La Funifira de Gelida


Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest cap de setmana del dia 9 a 11 de novembre de 2018, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, este fin de semana de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Anuncis

Font Trobada de Folgueroles: viu el parc!


Al bellíssim poblet de Folgueroles, al bell mig del Parc Natural de les Guilleries, hi ha l’espai de lleure de la Font Trobada. És aquest un espai emblemàtic, un paratge molt bonic, molt utilitzat per la gent de la contrada com a indret per anar a passar una bona estona amb els infants. Hi trobareu una gran esplanada amb gespa, bosc, lloc adient per a passejar o anar amb bici, còrrer i campar. Hi ha una bona zona d’aparcament, taules de pedra i, naturalment la font, que abans rajava molt més, i era molt bona, i ara raja menys i està potabilitzada. Però això no importa gaire a la nostra canalla, que s’ho passaran pipa en aquesta àrea de pícnic i de jocs. A més, ja en el terreny cultural, heu de saber que l’artista plàstic Pere Jaume va realitzar aquí una intervenció paisatgística inèdita que va consistir a dibuixar la signatura del poeta Jacint Verdaguer tot desviant l’aigua del torrent de Folgueroles. I serà en aquest increible paratge, que us recomananem molt i molt, on podreu viure darrer diumenge de setembre la matinal de Viu el parc, el programa d’activitats per infants als Parcs de la Diputació. Aquell dia, a partir de les 10.30 hores hi haurà una xocolatada. Durant tot el matí un circuit d’aventura, amb rocòdrom i tirolina, i també un taller de vestuari i molts jocs gegants. A les 12 hores serà el torn dels gegants i monstres per l’Atlàntida, a càrrec de Caro Von Arend. Cap a la una serà la cloenda amb l’espectacle d’animació musical de Fefe i Cia. Una matinal ben xula. Aprofiteu l’arribada de la tardor per fer sortides i excursions com aquesta. Una matinal divertida que permet descobrir poblets i natura. A més, les de Viu el Parc són unes activitats pensades exclusivament per a la canalla. Ben programades, ben muntades, fabuloses. No us perdeu cap convocatòria de Viu el Parc. De veritat que valen la pena. Són ideals per a les famílies. Un bon matí, en companyía agradable, amb els petits i petites de la casa engrescats. Tallers adequats per a ells i elles. Què més us podem dir-vos?. Us els recomanem amb el cor. Arribareu a la Font Trobada, que per cert es troba al punt kilomètric 6 de l’antiga carretera N-141D, la que va de Vic al pantà de Sau, per Folgueroles i Vilanova de Sau, si seguiu la C-17 des de Barcelona fins passat Vic, i allà enllaceu amb l’eix transversal, C-25, direcció Girona. Us cal sortir a l’enllaç de la N-141d, prop de Calldetenes, ben indicat. Seguidament trobarem una rotonda on podem anar a Vic, o a Folgueroles i Vilanova. Si voleu passar-hi el cap de setmana serà una bona idea. podeu visitar el poble de Folgueroles, lloc de naixença del poeta Verdaguer, on visitareu el seu casc antic, de carrers d’un tipisme arrebatador, l’esglèsia parroquial i la Casa Museu de Verdaguer, molt interessant. De natura no en falta per aquí. Dins el terme municipal hi ha les moltes altres fonts del terme, i sempre teniu els racons maravellosos del Parc Natural de les Guilleries. El pantà de Sau, el monestir de Sant Pere de Casserres o Vic son altres reclams turístics de primera. A Folgueroles hi ha un munt de bars on podreu menjar i un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia mateix.  De fet més, tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. Com ara El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu. O el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Us desitgem un bon viu el parc a tothom!.

Con la llegada del otoño llegan también las salidas y excursiones de interior. Estas matinales divertidas y fantásticas que permiten descubrir pueblos de zonas que, en verano, quizás no serían tan bonitas de ver. Y también llegan las propuestas de Vive el parque, el programa de actividades para niños en los Parques Naturales de Cataluña. Son estas unas actividades pensadas exclusivamente para los niños. Bien programadas, bien montadas, fabulosas. No te pierdas ninguna convocatoria de Vive el Parque. De verdad que valen la pena. Son ideales para las familias. Una mañana, en compañía agradable, con los pequeños y pequeñas de la casa. Talleres adecuados para ellos y ellas. ¿Qué más podemos decir?. Os los recomendamos con el corazón. Y el primero de la semana, que no será el último, nos invita a disfrutar del Vive el parque en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. En concreto el bellísimo pueblo de Folgueroles, una cucada. Patria de Mossén Cinto Verdaguer, y con una naturaleza desbordada, desbocada y maravillosa. Será en el espacio natural de la Font Trobada, un parque encantador, que encontraréis en el punto kilométrico 6 de la antigua carretera N-141, la que va de Vic al pantano de Sau, por Folgueroles y Vilanova de Sau. Para no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Seguidamente encontraremos una rotonda desde donde podemos ir a Vic, o a Folgueroles y Vilanova. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos. En la Font Trobada habrá música, animación infantil, poemas, juegos… a partir de las 10.30 de la mañana. Una matinal familiar y motivadora, llena de actividades super interesantes, como el circuito de aventura con rocódromo, puente colgante, o tirolina. Habrá taller de oficios de payés y de maquillaje natural. Folgueroles ofrece, además, atractivos suficientes para ir todo el año, con fiesta o sin ella. Tienen allí su casco antiguo, de calles de un tipismo arrebatador, la iglesia parroquial y la Casa Museo de Verdaguer, muy interesante. De naturaleza no falta nada: hay las muchas fuentes en el término, y teneis los rincones del Parque Natural de las Guilleries. El parque de la Font Trobada, y otras fuentes de Folgueroles, son lugares fantásticos para hacer un buen pic-nic. En Folgueroles hay un montón de bares, y un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia mismo. Además, toda esta tierra está llena de buenos restaurantes. Como El canario de Celia, casero y creativo.O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, además de recomendado restaurante, un lugar conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra.

Escaldarium de Caldes de Montbui


A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 14 de juliol de 2018,  l’Escaldarium. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. Es fa sempre a la plaça major, on hi ha la font del Lleó, d’aigua termal. Enguany, però, està en obres i els diables de Caldes l’han transportat al pàrquing de les Cremades. La festa serà allà. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

escaldarium

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Funifira de Gelida


 

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest dissabte, dia 11 de novembre de 2017, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

El Serrallonga de Sant Hilari Sacalm


Sant Hilari Sacalm és una vila agradable, rodejada d’una natura salvatge, feréstega, indomada. Un poble gran, tranquil, molt bonic. Un indret casolà, familiar, entranyable, rodejat de boscos immensos, de boscos d’arbres caducifolis, que s’omplen de colors en arribar la tardor. Un lloc amb racons d’una bellesa lírica, cantada per tots els poetes catalans. Sant Hilari és la capital de les Guilleries. I com a tal la pàtria dels bandolers. El niu, i el bressol, del famós Joan de Serrallonga. Serà molt agradable, no ho dubteu, pujar a Sant Hilari el darrer cap de setmana de setembre i primer d’octubre. La tardor tot just haurà despuntat i començarà a tenyir els arbres de groc. L’aire farà olor a bolets, perquè n’hi ha molts, moltíssims. Si us agrada cercar-los us ho passareu molt bé, de veritat. l, per la canalla, una festa ben aconseguida, una recreació històrica de les que fan país, i afició. Aquest dissabte i diumenge podreu gaudir a Sant Hilari Sacalm d’una nova edició de la festa Torna Serrallonga. Els actes són molt variats. Mercat Barroc, al nucli antic de la vila, el ja tradicional “Ball d’en Serrallonga”, cercaviles i jornada gastronòmica. No faltaran els actors disfressats d’època, la trobada de cantadors, tallers infantils, rutes guiades per la zona, trobada de gegants i també una trobada d’esbart i colles que ballen el tradicional “Ball d’en Serrallonga”. Us assegurem que aquesta proposta és una de les millors propostes que us podem fer. Perquè a més de la festa, si penseu en passar el cap de setmana a Sant Hilari, podreu recórrer les seves fonts i boscos, i en general totes les Guilleries, en un marc de naturalesa deliciós de veritat. Des del poble es poden fer passejades de tota mena, curtes, llargues, a peu, amb bici. Des de pujar a Sant Miquel de Solterra, o de les Formigues, el cim més alt de les Guilleries, fins a rondar per les fons més properes al poble. Gaudireu de l’ambient dolç de balneari familiar, decadent, melancòlic i nostàlgic. De la calma de passejar i prendre les aigües. Arribareu a  Sant Hilari si aneu per l’autopista A-7 fins la sortida d’Hostalric. Torneu una mica enrrere, en direcció Barcelona, per la C-35, passeu el poble d’Hostalric, i preneu a mà dreta la carretera GI 553 en direcció Arbúcies i Sant Hilari. Són uns 100 kms, potser menys. Trobareu llocs molt familiars i adequats on dormir. Començarem primer pel Vilar Rural, una aposta segura, un lloc pensat expressament per les famílies. Reserveu!.  Si els negocis us van bé, i disposeu de capital, podeu anar al reviscut Balneari de la Font Vella. Termalisme del segle XXI. Luxe asiàtic. A dins del poble hi ha hotels i hostals amb solera, rabiosament familiars, dedicats a les famílies des de fa dècades. Com l’Hotel Ripoll. Molt recomanable. Cuina encantadora i habitacions ben parades. Més senzill, però amb habitacions molt ben muntades i netes, l’Hostal Torras. Un clàssic. O bé la clàssica Fonda Rita, que fa honor a aquest nom, una fonda com les d’abans. Bon menjar i ordre, sense pretensions. Tots aquests darrers hostals i hotels amb encant compten amb una bona cuina, productes de la terra seleccionats. El Vilar Rural fa un buffet lliure molt més estàndard. Les Guilleries, aquesta terra remota i legendària, us esperen. No tardeu a anar-hi!.

Sant Hilari Sacalm es una villa agradable. Un lugar tranquilo, bonito, rodeado de naturaleza. Un pueblo al que siempre nos gusta volver. Un lugar casero, pequeño, entrañable, rodeado de bosques, con rincones de una belleza lírica. Es la capital de las Guilleries. La patria de los bandoleros. El nido, y la cuna, del famoso Juan de Serrallonga. Será muy agradable, no lo duden, subir a Sant Hilari el último fin de semana de septiembre. El otoño apenas habrá despuntado y comenzará a teñir los árboles de amarillo. El aire hará olor a setas, hay muchos, muchísimos boletaires. Y, para los niños, una fiesta muy lograda, una recreación histórica de las que hacen país, y afición. El sábado y domingo podrán disfrutar, en Sant Hilari Sacalm, de una nueva edición de la fiesta de Serrallonga. Los actos son muy variados. Hay música, mercado barroco, actores disfrazados de época, encuentro de cantadores, talleres infantiles, rutas guiadas por la zona, encuentro de gigantes y también un encuentro de grupos que bailan el tradicional “Ball de Serrallonga”. Os aseguramos que esta propuesta es una de las mejores que os podemos hacer para el fin de semana. Porque además de la fiesta, si planean pasar allí los dos dias, podrán recorrer sus fuentes y bosques, y en general todas las Guilleries, en un marco de naturaleza delicioso de verdad. Desde el pueblo se pueden hacer paseos de todo tipo, cortos, largos, a pie, o en bici. Ambiente de balneario, decadente, melancólico, nostálgico y familiar. Llegareis a San Hilari si vais por la autopista A-7 hasta la salida de Hostalric. Vuelvan un poco atrás, en dirección Barcelona, por la C-35, justo para pasar el pueblo de Hostalric, y tomen a mano derecha la carretera GI 553 en dirección Arbúcies y Sant Hilari. Son unos 100 kms, quizás menos, des de Barcelona. Encontrarán lugares muy familiares y adecuados donde dormir. Empezaremos primero por el Vilar Rural, una apuesta segura, un lugar pensado expresamente para las familias. ¡Reservad!. Si los negocios les van bien, y disponen de capital, puede ir al revivido Balneario de la Font Vella. Termalismo del siglo XXI. Lujo asiático. Dentro del pueblo hay hoteles y hostales con solera, rabiosamente familiares, dedicados a las familias de hace décadas. Como el Hotel Ripoll. Muy recomendable. Más sencillo, pero con habitaciones muy bien montadas y limpias, el Hostal Torras. Un clásico. Todos estos últimos hostales y hotelitos con encanto cuentan con una buena cocina, productos de la tierra seleccionados. El Vilar Rural hace un buffet libre mucho más estándar.

Escaldarium a Caldes de Montbui


escaldarium

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 8 de juliol de 2017,  l’Escaldarium. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. S’hi fan nou danses: sis de foc i tres d’aigua, cadascuna d’elles amb un tema musical tocat en directe per els músics de la festa. Cada dansa simbolitza una part de la llegenda de l’Escaldàrium. El millor és participar activament en la festa, sobretot les danses d’aigua, on el públic acaba saltant sota l’aigua, amb gran alegria de tothom. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.