Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Anuncis

Fira de Sant Ermengol, Seu d’Urgell


La Seu d’Urgell és una ciutat per on es passa per anar a molts llocs: a Andorra, a Puigcerdà, a Lleida… però també és una ciutat que mereix una bona visita. Per exemple per veure el seu casc antic i passejar pels seus carrers comercials. O per anar fins el modern parc del Segre a gaudir de la natura i els esports. O per degustar el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i de les obres del museu episcopal, el Beatus entre elles. De veritat que imposa tan d’art en un soc lloc. Però avui us donarem l’excusa ideal per pujar fins la Seu d’Urgell. És amb motiu de la seva magnífica fira de Sant Ermengol, patró de la ciutat. Sempre durant el tercer cap de setmana del mes d’octubre la Seu d’Urgell viu amb frenesí la seva edició de la mil·lenària Fira de Sant Ermengol. També podreu disfrutar de la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, on hi participen productors catalans, aragonesos, bascos, navarresos, francesos. La fira és bàsicament agropecuària, amb una bonica una mostra de vaques, bous i cavalls, i una part d’artesania on podrem adquirir productes dels Pirineus, i fins un gran espai destinat a la venda ambulant, que fa segles era el més important, i on participen més de 400 parades, que aviat està dit, però que son moltes. També teniu una àrea de cotxes, amb les darreres novetats, i amb molts cotxes clàssics. Podeu visitar la Seu d’Urgell en el transcurs d’una ruta més garn per l’Alt Urgell i la Cerdanya. La Cerdanya és ideal per passar-hi un bell cap de setmana. La millr manera d’arribar a la Seu des de Barcelona és l’autovia C-16, la del túnel del Cadí, i anar fins a la Seu d’Urgell per la N-260. També podeu fer la ruta llarga i tradicional per l’autovia A-2 de Lleida, per anar fins a Jorba, d’allà a Ponts i agafar allà la C-14 i la N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. En autocar Alsina Graells podeu anar a la Seu d’Urgell. No hi ha tren. Nosaltres no ens hem allotjat, ni dinat mai a la Seu. Hem fet servir cases rurals de la Cerdanya més propera, com ara cal Rei de Lles, molt bonica, o Cal Rei de Talló. També hem dormit en hotels senzillets i familiars com ara el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. O bé hem fet nit en càmpings magnífics, com els dos que hi ha del grup l’Stel, que són de primera categoria, o el de Prullans. Si passeu molts dies els apartaments Guitart de la Molina estan molt bé, sobretot fora de temporada. De tota manera amics i coneguts ens han recomanat diferents hotels a la Seu mateix, com ara el de Castellciutat, a l’entrada, un senyor establiment amb spa. Car però molt luxós. Modern, rabiosament actual, ecològic, una maravella, l’Hotel Saó és una cosa a banda. Una cucada. L’Hotel Andria és més senzill, un clàssic de tota la vida, amb molt bon restaurant. L‘Hotel Nice, que està cèntric, no està malament, i també te restaurant. L’hotel Avenida, també al centre, ha estat remodelat fa poc. Només te una estrella però està molt bé. A la Seu hi ha molts restaurants, i bons, com ara el Ptkus, modern, innovador, al Carrer de la Creu, 16. També ens han recomanat un basc, el restaurant Arbeletxe, al carrer de Sant Ermengol, 22. Darrerament anem també a dinar al Golf d’Aravell, a pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. Bona fira de Sant Ermengol!.

La Seu d’Urgell es una ciudad por donde se pasa para ir a muchos lugares: Andorra, Puigcerdà, Lérida … pero también es una ciudad que merece una buena visita. Por ejemplo para ver su casco antiguo y pasear por sus calles comerciales. O para ir hasta el moderno Parque del Segre a disfrutar de la naturaleza y los deportes. O para degustar el románico maravilloso de su catedral, del claustro y de las obras del museo episcopal, el Beatus entre ellas. De verdad que impone tanto arte en un solo lugar. Podéis visitar la Seu d’Urgell este fin de semana con motivo de su milenaria feria de San Armengol, que llena la ciudad de propuestas artesanales y gastronómicas, además de poder visitar la feria ganadera, muy importante. También pueden subir hasta la Seu en el transcurso de una ruta más larga por el Alt Urgell y la Cerdanya. La Cerdanya es ideal para pasar unos días. Nosotros no nos hemos alojado, ni comido nunca en la Seu. Hemos estado en casas rurales, como es El Rei de Lles o Cal Rei de Talló. También en hoteles como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. O en campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría, o el de Prullans. Si pensais pasar muchos días los apartamentos Guitart de La Molina están muy bien, sobre todo fuera de temporada. En la Seu hay muchos restaurantes, y buenos. Últimamente vamos al Golf de Aravell, a pocos km. de la Seu. Se come de fábula y bien de precio.

Fira Medieval a Tossa de Mar


Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

La Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Les JEP: Jornades Europees del Patrimoni


Un any més, l’inici del mes d’octubre és sinònim de portes obertes i activitats a quasi bé tot el patrimoni català i europeu. Un any més arriben puntuals les Jornades Europees del Patrimoni, que es celebraran aquest cap de setmana d’octubre. Les JEP són la festa del paisatge i els diferents municipis i entitats organitzen un seguit d’activitats gratuïtes per a tots els públics: visites guiades, concursos fotogràfics, representacions teatrals o concerts… Podeu consultar totes les propostes a l’Agenda del Departament de Cultura. Ah!, i totalment gratuïtes. Una oportunitat d’or per veure aquell castell, aquell monestir, aquella esglèsia, aquell museu que solen estar tancats o que són caríssims. A més moltes activitats paral·leles pels infants i visites guiades, gratuïtes també, que us ensenyaran allò que potser ja coneixeu, d’una manera diferent i atractiva. És un esdeveniment únic que no podeu deixar passar. Hi ha exposicions, visites teatralitzades, balls i àpats d’època, conferències, concursos fotogràfics, rutes a peu…  Animeu-vos a descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, jaciments arqueològics no visitables normalment… A cada poble hi ha alguna activitat, trobeu la vostra!.

Como cada año cuando llega el otoño tenemos una cita con prácticamente todo el patrimonio cultural de Cataluña. Porque uno de los últimos fines de semana de septiembre llegan las Jornadas Europeas del Patrimonio. Hay más de 350 actividades de descubrimiento de nuestra riqueza paisagística, arquitectónica, artística, cultural, natural … totalmente gratuitas. Una oportunidad de oro para ver aquel castillo, aquel monasterio, aquella iglesia, ese museo que suelen estar cerrados o que son carísimos. Además muchas actividades paralelas para los niños y visitas guiadas, gratuitas también, que os enseñarán lo que quizás ya conozcáis, de una manera diferente y atractiva. Es un acontecimiento único que no se puede dejar pasar. Hay exposiciones, visitas teatralizadas, bailes y comidas de época, conferencias, concursos fotográficos, rutas a pie … Anímate a descubrir lugares históricos, arquitectura monumental, jardines, yacimientos arqueológicos invisitables normalmente … Muchos sitios ofrecen este fin de semana jornadas de puertas abiertas. Consulten el programa.

Festa del Porc i la cervesa de Manlleu


Manlleu, és una població d’Osona, una mica per sobre de Vic. És un lloc on, quan erem petits, anàvem a buscar embotits. Tenien fama, justa fama, de ser molt bons. A tota la comarca d’Osona hi ha bon embotit, i molts porcs. Això provoca problemes de contaminació greu dels aqüifers per purins, però cal reconèixer que, de sempre, els productes del porc d’Osona han estat excel·lents. Antigament era ben típic pujar a Manlleu a fer recolta d’embotit. Era una sortida familiar ben típica. Fins en portaves pels veïns. Te’ls encarregàven. – Porta’m llom, porta’m llonganissa si aneu a Manlleu-. Possiblement per aquesta arrelada tradició, ara celebren la Festa del Porc i la Cervesa, una fira que combina gastronomia i oci a la Capital del Ter. La matança del porc, l’elaboració d’embotits, la degustació de productes, el mercat, els tastos de cerveses artesanes, els espais infantils, els concerts o els tallers de cuina… són algunes de les activitats programades per a l’ocasió. I és que al llarg de tres dies, la Plaça Fra Bernadí de Manlleu es vesteix de gala per acollir expositors i firaires, artesans i productors, restauradors, músics, i famílies… per celebrar la que ja és la festa gastronòmica més tradicional del territori. Podreu gaudir de mostra i degustacions de productes derivats del porc i cerveses artesanes nacionals i d’importació, matança i rostida de porcs de qualitat, elaboració d’embotits en directe, mercat de producte de proximitat i embotits artesans, diferents zctivitats gastronòmiques com ara sessions i tallers de cuina per grans i petits, tastos de cerveses i espectacles, i concerts gratuïts. Perquè La Festa del Porc i la Cervesa és una mostra de les tradicions gastronomiques de la comarca. També és oci, i espectacle. Si us decidiu a fer un volt per Manlleu, podreu assistir a aquesta inèdita matança del porc. Aquesta era una altra de les sortides familiars nostrades. Arreu de Catalunya es matava el porc. Era un espectacle brutal, medieval. La gent reservava la seva plaça, i es muntaven autocars. També trobareu una demostració de l’elaboració de productes del porc en viu i en directe, demostracions de cuina i tastets guiats d’embotits. Pel que fa a l’apartat cerveses, ara molt en boga, podreu trobar-hi les darreres de fabricació artesana, tan de casa com de fora. Hi han programades també diverses activitats i tallers infantils, i també espectacles de circ per la canalla. Tots gratuïts. Per dinar podeu optar per fer-ho a la fira. Els exhibidors ofereixen plats a bons preus. També podreu tastar les cerveses. I no us penseu que tot seran entrepants i plats freds. Teniu fins sopa de tardor. I no faltaran la cuina de bolets, els peus de porc, i els canelons de la iaia Pepeta. De postre pans de pessic farcits, i coca mallorquina de trampó. Passeu-vos pel racó del gormand, que és l’espai dedicat a la degustació, on els restaurants El Morter, Torres Petit i S’Olivera presentaran els plats que hem anomenat i d’altres. Pels més petits també hi ha el seu taller de cuina infantil. I un espai especial anomenat “la granja”. Arribeu-vos fins Manlleu. Està un xic més amunt de Vic, per la carretera C-17. Total uns 70 kms. Un cop a la vila pregunteu pel passeig del Ter, al costat de l’embarcador. Allà està la fira. No creiem que vulgueu dormir a Manlleu, i no sabem si us agradarà el dinar de la fira, o si lograreu tastar alguna cosa. Per això us recomanarem un parell de fondes de tota la vida, Can Xaran, i també Can Torres, on tenen habitacions senzilles i bon menjar. Hi ha també una casa rural: La Rierola. Si finalment us decidiu, amb l’excusa de la fira, a quedar-vos per la zona el cap de setmana, heu de saber que hi ha molts alicients. Com per exemple el Museu Industrial del Ter, una gran finestra al segle XIX, quan Manlleu, com la resta dels pobles a la vora del Ter, eren un dels centres industrials més importants de Catalunya. Gran espai d’exposició i visites guiades. Moltes activitats per famílies que us permetran conèixer la indústria, el Ter i la biodiversitat que amaga. Aquest museu forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Manlleu és també un centre ideal per una visita a Vic, molt proper, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit i el Collsacabra en general, un espai natural únic, que estarà groguejant de tardor. O bé per una anada fins Sau, amb el monestir de Sant Pere de Casserres, molt desconegut. En tots aquests llocs bona oferta hotelera, i bons restaurants. Mireu les entrades al nostre blog per organitzar-vos bé la ruta. Bona festa de la cervesa a Manlleu!.

Manlleu, és una población de Osona, un poco por encima de Vic. Es un lugar donde, cuando éramos pequeños, íbamos a buscar embutidos. Tenían fama, justa fama, de ser muy buenos. En toda la comarca de Osona hay buen embutido, y muchos cerdos. Esto provoca problemas de contaminación grave de los acuíferos por purines, pero hay que reconocer que, de siempre, los productos del cerdo de Osona han sido excelentes. Antiguamente era muy típico subir hasta Manlleu a recolectar embutidos. Era una salida familiar bien típica. Hasta llevabas encargos de los vecinos. Te decian: tráeme lomo, tráeme longanizas- , si se enteraban que íbais a Manlleu. Posiblemente por esta arraigada tradición, ahora celebran una feria del cerdo. La Fiesta del Cerdo y la Cerveza es una muestra de las tradiciones gastronómicas de la comarca. También es ocio, y espectáculo. Si se deciden a dar una vuelta por Manlleu, podrán asistir a una matanza del cerdo. Esta era otra de las salidas familiares de antaño. En toda Cataluña se mataba el cerdo. Era un espectáculo brutal, medieval. La gente reservaba su plaza, y se montaban autocares. También encontrarán una demostración de la elaboración de productos del cerdo en vivo y en directo, demostraciones de cocina y degustaciones guiadas de embutidos. En cuanto al apartado cervezas, ahora muy en boga, pueden encontrar las últimas de fabricación artesanal, tanto de casa como de fuera. Hay programadas también varias actividades y talleres infantiles, así como espectáculos de circo para los niños. Todos gratis. Para comer pueden optar por hacerlo en la feria. Los exhibidores ofrecen platos a buenos precios. También podrán probar las cervezas. Y no penséis que todo serán bocadillos y platos fríos. Tenéis hasta sopa de otoño. Y no faltarán la cocina de setas, los pies de cerdo, y los canelones de la abuela Pepita. De postre bizcochos rellenos, y coca mallorquina de trampó. Pásense por el rincón del goloso, que es el espacio dedicado a la degustación, donde los restaurantes El Mortero, Torres Petit y S’Olivera presentarán los platos que hemos citado y otros. Para los más pequeños también está su taller de cocina infantil. Y un espacio especial llamado “la granja”. Acercaos hasta Manlleu. Está un poco más arriba de Vic, por la carretera C-17. Total unos 70 kms. Una vez en la villa preguntar por el paseo del Ter, junto al embarcadero. Allí está la feria. No creemos que quieran dormir en Manlleu, y no sabemos si les gustará la comida de la feria, o si podran llegar a probar algo. Por eso os proponemos un par de fondas de toda la vida, Can Xaran, así como Can Torres, donde tienen habitaciones sencillas y buena comida. Hay también una casa rural: La Rierola. Si finalmente se deciden, con la excusa de la feria, a quedarse por la zona el fin de semana, debe saber que hay muchos alicientes. Como por ejemplo el Museo Industrial del Ter, una gran ventana en el siglo XIX, cuando Manlleu, como el resto de los pueblos a orillas del Ter, eran uno de los centros industriales más importantes de Cataluña. Gran espacio de exposición y visitas guiadas. Muchas actividades para familias que os permitirán conocer la industria, el Ter y la biodiversidad que esconde. Este museo forma parte del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica de Cataluña. Manlleu es también un centro ideal para una visita a Vic, muy próximo, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit y el Collsacabra en general, un espacio natural único, que estará amarillento de otoño. O bien para hacer una ida hasta Sau, con el monasterio de Sant Pere de Casserres, muy desconocido. En todos estos lugares buena oferta hotelera, y buenos restaurantes. Vean las entradas en nuestro blog para organizar bien la ruta.

Arriba el cap de setmana iber


De nou ens arriba, coincidint amb el primers cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat  de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Serà el 18è cap de setmana ibèric, i tindrà lloc el 6 i 7 d’octubre de 2018. Hi haurà un munt d’activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya. Es proposen més d’un centenar d’activitats! És una manera divertida d’apropar-vos als ibers: reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… El Cap de Setmana Ibèric és una oportunitat única per descobrir o redescobrir el nostre passat, explicat de primera mà per alguns dels millors arqueòlegs del país. Viviu la nostra història!. Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Àrea de pícnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.

¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.