Penyíscola, ara tancats, et somniem!

Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Penyíscola, revisitada

Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Mikri Amnos

La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

Parga

La Costa Jónica grega és la gran desconeguda del Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si va allà, viatja a Corfú, és natural, perquè aquesta illa és molt maca. O a Paxi i Andipaxi, molt menys conegudes. Però ningú fa cap a la llarga franja de costa que hi ha just davant de Corfú i Paxi, i és molt bonica. Per posar un exemple citarem la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians, que hi arriben en vaixell des del port d’Igoumenitsa. Precisament en aquesta ciutat portuaria sense gaire encant vam dormir nosaltres, a casa del senyor Pablo als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets i on ell mateix us pot preparar un suculent sopar grec, encara que quan el vaixell de Brindisi faci port ja passin de les onze de les 11 de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, i ens hi am sentir com a casa. Nosaltres vam resseguir tota la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, o les del poble de Sivota. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible. Vam dinar a la mateixa Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. Però encara no us hem xivat a quin lloc vam dinar!. Va ser al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. D’anada o tornada podeu anar per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada. O bé agafar la nacional i l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però més ràpides i civilitzades. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu si heu vist Parga!.

Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, sean un buen lugar para ir.

Saint Tropez

El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.

 

Peníscola de nou

Peníscola és una fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani. Passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, i les muralles, és molt evocador. Banyar-ses en la seva platja de sorra fina, en un mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, és una pura delícia. Una sortida familiar molt clara. Per més venuda al turisme de masses que estigui la costa de Castelló, Peníscola serà sempre Peníscola. Malgrat els hotels, les discos, els bars i les botigues de records… Perquè el poble antic, al mig del mar, dominat pel castell del Papa Lluna conserva encara alguna cosa, fins i tot sota el vertigen consumista. Ens agrada el seu port on arriben les barques de pesca amb el peu fresc, a mitja tarda. Penyíscola sempre enganxa. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping, hostals, hotels i grans complexos. Hotels recomanables, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. O el Tio Pepe, un bon hotel, cèntric i bé de preu, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. O l’hotel Estrella de Mar, renovat, a primera línia de platja, on anàvem fa molts anys, quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos !.

 

Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala els dies 6  i 7 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo fin de semana de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.

El Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala els dies 7  i 8 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars, tenint en compte que aquest és l’Any del Turisme Familiar. El primer dia del Triumvirat Mediterrani està especialment centrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Així, hi ha previstes diverses visites guiades teatralitzades, tallers per convertir-se per uns moments en cuiners romans i titelles romanes. Dissabte 10, a la tarda també s’obrirà el mercat d’artesania i productes naturals als carrers del nucli antic, i el grup Excalibur representarà la primera de les lluites de gladiadors previstes a la Platja. El diumenge és el dia en que es concentren la major part d’activitats a la zona del nucli antic de l’Escala. Així, a la Riba de Mar, coincidint amb l’Any del Turisme Familiar, hi haurà des de passejades en poni i la reconstrucció d’oficis romans, a tallers de ceràmica i nusos, passant per la possibilitat de vestir-se i entrenar-se com a legionari romà, amb l’activitat Roma Víctrix. A la Platja hi haurà el campament romà muntat un com més per la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes, demostracions de tècniques militars romanes i lluita de gladiadors. El diumenge també hi haurà la possibilitat de fer una passejada en barca passant per la Platja, Empúries, el Moll Grec, Sant Martí d’Empúries i acabant al port de l’Escala. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Triumvirat Mediterrani a L’Escala i Empúries

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala, arriba a la dinovena edició els dies 10 i 11 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars, tenint en compte que aquest és l’Any del Turisme Familiar. El primer dia del Triumvirat Mediterrani està especialment centrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Així, hi ha previstes diverses visites guiades teatralitzades, tallers per convertir-se per uns moments en cuiners romans i titelles romanes. Dissabte 10, a la tarda també s’obrirà el mercat d’artesania i productes naturals als carrers del nucli antic, i el grup Excalibur representarà la primera de les lluites de gladiadors previstes a la Platja. El diumenge és el dia en que es concentren la major part d’activitats a la zona del nucli antic de l’Escala. Així, a la Riba de Mar, coincidint amb l’Any del Turisme Familiar, hi haurà des de passejades en poni i la reconstrucció d’oficis romans, a tallers de ceràmica i nusos, passant per la possibilitat de vestir-se i entrenar-se com a legionari romà, amb l’activitat Roma Víctrix. A la Platja hi haurà el campament romà muntat un com més per la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes, demostracions de tècniques militars romanes i lluita de gladiadors. El diumenge també hi haurà la possibilitat de fer una passejada en barca passant per la Platja, Empúries, el Moll Grec, Sant Martí d’Empúries i acabant al port de l’Escala. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Calp/Calpe

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

Diada dels Geganters de Badalona

Els Geganters de Badalona son bona gent. Actius, es mouen arreu de Catalunya per donar a conèixer els gegants de la vila. Però aquest dissabte, dia 19 d’octubre de 2013, de les 10 del matí fins ben entrada la vesprada us conviden a gaudir, a Badalona, a casa seva, de la Fira de Gegants i Capgrossos. Una gran diada organitzada per les diverses colles geganteres de la ciutat. Un dia especial pels infants, familiar, en el que tindran lloc un munt d’activitats relacionades amb el món geganter. De fet el que es vol és apropar aquest univers festiu a tota la gent a qui li agradi. Hi haurà, a més de les colles geganteres, moltes escoles de la vila que tenen gegants, també les associacions de veïns, i altres entitats del món de la cultura. Desenes de gegants i capgrossos, més d’una cinquantena de gegants i més de 40 capgrossos, la converteixen en una de les fires amb més gegants de la pròpia ciutat d’arreu del país. Us esperen desfilades i ballades de gegants, tallers per als infants i convidada. Veniu a Badalona i porteu-vos el banyador. Perquè la ciutat te una platja gran de sorra gruixuda i agua neta. I farà calor. I no oblideu de visitar el museu, amb les termes romanes al subsol, i el jardí de Quint Licini, i a les dues cases Domus excavades al carrer de Dalt. Heu de demanar hores de visita i condicions al Museu de Badalona i reservar hora per la visita guiada, però val molt la pena. A Badalona també s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 minuts de Barcelona, o en bus, agafant el B-25 a la plaça Urquinaona. També fantàstic el metro, de la línia 2, parada final a Pompeu Fabra. Si necessiteu dinar, i voleu anar de restaurant, teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però Badalona te bons llocs on fer-ho: per exemple l’Hotel Miramar, un hotelet coquetó, a la mateixa Rambla de mar. I si encara teniu més temps per visitar coses, o penseu passar el cap de setmana per aquí, aneu fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, al mig del bosc, a les afores de la ciutat. Si us agrada anar de picnic, el podeu fer al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer després de dinar. A Badalona, per dormir, aniríem sense cap mena de dubte a l’hotel Miramar, Bona diada gegantera a Badalona!.

 

En Badalona hace años que existe una nutrida y esforzada colla de geganters. Este fin de semana, el sábado 19 de octubre de 2013, hacen una diada gigantera en la ciudad. Lo hacen porque quieren dar a conocer este mundo maravilloso de los gigantes y las agrupaciones que les dan vida y los hacen desfilar y bailar. Por eso, porque están muy bien organizados, porque son mucha gente, y buena gente, han decidido organizar este encuentro festivo al lado del Mediterráneo. Un acto, por tanto, genial para las familias con hijos e hijas, y para todos en general. Este encuentro será por la mañana, desde las 10, hasta bién entrada la noche. Y si queréis pasar todo el día en Badalona no os faltarán cosas que hacer. Por ejemplo tomar un baño en las aguas aún calientes de su magnífica playa. ¡Traeros el bañador!. O bién podéis visitar los restos arqueológicos de su pasado romano, porque Baetulo fue una ciudad importante. Comenzad por el Museo de Badalona. Seguid por una visita al jardín de Quinto Licinio, y las dos casas Domus excavadas en la calle de Dalt. Deben de pedir horas de visita y condiciones en el Museo de Badalona y reservar hora para la visita guiada. A Badalona se llega muy fácilmente en coche, 10 minutos de Barcelona, o en bus, tomando el B-25 en la plaza Urquinaona o en Metro de la línia 2. En Badalona hay buenos restaurante como el CAOLILA, de diseño, en la calle León, 79. Telf: 93.464.27.30. O bien También Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97 Tel. 93.384.51.70. Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones en LA BOTA DE ARAGÓN, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. También el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. En Dalt Vila, el DALT LA VILA, en la calle de la Font 6. Tel. 93.460.20.55. Si todavía tienen más tiempo para visitar cosas, vayan hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en medio del bosque, en las afueras de la ciudad. Si os gusta ir de picnic, lo podeis hacer en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr después de comer. En Badalona, para dormir, iríamos sin lugar a dudas al hotel Miramar. ¡Buena diada de gigantes!.

Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, els dies 11 i 12 de maig de 2013. L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Gandia

Avui us parlarem d’una gran ciutat, molt poc coneguda, però un destí ideal per a unes vacances familiars, un pont o un cap de setmana llarg. Es tracta de la vila de Gandia, capital de la comarca de La Safor, a València. D’aquelles terres segurament coneixeu la capital del Túria, València ciutat, i altres llocs turístics, com ara Denia, Altea o fins i tot Benidorm. Però és més estrany que mai s’us hagi acudit fer una parada a Gandia quan aneu cap al sud, en direcció a Alacant. I és una pena, perquè sense ser res de l’altra món, i a pesar de ser una ciutat enorme, amb els seus quasi 50.000 habitants, ofereix recursos turístics suficients per atraure les famílies. En primer lloc les seves platges, grans, de més de set quilòmetres, de sorra fina i suau desnivell, ubicades a 4 kms. del centre de la vila, al Grau, un bonic barri mariner que mereix una visita. Per cert, diuen que al Grau de gandia, al port, va nèixer la fideuà, i que encara s’hi fa la millor. No lluny del mar encara queden paratges naturals molt interessants, com la Marjal, refugi d’aus, amb un centre d’interpretació que us ajudarà a comprendre’l. Podeu passejar en bici entre aromàtics tarongerars, fins la platja. Hem deixat a posta pel final el centre històric de Gandia, que te un aire mediterrani, àrab i medieval molt potent, amb la colegiata de Santa Maria, temple dels Borgia, la plaça major, i sobretot, el fastuós palau ducal, també de la familia Borgia, ducs de Gandia. Els jesuites hi fan visites guiades perquè Sant Francesc de Borja hi va nèixer. No tots els Borgia eren com el papa Alexandre VI!. També son interessants de veure la universitat de la Companyia de Jesús, o l’Hospital de Sant Marc on hi ha el museu d’arqueologia, que acull les pintures prehistòriques de la cova del Parpalló. Completen el conjunt un seguit de convents, restes de muralles i la vista damunt el riu Serpis.  És fàcil arribar a Gandia. Només cal agafar l’autopista de pagament AP- 7, i deixar-la a la sortida 60, havent passat València, a uns 420 kms. de Barcelona. Un dia de cotxe. No hem dormit mai a Gandia, però a la platja hi ha pilons d’hotels de tota mida i manera, amb piscina, a peu d’aigua. I pels voltants, a Oliva, a Benidorm, arreu de la costa valenciana hi ha tota mena d’establiments hotelers, i per descomptat un munt gran de restaurants. En canvi si que coneixem bons llocs on dinar al mig de la ciutat, prop del palau ducal. Llocs bons, com l’Almar, al centre, cuina cuidada, valenciana, clàssic. Igual de bo, però més informal en les propostes, i en el nom, el Pepito la flor, proposa plats més creatius. Finalment el Telero, típic valencià, de tota la vida. No podreu dir que a Gandia no es menja bé. És clar que també podeu trobar bones pizzeries!. Bon viatge per la llum del mediterrà, a Gandia!.

Hoy os hablaremos de una gran ciudad, muy poco conocida, pero un destino ideal para unas vacaciones familiares, un puente o un fin de semana largo. Se trata de la villa de Gandia, capital de la comarca de La Safor, en Valencia. De aquellas tierras seguramente conocéis la capital del Turia, Valencia ciudad, y otros lugares turísticos, como Denia, Altea o incluso Benidorm. Pero es más raro que la gente haga una parada en Gandia cuando vaya hacia el sur, en dirección a Alicante. Y es una pena, porque sin ser nada del otro mundo, y a pesar de ser una ciudad enorme, con sus casi 50.000 habitantes, ofrece recursos turísticos suficientes para atraer a las familias. En primer lugar sus playas, grandes, de más de siete kilómetros, de arena fina y suave desnivel, ubicadas a 4 kms. del centro de la villa, en el Grao, un bonito barrio marinero que merece una visita. Por cierto, dicen que en el Grao de gandia, en el puerto, nació la fideuá, y que todavía se hace allí la mejor. No lejos del mar aún quedan parajes naturales muy interesantes, como la Marjal, refugio de aves, con un centro de interpretación que les ayudará a comprenderla. Pueden pasear en bici entre aromáticos naranjales, hasta la playa. Hemos dejado a sabiendas para el final el centro histórico de Gandía, que tiene un aire mediterráneo, árabe y medieval muy potente, con la colegiata de Santa María, templo de los Borgia, la plaza mayor, y sobre todo, el fastuoso palacio ducal, también de la familia Borgia, duques de Gandia. Los jesuitas hacen visitas guiadas pués San Francisco de Borja nació allí. No todos los Borgia eran como el papa Alejandro VI!. También son interesantes de ver la universidad de la Compañía de Jesús, o el Hospital de San Marcos donde se encuentra el museo de arqueología, que acoge las pinturas prehistóricas de la cueva del Parpalló. Completan el conjunto una serie de conventos, restos de murallas y la vista sobre el río Serpis. Es fácil llegar a Gandia. Sólo hay que coger la autopista de pago AP-7, y dejarla en la salida 60, habiendo pasado ya Valencia, a unos 420 kms. de Barcelona. Un día de coche. No hemos dormido nunca en Gandia, pero en la playa hay montones de hoteles de todos los tamaños y formas, con piscina, y a pie del agua marina. Y por los alrededores, en Oliva, en Benidorm, en toda la costa valenciana, hay todo tipo de establecimientos hoteleros, y por supuesto un montón grande de restaurantes. En cambio si que conocemos buenos lugares donde comer en medio de la ciudad, cerca del palacio ducal. Lugares como el Almar, en el centro, cocina cuidada, valenciana, clásico. Igual de bueno, pero más informal en las propuestas, y en el nombre, el Pepito la flor, propone platos más creativos. Finalmente el Telero, un típico valenciano, de toda la vida. No podrán decir que en Gandia no se come bien. Claro que también pueden encontrar buenas pizzerías. Buen viaje por la luz del mediterráneo, ¡en Gandia!.

L’Escala: Triumvirat Mediterrani

La XVII fira grecoromana Triumvirat Mediterranies concentrarà aquest any en un sol dia. La crisi es nota, i als pobles petits encara més. Abans durava un parell de caps de setmana. Tot i així, anara la bellíssima població marinera de l’Escala sempre serà una sortida familiar recomanable de totes, totes. Amb trimvirat llarg, o curt, o sense. Totes les activitats proposades es fan a l’entorn de la Platja. Hi ha preparats una quarantena d’actes, molt interessants. Mireu-vos la programació. El centre principal d’interés és un mercat que obrirà les portes a partir de les onze del matí, amb més d’una cinquantena de paradetes. A costat del mercat, i del mar, hi haurà una reconstrucció històrica grecoromana. Podreu veure com feien els salaons, l’encuny de moneda, la ceràmica, la medicina i la cosmètica. També podreu passejar amb una biga romana, fer tir amb arc o anar en poni.  Gaudireu del campament romà on viu la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes. Si us proposem arribar-vos a l’Escala aquest cap de setmana segon de maig, no és només pel mercat i la fira romana. L’Escala és l’Empordà, amb el paisatge apacible i deliciós, que convida a passar uns dies de calma i relax. L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales i platges de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala és les ruïnes fabuloses d´Empúries són de visita obligada per a tothom. Possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. I, a tocar, el petit port antic, amb les caletes d’aigües manses que conviden al turisme més familiar. El Triumvirat mediterrani, la gran festa de la història, us espera a la maravellosa població de l’Escala, el seu marc més ideal. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana veient desfilar els legionaris, comprant en el mercat, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.