Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Ávila Augusta


avila

Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila també és els seus palaus ferrenys, impressionants. De fet podeu allotjar-vos en un d’aquests palaus, ara reconvertits en còmodes hotels. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. De hecho pueden alojarse en uno de estos palacios, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Mejor hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Berlin


brandemburg

Berlin és la capital d’Alemania, senzill i sabut. Però Berlin és, actualment, la ciutat més dinàmica, marxosa, vibrant d’Europa. Un destí familiar que acontentarà petits i grans, adolescents rebels que no volen anar amb la familia ni a la volta de la cantonada, lletraferits, artistes, amants de la gresca i dels museus. Berlin, ara, ho te tot. Sabíeu que el bust de Nefertiti, està esperant-vos al Neues Museum, a l’illa dels Museus de Berlín?. I que impressiona de veritat veure la porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons?.  O que l’altar de Pèrgam és increible, i molt gran, i una maravella?. Que tot això, i els tresors de Troia, o d’Ur, son al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus de Berlín?. Però aquesta ciutat del futur son també els edificis bestials de la Postdamer Platz, amb el Sony Center al capdevant, o la torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. No us perdeu la nova cúpula del Reichtag, del Norman Foster. Visita gratuïta amb hora demanada a traves d’internet. Imprescindible. I què dir de les restes del mur?. Aneu a veure-les, pintades pels avantguardistes de tota Europa, abans que el tirin a terra definitivament. I feu-vos una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie, o compreu-vos un barret de soldat rus. O roba de disseny. Ara la moda és tota a Berlin, com l’art, o les darreres tendències musicals. Una xarxa de transport increible, a preus de regal amb la tarja Welcome. Us la recomanem. Agafeu la de tres dies que dona accés gratuït als museus. No fareu cua i podreu veure tots els museus de la Museuminsel. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg, o el zoo més gran i bonic del món, o els carrers amagats plens de bars i restaurants, o els busos grocs de 2 pisos, o Charlotemburg, el castell dels Kaisers, o Postdam, el palau de Sanssouci, rococó del reis prusians. Aquest estiu, o aquesta tardor, Berlin us espera. No ho dubteu!. Per dormir teniu mil i un hotels, però nosaltres ho hem fet, be de preu, i amb 2 nens, al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar us direm un secret: una pizzeria maravellosa, de qualitat i preu, tot i que vosaltres podreu descobrir molts més llocs. Es diu Peretti, i està en un carrer, una galeria, a la Karl-Liebknecht-Straße 5, on hi ha desenes de bons llocs per menjar.

Berlin es la capital de Alemania, sencillo y sabido. Pero Berlin es, actualmente, la ciudad más dinámica, marchosa, vibrante de Europa. Un destino familiar que contentará pequeños y grandes, adolescentes rebeldes que no quieren ir con la familia ni a la vuelta de la esquina, literatos, artistas, amantes de la juerga y los museos. Berlin, ahora, lo tiene todo. ¿Sabíais que el busto de Nefertiti, está esperando sesión en el Neues Museum, en la isla de los Museos de Berlín?. ¿Y que impresiona de verdad ver la puerta de Istar, de Babilonia, con sus ladrillos azules y los leones?. ¿O que el altar de Pérgamo es increíble, y muy grande, y una maravilla?. ¿Que todo eso, y los tesoros de Troya, o de Ur, son el Pergamon Museum, junto al Neues, en la isla de los museos de Berlín?. Pero esta ciudad del futuro son también los edificios bestiales de la Postdamer Platz, con el Sony Center al frente, o la torre de la TV de la Alexander Platz, la más alta de Europa. ¿Y qué decir de los restos del muro?. Vayan a verlos, pintados por los vanguardistas de toda Europa, antes de que lo tiren definitivamente. Y háganse una foto con los soldados falsos del Check Point Charlie, o comprad un sombrero de soldado ruso. O ropa de diseño. Ahora la moda está toda en Berlin, como el arte, o las últimas tendencias musicales. Una red de transporte increíble, a precios de regalo con la tarjeta Welcome. Os la recomendamos. Coged la de tres días que da acceso gratuito a los museos. No haréis cola y podreis ver todos los museos de la Museuminsel. Berlin también son sus parques, como el Tiengarden, inmenso, o el monumento al holocausto, laberinto de piedra, o la puerta de Brandemburgo, o el zoo más grande y bonito del mundo, o las calles escondidas llenos de bares y restaurantes , o los buses amarillos de 2 pisos, o Charlotemburg, el castillo de los Kaisers, o Postdam, el palacio de Sanssouci, rococó del reyes prusianos. Este verano, o en otoño, Berlin les espera. ¡No lo duden!. Para dormir tienen mil y un hoteles, pero nosotros lo hemos hecho, bien de precio, y con 2 niños, en el Novotel Berlin Mitte. Muy bien. Céntrico, a 500 mts de Alexander Platz y los museos. Y para cenar os diremos un secreto: una pizzería maravillosa, de calidad y precio, aunque vosotros podreis descubrir muchos más lugares. Se llama Peretti, y está en una calle, una galería, donde hay decenas de buenos lugares para comer.

Baeza i Úbeda, el renaixement


baeza

Un dia, quan us vagi bé, heu de pensar de muntar un pont llarg, unes vacances de Setmana Santa, o fins unes vacances d’estiu a Baeza, i la seva zona. Perquè Baeza és una bellíssima ciutat monumental. És, de fet, una de les ciutats més boniques d’Espany i, si m’apureu, d’Europa. I no només és això. Per si fos poc, te una altra vila a tocar, a només 7 kms. que és la seva bessona, una altra maravella andalusa. Úbeda, que es troba només a 7 km. Totes dues ciutats són patrimoni de la humanitat, i s’ho mereixen. Són com els dos sols d’un sistema planetari. Brillen juntes en el firmament de l’art d’Andalusia. Baeza és monumental, renaixentista, educada, espectacular. La llista dels seus monuments és inesgotable. No hi caben tots. No hi ha un pam que no tingui un palau, una esglèsia, una plaça que mereixin una visita. Teniu la catedral, la plaça amb la font renaixentista de Santa Maria, una petita obra d’art. La monumental plaça de la carniceria, amb la font dels lleons al mig, amb la porta de Carles V. Teniu el palau del Jabalquinto, antiga universitat on ensenyà Machado. Teniu la universitat, amb la seva capella, l’edifici de les escribanies, l’ajuntament… bé, ja ho veieu, inesgotable. Us recomanem que passejeu serenament per Baeza, lentament. Degustant-ne la seva admirable bellessa. I, quan acabeu, ja ho sabeu, no oblideu de fer una visita a la seva germana bessona, Úbeda. Aquesta altra vila és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb molt de senyoriu. També cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com ho està Baeza. Hi ha la renaixentista del Salvador, la de Santa Maria de l’Alcazar i moltes més. Però també cal gaudir dels seus carrers àrabs, amb patis amagats, places i placetes, cases símples, encalades. Perquè Úbeda i Baeza son la Andalusia més monumental, la de les grans construccions en pedra, la que fou més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda i Baeza per València i Alcaraz, per la nacional que travessa la millor Mancha. O bé, més ràpida, per la nova autovia que pasa per San Clemente i Argamasilla. Son 700 kms. Visiteu aquestes dues viles excepcionals i després ja ens direu quina us ha agradat més. Si us queden dies, si destineu al lloc unes vacances, podeu fer un volt per Jaén, la capital, o per Sierra Mágina, un espai natural increible i desconegut, o bé per la Serra de Cazorla, un parc natural magnífic, que no està molt lluny, gens lluny de fet. Nosaltres hem dormit a l’hotel Campos de Baeza, un quatre estrelles, amb categoria de tres, als afores, però molt econòmic. El personal és amable, es desviu, i encabeixen la família. A l’estiu es veu que és molt sorollós. A l’hivern gens. Però sens dubte hi ha establiments millors, com ara el Baeza Monumental, o el palauet Puerta de la Luna. A Úbeda també hi ha bons hotels amb encant, i d’altres amb un disseny innovador, o fins i tot un parador de turisme. Per menjar trobareu tota mena de locals. Però ara us en recomanarem un de singular. Es tracta d’un bar de tapes, petitó, amagat en un carreró de Baeza: el Arcediano. El porta un singular personatge, mestre de la comunicació, aixerit i polivalent, en Ramon. A la cuina la Trini, i mitja família, asseguren la ràpida sortida i servei de les delicioses tapes i montaditos que podreu disfrutar per un preu irrisori, ridícul. Encara que el local sigui petit, encara que estigui ple fins la bandera, en Ramon, que mai perd el somriure, us atendrà amb diligència. Potser haureu d’estar drets, potser haureu de buidar-vos vosaltres mateixos la taula. Però el vi que probareu, les canyes ben servides, el menjar típic, de tapes, boníssim, faran que valgui la pena.Hi arribareu passant sota l’arc de la torre del rellotge, al passeig de Baeza. Difícil de trobar. Entreu al carreró anomenat de la Barbacana. Allà està el Arcediano. A més d’aquest local a Baeza, i a la fabulosa Úbeda, segur que trobareu tot allò que us faci falta per omplir la panxa. Però nosaltres només vam anar al bar d’en Ramon, per sentir-lo tocar la bocina quan algú li dona propina, o veure’l desempallegar-se amb gràcia darrera la seva barra. Molt recomanable!.

Baeza es una bellísima ciudad monumental. Es la gemela de la otra maravilla andaluza, Úbeda, que se encuentra sólo a 7 km. Ambas ciudades son patrimonio de la humanidad, y se lo merecen. Son como los dos soles de un sistema planetario. Brillan juntas en el firmamento del arte de Andalucía. Baeza es monumental, renacentista, educada, espectacular. La lista de sus monumentos es inagotable. No caben todos. No hay un palmo que no tenga un palacio, una iglesia, una plaza que merezcan una visita. Tiene la catedral, la plaza con la fuente renacentista de Santa Maria, la de los leones, el palacio de Jabalquinto, (en la foto), la universidad, las escribananias, el ayuntamiento … bien, ya lo veis, inagotables. Pasear serenamente por Baeza és una delícia. Hay que contemplar su belleza lentamente. Y no olvidar hacer una visita a su gemela, Úbeda. Después ya nos diréis cual os ha gustado más. Si les quedan días pueden dar un paseo por Jaén, la capital, o por Sierra Mágina, un espacio natural increíble y desconocido, o bien por Cazorla, un parque natural magnífico, que no está muy lejos. Nosotros dormimos en el hotel Campos de Baeza, un cuatro estrellas, con categoria de tres, pero muy economico. El personal és amable, se desvive, y cabe toda la família. Se ve que en verano hay mucho ruido. En onvierno no. Sin duda hay establecimientos mejores, como el Baeza Monumental, o el Puerta de la Luna. En Úbeda también encontrareis hoteles con encanto, o con un disseño innovador, o un parador de turismo. Para comer hay tota clase de locales. Pero os queremos recomendar de corazón uno de bién singular. Se trata de un bar de tapas, pequeño, escondido en una calleja de Baeza: el Arcediano. Lo regenta un singular personaje, maestro de la comunicación, vivo, espavilado y polivalente, que atiende al nombre de Ramon. En la cocina está Trini, y media família. Aseguran un servicio rápido de deliciosas tapas y montaditos, que disfrutareis por un precio irrisorio, ridículo. Aún con el local lleno, Ramon, que nunca pierde la sonrisa, os atenderá con suma diligéncia. Quizás estareis de pie, quizás debereis recoger vosotros la mesa, pero el vino que os pondrá, la caña bién tirada, y la comida, única, siempre de tapas, buenísima, haran que ir allí os valga la pena. Habrá otros buenos bares y restaurantes en la maravillosa Baeza, y en la fabulosa Úbeda, pero nosotros fuimos a ese, al bar de Ramon. Magnífico.

València


València no te l’acabes. València és molt a prop. València és per tot temps. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València. O un pont, o unes mini vacances. Perquè València te atractius a cabaços. Hem trigat molt a poder triar una foto. Trigarem encara més a explicar-vos que és per nosaltres València. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca, grandiloquent. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increible en pedra. (A la foto). Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’esglèsia de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la tentació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una horxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la maravella modernista. Mercat central de València. Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interés. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglèsies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, recién estrenada. I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, maravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia. I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Hostatgeu-vos a l’hotel Novotel. Ideal per famílies. O, a uns kms. del centre, a l’NH Jardines del Túria, amb uns apartaments molt ben pensats per 4 o més persones. De restaurants n’hi ha a pilons. Ens agrada La Sucursal de l’IVAM, però menjareu bé pràcticament a tot arreu. I per paelles, a la Malvarosa. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Oña


Oña és una recondita i amagada vila de la província de Burgos. Avui en dia poca gent coneix Oña, poca gent passa per la seva carretera i quasi ningú s’imagina els tresors que aquesta tranquil·la població amaga. Però no sempre fou així. El monestir de Sant Salvador d’Oña gaudí en època medieval del favor dels reis de Castella, i dels de Navarra. Molts d’ells estan aquí enterrats, en la joia de la maravellosa esglèsia del monestir. Abans Oña fou molt important. Un punt estratègic de la ruta entre Cantàbria, i els ports cantàbrics, i la capital de la llana, Burgos. Però aquells temps passaren i Oña es va submergir en un son d’anys. El cenobi fou reconvertit en hospital, en hospici, en caserna, en sanatori, en geriàtric. Malgrat tot val la pena que us desvieu en la vostra ruta per Castella i dediqueu un temps a visitar, pausadament, l’esplendor d’Oña. Els sepulcres, retaures, quadres, altars i la fàbrica, mil vegades embellida de la seva esglèsia de Sant Salvador. El Claustre renaixentista, bessó d’aquell de Nájera. Les tombes reials de sobirans de Castella i de Lleó, de Navarra, que mai haurieu imatginat que descansessin aquí. Dels seus mausoleus es van extreure teles hispano-àrabs riquíssimes, armes, coixins… Tot us sera mostrat si pageu el peatge insignificant d’uns kilòmetres de més, no gaires. Trobareu Oña al peu de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos amb Santander. També podeu anar-hi des de Briviesca o Pancorbo, per Miranda de Ebro. La comarca, amb la increible ciutadella medieval i el castell de Frías, uns kilòmetres al nord d’Oña, mereix una petita estada. Us ho assegurem. A la vila s’hi menja bé. Hi ha tres restaurants. Un d’ells és el Blanco y Negro. També hi ha boniques cases rurals, com La puerta de Caderechas, a Terminón, un poblet a tocar d’Oña.

Oña es una recondita y escondida villa de la provincia de Burgos. Hoy en día poca gente conoce Oña, poca gente pasa por su carretera y casi nadie se imagina los tesoros que esta tranquila población esconde. Pero no siempre fue así. El monasterio de San Salvador de Oña gozó en época medieval del favor de los reyes de Castilla, y de los de Navarra. Muchos de ellos están aquí enterrados, en la maravillosa iglesia del monasterio. Antes Oña fue muy importante. Un punto estratégico de la ruta entre Cantabria, y los puertos cantábricos, y la capital de la lana, Burgos. Pero aquellos tiempos pasaron y Oña se sumergió en un sueño de años. El cenobio fue reconvertido en hospital, en hospicio, en cuartel, en sanatorio, en geriátrico. Sin embargo vale la pena que se desvíen en su ruta por Castilla y dediquen un tiempo a visitar, pausadamente, el esplendor de Oña. Los sepulcros, restaurados, los cuadros, y altares de la mil veces embellecida iglesia de San Salvador. El Claustro renacentista, gemelo de aquel de Nájera. Las tumbas reales de soberanos que nunca imaginó que descansaran aquí. De sus mausoleos se extrajeron telas hispano-árabes riquísimas, armas, cojines … Todo les será mostrado si pagan el peaje insignificante de unos kilómetros de más, no muchos. Encontraréis Oña al pie de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos con Santander. También se puede ir desde Briviesca o Pancorbo, por Miranda de Ebro. La comarca, con la increíble ciudadela medieval y el castillo de Frías, unos kilómetros al norte de Oña, merece una pequeña estancia. Os lo aseguramos. En el pueblo se come bien. Hay tres restaurantes. Uno de ellos es el Blanco y Negro. También hay bonitas casas rurales, como La puerta de Caderechas, en Terminón, un pueblecito al lado de Oña.

Sahagún


A la part de Lleó del camí de Sant jaume de Galicia trobem Sahagún. És una vila medieval, però diferent. No estem acostumats a veure grans, impressionants i poderoses esglèsies romàniques fetes de totxo. Per això quedem sempre bocabadats davant les esglèsies d’aquesta vila del camí Xacobeo. San Lorenzo, (a la foto), i San Tirso es conserven perfectes. San Benito, el monestir que donà orígen a la vila, i la Peregrina, més atrotinats. Si feu el camí de Compostela no oblideu parar a Sahagún. Nosaltres varem dormir a l’únic hostal de la vila, l’Alfonso VI, decent però molt senzillet. Aquests darrers anys han anat apareixen altres hotels amb més prestacions, com el Puerta de Sahagún.

En la parte leonesa del camino de Santiago de Compostela encontramos Sahagún. Es una villa medieval, pero diferente. No estamos acostumbrados a ver grandes, impresionantes y poderosas iglesias románicas hechas de ladrillo. Por eso quedamos siempre boquiabiertos ante las iglesias de esta villa del camino Jacobeo. San Lorenzo, (en la foto), y San Tirso se conservan perfectas. San Benito, el monasterio que dio origen a la villa, y la Peregrina, más destartalados. Si hacen el camino de Compostela no olviden parar en Sahagún. Nosotros dormimos en el único hostal de la villa, el Alfonso VI, decente pero muy sencillito. Estos últimos años han ido apareciendo otros hoteles con más prestaciones, como el Puerta de Sahagún.