Una bonita ciudad: Daroca

Una bonica ruta familiar que podeu fer des de Zaragoza és la de la vila de Daroca. La trobareu seguint l’autopista A-23, de camí cap a Terol, a 40 km de la capital d’Aragó. És una ciutat medieval molt important i ben conservada, amb les seves muralles i torres, esglésies, convents, el seu castell i una font amb molts brocs, al costat de la porta baixa, que podeu veure a la foto. Daroca està tan ben conservada que sembla adormida en el temps. Un llarg carrer, que encara no és de vianants, (any 2023), empedrat, la creua de cantó a cantó. No us perdeu la visita de la bellíssima Basílica de los Sagrados Corporales, o de Santa Maria, joia de l’art gòtic i plateresc. Molt d’art al seu interior, tot i que molt deixat. A cada barri de l’antiga ciutat trobareu una meravellosa església romànica: Sant Miquel per exemple, i unes quantes més. Al final del llarg carrer major, o a l’inici, la bonica font dels vint brocs, i la imponent porta baixa. Tota la vila està completament envoltada de muralles, que pugen turons amunt. I dins la vila murada un petit call jueu i una moreria amb cert encant. Dit això, també us advertirem que Daroca va viure temps millors. Per dormir podeu anar a l’hotel Cienbalcones, ben instal·lat en un antic palau, graciós, modern, una mica de poble, amb restaurant. Per dinar hi ha molts llocs. A més, des de Daroca, o un cop visitada, podeu fer un tomb per llocs tan bonics com ara Molina de Aragón, a uns 60 km, o bé la llacuna de Gallocanta, a 20 km. El Monestir de Pedra no queda lluny, uns 25 km. I Calatayud a 50 km. Terol està a uns 80 km. Si no penseu dormir a Daroca podeu fer-ho a Zaragoza, un bon centre d’excursions. El nostre hotel de sempre és el Exe WTC, fantàstic. A la capital aragonesa sempre mengem, si som a l’hotel EXE WTC a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, un lloc magnífic, on dinareu o sopareu de fàbula. No deixeu passar l’oportunitat de veure Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. I, sobretot, feu per poder visitar per dins la basílica de los Santos Corporales. Ens va costar molt de veure-la i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.

Daroca, en la provincia de Zaragoza, camino de Teruel, es una ciudad medieval muy importante y bien conservada, con sus murallas y torres, iglesias y conventos, un castillo y una fuente con muchos caños. Además, desde Daroca, podéis hacer una magnífica ruta por lugares tan bellos como, por ejemplo, Molina de Aragón, la laguna de Gallocanta, el Monasterio de Piedra y otros. Para dormir os recomendamos el hotel “Cienbalcones” un hotelito con mucho de encanto.

Daroca, in the province of Saragossa, in the way to Teruel, is a medieval city with walls and towers, churches and a castle and a fountain with many tubes. Also, from Daroca, you can reach some places as beautiful as, for example, Molina of Aragon, Gallocanta’s lagoon, or the Stone Monastery. To sleep we recommend to you the ”Cienbalcones” a hotel with captivation. 

Funifira de Gelida

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest cap de setmana del dia 8 a 10 de novembre de 2019, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara El Café de Gelida, bona teca també. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, este fin de semana de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Font Trobada a Folgueroles: viu el parc!

 

Al bellíssim poblet de Folgueroles, al bell mig del Parc Natural de les Guilleries, hi ha l’espai de lleure de la Font Trobada. És aquest un espai emblemàtic, un paratge molt bonic, molt utilitzat per la gent de la contrada com a indret per anar a passar una bona estona amb els infants. Hi trobareu una gran esplanada amb gespa, bosc, lloc adient per a passejar o anar amb bici, còrrer i campar. Hi ha una bona zona d’aparcament, taules de pedra i, naturalment la font, que abans rajava molt més, i era molt bona, i ara raja menys i està potabilitzada. Però això no importa gaire a la nostra canalla, que s’ho passaran pipa en aquesta àrea de pícnic i de jocs. A més, ja en el terreny cultural, heu de saber que l’artista plàstic Pere Jaume va realitzar aquí una intervenció paisatgística inèdita que va consistir a dibuixar la signatura del poeta Jacint Verdaguer tot desviant l’aigua del torrent de Folgueroles. I serà en aquest increible paratge, que us recomananem molt i molt, on podreu viure aquest diumenge 29 de setembre de 2019, la matinal de Viu el parc, el programa d’activitats per infants als Parcs de la Diputació. Aquell dia, a partir de les 10.30 hores hi haurà Xocolatada. Durant tot el matí, circuit d’aventura amb el rocòdrom i tirolina, taller de vestuari i jocs gegants. A les 12h Contes i rondalles bosc endins, a càrrec de Caro Von Arend. A les 13h. Cloenda amb l’espectacle d’animació musical de Fefe i Cia. Una matinal ben xula. Aprofiteu l’arribada de la tardor per fer sortides i excursions com aquesta. Una matinal divertida que permet descobrir poblets i natura. A més, les de Viu el Parc són unes activitats pensades exclusivament per a la canalla. Ben programades, ben muntades, fabuloses. No us perdeu cap convocatòria de Viu el Parc. De veritat que valen la pena. Són ideals per a les famílies. Un bon matí, en companyía agradable, amb els petits i petites de la casa engrescats. Tallers adequats per a ells i elles. Què més us podem dir-vos?. Us els recomanem amb el cor. Arribareu a la Font Trobada, que per cert es troba al punt kilomètric 6 de l’antiga carretera N-141D, la que va de Vic al pantà de Sau, per Folgueroles i Vilanova de Sau, si seguiu la C-17 des de Barcelona fins passat Vic, i allà enllaceu amb l’eix transversal, C-25, direcció Girona. Us cal sortir a l’enllaç de la N-141d, prop de Calldetenes, ben indicat. Seguidament trobarem una rotonda on podem anar a Vic, o a Folgueroles i Vilanova. Si voleu passar-hi el cap de setmana serà una bona idea. podeu visitar el poble de Folgueroles, lloc de naixença del poeta Verdaguer, on visitareu el seu casc antic, de carrers d’un tipisme arrebatador, l’esglèsia parroquial i la Casa Museu de Verdaguer, molt interessant. De natura no en falta per aquí. Dins el terme municipal hi ha les moltes altres fonts del terme, i sempre teniu els racons maravellosos del Parc Natural de les Guilleries. El pantà de Sau, el monestir de Sant Pere de Casserres o Vic son altres reclams turístics de primera. A Folgueroles hi ha un munt de bars on podreu menjar i un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia mateix.  De fet més, tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. Com ara El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu. O el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Us desitgem un bon viu el parc a tothom!.

Con la llegada del otoño llegan también las salidas y excursiones de interior. Estas matinales divertidas y fantásticas que permiten descubrir pueblos de zonas que, en verano, quizás no serían tan bonitas de ver. Y también llegan las propuestas de Vive el parque, el programa de actividades para niños en los Parques Naturales de Cataluña. Son estas unas actividades pensadas exclusivamente para los niños. Bien programadas, bien montadas, fabulosas. No te pierdas ninguna convocatoria de Vive el Parque. De verdad que valen la pena. Son ideales para las familias. Una mañana, en compañía agradable, con los pequeños y pequeñas de la casa. Talleres adecuados para ellos y ellas. ¿Qué más podemos decir?. Os los recomendamos con el corazón. Y el primero de la semana, que no será el último, nos invita a disfrutar del Vive el parque en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. En concreto el bellísimo pueblo de Folgueroles, una cucada. Patria de Mossén Cinto Verdaguer, y con una naturaleza desbordada, desbocada y maravillosa. Será en el espacio natural de la Font Trobada, un parque encantador, que encontraréis en el punto kilométrico 6 de la antigua carretera N-141, la que va de Vic al pantano de Sau, por Folgueroles y Vilanova de Sau. Para no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Seguidamente encontraremos una rotonda desde donde podemos ir a Vic, o a Folgueroles y Vilanova. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos. En la Font Trobada habrá música, animación infantil, poemas, juegos… a partir de las 10.30 de la mañana. Una matinal familiar y motivadora, llena de actividades super interesantes, como el circuito de aventura con rocódromo, puente colgante, o tirolina. Habrá taller de oficios de payés y de maquillaje natural. Folgueroles ofrece, además, atractivos suficientes para ir todo el año, con fiesta o sin ella. Tienen allí su casco antiguo, de calles de un tipismo arrebatador, la iglesia parroquial y la Casa Museo de Verdaguer, muy interesante. De naturaleza no falta nada: hay las muchas fuentes en el término, y teneis los rincones del Parque Natural de las Guilleries. El parque de la Font Trobada, y otras fuentes de Folgueroles, son lugares fantásticos para hacer un buen pic-nic. En Folgueroles hay un montón de bares, y un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia mismo. Además, toda esta tierra está llena de buenos restaurantes. Como El canario de Celia, casero y creativo.O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, además de recomendado restaurante, un lugar conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra.

Escaldarium de Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 13 de juliol de 2019,  l’Escaldarium. Però de fet hi ha gresca assegurada abans i després d’aquesta data. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. Es fa sempre a la plaça major, on hi ha la font del Lleó, d’aigua termal. Enguany, però, està en obres i els diables de Caldes l’han transportat al pàrquing de les Cremades. La festa serà allà. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

Corpus a Barcelona

La festa del Corpus Christi ha recuperat terreny a Barcelona, aquests darrers anys. És una tradició ben bonica, i per això volem convidar-vos a passejar pel Barri gòtic per gaudir d’una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat. No us podeu perdre l’ou com balla, les catifes i la processó. Aquest any, a més dels espais ja tradicionals, al voltant de la catedral, podreu gaudir de les noves catifes florals com ara la de la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort, una catifa de flors i encenalls elaborada pel centre ocupacional del Taller de Sant Camil al Museu Etnològic i de Cultures del Món. I, coincidint la festa del Corpus amb l’arribada de la Flama del Canigó, diumenge 23 de juny de 2019, podrem admirar la creació d’una catifa al·lusiva a l’arribada del foc que encén les fogueres de Sant Joan a càrrec de la Comissió de la Flama del Canigó de Barcelona conjuntament amb les Catifaires del Raval. L’ou com balla el podreu veure, al claustre de la Catedral i en d’altres fonts d’edificis emblemàtics, com ara la casa de l’ardiàca, el palau del lloctinent, l’Ateneu Barcelonès, l’església de Santa Anna, el museu Federic Marés o la Reial Acadèmia de la Bones Lletres, aquesta curiosa tradició de posar un ou buit a ballar. El seguici festiu del Corpus Christi que, com ja feia en l’època medieval,  recorrerà els carrers de Ciutat Vella sortint de la plaça Sant Jaume. Si hi aneu amb la canalla podreu veure els gegants, bestiari i divertir-vos amb els balls així com l’actuació dels Falcons. Us parlem de Barcelona perquè és fàcil arribar-hi, però a tot Catalunya hi ha actes per Corpus. I és impossible fer-ne referència a tots. Però citarem, per exemple La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers. Fa goig de veure. Però parlar de Corpus i catifes és parlar de Sitges. Possiblement el lloc amb més tradició, ( i on trobareu més gent pels carrers ). També a Sallent, a mig camí de Berga, al Bages, i Arbúcies, al Montseny, fan festa grossa per Corpus. Són dues bellíssimes poblacions on podreu gaudir d’aquesta tradició d’oficis solemnes, processons, carrers enramats i catifes.

La fiesta del Corpus Christi ha perdido mucho esplendor en los últimos años. Antiguamente había sido una de las festividades estrella del calendario. Es una fiesta que tiene orígenes medievales, pero que se instituyó definitivamente en el siglo XVI, en ocasión del Concilio de Trento. Se ha seguido desde aquel tiempo, con gran solemnidad, durante siglos. Últimamente sin embargo, dejó de celebrarse en jueves. Este hecho la diluyó. Se trasladó al domingo más próximo. Por ello, uno de los domingos del mes de junio, podreis disfrutar en familia de actos que se remontan al inicio de la Edad Moderna. Actos que todo son muy interesantes, y los nuestros más aún. Normalmente suele haber una magna procesión, que a menudo pisa alfombras de flores primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja. No suelen faltar enramadas. Calles adornadas por donde pasará el cortejo. Tampoco las figuras festivas catalanas por excelencia, como los gigantes, los enanos, y el bestiario de todo tipo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos y cada uno los actos programados por Corpus en nuestra tierra, pero os haremos una degustación. Por ejemplo la misma ciudad de Barcelona ofrece tradiciones bonitas como el huevo que baila en las fuentes de los palacios del magnífico barrio gòtico, o el desfile del domingo por la tarde. Coged a los niños y dad un paseo por las calles de la Barcelona medieval. catedral, iglesia de Santa Ana, casa del arcediano, museo marés, palacios… vereis huevos bailando en las fuentes. También en La Garriga hacen hermosas alfombras florales en las calles. Da gusto de verlas. Hablar de Corpus y de alfombras es hablar de Sitges. Posiblemente el lugar con más tradición, (y donde se encuentra más gentio). En Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages, y Arbúcies, en el Montseny, también festejan el Corpus. Son dos bellísimas poblaciones donde podreis disfrutar de esta tradición de oficios solemnes, procesiones, calles enramadas y alfombras.

La Funifira de Gelida

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest cap de setmana del dia 9 a 11 de novembre de 2018, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, este fin de semana de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Font Trobada de Folgueroles: viu el parc!

Al bellíssim poblet de Folgueroles, al bell mig del Parc Natural de les Guilleries, hi ha l’espai de lleure de la Font Trobada. És aquest un espai emblemàtic, un paratge molt bonic, molt utilitzat per la gent de la contrada com a indret per anar a passar una bona estona amb els infants. Hi trobareu una gran esplanada amb gespa, bosc, lloc adient per a passejar o anar amb bici, còrrer i campar. Hi ha una bona zona d’aparcament, taules de pedra i, naturalment la font, que abans rajava molt més, i era molt bona, i ara raja menys i està potabilitzada. Però això no importa gaire a la nostra canalla, que s’ho passaran pipa en aquesta àrea de pícnic i de jocs. A més, ja en el terreny cultural, heu de saber que l’artista plàstic Pere Jaume va realitzar aquí una intervenció paisatgística inèdita que va consistir a dibuixar la signatura del poeta Jacint Verdaguer tot desviant l’aigua del torrent de Folgueroles. I serà en aquest increible paratge, que us recomananem molt i molt, on podreu viure darrer diumenge de setembre la matinal de Viu el parc, el programa d’activitats per infants als Parcs de la Diputació. Aquell dia, a partir de les 10.30 hores hi haurà una xocolatada. Durant tot el matí un circuit d’aventura, amb rocòdrom i tirolina, i també un taller de vestuari i molts jocs gegants. A les 12 hores serà el torn dels gegants i monstres per l’Atlàntida, a càrrec de Caro Von Arend. Cap a la una serà la cloenda amb l’espectacle d’animació musical de Fefe i Cia. Una matinal ben xula. Aprofiteu l’arribada de la tardor per fer sortides i excursions com aquesta. Una matinal divertida que permet descobrir poblets i natura. A més, les de Viu el Parc són unes activitats pensades exclusivament per a la canalla. Ben programades, ben muntades, fabuloses. No us perdeu cap convocatòria de Viu el Parc. De veritat que valen la pena. Són ideals per a les famílies. Un bon matí, en companyía agradable, amb els petits i petites de la casa engrescats. Tallers adequats per a ells i elles. Què més us podem dir-vos?. Us els recomanem amb el cor. Arribareu a la Font Trobada, que per cert es troba al punt kilomètric 6 de l’antiga carretera N-141D, la que va de Vic al pantà de Sau, per Folgueroles i Vilanova de Sau, si seguiu la C-17 des de Barcelona fins passat Vic, i allà enllaceu amb l’eix transversal, C-25, direcció Girona. Us cal sortir a l’enllaç de la N-141d, prop de Calldetenes, ben indicat. Seguidament trobarem una rotonda on podem anar a Vic, o a Folgueroles i Vilanova. Si voleu passar-hi el cap de setmana serà una bona idea. podeu visitar el poble de Folgueroles, lloc de naixença del poeta Verdaguer, on visitareu el seu casc antic, de carrers d’un tipisme arrebatador, l’esglèsia parroquial i la Casa Museu de Verdaguer, molt interessant. De natura no en falta per aquí. Dins el terme municipal hi ha les moltes altres fonts del terme, i sempre teniu els racons maravellosos del Parc Natural de les Guilleries. El pantà de Sau, el monestir de Sant Pere de Casserres o Vic son altres reclams turístics de primera. A Folgueroles hi ha un munt de bars on podreu menjar i un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia mateix.  De fet més, tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. Com ara El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu. O el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Us desitgem un bon viu el parc a tothom!.

Con la llegada del otoño llegan también las salidas y excursiones de interior. Estas matinales divertidas y fantásticas que permiten descubrir pueblos de zonas que, en verano, quizás no serían tan bonitas de ver. Y también llegan las propuestas de Vive el parque, el programa de actividades para niños en los Parques Naturales de Cataluña. Son estas unas actividades pensadas exclusivamente para los niños. Bien programadas, bien montadas, fabulosas. No te pierdas ninguna convocatoria de Vive el Parque. De verdad que valen la pena. Son ideales para las familias. Una mañana, en compañía agradable, con los pequeños y pequeñas de la casa. Talleres adecuados para ellos y ellas. ¿Qué más podemos decir?. Os los recomendamos con el corazón. Y el primero de la semana, que no será el último, nos invita a disfrutar del Vive el parque en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. En concreto el bellísimo pueblo de Folgueroles, una cucada. Patria de Mossén Cinto Verdaguer, y con una naturaleza desbordada, desbocada y maravillosa. Será en el espacio natural de la Font Trobada, un parque encantador, que encontraréis en el punto kilométrico 6 de la antigua carretera N-141, la que va de Vic al pantano de Sau, por Folgueroles y Vilanova de Sau. Para no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Seguidamente encontraremos una rotonda desde donde podemos ir a Vic, o a Folgueroles y Vilanova. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos. En la Font Trobada habrá música, animación infantil, poemas, juegos… a partir de las 10.30 de la mañana. Una matinal familiar y motivadora, llena de actividades super interesantes, como el circuito de aventura con rocódromo, puente colgante, o tirolina. Habrá taller de oficios de payés y de maquillaje natural. Folgueroles ofrece, además, atractivos suficientes para ir todo el año, con fiesta o sin ella. Tienen allí su casco antiguo, de calles de un tipismo arrebatador, la iglesia parroquial y la Casa Museo de Verdaguer, muy interesante. De naturaleza no falta nada: hay las muchas fuentes en el término, y teneis los rincones del Parque Natural de las Guilleries. El parque de la Font Trobada, y otras fuentes de Folgueroles, son lugares fantásticos para hacer un buen pic-nic. En Folgueroles hay un montón de bares, y un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia mismo. Además, toda esta tierra está llena de buenos restaurantes. Como El canario de Celia, casero y creativo.O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, además de recomendado restaurante, un lugar conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra.

Escaldarium de Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 14 de juliol de 2018,  l’Escaldarium. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. Es fa sempre a la plaça major, on hi ha la font del Lleó, d’aigua termal. Enguany, però, està en obres i els diables de Caldes l’han transportat al pàrquing de les Cremades. La festa serà allà. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

L’Abadia de Thoronet

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Funifira de Gelida

 

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest dissabte, dia 11 de novembre de 2017, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

El Serrallonga de Sant Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm és una vila agradable, rodejada d’una natura salvatge, feréstega, indomada. Un poble gran, tranquil, molt bonic. Un indret casolà, familiar, entranyable, rodejat de boscos immensos, de boscos d’arbres caducifolis, que s’omplen de colors en arribar la tardor. Un lloc amb racons d’una bellesa lírica, cantada per tots els poetes catalans. Sant Hilari és la capital de les Guilleries. I com a tal la pàtria dels bandolers. El niu, i el bressol, del famós Joan de Serrallonga. Serà molt agradable, no ho dubteu, pujar a Sant Hilari el darrer cap de setmana de setembre i primer d’octubre. La tardor tot just haurà despuntat i començarà a tenyir els arbres de groc. L’aire farà olor a bolets, perquè n’hi ha molts, moltíssims. Si us agrada cercar-los us ho passareu molt bé, de veritat. l, per la canalla, una festa ben aconseguida, una recreació històrica de les que fan país, i afició. Aquest dissabte i diumenge podreu gaudir a Sant Hilari Sacalm d’una nova edició de la festa Torna Serrallonga. Els actes són molt variats. Mercat Barroc, al nucli antic de la vila, el ja tradicional “Ball d’en Serrallonga”, cercaviles i jornada gastronòmica. No faltaran els actors disfressats d’època, la trobada de cantadors, tallers infantils, rutes guiades per la zona, trobada de gegants i també una trobada d’esbart i colles que ballen el tradicional “Ball d’en Serrallonga”. Us assegurem que aquesta proposta és una de les millors propostes que us podem fer. Perquè a més de la festa, si penseu en passar el cap de setmana a Sant Hilari, podreu recórrer les seves fonts i boscos, i en general totes les Guilleries, en un marc de naturalesa deliciós de veritat. Des del poble es poden fer passejades de tota mena, curtes, llargues, a peu, amb bici. Des de pujar a Sant Miquel de Solterra, o de les Formigues, el cim més alt de les Guilleries, fins a rondar per les fons més properes al poble. Gaudireu de l’ambient dolç de balneari familiar, decadent, melancòlic i nostàlgic. De la calma de passejar i prendre les aigües. Arribareu a  Sant Hilari si aneu per l’autopista A-7 fins la sortida d’Hostalric. Torneu una mica enrrere, en direcció Barcelona, per la C-35, passeu el poble d’Hostalric, i preneu a mà dreta la carretera GI 553 en direcció Arbúcies i Sant Hilari. Són uns 100 kms, potser menys. Trobareu llocs molt familiars i adequats on dormir. Començarem primer pel Vilar Rural, una aposta segura, un lloc pensat expressament per les famílies. Reserveu!.  Si els negocis us van bé, i disposeu de capital, podeu anar al reviscut Balneari de la Font Vella. Termalisme del segle XXI. Luxe asiàtic. A dins del poble hi ha hotels i hostals amb solera, rabiosament familiars, dedicats a les famílies des de fa dècades. Com l’Hotel Ripoll. Molt recomanable. Cuina encantadora i habitacions ben parades. Més senzill, però amb habitacions molt ben muntades i netes, l’Hostal Torras. Un clàssic. O bé la clàssica Fonda Rita, que fa honor a aquest nom, una fonda com les d’abans. Bon menjar i ordre, sense pretensions. Tots aquests darrers hostals i hotels amb encant compten amb una bona cuina, productes de la terra seleccionats. El Vilar Rural fa un buffet lliure molt més estàndard. Les Guilleries, aquesta terra remota i legendària, us esperen. No tardeu a anar-hi!.

Sant Hilari Sacalm es una villa agradable. Un lugar tranquilo, bonito, rodeado de naturaleza. Un pueblo al que siempre nos gusta volver. Un lugar casero, pequeño, entrañable, rodeado de bosques, con rincones de una belleza lírica. Es la capital de las Guilleries. La patria de los bandoleros. El nido, y la cuna, del famoso Juan de Serrallonga. Será muy agradable, no lo duden, subir a Sant Hilari el último fin de semana de septiembre. El otoño apenas habrá despuntado y comenzará a teñir los árboles de amarillo. El aire hará olor a setas, hay muchos, muchísimos boletaires. Y, para los niños, una fiesta muy lograda, una recreación histórica de las que hacen país, y afición. El sábado y domingo podrán disfrutar, en Sant Hilari Sacalm, de una nueva edición de la fiesta de Serrallonga. Los actos son muy variados. Hay música, mercado barroco, actores disfrazados de época, encuentro de cantadores, talleres infantiles, rutas guiadas por la zona, encuentro de gigantes y también un encuentro de grupos que bailan el tradicional “Ball de Serrallonga”. Os aseguramos que esta propuesta es una de las mejores que os podemos hacer para el fin de semana. Porque además de la fiesta, si planean pasar allí los dos dias, podrán recorrer sus fuentes y bosques, y en general todas las Guilleries, en un marco de naturaleza delicioso de verdad. Desde el pueblo se pueden hacer paseos de todo tipo, cortos, largos, a pie, o en bici. Ambiente de balneario, decadente, melancólico, nostálgico y familiar. Llegareis a San Hilari si vais por la autopista A-7 hasta la salida de Hostalric. Vuelvan un poco atrás, en dirección Barcelona, por la C-35, justo para pasar el pueblo de Hostalric, y tomen a mano derecha la carretera GI 553 en dirección Arbúcies y Sant Hilari. Son unos 100 kms, quizás menos, des de Barcelona. Encontrarán lugares muy familiares y adecuados donde dormir. Empezaremos primero por el Vilar Rural, una apuesta segura, un lugar pensado expresamente para las familias. ¡Reservad!. Si los negocios les van bien, y disponen de capital, puede ir al revivido Balneario de la Font Vella. Termalismo del siglo XXI. Lujo asiático. Dentro del pueblo hay hoteles y hostales con solera, rabiosamente familiares, dedicados a las familias de hace décadas. Como el Hotel Ripoll. Muy recomendable. Más sencillo, pero con habitaciones muy bien montadas y limpias, el Hostal Torras. Un clásico. Todos estos últimos hostales y hotelitos con encanto cuentan con una buena cocina, productos de la tierra seleccionados. El Vilar Rural hace un buffet libre mucho más estándar.

Escaldarium a Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 8 de juliol de 2017,  l’Escaldarium. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. S’hi fan nou danses: sis de foc i tres d’aigua, cadascuna d’elles amb un tema musical tocat en directe per els músics de la festa. Cada dansa simbolitza una part de la llegenda de l’Escaldàrium. El millor és participar activament en la festa, sobretot les danses d’aigua, on el públic acaba saltant sota l’aigua, amb gran alegria de tothom. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

La Cartoixa de Montalegre

La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

La Funifira a Gelida

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest cap de setmana hi te lloc la fira Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, que aquest any arriba a la seva quarta edició. Una fira per a tots els públics, amb més de quaranta expositors i una vintena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. A banda de tot el modelisme també s’obrirà, el divendres, una mostra gastronòmica a la pista i el jardí de la UCG. Allà podreu degustar les especialitats dels restaurants de la població i els vins i caves locals i del Penedès. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà taller de lego, altres tallers diversos, un trenet,  podran veure moltes maquetes ferroviàries i navals, xalaran amb les exhibicions d’aeromodelisme, o podran fer tallers. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, i diumenge al matí de 10h a 14 hores.  Per dinar us recomanem comprar els tiquets de la fira gastronòmica i fer-ho allà mateix. Però també és cert que, a Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. Però recordeu que podeu menjar bé al tastet de la pròpia fira, on seran presents aquests restaurants i molts altres més. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives. Bona funifira, no us la perdeu!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta comienza el sábado de 11 a 19h. Y continúa el domingo con el mismo horario. En la calle 11 de septiembre, podrán disfrutar de una feria gastronómica, de vinos y productos de la tierra, que no todo han de ser trenes. Como es habitual en estos casos se pondrán a la venta unos tickets de degustación, a precios muy populares. De hecho, por poco dinero, pueden comer allí mismo. En la Escuela Montcau montarán un trenecito de aquellos que se puede subir encima de ellos, ideal para los niños. En el pabellón polideportivo veréis maquetas de trenes. Un sueño de todos los niños. En el campo de fútbol, en cambio, podrán ver volar aviones y helicópteros. El domingo, en el pabellón polideportivo, los niños y niñas que lo deseen podrán realizar un taller de aeromodelismo, precisamente. Pero aquí no acaba todo. Por inaudito que parezca, en la piscina municipal, habrá modelismo naval, y en el salón de espectáculos de la UCG, un scalextric gigante. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita. Pues bien, los días de la feria habrá visitas al Castillo de Gelida, el sábado de 11h ya las 13h, y el domingo igual. También encontraréis exposiciones, maquetas hechas por gente del pueblo y otros atractivos. En Gelida hay muy buenos restaurantes, y en la muestra de la feria se comerá muy bién, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Torna Serrallonga a Sant Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm és una vila agradable, rodejada d’una natura salvatge, feréstega, in-domada. Un poble gran, tranquil, molt bonic. Un indret casolà, familiar, entranyable, rodejat de boscos immensos, de boscos d’arbres caducifolis, que s’omplen de colors en arribar la tardor. Un lloc amb racons d’una bellesa lírica, cantada per tots els poetes catalans. Sant Hilari és la capital de les Guilleries. I com a tal la pàtria dels bandolers. El niu, i el bressol, del famós Joan de Serrallonga. Serà molt agradable, no ho dubteu, pujar a Sant Hilari el darrer cap de setmana de setembre. La tardor tot just haurà despuntat i començarà a tenyir els arbres de groc. L’aire farà olor a bolets, perquè n’hi ha molts, moltíssims. Si us agrada cercar-los us ho passareu molt bé, de veritat. l, per la canalla, una festa ben aconseguida, una recreació històrica de les que fan país, i afició. Aquest dissabte i diumenge podreu gaudir a Sant Hilari Sacalm d’una nova edició de la festa Torna Serrallonga. Els actes són molt variats. La fira més bandolera tindrà lloc el dissabte 24 i  diumenge 25 de setembre de 2016. El dissabte al matí hi ha Mercat Barroc, al nucli antic de la vila. Hi ha previstes activitats per a tots els gustos, per a petits i grans, i seran presents a la cita el ja tradicional “Ball d’en Serrallonga”, les rutes guiades, el Concurs de Ratafia de les Guilleries, el sopar popular i els passejos en trenet turístic. Ja ho sabeu: activitats per a tota la família: música, mercat barroc, actors disfressats d’època, trobada de cantadors, tallers infantils, rutes guiades per la zona, trobada de gegants i també una trobada d’esbart i colles que ballen el tradicional “Ball d’en Serrallonga”. Us assegurem que aquesta proposta és una de les millors propostes que us podem fer. Perquè a més de la festa, si penseu en passar el cap de setmana a Sant Hilari, podreu recórrer les seves fonts i boscos, i en general totes les Guilleries, en un marc de naturalesa deliciós de veritat. Des del poble es poden fer passejades de tota mena, curtes, llargues, a peu, amb bici. Des de pujar a Sant Miquel de Solterra, o de les Formigues, el cim més alt de les Guilleries, fins a rondar per les fons més properes al poble. Gaudireu de l’ambient dolç de balneari familiar, decadent, melancòlic i nostàlgic. De la calma de passejar i prendre les aigües. Arribareu a  Sant Hilari si aneu per l’autopista A-7 fins la sortida d’Hostalric. Torneu una mica enrrere, en direcció Barcelona, per la C-35, passeu el poble d’Hostalric, i preneu a mà dreta la carretera GI 553 en direcció Arbúcies i Sant Hilari. Són uns 100 kms, potser menys. Trobareu llocs molt familiars i adequats on dormir. Començarem primer pel Vilar Rural, una aposta segura, un lloc pensat expressament per les famílies. Reserveu!.  Si els negocis us van bé, i disposeu de capital, podeu anar al reviscut Balneari de la Font Vella. Termalisme del segle XXI. Luxe asiàtic. A dins del poble hi ha hotels i hostals amb solera, rabiosament familiars, dedicats a les famílies des de fa dècades. Com l’Hotel Ripoll. Molt recomanable. Cuina encantadora i habitacions ben parades. Més senzill, però amb habitacions molt ben muntades i netes, l’Hostal Torras. Un clàssic. O bé la clàssica Fonda Rita, que fa honor a aquest nom, una fonda com les d’abans. Bon menjar i ordre, sense pretensions. Tots aquests darrers hostals i hotels amb encant compten amb una bona cuina, productes de la terra seleccionats. El Vilar Rural fa un buffet lliure molt més estàndard. Les Guilleries, aquesta terra remota i legendària, us esperen. No tardeu a anar-hi!.

Sant Hilari Sacalm es una villa agradable. Un lugar tranquilo, bonito, rodeado de naturaleza. Un pueblo al que siempre nos gusta volver. Un lugar casero, pequeño, entrañable, rodeado de bosques, con rincones de una belleza lírica. Es la capital de las Guilleries. La patria de los bandoleros. El nido, y la cuna, del famoso Juan de Serrallonga. Será muy agradable, no lo duden, subir a Sant Hilari el último fin de semana de septiembre. El otoño apenas habrá despuntado y comenzará a teñir los árboles de amarillo. El aire hará olor a setas, hay muchos, muchísimos boletaires. I, para los niños, una fiesta muy lograda, una recreación histórica de las que hacen país, y afición. Aquel sábado y domingo podrán disfrutar, en Sant Hilari Sacalm, de una nueva edición de la fiesta de Serrallonga. Los actos son muy variados. Hay música, mercado barroco, actores disfrazados de época, encuentro de cantadores, talleres infantiles, rutas guiadas por la zona, encuentro de gigantes y también un encuentro de grupos que bailan el tradicional “Ball de Serrallonga”. Os aseguramos que esta propuesta es una de las mejores que os podemos hacer para el fin de semana. Porque además de la fiesta, si planean pasar allí los dos dias, podrán recorrer sus fuentes y bosques, y en general todas las Guilleries, en un marco de naturaleza delicioso de verdad. Desde el pueblo se pueden hacer paseos de todo tipo, cortos, largos, a pie, o en bici. Ambiente de balneario, decadente, melancólico, nostálgico y familiar. Llegareis a San Hilari si vais por la autopista A-7 hasta la salida de Hostalric. Vuelvan un poco atrás, en dirección Barcelona, por la C-35, justo para pasar el pueblo de Hostalric, y tomen a mano derecha la carretera GI 553 en dirección Arbúcies y Sant Hilari. Son unos 100 kms, quizás menos, des de Barcelona. Encontrarán lugares muy familiares y adecuados donde dormir. Empezaremos primero por el Vilar Rural, una apuesta segura, un lugar pensado expresamente para las familias. ¡Reservad!. Si los negocios les van bien, y disponen de capital, puede ir al revivido Balneario de la Font Vella. Termalismo del siglo XXI. Lujo asiático. Dentro del pueblo hay hoteles y hostales con solera, rabiosamente familiares, dedicados a las familias de hace décadas. Como el Hotel Ripoll. Muy recomendable. Más sencillo, pero con habitaciones muy bien montadas y limpias, el Hostal Torras. Un clásico. Todos estos últimos hostales y hotelitos con encanto cuentan con una buena cocina, productos de la tierra seleccionados. El Vilar Rural hace un buffet libre mucho más estándar.