La fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Oli nou a La Fatarella


festa-oli-fatarella

La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Un poble ferm, de secà, de socarrel, genuí. Un poble de llum clara i forta, horitzons amples, turons àrids i camps poc agraïts on creix l’olivera. Per això celebren una festa de l’oli nou, que vol donar a conèixer aquest producte vital, aquest or líquid i, de passada, promocionar l’escàs turisme que ja comença a interessar-se per aquesta terra eixuta i verge.Així, aquest cap de setmana arriba la 18ena edició de la Festa de l’OliNou, amb un munt d’actes que no podem explicar aquí, però que podeu conèixer clicant aquest enllaçPer arribar a La Fatarella el millor fora agafar l’autopista AP-7 fins la sortida de Reus, per anar després a Falset i Mora d’Ebre. O bé seguir la mateixa AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, per llavors continuar cap a Mora per la C-44. En tots dos casos cal continuar cap a Gandesa seguint la N-420. En arribar a Les Camposines preneu el trencall, ben indicat, cap al municipi, seguint ara la TV-7331.  A més de la fira de l’oli, on podreu degustar i comprar aquest producte, també s’hi muntarà una de productes artesans de la comarca. El dissabte al matí hi haurà un seguit d’activitats al voltant de la cuina de l’oli, que inclou un taller de cuina pels infants. El diumenge és el dia de la fira. Hi haurà esmorzar popular amb la clotxa i l’oli nou de la collita d’aquest mateix any, visites guiades als molins d’oli del poble, l’antic i el nou, i diverses actuacions. Visiteu La Fatarella, però sobretot arribeu-vos-hi per la bellíssima comarca de la Terra Alta, Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals: els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, amb els records de la guerra civil, l’escenari de les batalles, aneu fins l’amagat Santuari de la Fontcalda. Per menjar i dormir al poble us recomanem diversos llocs. Teniu la Fonda de Ca la Brisa, un establiment tradicional, de bona taula i habitacions senzilles, semblants a les de l’Hostal de Can Rius, un hostal ben tradicional. Si voleu quelcom innovador, aneu a La Casa Ecològica. Si voleu allotjar-vos fora del poble, també teniu els hotels i restaurants a tota la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet, un xic passat, que no viu els millors temps. En canvi, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel cada dia millor i un restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural, molt senzill. Al poble aragonés de Calaceit, més enllà de Gandesa, hi ha molts i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho tenim ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28.

En La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, hacen una fiesta del aceite nuevo. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o Can Rius, otra fonda de pueblo. Ambos con buena mesa y buenas habitaciones. Si os va la apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo teneis los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito, cada dia más anticuado. En cambio en Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel cada dia mejor y su restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural, pero mucho más sencillo. También interesantes los hoteles y apartamentos de Calaceite, el primer pueblo de Aragón, como por ejemplo el encantador Hotel del Sitjar. Para comer en Calaceite lo tenemos muy claro: la Fonda Alcalá, un clásico, en la carretera.

El Tocino a Caseres


Fira del Tocino

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

El Mercat Medieval a Batea


mercat_batea

Batea està lluny, molt lluny de Barcelona. Està a tocar de l’Aragó, a tocar del Matarranya, en els confins de la Terra Alta. No s’acostuma a passar-hi. Per anar-hi, normalment, cal voler anar-hi. S’hi arriba des de Gandesa, per la carretera N-420, que va de Tarragona a Alcanyís, desviant-nos, al sortir de Gandesa, per la comarcal 221 que va cap a Casp. Són terres àrides, d’ametllers, oliveres i vi. De bon vi de Batea, d’altíssima graduació i molt de cos, que podeu comprar a la cooperativa. La part antiga del poble conserva carrers medievals porxats. La Plaça Major conserva uns arcades del segle XIII. També s’han conservat els portals d’entrada a la vila, com el portal de l’Àngel, el de cal Llar i o el de Sant Roc. A les afores, el paisatge és el típic de secà. Prop del poble corre el riu Algars. Allà encara es conserven les ruïnes d’un castell, i l’església de Sant Joan d’Algars, del segle XIII. Podeu anar a Batea en el curs d’una visita per la comarca catalana de la Terra Alta, amb fites turístiques tan importants com Horta de Sant Joan. O bé en el transcurs d’una ruta pel Matarranya Aragonés, visitant Vallderoures, Calaceite, Beceite o Alcanyís. Però si hi pugeu aquest primer cap de setmana de juliol podreu viure un petit, però entranyable, mercat medieval. Un mercat voluntariós, amb productes ferms, de la terra. A partir de dissabte a la tarda hi ha actuacions, com la del Quico, el Celio, el Mut i el noi de Ferreries. El diumenge gresca tot el dia. No us ho penseu més!. Aprofiteu l’anada a Batea per recòrrer la comarca, i fins arribar als Ports de Tortosa i Beseit. Una excursió llarga, però agraïda. Baixeu a Miravet, a veure el castell, i dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia, o al Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. Tota la zona de la Terra Alta és esplèndida. Horta de Sant Joan o Arnes, la renaixentista. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. A Horta de Sant Joan hi ha l’Hotel Miralles, un hotel i restaurant aptes pel públic familiar. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Si us dona temps podeu fer via fins el primer poble aragonés, Calaceit, més enllà de Batea, però per l’altra carretera, la nacional que va a Alcanys. A Calaceit hi ha molts atractius turístics i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Si teniu tot el cap de setmana feu un volt pel Priorat. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles. Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. També és molt bonical’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. Arribareu a Batea de moltes maneres. Des de Barcelona, en cotxe, cal anar per l’AP-7 en direcció Castelló fins a Reus i allà agafar la N-420, en direcció Falset, gandesa i Alcañiz fins trobar el desviament que porta a Batea. També possible anat per l’AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant i agafant llavors la C-44 i la C-12 en direcció Móra, per girar cap a Gandesa, i d’allà a Batea. Al poble mateix hi havia també bons llocs per dormir i menjar. Con ara Ca l’Anton. També hi han uns apartaments molt bonics, ideals per famílies: Casa Piñol. Si preferiu les cases rurals, mireu-vos La venta de Sant Joan. Bona fira medieval a Batea!.

Batea está lejos, muy lejos de Barcelona. Está cerca de Aragón, cerca del Matarraña, en los confines de la Tierra Alta. No se acostumbra a pasar por  Batea. Para ir, normalmente, hay que querer ir. Se llega desde Gandesa, por la carretera N-420, que va de Tarragona a Alcañiz, desviándonos, al salir de Gandesa, por la comarcal 221 que va hacia Caspe. Son tierras áridas, de almendros, olivos y vino. Buen vino de Batea, de altísima graduación y mucho cuerpo, que puede comprar en la cooperativa. La parte antigua del pueblo conserva calles medievales con porches. La Plaza Mayor conserva unos arcos del siglo XIII. También se han conservado los portales de entrada a la villa, como el portal de l’Àngel, el de cal Llar o el de Sant Roc. A las afueras, el paisaje es el típico de secano. Cerca del pueblo corre el río Algars. Allí aún se conservan las ruinas de un castillo, y la iglesia de Sant Joan d’Algars, del siglo XIII. Puede ir en Batea en el curso de una visita por la comarca catalana de la Terra Alta, con metas turísticas tan importantes como Horta de Sant Joan. O bien en el transcurso de una ruta por el Matarraña Aragonés, visitando Vallderoures, Calaceite, Beceite o Alcañiz. Pero si vais a subir este fin de semana de julio podréis ver el Mercado Medieval de Batea. Un mercado pequeño, voluntarioso, con productos de la tierra. Para dormir nosotros siempre hemos ido al Vilar Rural de Arnes, en Arnes. Pero en el pueblo hay buenos lugares para dormir y comer. Con ahora Ca l’Anton. También hay unos apartamentos muy bonitos, ideales para familias: Casa Piñol. Si prefiere las casas rurales, vea La venta de San Juan.

Mercat Medieval de Batea


mercat_medieval_batea

Batea està lluny, molt lluny de Barcelona. Està a tocar de l’Aragó, a tocar del Matarranya, en els confins de la Terra Alta. No s’acostuma a passar-hi. Per anar-hi, normalment, cal voler anar-hi. S’hi arriba des de Gandesa, per la carretera N-420, que va de Tarragona a Alcanyís, desviant-nos, al sortir de Gandesa, per la comarcal 221 que va cap a Casp. Són terres àrides, d’ametllers, oliveres i vi. De bon vi de Batea, d’altíssima graduació i molt de cos, que podeu comprar a la cooperativa. La part antiga del poble conserva carrers medievals porxats. La Plaça Major conserva uns arcades del segle XIII. També s’han conservat els portals d’entrada a la vila, com el portal de l’Àngel, el de cal Llar i o el de Sant Roc. A les afores, el paisatge és el típic de secà. Prop del poble corre el riu Algars. Allà encara es conserven les ruïnes d’un castell, i l’església de Sant Joan d’Algars, del segle XIII. Podeu anar a Batea en el curs d’una visita per la comarca catalana de la Terra Alta, amb fites turístiques tan importants com Horta de Sant Joan. O bé en el transcurs d’una ruta pel Matarranya Aragonés, visitant Vallderoures, Calaceite, Beceite o Alcanyís. Però si hi pugeu aquest primer cap de setmana de juliol podreu viure un petit, però entranyable, mercat medieval. Un mercat voluntariós, amb productes ferms, de la terra. A partir de dissabte a la tarda hi ha actuacions, com la del Quico, el Celio, el Mut i el noi de Ferreries. El diumenge gresca tot el dia. No us ho penseu més!. Aprofiteu l’anada a Batea per recòrrer la comarca, i fins arribar als Ports de Tortosa i Beseit. Una excursió llarga, però agraïda. Baixeu a Miravet, a veure el castell, i dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia, o al Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. Tota la zona de la Terra Alta és esplèndida. Horta de Sant Joan o Arnes, la renaixentista. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. A Horta de Sant Joan hi ha l’Hotel Miralles, un hotel i restaurant aptes pel públic familiar. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Si us dona temps podeu fer via fins el primer poble aragonés, Calaceit, més enllà de Batea, però per l’altra carretera, la nacional que va a Alcanys. A Calaceit hi ha molts atractius turístics i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Si teniu tot el cap de setmana feu un volt pel Priorat. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles. Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. També és molt bonical’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. Arribareu a Batea de moltes maneres. Des de Barcelona, en cotxe, cal anar per l’AP-7 en direcció Castelló fins a Reus i allà agafar la N-420, en direcció Falset, gandesa i Alcañiz fins trobar el desviament que porta a Batea. També possible anat per l’AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant i agafant llavors la C-44 i la C-12 en direcció Móra, per girar cap a Gandesa, i d’allà a Batea. Al poble mateix hi havia també bons llocs per dormir i menjar. Con ara Ca l’Anton. També hi han uns apartaments molt bonics, ideals per famílies: Casa Piñol. Si preferiu les cases rurals, mireu-vos La venta de Sant Joan. Bona fira medieval a Batea!.

Batea está lejos, muy lejos de Barcelona. Está cerca de Aragón, cerca del Matarraña, en los confines de la Tierra Alta. No se acostumbra a pasar por  Batea. Para ir, normalmente, hay que querer ir. Se llega desde Gandesa, por la carretera N-420, que va de Tarragona a Alcañiz, desviándonos, al salir de Gandesa, por la comarcal 221 que va hacia Caspe. Son tierras áridas, de almendros, olivos y vino. Buen vino de Batea, de altísima graduación y mucho cuerpo, que puede comprar en la cooperativa. La parte antigua del pueblo conserva calles medievales con porches. La Plaza Mayor conserva unos arcos del siglo XIII. También se han conservado los portales de entrada a la villa, como el portal de l’Àngel, el de cal Llar o el de Sant Roc. A las afueras, el paisaje es el típico de secano. Cerca del pueblo corre el río Algars. Allí aún se conservan las ruinas de un castillo, y la iglesia de Sant Joan d’Algars, del siglo XIII. Puede ir en Batea en el curso de una visita por la comarca catalana de la Terra Alta, con metas turísticas tan importantes como Horta de Sant Joan. O bien en el transcurso de una ruta por el Matarraña Aragonés, visitando Vallderoures, Calaceite, Beceite o Alcañiz. Pero si vais a subir este fin de semana de julio podréis ver el Mercado Medieval de Batea. Un mercado pequeño, voluntarioso, con productos de la tierra. Para dormir nosotros siempre hemos ido al Vilar Rural de Arnes, en Arnes. Pero en el pueblo hay buenos lugares para dormir y comer. Con ahora Ca l’Anton. También hay unos apartamentos muy bonitos, ideales para familias: Casa Piñol. Si prefiere las casas rurales, vea La venta de San Juan.

Queretes / Cretas


Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.