Fira a Sant Bartomeu


Sant_bartomeu_fira

Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la bellíssima comarca del Lluçanès, que no existeix realment, i pertany a Osona. Però no està al fons de la plana de Vic sinó en mig d’un paisatge abrupte, ple de turons, valls i cingleres, repletes d’ermites romàniques i balmes que conviden a l’excursió familiar. Tot i que el poble ha perdut l’aire medieval, i moltes cases son modernes, encara podeu trobar casalots del segle XVIII amb portals dovellats. Doncs bé, aquest diumenge, durant tot el dia, a Sant Bartomeu teniu la III Fira de Natura i Muntanya on hi trobareu estands d’entitats i empreses del municipi, però també parades d’artesans i firaires diversos,  una cursa d’orientació, una trobada de motos clàssiques, passeig amb bibicletes elèctriques, amb segway, i pels més petits hi haurà ponis i moltes altres activitats infantils. Per arribar-hi aneu fins a Vic, per la C-17 i, des d’aquesta ciutat, preneu la BV-4601 fins el poble, a 10 kms. Si voleu completar el dia aneu fins la bellíssima ciutat de Vic, amb un casc antic medieval enorme. Podreu visitar monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglèsies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. A més, el Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables. Per dinar, a Sant Bartomeu mateix, teniu diversos bars i restaurants. Podeu consultar-los a la web municipal. A Vic teniu també bons restaurants, com ara el Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ La vinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir a Vic teniu un bon hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. A les afores, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. Ja ho sabeu!. Tots cap a Sant Bartomeu del Grau, tots cap a la desconeguda comarca no nada del Lluçanés.  Per dormir al mateix poble hi ha alguns allotjaments rurals bonics, com ara La Cabaña d’en Permanyer, o el Permanyer mateix. També hi complexos més sofisticats, com pot ser El Roc Llarg. O d’altres molt divertits, fins amb un petit zoo, com ara Can Roca. I, encara, al Lluçanès més màgic hi trobareu moltes altres cases rurals i hotelets.   Si voleu passar-hi un cap de setmana podeu dormir a l’Hotelet de Prats. Davant del monestir de Lluçà, que ja us hem comentat que és magnífic, hi ha un hostalet i restaurant atípic i estrany: La Primitiva.  Telf: 93 8530075.  També podeu dinar a Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Molt gran, amb menú únic, de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. O a l’Hostal El músic cuina casolana però d’alta qualitat. Habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Bona fira de muntanya a Sant Bartomeu del Grau!.

Esta feria tiene lugar en el bonito pueblo de Sant Bartomeu del Grau, un municipio de la comarca del Lluçanès, no muy lejos de Vic. Antes era una feria dedicada al agua, y como tal la reseña nuestro blog. Ahora se ha ampliado a una feria de la Naturaleza y la Montaña, con muchas actividades. El día fuerte es el domingo. Habrá muestra de oficios, tenderetes, animación, carrera de orientación, talleres, hinchables, tiro con arco … También un pasacalles, grallers, encuentro de gigantes y castellers, expo de motos antiguas … Una mañana bien entretenida para los niños. Y si nunca habéis estado en San Bartomeu, i no habeis visto el paisaje natural del Lluçanès, pues aprovechad, que es cosa magnífica. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Bien que el pueblo no es muy monumental, tiene una serie de pequeñas ermitas románicas interesantes. Cercano al pueblo está el agregado de Alboquers. Una masía, la iglesia y una antigua rectoría. También es bonita la zona natural de las rieras, con una gruta interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de en Permanyer, aunque por el Lluçanés encontrarán muchas casas rurales y hotelitos. En el pueblo tiene un par de bares y un par de restaurantes. En la C-17, cercana a la salida que va a Sant Bartomeu del Grau, está la que lleva a Santa Cecilia de Voltrega, un par de kms. más arriba. Allí encontraréis Can Pantano, con mucho renombre en la comarca. De hecho, en la feria también encontrarán algo para comer. Si nada les satisface bajen a Vic, que está al lado, donde tienen muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes. Con la escusa de esta feria, o cualquier otra, lo que si os recomendamos vivamente es hacer una salida para recorrer la comarca del Lluçanès, bellísima. Si quieren pasar un fin de semana por aquí pueden dormir en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales, aquí tenéis un listado. Si lo hacen, vaya hasta el monasterio de Santa Maria de Lluçà, una pequeña joya románica, con unas pinturas murales fabulosas. Y si ya están allí, delante del monasterio hay un hostal y restaurante atípico y extraño: La Primitiva. Telf: 93 8.530.075. También pueden comer en Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Muy grande, con menú único, de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125.

Anuncis

Carnaval a Platja d’Aro


platja_aro_carnaval_2014

El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. L’acte central és el dissabte a la tarda, aquest any el dia 1 de març, a partir de les 16 hores, quan hi ha la cèlebre desfilada de bandes, carrosses i comparses. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

La Caldera de Montmaneu


caldera_montmaneu

Montmaneu és un petit poble situat al mig de Catalunya, entre Barcelona i Lleida. Es troba, precisament, molt a prop de l’autovia A-2, just a tocar de l’àrea de serveis de La Panadella. El jovent ja no sap on queda la Panadella. Però els més grans encara recordem com era un lloc on parar camí de Lleida, de Saragossa o de Madrid. Enllaunats dins els aquells cotxes petitons, farts de les corbes del port del Bruc, necessitàvem fer cames, descansar els ossos adolorits i alliberar músculs entomits a llocs com la Panadella. Ara, amb la flamant nova autopista A-2, la Panadella és un àrea de servei, entranyable, però una més. Montmaneu, està just a la sortida de La Panadella. I el poble si que no ha experimentat grans canvis. Sempre ha estat allà dalt, en el seu turonet, al centre de l’Anoia. Avui us volem convidar a arribar-vos-hi per viure-hi la seva festa de la Caldera, aquest proper diumenge de febrer. La trobada primitiva ha anat guanyant en actes i caliu any darrera any, fins esdevenir una veritable gran festa de la Catalunya interior. El dissabte, a les 17:30 de la tarda, a la Sala de Ball, hi haurà una desfilada infantil de disfresses i, en acabar, xocolata i melindros per a tothom. Però el dia fort serà el diumenge. Començarà amb un esmorzar servit pel Cafè del Poble. Tot seguit encesa del foc de les calderes i elaboració en directe de l’escudella a càrrec del mestre calderer i dels calderers de Montmaneu. Mentretant s’obrirà un bonic mercat de pagés i s’obrirà un espai infantil on els més menuts de la casa podran gaudir d’una  passejada en ruc. Tot gratuït. A migdia missa presidida pel Bisbe de la Diòcesi de Vic. Tot segui circ de trapezi amb números de barra i teles. A les dues es repartirà entre el públic assistent l’escudella. Es recomana portar plats, olles i coberts per recollir-la. Estupenda escudella barrejada, per xupar-se els dits, sota el mestratge amatent del Mestre Calderer. Tot el matí trobareu actuacions musicals, de circ i espectacles de carrer. També trobareu concursos, com el de bitlles, mostres folklòriques, i el ja esmentat i ben assortit mercat de pagés. Molta canalla hi puja disfressada. Una diada ben organitzada, ideal per famílies amb infants, amb molts actes lúdics. Si voleu menjar quelcom més que l’escudella, penseu en els restaurants de la Panadella, el Bayona i el Vell. Bona calderada a Montmaneu!.

Montmaneu es un pueblo, pequeño y bonito, situado exactamente en La Panadella. En La Panadella de toda la vida. Aquel lugar donde parábamos, antes, desde Lleida a Barcelona, o a la inversa, para estirar las piernas, descansar los huesos doloridos y liberar músculos entumecidos. Ahora, con la flamante nueva autopista A-2, La Panadella es solo una área de servicio, entrañable, pero una más. Montmaneu no ha notado muchos cambios. Siempre ha estado allí arriba, en su colina, en un punto remoto de la comarca de la Anoia, donde os invitamos a acercaros para vivir la fiesta de la Caldera. El encuentro ha ido ganando en calor y color año tras año, hasta convertirse en una verdadera gran fiesta de la Cataluña interior. Todo comienza la mañana del domingo de Carnaval con el encendido del fuego bajo las calderas. Allí se irá elaborando el cocido, para chuparse los dedos, bajo el magisterio atento del Maestro Calderero. Mientras, para animar el estómago, pueden probar las tostadas con embutido del almuerzo popular. Hay uno para los mayores y otro infantil. Toda la mañana encontraréis actuaciones musicales, de circo y espectáculos de calle. También una recreación de un hostal barroco, del siglo XVIII, por donde pueden transitar los viajeros que gusten de hacerlo. Al mediodía se podrá asistir al Oficio Solemne en la iglesia de Santa Maria. Acabado éste, bendición y reparto del cocido de las calderas.  ¡No olviden traer plato y cuchara!. También encontraréis concursos, como el de bolos, muestras folclóricas, y un surtido mercado de payés. Muchos niños suben hasta allí ya disfrazados. Una fiesta bien organizada, ideal para familias con niños, con muchos actos lúdicos. Si quieren comer algo más que la escudella, pensad en los restaurantes de La Panadella, el Bayona y el Viejo.

Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú


carnaval_vilanova

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat en l’ànima d’aquesta població de la Costa Daurada. No és una cosa de quatre joves, ni de les entitats. Tota la vila es volca en el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar a la vila. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuï de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Atenció!: Mineralexpo Sants


mineralexpo_sants

Totes les famílies aficionades als minerals, com la nostra, ho saben. El primer cap de setmana de març, a les cotxeres de Sants de Barcelona, hi ha la fira Mineralexpo Sants. Hi ha bons motius per anar-hi. Si us agraden les ciències naturals trobareu tota mena de pedres, minerals i fòssils, alguns molt bonics. També si sou dels que us encanta la pedreria i la bijuteria, collarets, braçalets, arrecades… esteu de sort. Material de primera. A més, l’entrada és gratuïta, important en els temps que corren. No se’n troben gaires d’activitats on no cal pagar res per entrar-hi i badar. Sempre sol haver-hi un esapi temàtic especial, sobre un indret interessant o bé un tema didàctic. Aquest any conviden les excavacions prehistòriques del Puig del Roget, al Priorat. Mineral Expo Sants dura tres dies, de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda. Així podeu anar-hi qualsevol matí o tarda. Hi ha petits i senzills tallers pels infants, com ara la recerca d’or, o de minerals. Són poca cosa, petitons, però hi són. No sabem si us agraden els minerals, el que és segur que als vostres fills i filles en edat escolar sí. Encara que només sigui per xafardejar, aneu amb els fills fins les cotxeres de Sants!.

sants2

El primer fin de semana de marzo, en las cocheras de Sants de Barcelona, las familias tienen una cita. Y si sois aficionados a la mineralogía, o simplemente gente que disfruta con las ciencias naturales, con más razón todavía. La cita es con Mineralexpo Sants. Hay buenos motivos para ir. Primero porque es gratuita. No se encuentran muchas actividades donde no haya que pagar nada para entrar y distraerse. Además, vereis una bonita, aunque pequeña, exposición de muchos minerales, fósiles, bisutería y otros artículos relacionados con el tema. Siempre suele haber un espacio temático especial, sobre un lugar interesante o bien un tema didáctico. Fue Atapuerca en 2009, o las minas de Gavà en el 2010. Mineral Expo Sants dura tres días, de viernes a la tarde hasta el domingo por la tarde. Así puede llegarse hasta ella cualquier mañana o tarde. Hay pequeños y sencillos talleres para los niños, como la búsqueda de oro, o de minerales. Son poca cosa, pequeñines, pero están ahí. No sabemos si os gustan los minerales, lo que es seguro que a vuestros hijos e hijas en edad escolar sí. Aunque sólo sea para curiosear, vayan hasta las cocheras de Sants.

El Carnaval de Solsona


carnaval_de_solsona

Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucólica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. Aquest proper cap de setmana, el dissabte, 1 de març, és el dia fort. Hi ha mercat al nucli antic, gegants a la plaça de l’Ajuntament, a partir de les sis, arribada de S.M. el Rei Carnestoltes a l’avinguda del Pont, seguida de la bramada i penjada del Ruc a la plaça del Ruc A la nit concert, i ball. El diumenge, 2 de març, al matí, ben d’hora, tronada, seguici i ball a la plaça Major. A la tarda taller infantil a la sala polivalent. No us perdeu el dissabte, quan es fa fosc, el moment en que pengen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval i dormiu allà. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. A Solsona s’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excel·lent brasa. O, Cal Nandes. Pedra i fusta. A l’entrada de la població, el Gran Sol, antic hotel, reformat. Un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. El Vilaró del Bosc és un allotjament rural, on fan bon menjar. Si no trobeu lloc, per menjar o per dormir, al complex de Can Puig, no el trobareu enlloc més. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits. Per cert, l’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit.Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excelente brasa. O, Cal Nandes. Piedra y madera. En la entrada de la población, el Gran Sol, antiguo hotel, reformado. Un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. El Vilaró del Bosque es un alojamiento rural, donde hacen buena comida. Si no encuentra lugar para comer o para dormir, al complejo de Can Puig, no lo encontrará en ningún otro lugar. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

Cantata 78 de Bach a Badalona


bach_badalona2

El proper dissabte 22 de febrer de 2014, a les vuit del vespre, en acabar la misa, a l’església dels Pares Carmelites de Badalona, al carrer de Sant Miquel, prop del carrer del Mar, teniu una cita ineludible. Sobretot si sou amants de la bella i bona música. Perquè podrem gaudir d’un curt, però emotiu i emocionant, concert de l’excelsa música de Joan Sebastià Bach. Només serà una sola, única, cantata, la 78.  Mitja hora curteta de paradís. Llàstima. Però benvinguda sigui. La canten gent preparada. La Montse Pi, contralt, professora del Conservatori de Música de Badalona, una veu educada. Marçal Subiràs, un tenor d’afició, professor de secundària. Un baix poderós, una soprano de campanetes, i joves promeses del cant. Acompanyen músics diversos, alumnes tots ells del Conservatori també. Tota una garantia. S’han proposat de fer la sèrie de cantates. Treball d’anys. Una oportunitat d’or per sentir maravellosa música, la música celestial de Bach a Badalona. Entrada lliure, Acabada la missa. No us ho perdeu!.

El sábado 22 de febrer de 2014, a las 8 de la noche, en la iglesia de los Padres Carmelitas de Badalona, en la calle de San Miguel, cerca de la calle del Mar, tenéis una cita ineludible. Sobre todo si sois amantes de la bella y buena música. Porque podremos disfrutar de un corto, pero emotivo y emocionante, concierto de la excelsa música de Juan Sebastián Bach. Sólo será una sola, única, cantata, la 78. Media hora, muy cortita, de paraíso. Lástima. Pero bienvenida sea. La cantan gente preparada. Montse Pi, contralto, profesora del Conservatorio de Música de Badalona, ​​una voz educada. Marçal Subiràs, un tenor de afición, profesor de secundaria, un bajo poderoso y una soprano de voz amable. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, Una vez terminada la missa. ¡No os lo perdáis!.