El Festival “Terra de Trobadors”


terra_trobadors

Aquest proper cap de setmana de setembre, del 10 a la tarda, fins el diumenge 13, us proposem una sortida a l’Empordà. Us proposem una fira diferent, una activitat cultural, amena i divertida, però a la vegada molt educativa pels vostres infants. Es tracta d’arribar-vos fins la bellíssima vila medieval de Castelló d’Empúries, capital que fou del comtat d’Empúries, amb un casc antic fascinant, i una catedral que val la pena veure. Una catedral gòtica molt bonica. Allà hi fan una gran fira de trobadors. Castelló d’Empúries, amb la seva imponent catedral gòtica, els seus palaus i cases medievals, els seus carrers i places, li fa d’escenari privilegiat. Perquè és una vila monumental, històrica i acollidora. I si la fira i les maravelles de la ciutat antiga queden curtes, podeu visitar el museu de la tècnica instal·lat a l’antic molí de farina. Una secció del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya molt i molt interessant. No us ho penseu més. Aneu a Castelló a gaudir de la fira “Terra de Trobadors”. Hi haurà cançons, teatre, espectacles de tota mena, bruixes i bruixots, paradetes i animació per tota la canalla. I si us decidiu a passar el cap de setmana a l’Empordà, llavors tindreu el magnífic parc dels aiguamolls, molt proper a Castelló, o el cap de Creus, amb Cadaqués, al vostre abast. I si fa bon temps podreu anar a la platja. Perquè la Costa de l’Empordà, la Costa Brava, és preciosa. Per dormir o menjar a Castelló us recomanem de tot cor la Fonda Canet, tant per a menjar com per a dormir. Un clàssic sense debat ni discussió. L’Hotel Emporium te un bon restaurant, dels millors de la zona, i unes habitacions familiars. Un lloc de tota la vida. Molt coquetó és el restaurant de l’Hostal Santa Clara, un altre bon lloc on passar uns dies. Bona teca i habitacions boniques. El Forn Vell és un lloc interessant per dinar. Si aneu amb infants, i voleu completar el dia podeu anar fins el Butterfly Park que està situat a tocar de Castelló d’Empúries, i a poca destància d’Empuriabrava, i no lluny de Roses. Fora de Castelló, per dormir a l’Empordà, amb infants, ens agrada anar fins la la veïna població de Roses. Us recomanem un hotel molt familiar, bé de preu, amb instal·lacions excepcionals, el Mediterraneo Park, o bé també podeu probar sort a l’Hotel Coral Platja. No falteu a la fira!.

¿No sabéis dónde ir este segundo finde de septiembre?. ¿Qué tal el Empordà?. Si hace calor pueden ir a la playa. La Costa Brava es preciosa, y un poco decadente, ahora que ya empieza el frío. También tiene cerca la Costa Vermeille, con Collioure. O el Cap de Creus, con Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. Y si queréis hacer una actividad cultural, amena y divertida, educativa incluso, para vuestros niños, podeis ir hasta Castelló d’Empúries, a la feria de los Trovadores. Castelló d’Empúries, con su imponente catedral gótica, sus palacios y casas medievales, sus calles y plazas, ya merece una visita. Es una villa monumental, histórica y acogedora. En la Edad Media tuvo gran importancia. De ahí las maravillosos restos que conserva. También pueden visitar el museo instalado en el antiguo molino de harinas. Muy interesante. Pero si vais el segundo fin de semana de septiembre podreis disfrutar de la feria “Tierra de Trovadores”. Un mercado medieval en un escenario único. Canciones, teatro, espectáculos de todo tipo, brujas y brujos, tenderetes y animación para todos los niños. No os lo perdáis. Buscad donde dormir en los hoteles de Castelló, que tiene, y muy bonitos. Si no encuentran nada, pueden buscar en la vecina Roses. En el Mediterraneo Park, o en el Coral Playa. Ideal el primero por el amplio terreno de juego para los niños, y el segundo por su situación, frente al mar. O a cualquier otro de Roses. Seguro que encontraran alguna cosa.

Festival Terra de Trobadors


terra_trobadors

Aquest proper cap de setmana de setembre us proposem una sortida a l’Empordà. Us proposem una fira diferent, una activitat cultural, amena i divertida, però a la vegada molt educativa pels vostres infants. Es tracta d’arribar-vos fins la bellíssima vila medieval de Castelló d’Empúries, capital que fou del comtat d’Empúries, amb un casc antic fascinant, i una catedral que val la pena veure. Una catedral gòtica molt bonica. Allà hi fan una gran fira de trobadors. Castelló d’Empúries, amb la seva imponent catedral gòtica, els seus palaus i cases medievals, els seus carrers i places, li fa d’escenari privilegiat. Perquè és una vila monumental, històrica i acollidora. I si la fira i les maravelles de la ciutat antiga queden curtes, podeu visitar el museu de la tècnica instal·lat a l’antic molí de farina. Una secció del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya molt i molt interessant. No us ho penseu més. Aneu a Castelló a gaudir de la fira “Terra de Trobadors”. Hi haurà cançons, teatre, espectacles de tota mena, bruixes i bruixots, paradetes i animació per tota la canalla. I si us decidiu a passar el cap de setmana a l’Empordà, llavors tindreu el magnífic parc dels aiguamolls, molt proper a Castelló, o el cap de Creus, amb Cadaqués, al vostre abast. I si fa bon temps podreu anar a la platja. Perquè la Costa de l’Empordà, la Costa Brava, és preciosa. Per dormir o menjar a Castelló us recomanem de tot cor la Fonda Canet, tant per a menjar com per a dormir. Un clàssic sense debat ni discussió. L’Hotel Emporium te un bon restaurant, dels millors de la zona, i unes habitacions familiars. Un lloc de tota la vida. Molt coquetó és el restaurant de l’Hostal Santa Clara, un altre bon lloc on passar uns dies. Bona teca i habitacions boniques. El Forn Vell és un lloc interessant per dinar. Si aneu amb infants, i voleu completar el dia podeu anar fins el Butterfly Park que està situat a tocar de Castelló d’Empúries, i a poca destància d’Empuriabrava, i no lluny de Roses. Fora de Castelló, per dormir a l’Empordà, amb infants, ens agrada anar fins la la veïna població de Roses. Us recomanem un hotel molt familiar, bé de preu, amb instal·lacions excepcionals, el Mediterraneo Park, o bé també podeu probar sort a l’Hotel Coral Platja. No falteu a la fira!.

¿No sabéis dónde ir este segundo finde de septiembre?. ¿Qué tal el Empordà?. Si hace calor pueden ir a la playa. La Costa Brava es preciosa, y un poco decadente, ahora que ya empieza el frío. También tiene cerca la Costa Vermeille, con Collioure. O el Cap de Creus, con Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. Y si queréis hacer una actividad cultural, amena y divertida, educativa incluso, para vuestros niños, podeis ir hasta Castelló d’Empúries, a la feria de los Trovadores. Castelló d’Empúries, con su imponente catedral gótica, sus palacios y casas medievales, sus calles y plazas, ya merece una visita. Es una villa monumental, histórica y acogedora. En la Edad Media tuvo gran importancia. De ahí las maravillosos restos que conserva. También pueden visitar el museo instalado en el antiguo molino de harinas. Muy interesante. Pero si vais el segundo fin de semana de septiembre podreis disfrutar de la feria “Tierra de Trovadores”. Un mercado medieval en un escenario único. Canciones, teatro, espectáculos de todo tipo, brujas y brujos, tenderetes y animación para todos los niños. No os lo perdáis. Buscad donde dormir en los hoteles de Castelló, que tiene, y muy bonitos. Si no encuentran nada, pueden buscar en la vecina Roses. En el Mediterraneo Park, o en el Coral Playa. Ideal el primero por el amplio terreno de juego para los niños, y el segundo por su situación, frente al mar. O a cualquier otro de Roses. Seguro que encontraran alguna cosa.

Fira del pa a Castelló


fira_pa_castello_empuries

Castelló d’Empúries és una bellíssima vila empordanesa. Una ciutat medieval que no us imagineu el bonica que és. Un catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendoròs. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus. A les afores hi trobareu La farinera. És una fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, que cal visitar. I quan millor que al juny, quan a la vila s’hi fa la fira de la farina i el pa. Si us hi arribeu aquest cap de setmana gaudireu d’aquesta festa familiar i podreu degustar moltes menes de pa. A partir de les 10 del matí disfrutreu d’un mercat del pa al claustre del Convent de Santa Clara, i d’una fira pels carrers de l’entorn del Museu de la Farinera, una visita imprescindible si aneu a la vila. Tot obert fins les vuit de la tarda. Hi haurà botigues al carrer, gimcana, tallers, titelles, inflables a la Plaça Joan Alsina, espectacles, visites guiades al poble…  Algunes activitats tenen les places limitades, i cal una reserva al telèfon del museu. 30 persones. Prèvia reserva al telèfon del museu. Hi ha tallers gratuïts, i altres pagats, però de bon preu. museu. En diversos restaurants del municipi, com ara El Churrasco, la Fonda Casa Clara, l’Hotel–Restaurant Empòrium o El Racó de Castelló, s’oferirà menú del pa, amb pa de la Tramuntana i cervesa Rufa de Blat dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquell dia l’Ecomuseu de la Farinera ofereix l’entrada amb un 50% de descompte, aprofiteu!. Per més informació cal trucar al tel: 972 25 05 12, o escriure a firapa@ecomuseu-farinera.org. També podeu visitar la seva web: www.ecomuseu-farinera.org. Els vostres fills i filles s’ho pasaran de por a la fira i a l’Ecomuseu de la Farinera. També hi ha programats diferents espectacles infantils. Tot el cap de setmana hi haurà un mercat de productes artesans i naturals relacionats amb el pa, la farina i el blat. Podeu trobar-hi tota mena de productes ecològics. Si passeu uns dies per allà dalt no deixeu de fer una ronda per l’Alt Empordà. Podeu visitar els propers i fantàstics aiguamolls de l’Empordà, un espai natural únic, ideal per la canalla. O fer una mica de Costa Brava, porteu-vos el banyador, anant fins el Cap de Creus i la bellíssima Cadaqués, o la badia de Roses. Si us atreu la part cultural us recomanem Perelada, amb el seu castell, Figueres amb castell i museus, com el Dalí o el de la joguina, el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes o els mil i un poblets medievals de l’Empordà. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable, no gens lluny de Castelló. Habitacions molt be de relació qualitat–preu, un parc d’ensomni, piscina climatitzada i coberta, i també exterior. Dins Castelló us recomanem de tot cor la Fonda Canet, tant per a menjar com per a dormir. Un clàssic sense debat ni discussió. L’Hotel Emporium te un bon restaurant, dels millors de la zona, i unes habitacions familiars. Un lloc de tota la vida. Molt coquetó és el restaurant de l’Hostal Santa Clara, un altre bon lloc on passar uns dies. Bona teca i habitacions boniques. El Forn Vell és un lloc interessant per dinar, si no penseu quedar-vos a l’Empordà. Castelló us sorpendrà!

Castelló d’Empúries es una bellísima villa ampurdanesa. Una ciudad medieval que no os imagináis lo bonita que es. Una impresionante catedral, un casco antiguo bestial. Todo esto porque Castelló fue una capital feudal muy importante. Una villa condal. Pero sus condes cayeron en el olvido de la historia, y su capital también. Hoy en día, pues, Castellón es un pueblo grande y nada más. Pero entre sus calles medievales se esconden obras de arte que recuerdan el pasado esplendoroso. No se pierdan su catedral gótica o los palacios. En las afueras encontraréis La harinera. Es una fábrica, ahora reconvertida en un didáctico museo, que hay que visitar. Y cuando mejor será en junio, cuando la villa celebra la feria de la harina y el pan. Por eso lléguense este fin de semana y disfrutarán de esta fiesta familiar y podrá degustar muchos tipos de pan. Sus hijos e hijas realizarán talleres, escucharan los cuentos de la harina o visitaran, con guía, el Ecomuseo de La Farinera. También hay programados diferentes espectáculos infantiles. Todo el fin de semana habrá un mercado de productos artesanos y naturales relacionados con el pan, la harina y el trigo. Pueden encontrar todo tipo de productos ecológicos. Para los amantes de la música habrá cantada de habaneras y encuentro de corales. El día más fuerte será el domingo. Si pasáis unos días por allí arriba no dejéis de dar una vuelta por el Alt Empordà. Pueden visitar los cercanos y fantásticos humedales del Empordà, un espacio natural único, ideal para los niños. O hacer un poco de Costa Brava, traeros el bañador, yendo hasta el Cabo de Creus y la bellísima Cadaqués, o la bahía de Roses. Por la parte cultural les recomendamos Perelada, con su castillo, Figueres con su castillo y museos, como el Dalí o el del juguete, el maravilloso monasterio románico de Sant Pere de Rodes o los mil y un pueblos medievales del Empordà . La base donde las familias podemos dormir más cómodos puede ser el hotel Mediterráneo de Rosas, un hotel familiar muy recomendable. Habitaciones con excelente relación calidad – precio. En el mismo Castelló os recomendamos el hotel de La Moneda, de campanillas, y la Fonda Canet, un lugar de toda la vida.

Museu Romà de Mérida


museoromano

Hi hauria poderoses raons per aconsellar una sortida familiar a Mérida. Una de les principals seria contemplar amb els nostres infants les maravelles que el passat romà ha deixat en aquesta extraordinària ciutat. Perquè, com ja sabeu, Mérida fou una de les capitals romanes de la península ibèrica, és a dir una ciutat molt important. Per això conserva un patrimoni romà brutal, sobretot, romà, tot i que no només romà. Podeu visitar-hi el seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món, declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, Al costat també hi ha amfiteatre i, a les afores, un parell d’aqueductes, un circ i unes termes romananes. Però avui us volem parlar del fastuós Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. Passejar per les seves sales és una lliçó impagable d’història, però també una lliçó d’arquitectura del segle XX. Ens encanta aquest espai lliure, perfecte, sobri, mesurat i espectacular. Quin bon continent per un excels contingut. I sota, a la cripta cases romanes, un cementiri sencer i una via romana. Val la pena arribar-se fins Mérida per veure-ho tot. Però esteu de sort, perquè a més d’aquestes fites inexcusables, la capital d’Extremadura us ofereix també el pont romà damunt el riu Guadiana, monumental, de quasi un km. de llarg, o l’embassament romà de Proserpina, que fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. Rematen el lot el temple de Diana, un arc de triomf i la casa de Mitreo. Si això fos poc podeu veure també edificacions de l’època àrab, com ara els banys i una alcazaba dominant el riu. O la basílica de Santa Eulàlia, edificada damunt un temple visigot, O la Catedral de Santa María la Mayor en el cor medieval de la vila, ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus nobiliaris com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, o la de Trujillo, fantàstica, o bé els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera. Per menjar bé de preu y senzill, La Lonja, amb un restaurant propi, proper a la zona monumental romana, amb un menú del dia molt arreglat. Una mica més sofisticat, de campanetes, molt recomanable, el Tabula Calda, al centre de la ciutat. Bona estada a Extremadura!.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Conserva un patrimonio brutal, sobre todo romano, aunque no únicamente. Hablaremos de su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo, que fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO, el lugar donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. A su lado tenemos el anfiteatro y el Museo Nacional Romano. De este magífico equipamiento queremos hablaros hoy. Se trata de un espléndido museo arqueológico, una obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. Vale la pena visitarlo por su contenido, però también por el edificio, una obra de arte de la arquitectura del siglo XX. Una visita que no podeis dejar de hacer. Elegante, sobrio, sencillo, increible. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana, un puente monumental de casi un km. de largo, o el templo de Diana, un arco de triunfo y la casa de Mitreo. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana la Basílica de Santa Eulalia, edificada sobre un templo visigodo y la catedral de Santa María la Mayor. Mérida está llena de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, o su vecina Trujillo, fantástica. Los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, merecen una visita, o sus zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera.

Napoli


Nàpols és perillós?. Potser si. Hi ha barris, hi ha carrers, hi ha llocs, on involuntàriament mires cap enrere, com sospitant que et segueixen. I no és veritat. Si que ho és que tothom et mira, t’observa, t’escruta. Mil ulls aliens clavats al clatell, aixó si que és segur. De fet no recomanaríem Nàpols per una primera visita a Itàlia, ni tampoc per a viatgers novells. És millor començar per coses menys dures, com ara Florència o Venècia, per passar més tard a Roma i, per fi, poder assumir amb tota la seva espectacularitat, tota la seva humanitat, la capital del sud. Nàpols és brut. Amb una brutícia de segles. Desordenada amb intenció de ser-ho, caòtica. Però també és múltiple, diversa, sensual, acollidora. Les olors són diferents a cada cantonada. Les sorpreses us esperen a cada pas. Primer de tot teniu el Nàpols oficial, escenogràfic, preparat per ser presentat en societat. Amb el seu imposant castell Nuovo, medieval, presidint el port. Un port gran, bulliciós, obert a tots els ports del Mediterrani. Obert a Àfrica, a Sardenya, a Sicília, a l’Orient. A tocar trobareu la seva plaça del Plebiscit, amb l’església rodona, amb la seva columnata, l’Opera de Carles III i el palau reial. Darrera les galeries d’Humberto I, rèplica de les de Milà, amb totes les marques de moda. Sortiu a via Toledo, l’arteria elegant, comercial, peatonal de la vila, farcida de palaus barrocs, elegants, immensos, vinguts a menys, ocupats ara per habitatges familiars i botigues de records. Però també heu de veure la Nàpols més canalla, més divertida, més amagada, popular, més agradable, més palpitant. La que trobareu si entreu per Spaca Napoli, la via més artística de la ciutat, on us sortiran al pas esglésies meravelloses com Santa Clara i el seu claustre de rajoles, com San Severino, amb la seva capella, Sant Domènec, Sant Llorenç… Pugeu després fins el Duomo, i retorneu per la Via dei Tribunali, amb les esglésies barroques plenes de calaveres, i els palaus sumptuosos, de parets brutes i ronxades, de voreres lliscoses, de fortors indescriptibles. Així haureu fet la volta a Nàpols. Una volta al Nàpols més familiar. Ara sereu a piazza Dante. Llavors podeu continuar de front cap els barris Espanyols. Atenció: amb molt de compte!. O bé pujar cap a Capodimonte, el palau per antonomàsia, a veure les esplèndides col·leccions d’art. Una pinacoteca inexcusable. Si us agrada l’art antic, teniu el museu arqueològic, amb peces imprescindibles. Pregunteu que si ens ha agradat Nàpols?. Sí, molt. Hi tornariem a ulls clucs. De fet necessitem tornar ja a Nàpols. Veure la seva badia llegendària, amb el Vesubi al fons, maravellosa de veritat. Necessitem recórrer de nou, en mig del trànsit lent, sorollós i endimoniat de la ciutat, on ningú no respecta ningú, els carrers i les places d’aquest “caput mundi”. Ho necessitem per saber que som vius. Que continuem vius. Per saber que encara sabem viure la vida. Per allotjar-vos hi ha centenars d’hotels a Nàpols. I per les famílies dos Novotels a les afores, a Salerno i a Caserta. També podeu menjar a mil llocs. Nosaltres us recomanem els locals al llarg d’Spaca Napoli, a la plaça de Sant Domènec, per exemple, o a Via Tribunali. Nàpols és ideal per unes vacances de Nadal, o de Setmana Santa. Veureu els típics pessebres, o sumptuoses processons. I pels voltants tindreu  desenes de raons per tornar-h: Castell de l’Uovo, Port de Santa Llucia, Cumas, Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeia… De veritat, Nàpols no fa prou por com per poder passar de llarg.

¿Nápoles es peligroso?. Quizás si. Hay barrios, hay calles, hay lugares donde involuntariamente miras atrás, como sospechando que te siguen. Y no es verdad. Que te miran, que te observan, que te escrutan, los ojos ajenos clavados en la nuca, eso si que es seguro. De hecho no recomendaríamos Nápoles para una primera visita a Italia, ni tampoco para viajeros noveles. Es mejor empezar por cosas menos duras, como Florencia o Venecia, para pasar más tarde a Roma y, por fin, poder asumir con toda su espectacularidad, toda su humanidad, la capital del sur. Nápoles es sucio. Con una suciedad de siglos. Desordenada con intención de serlo, caótica. Es múltiple, diversa, sensual, acogedora. Los olores son diferentes en cada esquina. Las sorpresas esperan a cada paso. El Nápoles oficial, escenográfico, está bién preparado para ser presentado en sociedad. Con el castillo Nuovo, medieval, presidiendo el puerto. Un puerto grande, bullicioso, abierto a todos los puertos del Mediterráneo. Abierto a África, en Cerdeña, en Sicilia, a Oriente. La plaza del Plebiscito, con la iglesia redonda, con el palacio real y la columnata són grandilocuentes. Las galerías de Humberto I, réplica de las de Milán, tienen todas las marcas de la moda. Vía Toledo es la arteria elegante, comercial, peatonal, llena de palacios barrocos, elegantes, inmensos, venidos a menos, ocupados ahora por viviendas familiares y tiendas de recuerdos. Pero también está la Nápoles más canalla, más divertida, más escondida, popular, más agradable, más palpitante. La que encontraréis si entráis por Spaca Napoli, la vía más artística de la ciudad, donde les saldrán al paso iglesias maravillosas como Santa Clara y su claustro de azulejos, como San Severino, con su capilla, Santo Domingo, San Lorenzo .. . Hay que subir hasta el Duomo y retornar por la Via dei Tribunal, con las iglesias barrocas llenas de calaveras, y los palacios suntuosos, de paredes sucias y ronchosas, de aceras resbaladizas, y hedores indescriptibles. Así habréis dado la vuelta a Nápoles. A la ciudad más familiar. Estareis en la piazza Dante. Entonces se puede seguir de frente hacia los barrios Españoles. ¡Con mucho cuidado!. O bien subir hacia Capodimonte, el palacio por antonomasia, a ver las espléndidas colecciones de arte. Una pinacoteca inexcusable. Si os gusta el arte antiguo, no olvideis el museo arqueológico, con piezas imprescindibles. ¿Preguntais si nos ha gustado Nápoles?. Sí, mucho. Volveríamos a pies juntillas. Necesitamos volver a Nápoles. Ver su bahía, con el Vesubio al fondo, maravillosa. Necesitamos recorrer de nuevo, en medio del tráfico lento, ruidoso y endemoniado de la ciudad, donde nadie respeta a nadie, las calles y las plazas de este “caput mundi”. Lo necesitamos para saber que seguimos vivos, para saber que todavía sabemos vivir la vida. Hay cientos de hoteles en Nápoles. Y para las familias dos Novoteles a las afueras, en Salerno y Caserta. En Nápoles se puede comer en mil lugares. Les recomendamos los locales en la plaza de Santo Domingo, o en via Tribunali, por ejemplo. La ciudad es ideal para unas vacaciones de Navidad, o de Semana Santa. Para ver pesebres, o procesiones. Y en sus alrededores decenas de razones para ir de nuevo: Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeya …

Sant Joan a Ciutadella


Se’ns fa difícil parlar-vos objectivament de les Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Son molts anys rebent l’estiu al port, a Es Pla, de tocar la panxa als cavalls, de viure ets cargols de Santa Clara, de veure els jocs, de sentir, una i altra vegada el toc de flabiol, insistent. De tastar la pomada, i el ginet. De veure s’homo d’es bè passejar, seguit d’un ramat de gent, pels carrers blancs de Ciutadella. De seguir els caixers, dalt dels seus cavalls, de casa en casa, de palau en palau. De tirar-nos avellanes, de pujar a Sant Joan de Missa, de embriagar-nos de festa i d’alegria en les nits suaus, tendres, sedoses de la Ciutadella embogida. Menorca és el paradís. Ciutadella la porta. Sant Joan l’anunci. L’anunci d’un estiu de somni. Si podeu arreplegar un vaixell, o un avió, si teniu fills o filles adolescents i voleu que us acompanyin a una festa que els marcarà per tota la vida, aneu a Menorca, a Ciutadella, per les festes de Sant Joan. La setmana abans podreu recòrrer la vila darrera l’Home d’es bè, que preludia l’aconteixement. Els dies de Sant Joan veureu els jocs medievals al Pla del Port, si la gentada us deixa, és clar. A la nit, al cas antic, als voltants de la catedral, a Ses Voltes, per Santa Clara, tocareu la panxa d’un cavall encabritat. Son els cargols. Us donarà sort. L’endemà tirareu i rebreu avellanes, mentre els caixers i els seus cavalls son a Sant Joan de Missa. En tornar, més gresca. Els matins, platja. Platges maravelloses, d’un blau increible. A la nit, festa, festa grossa, festa lliure. Com si el món s’acabés i no existís l’any vinent. Festa mediterrània. I si us ho perdeu aquest any, tranquils. L’any vinent existeix. I si mai no podeu viatjar a Menorca en aquestes dates… podeu provar amb un sucedani. Cada poble fa festes, semblants a les de Sant Joan, al llarg de l’estiu. Iguals no. Semblants. Perquè, creieu-nos: Sant Joan a Ciutadella és irrepetible. Tot i que serà difícil, encara esteu a temps de cercar allotjament a l’illa. Mireu-vos algun hostalet a Mercadal, Ferreries o Alaior.  A Ciutadella probeu en els hotels de tota la vida, com l’hotel Alfons III, o l’hostal Madrid. Hi ha càmpings. Per sopar aneu al mateix port de Ciutadella, a llocs com el cafè Balear per exemple.

Se nos hace difícil hablar objetivamente de las Fiestas de San Juan en Ciutadella de Menorca. Son muchos años recibiendo el verano en el puerto, en Es Pla, de tocar la barriga a los caballos, de vivir los Cargols de Santa Clara, de ver los juegos, de sentir, una y otra vez el toque de flauta, insistente. De probar la pomada, y el gin. De ver s’Homo de Bè pasear, seguido de un rebaño de gente, por las calles blancas de Ciutadella. De seguir a los cajeros, y sus caballos, de casa en casa, de palacio en palacio. De tirarnos avellanas, de subir a Sant Joan de Missa, de embriagarnos de fiesta y de alegría en las noches suaves, tiernas, sedosas de la Ciutadella enloquecida. Menorca es el paraíso. Ciudadela la puerta. San Juan el anuncio. El anuncio de un verano de ensueño. Si pueden coger un barco, o un avión, si tienen hijos o hijas adolescentes y quieren que les acompañen a una fiesta que los marcará para toda la vida, vayan a Menorca, a Ciutadella, por las fiestas de San Juan. La semana antes podrán recorrer la villa tras el Hombre del Cordero, que preludia el acontecimiento. Los días de San Juan verán los juegos medievales en el llano del puerto, si la multitud le deja, claro. Por la noche, en el caso antiguo, en los alrededores de la catedral, en Ses Voltes, por Santa Clara, tocaran la barriga de un caballo encabritado. Son los Cargols (caracoles). Les dará suerte. Al día siguiente tiraran y recibirán avellanas, mientras los cajeros y sus caballos van a Sant Joan de Missa. Al volver, más juerga. Las mañanas, playa. Playas maravillosas, de un azul increíble. Por la noche, fiesta, fiesta, fiesta libre. Como si el mundo se acabara y no existiera el próximo año. Fiesta mediterránea. Y si os lo perdeis este año, tranquilos. El año próximo realmente existe. Y si nunca pueden viajar a Menorca en estas fechas … pueden probar con un sucedáneo. Cada pueblo monta sus fiestas, similares a las de San Juan, a lo largo del verano. Iguales no. Similares. Porque, creednos: Sant Joan en Ciutadella es irrepetible. Aunque será difícil, aún estáis a tiempo de buscar alojamiento en la isla. Ved algún hostalillo en Mercadal, Ferreries o Alaior. En Ciutadella prueben en los hoteles de toda la vida, como el hotel Alfonso III, o el hostal Madrid. Hay campings. Para cenar vayan al mismo puerto de Ciutadella, a lugares como el café Balear por ejemplo.

Tordesillas


Tordesillas, prop de Valladolid, al cor de Castella, és una gran cruïlla de camins al centre d’Espanya. Penjada damunt del riu Duero, controlant-ne el pas, dominant-ne el pont, Tordesillas fou un nucli molt important durant l’edat mitjana i moderna. D’aquell temps conserva nombroses mostres d’art. Però la més espectacular, la més sorprenent, és el convent de Santa Clara, (a la foto). Una joia mudejar, amb uns interiors increibles, amb uns artesonats fabulosos, una fita de l’art, on visqué fins a la mort la mare de l’emperador Carles V, la famosa Joana la Boja. Al casc antic, amb la seva plaça major, on les esglèsies i convents es donen de la mà amb palaus i cases senyorials, blasonades, poderoses, podreu passejar rememorant la història. Des del pont, damunt del riu castellà per excel·lència veureu la vila iluminar-se al caure la nit, amb el convent de Santa Clara al cim. Tordesillas és un bon enclau, ho ha estat sempre, per fer de centre en la vostra visita a Castella, a Simancas, a Valladolid, a Toro, a Salamanca, a Medina. Podeu dormir a l’Hotel Torre de Sila, el millor de la ciutat. O a l’hotel el Tratado, o al simpàtic Los Toreros, amb bon restaurant, on nosaltres ens varem allotjar, avui ja una mica superat pel temps. En les vostres anades i vingudes per Castella no oblideu la visita, obligada, de veritat, a Santa Clara de Tordesillas.

Tordesillas, cerca de Valladolid, en el corazón de España, es una gran cruce de caminos en el centro de Castilla. Colgada sobre el río Duero, controlando el paso, dominando su puente, Tordesillas fue un núcleo muy importante durante la edad media y moderna. De aquel tiempo conserva numerosas muestras de arte. Pero la más espectacular, la más sorprendente, es el convento de Santa Clara, (en la foto). Una joya mudejar, con unos interiores increíbles, con unos artesonados fabulosos, un hito del arte, donde vivió hasta su muerte, la madre del emperador Carlos V, la famosa Juana la Loca. En el casco antiguo, con su plaza mayor, donde las iglesias y conventos se dan de la mano con palacios y casas señoriales, blasonadas, poderosas, podrá pasear rememorando la historia. Desde el puente, sobre el río castellano por excelencia verá la villa iluminarse al caer la noche, con el convento de Santa Clara en la cima. Tordesillas es un buen enclave, lo ha sido siempre, para hacer de centro en su visita a Simancas, Valladolid, Toro, Salamanca o Medina. Pueden dormir en el Hotel Torre de Sila, el mejor de la ciudad. O en el hotel el Tratado, o en el simpático Los Toreros, con buen restaurante, donde nosotros nos dimos en alojarnos, hoy ya algo superado por el paso del tiempo. En sus idas y venidas por Castilla no olviden la visita, obligada, de verdad, a Santa Clara de Tordesillas.