Montgarri

A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Mercat de Nadal a Tolosa de Llenguadoc

Hem estat, aquest any, i el passat, en un dels 25 millors mercats de Nadal del món. I està prop de casa, a Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, una ciutat molt maca, discreta i amable, del sud de França més a l’abast. El mercat de Nadal de Toulouse és gran. Ocupa una bona part de la plaça immensa que presideix amb orgull la mole neoclàsica del Capitoli. No és un mercat de verd i figuretes de pessebre, com ho pot ser la nostra Santa Llúcia de Barcelona. Ni un mercat tan despenjat, iconoclasta i atípic, com ara el de Madrid. Aquests dos mercats de Nadal son bonics, cal anar-los a veure, però no son com el de Toulouse. El mercat d’aquesta vila és calmat i familiar, més artesà, gastronòmic. Amb paradetes de vi calent, embotits, formatges, nines, joguines, bosses, foie-gras, confits, pastissos, confitures, xocolata, joies, i llums. I n’hi ha un munt. Més de 180 repartides, ordenadament per la plaça. Ideal per arribar-s’hi un cap de setmana, o els primers dies de les vacances de Nadal. Atenció!. Tanquen el 26 de desembre, per Sant Esteve, el darrer dia!.  També podreu veure les naifs i senzilles animacions al pati Henri IV de l’interior del Capitoli, o els carrers il·luminats. Ens encanta. I tornaríem un any darrera l’altre. Bellíssim, romàntic, serè, tranquilitzador, familiar. I, si no sabeu què fer la resta d’hores del dia, us ho posarem ben fàcil. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Creiem que, hores d’ara, ja us haurem convençut d’anar fins a Toulouse, per veure el mercat de Nadal, o pel que sigui. I si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: com ara Cologne, Gimont, Lectoure, o els castells càtars… Montsegur, Foix… o la vila medieval penjada de Cordes sur Ciel. Decenes de destinacions maravelloses, totes possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Un de més car, al centre de la ciutat, fantàstic, un altre prop de l’estació, i el darrer, allunyat, a tocar de l’aeroport. Arribareu a Toulouse en quatre hores per l’autopista A-7 i A-9 per Girona i Perpinyà fins a Narbonne. D’allà a Toulouse per la A-60. Son 387 kms. com ara anar a Saragossa o València. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Bona estada al mercat de Nadal de Toulouse!.

Hemos estado muchas veces en Toulouse con motivo de su mercado navideño, muy bonito, muy grande, muy familiar, instalado en la gran plaza del Capitolio. Un mercado de artesania, gastrómico, muy interesante de visitar en família. Esta es solo una de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero. Hay otros que no cierran pasado el dia de Navidad, com por ejemplo la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y tres hoteles Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años, uno de ellos en pleno centro, muy caro, los otros más alejados, en la estación de tren y en el aeropuerto. Para comer nos gustó la pizzeria Pino, en la plaza Wilson, céntrica. Toulouse está solo a 4 horas en coche de Barcelona, 387 kms. ¡Ideal para un fin de semana o un puente de Navidad!.

Bordeaux / Bordeus

Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.

Auvillar

Auvillar és una bastida. Una ciutat medieval francesa, a la regió occitana, construida de nova planta durant la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra. Com ella n’hi ha un munt en aquesta zona. Visitar-les és una bonica excursió durant un pont o unes vacances curtes. Auvillar te, com totes les bastides, un seguit de carrers medievals, boniques cases d’època en totxo. A més hi trobareu les muralles i una església dedicada a Sant Pere, amb un curiós campanar fortificat i un retaure barroc excepcional. Però hi ha dues coses que fan diferent la vila. Una és el fet d’estar situada damunt d’un turó elevat que domina la confluència entre el riu Tarn i el Garona. Ella abasta un amplíssim paisatge on aquestes dues corrents d’aigua poderoses lluiten fins fondre’s, titàniques. L’altra curiositat és el seu mercat cobert rodó. Únic a la regió. Totes les bastides tenen mercats i places porxades. Algunes espectaculars, grans, potents. Però només aquest poble te un mercat rodó. També és singular la torre del rellotge del XVII. Rondeu les seves places i carrers. Admireu-ne les cases del XVII i XVIII. Cerqueu el palau dels Consuls. Pel demés Auvillar és un punt clau en la ruta francesa a Sant Jaume de Compostela. Un lloc pausat, pacífic, petitó i bufó, perdut en un mar de turons i boscos al sud de França. Això sí, el seu encant li ha valgut estar reconegut com un dels pobles més bonics de França. Prop seu teniu un munt d’altres pobles medievals i bastides: Lazerte, per exemple. A pesar de la seva petitesa, Auvillar te bons hotels i restaurants de mèrit. Com per exemple Le Petit Palais, un restaurant a tocar de l’entrada del poble, al costat de la torre del rellotge, que ens va agradar molt. O el famós Hotel de l’Horloge. Penseu en una ruta per la Gascunya, doncs apunteu-vos Auvillar a la vostra ruta!.

Auvillar es una bastida. Una ciudad medieval francesa, en la región occitana, construida de nueva planta durante la guerra de los cien años entre Francia e Inglaterra. Como ella hay un montón en esta zona. Visitarlas es una bonita excursión familiar ideal durante un puente o unas vacaciones cortas. Auvillar tiene una serie de calles medievales con bonitas casas de época en ladrillo. Además unas murallas y una iglesia dedicada a San Pedro, con un curioso campanario fortificado y un retablo barroco excepcional. Pero hay dos cosas que hacen diferente la villa. Una es el hecho de estar situada sobre una colina elevada que domina la confluencia entre el río Tarn y el Garona. Por ello abarca un amplísimo paisaje donde estas dos corrientes de agua poderosas luchan hasta fundirse, titánicas. La otra curiosidad es su mercado cubierto redondo. Único en la región. Todas las bastidas tienen mercados y plazas porticadas. Algunas espectaculares, grandes, potentes. Pero sólo este pueblo tiene un mercado redondo. También es singular la torre del reloj del XVII. Rondad sus plazas y calles. Admirad sus casas del XVII y XVIII. Buscad el palacio de los Consules. Por lo demás Auvillar es un punto clave en la ruta francesa a Santiago de Compostela. Un lugar pausado, pacífico, pequeñito y lindo, perdido en un mar de colinas y bosques en el sur de Francia. Eso sí, su encanto le ha valido estar reconocido como uno de los pueblos más bonitos de Francia. Cerca tiene un montón de otros pueblos medievales: Lazerte, por ejemplo. A pesar de su pequeñez, Auvillar tiene buenos hoteles y restaurantes de mérito. Como por ejemplo Le Petit Palais, un restaurante al lado de la entrada del pueblo, junto a la torre del reloj, que nos gustó mucho. O el famoso Hotel de l’Horloge.

Belleperche

La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.

Moissac

Sant Pere de Moissac, a la vall on la Garona s’ajunta amb el Tarn, prop de Montauban i no gaire lluny de Toulouse, és una de les fites més importants de l’art romànic europeu. Així, tal i com sona. El claustre de Moissac és una maravella. La portalada, una de les composicions més boniques de l’art romànic. De l’antiga abadia només es va salvar, i per un miracle, l’església i el claustre. Els altres edificis varen caure per deixar pas al tren. Però el que ara hi ha, declarat patrimoni de la humanitat de manera ben merescuda, val un viatge per veure-ho. La portada sur de Sant Pere de Moissac, dedicada a l’Apocalipsi de Sant Joan, és una joia que no us deixarà indiferents. Evidentment no volem que aneu només a Moissac. En els 500 kms. de ruta que haureu de fer des de Barcelona hi ha moltes altres fites que mereixeran la vostra atenció. Ideal per un pont llarg al sud de França. Podeu anar-hi via Puigcerdà, Foix i Toulouse. Aquesta ciutat, amb el seus dos Novotels, i els B&B hotels, és un bon centre familiar per veure la vall mitjana de la Garona. També ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

San Pedro de Moissac, en el valle donde la Garona se junta con el Tarn, cerca de Montauban, y también cerca de Toulouse, es uno de los hitos más importantes del arte románico europeo. Así, tal y como suena. El claustro de Moissac es una maravilla. La portada, una de las composiciones más bellas del arte románico. De la antigua abadía sólo se salvó, y por un milagro, la iglesia y el claustro. Los otros edificios cayeron para dejar paso al tren. Pero lo que ahora hay, declarado patrimonio de la humanidad de forma bien merecida, vale un viaje para verlo. La portada sur de San Pedro de Moissac, dedicada al Apocalipsis de San Juan, es una joya que no os dejará indiferentes. Evidentemente no queremos que vayais sólo a Moissac. En los 500 kms. de ruta que debereis realizar desde Barcelona hay muchas otras cosas que merecerán su atención. La salida es deal para un puente largo en el sur de Francia. Pueden ir vía Puigcerdà, Foix y Toulouse. Esta ciudad, con sus dos Novotel, y los B & B hoteles, es un buen centro familiar para ver el valle medio del Garona. También lo es Montauban, la villa rosa. Por los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

Toulouse / Tolosa de Llenguadoc

Hem estat una bona estona per decidir quina de les maravelles que pot oferir Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, al viatger li feia més justícia com a foto de l’entrada del nostre bloc. D’entre totes les que disposava n’he hagut de triar una i, ara que la veig penjada, i recordo l’impacte que ens provocà la seva visita, em plau completament. Es tracta de l’interior, sobri, auster i magnífic, de l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O la grandiositat de la plaça del Capitoli, amb el grandiós edifici rosat de l’ajuntament ocupant l’amplíssim espai cívic. O el romanticisme dels ponts sobre el Garona, que emulen aquells del Sena, a París. Toulouse és un objectiu del turisme familiar de primer ordre. La Cité de l’Espace, a les afores, n’és un dels destins més bonics. Si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: cologne, gimont, lectoure, o els castells càtars… decenes de destinacions possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i un parell de Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys.

Hemos estado un buen rato para decidir cuál de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero le hacía más justicia como foto de la entrada de nuestro blog. De entre todas las que disponía he tenido que elegir una y, ahora que la veo colgada, y recuerdo el impacto que nos provocó su visita, me complace completamente. Se trata del interior, sobrio, austero y magnífico, de la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y un par de Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años.