Candelera a Perafita

Aquesta primera setmana de febrer continuen les passades de Sant Antoni, els tres tombs. Una nova cita familiar amb els carros, els cavalls, burros i els seus cavallers. Per més informació mireu-vos la web de la festa de tres tombs. El diumenge 5 de febrer us volem destacar però, la passada del poble de Perafita, que coincideix amb la festa petita del poble, i amb una fira. Una excusa perfecta per anar a passar un cap de setmana al Lluçanès. Serà els propers 2, 3, 4 i 5 de febrer  de 2017, just la Festa Major d’hivern de Perafita. Arriben juntes, el primer cap de setmana de febrer, les Festes i Fires de la Candelera i la Festa del Cavall del Lluçanès. El dijous ja hi ha actes, però nosaltres us referirem els del dissabte i diumenge. El dissabte, a 2/4 de 10 del matí, al Pavelló, concentració per iniciar una ruta amb cavalls, pels grans, i ponis pels infants. Super xulo!. A 2/4 d’11 del matí, al Niu, inauguració de l’exposició “Ermites del Lluçanès sota els estels”, de Xavier Serra i a 2/4 de 12 del migdia, al Pavelló, un espectacle infantil anomenat “Blau el planetari, els secrets del cel”. A la tarda, a les 6, al Pavelló, concert amb l’orquestra Liberty i sopar popular de la Candelera, seguit de ball, de nou amb l’orquestra Liberty, fins la matinada. El diumenge, 5 de febrer, de les 10 del matí a les 2 del migdia teniu la Fira de la Candelera, amb activitats infantils, cercavila i animació al carrer, malabars, foc i acrobàcies. A partir de les 11 del matí la benedicció a Sant Antoni, i seguidament Missa Solemne en honor al Sant. A 2/4 de 12 del migdia, pels carrers del poble, passada de carruatges i cercavila amb animació infantil. A la 1 del migdia, a la plaça de Sant Antoni, audició de la nova Banda de Música de l’Escola Heurom i sardanes amb la coble jove de Berga. A les  4 de la tarda, al camí de Can Carbó, gran cursa de cavalls i rucs. Perafita està al mig del Lluçanès, sobre Vic. Hi arribareu si agafeu la C-17 a Vic i la transversal, C-25, camí de Lleida i Manresa fins la sortida 170. Aneu en direcció Olost i Prats per C-62. Passat Prats agafeu la carretera BP-4653 cap a Perafita. Per dinar al poble teniu el Bar 9, al carrer de Dalt, 5. Tel: 93 853 01 56. Al carrer Major, 5 teniu Cal Pensiró, un altre restaurant, 93 853 01 34. Per dormir teniu els allotjaments rurals de Ca l’Estamenya, situats al mig del poble, guapos, guapos. La casa rural La Roca és una masia catalana antiga, amb mobiliari d’época, bellíssima.  Cal Terri, o Can Terricabres, està molt bé també. La Masia la Tria és una altra gran masia del segle XVII restaurada amb gust però molt dedicada a casaments. La masia de Cal Teulats, és una casa de camp envoltada de camps i boscos. Tel: 649 096 421. La Casa Pedra Salera ofereix 12 places a qui la vulgui llogar. Tel: 655 101 551. No deixeu de comprar algun bon producte de la comarca al Forn Franquesa, on no només venen bon pà, sinó les famoses coques de Perafita. No podeu tornar sense una!. Animeu-vos i pugeu a Perafita aquest cap de setmana, no per la passada, ni per la fira, ni pel poble, sinó pel Lluçanes, que és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. Si el poble està tot ple, fora de Perafita, i per dinar, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

Por estas fechas de enero, pasadas la Navidad y los Reyes, nuevas fiestas tradicionales llaman a la puerta de las familias. Fiestas de invierno, para ir bien abrigados, pero fiestas del ciclo del año, que nuestros niños disfrutan. Y entre todas, cuál encontrarían más auténtica que los tres tombs?. Carros, caballos y caballeros comienzan a prepararse para el primer fin de semana laborable de enero. Hay muchas citas posibles con la fiesta de San Antonio. Muchos sitios de toda Cataluña donde los más pequeños y pequeñas podrán admirar el trabajo de mulas, caballos y burros tirando del carruajes adornados en honor del patrón de los animales. Elijan una convocatoria, por la proximidad, o por la fama, pero no dejen a su familia sin disfrutar de los tres tombs. Si podemos recomendarles alguna cita en concreto nos decantaríamos por la pasada de los burros en Perafita, un pueblo de la hermosa y desconocida comarca del Lluçanès. Allí hay feria del caballo y pasada, todo en uno.

La Fira de la Candelera de Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el 3, 4 i 5 de febrer de 2017. I ja van més de 166 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 166 años. (2017). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

El Lauragais

Si us agrada la bellessa senzilla de llocs normals, els mercats de la Mediterrània, les viles endreçades i ordenades, el paisatge suau i ondulat de la Toscana o l’Empordà, els rierols i els espais de bosc, els camps oberts, els pobles apinyats… llavors us agradarà el Lauragais, una comarca repleta de totes aquestes coses, a mig camí entre dos grans destins familiars ineludibles: Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. La capital de tota aquesta regió seria la Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu. No és Girona, ni te la seva importància turística, però ofereix el què te, un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral classicista una mica atrotinada, amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, un jardí a la francesa i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. El seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec, entre els més bonics de França, o Puylaurens. Amb espais naturals com la Montanya Negra, com el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Revel cada dissabte hi fan un bonic mercat d’alls roses, pate d’oca i formatges. Sant Fèlix Lauragais està impassible damunt el seu turó veient passar la boira als seus peus. O l’imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. Més lluny hi ha ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Revel, a Sant Fèlix, a Castres per viure-hi el repòs. I encara millor si hi aneu amb motiu del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. També hi ha una altra pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada al Lauragais!.

Lauragais és una comarca natural del sur de Francia. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Tiene también un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno, el Lauragais. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, Revel, Soreze, Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a dar una vuelta por el Lauragais es porque se parece a la Toscana, o al Ampurdán pero en sencillo. Y además en Castres hay un bonito mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Venise, una trattoria y pizzeria muy recomendable. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Tres tombs a Rubí

Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 158 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament. A la nit concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes i agrupacions. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels tunels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’esglèsia de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que està força bé. Pizzes i pasta. Carrer d’en Prim, 33. Tel: 935873535. A tocar del castell, a la plaça marqués de Barberà, el restaurant el Castell, tel: 935884058. A la carretera de Terrassa, el Xamfrà, tot un luxe, o bé El Racó de la Sidra, més desenfadat. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 150 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.

Tres tombs de Calafell

Us volem recordar que aquest darrer cap de setmana de gener es fa a Calafell la tradicional passada de Sant Antoni Abad, amb la desfilada de carros i burrets. Però, a més, a Calafell, una preciosa vila medieval de la Costa Daurada, hi ha també una fira artesà i gastronòmica que fa encara més xulo l’esdeveniment. Calafell està situada a prop de Barcelona, a només uns seixanta kms. al sur de Sitges i de Vilanova. Hi podeu accedir per les costes del Garraf o per l’autopista Pau Casals o, també, per l’AP-7, en direcció Tarragona, i amb sortida al Vendrell. La població te un bonic casc antic dominat pel poderós castell de la Santa Creu, i l’església, una fortalesa romànica que val la pena visitar. Podeu visitar el castell, o anar a veure la magnífica ciutadella ibera, completament reconstruïda, situada al barri mariner de Segur de Calafell, a tocar de l’antiga N-340. O bé, si sou afeccionats a la cultura, la casa museu Barral, situada al barri de mar, a tocar de l’aigua. Podeu completar l’excursió amb una anada a Sant Salvador, vora Comarruga, a veure la casa i el museu Pau Casals, i banyar-vos en la seva platja de sorra fina i daurada. O potser amb una visita a Sitges, al Cau Ferrat, o al Maricel, dos museus meravellosos. També esteu a tocar de Vilanova i la Geltrú, on hi ha el Museu del Ferrocarril, ideal pels infants, i Museu Romàntic, ple de nines. No direu que no hi ha coses per fer!. Per dinar podeu anar a algun del restaurants del cantó de mar, a la platja. Teniu La Masia de la Platja, superb, peix fabulós, preus elevats, luxe. Bo i tradicional, Ca l’Emma, al carrer de Vilamar, 89. Tel: 622.50.882. O el restaurant el Bot, al carrer del Carme, 4. Tel: 977 69 12 20. Per dormir trobareu molts i molts hotels, sobretot arran de platja. Nosaltres coneixem el Canada Park, no lluny del mar, un gran hotel familiar, un quatre estrelles, o davant de l’aigua mateix, el Kursaal, un altre bon lloc per dormir. Dins el Calafell antic us recomanem un establiment just al poble. Serveix tant per dormir com per dinar. Està en mig del mercat medieval, i a tocar de l’ajuntament i l’esglèsia. Una casa fonda anomenada “L’Antiga”. Us agradarà molt!. Bon cap de setmana a Calafell!.

Calafell es una preciosa villa de la Costa Dorada. Está situada a unos sesenta kms. de Barcelona, en el sur de Sitges y de Vilanova. Podéis acceder por las costas del Garraf o por la autopista Pau Casals o, también, por la AP-7, dirección Tarragona con salida en El Vendrell. La población tiene un bonito antiguo dominado por el castillo de la Santa Cruz, con la iglesia. Allí, este fin de semana, el domingo, hay una bonita pasada de San Antonio, con los carros y los burros. Podéis completar la excursión con una ida a San Salvador, cerca de Comarruga, a ver la casa y el museo Pau Casals, o con una visita a Sitges, (Cau Ferrat) y también a Vilanova i la Geltrú (Museo del Ferrocarril y Museo Romántico ). ¡No diréis que no hay cosas para hacer!. Si quereis dormir y comer encontraréis muchos hoteles y restaurantes, sobre todo en la playa. Nosotros, sin embargo, os recomendamos un establecimiento justo en el pueblo antiguo, cerca del ayuntamiento y la iglesia. Una casa fonda llamada “Antigua”. Buen fin de semana en Calafell.

Gran festa de la calçotada a Valls

Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Serà aquest proper diumenge 29 de gener de 2017, tot i que el dissabte també hi ha un mercat al passeig de l’estació. Serà una diada festiva, popular que omplirà tots els carrers i places de Valls d’alegria i olor de calçot a la brasa. Inconfusible. Hi haurà festa per tothom: cercaviles, cuita de calçots a la graella, concursos de calçots, elaboració de salsa de calçot, concurs de menjar calçots…  I tot a la bellíssima vila de Valls, ciutat d’origen dels calçots, on son una religió des de fa més de cent anys.  Veniu a Valls a inaugurar la temporada dels calçots. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. Un altre bon lloc, però que és un fabulós restaurant de tapes modernes és el Portal 22. Us el recomanem molt i molt, però reserveu!. Tapes molt modernes, bé de preu, en un lloc molt xulo, una casa antiga reconvertida. O bé podeu provar en el Restaurant Julià Mallol. O bé el Restaurant El Tast, que és el de l’Hotel Class. Molt bé, ja fora de Valls, anant cap al Coll de Lilla, camí a Montblanc per la N-240, trobareu el Restaurant Masia Fontscaldes, al poble del mateix nom. Dalt de tot del coll teniu el Restaurant Les Espelmes. Una aposta segura. Cuina de qualitat, bones vistes i no només calçots. Anant cap al Pla de Santa Maria, a 7 kms. de Valls, hi ha el Restaurant Masia del Pla. A Picamoixons, no lluny de Valls, hi ha el restaurant L’Esportell del Bou. A Vilallonga del Camp podeu anar al Restaurant La Montoliva. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al Restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

La Fira de l’Oli de Mora la Nova

A Mora la Nova, aquest cap de setmana fan la seva famosa fira de l’Oli. Mireu-vos el programa a la web de la Fira. La fira es realitzarà al Pavelló Comercial on hi ha representades les cooperatives i almàsseres de les tres comarques participants. Es celebren també diversos actes lúdics, com ara el concurs d’allioli, i el repartiment de 2.000 clotxes. Hi ha un munt d’almàsseres participants en la festa, de manera que podreu comprar oli extra verge de productors artesans. També us pot interessar l’anomenada Nit de l’Extraverge o el típic Mosset amb Oli, una ruta de tapes pel poble. Parlant de menjar, per dinar podeu anar a La Piazza, un bon restaurant i pizzeria, a la plaça de Catalunya, 12, tel: 977 40 32 98. O bé al Dana, més clàssic, que ofereix un bon menú a preus asequibles, a la mateixa carretera, al Carrer Major 132, tel: 642 33 07 76. Ja sabem que si us decidiu pujar fins a  Mora la Nova aquest cap de setmana, no serà per l’oli. Perquè la vila està realment lluny de Barcelona. Però per això us donarem més raons per arribar-vos fins Mora la Nova. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic car però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una meravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Dineu al restaurant Populetus. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increible vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. L’excusa de la fira de l’Oli de Mora dona per a moltes possibilitats. Aneu-hi per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre.

En Mora la Nueva, organizan una feria del aceite muy chula. Si os gustan este tipo de acontecimientos no dudeis en ir. Si no sois muy devotos de fiestas podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Es esta una típica fiesta mayor. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa de la feria del aceite de Mora da para mucho.

La festa dels Tonis a Santa Eugenia

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, en un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu disfrutar de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim àbsi, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Els Tres tombs a Alella

Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella fa una bonica passada dels tres tombs de Sant Antoni aquest mateix diumenge. Alella, a més, és una capital del vi. Al poble hi ha cellers de tota mena, bons vins i bon cava. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són vertables palauets. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes actvitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aères sobre tota la comarca i el Vallès. Pujeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrà, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789, o Els Garrofers, al Passeig Antoni Borrell, 13, tel: 935 40 17 94. Tots dos d’un luxe exquisit i uns preus en consonància, però també llocs més casolans com ara La Plaça, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona passada de Sant Antoni a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, donde este fin de semana, el domingo 25, hacen una fiesta de San Antonio con pasada de los burros, bendición de los animales y paseo en burro para los niños, en la riera de la población, de 10 a 12 de la mañana. Alella además es un pueblo chulo para ver. Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Si prefieren caminar dentro de su término municipal encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!. Buena fiesta de San Antón.

La Fira del turró d’Òdena

A Òdena, un poble molt agradable de la comarca de l’Anoia, s’hi celebra aquest proper diumenge 29 de gener de 2017 la seva fira dels torrons. Hi haurà paradetes de torrons, esmorzar, jocs, una cursa popular, i una expo de vehicles antics. També un aplec sardanista amb les cobles, La Llobregat i Sant Jordi i cursa popular. Tot això per Sant Sebastià, copatró del poble. Sembla que antigament els firaires de la comarca passaven aquest dia per Òdena i aprofitaven la diada per vendre els torrons que els havien sobrat del Nadal. Tot serà a la Plaça Major, al bell mig del nucli antic del municipi. Podreu gaudir dels firaires i artesans, exposicions, un mercat de pagès i el tradicional joc de la cucanya. Per enguany s’esperen moltes novetats com la realització en directe de torrons guirlache o una màster class de receptes de cuina fetes amb les sobres dels torrons. També un esmorzar amb productes del porc a la brasa i una mostra de productors locals i de proximitat. Si no teniu res millor a fer pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar, si els cargols no us fan el pes, podeu fer-ho a Cal Jeroni, o al restaurant Samunta. Si us cal allotjar-vos, perquè heu decidit passar el cap de setmana allà, o us agòbia el bullici, podeu anar a dinar a Igualada. En aquesta ciutat, molt propera, teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós. O  el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Tot un clàssic de la bona cuina. Més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny i és una ciutat bonica, amb les antigues adoberies i el Museu de la Pell. També podeu anar a La Pobla de Claramunt, i aprofitar per pujar fins el magnífic castell de Claramunt, joia de les fortalesses catalanes. En aquesta població us recomanem l’Hotel Robert, un clàssic, tan per a dormir, com per a menjar. Diversió garantida.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo domingo una feria del turrón. Es un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Durante toda la mañana en la plaza mayor habrá habrá actividades para los niños y mayores. Si no tienen mejor que hacer suban hasta Òdena. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer, si los caracoles no les convencen, pueden hacerlo en Cal Jeroni, o en el restaurante Samunta. Si necesitan alojarse, porque han decidido pasar el fin de semana allí, o les agobia el bullicio, pueden ir a comer a Igualada. En esta ciudad, muy cercana, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso. O el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Todo un clásico de la buena cocina. Más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, están los Fogones de Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos y es una ciudad bonita, con las antiguas curtidurías y el Museo de la Piel. También pueden ir a La Pobla de Claramunt, y aprovechar para subir hasta el magnífico castillo de Claramunt, joya de las fortalezas catalanas. En esta población se recomienda el Hotel Robert, un clásico, tanto para dormir como para comer. Diversión garantizada!.

Passada tres tombs a Esparraguera

A Esparraguera també fan aquests dies una passada de Sant Antoni, amb burrets, cavalls, carros i cavallers. La vila d’Esparraguera està força a prop de Barcelona, a una hora curta si hi aneu per l’autopista A-2, la gratuïta que va a Lleida. Per dinar tindreu sort. Aquest poble te restaurants boníssims, per donar i per vendre, de tota mena i categoria. Un vegetarià amb productes d’extrema qualitat, naturals, El Bindu. Un cassolà però de fantasia: El Raconet Ibèric, que li diuen. La Múrgula, quin nom més bonic el d’aquest bolet, al camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, és també molt recomanable. A les afores, de disseny, caret, Les Alzines. Al Flor de Sal fan unes pizzes de somni, al carrer Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animeu-vos i pugeu amb la canalla a veure la passada d’Esparraguera!.

En Esparraguera, población del extremo oeste del Baix Llobregat, celebran su pasada de San Antonio Abad este domingo. Burros, caballos y caballeros. Se puede llegar fácilmente a Esparraguera por la autopista AP-2, la de Tarragona y Lleida, saliendo para coger la C-55 en Martorell y Abrera, en dirección Manresa. O mejor por la gratuita A2, la de Lleida, salida Esparreguera. Para comer tendrán suerte. Este pueblo tiene restaurantes buenísimos, de todo tipo y categoría. Un vegetariano con productos de extrema calidad, naturales, El Bindu. Un casero pero de fantasía: El Raconet Ibérico. La Múrgula, qué nombre más bonito el de esta seta, en el camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, es también muy recomendable. A las afueras, de diseño, carito, Las Encinas. En Flor de Sal hacen unas pizzas de ensueño, en la calle Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animaros y subir con los niños a ver la pasada en Esparraguera. Unos tres cuartos de hora en coche.

Pica-Pica al Turó de l’Enric

La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquest barri, i dels barris veïns te en marxa una reivindicació per aconseguir salvar el Turó de l’Enric, un espai oblidat i degradat durant anys on ara hi volen fer un supermercat. Aquest diumenge 29 de gener de 2017 hi ha una activitat familiar organitzada pel col·lectiu Salvem el Turó de l’Enric, en concret un pica-pica, amb vermouth, música, jocs pels infants, passejades de natura… a partir de quarts d’una del matí. Serà una activitat gratuïta d’accés lliure a tothom. Per a més informació sobre el grup organitzador mireu el facebook del salvemelturodelenric. Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de este barrio reivindica la remodelación y limpieza del Turó de l’Enric, una pequeña elevación abandonada durante años. Este domingo 29 de enero de 2017 hay allí una actividad familiar: pica-pica, juegos… Podeis llegar con la línea C-1 de trenes. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Oli Vera a Bigues i Riells

Bigues i Riells és un poblet del Vallés, format per dos nuclis: Bigues i Riells. Està entaforat literalment dins una vall fresca, sota l’ombra de Sant Miquel del Fai, i el riu Tenes atravessa el terme. És un poble encara rural, sobretot Riells, molt d’estiueig, amb uns paisatges de turons suaus, tancats per espadats, plens de bosc, de terres de conreu i cases benestants. Hi ha nombroses rutes a fer, a banda de la pujada al monestir del Fai, que des de Bigues i Riells s’ha de fer forçosament a peu. Algunes planeres i amables. D’altres, les que s’enfilen per les serres i les cingles d’en Bertí, més exigents. Estan ben descrites a la web del municipi. Hi arribareu amb facilitat, des de Barcelona, si preneu l’autovia de l’Ametlla, en direcció a Vic, deixant-la precisament a l’Ametlla mateix, on surt la carretera local BP1432. L’altra via d’accés seria la BV-1602 des de Santa Eulàlia de Ronçana. Son uns 40 kms. des de la ciutat comtal. Però avui parlem de Bigues i Riells per convidar-vos aquest proper dissabte, 28 de gener del 2017 hi tindrà lloc la seva Fira de l’Oli Vera i el mercat del pa 2017. A les 10, s’inaugura. A les 11, 11.45 i 12.30 hores podeu veure la mòlta de les olives i fer una visita guiada al Trull de Can Sapera (es necessita demanar tiquets). D’11.00 a 13.30 hORES TINDREU EL Taller de figures de JumpingClay. Vine a fer una figura d’argila i te l’emportes. De 11.15 a 13.00 hores podreu saber com fer sabó amb oli. Organitzat pel Consorci de Residus del Vallès Oriental. També hi ha un tast de diferents varietats d’oli a càrrec de Rosa M. Pérez de la Masia Can Viver de Bigues i Riells. A la tarda repeteixen visita i molta, i teniu un show cooking realitzat per l’Associació Gastronòmica CuinaVO a la Plaça del Trull. Per dnar recomanem l’opció de Can Traver, però caldrà reservar. També podeu anar a Can Pruna Vell amb molta anomenada, o a Can Oliveras, al nucli antic de Riells.

Bigues i Riells es un pueblecito del Vallés, formado por dos núcleos: Bigues i Riells. Está embutido literalmente en un valle frescal, bajo la sombra de Sant Miquel del Fai, y el río Tenes atraviesa el término. Es un pueblo todavía rural, sobre todo Riells, muy de veraneo, con unos paisajes de colinas suaves, llenos de bosque, de tierras de cultivo y casas acomodadas. Hay numerosas rutas para hacer, a pie, o en bici, aparte de la subida al monasterio del Fai, que desde Bigues i Riells se debe hacer forzosamente a pie. Algunas son llanas y amables. Otras, las que suben por las sierras de Bertí, más exigentes. Están bien descritas en la web del municipio. Se llega con facilidad, desde Barcelona, si toman la autovía de la Ametlla, en dirección a Vic, dejándola precisamente en L’Ametlla mismo, de donde sale la carretera local BP1432. La otra vía de acceso sería la BV-1602 desde Santa Eulàlia de Ronçana. Son unos 40 kms. desde la ciudad condal. Pero hoy hablamos de Bigues i Riells para invitaros este próximo sábado a su feria del aceite nuevo. Diversión para toda la família. Para comer id a Can Traver, pero habrá que reservar. También se puede ir a Can Pruna Vell, un restaurante con mucho renombre, o a Can Oliveras, en el casco antiguo de Riells.

Wurzburg revisitada

Hem tornat a la meravellosa ciutat de Würzburg, a Alemania, aquest Nadal. I lluny de perdre, sota la boira, amb fred i neu, la vila guanya. Wurzburg recorda Praga. Potser pel seu pont sobre el riu Main, amb aquestes escultures barroques, ostentoses i dramàtiques, de bisbes i sants. Igual que el pont Carles sobre el Moldava, però més petit. També la ciutat recollida a un costat del riu, deixant a l’altra banda el castell altaneròs damunt d’un turó: el Marienburg, en aquest cas. Però Praga, és clar, és més gran, més senyorial i amb més glamour. De tota manera, si feu ruta pel Alemania, si seguiu al nord des d’Alsàcia i Heildelberg, us recomanem molt una parada a Würzburg. Perquè aquesta ciutat, aquesta petita Praga alemana vinguda a menys i devastada per les bombes l’any 1944, conserva un casc antic prou interessant, amb dues catedrals, una romànica, molt transformada, i una de barroca. També diverses esglésies interessants, places i carrers amb cases d’entramat de fusta i un palau d’aquells que justifiquen qualsevol viatge: la Residenz. Aquesta joia del barroc, és imponent per fora i preciosa per dins. Decorada per Tièpolo, els seus sostres no tenen parangó ni desperdici. Würzburg, doncs, mereix una visita tot i no ser ben bé Praga. Trobareu hotels i càmpings de tota mena i condició. Nosaltres vam fer nit al Novotel, al centre de la ciutat, ideal per a les famílies. I per menjar podem recomanar-vos el restaurant que està al final del pont, entrant a la ciutat ja, situat en un vell molí, a tocar del riu. Vistes impagables des del menjador. Una vinateria amb plats de la regió. Luxe al vostre abast. Deliciosa. O bé el magnífic celler dels baixos de l’antic ajuntament. El “Wurzburger Ratskeller“, a la Langgasse, 1. Situat als soterrani de l’ajuntament, serà un marc incomparable pels vostres àpats, història i gastronomia juntes, a bon preu. No us decepcionarà. Bona estada a Würzburg!.

Wurzburg recuerda Praga. Quizás por el puente sobre el río Main, con esculturas barrocas, ostentosas y dramáticas, de obispos y santos. Igual que el puente Carlos sobre el Moldava, pero en más pequeño. Como de provincias. También la ciudad recogida en un lado del río, y dejando a la otra orilla al castillo encima de una colina: el Marienburg, en este caso. Pero Praga, claro, es más grande, más señorial y con más glamour. De todos modos, haciendo ruta por Alemania, siguiendo al norte desde Alsacia y Heildelberg, le recomendamos mucho una parada en Wurzburg. Porque esta ciudad, esta pequeña Praga alemana venida a menos y devastada por las bombas, conserva un casco antiguo interesante y un palacio de los que justifican cualquier viaje: la Residenz. Esta joya del barroco es imponente por fuera y preciosa por dentro. Decorada por Tiepolo, sus techos no tienen parangón ni desperdicio. Wurzburg, pues, merece una visita aunque no es Praga. Encontrará hoteles y campings de todo tipo y condición. Nosotros hicimos noche en el Novotel, en el centro de la ciudad. Y para comer podemos recomendar el restaurante que está al final del puente. Una vinatería con platos del día. Deliciosa. O bien la magnífica bodega de los bajos del antiguo ayuntamiento. El “Wurzburg Ratskeller”, en la Langgasse, 1. Un marco incomparable para comer, historia y gastronomía juntas, a buen precio. No les decepcionará.

Fira de Sant Antoni d’Arenys de Munt

La 37a Fira de Sant Antoni Abat, amb els tradicionals Tres Tombs tindrà lloc el diumenge 22 de gener, de les 9 del matí a les 2 del migdia, al bonic poble d’Arenys de Munt. De les 9 a les 11 del matí està prevista la concentració de cavalls a l’aparcament de Can Globus, a dalt de tot de la vila, i un esmorzar per als participants. A les 12 del migdia començaran els Tres Tombs baixant del punt de trobada per la Rambla de l’Eixample, Travessia Llorenç, carrer de les Flors, carrer Josep M. Soler, carrer Borrell, Rambla Sant Martí i Rambla Francesc Macià fins a la Travessia Llorenç. A les 11 del matí, a la Plaça de l’Església, està programada una exhibició de Hip-Hop a càrrec dels alumnes d’Aïna Roura; i a partir de 2/4 d’1 del migdia es procedirà a la benedicció d’animals a la Rambla Sant Martí. També hi haurà una Fira artesana de les 10 del matí a les 2 del migdia, on s’hi podran trobar el típic tortell de Sant Antoni Abat, productes artesans alimentaris i d’altres. Aquest simpàtic poblet del Maresme és molt proper a Barcelona. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble. Podeu començar el dia mirant les paradetes artesanes i gastronòmiques, amb molta animació, que hi haurà davant l’església. Des d’allà mateix, sense moure-us gaire, podreu veure la benedicció d’animals i passar els tradicionals Tres Tombs, que baixen riera avall. En aquest punt, el cor del poble, hi haurà molta, molta gent. Si voleu que la canalla gaudeixi de la festa, us suggerim que aneu un xic més amunt, o més avall, fins trobar un bon lloc. Anar amb els vostres infants a Arenys de Munt serà sempre tot un encert. Com també ho és passar-hi tot el dia. La gent del poble és molt oberta, molt amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal prendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, a la zona on és permès, als pàrquings municipals o on pugueu dels carrers interiors. No serà fàcil, però no creiem que sigui impossible. Si de cas us caldrà caminar, però és molt agradable fer-ho per la Riera, amb les botigues, ja ho descobrireu.  Si finalment ens feu cas, i us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de la festa dels burros, us recomanem dues grans atraccions pels infants, tot i que estan a l’entrada del municipi, una mica lluny del centre. Es tracta dels Rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i de Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’aparells d’aquesta mena. Estan inclosos en un parc molt bonic, amb llac, castell, esplanades, camins i bosc. De fet, si sou amants de la natura esteu en bon lloc. Us proposem una passejada tranquil·la pel poble, i pels seus voltants. Recordeu que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar i sou partidaris del picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, en direcció nord, cap a la muntanya, riera amunt. Us espera una àrea especialment pensada per fer-ne, amb camp per còrrer, lloguer de fogons, llenya i taules de pedra. Si preferiu anar de restaurant, us en podem recomanar un munt. Teniu l’Era, a l’entrada del poble, molt aprop del parc Jalpí, on hi ha els burrets i els esports d’aventura. Inclou un servei de ludoteca per la canalla. Cal reservar però!. També n’hi ha dins de la vila, o a les rodalies de l’esmentat Santuari de Lourdes, tots aquests situats al mig del bosc. Si aneu per allà us recomanem el Subirants, molt cassolà, de bona brassa. Bona matinal a Arenys de Munt!.

San Antonio se celebra en muchos pueblos con la típica pasada. Este fin de semana lo harán Sant Cugat, Barcelona ciudad y Arenys de Munt. Este simpático pueblo del Maresme, muy cercano a Barcelona, lo hace en su riera, alma del municipio. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, aunque es más bien poca. El domingo, a partir de las 10 de la mañana, habrá puestos de venta en la bonita plaza de la iglesia. Paradas artesanas y gastronómicas, con mucha animación. Desde allí mismo, sin moverse mucho, podran ver la bendición de animales y pasar los tradicionales Tres Tombs, que bajan riera abajo. En este punto, el corazón del pueblo, habrá mucha, mucha gente. Si quieren que los niños disfruten la fiesta, les sugerimos que vayan un poco más arriba, o más abajo, hasta encontrar un buen lugar. Ir con sus niños a Arenys de Munt será siempre todo un acierto. Como pasar todo el día allí. La gente es abierta, amable, amigable. No se sentirán nada extraños. Llegarán hasta Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, en la zona donde está permitido, en los parkings municipales o donde se pueda de las calles interiores. No será fácil, pero no creemos que sea imposible. Si acaso necesitarán andar, pero es muy agradable hacerlo por la Riera, ya lo descubriréis. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis hartos de la fiesta de los burros, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños, aunque están a la entrada del municipio, un poco lejos del centro. Se trata de los Burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y de Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de aparatos de este tipo. Están incluidos en un parque muy bonito, con lago, castillo, explanadas, caminos y bosque. De hecho, si sois amantes de la naturaleza están en un buen lugar. Os proponemos un paseo tranquilo por el pueblo, y por sus alrededores. Recuerden que pertenece al Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer y sois partidarios del picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, en dirección norte, hacia la montaña. Os espera un área especialmente pensada para hacer picnic, con campo para correr, alquiler de fogones, leña y mesas de piedra. Si prefieren ir de restaurante, os podemos recomendar un montón. Tienen la Era, a la entrada del pueblo, muy cerca del parque Jalpí, donde está el burritos y los deportes de aventura. Incluye un servicio de ludoteca para los niños. Hay que reservar. También los hay buenos dentro de la villa, o bien los del propio Santuario de Lourdes, situados en medio del bosque. Si vais por allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa.