La platja de Badalona


Comencem de nou el nostre bloc amb una sèrie d’articles sobre platges, que ara convé molt, amb la calor. I el reprenem ben a tocar de casa, a la bella ciutat de Badalona, a tocar de Barcelona, ben comunicada pel tren de la línia 1 de rodalies i pel metro de la línia 2, amb final a la plaça Pompeu Fabra. Tan l’estació de tren com la del metro deixen prop de la platja, (el tren molt més!). Badalona té una gran platja, llarga i de sorra daurada, molt capaç en temps de pandèmia. Segons quins dies està bruta, però molt altres la trobareu cristal·lina. Veniu a Badalona a passar una estona prenen el sol i banyant-vos. A mitja hora de Barcelona!. Un cap de setmana, un matí o una tarda, o tot un dia. Animeu-vos i veniu a Badalona!. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. Només cal baixar per l’Avinguda Martí i Pujol, 500 mts. per arribar a l’aigua. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies, a la mateixa platja! En cotxe seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la mateixa Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro. Si teniu temps de fer un volt potser us interessarà veure el Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increïble i fantàstica. Per menjar alguna cosa us recomanem uns quants bons restaurants. A tocar de la plaça de la vila teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caruso, una pizzeria i trattoria italiana situada al Carrer de Sant Miquel és fantàstica i tampoc queda massa allunyada. A prop teniu també La Sargantana que és un dels locals que representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones aneu a La Costa, local modern. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Bon dia de platja a Badalona!.

En la ciudad de Badalona, cerca de Barcelona, teneis una gran playa de arena dorada, con mucha capacidad. Podeis venir hasta la playa de Badalona a pasar un buen fin de semana, una mañana, una tarde, o todo un día. Podrán jugar con las olas, bañarse en aguas muchas veces cristalinas y tomar el sol sin aglomeraciones. Y cuando acabeis, si queréis, visitad el magnífico Museo de Badalona, muy próximo a la playa. Podeis llegar a las playas de Badalona muy fácilmente en coche, porque está sólo a 10 kms. de Barcelona y tiene buenos parkings, eso sí, de pago. O bien pueden usar el tren de la línea C1, que les deja en la misma arena, o el bus, el B25 desde la plaza Urquinaona. Aún más fácil llegar en metro, el de la línea 2, la lila. Precisamente tiene su última parada en la misma Plaza Pompeu Fabra, no lejos de la propia playa, a unos 500 mts. Si necesitan quedarse a comer han de saber que pueden ir a una serie de restaurantes muy interesantes. Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de San Anastasio, 102 Tel.. 93384 37 63. Si os gusta la historia y el arte, se puede aprovechar para subir hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña que separa la llanura litoral badalonesa del Vallés. ¡Animaos y venid a Badalona!. Sol, playa i cultura!

Extrema, dura i molt bonica!


Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Més enllà de València: Múrcia


Múrcia és un destí molt poc conegut, que està una mica més enllà de València. Ahir us proposavem de trencar el confinament, tan aviat com puguem, amb una escapada festiva a València. Avui us demanem d’anar més enllà. Deixeu València, on haureu dormit al Centre Comercial Bonaire, allotjats al Holiday Inn Express o a l’Ibyis Styles, tot dos prou acceptables, h on hem gaudit de la ciutat gràcies al bus 160. Deixem enrrere el palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art, la Catedral, la Basílica dels Desemparats… fantàstica, la llotja de la seda, el mercat rodó i el central, santa Caterina, i anem cap al sud!

Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, com ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increïbles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor.

Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, com la seva bonica catedral barroca, amb la façana, obra mestra bestial, i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artista genial.

Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Un cop vista Múrcia capital, anem a fer un volt per la regió, que dona per una setmana llarga de vacances. Teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari de la Santa Creu, molt interessant. Calasparra i el seu arròs no està gaire mes lluny. Podeu anar un dia a visitar els pobles de la conca alta del Segura, un dia de mal temps, sense massa calor. Feu una visita a Cehegín i Moratalla, poble molt divertit, amb les cases tipus gratacels.

Una altra visita imperdonable és Lorca, una vila medieval amb el seu gran castell musulmà, i tota ella plena d’art. Va quedar molt malmesa pel terratrèmol, però encara és superba! Des d’alla és fàcil baixar fins la costa d’Águilas amb les seves cales i platges. Ens encanta la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats.

Voleu saber quins son? Doncs deixeu Águilas i aneu cap a Sud, camí d’Almería, cap a Pulpí. Allà trobareu la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. I al costat la cala Carolina, just al costat! Pàrquing suficient i compartit. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

   

En acabar la banyada torneu a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, torneu a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente.

Però si encara fa mal temps podeu continuar per l’interior, que amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona.

Un altre dia podeu anar al nord, cap a Elx, amb la seva catedral i els seus palmerars, guapíssims. I acabar a Santa Pola i, potser, embarcar per l’illa de Tabarca. Aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant, ens té el cor robat des de fa molts anys. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, podeu tornar a Múrca per la carretera de vora el mar i veure les salines de Torrevella, on hi ha flamencs, per anar fins Guardamar. A la ciutat podeu sopar al restaurant Taberna, a La Parranda, o a La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Un altre dia dediqueu-lo a fer una visita a Cartagena. També podreu banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Podeu continuar la visita cap el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que és molt bonica.

Però encara son més xules, i situades en un altre paratge natural impressionant, les platges de Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià.

Un altre destí bonic és el Cabo de Palos, un lloc natural esplèndid, roques, mar, far i platges llargues. Hi ha també un petit port i un poblet. Podeu dinar allà, al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegeu pel port i banyeu-vos en la mar de ponent.

O en la mar de Llevant. Veient, a la dreta, al fons, el far del Cap de Palos i a l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Més enllà de Penyíscola: València


València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Una volta pel Delta de l’Ebre


Un cop ens deixin sortir de casa, i puguem fer una sortida en família, potser només ens deixaran fer viatges interns. Fora bo llavors redescobrir el país. Potser podríem anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. I potser podríem fer centre a Sant Carles de la Ràpita, a l’Hotel Can Batiste. Seria tot un encert! Sant Carles té port i platges, està cèntric i és coquetó. L’hotel està una mica lluny del centre, però aprop de la platja, no té piscina però podeu sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, i valdrà la pena!

L’endemà podeu anar a fer un volt pel Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada, a veure flamencs. I, tot seguit, cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

No podeu marxar sense passejar pel Poble Nou del Delta, un bonic poblet de cases baixes amb bons restaurants i hotels, I heu de continuar fins el Trabucador, molt bonic, si el mar n’ha deixat alguna cosa. Per allà està, per menjar i descansar, en ple delta, l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant.

Del Trabucador us aconsellem anar cap a Deltebre, i fins el port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable.

Per dinar ho podeu fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la podeu passar a la platja de Riumar, solitària i molt bonica.

El dia següent podeu arribar-vos a la part nord del Delta, visitant la platja de la Marquesa, molt malmesa per les tempestes, i veure arrossars inundats o fora de temporada. En alguns camps veureu pasturar els ibis negres d’Egipte, i els flamencs, i moltes aus més. Seguidament podeu anar fins l’Ampolla, per Camarles. I si us agrada caminar fins la cala de l’Àliga. O per l’altre costat fins al far de la punta de la Banya.

Un altre dia podeu fer una mica d’interior, sortint cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comenceu per la catedral, gòtica, molt maca, amb el museu i un claustre xulo també.

Sortint feu una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa, i encamineu-vos tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixeu d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Escaleu el turó, dominant el riu i la ciutat, per veure les vistes des de la Suda, el castell àrab, ara reconvertit en parador de turisme. Deleiteu-vos veien passar l’aigüa mansa de l’Ebre, ara poderòs, ara plàcid, travessant la vila.

Acabeu la una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Si decidiu fer un cap de setmana, o unes petites vacances, també podeu dormir a Tortosa, i des d’allà, sortir a veure la natura que envolta Tortosa per tot arreu.  El delta de l’Ebre amb els seus espais, que ja us hem explicat, o bé els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan.

O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud: Alcanar, o Vinaròs i les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya.

Per dormir a la vila de Tortosa us proposem l’Hotel Corona. Ara bé, caldrà reservar perquè estarà tot ple, molt ple. Perquè hi haurà molta, molta gent. Per dinar proveu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus assequibles.

A Amposta hi ha bons hotels i també pot ser un bon centre per visitar la zona. Aneu a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià.

Una altra sortida que no podeu deixar de fer es anar fins l’Ametlla de Mar, un bonic poble mariner, on podreu banyar-nos en les aigües turqueses de la Cala S’Alguer, o de la Cala Xelin, o de la Cala de Santes Creus, o la de l’Olivaret, o la del Cristall. Desenes de cales precioses, desconegudes! Per menjar aneu al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. Si us agrada el càmping penseu en els que hi ha a l’Ametlla de Mar. Si us agrada estar a la vora del port teniu l‘Hotel del Port, al bell mig del port de l’Ametlla de mar, un altre bon lloc on fer centre.

De veritat que ens plau, molt i molt, convidar-vos a veure i gaudir del Delta de l’Ebre, de Tortosa, de l’Ametlla, i encara una mica més lluny, de Penyíscola, o de les coves de Benifallet. Un altre dia us ho expliquem! La vila de Tortosa us espera!.

Podemos afirmar, categóricamente, que la villa de Tortosa es una de las más bonitas e importantes ciudades de la antigua Corona de Aragón. Pensad que si vais, podréis disfrutar de palacios, iglesias, conventos y casas nobles. Llegaros hasta la gran ciudad del sur de Cataluña, tan desconocida, disfrutadla un fin de semana en que ya seamos libres de viajar a nuestro antojo. Será ideal para los niños, y podeis aprovechar para descubrir la ciudad. Tortosa está situada a sólo 160 kms de Barcelona por la autopista AP-7, que son un par de horas largas. En Tortosa no se puede dejar de ver su Catedral, una joya gótica, magnífica, con un retablo mayor impresionante. O el Call judío, o los Reales Colegios, la mejor obra renacentista de Cataluña. En el cerro, dominando el río y la ciudad, con magníficas vistas, está la Suda, el castillo árabe, ahora reconvertido en parador de turismo. Deleitarse viendo pasar el agua mansa del Ebro, ora poderoso, ahora plácido, atravesando la villa és toda una ocupación. Si deciden completar allí este fin de semana, o unas pequeñas vacaciones, salgan entonces a ver la naturaleza que rodea Tortosa por todas partes. El delta del Ebro con sus espacios, los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único, las villas medievales de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. O bien vayan a disfrutar de las playas de arena de nuestro sur: Alcanar, o l’Ametlla y sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes de bicicletear, podeis hacerlo por una de las mejores vías verdes de España. Para dormir en el pueblo os proponemos el Hotel Corona. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar, un pueblo bastante alejado de las multitudes, que también tiene buenos hoteles. Tortosa merece una visita detallada.

Vacances a Irlanda conduint poc


Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

IMG_3226

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

IMG_3277

IMG_3284

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

IMG_3309

IMG_3317

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

IMG_3337

IMG_3348

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

IMG_3360

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

IMG_3510

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

IMG_3372

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

IMG_3448

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

IMG_3495

IMG_3501

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

IMG_3539

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

IMG_3558

IMG_3566

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

IMG_3585

IMG_3587

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

IMG_3699

IMG_3705

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

IMG_3633

IMG_3647

IMG_3676

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

IMG_3731

IMG_3747

IMG_3794

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

IMG_3868

IMG_3837

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

IMG_3874

IMG_3881

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

IMG_3952

 

IMG_4019

IMG_3977

IMG_3971

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

IMG_4060

IMG_4075

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

IMG_4102

IMG_4103

IMG_4137

IMG_4131

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

IMG_4197

IMG_4294

IMG_4254

IMG_4288

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

IMG_4390

IMG_4389

IMG_4392

IMG_4382

IMG_4346

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

IMG_4452

IMG_4482

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

IMG_4493

IMG_4525

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

IMG_4552

IMG_4564

IMG_4568

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

IMG_4662

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

IMG_4696

IMG_4708

IMG_4719

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

IMG_4779

IMG_4788

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

IMG_4812

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

IMG_4818

IMG_4836

IMG_4827

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

IMG_4855

IMG_4860

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

Toscana des de Roma, passant per l’Umbria


El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Image00065

Image00068
Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

Image00069

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Image00072

Image00073

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Image00077

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Image00080

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Image00084

Image00085

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Image00116

Image00117

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

Més enllà de la Puglia: Grècia


Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata


Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília


sicily003

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

sicily017

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

sicily027

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

sicily029

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

sicily035

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

sicily041

sicily043

sicily044

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 sicily046

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 sicily053

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

sicily051

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

sicily063

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

sicily067

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 sicily070

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily081

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria


sicily002

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

sicily008

sicily010

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

sicily015

sicily016

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily086

sicily088

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Ruta per la Campània


Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Viu el parc d’Olèrdola


El parc Natural d’Olèrdola és una vila romana i medieval, situada en el sud desconegut de Catalunya. Una talaia, una fortalessa, una potent roca on s’alça una capella romànica, una ciutadella íbera, una ciutat romana i un bastió medieval. Olèrdola era una avançada sobre les terres islàmiques de la Catalunya nova. Era el niu d’àligues des d’on íbers, romans i guerrers sotjaren l’enemic. Una forma dura de vida, això és Olèrdola. Avui, integrada en el Museu d’Art de Catalunya i en el Parc Natural del Foix, és una fita que no us podeu perdre, un bon lloc on anar amb els infants. Cal veure’n les muralles, les cases romanes, el safareig i les tombes medievals. Sorprenen també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. O a l’inversa. Aquí, precisament, s’hi celebra cada any pel novembre, el primer diumenge del mes, una festa de Viu el Parc, una festa major d’Olèrdola. Amb aquest motiu hi ha jornada de portes obertes al recinte i un seguit d’activitats lúdiques expressament pensades per la canalla. Aquest any 2019, la Festa Major del parc, a més de la jornada de portes obertes ens oferirà, a partir de les 10.30 hores, uns tallers de vestuari i uns jocs de gegants per a tota la familia. A més espectacle d’animació de cloenda amb Fefe i Cia. Tot son activitats gratuïtes. Per dinar, allà mateix, a la carretera d’accés al castell teniu la masia Segarrulls. Fora d’aquest lloc teniu diversos restaurants als pobles del voltant, com ara el Mas Granell, a Moja, a la carretera que va cap a Daltmar, al Km. 1. www.masgranell.com. La Serreta, tel. 938905641, també és bona opció. A Sant Pere Molanta te molta fama la posada Piques. No deixeu passar l’oportunitat de baixar fins Olèrdola, visitar el parc del Foix, assistir als actes de la festa. La qualitat assegurada. Animeu-vos. Són pocs kms. I és molt bonic!

Olèrdola es una villa romana y medieval, situada en el sur desconocido de Cataluña. Una atalaya, una fortaleza, una potente roca donde se alza una capilla románica, una ciudadela íbera, una ciudad romana y un bastión medieval. Olèrdola era una avanzada sobre las tierras islámicas de la Cataluña nueva. Era el nido de águilas desde donde íberos, romanos y guerreros feudales acechaban al enemigo. Una forma dura de vida, esto es Olèrdola. Hoy, integrada en el Museo de Arte de Cataluña y en el Parque Natural del Foix, es un hito que no os podéis perder, un buen lugar donde ir con los niños. Hay que ver las murallas, las casas romanas  y las tumbas medievales. Sorprenden también las vistas sobre el Penedés. Pueden llegar por la carretera que va de Vilafranca del Penedés en Sitges y Vilanova, por Sant Pere de Ribes. O a la inversa. Aquí, precisamente, se celebra cada año en noviembre, el domingo de la Fiesta Mayor del Parque del Foix. Con este motivo hay jornada de puertas abiertas en el recinto. Y toda una serie de actividades lúdicas expresamente pensadas para los niños. No hay que dejar pasar la oportunidad de bajar hasta Olèrdola, visitar el parque del Foix, y asistir a los actos de la fiesta. La calidad está asegurada. Animaos. Son pocos kms. y pensad que “El sur también existe”.

York


York serà, des que la vam veure per primera vegada, un dels nostres destins estrella. Cal arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Cal fer-ho a consciència. Costa circular pel centre, per això el millor consell es ficar el cotxe en un pàrquing el més aviat possible. York conserva les muralles medievals, que eren romanes. També te una senyora catedral, molt impressionant i molt maca, la més gran d’Europa en estil gòtic, creiem. A més hi ha un castell, una pila de carrers medievals, amb cases d’entramat de fusta, i edificis singulars. No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada!. Els amants de Harry Potter xalaran. Tot és com màgic. Hi ha un munt de bons restaurants. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco. Allà trobareu locomotores, vagons i tota mena d’artefactes dedicats al tren. L’estació, molt propera al museu, també és molt xula. No deixeu de parar a York en una ruta per Anglaterra. És la ciutat més bonica del regne!. Nosaltres no vam poder dormir a York. Els hotels estaven plens o eren massa cars. És una ciutat molt turística. Per això vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. No és una vila bonica, però te una església que no està malament i no està lluny de York!

York será, desde que la vimos por primera vez, uno de nuestros destinos estrella. Hay que llegar a la ciudad con mucho tiempo para visitarla. Hay que hacerlo a conciencia. Costa circular por el centro, por eso el mejor consejo se metió el coche en un parking lo antes posible. York conserva las murallas medievales, que eran romanas. También tiene una señora catedral, muy impresionante y muy bonita, la más grande de Europa en estilo gótico, creemos. Además hay un castillo, una pila de calles medievales, con casas de entramado de madera, y edificios singulares. No se pierdan The Samples, la calle de las carnicerías. Un pase !. Los amantes de Harry Potter disfrutarán. Todo es como mágico. Hay un montón de buenos restaurantes. Nosotros comimos en la pizzería Caesar s, detrás mismo de la catedral. Muy bien. Por la tarde fuimos a ver el museo del ferrocarril de Inglaterra, muy bonito. Allí encontrará locomotoras, vagones y todo tipo de artefactos dedicados al tren. La estación, muy cercana al museo, también es muy chula. No deje de parar a York en una ruta por Inglaterra. Es la ciudad más bonita del reino !. Nosotros no pudimos dormir en York. Los hoteles estaban llenos o eran demasiado caros. Es una ciudad muy turística. Por eso continuamos unos kilómetros hasta Darlington donde habíamos reservado el hotel Mercure de la ciudad. No es una villa bonita, pero tiene una iglesia que no está mal y no está lejos de York!

York will be, since we first saw it, one of our star destinations. You must reach the city for a long time to visit it. It is necessary to make it aware. Circular coast through the center, so the best advice is to put the car in a car park as soon as possible. York conserves the medieval walls, which were Roman. You also have a cathedral lady, very impressive and very beautiful, the largest in Europe in Gothic style, we believe. In addition there is a castle, a pile of medieval streets, with wooden framework houses, and unique buildings. Do not miss The Samples, the street of the butchers. One pass! Harry Potter lovers will swallow. Everything is as magical. There are a lot of good restaurants. We ate at the Caesar’s pizzeria, at the very end of the cathedral. Really good. In the afternoon we went to see the train museum in England, very handsome. There you will find locomotives, wagons and all kinds of devices dedicated to the train. The station, very close to the museum, is also very cool. Do not stop stopping in York on a route to England. It is the most beautiful city in the kingdom !. We could not sleep in York. The hotels were full or too expensive. It is a very touristy city. That’s why we went on a few kilometers to Darlington where we booked the Mercure hotel in the city. It’s not a beautiful town, but I have a church that is not bad and it’s not far from York!

York sera, depuis que nous l’avons vu pour la première fois, une de nos destinations vedettes. Vous devez atteindre la ville pendant un long moment pour la visiter. Il faut le faire savoir. Côte circulaire à travers le centre, le meilleur conseil est de mettre la voiture dans un parking le plus tôt possible. York conserve les murs médiévaux, qui étaient romains. Vous avez également une dame de la cathédrale, très impressionnante et très belle, la plus grande d’Europe de style gothique, à notre avis. En outre, il y a un château, une pile de rues médiévales, avec des maisons à ossature de bois et des bâtiments uniques. Ne manquez pas The Samples, la rue des bouchers. Une passe! Les amoureux de Harry Potter vont avaler. Tout est aussi magique. Il y a beaucoup de bons restaurants. Nous avons mangé à la pizzeria de César, tout au bout de la cathédrale. Très bien Dans l’après-midi, nous sommes allés voir le musée du train en Angleterre, très beau. Vous y trouverez des locomotives, des wagons et toutes sortes de dispositifs dédiés au train. La gare, très proche du musée, est également très cool. Ne vous arrêtez pas à York pour vous rendre en Angleterre. C’est la plus belle ville du royaume! Nous ne pouvions pas dormir à York. Les hôtels étaient complets ou trop chers. C’est une ville très touristique. C’est pourquoi nous sommes allés sur quelques kilomètres jusqu’à Darlington où nous avons réservé l’hôtel Mercure en ville. Ce n’est pas une belle ville, mais j’ai une église qui n’est pas mauvaise et qui n’est pas loin de York!

La Festa Major de Vilabella


 

La festa major de Vilabella, que es celebra aquest primer cap de setmana d’agost, és una festa per no perdre’s. Una festa com les d’abans. El dilluns hi ha ruta de tapes, com el dimecres. El dijous hi ha pregó, un psicolabis popular, diables i correfoc, molt espectacular, no n’heu vist mai cap de tan bestial, increïble. Dissabte i diumenge fan inflables per la canalla, a la piscina, inflables aqüàtics!. Diversos dies, a la nit, teniu ball amb orquestra i, atenció: amb l’orquestra Maravella! També hi haurà sopar popular pels grans, actuacions musicals potets pels joves i una fira d’artesans i de productes ecològics. El diumenge visita guiada a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, un bon museu d’art, únic a la comarca. També cercavila, espectacle infantil i jocs a la piscina. Vilabella te una piscina esplèndida, sense gens d’aglomeracions. Vilabella del Camp és un poble de l’Alt Camp, proper a Valls i Tarragona, no lluny d’Altafulla. Tot això ho fan aquest cap de setmana, el primer d’agost, festivitat de la càtedra de Sant Pere. Ja hem dit que el diumenge fan jornada de portes obertes a  la pinacoteca. No volem deixar de senyalar l’important que és aquest desconegut museu. No deixeu de visitar-lo per veure-hi les pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió a Vilabella amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visitareu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa, que també celebra, els mateixos dies, la seva festa major. En tot cas podreu dinar a la zona. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, una zona natural molt maca. De restaurants no n’hi ha al poble, però bons bars, com el del Casal, el del Sindicat o a la piscina us faran bones coses de menjar. I si no podeu anar a Nulles, al restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un bon lloc per menjar, tapes i plats combinats, al Casal, a la plaça, al cul de l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està de festa!.

La fiesta mayor de Vilabella es una fiesta para no perdersela. Una fiesta como las de antes, con pregón, psicolabis popular, diablos y correfoc, muy espectacular. También hinchables para los niños, y un trenecito que da la vuelta al pequeño pueblo. Baile con orquesta y cena popular. Una feria de artesanos y de productos ecológicos, y una visita guiada, el domingo, a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, un buen museo de arte, único en la comarca. También pasacalles, espectáculo infantil y juegos en la piscina. Vilabella tiene una piscina espléndida. Vilabella del Camp es un pueblo del Alt Camp, cercano a Valls y Tarragona, no lejos de Altafulla. Todo esto lo hacen este fin de semana, el primero de agosto, festividad de la cátedra de San Pedro. Venid a ver Vilabella, a u fiesta mayor familiar, y a su fiesta para la juventud. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta!.