Penyíscola, revisitada


Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Mikri Amnos


La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

Parga


La Costa Jónica grega és la gran desconeguda del Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si va allà, viatja a Corfú, és natural, perquè aquesta illa és molt maca. O a Paxi i Andipaxi, molt menys conegudes. Però ningú fa cap a la llarga franja de costa que hi ha just davant de Corfú i Paxi, i és molt bonica. Per posar un exemple citarem la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians, que hi arriben en vaixell des del port d’Igoumenitsa. Precisament en aquesta ciutat portuaria sense gaire encant vam dormir nosaltres, a casa del senyor Pablo als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets i on ell mateix us pot preparar un suculent sopar grec, encara que quan el vaixell de Brindisi faci port ja passin de les onze de les 11 de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, i ens hi am sentir com a casa. Nosaltres vam resseguir tota la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, o les del poble de Sivota. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible. Vam dinar a la mateixa Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. Però encara no us hem xivat a quin lloc vam dinar!. Va ser al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. D’anada o tornada podeu anar per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada. O bé agafar la nacional i l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però més ràpides i civilitzades. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu si heu vist Parga!.

Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, sean un buen lugar para ir.

Saint Tropez


El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.

 

Peníscola de nou


Peníscola és una fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani. Passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, i les muralles, és molt evocador. Banyar-ses en la seva platja de sorra fina, en un mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, és una pura delícia. Una sortida familiar molt clara. Per més venuda al turisme de masses que estigui la costa de Castelló, Peníscola serà sempre Peníscola. Malgrat els hotels, les discos, els bars i les botigues de records… Perquè el poble antic, al mig del mar, dominat pel castell del Papa Lluna conserva encara alguna cosa, fins i tot sota el vertigen consumista. Ens agrada el seu port on arriben les barques de pesca amb el peu fresc, a mitja tarda. Penyíscola sempre enganxa. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping, hostals, hotels i grans complexos. Hotels recomanables, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. O el Tio Pepe, un bon hotel, cèntric i bé de preu, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. O l’hotel Estrella de Mar, renovat, a primera línia de platja, on anàvem fa molts anys, quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos !.

 

Triumvirat Mediterrani a l’Escala


Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala els dies 6  i 7 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo fin de semana de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Scilla


scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

Chianalea-Scilla

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

scilla2

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

scilla3

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.