Fira del Border Collie a Vidrà


Vidrà és un petit poblet de muntanya enclavat en una vall esponerosa, secreta i maravellosa del Pre-Pirineu més bonic. Hi trobareu natura verge, boscos esponerosos, rierols amables i de prats verds. El poble és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó. Passejar per Vidrà és encantador. Pels seus voltants un privilegi. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. A Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Per dormir teniu un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. La Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà són hostalets on podeu dormir. En aquest entorn privilegiat s’hi desenvoluparà la fira dels gossos Border Collie. Els concurs de gossos pastors es fa exclusivament amb cans de raça la Border Collie que pasturaran ovelles de raça Ripollesa. Un espectacle divertit i didàctic pels vostres infants. Hi ha d’altres programades, algunes d’elles obertes a la participació dels visitants, menuts i grans. Naturalment totes relacionades amb el món de l’ovella i el gos pastor. També hi haurà una fira de productes artesans i gastronòmics d’alta qualitat. Servei de bar i entrepans. Arribeu a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

Festival del Pallasso a Tiana


Tiana és un bonic poblet, el primer del Maresme venint de Barcelona. Està al damunt de Mongat, i al costat de Badalona. La comunicació és fàcil. Només cal agafar la c-31 o C-32, o la B-20, i sortir quan indiquin: Mongat o Tiana. Aquesta vila ha crescut molt els darrers temps. Un creixement d’un cert estànding, que n’ha fet una àrea residencial de nivell a tocar de la ciutat comtal. Malgrat això, Tiana conserva un nucli antic, amb un veïnat de tota la vida, i molta xarxa asociativa. És aquesta xarxa la que els permet d’organitzar un festival de pallassos de categoria, anomenat 1,2,3, pallassos!. La mostra de pallassos comença el darrer dissabte de Juny i s’allarga fins el cap de setmana següent, tot i que les dates concretes poden variar. A més de pallassos pròpiament dits, també hi ha circ, malabars, música o titelles. Normalment es sol instal·lar la carpa d’algun circ o espectacle al terreny de l’antic Camp de Futbol, al mig del poble. L’any 2010 és la Carpa del Circ Bover. També hi ha espectacles que es fan a la zona poliesportiva, a les afores del nucli urbà, camí de Mollet, o als Jardins de la Catequística. Les funcions solen ser de tarda i nit, començant cap a les 19 hores, i allargant-se nit enllà. Els preus resulten populars, més barats pels infants, i alguns espectacles són gratuïts. Si us interessés hi ha també uns els tallers d’arts circenses: malabars, acrobàcies, pallassos, maquillatge… destinats a nens i nenes entre 3 i 14 anys. Els tallers duren tota la setmana de la fira, la tarda sencera, a la mateixa carpa del Camp de Futbol antic, i el preu és realment mòdic, si pensem les hores que comporten. Cal reservar i preguntar, doncs aquestes informacions poden variar d’any en any. A Tiana teniu bons llocs per sopar molt bé. Us recomanem el Mas Blanc, situat a la muntanya, al camí Dalt d’Alella, 15, Tel.  933 953 812. O bé Can Roca, un clàssic. Bona cuina amb bon producte de la terra. Però heu de saber que el festival proposa un servei de bar a l’espai de la Carpa L’1,2,3.Ja ho sabeu. Si us agrada el circ, els pallassos, i els bons espectacles, de talla internacional, consulteu el programa d’aquest festival de Tiana. Satisfacció assegurada.

Tiana es un bonito pueblo, el primero del Maresme viniendo de Barcelona. Está encima de Mongat, y junto a Badalona. La comunicación es sencilla. Sólo hay que coger la c-31 o C-32, o la B-20, y salir cuando indiquen: Mongat o Tiana. Esta villa ha crecido mucho en los últimos tiempos. Un crecimiento de un cierto standing, que ha hecho de Tiana un área residencial de nivel junto a la ciudad condal. A pesar de ello, conserva un casco antiguo, con un vecindario de toda la vida, y mucha red asociativa. Es esta red la que les permite organizar un festival de payasos de categoría, llamado ¡1,2,3, payasos!. La muestra de payasos empieza el último sábado de junio y se alarga hasta el fin de semana siguiente, aunque las fechas concretas pueden variar. Además de payasos propiamente dichos, también hay circo, malabares, música o títeres. Normalmente se suele instalar la carpa de algún circo o espectáculo en el terreno del antiguo Campo de Fútbol, en medio del pueblo. El año 2010 es la Carpa del Circo Bover. También hay espectáculos que se hacen en la zona polideportiva, en las afueras del casco urbano, camino de Mollet, o en los llamados Jardines de la Catequística. Las funciones suelen ser de tarde y noche, empezando a las 19 horas, y alargándose noche allá. Los precios resultan populares, más baratos para los niños, y algunos espectáculos son gratuitos. Hay también unos talleres de artes circenses: malabares, acrobacias, payasos, maquillaje … destinados a niños y niñas de entre 3 y 14 años. Los talleres duran toda la semana de la feria, la tarde entera, en la misma carpa del Campo de Fútbol antiguo, y el precio es realmente módico, si pensamos las horas que conllevan. Hay que reservar y preguntar, pues estas informaciones pueden variar de año en año. En Tiana tienen muy buenos lugares para cenar muy bien. Les recomendamos el Mas Blanc, situado en la montaña, en el camino alto de Alella, 15, Tel. 933 953 812. O bien Can Roca, un clásico. Buena cocina con buen producto de la tierra. Pero deben saber que el festival les propone un servicio de bar en el espacio de la Carpa El 1, 2,3. Ya lo sabéis. Si os gusta el circo, los payasos, y los buenos espectáculos, de talla internacional, consultad el programa de este festival de Tiana. Satisfacción asegurada.

Girona: músiques del món


Us agrada la música?. A nosaltres també. Esteu enamorats de Girona?. Igual que nosaltres. Us imagineu reunir Girona i la música en un seguit de nits d’estiu, en llocs maravellosos?. Sentir les notes, i les veus de músics de reconegut prestigi, a les escales de la catedral de la Catedral de Girona, o bé dins el temple mateix, o al Claustre, o bé a Sant Feliu, o a la Mercè, o en altres indrets tan bonics com aquests?. Això, i més, és el magnífic festival de Músiques Religioses i del món de Girona. Un festival que no podeu deixar passar. Perquè alguns espectacles són de pagament, no gaires diners. Però d’altres, i no gens de menor categoria, són gratuïts!. Aquestes primeres setmanes d’estiu heu d’anar a Girona, gaudir de la música, i també de la gastronomia. Els restaurants preparen menús especials, d’arreu del món. Però hi ha un espai anomenat Mercat de cuines del món on podreu gaudir de cuina d’arreu del planeta. També s’organitza en paral·lel una setmana d’interculturalitat. Si això no fos prou, si calgués encara convercer-vos, dir-vos que el festival pretén una funció pedagògica: vol fer-nos reflexionar sobre les identitats de les persones i els pobles en el món d’avui. Mireu-vos el programa d’actes a la web de l’Ajuntament de Girona. A Girona, per menjar, teniu molts llocs, tots boníssims. A nosaltres, ja ho sabeu, ens agrada fer-ho a Ca la Marieta, o al restaurant Boira, molt proper. Per dormir, teniu l’hotel AC, o el Carlemany, o dins de barri antic, l’hotel Històric.

¿Os gusta la música?. A nosotros también. ¿Estais enamorados de Girona?. Igual que nosotros. ¿Os imagináis reunir Girona y la música en una serie de noches de verano, en lugares maravillosos?. Oír las notas, y las voces de músicos de reconocido prestigio, en las escaleras de la catedral de la Catedral de Girona, o bien dentro del templo mismo, o en el Claustro, o bien en Sant Feliu, o en la Mercè, o en otros lugares tan bonitos como estos?. Esto, y más, es el magnífico festival de Músicas Religiosas y del mundo de Girona. Un festival que no pueden dejar pasar. Porque algunos espectáculos son de pago, aunque no signfica de mucho dinero. Pero otros, de gran categoría, ¡son gratis!. Estas primeras semanas de verano tenéis que ir a Girona, a disfrutar de la música, y también de la gastronomía. Porque los restaurantes preparan menús especiales, comida de todo el mundo. Incluso hay un espacio llamado el Mercado de cocinas del mundo donde podreis disfrutar de cocina de todo el planeta. También se organiza en paralelo una semana de interculturalidad. Si esto no fuera suficiente, si fuera necesario aún converceros un poco más, deciros que el festival tene también una función pedagógica: quiere hacernos reflexionar sobre las identidades de las personas y los pueblos en el mundo de hoy. Ved el programa de actos en la web del Ayuntamiento de Girona. En Girona, para comer, teneis muchos lugares donde ir, todos ellos buenísimos. A nosotros, ya lo sabéis, nos gusta hacerlo en Ca la Marieta, o en el restaurante Boira, muy cercano. Para dormir, teneis el hotel AC, o el Carlomagno, o dentro de barrio antiguo, el hotel Histórico.

La Vila Joiosa


La Vila Joiosa te una platja magnífica. Però tot i ser Mediterrà en essència pura no us volem parlar només de la seva platja. Perquè la Vila Joiosa te unes cases de colors precioses. Primer només eren les cases penjades sobre la Rambla, el barranc, que delimitava el poble antic, penjat al damunt del mar, en una cornisa de pedra blanca, de la línia de costa, sensiblement inferior. Fa anys aquelles cases de colors eren ja una atracció pels fotògrafs aficionats i els viatgers curiosos com nosaltres. Tenien un color perdut, gastat pel sol i la pluja. Un color confús, indefinidament blau esmorteït o vermell rosat. Però la vila s’ha rentat la cara. Les cases penjades llueixen un cromatisme potent, contundent, dominador. Grocs, blaus, verds, vermells sense pudor, nous de trinca. I l’epidèmia s’ha anat estenent als carrers interiors de la ciutat. Carrers molt mediterranis, plens de llum i d’alegria. I també de colors. Ara són poques les cases del casc antic que no mostren pigments a la façana. I és curiós de veure. I fa molt bonic. Sí, ens agrada. Aneu a fer un tomb per la Vila Joiosa si esteu per les terres d’Alacant. Us agradarà. I si no, sempre us quedarà la platja!. Recordeu que de pobles i platges ben bonics no us en mancaran prop de la Vila Joiosa. Com ara Calpe, Altea, Benidorm, Santa Pola o el mateix Alacant. I de llocs on gaudir de la natura tampoc: Guadalest, i el seu castell, o bé l’illa diminuta de Tabarca us esperen.

Villajoyosa tiene una playa magnífica. Pero a pesar de ser el Mediterráneo en esencia pura, no queremos hablar sólo de su playa. Porque Villajoyosa tiene unas casas de colores preciosas. Primero sólo lo eran las casas colgadas sobre la Rambla, el barranco. Este delimitaba el pueblo antiguo, colgado encima del mar, en una cornisa de piedra blanca, de la línea de costa, sensiblemente inferior. Hace años aquellas casas de colores eran ya una atracción para los fotógrafos aficionados y los viajeros curiosos como nosotros. Tenían un color perdido, gastado por el sol y la lluvia. Un color confuso, indefinidamente azul amortiguado o rojo rosado. Pero la villa se ha lavado la cara. Las casas colgadas lucen un cromatismo potente, contundente, dominador. Amarillos, azules, verdes, rojos sin pudor, flamantes. Y la epidemia se ha ido extendiendo en las calles interiores de la ciudad. Calles muy mediterráneas, llenas de luz y de alegría. Y también de colores. Ahora son pocas las casas del casco antiguo que no muestran pigmentos en la fachada. Y es curioso de ver. Y hace muy bonito. Sí, nos gusta. Vayan a dar una vuelta por Villajoyosa si se mueven por las tierras de Alicante. Les gustaran. Y si no, ¡siempre os quedará la playa!. Recuerden que pueblos y playas bien bonitos no les faltarán cerca de Villajoyosa. Como por exemplo Calpe, Altea, Benidorm, Santa Pola o el mismo Alicante. Y de lugares donde disfrutar de la naturaleza tampoco: Guadalest, y su castillo, o bien la isla diminuta de Tabarca os esperan.

Yvoire


Yvoire, a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman, és un petit poblet encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta monada de vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval, on nosaltres vàrem menjar. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

Mina de petroli de Riutort


Catalunya és un país de mines. De petites mines, és clar. N’hi ha de ferro, de manganés, de plom… Però el que potser no sabeu que també tenim una mina de petroli. No un pou de petroli, una mina. La mina de Riutort és una mina com les tradicionals, excavada en la roca. Però són unes roques molt especials, bituminoses, unes roques que ploren petroli. I això va voler ser aprofitat, a principis del segle XX, per un parell de francesos espavilats que van comprar els terrenys i la concesió i la van explotar. Però de petroli en va sortir poc, i la mina va ser abandonada. Avui dia, els túnels d’aquella excavació són un reclam turístic familiar de primer ordre. La única mina de petroli que es pot visitar a casa nostra. És tota una aventura passejar per l’interior de les galeries, algunes inundades, veure com en certs punts surt el petroli de manera natural, i aprendre més coses de l’aprofitament industrial d’aquesta raresa geoglògica catalana. Trobareu la mina a Guardiola de Berguedà, camí del túnel de Cadí, per la carretera C-16. En arribar a l’entrada de Guardiola cal deixar aquesta ruta per agafar, a mà dreta, la carretera B-402 cap a la Pobla de Lillet. Pareu atenció al km. 4. Allà trobareu el trencall, a l’esquerra, que mena en un parell de kms. al parking de la mina. Els horaris de visita són encara molt precaris. Només dissabtes, diumenges i festius, matins a l’hivern i matins i tardes a l’estiu. Si sou molta gent us poden obrir la mina altres dies, a petició i sota comanda. Truqueu al 608 222 525. El preu és familiar. Gratuït pels nens i nenes del Club Super 3. Cal agafar roba d’abric perquè a l’estiu, i tot l’any, la temperatura no supera els 16ºC. Passeu el dia al Berguedà. En la zona de la mina hi ha atractius turístics de primera, com ara el Jardins Artigues, la fàbrica de ciment de La Pobla de Lillet, el naixement del riu Llobregat a les seves fonts, Castellar d’en Hug, poblet típic, el santuari de Falgars, coll de Pal o Gisclareny. Tot aquest bonic terreny pirinenc està ple de restaurants i allotjaments, fins el punt que és veritablement difícil recomanar-vos-en un en concret. Ens agrada molt Cal Duaner com a hotelet rural. O bé El Blat, com a hotel tradicional. Aquests hotels tenen bons restaurants. També hi ha bons hotels i restaurants a Baga, a Castellar de N’Hug o a La Pobla de Lillet. Si us agrada anar de càmping també us agradarà el Càmping Berguedà, a la carretera que porta a Saldes.

Cataluña es un país de minas. De pequeñas minas, claro. Las hay de hierro, de manganeso, de plomo … Pero lo que quizá no sabéis es que también existe una mina de petróleo. No un pozo de petróleo, una mina. La mina de Riutort es una mina como las tradicionales, excavadas en la roca. Pero son unas rocas muy especiales, bituminosas, unas rocas que lloran petróleo. Y eso quiso ser aprovechado, a principios del siglo XX, por un par de franceses espabilados que compraron los terrenos, la concesión y la explotaron. Pero de petróleo salió poco, y la mina fue abandonada. Hoy en día, los túneles de aquella excavación son un reclamo turístico familiar de primer orden. La única mina de petróleo que se puede visitar en nuestro país. Es toda una aventura pasear por el interior de las galerías, algunas inundadas, y ver cómo en ciertos puntos sale el petróleo de manera natural, y aprender más cosas del aprovechamiento industrial de esta rareza geoglògica catalana. Encontrarán la mina cerca de Guardiola de Berguedà, camino del túnel de Cadí, por la carretera C-16. Al llegar a la entrada de Guardiola hay que dejar esta ruta para tomar, a mano derecha, la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet. Prestad atención al km. 4. Allí encontraréis el desvío, a la izquierda, que conduce en un par de kms. al parking de la mina. Los horarios de visita son todavía muy precarios. Sólo sábados, domingos y festivos, mañanas en invierno, y mañanas y tardes en verano. Si sois mucha gente os pueden abrir la mina otros días, a petición y bajo pedido. Llamen al 608 222 525. El precio es familiar. Gratuito para los niños y niñas del Club Super 3. Hay que coger ropa de abrigo en verano, pues todo el año la temperatura no supera los 16 º C. Pasen el día en el Berguedà. En la zona de la mina hay atractivos turísticos de primera, como los Jardines Artigues, la fábrica de cemento de La Pobla de Lillet, el nacimiento del río Llobregat con sus fuentes, Castellar d’en Hug, un pueblo típico, el santuario de Falgars, Coll de Pal o Gisclareny. Todo este hermoso terreno pirenaico está lleno de restaurantes y alojamientos, hasta el punto que es verdaderamente difícil recomendaros uno en concreto. Nos gusta mucho Cal Duaner como hotelito rural. O bien El Blat, como hotel tradicional. Estos hoteles tienen buenos restaurantes. También hay buenos hoteles y restaurantes en Baga, en Castellar de N’Hug o en La Pobla de Lillet. Si os gusta ir de camping también os gustará el Camping Berguedà, en la carretera que lleva hacia Saldes.

Fira medieval a Claramunt


La Torre de Claramunt és una vila propera a Igualada, a la comarca de l’Anoia, on és molt adequat organitzar una fira medieval. Perquè Claramunt és un poble medieval d’orígens, com tants d’altres, però a més gaudeix en les seves proximitats d’una joia medieval increible: el castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, ja descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndit, ben conservat, poderós, altaner, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. Si ve avui dia és més fàcilment accessible des del poble veï, La Pobla de Claramunt, a ningú no se li escapa que el naixement d’ambdues localitats està lligat a la fortalessa. I un dia ben bonic per visitar la Torre, i la Pobla, i el castell de Claramunt, pot ser el diumenge de juny que es celebra la fira medieval. Naturalment serà una fira típica, amb parades i paradetes de productes d’artesania, i gastronòmics, però amb encant. S’han escollit els expositors. A més hi trobareu un campament medieval, obert com el mercat, de 10 del matí fins el vespre. També hi seran presents espectacles per infants, mostra de falconeria, i tallers per la canalla. Però el més destacat, sense cap mena de dubte, seran els extraordinaris banderers del Renaixement de Tortosa. Si no heu pogut anar fins la capital de l’Ebre a veure’ls actuar durant les festes d’aquella ciutat, ara teniu l’oportunitat de maravellar-vos amb les seves cabrioles, amb el luxe del seu vestuari, amb els increïbles malabarismes que fan amb les banderes.  Arribeu-vos a La Torre de Claramunt per l’autovia A-2, lliure de peatge, camí de Lleida. Sortiu-ne a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. D’allà, o de la Pobla, preneu la carretera BV-2133. Trobareu la Torre de Claramunt. Ideal per passar un matí, o tot un dia en família, en un ambient medieval molt ben recreat, amb espectacles de gran qualitat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar. També teniu restaurants al poble de Carme, com el Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’hostal Can Carol. Un ambient refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix.

La Torre de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde es muy adecuado organizar una feria medieval. Porque Claramunt es un pueblo medieval de orígen, como tantos otros, pero además disfruta en sus proximidades de una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Si bién hoy día es más fácilmente accesible desde el pueblo vecino, La Pobla de Claramunt, a nadie se le escapa que el nacimiento de ambas localidades está ligado a la fortaleza. Y el dia de la feria es un día muy bonito para visitar la Torre, y la Pobla, y el castillo de Claramunt. Naturalmente será una feria típica, con paradas y puestos de productos de artesanía, y gastronómicos, pero con encanto. Se han escogido los expositores. Además encontraréis un campamento medieval, abierto como el mercado, de 10 de la mañana hasta la noche. También estarán presentes espectáculos para niños, muestra de cetrería, y talleres. Pero lo más destacado, sin lugar a dudas, serán los extraordinarios abanderados del Renacimiento de Tortosa. Si no habeis podido ir hasta la capital del Ebro a verlos actuar durante las fiestas de esa ciudad, ahora tenéis la oportunidad de maravillaros con sus piruetas, con el lujo de su vestuario, con los increíbles malabarismos que hacen con las banderas. Acercaos a La Torre de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan de él a la altura de La Pobla de Claramunt, yendo en dirección Capellades por la C-15. De allí, o de la Pobla, tomar la carretera BV-2133 hasta la Torre de Claramunt. Ideal para pasar una mañana, o todo un día en familia, en un ambiente medieval muy bien recreado, con espectáculos de gran calidad. En el pueblo hay algunos restaurantes y bares donde se puede comer. También tienen restaurantes en el pueblo de Carmen, como el Racó de Carme. O bien en La Pobla de Claramunt, donde está la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el hostal Can Carol. Un ambiente refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, en Dalt y Baix.

Revetlla de Sant Joan


Arriba la nit de festa per antonomàsia, la nit més màgica de l’any. La nit més venerada des de l’inici dels temps. La nit de Sant Joan. El solstici d’estiu, la plenitud de la vida, la nit més curta de l’any. Nit de gresca, de renovació. Aquesta nit, a Catalunya, als Països Catalans, a la Mediterrània, significa foc, fum, fogueres, petards, revetlla, àpats amb companyia, coques de Sant Joan. Vol dir infants passant-ho molt bé. Famílies entaulades a l’entorn d’un dolç, d’una coca, d’un pastís. Assegudes degustant la fosca i una copa elada de cava. Nens i nenes passant pel ritual de la pólvora, gaudint del foc, saltant-lo. Son molt diverses les tradicions, impossibles de resumir, variades. No ho intentarem. Però si fer-vos algunes propostes. Començarem per unes festes de Sant Joan de tamany gegant. La gran festa de les fogueres de Sant Joan a Alacant. Una tradició poc coneguda, que rivalitza amb les falles de València, on s’hi aboca el poble sencer. Si teniu temps, un pont potser, val la pena veure el muntatge que s’organitza allà baix. Deixant de banda Alacant, en aquest mateix bloc us hem parlat abastament de les falles i baixades que aquestes nits de solstici recorren el Pirineu català, d’un extrem a l’altre. De les que es fan a Isil, o a la Ribagorça, a Vilaller, al Pont de Suert, a la Val d’Aran. I, per descomptat no us podem parlar dels milers i milers de fogueres anònimes, de fogueres familiars, humils i encisadores que s’encenen arreu del país. Si que podeu saber les fogueres més institucionals i compartides que encendrà la Flama del Canigó. Una llum portada des del cim de la muntanya sagrada com si del foc olímpic es tractés. Escampada arreu del territori per repartir-la a tothom qui en vulgui gaudir. Consulteu els actes que es facin al vostre barri, poble o ciutat. Segur que n’hi ha algun ben a prop. Treieu la família a veure una foguera. La de la cantonada. Recordeu quan vosaltres éreu petits?. D’actes més solemnes n’hi ha molts. A Igualada, a Vilagrassa, a Piera, a Solsona, a Torredembarra, a Les d’Aran, a Valls on és festa major, impossible la ressenya complerta de tants com n’hi ha en tants altres llocs de Catalunya. Naturalment també a Tarragona, a Girona, a Barcelona. O a Badalona on teniu una bonica revetlla popular a la no menys popular plaça del Sol, a Casagemes. Arribada de la flama del Canigó a quarts de set, sopar popular a quarts de deu, i molta festa a partir d’aleshores. Música i servei de bar. Porteu-vos la taula i les cadires. Ara bé, sigueu on sigueu, per la revetlla de Sant Joan, en família,  a casa o al carrer, cal viure la nit!

Llega la noche de fiesta por antonomasia, la noche más mágica del año. La noche más venerada desde el inicio de los tiempos. La noche de San Juan. El solsticio de verano, la plenitud de la vida, la noche más corta del año. Noche de juerga, de renovación. Esta noche, en Cataluña, en el Mediterráneo, significa fuego, humo, hogueras, petardos, verbena, comidas en compañía, cocas de San Juan. Quiere decir niños pasándolo muy bien. Familias entorno a un dulce, pastel, sentadas degustando la oscuridad luminosa y los buenos vinos, o cavas. Niños y niñas cumpliendo el ritual de la pólvora, disfrutando del fuego, saltando sobre él. Son muy diversas las tradiciones, imposibles de resumir, variadas. No lo intentaremos. Pero si haceros algunas propuestas. Empezaremos por unas fiestas de San Juan de tamaño gigante. La gran fiesta de las hogueras en Alicante. Una tradición poco conocida, que rivaliza con las fallas de Valencia, donde participa el pueblo entero. Si tienen tiempo, un puente tal vez, vale la pena ver el montaje que se organiza allá abajo. Dejando de lado Alicante, en este mismo blog os hemos hablado ampliamente de las fallas que estas noches de solsticio recorren el Pirineo catalán, de un extremo al otro. De las que se hacen en Isil, o en la Ribagorza, en Vilaller, el Pont de Suert, en la Val d’Aran. Y, desde luego no podemos hablar de los miles y miles de hogueras anónimas, de hogueras familiares, humildes y encantadoras que se encienden en todo el país. Si que pueden saber donde se ubican las hogueras más institucionales y compartidas, las que encenderá la Llama del Canigó. Una luz bajada desde la cima de la montaña sagrada como si del fuego olímpico se tratara. Será distribuida en todo el territorio para repartirla a todo aquel que la quiera disfrutar. Consulten los actos que se hagan en su barrio, pueblo o ciudad. Seguro que hay alguno cerca. Hay que sacar la familia a ver una hoguera. La de la esquina. ¿Recuerdan cuando eran unos crios?. De actos más solemnes hay muchos. En Igualada, en Vilagrassa, en Piera, en Solsona, en Torredembarra, en Les d’Aran, en Valls, donde es fiesta mayor. Imposible la reseña completa de tantos como hay en tantos otros lugares de Cataluña. Naturalmente también en Tarragona, en Girona, en Barcelona. O en Badalona donde tienen una bonita verbena popular en la no menos popular plaza del Sol, en Casagemes. Llegada de la llama del Canigó a las 6’30. Cena popular antes de las diez, y mucha fiesta a partir de entonces. Música y servicio de bar. Traeros la mesa y las sillas. Ahora bien, estén donde estén, la verbena de San Juan, en familia, en casa o en la calle, ¡hay que vivirla!

Sant Joan a Ciutadella


Se’ns fa difícil parlar-vos objectivament de les Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Son molts anys rebent l’estiu al port, a Es Pla, de tocar la panxa als cavalls, de viure ets cargols de Santa Clara, de veure els jocs, de sentir, una i altra vegada el toc de flabiol, insistent. De tastar la pomada, i el ginet. De veure s’homo d’es bè passejar, seguit d’un ramat de gent, pels carrers blancs de Ciutadella. De seguir els caixers, dalt dels seus cavalls, de casa en casa, de palau en palau. De tirar-nos avellanes, de pujar a Sant Joan de Missa, de embriagar-nos de festa i d’alegria en les nits suaus, tendres, sedoses de la Ciutadella embogida. Menorca és el paradís. Ciutadella la porta. Sant Joan l’anunci. L’anunci d’un estiu de somni. Si podeu arreplegar un vaixell, o un avió, si teniu fills o filles adolescents i voleu que us acompanyin a una festa que els marcarà per tota la vida, aneu a Menorca, a Ciutadella, per les festes de Sant Joan. La setmana abans podreu recòrrer la vila darrera l’Home d’es bè, que preludia l’aconteixement. Els dies de Sant Joan veureu els jocs medievals al Pla del Port, si la gentada us deixa, és clar. A la nit, al cas antic, als voltants de la catedral, a Ses Voltes, per Santa Clara, tocareu la panxa d’un cavall encabritat. Son els cargols. Us donarà sort. L’endemà tirareu i rebreu avellanes, mentre els caixers i els seus cavalls son a Sant Joan de Missa. En tornar, més gresca. Els matins, platja. Platges maravelloses, d’un blau increible. A la nit, festa, festa grossa, festa lliure. Com si el món s’acabés i no existís l’any vinent. Festa mediterrània. I si us ho perdeu aquest any, tranquils. L’any vinent existeix. I si mai no podeu viatjar a Menorca en aquestes dates… podeu provar amb un sucedani. Cada poble fa festes, semblants a les de Sant Joan, al llarg de l’estiu. Iguals no. Semblants. Perquè, creieu-nos: Sant Joan a Ciutadella és irrepetible. Tot i que serà difícil, encara esteu a temps de cercar allotjament a l’illa. Mireu-vos algun hostalet a Mercadal, Ferreries o Alaior.  A Ciutadella probeu en els hotels de tota la vida, com l’hotel Alfons III, o l’hostal Madrid. Hi ha càmpings. Per sopar aneu al mateix port de Ciutadella, a llocs com el cafè Balear per exemple.

Se nos hace difícil hablar objetivamente de las Fiestas de San Juan en Ciutadella de Menorca. Son muchos años recibiendo el verano en el puerto, en Es Pla, de tocar la barriga a los caballos, de vivir los Cargols de Santa Clara, de ver los juegos, de sentir, una y otra vez el toque de flauta, insistente. De probar la pomada, y el gin. De ver s’Homo de Bè pasear, seguido de un rebaño de gente, por las calles blancas de Ciutadella. De seguir a los cajeros, y sus caballos, de casa en casa, de palacio en palacio. De tirarnos avellanas, de subir a Sant Joan de Missa, de embriagarnos de fiesta y de alegría en las noches suaves, tiernas, sedosas de la Ciutadella enloquecida. Menorca es el paraíso. Ciudadela la puerta. San Juan el anuncio. El anuncio de un verano de ensueño. Si pueden coger un barco, o un avión, si tienen hijos o hijas adolescentes y quieren que les acompañen a una fiesta que los marcará para toda la vida, vayan a Menorca, a Ciutadella, por las fiestas de San Juan. La semana antes podrán recorrer la villa tras el Hombre del Cordero, que preludia el acontecimiento. Los días de San Juan verán los juegos medievales en el llano del puerto, si la multitud le deja, claro. Por la noche, en el caso antiguo, en los alrededores de la catedral, en Ses Voltes, por Santa Clara, tocaran la barriga de un caballo encabritado. Son los Cargols (caracoles). Les dará suerte. Al día siguiente tiraran y recibirán avellanas, mientras los cajeros y sus caballos van a Sant Joan de Missa. Al volver, más juerga. Las mañanas, playa. Playas maravillosas, de un azul increíble. Por la noche, fiesta, fiesta, fiesta libre. Como si el mundo se acabara y no existiera el próximo año. Fiesta mediterránea. Y si os lo perdeis este año, tranquilos. El año próximo realmente existe. Y si nunca pueden viajar a Menorca en estas fechas … pueden probar con un sucedáneo. Cada pueblo monta sus fiestas, similares a las de San Juan, a lo largo del verano. Iguales no. Similares. Porque, creednos: Sant Joan en Ciutadella es irrepetible. Aunque será difícil, aún estáis a tiempo de buscar alojamiento en la isla. Ved algún hostalillo en Mercadal, Ferreries o Alaior. En Ciutadella prueben en los hoteles de toda la vida, como el hotel Alfonso III, o el hostal Madrid. Hay campings. Para cenar vayan al mismo puerto de Ciutadella, a lugares como el café Balear por ejemplo.

Fira Cirera d’en Roca


Per Sant Joan, a Arenys de Munt, celebren la Fira de la Cirera d’en Roca. Podeu arribar al poble en només 30 minuts desde Barcelona, per la C-32 o C-31, passat Mataró i en direcció Girona. Fa pocs anys el terme municipal era ple de cirerers. Ara la cosa ha anat una mica de baixa, però encara hi ha una bona collita. Les cireres d’en Roca són exclusives d’Arenys de Munt. No n’hi ha enlloc més. Tenen la carn dura, són diferents de veritat. Us agradaran o no, però no us deixaran indiferents. Per la gent de la vila, aquestes cireres són un autèntic símbol, una senya d’identitat, quelcom molt lligat al poble. Per això aquesta fira. Només una tarda, intensa, divertida. Però podeu passar el dia a Arenys de Munt. D’atractius per omplir el matí no us faltaran pas. Atractius artístics com ara l’esglèsia parroquial, o les masies medievals de fora i dins del poble, con Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala i moltes altres. Atractius naturals, com els maravellosos boscos dels voltants. Només cal pujar una mica muntanya amunt, cap a Subirans, a Collsacreu o Torrentbó. Indrets plens d’alzinars i pinedes, amb alguns roures i castanyers. Una petita Toscana. O bé atractius lúdics, com ara el clàssic parc de Lurdes, on podreu gaudir de la natura amb els vostres nens i nenes, on podeu fer carn a la brassa. On podran campar i còrrer. O bé el nou parc del castell de Can Jelpí, amb les tirolines per petits i grans de l’empresa JalpiAventura. O bé amb els Rucs del Far que divertiran d’alló més als vostres infants. Però ens hem desviat un xic del tema que ens ocupava. Si voleu passar una tarda entretinguda us esperem a partir de 2/4 de sis a l’emblemàtica Riera de la població. Allà veureu passar el cercavila de pagès, amb els gegants. A continuació passeu a visitar la fira, amb paradetes de cireres, d’aiguardent, de gastronomia i artesania. Hi haurà música en directe, animació per la canalla i divertits concursos, com ara d’arrecades de cireretes, o d’escopir pinyols.  Si finalment us hem convençut de venir tot el dia recordeu la possibilitat de fer-hi pic-nic, o carn a la brasa, a Lurdes. Us llogaran la taula, us vendran llenya i us vendran beguda i amanida, si voleu. Si voleu dinar al poble, podeu anar a l’Era, un molt bon restaurant, on probareu plats fets amb cireres d’en Roca, precisament. O bé Can Martori, menú de tota la vida, a la mateixa Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067. Fora del poble son molt recomanables el Subirans, just al parc de Lurdes, Tel: 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el molt típic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. Disfruteu de la fira de la cirera!.

Por San Juan, en Arenys de Munt, celebran la Feria de la Cereza d’en Roca. Pueden llegar al pueblo en sólo 30 minutos desde Barcelona, por la C-32 o C-31, pasado Mataró y en dirección Girona. Hace pocos años el término municipal estaba lleno de cerezos. Ahora la cosa ha ido un poco de baja, pero todavía hay una buena cosecha. Las cerezas d’en Roca son exclusivas de Arenys de Munt. No las hay ningún otro lugar. Tienen la carne dura, son diferentes de verdad. Os gustarán o no, pero no os dejarán indiferentes. Para la gente de la villa, estas cerezas son un auténtico símbolo, una seña de identidad, algo muy ligado al pueblo. Por eso esta feria. Sólo una tarde, intensa, divertida. Pero pueden pasar el día en Arenys de Munt. De atractivos para llenar la mañana no les faltarán. Atractivos artísticos como la iglesia parroquial, o las masías medievales de fuera y dentro del pueblo, como Can Borrell, Can Arquer de Goscongs, Can Sala y muchas otras. Atractivos naturales, como los maravillosos bosques de los alrededores. Sólo hay que subir un poco montaña arriba, hacia Subirans, a Collsacreu o Torrentbó. Lugares llenos de encinares y pinares, con algunos robles y castaños. Una pequeña Toscana. O bien atractivos lúdicos, como el clásico parque de Lourdes, donde podrán disfrutar de la naturaleza con sus niños y niñas, donde podrán hacerse una buena carne a la brasa. Donde podrán campar y correr. O bien el nuevo parque del castillo de Can Jelpí, con las tirolinas para pequeños y grandes de la empresa JalpiAventura. O bien con los Burros del Far que divertirán de lo más a sus niños. Pero nos hemos desviado un poco del tema que nos ocupaba. Si desean pasar una tarde entretenida les esperamos a partir de las seis de la tarde, en la emblemática Riera de la población. Allí verán pasar el pasacalle de payés, con los gigantes. A continuación visiten la feria, con los puestos de cerezas, de aguardiente, de gastronomía y artesanía. Habrá música en directo, animación para los niños y divertidos concursos, como el de hacer pendientes o de escupir huesos. Si finalmente le hemos convencido para venir todo el día recuerden la posibilidad de hacer pic-nic, o carne a la brasa, en Lourdes. Les alquilarán la mesa, les venderán leña y les venderán bebida y ensalada, si lo desean. Si quieren comer en el pueblo, puede ir hasta la Era, un muy buen restaurante, donde probaran platos hechos con cerezas d’en Roca, precisamente. O bien Can Martori, menú de toda la vida, a la misma Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Fuera del pueblo son muy recomendables el Subirans, justo en el parque de Lourdes, Tel: 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el muy típico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. ¡Disfrutad de la feria de la cereza!.

Volterra


Hi ha una Toscana amagada, una Toscana diferent. Una Toscana dura, poc agraïda, poc turística, allunyada de les corrents de ramats d’admiradors poc crítics de l’art. Una Toscana potent, senzilla, autèntica, dura, pelada, nua, forta. On la terra no s’assembla gens als turons ondulats que rodejen Florència. Aquesta Toscana te per centre la ciutat de Volterra. Una vila medieval i renaixentista de primer ordre, penjada dalt d’un turó, oberta a tots els vents. Una vila contundent, directa, sense maquillatge. Una vila que conserva tot el sabor dels seus palaus, dels seus carrers. Arribareu fàcilment a Volterra des de Florència per Certaldo, per Sant Gimigniano, bé des de Siena, o des de Pisa, per Pontedera. Incloueu-la en la vostra ruta per la Toscana. Així anireu més enllà de les edulcorades i manides guies de sempre. De les bellíssimes ciutats de tota la vida. Visiteu Florència, naturalment. Impossible no fer-ho. Arribeu-vos fins a Sant Gimigniano, meca de qualsevol turista toscà que es precií. Pugeu fins Siena perquè s’ho val, però no deixeu de banda Volterra. I si s’us posa a l’abast mireu-vos també Certaldo, amb la seva vila alta, o Monteriggioni i les seves muralles, o Colle di Val d’Elsa, un poblet ben simpàtic. De Volterra us sorpendrà la fantàstica conservació d’allò que en podríem dir l’ambient, l’esperit medieval. Manté perfectes les muralles i nombroses portes. Imponent és el palau dels Priors, cor de la ciutat, que dialoga amb la signoria, (a la foto), en una plaça fantàstica, escenogràfica. I en una placeta més allunyada, el Duomo, i  el baptisteri, petitó, una cucada. El carrer dei Servi, amb els seus palaus. En resum una vila típicament toscana, cinematogràfica. Si visiteu la maravellosa Toscana penseu en aquesta parenta pobra, però molt bonica: Volterra us espera. Podeu dormir a la vila, al mateix centre, en hotels tan bonics com La Locanda, o bé en els poblets escampats pels camps. Cerqueu a la web. També podeu fer centre a Florència on hi ha hotels de totes les cadenes familiars, com ara un Novotel. Ah!. Ens oblidavem… abans d’abandonar Volterra, feu un gelat a L’Incontro, una gelateria de les que ja no en queden, a la Via Matteotti 18.

Hay una Toscana escondida, una Toscana diferente. Una Toscana dura, poco agradecida, poco turística, alejada de las corrientes de admiradores poco críticos del arte. Una Toscana potente, sencilla, auténtica, dura, pelada, desnuda, fuerte. Donde la tierra no se parece en nada a los cerros ondulados que rodean Florencia. Esta Toscana tiene por centro la ciudad de Volterra. Una villa medieval y renacentista de primer orden, colgada sobre una colina, abierta a todos los vientos. Una villa contundente, directa, sin maquillaje. Una villa que conserva todo el sabor de sus palacios, de sus calles. Llegarán fácilmente a Volterra desde Florencia por Certaldo, o por San Gimigniano, o bien desde Siena. Incluirla en su ruta por la Toscana será una buena decisión. Así iréis más allá de las edulcoradas y manidas guías de siempre. Vereis más ala de las bellísimas ciudades de toda la vida. Visitad Florencia, naturalmente. Imposible no hacerlo. Acercaos hasta Sant Gimigniano, meca de cualquier turista toscano que se precie. Subid hasta Siena porque se lo merece, pero no dejeis de lado Volterra. Os sorprenderá la fantástica conservación de lo que podríamos llamar el ambiente, el espíritu medieval. Mantiene perfectas las murallas y numerosas puertas. Imponente es el Palacio de los Priores, corazón de la ciudad, que dialoga con el Duomo, el baptisterio y unos cuantos palacios en el mismo espacio público. Una puesta en escena típicamente toscana, cinematográfica. Si visitáis la maravillosa Toscana pensad en esta parienta pobre, pero muy bonita: Volterra os espera. Pueden dormir en la villa, en el mismo centro, en hoteles tan bonitos como La Locanda, o bien en los pueblos esparcidos por los campos. Busquen en la web. También puede hacer centro en Florencia donde hay hoteles de todas las cadenas familiares, como un Novotel.

Moissac


Sant Pere de Moissac, a la vall on la Garona s’ajunta amb el Tarn, prop de Montauban i no gaire lluny de Toulouse, és una de les fites més importants de l’art romànic europeu. Així, tal i com sona. El claustre de Moissac és una maravella. La portalada, una de les composicions més boniques de l’art romànic. De l’antiga abadia només es va salvar, i per un miracle, l’església i el claustre. Els altres edificis varen caure per deixar pas al tren. Però el que ara hi ha, declarat patrimoni de la humanitat de manera ben merescuda, val un viatge per veure-ho. La portada sur de Sant Pere de Moissac, dedicada a l’Apocalipsi de Sant Joan, és una joia que no us deixarà indiferents. Evidentment no volem que aneu només a Moissac. En els 500 kms. de ruta que haureu de fer des de Barcelona hi ha moltes altres fites que mereixeran la vostra atenció. Ideal per un pont llarg al sud de França. Podeu anar-hi via Puigcerdà, Foix i Toulouse. Aquesta ciutat, amb el seus dos Novotels, i els B&B hotels, és un bon centre familiar per veure la vall mitjana de la Garona. També ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

San Pedro de Moissac, en el valle donde la Garona se junta con el Tarn, cerca de Montauban, y también cerca de Toulouse, es uno de los hitos más importantes del arte románico europeo. Así, tal y como suena. El claustro de Moissac es una maravilla. La portada, una de las composiciones más bellas del arte románico. De la antigua abadía sólo se salvó, y por un milagro, la iglesia y el claustro. Los otros edificios cayeron para dejar paso al tren. Pero lo que ahora hay, declarado patrimonio de la humanidad de forma bien merecida, vale un viaje para verlo. La portada sur de San Pedro de Moissac, dedicada al Apocalipsis de San Juan, es una joya que no os dejará indiferentes. Evidentemente no queremos que vayais sólo a Moissac. En los 500 kms. de ruta que debereis realizar desde Barcelona hay muchas otras cosas que merecerán su atención. La salida es deal para un puente largo en el sur de Francia. Pueden ir vía Puigcerdà, Foix y Toulouse. Esta ciudad, con sus dos Novotel, y los B & B hoteles, es un buen centro familiar para ver el valle medio del Garona. También lo es Montauban, la villa rosa. Por los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

Jardins de Quint Licini


Badalona ha conservat importantíssimes restes arqueològiques del seu passat Romà. Baetulo fou una ciutat important a la Catalunya romana, com ho foren Barcino, Iluro, o Blanda. Molta gent coneix les famoses termes romanes, sota el Museu de Badalona. Però menys gent ha visitat la bonica i molt evocadora recreació del jardí de Quint Licini, una obra d’art de la museologia moderna. Partint de les escasses restes d’una piscina, s’ha reconstruït un audiovisual molt sugerent d’una escena familiar al pati d’una casa romana. Ideal per visitar en el transcurs d’una visita de matí de diumenge a la Badalona Romana. Complementeu la visita del jardí romà amb la de les dues cases benestants, “Domus” completament excavades. Una visita que encantarà els vostres infants, pel joc hàbil de llums, so, i imatges. Per demanar hores de visita i condicions cal que truqueu al Museu de Badalona i reserveu hora per la propera visita guiada, un cap de setmana. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 kms. de Barcelona, tren, bus o metro. No creiem que calgui quedar-se a dinar, però si us cal, podeu anar a un seguit de restaurant molt interessants. Prop del museu teniu el CAOLILA, de disseny, al carrer Lleó, 79. Telf: 93.464.27.30. També CA L’ARQUÉ, carn a la brassa, al carrer d’Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional català, al carrer de Sant Pere, 97 Tel. 93.384.51.70. CAN FRAI, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una boníssima pizzeria és el CAÑO 14, al carrer de Cadis 17. Tel. 93.389.46.08. Tapes i racions d’ensomni a LA BOTA D’ARAGÓ, a costat del mar, carrer de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallec de luxe: El PAZO RIBEIRO, al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un basc de molt prestigi TXISTU, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoria el MICACO’S, al carrer de Sant Anastasi, 102 Tel. 93 384 37 63. Petitó el DALT LA VILA, al carrer de la Font 6. Tel. 93.460.20.55. Si us quedeu a dinar podeu passar el dia a la platja, banyant-vos. Si el temps no acompanya aneu fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra. Podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer després de dinar. A Badalona, per dormir, aniríem sense cap mena de dubte a l’hotel Miramar, o el Rafael Hoteles. Dues boníssimes opcions.

Badalona ha conservado importantísimos restos arqueológicos de su pasado romano. Baetulo fue una ciudad importante en la Cataluña romana, como lo fueron Barcino, Iluro, o Blanda. Mucha gente conoce las famosas termas, bajo el Museo de Badalona. Pero mucha menos gente ha visitado la bonita y muy evocadora recreación del jardín de Quinto Licinio, una obra de arte de la museología moderna. Partiendo de los escasos restos de una piscina, se ha reconstruido un audiovisual muy sugerente de una escena familiar en el patio de una casa romana. Ideal para visitar en el transcurso de una visita de mañana de domingo en la Badalona romana. Complementen la visita del jardín romano con la de las dos casas acomodadas, “Domus” completamente excavadas. Una visita que encantará sus niños, por el juego hábil de luces, sonido, e imágenes. Para solicitar horas de visita y condiciones hay que llamar al Museo de Badalona y reservar hora para la próxima visita guiada, un fin de semana. Hasta Badalona se llega muy fácilmente en coche, son 10 kms. desde Barcelona, también en tren, bus o metro. No creemos que sea necesario quedarse a comer, pero si lo fuera, pueden ir a una serie de restaurante muy interesantes. Cerca del museo está el CAOLILA, de diseño, en la calle León, 79. Telf: 93.464.27.30. También Ca l’ARQUÉ, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de Sant Pere, 97 Tel.. 93.384.51.70. Can Frai, gourmet, en la misma calle de Sant Pere, pero en el número 11 Tel. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el Cañó 14, en la calle Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGLIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Font 6. Tel. 93.460.20.55. Si os quedáis a comer podeis pasar el día en la playa, y bañarse. Si el tiempo no acompaña vayan hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra. Pueden hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr después de comer. En Badalona, para dormir, iríamos sin lugar a dudas al hotel Miramar, o al Rafael Hoteles. Dos buenísimas opciones.

Guadalupe


Hi ha diverses Guadalupe al món. La més famosa a Mèxic, on és la patrona de la nació. Però la genuïna, la més autèntica cal cercar-la a Extremadura. La Guadalupe espanyola, a més de bellíssima, és patrimoni de la humanitat.  Guadalupe és un bonic i petit poblet, amb un gran i famós monestir, situat a Cáceres. S’arriba a Guadalupe anant de Barcelona a Madrid, i d’aquí, per l’autovia de Portugal, la A5, fins Navalmoral de la Mata. D’allà teniu uns 70 kms. fins el poble.  Són 244 Km. des de Madrid. Però no volem que vingueu des de Catalunya només per veure Guadalupe, tot i que podríem assegurar que el viatge valdria la pena, sinó que la inclogueu dins una descoberta de la província de Cáceres, o millor encara, dins una ruta per Extremadura i La Manxa. La vila és bonica. El seu casc antic és preciós. L’entorn natural convida al senderisme i l’excursió en família. També cal destacar les bones botigues, sobretot d’embotits, on podreu comprar ibèrics d’altíssima qualitat, pernils, i morcón, típic de la zona. Però el que més destaca, sense discussió, és el seu monestir. El Reial Monastir de Santa María de Guadalupe es inmens. Una massa imponent del millor mudejar, al primer claustre, gòtic de l’abadia, la sala capitular i el segon claustre. Renaixement i barroc en altres temples i estances. El conjunt és ric, ostentós, ampulós i magnífic.  A més de l’arquitectura heu de saber que els edificis acullen una valuosa colecció de pintura i escultura, amb noms com Zurbarán, Lucas Jordan, Greco, Goya, Juan de Mena… En resum, una obra d’art cabdal, una fita que no podeu deixar de visitar, tot i que quedi una mica allunyada de les principals vies de comunicació. Per allotjar-vos no tenim cap mena de dubte: l’Hospederia del propi monestir. Habitacions conventuals en el marc incomparable del claustre. Nosaltres hi hem passat la nit i és tota una experiència. A qualsevol bar o restaurant de Guadalupe menjareu productes poderosos de la terra, embotit i carns de primera. Per exemple al Mesón Cerezo, un local ben típic, amb habitacions. O l’encantador hotelet rural La Posada del Rincón, amb boniques habitacions i un restaurant selecte, o bé l’Hostal Altimira, senzill i acollidor, amb habitacions de diverses mides i preus.

Hay varias Guadalupe en el mundo. La más famosa en México, donde es la patrona de la nación. Pero la genuina, la más auténtica hay que buscarla en Extremadura. La Guadalupe española, además de bellísima, es patrimonio de la humanidad. Guadalupe es un bonito y pequeño pueblo, con un gran y famoso monasterio, situado en Cáceres. Se llega a Guadalupe yendo de Barcelona a Madrid, y de ahí, por la autovía de Portugal, la A5, hasta Navalmoral de la Mata. De allí tienen unos 70 kms. hasta el pueblo. Son 244 Km. desde Madrid. Pero no queremos que vengan desde Cataluña sólo para ver Guadalupe, aunque podríamos asegurar que el viaje valdría la pena, sino que la incluyan en un descubrimiento de la provincia de Cáceres, o mejor aún, dentro de una ruta por Extremadura y La Mancha . La villa es hermosa. Su casco antiguo es precioso. El entorno natural les invita al senderismo y la excursión en familia. También cabe destacar las buenas tiendas, sobre todo de embutidos, donde podrán comprar ibéricos de altísima calidad, jamones, y morcón, típico de la zona. Pero lo que más destaca, sin discusión, es su monasterio. El Real Monasterio de Santa María de Guadalupe se inmenso. Una masa imponente del mejor mudéjar, en el primer claustro, gótico de la abadía, la sala capitular y el segundo claustro. Renacimiento y barroco en otros templos y estancias. El conjunto es rico, ostentoso, ampulós y magnífico. Además de la arquitectura deben saber que los edificios albergan una valiosa colección de pintura y escultura, con nombres como Zurbarán, Lucas Jordan, Greco, Goya, Juan de Mena … En resumen, una obra de arte capital, un hito que no puede dejar de visitar, aunque quede un poco alejada de las principales vías de comunicación. Para alojarse no tenemos ninguna duda: la Hospederia del propio monasterio. Habitaciones conventuales en el marco incomparable del claustro. Nosotros hemos pasado la noche y es toda una experiencia. En cualquier bar o restaurante de Guadalupe comer productos poderosos de la tierra, embutidos y carnes de primera. Por ejemplo en el Mesón Cerezo, un local muy típico, con habitaciones. O el encantador hotelito rural La Posada del Rincón, con bonitas habitaciones y un restaurante selecto, o bien el Hostal Altimira, sencillo y acogedor, con habitaciones de varios tamaños y precios.

Auch


Auch és la capital del Gers, de la Gascunya, dels mosqueters del rei i del fetge d’oca. Està situada en una regió molt agradable, una mena de Toscana a la francesa. Una regió creuada per desenes de rius i riuets que baixen dels Pirineus, paral·lels tots ells, cercant la gran plana d’Aquitània, i el riu Garona. Cada riu crea el seu propi vall, amb turons arrodonits plens de boscos i de camps de girasols. Creuant el Gers, nom del Departament i del riu que travessa la vila d’Auch, et fas un bon fart de pujar i baixar montículs, travessar ponts i veure cases de pagés. Aquesta maravellosa regió forma part de l’antiga Gascunya. La terra dels cadets que canta Cyrano de Bergerac, i on van nèixer els Mosqueters de l’Alexandre Dumas. Una terra grassa, sucosa, vital, agrària fins la mèdula. És una zona molt rica també en monuments, fruit d’una història atzarosa. Una història de guerres entre anglesos i francesos. Una història de “Bastides”, pobles medievals amurallas, geomètrics, amb grans mercats centrals, que els colons crearen de nova arrel sobre la terra conquerida. Pera això a més de veure Auch amb la seva catedral, les estupendes escultures del cadiram del cor, i els seus magnífics vitralls. Després de rondar pels carrers antics, i de baixar l’escala monumental fins arribar a les ribes del Gers. Després de admirar l’estàtua de D’Artagnan, el mosqueter més famós de tots. Després de tot això… podeu rondar per les ondulades i sinuoses valls a banda i banda, per descobrir joies com Gimont, Cologne, Mauvezin, Saint Clar, Fources, Larresingle, Lectoure o Fleurance, bastides medievals. O bé abadies com la de Flaran, Belleperche o Boulaur. Esglèsies romàniques de gran volada, com ara Moirax o La Romieu.  Castells com Lavarderns, Gramont, Caumont, Cassagne… Viles com Comdom o Auvillar. Ja ho veieu quina plèiade de llocs maravellosos a l’abast des de Auch. I ens en deixem uns quants. Per dormir o menjar teniu llocs tan bonics i elegants com el Gran Hotel de France, tot un luxe. O l’elegant Castell de Les Charmettes. També un Ibis i un Campanile. I un càmping municipal. En els pobles que us hem citat també teniu bons hotels: com Le Coin du Feu, a Gimont, on hem estat molt bé, o Le Logis des Cordeliers, a Comdom, una posta segura de tranquil·litat, i gran restauració. Auch i el Gers, un destí senzill i bonic per uns quants dies de pont o vacances.

Auch es la capital del Gers, de la Gascuña, de los mosqueteros del rey y del paté de foie de oca. Está situada en una región muy agradable, una especie de Toscana a la francesa. Una región cruzada por decenas de ríos y riachuelos que bajan de los Pirineos, paralelos todos ellos, buscando la gran llanura de Aquitania, y el río Garona. Cada río crea su propio valle, con colinas redondeadas llenas de bosques y campos de girasoles. Cruzando el Gers, nombre del Departamento y del río que atraviesa la villa de Auch, te hartas de subir y bajar montículos, cruzar puentes y ver casas de payés. Esta maravillosa región forma parte de la antigua Gascuña. La tierra de los cadetes que canta Cyrano de Bergerac, y donde nacieron los Mosqueteros de Alexandre Dumas. Una tierra gruesa, jugosa, vital, agraria hasta la médula. Es una zona muy rica también en monumentos, fruto de una historia azarosa. Una historia de guerras entre ingleses y franceses. Una historia de “Bastidas”, pueblos medievales amurallados, geométricos, con grandes mercados centrales, que los colonos crearon de nueva raíz sobre la tierra conquistada. Por ello además de ver Auch con su catedral, las estupendas esculturas del sillería del coro, y sus magníficos vitrales. Después de rondar por las calles antiguas, y de bajar la escalera monumental hasta llegar a las orillas del Gers. Después de admirar la estatua de D’Artagnan, el mosquetero más famoso de todos. Después de todo esto … pueden rondar por las onduladas y sinuosas colinas a ambos lados de Auch, para descubrir joyas como Gimont, Cologne, Mauvezin, Saint Clar, Fourcat, Larresingle, Lectoure o Fleurance, pueblos medievales. O bien abadías como la de Flaran, Belleperche o Boulaur. Iglesias románicas de gran altura, como Moirax o La Romieu. Castillos como Lavarderns, Gramont, Caumont, Cassagne … Villas como Comdom o Auvillar. Ya veis qué pléyade de lugares maravillosos al alcance desde Auch. Y nos dejamos unos cuantos. Para dormir o comer tienen lugares tan bonitos y elegantes como el Gran Hotel de France, todo un lujo. O el Castillo de Les Charmettes. También un Ibis y un Campanile. Y un camping municipal. En los pueblos que hemos citado también tienen buenos hoteles: como Le Coin du Feu, de Gimont, donde hemos estado muy bien, o Le Logis des Cordeliers, en Comdom, una puesta segura de tranquilidad, y gran restauración. Auch y el Gers, un destino sencillo y bonito para unos días de puente o vacaciones.