Festa dels traginers a Balsareny

Al febrer, el cap de setmana abans del Carnaval, s’escau la Festa dels Traginers a la vila de Balsareny, a mig camí de Manresa a Berga. És aquesta una de les festes més interessants, boniques i divertides que podeu trobar a Catalunya. Una sortida ben adient per a fer en família. Per començar podreu gaudir del Mercat del Traginer que estarà instal·lat a plaça de la Mel, tot el diumenge. Depenen del dia trobareu actes molt diversos: correfoc infantil i per als grans, passejades amb ruc, música i concerts, traginers infantils, gegants, focs d’artifici, ball pel jovent, i per els seniors, trabucaires, esmorzar poular de pa torrat amb all i oli, demostracions d’oficis relacionats amb els cavalls, curses i, naturalment, la gran passada i cavalcada dels traginers, diumenge al matí, amb els banderers, animals, carros i demés. No us perdeu, havent dinat, l’espectacular cursa de cavalls, mules i ases en la pujada que porta al castell. És aquesta una cita obligada, una festa molt familiar i molt bonica, però amb molta, molta gent. Ja us avisem. No s’hi cap!. Podeu arribar fins Balsareny per la C-58, passat ja Manresa, tot anant cap a túnel del Cadí per la C-16. Sortida: Balsareny. A més de la festa dels Traginers cal que us deixeu un temps per veure el seu magnífic castell, dalt d’un turó, perfectament conservat i ambientat, amb mobles d’època. Ara bé, potser aquest cap de setmana no és el més adient per fer aquesta visita, perquè estarà a reventar de públic. Per dinar teniu moltes opcions. La primera son la taverna dels traginers i els altres bars de la fira. També hi ha uns quants restaurants al poble, tots cassolans, tots bons. Però haureu d’encomanar. Teniu el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Els Traginers, al Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. També el restaurant El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalment Cal Rufino, al carrer de Sant Domènec, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si tot el poble, i els restaurants, estan impossibles, o cerqueu quelcom més glamurós, aneu fins a Puig-Reig, a 8 kms. Allà teniu el Sant Marçal, un hotel preciós amb un bon restaurant. I camí de Barcelona, de tornada, a Sallent, trobareu l’hotel i restaurant l’Hostal del Camp, amb menú i calçotades. Balsereny us espera, amb la seva arxifamosa fira dels Traginers!.

Este próximo fin de semana no podeis perderos la Fiesta de los Traginers que tiene lugar en la villa de Balsareny, a medio camino de Manresa a Berga. Es una de las fiestas más interesantes, bonitas y divertidas que podéis encontrar, bien adecuadas para la familia, en toda Cataluña. La juerga empieza por la mañana con la torrada popular. Hay un montón de hogueras donde hacer un buen desayuno. Pan tostado y butifarras. También se puede disfrutar de una feria de productos de la tierra, gastronómicos y artesanos. Y una demostración de oficios antiguos. El plato fuerte de la feria es la gran cabalgata. Desfilan por las calles de Balsareny todo tipo de carros y animales relacionados con el transporte de mercancías. Después de comer tiene lugar una espectacular carrera de caballos, mulas y asnos en la subida que lleva al castillo. Una fiesta muy familiar y muy bonita, pero con mucha gente. ¡Ya os avisamos desde ahora!. Pueden llegar hasta Balsareny por la C-58, pasado ya Manresa, yendo hacia el túnel del Cadí por la C-16. Salida: Balsareny. Además de la fiesta de los Traginers hay que dejar un tiempo para ver su magnífico castillo, sobre una colina, perfectamente conservado y ambientado, con muebles de época. Ahora bien, tal vez este fin de semana no es el más adecuado para hacer esta visita, porque estará a reventar de público. Para comer tienen muchas opciones. La primera los bares de la feria, con la famosa “mezcla”, el restaurante del porteador. También hay varios restaurantes en el pueblo, todos caseros, todos buenos. Pero debe reservar. Está el Rosamar, Calle de la Cruz 16, Tel: 93 820 02 51. O Los Arrieros, el Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. También el restaurante El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalmente Rufino, en la calle de Santo Domingo, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si todo el pueblo, y los restaurantes, están imposibles, o buscan algo más glamuroso, vayan hasta Puig-Reig, a 8 kms. Allí tienen el Sant Marçal, un hotel precioso con un buen restaurante. Y camino de Barcelona, ya de vuelta, en Sallent, encontrarán el hotel y restaurante del Hostal del Camp, ¡con menú y calçotades!.

Fira de la Candelera a Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el primer de febrer. I ja van més de 162 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor pel matí, o la tarda, del primer dissabte i diumenge de febrer, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 161 años. (2012). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Els tres tombs de l’inici de febrer

Aquesta primera setmana de febrer continuen les passades de Sant Antoni, els tres tombs. Una nova cita familiar amb els carros, els cavalls, burros i els seus cavallers. Per més informació mireu-vos la web de la festa de tres tombs. El diumenge 3 de febrer teniu passada a Balsareny, que no és una passada qualsevol, és la Festa dels Traginers, increible i fantàstica, declarada d’interés nacional. Si no voleu un espectacle de masses, sinó una cosa més tranquil·la i propera, al Maresme teniu la passada de Cabrera de Mar, una vila ben bonica. Podreu fer una volta pels boscos d’aquest poblet i fins pujar al castell de Burriac. Més lluny, al cor del Lluçanés, una comarca enigmàtica, màgica i maravellosa, que val la pena descobrir, podeu gaudir dels tres tombs del poble de Perafita. Després podeu rondar pel monestir de Santa Maria de Lluçà, romànic del bo. Molta més caloreta farà a Santa Oliva, al Penedés, a tocar de El Vendrell. I si no us agrada moure’us gens, ni fer gaires kilòmetres, arribeu-vos aquí mateix, al costat de casa, a tocar de Barcelona, per veure la passada a Santa Perpètua de la Mogoda. Tres tombs metropolitants. De nou teniu a l’abast l’oferta. Podeu triar i disfrutar de la passada, també, aquest cap de setmana primer de febrer!.

Por estas fechas de enero, pasadas la Navidad y los Reyes, nuevas fiestas tradicionales llaman a la puerta de las familias. Fiestas de invierno, para ir bien abrigados, pero fiestas del ciclo del año, que nuestros niños disfrutan. Y entre todas, cuál encontrarían más auténtica que los tres tombs?. Carros, caballos y caballeros comienzan a prepararse para el primer fin de semana laborable de enero. Hay muchas citas posibles con la fiesta de San Antonio. Muchos sitios de toda Cataluña donde los más pequeños y pequeñas podrán admirar el trabajo de mulas, caballos y burros tirando del carruajes adornados en honor del patrón de los animales. Elijan una convocatoria, por la proximidad, o por la fama, pero no dejen a su familia sin disfrutar de los tres tombs.

Visita guiada a Sant Jeroni de la Murtra

Atenció: aquest proper diumenge, 3 de febrer de 2013, i qualsevol altre diumenge que sigui primer diumenge de mes, teniu l’oportunitat de visitar el maravellós Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Per si no el coneixieu, aquest cenobi està en una vall amagada, recóndita, de la Serralada de Marina, prop de Barcelona, Badalona i de Santa Coloma de Gramanet. Sant Jeroni conserva un claustre espectacular, (a la foto) i un refetor molt bonic. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la. Si decidiu aprofitar l’oferta dominical que fa el Museu de Badalona, gaudireu d’una visita guiada d’alta qualitat, per historiadors coneixedors de l’indret. Us explicaran a tota la família com era la vida monàstica i la societat feudal, així com l’art gòtic, en un recorregut per tot l’edifici: torre, refetor, cuina, restes de l’església i claustre. Si us fa el pes aquesta proposta, dir-vos que cal una reserva prèvia a l’Oficina de Turisme de Badalona, al telèfon 93 483 29 90, o escrivint a otb@badalona.cat. També és possible reservar trucant al Museu de Badalona, al telèfon 93 384 17 50, o escrivint al seu correu electrònic:  info@museudebadalona.cat. Hi ha visites al llarg del matí, entre les 10 i les 12 hores. Cal anar-hi en cotxe particular. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny de Sant Jeroni. Des de Barcelona arribareu a Sant Jeroni de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Podeu dedicar un dia a visitar Badalona, i el seu museu, amb una ciutat romana increible a sota. Podeu dedicar-hi el que queda de matí, i la tarda. La ciutat te també un barri antic, el Dalt la vila, molt ben conservat i un barri mariner, a pocs metres de l’estació de ferrocarril, amb carrers lluminosos i cases blanques, que van a donar a la Rambla, el famós passeig marítim de la localitat. També hi ha un museu del mar, amb els seus aquaris, i una platja de quatre kms. La sorra és gruixuda, i acostuma a estar molt neta i no gaire plena de gent. O bé podeu acabar de passar el dia a la Vall de Betlem, on està Sant Jeroni. Recòrrer els camins del Parc Natural de la Serra de Marina, fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Recordeu que el monestir obre tots els primers diumenges de mes, excepte a l’agost. Si us agrada caminar, heu de saber que, damunt del monestir s’aixequen les ermites de Sant Climent i Sant Onofre. Pertanyíen al mateix cenobi, i les vistes són esplèndides: Barcelona, el Vallès, el Maresme… Tots aquests espais son molt amplis i els infants corren i salten com llebres. I si encara us agrada caminar una mica més, podeu també fer una ullada al poblat ibèric de Puig Castellar. Badalona és una magnífica ciutat per veure-la, un cop acabada la visita a la Murtra. Si us bé de gust menjar de restaurant, a Badalona en teniu de molt interessants. Com ara Can Frai que és un lloc gourmet, al carrer de Sant Pere, o una boníssima pizzeria, com és el Caño 14. La Tagliatella, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9.  La Sargantana és una proposta diferent. A tocar de la plaça de la vila, hi ha el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes: el Miranapoli que és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. Dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Primer diumenge?, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo, primero del mes de febrero aprovechen para visitar el maravilloso Monasterio de San Jerónimo de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular, (en la foto) y un refectorio bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. El Museo de Badalona organiza una visita guiada, a partir de las 10 horas de la mañana, y hasta las 12 del mediodía. El precio és módico. Hay que hacer la reserva previa en el teléfono 933 841 750. Badalona está muy bien comunicada con Barcelona por transporte público: tren, metro, bus … También en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Está solo a 10 kms. de Barcelona. Si deciden por el tren, tomen la línea C1 en dirección Mataró. Si prefieren el bus, el B25 sale desde la plaza Urquinaona. Si os gusta más el metro, tomen la línea 2, la lila, hasta la última parada. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no quiere ir ese día en autocar, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Pueden subir en coche desde Barcelona por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 i sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca del cenobio, hay suficiente lugar, y disfrutar de esta joya del arte gótico y del entorno. Si os gusta caminar, debéis saber que, sobre el monasterio se levantan las ermitas de Sant Climent y Sant Onofre. Pertenecían al mismo cenobio, y las vistas son espléndidas: Barcelona, ​​Vallès, Maresme … Todos estos espacios son muy amplios y los niños corren y saltan como liebres. Y si aún os gusta andar un poco más, puede también echar un vistazo al poblado ibérico de Puig Castellar. Badalona es una magnífica ciudad para verla, una vez acabada la visita a la Murtra. Pueden dedicar lo que queda de mañana, y la tarde. Tiene un barrio antiguo, el Dalt la villa, muy bien conservado y un barrio marinero, a pocos metros de la estación de ferrocarril, con calles luminosos y casas blancas, que van a dar en la Rambla, el famoso paseo marítimo de la localidad . Pueden dar una vuelta por el museo, que tiene una ciudad romana entera abajo, la más grande de España. También hay un museo del mar, con sus acuarios, y una playa de cuatro kms. La arena es gruesa, y suele estar muy limpia y no muy llena. Si os apetece comer de restaurante, en Badalona tenéis algunos muy interesantes. Como Can Frai que es un lugar gourmet, en la calle de San Pedro, o una buenísima pizzería, como es el Caño 14. La Tagliatella, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y lo tuvieran que hacer, les recomendamos el Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú.

Montauban

Montauban és una petita capital de Departament, una vila gran, situada al nord de Toulouse, al sud de França. Si no hi heu de passar no val la pena anar-hi. No te cap interés turístic especial. Però si hi heu de passar, camí de París, de la Vall de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, llavors plantejeu-vos una aturada. També si esteu uns dies a Toulouse, visitant la regió bellíssima que envolta la capital d’Occitània, fora interessant perdre unes hores a Montauban. Perquè si bé res del que hi trobareu no passarà a la història de les sortides familiars, no deixa de ser un lloc amable, bonic i sorprenent. El primer que crida l’atenció és l’aire decadent que es respira a la vila. Tot és vell, rònec uniformement. Res no brilla, tot te l’aspecte de quelcom endarrerit en el temps, com adormit. Façanes sense pintura, anuncis d’altres èpoques… una mena de maledicció de Blancaneus. Però de seguida la situació de la ciutat s’imposa. És força escenogràfica. Amb bons miradors. Penjada damunt del riu Tarn, un pont airós del XVIII us dona la benvinguda. Un castell clàssic, estil Lluis XIV domina l’altura i l’entrada. Bon aparcament just sota el pont i el castell. Escales fins guanyar el casc antic. Carrers ordenats del segle XIX. Teniu un museu dedicat al pintor Ingres, fill de Montauban, interessant. També una catedral, gran, clàssica, obviable, i un parell d’esglésies més. El que més ens va agradar de Montauban va ser la plaça nacional, a la foto. Una construcció en totxo tota divertida, una plaça vermella sortida del fang del riu, com en una vila italiana del nord. Val la parada per veure-la. I també gastronòmicament. Perquè al voltant de la Place Nationale trobareu bona teca. Nosaltres vàrem dinar a Le Contre Filet, un divertit bistrot portat per una família, ideal si aneu sense presa. Preus ajustats per una qualitat notable. 4 Rue Princesse. A la mateixa plaça, i voltants, n’hi ha molts que ens van fer el pes. Fora de la zona centre, passat el Pont Vieux, amb bones vistes a la vila penjada, teniu dos molt recomanables: Au fil de l’Eau, una aposta moderna, i Le Ventadour, tot un clàssic. Per dormir a Montauban us recomanem un petit hotel amb encant, a tocar de la catedral: Hotel du Commerce. Edifici del XIX, renovat al gust francés, això és, poc renovat, però molt cuco. Històric i decadent com tota la vila. Per més modernitats teniu un Mercure, o tres Novotels a Toulouse si viatgeu amb infants. Feu una visita a Montauban si passeu camí de Cordes sur Ciel, increible ciutadella medieval occitana, o si aneu cap a Albi, la ciutat càtara, amb una catedral de somni. Potser podeu deixar de veure Montauban, però no la seva regió. Bona estada a Montauban!.

Montauban es una pequeña capital de Departamento, una villa grande, situada al norte de Toulouse, en el sur de Francia. Si no tenéis que pasar no vale la pena ir. No tiene ningún interés turístico especial. Pero si tenéis que pasar, camino de París, del Valle de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, entonces plantearos una parada. También si estás unos días en Toulouse, visitando la región bellísima que rodea la capital de Occitania, quizás fuera interesante perder unas horas en Montauban. Porque si bien nada de lo que encontraréis no pasará a la historia de las salidas familiares, no deja de ser un lugar amable, bonito y sorprendente. Lo primero que llama la atención es el aire decadente que se respira en la villa. Todo es viejo, destartalado uniformemente. Nada brilla, todo tiene el aspecto de algo retrasado en el tiempo, como dormido. Fachadas sin pintura, anuncios de otras épocas … una especie de maldición de Blancanieves. Pero enseguida la situación de la ciudad impone. Es bastante escenográfica. Con buenos miradores. Colgada sobre el río Tarn, un puente airoso del XVIII le da la bienvenida. Un castillo clásico, estilo Luis XIV domina la altura y la entrada. Buen aparcamiento justo debajo del puente y el castillo. Escaleras hasta ganar el casco antiguo. Calles ordenados del siglo XIX. Tenéis un museo dedicado al pintor Ingres, hijo de Montauban, interesante. También una catedral, grande, clásica, obviable, y un par de iglesias más. Lo que más nos gustó de Montauban fue la plaza nacional, en la foto. Una construcción en ladrillo muy divertida, una plaza roja salida del fango del río, como en una villa italiana del norte. Vale la parada para verla. Y también gastronómicamente. Porque alrededor de la Place Nationale encontrarán buena pitanza. Nosotros comimos en Le Contre Filet, un divertido bistrot llevado por una familia, ideal si vais sin prisas. Precios ajustados para una calidad notable. 4 Rue Princesse. En la misma plaza, y alrededores, hay muchos restaurantes que nos gustaron. Fuera de la zona centro, pasado el Pont Vieux, con buenas vistas a la villa colgada, tienen otros dos muy recomendables: Au fil de l’Eau, una apuesta moderna, y Le Ventadour, todo un clásico. Para dormir en Montauban os recomendamos un pequeño hotel con encanto, junto a la catedral: Hotel du Commerce. Edificio del XIX, renovado al gusto francés, esto es, poco renovado, pero muy cuco. Histórico y decadente como toda la villa. Para más modernidades tiene un Mercure, o tres Novotel en Toulouse si viaja con niños. Haced una visita a Montauban si pasáis camino de Cordes sur Ciel, increible ciudadela medieval occitana, o si vais hacia Albi, la ciudad cátara, con una catedral de ensueño. Quizás se puede dejar de ver Montauban, ¡pero no su región!.

El MUME a la Jonquera

A la vila de La Jonquera, a la ratlla divisòria entre Espanya i França, hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME). Situat en un modern edifici ofereix un espai d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. Com molts van lluitar per la llibertat, durant la segona guerra mundial, dins les files de la resistència francesa, com altres van patir als camps d’extermini nazis. Com altres van retornar a Espanya, on també van patir persecució, presó, o el silenci, en un llarg exili a l’interior del país. Com altres van haver de creuar l’Atlàntic per cercar asil a Amèrica. Tots però van compartir l’exili. No és casual que el Museu s’hagi instal·lat a La Jonquera, una vila que ha patit la ratlla fronterera com cap, que ha vist passar gent cap aquí i cap allà, que pagat en la seva fisonomia les càrregues feixuges i les servituts de les duanes, camions, carreteres, tallers, gasolineres, pàrkings, bars de copes, prostíbuls, edificis oficials, burocràcia i paperassa. La Jonquera es mereixia un equipament com aquest, que les famílies el visitin, de passada, quan van a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Quan van a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o Perelada, vila medieval preciosa. O potser pareu-hi quan pugen cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. El MUME te una exposició permanent molt interessant i n’organitza de temporals, molt sovint. Preus ajustats, gratuït pels infants, i horaris factibles, tancat els dilluns. Hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2, i anant cap al centre de la Jonquera, on està situat el museu, al Carrer Major, 47. Tot i que el sector del poble tocant a la carretera no és el més bonic del món, la vila te atractius turístics a banda del Museu, que podeu aprofitar per omplir el dia i la visita. Així podeu caminar fins les restes del castell dels Rocabertí, dalt d’un turó. O anar en cotxe cap als estanys i a Cantallops, pels bellíssims paratges de la serra de l’Albera, Parc Natural, fins un altre castell magnífic, el de Requesens, una maravella. Llàstima del paisatge cremat pel foc!. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o els grans buffets lliures per a camioners, on la quantitat supera totes les previsions. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Fira i Ecofira a Òdena

Ja hem parlat moltes vegades del poble d’Òdena, a l’Anoia. Avui us el tornem a proposar com a destí d’una sortida familiar amb motiu de la seva festa d’hivern, per Sant Sebastià, perquè hi fan una fira, i perquè aquest any és una ecofira. Tindrà lloc el dissabte 26 i el diumenge 27 de gener, tot i que la part d’ecofira serà només el diumenge, i en el marc de la fira més gran, com hem dit dedicada a Sant Sebastià. Ocuparà la plaça Major d’Òdena i els carrers circumdants. Durant tot el cap de setmana hi trobareu un seguit d’actes molt interessants pels vostres infants, i per a la família, com ara un esmorzar popular, tallers, jocs infantils, expo de cotxes antics, diversos espectacles, una cursa popular, bitlles catalanes, passejades a cavall, aplec de sardanes o caminada popular. No us ho penseu deues vegades i pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar podeu fer-ho a Cal Jeroni, o al restaurant Samunta. A tota la comarca de l’Anoia hi ha bons restaurants, de qualitat, agremiats al Gremi d’Hosteleria i Turisme de l’Anoia. Si us cal allotjar-vos, perquè heu decidit passar el cap de setmana a Òdena podeu també anar a Igualada. En aquesta ciutat, molt propera, teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós. O anar fins La Pobla de Claramunt, i aprofitar per pujar fins el magnífic castell de Claramunt, joia de les fortalesses catalanes. En aquesta població us recomanem fer nit, o menjar, a l’Hotel Robert, un clàssic. Fora d’Òdena, a Igualada, per exemple, també podeu dinar molt bé al Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Tot un clàssic de la bona cuina. Més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny d’Òdena i és una ciutat bonica, amb les antigues adoberies i el Museu de la Pell. Bona fira ecològica de Sant Sebastià a Òdena!.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo sábado y domingo, una singular y simpática feria, la ecoferia de San Sebastián. Un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Habrá muestra de productos y muchas otras actividades para los niños. A Òdena se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer pueden hacerlo en Cal Jeroni, o en el restaurante Samunta. Si necesitan alojarse, porque han decidido pasar el fin de semana allí, pueden ir a Igualada. En esta ciudad, muy cercana, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso. Y buenos restaurantes como el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Todo un clásico de la buena cocina. Más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, están los Fogones de Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos y es una ciudad bonita, con las antiguas curtidurías y el Museo de la Piel. También pueden ir a La Pobla de Claramunt, y aprovechar para subir hasta el magnífico castillo de Claramunt, joya de las fortalezas catalanas. En esta población se recomienda el Hotel Robert, un clásico, tanto para dormir como para comer. ¡Buena ecoferia en Òdena!.

Atenció als Tonis de Santa Eugenia de Berga

A la plana d’Osona, no gaire lluny de Vic, hi ha un poblet amb una esglèsia romànica que, per ella sola, ja seria un bon motiu d’excursió familiar. És Santa Eugènia de Berga. El trobareu a tocar del poblet de Taradell, com ja us hem dit, quasi arribant a Vic per la C-17. Però si hi aneu aquest darrer diumenge de gener, a més de poder veure aquest magnífic temple, d’un romànic puríssim, podreu disfrutar amb els infants de la passada de Sant Antoni, que és aquí s’anomena la festa dels Tonis, i que és molt vistosa. A partir de les 10 del matí ja estarà oberta a la plaça major la fira d’artesania i gastronomia, productes naturals i comerç en general. A les 11 hores actuació de castellers, amb els Sagals d’Osona. Missa solemne, i a les dotze arranca la passada. Banda de música, abanderats, pubills i molts caramels. Hi ha un dinar popular però cal que reserveu prèviament. A la tarda gimcana a cavall per petits i grans al camp de futbol vell. Si no us agrada el dinar popular, o no sou a temps de fer la reserva, podeu anar a l’hotel Arumi, bones habitacions i bon menjar. També hi ha un bonic càmping, amb tots els serveis.  En un polígon industrial trobareu, econòmic, el restaurant Vadavents, al carrer Mestral, 1, Tel: 93.889.74.18, un típic bar per empleats dels tallers del lloc. També podeu arribar-vos fins a Vic, una ciutat amb molts atractius turístics, o probar els bons restaurants que hi ha a Taradell. Bona passada a Santa Eugènia de Berga, prop de Vic!.

La iglesia románica de Santa Eugènia de Berga sería ya motivo suficiente para visitar este pueblo de Osona, a pocos kms. de Vic. Lo encontraréis junto al pueblo de Taradell, casi llegando a Vic por la C-17. Pero si vais el último domingo de enero, además de poder ver este magnífico templo, de un románico purísimo, podréis disfrutar con los niños del pase de los burros de San Antonio, que es muy vistoso. La fiesta empieza a las diez, con la feria, i seguirá una actuación de los castellers de Osona. Misa solemne, y a las doce arranca la pasada. Para comer pueden ir al hotel Arumi, buenas habitaciones y buena comida. También hay un bonito camping, con todos los servicios. En un polígono industrial encontrarán, muy económico, el restaurante Vadavents, en la calle Mestral, 1, Tel.: 93.889.74.18, un típico bar para empleados de los talleres del lugar. También pueden llegarse hasta Vic o probar los buenos restaurantes que hay en Taradell.

Festa medieval a Sant Vicenç de Montalt

Al poblet de Sant Vicenç de Montalt, al cor més verd del Maresme, teniu aquest cap de setmana una bonica fira medieval, com a part de la seva festa major. S’instal·larà a la plaça de l’Església, en horari de matí i tarda, els dies 26 i 27 de gener. Allí podreu reviure oficis antics, gaudir amb els espectacles de carrer, els jocs de malabars, trobadors i joglars, la música, i parades d’alimentació i d’artesania. Els més menuts de casa també tenen la diversió assegurada amb les diferents activitats i tallers ideades per a ells. Hi arribareu en mitja hora, una mica llarga, per l’autopista C-32, la de Mataró. Sortiu passat aquesta vila i  agafeu la BV-5031, direcció muntanya, fins el centre del poble. Està ben senyalitzat. També podeu ana-hi en tren, però l’estació és lluny del centre (a uns 4 kms). Baixeu a Sant Andreu de Llavaneres, de la línia C-1, i us caldrà agafar un bus per anar fins Sant Vicenç. Mireu-vos el programa complert a a la web municipal. A Sant Vicenç hi ha bons restaurants, tot i que alguns amb una tendència a la fer més aviat noces i comunions. Mireu el Montalmar, un clàssic de tota la vida, que també és un hotel. Al mig del poble teniu també la Fonda Ventura, de tota la vida. Però el que més ens agrada a nosaltres, i us el recomanem sense cap mena de dubte, i de tot cor, és el Tres Turons, a les afores del poble, en un poblet anomenat Torrentbó, a uns 5 kms. seguint la carretera interior que puja fins Arenys de Munt. Ara bé, estarà molt ple, com sempre. Apunteu-vos el telèfon per reservar: 93.795.14.46. Si no ho feu, no menjareu allà. Bona festa medieval a Sant Vicenç de Montalt!.

Recordad que en Sant Vicenç de Montalt, un bonito pueblo del Maresme, este fin de semana hay una lucida feria medieval. Se llega allí en media hora, un poco larga, por la autopista C-32, la de Mataró. Salgan pasada esta villa y tomen la BV-5031, en dirección montaña, hasta el centro del pueblo. Está bien señalizado. También pueden pensar en ir en tren, pero la estación está lejos del centro (4 kms). Hay que bajar en Sant Andreu de Llavaneres, en la línea C-1, y necesitarán un bus para ir hasta Sant Vicenç. El mercado medieval estará en la plaza del pueblo, y se hace con motivo de la Fiesta Mayor de Sant Vicenç, naturalmente el patrón de la villa. Además del mercado encontrarán otras actividades para niños. Vean el programa completo en la web municipal. Sencillo y fácil desde Barcelona. Una matinal bien bonita. Subid hasta Sant Vicenç, este último fin de semana de enero y disfrutad del mercado medieval. En Sant Vicenç hay buenos restaurantes, algunos con tendencia a la BBC (Bodas, bautizos y comuniones). Teneis el Montalmar, de tota la vida, que también es hotel.  Pero os recomendamos de corazón el Tres Turons, en las afueras, en una aldea llamada Torrentbó, a uns 5 kms. en la carretera interior que va hacia Arenys de Munt. Apuntad el teléfono para reservar: 93.795.14.46.

Atenció: el Cau de Bruixes a Centelles

Com cada any us tornem a recomanar la millor sortida familiar possible aquest darrer dissabte de gener. No us ho perdeu si mai no hi heu anat, i si hi heu anat, no deixeu passar l’oportunitat de reveure el célebre Cau de Bruixes a Centelles. Perquè ja sabeu com els nostres infants en gaudeixen, com ho demanen, i com s’ho passen de bé. Si no sabeu de què parlem intentarem explicar-vos-ho. Al poble de Centelles, que ja és prou bonic per ell mateix, els carrers i les places es transforen en llocs diabòlicament divertit. Les cases s’engalanen amb temàtica terrorífica, amb motius de por, i en certs espais concrets la por encara s’acumula més. Pasatges mig amagats, racons sepulcrals, carrerons de mala mort… S’organitzen un munt d’actes molt ben pensats per petits i grans. Per petits sense gaire por volem dir, perquè l’ambient general del poble fa una mica de basarda. Tot està molt aconseguit, ja us ho avancem. Hi ha el famós Mercat Màgic, que cal veure, llocs on tiren el tarot, les pedres o les runes. Veureu passar cercaviles amb els grups L’Os Pedrer i Ministrers de l’Aixada. A la Plaça Major trobareu tota mena d’activitats i tallers embruixats per a infants. Hi haurà ruta de bruixes, cercavila amb els gegants Cent i Teies i els grallers de Centelles, contes de bruixes i bruixots d’arreu del món… i alguns encanteris per a infants. A la tarda, a la Plaça Major fantàstic espectacle l’heretgia, concurs de vestits de bruixa i bruixot, màgia itinerant amb Etzio el nigromant i Salvatore di Casano, repartiment del tastets de bruixa i de les recomfortants tisanes de boc. La gresca continua tota la nit amb el correfoc, els llops i altres espectacles. Per resumir: molta diversió garantida, sorpreses assegurades i voldreu tornar a repetir l’any vinent. Valoreu si la vostra canalla més petita és molt poruga, o si ja pot patir una mica, i arribeu-vos a Centelles, és molt recomanable. Perquè amb festa o sense és aquesta una noble població medieval de la comarca d’Osona, molt fàcilment accessible des de Barcelona, ja que està situada al costat de l’autovia C-17, la que va a Vic, just a la sortida del congost de Tagamanent. Anant-hi per l’autovia de l’Ametlla, es tracta d’una hora de cotxe. Centelles te moltíssim atractius turístics, com per exemple el seu casc  antic, amb la plaça major, on hi ha el palau dels comtes de Centelles, i que és el centre de la festa de les bruixes. La vila antiga de Centelles conserva els portals de les muralles, just on hi ha el mercat medieval esotèric. Els embotits de Centelles són legendaris, i boníssims. A les afores es poden visitar els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Si us agrada molt caminar podreu accedir des de Centelles al seu antic castell roquer, situat dalt d’un escarpat turó. I fins arribar a l’indret conegut com a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Per dinar per allà teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem Les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us voleu quedar a dormir al poble teniu un petit hostal casolà, senzill, bé de preu, amb bon restaurant també: el Santa Coloma. Aquest darrer dissabte de febrer: cap a Centelles, a passar-ho bé!.

Normalmente no solemos recomendar dos veces una salida familiar, pero hacemos una excepción en hitos muy interesante, como por ejemplo el Cau de Bruixes en Centelles. Esta es una fiesta especial. El pueblo entero se transforma en lugar diabólicamente divertido. Habrá calles engalanadas con motivos de miedo, y espacios concretos donde el miedo todavía acumula más. También habrá pasacalles que recorrerán todos los espacios embrujados del centro del pueblo. Trovadores, un gran Mercado Mágico, actuación de gigantes, de tamborileros, de diablos. Espectáculos teatrales y musicales, danzas y bailes. Exposiciones y talleres. Un callejón donde os echarán el tarot, o os harán la lectura de manos. Rituales para aprender, y rutas por el entorno del pueblo, a lugares más que mágicos. En suma, diversión garantizada, sorpresa asegurada. Los niños pueden sufrir un poco de miedo, porque la ambientación es muy buena. Además de la fiesta de las brujas, ir a Centelles es muy recomendable. Es una noble población medieval de la comarca de Osona, muy fácilmente accesible desde Barcelona, ya que está situada junto a la autovía C-17, la de Vic, justo a la salida del desfiladero de Tagamanent. Yendo por la autovía de la Ametlla teneis una hora de coche. Centelles tiene muchísimos atractivos turísticos, como por ejemplo su casco antiguo, con la plaza mayor, donde está el palacio de los condes de Centelles, y que es el centro de la fiesta de las brujas. La villa antigua de Centelles conserva los portales de las murallas, justo donde está el mercado medieval esotérico. Los embutidos de Centelles son legendarios, y buenísimos. En las afueras se pueden visitar los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podrán ver cómo se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Si les gusta caminar se puede acceder desde Centelles a su antiguo castillo roquero, situado sobre un escarpado cerro. Y hasta llegar al lugar conocido como la Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos Las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Samfaina de Centelles, que es sangre y perdiz. Si os van las cosas más convencionales hay una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde encontrareis las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida.

Pica Pica científic al Vilar Rural

Passar un cap de setmana en un Vilar Rural és car. Perquè no dir-ho. I en els temps que corren, caríssim. Però fer-ho en aquestes dates hivernals ja no està tan malament. Solen fer ofertes interessants, penúria obliga. I fer-ho al Vilar Rural de Cardona, el de menor categoria dels tres que hi ha a Catalunya, encara ho fa més passable. A canvi dels vostres diners el Vilar Rural de Cardona us ofereix, el darrer cap de setmana de gener, una estada científica pels més petits de la casa i els adults que els acompanyin. Al Vilar Rural de Cardona, doncs, podreu fer diferents experiments que us sorprendran. S’anuncien els següents tallers, tots força interessants: el divendres 25, a les 19:00 hores, “Coneguem els planetes del Sistema Solar…. i de més enllà”. A les 21:30 hores: “Gimcana estel·lar” amb observació del cel nocturn. L’endemà dissabte, 26, diversos experimeents: fem bullir l’olla, espiral del vent… o construeix la teva làmpada de lava. A les 12:30 hores: erupcions volcàniques!. A la tarda construcció d’ovnis, i Tutti Frutti Planetari al jardí del Vilar!. El diumenge recerca amb un imant de micrometeorits al jardí del Vilar, i llançament de coets d’aigua. A la tarda pluviòmetre casolà per mesurar la pluja que cau a casa teva. Ja veieu que sembla una proposta engrescadora, oi?. I, a més, podreu gaudir de les coses habituals en un vilar: un hotel diferent, muntat com un petit poblet, amb piscina coberta i climatitzada, (tot i que l’aigua està freda), estones de granja, hort, berenar i tallers, amb animals i masovers, espai per còrrer, buffet lliure i ningú que es queixi dels infants. Només trobareu famílies amb nens i nenes. Ideal per perdre de vista els vostres fills i filles, (se’ls emporten els monitors), i descansar de fer de pares i mares per una estona. I, encara un altre motiu per arribar-vos a Cardona aquest cap de setmana: visitar la bellíssima vila medieval, amb el seu castell imponent. erquè Cardona conserva molt bé tota l’empremta del seu passat. La seva fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art català. Faci fred o faci calor, no importa el temps que faci fora, podeu visitar també les increibles mines de sal, una sortida familiar fabulosa i molt interessant en ella mateixa, a banda de la setmana de la ciència del Vilar Rural. No dubteu a reservar només mitja pensió, perquè la ciutat te bons restaurants, glamurosos com ara el de l’Hotel  Bremon. Si encara us queda temps per omplir, (que ho dubtem), mireu-vos el Monestir del Miracle, joia del barroc català. Jo veieu que els voltants de Cardona son tot un territori a descobrir. Deixeu-nos recomanar-vos encara poblets propers com Riner, Pinós o Su, amb cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa. Bon cap de setmana científic a Cardona!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como estos de enero en que los precios no son tan caros como de costumbre en el Vilar Rural de la población. Porqué Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. I porque si Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval gracias a sus minas de sal, que se pueden visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. Pero hoy les proponemos una salida cerrada al Vilar Rural, para pasar el fin de semana entre experimentos científicos pensados para sus hijos e hijas. En un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. Todo el fin de semana lleno de actividades, con monitores, para delicia de los crios, y de los papas y mamas. Vean la web. Si no gustan de coger la pensión completa, bastante cara, en Cardona hay buenos restaurantes, glamurosos, como el restaurante del Hotel Bremon. Además de pasarlo bién en el Vilar con la semana de la ciéncia pueden, si tienen tiempo, cosa que dudamos, ver los alrededores de Cardona. Tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el barroco santuario del Miracle, con un retablo muy impresionante.

Mont Natura al Delta de l’Ebre

L’espai MónNatura a l’Ebre és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya va crear per preservar espais naturals d’arreu del país, conservar-los i divulgar-ne les seves virtuts i bellesses. En aquest cas està situat al parc natural del Delta de l’Ebre, un lloc magnífic, maravellós, inaudit, ple de vida, ideal per una sortida familiar. Mon Natura ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada, que ocupen una superfície de 41 hectàrees, i les ha convertit en un centre d’interpretació, lúdic i didàctic a la vegada, increible, per a gaudi dels infants. A més, hi trobareu una variada proposta d’activitats per conèixer l’àrea, els ocells i la natura de l’indret. Us proposaran un recorregut per saber com es conreava la sal, com era la pesca tradicional, podreu anar en barca tota la família, veureu milers d’ocells i aprendreu moltes coses noves. El centre d’interpretació està obert de dimecres a divendres de les 10 a les 14 hores. Els dissabtes, diumenges i festius fins les 18 hores, tot seguit. A la primavera i l’estiu l’horari s’amplia de dilluns a diumenge, tot el dia de 10 a 20 hores. Hi ha la possibilitat de concertar grups fora d’aquests horaris. Qualsevol dubte es pot consultar al telèfon 977 053 801. Arribar-hi és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 41, senyalada com Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Continueu en direcció a Sant Carles de la Ràpita per l’antiga N-340 durant uns 3 km, cal passar el pont sobre el riu Ebre, fins la sortida de Sant Jaume d’Enveja. Gireu a la dreta en direcció als Muntells per la carretera TV-3405, per la que anireu fins la bassa de la Tancada en uns 15 km. Al final cal deixar el poble dels Muntells a mà esquerra i, abans d’arribar a la urbanització Eucaliptus, girar a la dreta, en direcció a la Tancada. Al final de la carretera, cal girar de nou a la dreta, i en un km. trobareu el punt d’accés. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota. No us perdeu un cap de setmana o un pont al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu el Mon Natura Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

El espacio MónNatura en el Ebro es otra iniciativa loable de la fundación que Caixa de Catalunya creó para preservar espacios naturales de todo el país, conservarlos y divulgar sus virtudes y bellezas. En este caso está situado en el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Mon Natura ha recuperado una antigua piscifactoría y unas viejas salinas junto a la balsa de la Tancada, que ocupan una superficie de 41 hectáreas, y las ha convertido en un centro de interpretación, lúdico y didáctico a la vez, increíble, para disfrute de los niños. Además, encontraréis una variada propuesta de actividades para conocer el área, los pájaros y la naturaleza del lugar. Os propondrán un recorrido para saber cómo se cultivaba la sal, como era la pesca tradicional, se podrá ir en barca toda la familia, verán miles de pájaros y aprenderéis muchas cosas nuevas. El centro de interpretación está abierto de miércoles a viernes de las 10 a las 14 horas. Los sábados, domingos y festivos hasta las 18 horas. En primavera y verano el horario se amplía de lunes a domingo, todo el día de 10 a 20 horas. Existe la posibilidad de concertar grupos fuera de estos horarios. Cualquier duda se puede consultar en el teléfono 977 053 801. Llegar es facilísimo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 41, señalada como Amposta y Sant Carles de la Ràpita. Continúen en dirección a Sant Carles de la Ràpita por la antigua N-340 durante unos 3 km, hay que pasar el puente sobre el río Ebro, hasta la salida de Sant Jaume d’Enveja. Girar a la derecha en dirección a Muntells por la carretera TV-3405, por la que iréis hasta la balsa de la Tancada en unos 15 km. Al final hay que dejar el pueblo de los Muntells a mano izquierda y, antes de llegar a la urbanización Eucaliptus, girar a la derecha, en dirección a la laguna. Al final de la carretera, hay que girar de nuevo a la derecha, y en un km. encontrareis el punto de acceso. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. No os perdáis un fin de semana o un puente en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis el Mundo Naturaleza Delta del Ebro!.

Traginers a Igualada

A Igualada la festa de Sant Antoni és molt potent, perquè aquesta vila encara és un nucli agrícola poderós, amb un entorn rural important. Per això la seva associació gremial de Traginers concentra molts carros i cavalleries per la festa anual de Sant Antoni Abad. Això la fa una cita quasi ineludible per a les famílies amb infants. Ja el dissabte, a les 6 de la tarda, te lloc la tradicional cercavila pels carrers de la ciutat, acompanyant els banderers fins a les seves cases, on ells obsequien els presents amb coca i barreja. Però el dia de la passada és el diumenge, aquest any el 20 de gener, quan a les 12 del migdia, es dona inici als Tres Tombs, des de la plaça Castells, per l’Avinguda Balmes, carrer de Joan Maragall, passeig Verdaguer, carrer d’Òdena, rambla de Sant Isidre, rambla Nova, i fins la Rambla de Sant Ferran. Es complementa la diada amb una lluida fira de productes agroalimentaris al parc de l’Estació Vella. Si us quedeu a passar el dia a Igualada fareu molt bé. Hi ha museus interessant, i un antic barri de tintorers, adobers i pelletaires. En plan hotel teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, on podeu dormir i menjar. Per dinar de restaurant res millor que el propi Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. O bé, més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny, i la diversió dels menuts i menudes, amb cavalls i rucs, està ben garantida!.

En Igualada la fiesta de San Antonio es muy potente, porque esta villa es todavía un núcleo agrícola poderoso, con un entorno rural importante. Por eso su asociación gremial de Traginers concentra muchos carros y caballerías para la fiesta anual de San Antonio Abad. Esto la hace una cita casi ineludible para las familias con niños. Ya el sábado, a las 6 de la tarde, tiene lugar la tradicional pasacalle por la ciudad, acompañando los abanderados hasta sus casas, donde ellos obsequian a los presentes con coca y bebida. Pero el día de la pasada es el domingo, este año el 20 de enero, cuando a las 12 del mediodía, se da inicio a los Tres Tombs, desde la plaza Castells, por la Avenida Balmes, calle Joan Maragall, paseo Verdaguer , calle de Òdena, rambla de San Isidro, rambla Nova, y hasta la Rambla de San Fernando. Se complementa la jornada con una lucida feria de productos agroalimentarios en el parque de la Estació Vella. Si os quedáis a pasar el día en Igualada haréis muy bien. Hay museos interesantes, y un antiguo barrio de tintoreros, curtidores y peletaires. En plan hotel tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, donde se podrá dormir y comer bién. Para comer de restaurante nada mejor que el propio Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos, y la diversión de los pequeños y pequeñas, con caballos y burros, está garantizada.

Festa Major de Sant Proget

No us sona Sant Proget?. A nosaltres tampoc ens sonava gens fins que vàrem anar al poble de Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny, prop de Sant Celoni. Allà fan la festa major petita, la d’hivern, en honor del seu patró, que és Sant Proget. Hi arribareu sense pèrdua si agafeu la carretera BV-5301, la que va cap a Montseny, des de la carretera de Granollers a Girona, la C-35. La sortida més propera de l’autopista AP7 és la de Sant Celoni. Un cop fora de l’autopista cal que aneu en direcció Granollers un parell de kms. fins trobar la cruïlla de Palautordera, ben indicada. Aquest cap de setmana, Santa Maria ofereix a les famílies un seguit d’actes interessants, com ara balls, concerts, activitats infantils, teatre, cercaviles i una popular mostra de cuina, entre altres. Mireu-vos el programa complert a la web municipal. Palautordera no te grans atractius turístics. És un poble gran, amb una església típica i una ermita del XVIII, el Remei, però val la pena anar a passar-hi els dies de la festa major d’hivern pels actes programats i per gaudir del magnífic paisatge hivernal que ofereix el Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici. També podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà nevat. Podeu pujar a Collformic, esplèndit mirador, i d’aquí pujar al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica, ja a Osona. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, poble veï, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Santa Maria de Palautordera, al Montseny, està de festa, aprofiteu-ho.

¿No os suena San Proget?. A nosotros tampoco nos sonaba nada hasta que fuimos al pueblo de Santa Maria de Palautordera, al pie del Montseny, cerca de Sant Celoni. Allí hacen la fiesta mayor pequeña, la de invierno, en honor de su patrón, que es San Proget. Se llega sin pérdida si cogéis la carretera BV-5301, la que va hacia Montseny, desde la carretera de Granollers a Girona, la C-35. La salida más cercana de la autopista AP7 es la de Sant Celoni. Una vez fuera de la autopista hay que ir en dirección Granollers un par de kms. hasta encontrar el cruce de Palautordera, bien indicado. Este fin de semana, Santa María ofrece a las familias una serie de actos interesantes, como bailes, conciertos, actividades infantiles, teatro, pasacalles y una popular muestra de cocina, entre otros. Vean el programa completo en la web municipal. Palautordera no tiene grandes atractivos turísticos. Es un pueblo grande, con una iglesia típica y una ermita del XVIII, el Remedio, pero vale la pena ir a pasar los días de la fiesta mayor de invierno por los actos programados y para disfrutar del magnífico paisaje invernal que ofrece el Parque Natural del Montseny, que es uno de los más bellos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes y lavaderos, caminos y pistas, en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici. También puede ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, en el Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará nevado. Pueden subir a Collformic, espléndido mirador, y de ahí subir al Matagalls, si os gusta caminar, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática, ya en Osona. Para comer, en esta zona, siempre vamos al La Vall del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, pueblo vecino, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Más modernito, alegre, divertido, funcional y joven, es el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural Can Toni, o Can Baixeres. En el Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muy buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Nieve en Santa Maria de Palautordera, en el Montseny, ¡aprovechad!.

Sant Antoni a Arenys de Munt

Al bonic poble d’Arenys de Munt hi celebren la passada aquest diumenge al matí. Cap secret, una passada d’animals i carros per la riera de sorra que creua el poble, i benedicció en arribar a la plaça de l’església. Com totes les passades. Però us la recomanem. Perquè Arenys de Munt està molt a prop de Barcelona i perquè hi fan una fira molt interessant. I, a més, perquè Arenys te incentius de sobra per ser objecte d’una sortida familiar de les que ocupen un dia sencer sense gaire esforç. Arribareu amb facilitat al poble per l’autopista C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè a la Riera sempre hi ha molta gent, i aquest dia més, i possiblement, per raó de la passada, no us deixaran aparcar allà. Si al final us quedeu el diumenge a la vila us recomanem dues grans atraccions pels infants: els rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges. Si preferiu un restaurant, us recomanem L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Cal reservar!. També n’hi ha dins de la vila, o bé a l’abans esmentat Santuari de Lourdes, on us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Arenys de Munt us encantarà, de veritat!.

Este domingo por la mañana, en Arenys de Munt, teneis la típica pasada de San Antonio, con una feria en la plaza de la iglesia, y los carros y caballos bajando por la típica riera, que aún és de arena. Llegaréis en Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda, porque en la Riera siempre hay gente. Si os decidís a pasar el día en el pueblo, una gran idea, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si todavía os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y por los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si desean comer o cenar, de picnic, vayan al Parque de Lourdes, en las afueras del pueblo, hacia la montaña, Riera arriba. Un buen lugar para comer en familia. Alquiler de mesas y barbacoas donde hacer carne a la brasa. Pero atención: aquí siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos. Si prefieren un restaurante, recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También encontrareis dentro de la villa, o bien en el antes mencionado Santuario de Lourdes, donde les recomendamos el Subirants, muy casero, de buena brasa. ¡Arenys de Munt os encantará!.