La Posa d’Isona: icnites i barbacoes!


Avui us volem proposar una sortida molt maca. Es tracta de arribar-se a l’ermita de la Mare de Déu de La Posa, de gran devoció a tota la Conca Dellà. Hi ha molt lloc per còrrer, bon aparcament, una zona de pícnic, just al darrera de l’església de la Mare de Deu de la Posa i un munt de restes del cretaci, amb moltes icnites, marques fossilitzades que van deixar rajades prehistòriques. I si això fora poca cosa, també hi ha restes d’una batalla monumental de la guerra civil, amb molts búnquers republicans. L’ermita és romànica tot i la façana és moderna. La zona de pícnic disposa de taules de fusta i de pedra, unes barbacoes grans i aigua per rentar plats. Podeu passar uns dies a la zona i completar la visita amb una volta per la vila d’Isona. Els seus terrenys contenen jaciments paleontològics molt importants, els millors de tot Catalunya. A Isona trobareu el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del parc Cretàcic, a més de les restes romanes de l’antiga vila d’Aeso, la Isona romana. A pocs quilòmetres hi ha els castells medievals de Llordà i d’Orcau, una passada, sobretot el de Llordà i molt de patrimoni religiós medieval i romànic. El lloc és bonic per passar-hi un cap de setmana. Per arribar fins Isona cal anar fins Tremp per Tàrrega, pel Terradets o el Coll de Comiols i seguidament anar fins Isona. O bé per Calaf com si anèssiu a Andorra, pujant fins a Coll de Nargó. A Isona cal anar per la carretera L-511, just la que va d’Isona a Coll de Nargó. A uns 3 kms. trobareu una desviació a mà dreta, molt ben indicada. Seguiu la pista forestal, estreta però bona, fins a l’ermita. Son un parell de kms. no arriba. Fàcil. Per dinar al poble d’Isona, no lluny de La Posa, teniu el restaurant la Rosta, una mica amagat, pregunteu. Molt bo. Per dormir bé a la zona aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a la Rosta!

Hoy os queremos proponer una salida muy bonita. Se trata de llegar a la ermita de la Virgen de La Posa, de gran devoción en toda la Conca Denllá. Hay mucho lugar para correr, buen aparcamiento, una zona de picnic, justo detrás de la iglesia de la Virgen de la Posa y un montón de restos del cretáceo, con muchas icnitas, marcas fosilizadas que dejaron manadas prehistóricas. Y si esto fuera poco, también hay restos de una batalla monumental de la guerra civil, con muchos bunkers republicanos. La ermita es románica aunque la fachada es moderna. La zona de picnic dispone de mesas de madera y de piedra, unas barbacoas grandes y agua para lavar platos. Pueden pasar unos días en la zona y completar la visita con una vuelta por la villa de Isona. Sus alrededores contienen yacimientos paleontológicos muy importantes, los mejores de toda Cataluña. En Isona encontrarán el Museo de la Conca, centro de acogida del parque Cretácico, además de los restos romanos de la antigua villa de Aeso, Isona romana. A pocos kilómetros están los castillos medievales de Llordà y de Orcau, una pasada, sobre todo el de Llordà y mucho patrimonio religioso medieval y románico. El lugar es bonito para pasar un fin de semana. Para llegar hasta Isona hay que ir hasta Tremp por Tàrrega, por Terradets o el Coll de Comiols y seguidamente ir hasta Isona. O bien por Calaf como si fuerais a Andorra, subiendo hasta Coll de Nargó. En Isona hay que ir por la carretera L-511, justo la que de Isona a Coll de Nargó. A unos 3 kms. encontrará un desvío a mano derecha, muy bien indicada. Siga la pista forestal, estrecha pero buena, hasta la ermita. Son un par de kms. no llega. Fácil. Para comer en el pueblo de Isona, no lejos de La Posa, tiene el restaurante la Rosta, algo escondido, pregunte. Muy bueno. Para dormir bien en la zona vaya sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Maco y bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. Buen fin de semana y buena barbacoa en la Rosta!

Anuncis

Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits. També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinta han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Nit dels Museus


Atenció, famílies!. Aquest proper divendres, dia 18 de maig de 2018, i tot el cap de setmana, un munt de museus de Barcelona i l’Àrea metropolitana, i altres tants arreu de Catalunya, obren les portes, de franc perquè celebren el dia mundial dels museus. N’hi ha que tota la setmana programen activitats. D’altres el cap de setmana, d’altres només el dissabte. Alguns, molts, obren a la nit, de les 19.00 hores fins a la matinada, en l’anomenda, Nit dels Museus. En tot cas parlem d’una jornada de portes obertes i sorpreses en molts altres museus d’arreu del país. És una cita ineludible, perquè sigueu d’on sigueu, visqueu on visqueu, esteu on esteu, sempre hi haurà un museu, amb alguna activitat programada ben a tocar de casa vostra. Es tracta, a més, d’un esdeveniment mundial que organitza anualment l’ICOM (el Consell Internacional dels Museus).  Aprofiteu les jornades de portes obertes programades, els itineraris i visites comentades, els recorreguts nocturns, les actuacions musicals, les dramatitzacions que preferiu i gaudiu d’un museu com mai abans ho heu fet. Ideal per la canalla. Fantàstic pels adolescents. Molt interessant pels adults. Penseu que hi ha programades més de cent concerts, espectacles de dansa, videoinstal·lacions, visites comentades, tallers o activitats per a tota la família. Mireu si esteu prop d’un dels museus adherits a la Xarxa de Museus Locals. No perdeu aquesta oportunitat!. Fantàstic, oi?.

¡Atención, familias!. Cincuenta y dos museos de Barcelona y el Área metropolitana, y otros tantos en Cataluña, abren las puertas, gratis, el viernes 18 de mayo de 2018, de las 19.00 horas hasta la madrugada. Eso es así porque tendrá lugar la Noche de los Museos, con jornada de puertas abiertas y sorpresas en muchos otros museos de todo el país. Es una cita ineludible, para que viváis donde viváis, podais siempre disfrutar de un museo, con alguna actividad programada bien junto a casa. Se trata, además, de un evento mundial que organiza anualmente el ICOM (el Consejo Internacional de los Museos). Esta edición se presenta bajo el lema “Museos en un mundo cambiante. Nuevos retos, nuevas inspiraciones”. Aprovechad las jornadas de puertas abiertas programadas, los itinerarios y visitas comentadas, los recorridos nocturnos, las actuaciones musicales, las dramatizaciones, para disfrutar de los museos que prefiere como nunca antes lo habéis hecho. Ideal para los niños. Fantástico por los adolescentes. Muy interesante para los adultos. Pensad que hay programados más de cien conciertos, espectáculos de danza, videoinstalaciones, visitas comentadas, talleres o actividades para toda la familia.

Ara sí, espàrrecs al de Port de la Selva


Havia de ser aquest cap de setmana passat, però va ploure i ho van ajornar. Per això teniu una nova excusa per pujar fins la meravella de El Port de la Selva. Tornar-hi i poder gaudir del seu mar blau, blavíssim. De les roques torturades, minerals, del Cap de Creus. De les cases blanques alineades davant del Mediterrà, esglaonades baixant el turó negre. Perquè el Port de la Selva és la millor Costa Brava, la més autèntica, la més salvatge. El Port de la Selva no és el glamour de Cadaqués, ni la tendresa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicília. Aneu al Port de la Selva des de Llança, per l’AP7 fins Figueres, i d’allà a Llança. O bé aneu-hi des de Roses, travessant el Paní, amb les seves infinites corbes, però tan bell. Però quan hi aneu visiteu-la amb calma. És lluny, ben cert, però pot formar part d’una sortida per l’Empordà, que inclogui el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda… Admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, el mar net, netíssim. Gaudiu de la gràcia de les cases blanques, encalades, apilades damunt la terra, entre el mar i el turó. Ens agrada molt Port de la Selva. Cada dia somniem en tornar-hi. Somniem banyar-nos en les aigües manses, càlides, acollidores, transparents i puríssimes de la seva platja magnífica. Una platja familiar com poques en aquesta costa tan rocosa, de sorra ben fina, i no gaire fonda. I ara, l’excusa per gaudir de tanta maravella: la seva fira de l’espàrrec que no va poder ser el diumenge, 8 d’abril de 2018 i que serà, si el temps ho permet, que sembla que sí, el dia 15 d’abril. De 10h a 18h. Serà una fira comercial i d’artesania, amb activitats infantils, tallers i inflables a diferents punts de la fira, i també una exposició de receptes de cuina amb espàrrecs de bosc i una altra sobre Foix. Al mateix temps teniu una fira amb teatre de carrer. A la tarda hi ha animació infantil, gegants del Port de la Selva i els Grallers d’Espolla i havaneres amb el Grup Ultramar i cremat del Cap de Creus. Interessant, oi?. Els carrers i places del poble s’ompliran de visitants per degustar diferents tastets que tindran l’espàrrec com a ingredient principal. A Port de la Selva hi ha llocs increibles on dormir i menjar. Al centre, arran d’aigua, novíssim, teniu l’Hotel Cap de Creus, modern a rabiar. Un clàssic etern, el Porto-Cristo, molt especial. Molt més senzill, amb apartaments, l’Hostal La Tina. També teniu un parell de càmpings, res de l’altre món, però molt familiars. El més proper al poble és el Port de la Selva Càmping, i més llunyà, però amb les parceles a tocar del mar, teniu el Port de la Vall. Per dinar som devots del restaurant Bellavista, davant del mar, al port mateix. Telèfon: 972387050. També els hotels ressenyats tenen bons restaurants. Cèntric trobareu Ca l’Herminda, un clàssic de la costa. No us perdeu la possibilitat de passar un cap de setmana per allà. Si us atreu la part cultural, a la zona us recomanem Perelada, amb el seu castell. Sobre Port de la Selva s’aixeca el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja.  També Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. Cal visitar el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. No podem deixar de recomanar-vos una visita a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. A la veïna població de Roses ja us hem citat la maravella de l’hotel Mediterraneo Park, però tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. També proper a Port, a Llança, teniu, per dormir i menjar bé, l’Hotel Grimar. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. També a Llançà, per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. Port està molt ben comunicat amb Barcelona, a unes dues hores llargues, per l’AP7. Cal anar fins la sortida 4, la de Figueres, de l’autopista i allà prendre la N-260 cap a Port-Bou. Travesseu Llançà, i feu els 7 kms. fins Port de la Selva. Bon cap de setmana a la perla de l’Empordà!.

El mar, las rocas, las casas blancas alineadas frente al Mediterráneo, escalonadas bajando la colina abajo. El Port de la Selva es la mejor Costa Brava, la más auténtica, la más salvaje. El Port de la Selva no es el glamour de Cadaqués, ni la ternura de Calella de Palafrugell, pero es Mediterráneo en estado puro, como Grecia o Sicilia. Vayan al Port de la Selva desde Llança, o desde Roses. Pero cuando vayais visitadla con calma. Está lejos, cierto, pero puede formar parte de una salida por el Empordà, que incluya el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda … Admiren la luz de su puerto, la línea fina de su bahía espectacular, el mar azul, azulísimo, y limpio, limpísimo. Disfruten de la gracia de las casas blancas, encaladas, apiladas sobre la tierra, entre el mar y la colina. Nos gusta mucho Port de la Selva. Cada día soñamos con volver. Soñamos con bañarnos en las aguas mansas, cálidas, acogedoras, transparentes y purísimas de su playa magnífica. Una playa familiar como pocas en esta costa tan rocosa, de arena muy fina, y no muy honda. Y si hoy les hablamos de todo esto y de esta manera, es para proponerles un fin de semana en el Alto Ampurdán con motiva de la feria del espárrago en Port de la Selva. Un domingo de actos para niños y mayores. Y en la zona hay lugares increíbles donde dormir y comer. En el centro, junto al agua, novísimo, tienen el Hotel Cap de Creus, moderno a rabiar. Un clásico eterno, el Porto-Cristo, muy especial. Mucho más sencillo, con apartamentos, el Hostal La Tina. También tienen un par de campings, nada del otro mundo, pero muy familiares. El más cercano al pueblo es el Port de la Selva Camping, y más lejano, pero con las parcelas junto al mar, el Port de la Vall. Para comer somos devotos del restaurante Bellavista, frente al mar, en el puerto mismo. Teléfono: 972387050. También los hoteles reseñados tienen buenos restaurantes. Céntrico encontrará Ca l’Herminda, un clásico de la costa. No lo duden: ¡suban este fin de semana al Port de la Selva!.

Fira dels indians a Tossa de Mar


Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Fira de l’espàrrec de Port de la Selva


Qualsevol excusa és bona per pujar fins la meravella de El Port de la Selva. Tornar-hi i poder gaudir del seu mar blau, blavíssim. De les roques torturades, minerals, del Cap de Creus. De les cases blanques alineades davant del Mediterrà, esglaonades baixant el turó negre. El Port de la Selva és la millor Costa Brava, la més autèntica, la més salvatge. El Port de la Selva no és el glamour de Cadaqués, ni la tendresa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicília. Aneu al Port de la Selva des de Llança, per l’AP7 fins Figueres, i d’allà a Llança. O bé aneu-hi des de Roses, travessant el Paní, amb les seves infinites corbes, però tan bell. Però quan hi aneu visiteu-la amb calma. És lluny, ben cert, però pot formar part d’una sortida per l’Empordà, que inclogui el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda… Admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, el mar net, netíssim. Gaudiu de la gràcia de les cases blanques, encalades, apilades damunt la terra, entre el mar i el turó. Ens agrada molt Port de la Selva. Cada dia somniem en tornar-hi. Somniem banyar-nos en les aigües manses, càlides, acollidores, transparents i puríssimes de la seva platja magnífica. Una platja familiar com poques en aquesta costa tan rocosa, de sorra ben fina, i no gaire fonda. I ara, l’excusa per gaudir de tanta maravella: La seva fira de l’espàrrec que tindrà lloc el proper diumenge, 8 d’abril de 2018 amb un programa xulo. De 10h a 18h hi ha la fira comercial i d’artesania, amb activitats infantils, tallers i inflables a diferents punts de la fira, i també una exposició de receptes de cuina amb espàrrecs de bosc i una altra sobre Foix. Al mateix temps teniu una fira amb teatre de carrer. A la tarda hi ha animació infantil, gegants del Port de la Selva i els Grallers d’Espolla i havaneres amb el Grup Ultramar i cremat del Cap de Creus. Interessant, oi?. Els carrers i places del poble s’ompliran de visitants per degustar diferents tastets que tindran l’espàrrec com a ingredient principal. A Port de la Selva hi ha llocs increibles on dormir i menjar. Al centre, arran d’aigua, novíssim, teniu l’Hotel Cap de Creus, modern a rabiar. Un clàssic etern, el Porto-Cristo, molt especial. Molt més senzill, amb apartaments, l’Hostal La Tina. També teniu un parell de càmpings, res de l’altre món, però molt familiars. El més proper al poble és el Port de la Selva Càmping, i més llunyà, però amb les parceles a tocar del mar, teniu el Port de la Vall. Per dinar som devots del restaurant Bellavista, davant del mar, al port mateix. Telèfon: 972387050. També els hotels ressenyats tenen bons restaurants. Cèntric trobareu Ca l’Herminda, un clàssic de la costa. No us perdeu la possibilitat de passar un cap de setmana per allà. Si us atreu la part cultural, a la zona us recomanem Perelada, amb el seu castell. Sobre Port de la Selva s’aixeca el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja.  També Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. Cal visitar el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. No podem deixar de recomanar-vos una visita a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. A la veïna població de Roses ja us hem citat la maravella de l’hotel Mediterraneo Park, però tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. També proper a Port, a Llança, teniu, per dormir i menjar bé, l’Hotel Grimar. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. També a Llançà, per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. Port està molt ben comunicat amb Barcelona, a unes dues hores llargues, per l’AP7. Cal anar fins la sortida 4, la de Figueres, de l’autopista i allà prendre la N-260 cap a Port-Bou. Travesseu Llançà, i feu els 7 kms. fins Port de la Selva. Bon cap de setmana a la perla de l’Empordà!.

El mar, las rocas, las casas blancas alineadas frente al Mediterráneo, escalonadas bajando la colina abajo. El Port de la Selva es la mejor Costa Brava, la más auténtica, la más salvaje. El Port de la Selva no es el glamour de Cadaqués, ni la ternura de Calella de Palafrugell, pero es Mediterráneo en estado puro, como Grecia o Sicilia. Vayan al Port de la Selva desde Llança, o desde Roses. Pero cuando vayais visitadla con calma. Está lejos, cierto, pero puede formar parte de una salida por el Empordà, que incluya el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda … Admiren la luz de su puerto, la línea fina de su bahía espectacular, el mar azul, azulísimo, y limpio, limpísimo. Disfruten de la gracia de las casas blancas, encaladas, apiladas sobre la tierra, entre el mar y la colina. Nos gusta mucho Port de la Selva. Cada día soñamos con volver. Soñamos con bañarnos en las aguas mansas, cálidas, acogedoras, transparentes y purísimas de su playa magnífica. Una playa familiar como pocas en esta costa tan rocosa, de arena muy fina, y no muy honda. Y si hoy les hablamos de todo esto y de esta manera, es para proponerles un fin de semana en el Alto Ampurdán con motiva de la feria del espárrago en Port de la Selva. Un domingo de actos para niños y mayores. Y en la zona hay lugares increíbles donde dormir y comer. En el centro, junto al agua, novísimo, tienen el Hotel Cap de Creus, moderno a rabiar. Un clásico eterno, el Porto-Cristo, muy especial. Mucho más sencillo, con apartamentos, el Hostal La Tina. También tienen un par de campings, nada del otro mundo, pero muy familiares. El más cercano al pueblo es el Port de la Selva Camping, y más lejano, pero con las parcelas junto al mar, el Port de la Vall. Para comer somos devotos del restaurante Bellavista, frente al mar, en el puerto mismo. Teléfono: 972387050. También los hoteles reseñados tienen buenos restaurantes. Céntrico encontrará Ca l’Herminda, un clásico de la costa. No lo duden: ¡suban este fin de semana al Port de la Selva!.

Tossa de Mar, revisitada


Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.