Fira’t de Gallecs


Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Exposicions sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar i fer un tastet. Trobareu ponis, jocs infantils, fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Anuncis

Fira del Bosc i la Pagesia a Vallgorguina


Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, dir que hi trobareu festa, activitats molt diverses i una gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. També mercat d’oficis bosquerols i tallers per a nens i nenes, totalment gratuïts. Hi haurà animació i podreu fer passejades en ruc. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorgina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.

De nou a la Cala Santa Cristina


Un d’aquests caps de setmana d’octubre, quan la gent va a buscar bolets i les platges estan tranquil·les, vam tornar a anar a la meravellosa cala de Santa Cristina, situada a la Costa Brava, entre Lloret i Blanes. La trobareu si agafeu la carretera que va de Blanes a Lloret, i a l’alçada del Gnomo Park, un restaurant que queda a la vostra dreta, agafeu a la rotonda la primera sortida, ben indicada, cap a la cala Santa Cristina. L’aparcament és de pagament, uns 6€ l’hora, però això garanteix bona ombra, accés privilegiat a la cala i plaça pel cotxe, perquè hi ha molt d’espai. La platja de Santa Cristina està situada just sota l’ermita, que és bonica de visitar, en un entorn natural privilegiat, malgrat l’hotel Santa Marta i algunes altres construccions. És una cala doble, comunicada amb la Cala Treumal, més petita i agrest. Podeu dinar al xiringito però és car, força car. L’Hotel Santa Marta ho és encara més, és clar!. L’aigua és sempre transparent, la sorra gruixuda, i no és gaire freda per ser Girona. Ideal a l’estiu, si encara queda aparcament i voleu pagar. A la primavera, una mica freda, i a la tardor, fantàstica!. També a l’hivern, per fer el camí de ronda en direcció Blanes, molt xulo, o per jugar a la sorra o, senzillament, admirar les vistes.

La cala de Santa Cristina és de las mejores de la Costa Brava. Además de la cala en sí, también es muy bonita la ermita de Santa Cristina, situada justo a la entrada. Se trata de una playa de agua límpia, no muy fria, arena gruesa y con todos los servicios. En realidad son dos calas, Santa Cristina y la Cala Treumal. El acceso se halla en la carretera Blanes-Lloret, justo antes de llegar a esta última población. Girad en la rotonda cuando veais la indicación, a la altura de un restaurante llamado Gnomo Park. Para comer allí teneis un chiringuito, caro. Y el hotel Santa Marta, de lujo. Aparcar en esta cala es muy sencillo. Hay mucho lugar, incluso con sombra, en verano también, porque el párking es de pago. Pero eso aleja de la arena a mucha gente y permite un poco de tranquilidad.

La Vall d’Aspe


IMG_2205

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

IMG_2194

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Ondarroa


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. Però avui us volem parlar d’Ondarroa, una bonica població pesquera, amb un casc antic notable, i una platja injustament oblidada pels turistes. A diferència d’altres platges, es fàcil aparcar a l’estiu. Al port hi ha tota una gran esplanada, gratuïta. Molt bé. Ondarroa no te grans alicients turístics. El port, el pont nou de Calatrava, la platja que hem anomenat, un casc antic penjat damunt la ria, una església gótica, Dinar a Ondarroa també és molt senzill. Hi ha grans restaurants, els millors a banda i banda de l’antic pont medieval. Nosaltres vam dinar, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat. Petitó, reserveu, poques taules. Menjar tradicional, bon peix. I recordeu parar a Ondarroa en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena tot i que no tingui estrictament res.

La costa vasca, la costa Atlántica en general, es preciosa. No hay que ir lejos, ni hacer largas salidas hasta Bretaña, por ejemplo, para disfrutar de las mareas, las rías y el océano. Euskadi ofrece playas de arena fina a 600 kms. de Barcelona. Pueblos marineros como Orio, Getaria, playas largas como Zarauz, villas pesqueras o señoriales como Lekeitio. Playas fantásticas como las de Bakio o Plentzia. O bien arenales y calas situados en entornos naturales muy bellos, como la fantástica playa de Laga, cerca de Guernika, que está situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paraíso de los pájaros y un rincón natural como pocos hay. Pero hoy os queremos hablar de Ondarroa, una bonita población pesquera, con un casco antiguo notable, y una playa injustamente olvidada por los turistas. A diferencia de otras playas, es fácil aparcar en verano. En el puerto hay toda una gran explanada, gratuita. Muy bien. Ondarroa no tiene grandes alicientes turísticos. El puerto, el puente nuevo de Calatrava, la playa que hemos llamado, un casco antiguo colgado sobre la ría, una iglesia gótica, Comida en Ondarroa también es muy sencillo. Hay grandes restaurantes, los mejores a ambos lados del antiguo puente medieval. Nosotros comimos, el restaurante Sutargi, cocina vasca casera, productos de calidad. Pequeñito, reservar, pocas mesas. Comida tradicional, buen pescado. Y recuerde parar en Ondarroa en una ruta o unas vacaciones en Euskadi, porque vale la pena aunque no tenga estrictamente nada.

 

Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori


Al poble de Sant Gregori, un municipi molt proper a Girona capital, hi fan una fira del pa amb xocolata. Serà aquest proper diumenge, dia 19 de novembre. Celebren la Fira del pa i de la xocolata, durant tot el dia. Seguint la programació de les darreres edicions, la fira comptarà amb una variada oferta d’activitats lúdiques per a les famílies. Totes tenen lloc a la Plaça Rafael Masó. A partir de les 10 del matí hi ha un mercat d’artesans, la xocolatada popular fins escurar l’olla, la concentració de vehicles clàssics, i de motos històriques, i també tractors al carrer Torrent Vidal. Durant tot el matí, i a la tarda també, moltes activitats d’animació infantil i de jocs tradicionals. No faltarà animació de carrer. A la tarda més animació infantil, més tallers, berenar de pa i xocolata, amb menjada de gran pastís i una figura de xocolata, i final amb música i animació infantil. Els restaurants del poble incorporaran plats cuinats amb xocolata a les seves cartes i menús. Sant Gregori està a la nostra sempre estimada Girona. S’hi arriba, des de la ciutat del Ter i l’Onyar per una carretera, la G-531, que surt des del mateix parc de la Devesa. Sant Gregori ha estat sempre una vila eminentment camperola, en una vall camperola també: la Vall de Llémena, de la qual és la porta d’accés. Encara que ha crescut molt en els darrers temps, encara conserva força d’aquest alegre bucolisme agrícola. A Sant Gregori, a més de disfrutar amb la fira, podreu visitar el poble, caminar a peu pels camps, anar en bici a veure ermites i masos medievals. Podeu arribar-vos també a Canet d’Adri, poble veï, amb uns bonics volcans apagats. I, naturalment, no deixeu de passar una estona a Girona, per veure’n la catedral i el barri jueu, o el casc antic. Per dinar, a la fira hi trobareu un servei de bar. De restaurants teniu El Racó d’en Pep.  A Sant Medir, trobareu el restaurant els Ocells Perduts, Tel. 972 209 610. L’hotel Mas Ferran, amb un bon restaurant també, el teniu al camí de la Bruguera, s/n.  Tel. 972 428 890.  D’entre els restaurants ens agrada Can Joan d’Adri, al poble veï, també maravellós, de Canet d’Adri, amb els seus volcans. Tel. 972 428 691. A Canet d’Adri hi ha el restaurant La Sala, a la plaça del poble, 1.  Tel. 972 428 284, o bé El Celler de l’Adroher,  Tel. 972 428 270. Més lluny, el Arnau de Can Perot, a Granollers de Rocacorba, terme ja de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. El bon restaurant de Can Xifra és a la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. Vinga, tots i totes a Sant Gregori per a passar un bon diumenge, amb pa i xocolata!.

San Gregori es un municipio muy cercano a Girona capital, desde donde se llega por una carretera, la G-531, que sale desde el mismo parque de la Devesa, en Girona ciudad. De hecho, el pueblo ha crecido mucho en los últimos años. El hecho de estar tan cerca de Girona y de estar rodeado de naturaleza, lo ha convertido en un destino privilegiado a la hora de buscar vivienda nueva. San Gregori era una villa eminentemente campesina, en un valle campesino también: el Valle de Llémena, de la que él es la puerta de acceso. Conserva aún hoy este alegre bucolismo agrícola. En San Gregori podrán visitar el pueblo, caminar a pie por los campos, ir en bici a ver ermitas y masías medievales. Pero hoy os queremos hablar de otra cosa. De una feria muy dulce que tiene lugar en Sant Gregori el tercer domingo de noviembre. La feria del pan y del Chocolate. ¿Recuerdan las meriendas de cuando éramos pequeños y pequeñas?. Y si el chocolate y el pan no les animan bastante, debéis saber que la feria coincide con una muestra de espectáculos familiares. Ahora pinta fantástico, ¿verdad?. Disfrutar de los actos de la feria y de un montón de espectáculos infantiles: pasacalles, animación, talleres, juegos … Todo ello comenzará a las 10 de la mañana, con un buen almuerzo popular con butifarra y chocolate caliente. Después pasacalles. Concentración de vehículos clásicos, motos históricas y tractores viejos. Intercambio de placas de cava y encuentro de encajeras. Taller de pan, juegos tradicionales, y espectáculo para los niños. También habrá venta y degustación de chocolate, y para mayores, de café. Y la típica feria de artesanía. No faltará, para cerrar el día, una buena merienda de … pan y chocolate, claro. En la feria se encuentra un servicio de bar. Para comer pueden probar los platos hechos con chocolate que servirán los restaurantes de la zona. Como por ejemplo Can Joan d’Adri, en el pueblo vecino, también maravilloso, de Canet d’Adri, con sus volcanes. Tel. 972 428 691. En Canet mismo está el restaurante La Sala, en la plaza del pueblo, 1. Tel. 972 428 284. De Canet también, El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. En el barrio del Raval, ya en Sant Gregori, se encuentra el restaurante El Racó d’en Pep, en la carretera de Santa Afra, s / n. Tel. 972 428 418. En Sant Medir, encontrarán el restaurante los Pájaros Perdidos, Tel. 972 209 610. El hotel Mas Ferran, con un buen restaurante también, lo tenéis en el camino de la Bruguera, s / n. Tel. 972 428 890. Más lejos, el Arnau de Can Perot, en Granollers de Rocacorba, término ya de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. Can Xifra está en la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. ¡Vayan a Sant Gregori a pasar un buen domingo!.

Barbacoes al Pallars: Claret


En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.