Badalona: un gran badiu!


granbadiu

Un badiu, a Badalona, és un pati gran, una eixida que li diuen al Maresme, al darrera de les cases, on hi havia una font, el lavabo i un petit jardí. Sovint estava enrajolat. Era, i és, un racó de pau a cada llar, el lloc on passar la tarda calorosa, o les hores mortes, sota el llimoner, escoltant rajar l’aigua. La gent del Dalt la Vila, i els del centre, que molts tenen la sort de tenir un badiu a casa, però d’altres no, perquè viuen el pisos, s’han inventat aquesta festa per recrear l’esperit d’aquests patis. I, el dia 28 de juny, fan una jornada d’embelliment de la vila, de guarniment de façanes amb flors, i de carrers. Hi haurà flors al carrer de la Costa, al carrer de la Mercè i a l’escola del Mar, a la popular Rambla, el passeig marítim de la ciutat. Un concurs per escollir la millor façana guarnida, i un mercadet d’intercanvi de plantes, esqueixos i llavors tancarà aquest senzill cap de setmana florit. Veniu a Badalona, aquest dissabte, o aquest diumenge, hi aprofiteu, si fa bona temperatura, per banyar-vos a la platja, llarga, neta, de sorra gruixuda. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre, a tocar dels carrers guarnits. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona o el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i baixeu cap a mar. Estarà difícil aparcar, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny del centre, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir dels badius florits, i del Mar!.

Un badiu, en Badalona, és un patio grande, un pequeño jardín trasero. El dia 28 de junio hay una fiesta floral para decorar con  fan una jornada d’embelliment de la vila, de guarniment de façanes amb flors, i de carrers. Hi haurà flors al carrer de la Costa, al carrer de la Mercè i a l’escola del Mar, a la popular Rambla, el passeig marítim de la ciutat. Un concurs per escollir la millor façana guarnida, i un mercadet d’intercanvi de plantes, esqueixos i llavors tancarà aquest senzill cap de setmana florit. Veniu a Badalona, aquest dissabte, o aquest diumenge, hi aprofiteu, si fa bona temperatura, per banyar-vos a la platja, llarga, neta, de sorra gruixuda. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre, a tocar dels carrers guarnits. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona o el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i baixeu cap a mar.

Arras


Arras és una bellíssima ciutat francesa, amb vocació de ser flamenca. Està situada molt al nord de França, a escassos kilòmetres de la frontera belga. I, malgrat que és inequívocament gala, te tot l’aire de les seves germanes: Brusel·les, Gant, Bruges, Tournai… Ciutats mercantils, medievals, esplèndides, obertes. Ciutats on la plaça del mercat, encara molt activa, i els ajuntaments amb els seus “beffroi”, o torres comunals, ho dominen tot. Arras no te una plaça. En te dues. La Grand Place i la Place des Heros. Una gran i una molt i molt gran. A quina més bonica. Totes bordejades per cases dels segles XVI, XVII i XVIII. En total 155 façanes, a quina més xula. A més, la vila te un ajuntament fastuós, reconstrucció del segle XX, després dels terribles bombardejos de les guerres mundials. I corona aquest elegant edifici gòtic plateresc una torre molt guapa, (a la foto), als peus de la qual els comerciants exposen les seves mercaderies, tal i com ho feien fa 600 anys. Una lliçó d’art i història a l’aire lliure. També te Arras unes quantes esglésies mones, i una catedral que fou monestir, construida en estil neoclàssic, que no us agradarà però us sorpendrà per les seves línies austeres i clàssiques, i el seu espai gran, ample i poc habitual. Arras és per degustar-la poc a poc, passejant pels carrers medievals, admirant les cases. Pareu-hi si mai aneu des de Barcelona a Flandes, en ocasió d’unes vacances, i ho feu en cotxe passant per Paris i Arras per l’autopista A1, la que va de Paris-Lille, deixant-la a la sortida 15. Per menjar a Arras trobareu molt restaurants, i prou bons. La Clef des Sens, molt clàssic en cuina i ambient. Totalment diferent el Between, molt innovador per ser francés. També ens agrada dinar en els locals de la cadena Le Bistrot du Boucher, bona cuina a preus molt raonables. Alguns hotels tenen restaurants molt interessants. Com ara Le Passe Temps, restaurant molt bonic, habitacions molt senzilles, però barates. O el Astoria Carnot. Molt més de campanetes és el Best Western L’Univers, amb la qualitat i la categoria d’aquesta cadena internacional, que mai defrauda. Hem dormit en una ciutat prop d’Arras en un Novotel. Ideal per a famílies. Però dins Arras mateix, al costat de l’estació, hem vist un Holiday Inn. No deixeu de visitar Arras en una ruta per Flandes i la Valònia, una sortida de vacances que heu de fer amb la família una vegada a la vida com a mínim. O bé en el decurs d’una ruta per les ciutats franceses del nord de París, que pot incloure Amiens, Compiege, Beauvois, Lille i Arras, per exemple. No us perdeu aquestes terres del nord!.

Arras es una bellísima ciudad francesa, con vocación de ser flamenca. Está situada muy al norte de Francia, a escasos kilómetros de la frontera belga. Y, aunque es inequívocamente gala, tiene todo el aire de sus hermanas: Bruselas, Gante, Brujas, Tournai … Ciudades mercantiles, medievales, espléndidas, abiertas. Ciudades donde la plaza del mercado, siempre muy activa, y los ayuntamientos con sus “Beffroi”, o torres comunales, lo dominan todo. Arras no tiene una plaza. En tiene dos. La Grand Place y la Place des Heros. Una grande y una muy, muy grande. Todas bordeadas por casas de los siglos XVI, XVII y XVIII. En total 155 fachadas, a cuál más chula. Además, la villa tiene un ayuntamiento fastuoso, reconstrucción del siglo XX, después de los terribles bombardeos de las guerras mundiales. Y corona este elegante edificio gótico plateresco una torre muy guapa, (en la foto), a los pies de la cual los comerciantes exponen sus mercancías, tal y como lo hacían hace 600 años. Una lección de arte e historia al aire libre. También tiene Arras varias iglesias, y una catedral que fue monasterio, construida en estilo neoclásico, que no os gustará pero os sorprenderá por sus líneas austeras y clásicas, y su espacio grande, ancho y poco habitual. Arras es para degustarla lentamente, paseando por las calles medievales, admirando las casas. Parad allí si alguna vez vais desde Barcelona a Flandes, con ocasión de unas vacaciones en coche, pasando por Paris y Arras por la autopista A1, la que va de Paris-Lille, dejándola a la salida 15 . Para comer en Arras encontrarán muchos restaurantes, y bastante buenos. La Clef des Sens, muy clásico en cocina y ambiente. Totalmente diferente el Between, muy innovador para ser francés. También nos gusta comer en los locales de la cadena Le Bistrot du Boucher, buena cocina a precios muy razonables. Algunos hoteles tienen restaurantes muy interesantes. Como Le Passe Temps, restaurante muy bonito, habitaciones muy sencillas, pero baratas. O el Astoria Carnot. Mucho más de campanillas es el Best Western El Universo, con la calidad y la categoría de esta cadena internacional, que nunca defrauda. Hemos dormido en una ciudad cerca de Arras en un Novotel. Ideal para familias. Pero dentro Arras mismo, junto a la estación, hemos visto un Holiday Inn. No dejen de visitar Arras en una ruta por Flandes y la Valonia, una salida de vacaciones que debeis hacer con la familia una vez en la vida como mínimo. O bien en el transcurso de una ruta por las ciudades francesas del norte de París, que puede incluir Amiens, Compiege, Beauvois, Lille y Arras, por ejemplo.

La Vila Joiosa


La Vila Joiosa te una platja magnífica. Però tot i ser Mediterrà en essència pura no us volem parlar només de la seva platja. Perquè la Vila Joiosa te unes cases de colors precioses. Primer només eren les cases penjades sobre la Rambla, el barranc, que delimitava el poble antic, penjat al damunt del mar, en una cornisa de pedra blanca, de la línia de costa, sensiblement inferior. Fa anys aquelles cases de colors eren ja una atracció pels fotògrafs aficionats i els viatgers curiosos com nosaltres. Tenien un color perdut, gastat pel sol i la pluja. Un color confús, indefinidament blau esmorteït o vermell rosat. Però la vila s’ha rentat la cara. Les cases penjades llueixen un cromatisme potent, contundent, dominador. Grocs, blaus, verds, vermells sense pudor, nous de trinca. I l’epidèmia s’ha anat estenent als carrers interiors de la ciutat. Carrers molt mediterranis, plens de llum i d’alegria. I també de colors. Ara són poques les cases del casc antic que no mostren pigments a la façana. I és curiós de veure. I fa molt bonic. Sí, ens agrada. Aneu a fer un tomb per la Vila Joiosa si esteu per les terres d’Alacant. Us agradarà. I si no, sempre us quedarà la platja!. Recordeu que de pobles i platges ben bonics no us en mancaran prop de la Vila Joiosa. Com ara Calpe, Altea, Benidorm, Santa Pola o el mateix Alacant. I de llocs on gaudir de la natura tampoc: Guadalest, i el seu castell, o bé l’illa diminuta de Tabarca us esperen.

Villajoyosa tiene una playa magnífica. Pero a pesar de ser el Mediterráneo en esencia pura, no queremos hablar sólo de su playa. Porque Villajoyosa tiene unas casas de colores preciosas. Primero sólo lo eran las casas colgadas sobre la Rambla, el barranco. Este delimitaba el pueblo antiguo, colgado encima del mar, en una cornisa de piedra blanca, de la línea de costa, sensiblemente inferior. Hace años aquellas casas de colores eran ya una atracción para los fotógrafos aficionados y los viajeros curiosos como nosotros. Tenían un color perdido, gastado por el sol y la lluvia. Un color confuso, indefinidamente azul amortiguado o rojo rosado. Pero la villa se ha lavado la cara. Las casas colgadas lucen un cromatismo potente, contundente, dominador. Amarillos, azules, verdes, rojos sin pudor, flamantes. Y la epidemia se ha ido extendiendo en las calles interiores de la ciudad. Calles muy mediterráneas, llenas de luz y de alegría. Y también de colores. Ahora son pocas las casas del casco antiguo que no muestran pigmentos en la fachada. Y es curioso de ver. Y hace muy bonito. Sí, nos gusta. Vayan a dar una vuelta por Villajoyosa si se mueven por las tierras de Alicante. Les gustaran. Y si no, ¡siempre os quedará la playa!. Recuerden que pueblos y playas bien bonitos no les faltarán cerca de Villajoyosa. Como por exemplo Calpe, Altea, Benidorm, Santa Pola o el mismo Alicante. Y de lugares donde disfrutar de la naturaleza tampoco: Guadalest, y su castillo, o bien la isla diminuta de Tabarca os esperan.