les bruixes que s’hi celebra cada any. Comença la cosa amb la 19a Fes-ta Bruixa, el dijous, 31 d’octubre de 2019, a nit, de 21.30 a 23.30 hores. La nit del 31 d’octubre l’Associació Cultural Q-Fois convida a tothom a l’espectacle ‘compARTim’. Amb presència de Live Painting, música en directe i circ. En acabat, després de aquests espectacles, a l’Ateneu, es podrà gaudir d’un concert amb Sixtus i el Dj Rutxo. Això per començar la gresca. L’endemà divendres, 1 de novembre de 2019  de 09 a 20.00 hores podeu gaudir de la XX Fira de les Bruixes. El dia 1, durant tot el dia es pot visitar. Hi ha parades de productes artesans, comerç local i bruixes. També representacions teatrals que són l’eix principal de la fira. Cada any s’explica una història relacionada amb la cacera de bruixes. Una història que cada any canvia, però que sempre intenta portar al públic a la societat rural del segle XVII. Més informació trucant al 93 881 90 11. I sempre és l’1 de novembre. Just el primer dia de novembre.  Ara ja és tot un referent, una festa que ha guanyat, any rera any, qualitat, renom i popularitat. I és ben natural. El poble s’hi desviu, amb ganes, fins aconseguir una cosa molt ben feta, amb espectacles i ambientació de primera. Una sortida familiar recomanable. El poblet, a més, és ideal per situar-te en aquells segles foscos en que pobres dones acabaven la seva existència penjades, cremades o tancades. Perquè la comarca, i la vila de Sant Feliu, és terra de bruixes. Si us apunteu a la visita guiada pel poble podreu conèixer-ne més detalls. Si us decidiu a anar a Sant Feliu amb la canalla gaudireu, així mateix de bona gastronomia amb productes de la terra: embotits i formatges. I no cal que us preocupeu massa. Els nens i nenes d’avui dia, que no tenen por de res, xalaran amb les facècies dels personatges que interpreten diferents estampes de la vida quotidiana de mags i bruixots. Podeu visitar el Centre d’interpretació de la Bruixeria, únic a Catalunya.  Val molt la pena. Esplèndid l’audiovisual. A la tarda i a la nit hi haurà espectacles com el Samaniat, ball en honor de Satanàs, i judici i caça de bruixes. Tot això a la plaça de l’església. Si aguanteu fins al final podreu anar en desfilada fins l’anomenat Serrat de Les Forques, on penjaran a les dissortades. Aneu a Sant Feliu Sasserra per l’eix transversal C-25, sortint a Artés. O bé des de Vic en direcció a Olost de Lluçanés, o Prats de Lluçanes, i seguint cap a Sant Feliu. Per dinar podeu anar a Can Perot Rocaguinarda, famós bandoler català. Està a la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserveu millor. O al bar de la plaça major, Can Comas. 938190078. De tota manera també podeu fer un pica pica aquí i allà seguint una ruta de paradetes. Fora del poble, a Prats, teniu Cal Quico , 938 50 81 25. I a Olost hi ha la Fonda Sala, bon lloc per menjar i dormir. Per cert que, a Prats, i per dormir, probeu a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Bona fira de les Bruixes al Lluçanès!.

En la comarca, que aún no existe, del Lluçanès, a medio camino entre el Bages y Osona, encontrareis el pueblo de Sant Feliu Sasserra. Es un núcleo bonito, pequeño, rodeado de bosques, como todos los del Lluçanès. Pero si hoy os hablamos de esta villa no es por su encanto, que también tiene y mucho, sino por la fiesta de las brujas que allí se celebra cada año. Es el primero de noviembre. Como no podía ser de otra manera encontraréis jolgorio y animación relacionada con el tema. Es decir actuaciones de calle, teatro vivo, mucha música y muchas paradas. En fin, todo lo que acompaña estas ferias populares, ya sean medievales, de oficios o del renacimiento. Pero la temática hace especial esta feria en particular. El pueblo, además, es ideal para situarte en aquellos siglos oscuros en que pobres mujeres terminaban su existencia colgadas, quemadas o encerradas. Porque la comarca, y la villa de Sant Feliu, es tierra de brujas. Si se apuntan a la visita guiada por el pueblo podrán conocer más detalles. Si se deciden a ir a Sant Feliu con los niños disfrutarán asimismo de buena gastronomía con productos de la tierra, embutidos y quesos. Y no tienen que preocuparse demasiado. Los niños y niñas de hoy día, que no tienen miedo de nada, disfrutarán con las bromas de los personajes que interpretan diferentes estampas de la vida cotidiana de magos y brujos. Pueden visitar el Centro de interpretación de la Brujería, único en Cataluña. Vale la pena. Espléndido el audiovisual. Por la tarde,  y por la noche habrá espectáculos como el Samaniat, baile en honor de Satanás, y juicio y caza de brujas. Todo ello en la plaza de la iglesia. Si aguantan hasta el final pueden ir en desfile hasta el llamado Serrat de Les Forques, donde colgarán a las desgraciadas. Vayan a Sant Feliu Sasserra por el eje transversal C-25, saliendo en Artés. O bien desde Vic en dirección a Olost de Lluçanès, o Prats de Lluçanès, y siguiendo luego hacia Sant Feliu. Para comer pueden ir a Can Perot Rocaguinarda, famoso bandolero catalán. Está en la carretera de Manresa, 6. 938139056. Reserven mejor. O comer algo en el bar de la plaza mayor, Can Comas. 938190078. De todas formas también pueden hacer un pica pica aquí y allá siguiendo una ruta de paradas. Si tienen que dormir prueben en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales os dejamos la lista en el enlace.

El Ball de Bruixes de Viladrau


Aquest proper dia 31 d’octubre, preludi d’un bonic pont festiu, teniu al bonic poble de Viladrau el ball de bruixes. Des de l’any 1997, el 31 d’octubre de cada any, quan tot just comença a entrar la Nit de Tots Sants, Viladrau ja commemora un dels seus episodis històrics més tràgics: La Persecució de les Bruixes. Conta la tradició que tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617. El Ball de Bruixes és un espectacle de carrer teatralitzat de música, dansa, llum i foc en el que 14 dones de Viladrau es reuneixen per celebrar la seva última junta abans de ser condemnades i executades. Les representacions tenen dos horaris: a les 21.00 hores: 1ª Sessió. Punt de trobada c/ Mn. Cinto Verdaguer. A les 22.30 hores: 2ª Sessió. Punt de trobada Plaça Major. Cal fer una reserva i comprar una xapad’entrada a 2€. (Menors de 3 anys gratuït). Podeu fer la comanda i comprar al 93 884 80 35 que és l’espaimontseny@viladrau.cat. De dimarts a divendres de 10 a 14 hores. Dissabtes i vigílies de festius, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Diumenges i festius, de 10 a 14h. O bé a la el mateix dia 31 d’octubre a partir de les 18.30 hores a la Plaça Major. Si hi aneu, passareu uns dies en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. I els dies següents també hi fan coses. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau. A més, a Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara La Coromina, un hotelet amb molt d’encant, amb restaurant també molt bo, que us recomanem. Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bon ball de bruixes a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente en ocasión del baile de las brujas, este próximo 31 de octubre. Vean el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como La Coromina. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

Fira Eco Sant Cugat ses Garrigues


 

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el proper cap de setmana hi te lloc la Fira Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Castres, revisitat


Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Firamar a Sant Pol


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. Serà del 22 al 25 d’agost de 2019, i es diu el Firamar. Serà la seva 17a edició, i si hi aneu podreu gaudir d’una típica fira d’arts, oficis i motius mariners, i del conegut festival d’Havaneres de Sant Pol. Aquest any a càrrec de les corals Montpalau de Pineda de Mar i Sant Pol Canta, el divendres 23 d’agost, a les 21.30 hores, a la Plaça del Torrent Arrosser. I l’endemà, dissabte 24, a les 22 hores, a la Plaça de la Punta, amb els grups Peix Fregit, Les Anxovetes i Port Bo. Arribeu-vos fins Sant Pol, que és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a El Sot del Morer. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo.

Durham


Durham és una parada imprescindible en un viatge per Anglaterra, en una ruta per admirar el mur d’Adrià, o de camí cap a Escòcia. Una ciutat medieval imponent, en un meandre del riu, alçada damunt d’un turó, escenogràfica a tope. Aparqueu només arribar i visiteu la vila a peu. Carrers estrets plens de cases de pedra i entramats de fusta, una imponent i bellíssima catedral normanda, amb la tomba de Veda el Venerabe, una passada de bonica. I un castell molt maco, al costat de la catedral, en mig del poble medieval. Perdeu-vos per les places, els carrers estrets. Admireu les cases d’entramats de fusta i la gran plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. En aquesta plaça vam dinar nosaltres al restaurant Uno Momento, un italià fabulós. No deixeu de parar a Durham. Mereix una visita.

Durham es una parada imprescindible en un viaje por Inglaterra, en una ruta para admirar el muro de Adriano, o de camino hacia Escocia. Una ciudad medieval imponente, en un meandro del río, altura sobre una colina, escenográfica a tope. Aparcad sólo llegar y visite la ciudad a pie. Calles estrechas llenas de casas de piedra y entramados de madera, una imponente y bellísima catedral normanda, con la tumba de Veda el Venerabe, una pasada de bonita. Y un castillo muy bonito, junto a la catedral, en medio del pueblo medieval. Piérdete por las plazas, las calles estrechas. Admire las casas de entramados de madera y la gran plaza del mercado, llena de edificios góticos, muy guapa. En esta plaza comimos nosotros en el restaurante Uno Momento, un italiano fabuloso. No dejen de parar en Durham. Merece una visita.

Durham is an essential stop on a trip to England, on a route to admire the Adrián wall, or on the way to Scotland. An imposing medieval city, in a meander of the river, raised above a hill, scenographic to the top. Just park to arrive and visit the village on foot. Narrow streets full of stone houses and wooden frames, an imposing and beautiful Norman cathedral, with the tomb of Veda el Venerabe, a beautiful pass. And a very nice castle, next to the cathedral, in the middle of the medieval village. Get lost in the squares, the narrow streets. Admire the wooden frame houses and the large market square, full of Gothic buildings, very beautiful. In this place we ate at the restaurant Uno Momento, a fabulous Italian. Stop at Durham. It deserve a visit.

Durham est une étape incontournable lors d’un voyage en Angleterre, d’une route pour admirer le mur d’Adrián ou d’un voyage en Écosse. Une cité médiévale imposante, dans un méandre de la rivière, surplombant une colline, scénographique jusqu’au sommet. Il suffit de se garer pour arriver et visiter le village à pied. Rues étroites pleines de maisons en pierre et de charpentes en bois, imposante et magnifique cathédrale normande, avec le tombeau de Veda el Venerabe, une belle passe. Et un très beau château, à côté de la cathédrale, au milieu du village médiéval. Se perdre dans les places, les rues étroites. Admirez les maisons à ossature de bois et la grande place du marché, pleine de bâtiments gothiques, très beaux. Dans cet endroit, nous avons mangé au restaurant Uno Momento, un italien fabuleux. Arrêtez vous pas à Durham. Mérite une visite

El Fesllecat de Sant Martí de Tous


Sant Martí de Tous és un poble molt bonic, encara que no gaire conegut. Està situat a la comarca de l’Anoià, anant ja cap a la Conca de Barberà o la Segarra. Per aquesta vila circulen, de fa segles, un gran nombre d’històries i llegendes orals que es van transmetent de generació en generació. Per això ja fa temps que organitzen una peculiar fira, única a Catalunya en el seu gènere: la fira de llegendes Fesllecat!. El gran festival de Llegendes de Catalunya, el primer cap de setmana de juliol. Els actes comencen el divendres a la nit, amb l’arribada de les llegendes a la Plaça de l’Ajuntament, pregó, sopar i ballaruca. El dissabte, a partir de les 10 del matí, gimcana, espectacles i contes, mercat i fira. A la tarda més espectacles, danses i jocs, i els famosos racons de llegenda. A la nit, encesa de les espelmes, llegendes i jazz. El diumenge cançons i espectacles. No us perdeu el mercat al Carrer Major, que dura tots tres dies. Productes artesanals i llibres antics d’històries populars i llegendes. Seguirà una gimcana per diferents paratges del municipi. Tampoc els espais de llegenda, que és una proposta de relacionar llegendes i llocs. Hi ha les Dones d’Aigua, a l’antic safareig municipal, el del Racó de la Bruixa amb llegendes d’Altafulla, el Racó de les Flors, on hi ha les llegendes de Montserrat, el Racó dels Llops amb llegendes del Cap de Creus, el Racó de les Eixides Altes, amb llegendes de les Balears, el Racó de la Mina on trobareu llegendes de Barcelona, el Racó de la Plaça Major amb llegendes de la Vall d’Aran i, finalment el Racó Sant Jordi on hi ha les llegendes de Sant Martí de Tous. Totes el dissabte a la tarda. Impressionant resulta l’anomenada apagada del misteri. S’apagarà l’enllumenat públic i s’il·luminarà tot el casc antic amb més de 6000 espelmes que marquen el recorregut que condueix fins als peus del castell. Com un pessebre vivent però amb quadres de llegendes de bruixes i històries tenebroses dels Països Catalans. Un recorregut de por!. El diumenge, a més d’una cursa popular, teniu al Carrer Major la Llegentada amb gegants. També, al matí, la Burricleta. Aneu fins el castell de Tous amb les bicicletes motoritzades. A la tarda la llegenda convidada, que aquest any arriba des de Guatemala, de mans de la companyia de titelles Chumbala Cachumbala. Per despedir el Llegecat, música. L’escola de música de Sant Martí de Tous ha musicat les llegendes, en una “cantata”. Hi haurà també concurs de llegendes, i fotogràfic. Els restaurants de la població oferiran un menú temàtic de llegendes. Us recomanem el restaurant El Sol, tel.: 938 096 427. Per dormir disposeu de cases rurals magnífiques, com ara el Mas Amigó, tel.: 937 446 040, al bosc. Dins el poble hi ha Cal Fuster, tel.: 938 096 428. Tous no és només interessant per aquest festival de llegendes que us hem acabat de comentar. La població és molt bella, amb grans atractius turístics, i la zona també. Justifiquen l’estada tot el cap de setmana. Podeu veure el seu casc antic, amb l’imponent castell medieval dominant el poble. També l’embassament, l’ermita de Sant Pere de l’Erm, romànica, o el paratge de La Fou, amb un saltant d’aigua. El Santuari de la Mare de Déu de Sentfores, recentment restaurat, també mereix una mirada. Arribareu molt fàcilment a Tous per la autovia A-2, la gratuïta que va a Lleida, sortida 550, Jorba i Sant Genís. Hi ha un parell de rotondes, i cal agafar la dirrecció de Sant Martí de Tous. No us imagineu la moguda que s’organitza a Tous. És realment molt bonic i familiar.

Sant Martí de Tous es un pueblo muy bonito, no muy conocido, de la Anoia, yendo ya hacia la Conca de Barberà o la Segarra. Por esta villa circulan, hace siglos, un gran número de historias y leyendas orales que se van transmitiendo de generación en generación. Por eso organizan una peculiar feria, única en Cataluña en su género: la feria de leyendas Fesllecat. El gran festival de Leyendas de Cataluña, el primer fin de semana de julio. Los actos comienzan el viernes por la noche, con la llegada de las leyendas en la Plaza del Ayuntamiento, una cena popular, con bingo, y un baile para todos los públicos. Gresca hasta la madrugada. El sábado se inicia con un mercado en la Calle Mayor, que dura todo el día. Productos artesanales y libros antiguos de historias populares y leyendas. Seguirá una gincana por diferentes parajes del municipio. Los participantes tendrán la jornada gratuita en la piscina. Las inscripciones se podrán hacer allí mismo. Espacios de leyenda es una propuesta de relacionar leyendas y lugares. Mujeres de Agua, en el antiguo lavadero municipal, Rincón de la Bruja con leyendas de Altafulla, Rincón de las Flores, donde están las leyendas de Montserrat, el Rincón de los Lobos con leyendas del Cabo de Creus, el Rincón de las Eras Altas, con leyendas de Baleares, el Rincón de la Mina donde encontrarán leyendas de Barcelona, el Rincón de la Plaza Mayor con leyendas de la Vall d’Aran y, finalmente el Rincón San Jorge donde están las leyendas de Sant Martí de Tous. Todo el sábado por la tarde. Impresionante resulta el llamado apagón del misterio. Se apagará el alumbrado público y se iluminará todo el casco antiguo con más de 6000 velas que marcan el recorrido que conduce hasta los pies del castillo. Como un pesebre viviente pero con cuadros de leyendas de brujas e historias tenebrosas de los Países Catalanes. ¡Un recorrido de miedo!. El domingo, además de una carrera popular, tienen en la Calle Mayor la Llegentada con gigantes. También, por la mañana, la burricleta. Id hasta el castillo de Tous con las bicicletas motorizadas. Por la tarde la leyenda invitada, que este año llega desde Guatemala, de manos de la compañía de títeres Chumbala Cachumbala. Para despedir el Llegecat, música. La escuela de música de Sant Martí de Tous ha musicado las leyendas, en una “cantata”. Habrá también concurso de leyendas, y fotográfico. Los restaurantes de la población ofrecerán un menú temático de leyendas. Tous no es sólo interesante para este festival de leyendas que os hemos acabado de comentar. La población es muy bella, con grandes atractivos turísticos, y la zona también. Justifican la estancia de todo el fin de semana. Podéis ver su casco antiguo, con el imponente castillo medieval dominando el pueblo. También el embalse, la ermita de San Pedro, románica, o el paraje de La Fou, con un salto de agua. El Santuario de la Virgen de Sentfores, recientemente restaurado, también merece una mirada. Llegarán muy fácilmente a Tous por la autovía A-2, la gratuita que va a Lleida, salida 550, Jorba y Sant Genís. Hay un par de rotondas, y hay que tomar la dirrección de Sant Martí de Tous. No os imagináis la movida que se organiza en Tous. Es realmente muy bonito y familiar.