La Setmana Medieval de Montblanc


montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les paradetes, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any serà el dia el 21 d’abril de 2017, i s’allarga fins l’1 de maig. La majoria dels actes seran aquests dos caps de setmana, com és habitual. Ja es pot avançar que el primer cap de setmana, en concret el dia 22 -la vigília de Sant Jordi- tindrà lloc la “Representació de la Llegenda de Sant Jordi”, i el segon cap de setmana, es repetiran els “Jocs Medievals Nocturns”, estrenats en l’edició passada i que van gaudir de molt d’èxit. D’altra banda, la coincidència amb la festivitat del Primer de Maig suposarà afegir un dia més d’activitats al programa d’actes. Però atenció!, mireu-vos el programa d’aquest any, perquè cada edició varia. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Però també podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Molt bé també el Miami-Can Joan. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. També podeu anar a l’Ull de la Vila. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O a les muntanyes prop de Montblanc, a Rojals, a la Socarrimada, excel·lent taula i bons llits. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable, o al fastuós Balneari de Rocallaura, camí de Vallbona de les Monges, un altre monestir de la ruta del Císter que cal veure. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalous pels amants de la natura. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

La fira medieval d’Hostalric


Hostalric és una bellíssima població medieval, a la frontera entre Barcelona i Girona, al peu del Montseny i del Montnegre, a mig camí de tot arreu.  Hostalric conserva les seves muralles medievals, record d’un passat gran històric. I també te una bonica fortalessa. Passejant per Hostalric podeu admirar les muralles, les torres, el camí de ronda…  És per això que pot ser una boníssima idea per aquest cap de setmana arribar-se fins Hostalric i participar en la seva fira medieval, una de les més potents i grans de Catalunya. Hostalric es transforma per complert, retornant al seu gloriós passat, a l’època medieval. Hi trobareu tota mena d’activitats per infants, com ara un campament medieval, falconeria, un taller d’escuts, rondes de trobadors, lluites d’exhibició, músics i còmics o, pels grans, amb la fira d’artesania, d’oficis, gastronòmica o el sopar medieval. Hostalric te bona comunicació amb Barcelona per l’autopista AP-7, amb sortida al mateix poble, i per carretera, via Granollers i Sant Celoni. També hi podeu arribar per Mataró, seguint cap a  Tordera, si veniu de la costa. No us perdeu la fira medieval d’aquesta bonica població a cavall del Maresme, la Selva i el Vallés. Nosaltres hi anem cada any. Si l’oferta de la fira no fos prou per a la vostra gana, heu de saber que a Hostalric hi ha boníssims llocs per anar a dinar, si us fes falta. Us recomanarem llocs senzills i casolans, però de bona cuina, com ara el Quatre Vents, a la carretera, Av. Coronel Estrada, 122, tel: 972 86 56 90, o bé El Parrufu, també a la mateixa carretera, però al número 299, tel: 972864048. Ens agrada molt també Cal Esparter, al mig del poble, o bé Cal Panxu, al mateix carrer Major, un xic més avall, al número 43, tel: 972 86 42 41. Encara n’hi ha molts més. Bona fira a Hostalric!.

Hostalric es una bellísima ciudad medieval, en la frontera entre Barcelona y Girona, al pie del Montseny y del Montnegre, a medio camino de todas partes. Hostalric conserva sus murallas medievales, recuerdo de un pasado histórico. Y también tiene una bonita fortaleza. Paseando por Hostalric podéis admirar las murallas, las torres, el camino de ronda … Es por eso que puede ser una buenísima idea el fin de semana llegarse hasta Hostalric y participar en su feria medieval, una de las más potentes de Cataluña. Hostalric se transforma por completo, volviendo a su glorioso pasado, en la época medieval. Encontraréis todo tipo de actividades para niños, como un campamento medieval, cetrería, un taller de escudos, rondas de trovadores, luchas de exhibición, músicos y cómicos o, para los mayores, la feria de artesanía, de oficios, gastronómica o la cena medieval. Hostalric tiene buena comunicación con Barcelona por la autopista AP-7, con salida en el mismo pueblo, y por carretera, vía Granollers y Sant Celoni. También se puede llegar por Mataró, siguiendo hacia Tordera, si venís de la costa. No os perdais la feria medieval de esta bonita población entre el Vallés, el Maresme y la Selva. Nosotros vamos cada año.

Nadal a Carcassonne


nadal

Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 3 al 31 de desembre de 2016. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu una pista de patinatge sobre gel, carrusel, noria, pista de kars damunt gel, i de quads damunt gel, rens pels infants, un gran mercat de Nadal a la plaça Carnot, espectacles, animacions, concerts d’orgue, animacions medievals a la cité… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de petacada i tot amanit amb molt de soroll, de brugit. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Ville de Carcassonne vous propose de vivre 1 mois de féérie, de rêve, du 3 au 31 décembre 2016 avec LA MAGIE DE NOEL. Cet événement désormais incontournable fêtera cette année sa 12ème édition et connaît chaque année un succès toujours plus grand. A l’origine de sa création, Gérard Larrat, Maire de Carcassonne avait souhaité créer une manifestation familiale, pour que les enfants, les parents, les grands parents, puissent se retrouver en famille et partager des moments de joie, de rire, de complicité. Pari gagné puisque chaque année des milliers de visiteurs déambulent, au fil des illuminations, dans les rues du centre ville et de la Cité, passant d’un univers de glace, au village du Père Noël, de la grande roue au marché de Noël, des attractions à sensations aux spectacles jeune public… La Magie de Noël très attendue par les carcassonnais accueille des visiteurs étrangers mais également des régions voisines intéressés par la qualité des animations proposées et le cadre magique, entre Cité Médiévale et Bastide Saint-Louis.

Erice


Erice

Erice no sembla part de Sicília. Després de dies i dies admirant bellíssimes esglésies barroques, palaus plens de mosaics, ciutats monumentals, visitar aquest petit poble medieval damunt del Monte San Giuliano, a més de 750 mts d’alçada damunt el mar i la plana de Tràpani se’ns va fer molt estrany. Erice no te temples fastuosos, sinó una catedral romànica, o gòtica, normanda, amb la seva torre, carrers estrets de pedra, cases d’una o dues altures i palaus sense gaire pedigree. És com visitar Peratallada o Pals, a l’Empordà, després d’haver fet una ruta per la Barcelona modernista. Res a veure. Però el que si podem dir és que cal visitar Erice. Primer per les vistes. Si no hi ha núvols o boira, molt freqüents aquí dalt, podreu veure l’Àfrica, l’Etna o més enllà. Per descomptat Tràpani i el mar segur. En un extrem de la vila s’aixeca un antic castell atrotinat, dedicat a Venus, patrona de la ciutat. Conserva totes les muralles, i les seves portes. De fet aparcareu, quasi segur, a la porta de Tràpani, per començar a pujar, carrer amunt, cap al cor d’Erice. Però també podeu estalviar-vos les innombrables corbes de la carretera, apta només per a gent a qui li agradi molt conduir, agafant el funicular que surt de la nova Erice, al peu de l’antiga, a tocar de Tràpani. Però si heu aparcat a Porta Trápani, podreu veure el Duomo, anomenat la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que com ja hem dit és del segle XIV, i el campanar, també n’hem parlat abans, separat de l’església, una torre catalana. També son boniques l’església de San Salvatore, el Museo Cordici, a la plaça, la Piazza San Doménico, amb la seva església, i les de San Giuliano o San Martín, que ens van agradar molt. No son res de l’altre mon. Petits temples sense més. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots ells. Fora les muralles teniu Santa Ursula i la Addolorata, i dalt de tot el castell de Venus. Per dinar hi ha molt bons llocs. Nosaltres hem estat al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé. Però passant, ja de tornada, també ens va agradar molt Gli Archi di San Carlo, un altre restaurant molt mono i acollidor, que haguéssim escollit sense dubtar-ho si l’haguéssim vist abans que l’altre. De tota manera, bona visita a Erice, i ja ens direu alguna cosa del San Carlo si hi aneu vosaltres!.

Erice no parece parte de Sicilia. Después de días y días admirando bellísimas iglesias barrocas, palacios llenos de mosaicos, ciudades monumentales, visitar este pequeño pueblo medieval encima del Monte San Giuliano, a más de 750 mts de altura sobre el mar y la llanura de Trapani se nos hizo muy extraño. Erice no tiene templos barrocos fastuosos, sino una catedral románica, o gótica, normanda, con su torre, calles estrechas de piedra, casas de una o dos alturas y palacios sin mucho pedigree. Es como visitar Peratallada o Pals, en el Empordà, después de haber hecho una ruta por la Barcelona modernista. Nada que ver. Pero lo que si podemos decir es que hay que visitar Erice. Primero por las vistas. Si no hay nubes o niebla, muy frecuentes aquí arriba, se podrá ver África, el Etna o más allá. Por supuesto Trapani y el mar, seguro. En un extremo de la ciudad se levanta un antiguo castillo destartalado, dedicado a Venus, patrona de la ciudad. Conserva todas las murallas, y sus puertas. De hecho vais a aparcar, casi seguro, en la puerta de Trapani, para empezar a subir, calle arriba, hacia el corazón de Erice. Pero también se pueden ahorrar las innumerables curvas de la carretera, apta sólo para gente a la que le guste mucho conducir, cogiendo el funicular que sale de la nueva Erice, al pie de la antigua, cerca de Trapani. Pero si han aparcado en Puerta Trápani, podrán ver el Duomo, llamado la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que como ya hemos dicho es del siglo XIV, y el campanario, también hemos hablado de él antes, separado de la iglesia, que es una torre catalana. También son bonitas la iglesia de San Salvatore, el Museo en la plaza, la Piazza San Doménico, con su iglesia, y las de San Giuliano o San Martín, que nos gustó mucho. No son nada del otro mundo. Pequeños templos sin más. Hay una entrada combinada para acceder a todos ellos. Fuera de las murallas tienen Santa Ursula y la Addolorata, y arriba de todo el castillo de Venus, ya citado. Para comer hay muy buenos lugares. Nosotros hemos estado en el Monte San Giuliano, un restaurante típico siciliano, clásico, montado en una antigua casa solariega, con un patio con mucha sombra, y salones interiores de piedra vista. Bien. Pero pasando, ya de vuelta, también nos gustó mucho Gli Archi di San Carlo, otro restaurante muy mono y acogedor, que hubiéramos escogido sin dudarlo si la hubiéramos visto antes que el otro. De todos modos, buena visita a Erice, y ya nos diréis algo del San Carlo si vais vosotros.

Saint Malo


saint_malo

Havíem intentat visitar Saint Malo altres vegades, però el transit infernal, la gentada i el problema de l’aparcament, que està literalment impossible, ens n’havien fet desistir. A la tercera va la vençuda i aquesta vegada ho vàrem aconseguir. Això sí, fent cas dels consells i aparcant a l’entrada de la ciutat moderna, en un lloc habilitat que val 3€ al dia, baratet, i des d’on surt cada 20 minuts un bus que us porta a peu de muralles. Només així hem pogut visitar aquesta bonica ciutat corsària de la Bretanya francesa, rodejada pel mar i per un impressionant cèrcol de muralles, escenogràfic de veritat. Perquè Saint Maló concentra tot el turisme de Bretanya, francés i internacional, a les seves portes. Milers de turistes, un tràfic caòtic i uns aparcaments, molt nombrosos, però sempre plens i clarament insuficients. Saint Maló és bonic, cert, però és un decorat. Es bonica la platja, amb les illes, on està enterrat Chateaubriand, el poeta. Es bonica la piscina natural d’aigua de mar que la marea omple, i des d’on et pots tirar de cap d’un trampolí que a casa nostra estaria prohibit. Son boniques les muralles, les torres, les portes d’entrada, els merlets, que semblen extretes d’un conte medieval. Es maco el port, que rodeja la vila closa. I prou. Els carrers interiors, les esglésies, les places, farcides de gent i de botigues, de restaurants i bars, son terribles. Richelieu va fer bona feina i la ciutat intramurs és una mala còpia de qualsevol vila francesa del classicisme: pompositat tronada. Qualsevol rastre d’una ciutat bretona va ser borrat del mapa. Ara bé, el conjunt mereix una visita si feu un volt per Bretanya i us sobra temps, o bé si voleu agafar un vaixell cap a Jersey o qualsevol altre de les illes Anglonormandes. No vam dormir a Saint Maló, però si que vam dinar-hi. Volíem anar al contracultural Cargo Culte, un restaurant de moda que ens va agradar. Amor a primera vista, menjars estranys i decoració rara, però maco. Dissortadament estava ple a vessar. Impossible. Vàrem acabar a la creperia veïna, Aux Epis d’Or, on vam menjar galetes bretones de pa moreno. Qui no es conforma és perquè no vol, però no el recomanarem aquí. Si feu la Bretanya haureu de fer Saint Maló, però si passeu d’aquesta ciutat tampoc passarà res!.

Habíamos intentado visitar Saint Maló otras veces pero el tráfico infernal, el gentío y el problema del aparcamiento, que está literalmente imposible, nos habían hecho desistir. A la tercera va la vencida y esta vez lo conseguimos. Eso sí, haciendo caso de los consejos y aparcando en la entrada de la ciudad moderna, en un lugar habilitado que vale 3 € al día, barato, y desde donde sale cada 20 minutos un bus que te lleva a pie de murallas. Sólo así hemos podido visitar esta hermosa ciudad corsaria de la Bretaña francesa, rodeada por el mar y por un impresionante cerco de murallas, escenográfico de verdad. Porque Saint Maló concentra todo el turismo de Bretaña, francés e internacional, a sus puertas. Miles de turistas, un tráfico caótico y unos aparcamientos, muy numerosos, pero siempre llenos y claramente insuficientes. Saint Maló es bonito, cierto, pero es un decorado. Se bonita la playa, con las islas, donde está enterrado Chateaubriand, el poeta. Es bonita la piscina natural de agua de mar que la marea llena, y desde donde te puedes tirar de la cabeza de un trampolín que, aquí, estaría prohibido. Son bonitas las murallas, las torres, las puertas de entrada, las almenas, que parecen extraídas de un cuento medieval. Es bonito el puerto, que rodea la villa cerrada. Y basta. Las calles interiores, las iglesias, las plazas, rellenas de gente y de tiendas, restaurantes y bares, son terribles. Richelieu hizo buen trabajo y la ciudad intramuros es una mala copia de cualquier ciudad francesa del clasicismo: pomposidad. Cualquier rastro de una ciudad bretona fue borrado del mapa. Ahora bien, el conjunto merece una visita si estais haciendo una vuelta por Bretaña y os sobra tiempo, o si deseais tomar un barco hacia Jersey o cualquier otra de las islas del Canal. No dormimos en Saint Maló, pero si que comimos allí. Queríamos ir al contracultural Cargo Culto, un restaurante de moda que nos gustó. Amor a primera vista, comidas extrañas y decoración rara, pero bonito. Desgraciadamente estaba lleno a rebosar. Imposible. Acabamos en la crepería vecina, Aux Epis de Oro, donde comimos galletas bretonas de pan moreno. Quien no se conforma es porque no quiere, pero no lo recomendaremos aquí. Si van Bretaña tendrá que ir a Saint Maló, pero si pasáis de esta ciudad tampoco pasará nada.

Mercat Medieval de Tarragona


cartell_2016

Aquest proper cap de setmana d’octubre teniu una cita a la ciutat de Tarragona, amb motiu del seu mercat medieval. Serà del 14 al 16 d’octubre de 2016, al casc antic bellíssim d’aquesta ciutat mediterrània, no prou ben coneguda, per altra banda. Hi haurà una mostra d’oficis tradicionals, però també gegants i capgrossos, una cercavila medieval, parades d’artesania, i també bona gastronomia… Tot pels carrers dels voltants de la Catedral, des de les 10 del matí a les 10 de la nit. Mireu-vos la web de l’ajuntament i aneu amb els vostres infants a gaudir d’aquest mercat medieval. A més Tarragona ofereix sol i platja. unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… Ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. El mercat medieval, un bon motiu per venir a Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que este fin de semana hay mercado medieval en la bella ciudad de Tarragona. Situado en las calles del casco antiguo, cerca de la catedral, podran encontrar artesania y gastronomia, gigantes y actos para los niños. Consulten la web del ayuntamiento. En Tarragona tienen muy buenos hoteles si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias. ¡Buena feria medieval!.

Fira de Sant Miquel d’Hostalric


hostalric

Hostalric és un poble gran, una antiga plaça forta medieval, una plaça forta del segle XVIII, important. sempre ens agrada d’anar-hi, passejar pels seus carrers, gaudir-ne. Està situada just a la fronterera entre Barcelona i Girona, als peus del Montseny i a tocar de les verdes turonades del màgic Montnegre. Una vila plena d’història, plena de natura. Enclavada al bell mig de la Vall del Tordera, en la ruta de pas cap a les platges amables del Maresme, o la Costa Brava poderosa. En un encreuament fantàstic, a mig camí de tot arreu. Culturalment Hostalric també és molt potent i poderosa. Conserva les seves formidables muralles medievals, gens malmeses, un record meravellós d’un passat gran històric, i, a dalt de tot del poble, una potent fortalesa de l’època del 1714.  Passejant per Hostalric podeu admirar les la seva força, el panys de muralla perfectament conservats, les torres guerreres, el camí de ronda. I aquest proper cap de setmana, el darrer de setembre, estarà tot obert. Podreu entrar als més recondits racons i moure-us per on vulgueu. Perquè aquest cap de setmana, a Hostalric, és festa. És la fira de Sant Miquel. Al carrer major hi haurà parades d’artesania, gastronòmiques, d’oficis, de tota mena de coses. Podeu veure una trobada de col·leccionistes de plaques de cava, de puntaires, sardanes i molts espectacles per a la mainada. Podreu remenar en el mercat d’antiguitats, brocanters i trastos vells. Obrirà les portes el castell, on hi tindran lloc tallers infantils i concursos. A la Plaça de la Vila hi haurà concerts de folck, pop, swing i jazz. Participareu en una botifarrada popular per pocs euros, i gratuïtament en l’ofici de festa major. Del 24 al 26 de setembre la Fira de Sant Miquel posarà de relleu els atractius d’Hostalric des de les activitats de les entitats, el comerç local i els seus punts d’interès estretament vinculats amb el patrimoni històric, arquitectònic i cultural. Tallers, concerts, concursos, una botifarrada popular, la tradicional cercavila de majorettes d’Hostalric, en que el grup està format només per homes, una trobada de puntaries, jocs tradicionals, activitats infantils, sardanes o una exposició de cotxes clàssics completen l’oferta. En aquesta edició també hi seran presents els Miquelets de Girona–Regiment de Sant Narcís, que el dissabte,  faran la III recreació històrica Hostalric, Baluard Austriacista. Es podran reviure els fets de la Guerra de Successió des d’un punt de vista local, amb un campament militar del segle XVIII, desfilades, combats i una assalt a la fortalesa. Hostalric és força més a prop de Barcelona del què us penseu. Comunicació ben fàcil per l’autopista AP-7, amb sortida al mateix poble, i per carretera, via Granollers i Sant Celoni. També hi podeu arribar per Mataró, seguint cap a  Tordera, si veniu de la costa. No us perdeu la fira de Sant Miquel d’aquesta bonica població a cavall del Maresme, la Selva i el Vallés. Nosaltres hi anem cada any. Si l’oferta de la fira no fos prou per a la vostra gana, heu de saber que a Hostalric hi ha boníssims llocs per anar a dinar, si us fes falta. Us recomanarem llocs senzills i casolans, però de bona cuina, com ara el Quatre Vents, a la carretera, Av. Coronel Estrada, 122, tel: 972 86 56 90, o bé El Parrufu, també a la mateixa carretera, però al número 299, tel: 972864048. Ens agrada molt també Cal Esparter, al mig del poble, o bé Cal Panxu, al mateix carrer Major, un xic més avall, al número 43, tel: 972 86 42 41. Encara n’hi ha molts més. Bona fira a Hostalric!.

Hasta Hostalric siempre nos gusta ir. Nos encanta esta ciudad medieval, justo en la frontera entre Barcelona y Girona, situada al pie del Montseny y con las espaldas vueltas hacia el Montnegre. Llena de historia, llena de naturaleza, en el Valle del Tordera, centrada en un cruce fantástico, a medio camino de todas partes. Culturalmente Hostalric es muy potente. Conserva sus murallas medievales, recuerdo de un pasado histórico, y una potente fortaleza. Paseando por Hostalric podrán admirar los lienzos de muralla perfectamente conservados, las torres guerreras, el camino de ronda. Y este próximo fin de semana, el último de septiembre, estará todo abierto. Podrán entrar en los más recónditos rincones y moverse por donde quieran. Porque este fin de semana, Hostalric está de fiesta. Es la feria de San Miguel. En la calle mayor habrá puestos de artesanía, gastrónomicos, de oficios, de todo tipo de cosas. Pueden ver un encuentro de coleccionistas de placas de cava, de encajeras, sardanas y muchos espectáculos para niños. Podrán remover a su gusto en el mercado de antigüedades y trastos viejos. Abrirá las puertas el castillo, donde tendrán lugar talleres infantiles y concursos. En la Plaza de la Villa habrá conciertos de folk, pop, swing y jazz. Participareis en una butifarrada popular por pocos euros, y gratuitamente en el oficio de fiesta mayor. Hostalric está bastante más cerca de Barcelona de lo que os pensáis. Comunicación bien fácil por la autopista AP-7, con salida el mismo pueblo, y por carretera, vía Granollers y Sant Celoni. También se puede llegar por Mataró, siguiendo hacia Tordera, si vienen de la costa. No os perdáis la feria de San Miguel de esta bonita población a caballo del Maresme, la Selva y el Vallés. Nosotros vamos cada año. Si la oferta de la feria fuera poco para su apetito, deben saber que en Hostalric hay buenísimos lugares para ir a comer, por si hiciera falta. Os recomendaremos lugares sencillos y caseros, pero de buena cocina, como Cal Esparter, en medio del pueblo, o bien Panxu, en la misma calle Mayor, un poco más abajo, en el número 43, tel: 972 86 42 41. Aún hay muchos más. Buena feria en Hostalric.