El turó de les Maleses

Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera, quan tota la serra està verda, o de tardor, quan els arbres i arbust es tenyieixen de colors. Podría ser d’estiu, si no us espanta la calor, o d’hivern, si no us fa por el fred. Una ruta senzilla, no fàcil, exigent sense matar. Una ruta bonica per la serra de Marina, entre Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campcentelles, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens, més o menys grans. Es tracta de pujar al turó de les Maleses, poc conegut, al cim del qual hi ha un poblat iber, recient condicionat, xulo de veure. Les vistes son precioses. Situat damunt mateix de la vall del Besós, l’ull albira el Pirineu, el Montseny, Montserrat, Collserola, la plana de Barcelona, tot el Vallés i més. La ruta transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment bonic és el bosc de ribera, de la riera de Canyet, una mica més amunt de l’Hospital Germans Tries de Badalona. Està molt ben conservat i és ben inaudit tan aprop d’una gran ciutat. Si aneu a peu l’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro. Si ho feu amb cotxe podeu anar fins Badalona per la B-20 o per la B-32, i sortir a la sortida que va cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Pugeu cap a la muntanya per la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal anar pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Podeu aparcar allà. Si continueu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011, amunt, passat ja la desviació de l’Hospital, arribareu al Coll de la Vallensana, on podreu aparcar a mà esquerra, en una urbanització. Això us permet estalviar-vos una bona part del camí, força pesada, però no veureu la Font de l’Amigó, ni la Riera de Canyet, racó verd molt bonic. Si aneu sense cotxe us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus que va a Can Ruti per arribar a l’Hospital. Tan si heu anat en cotxe com en bus, un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu a la gent pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó.

El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Des de la font heu de seguir pujant fins arribar dalt de la carena, al camí GR-92. A l’encreuament dels dos camins en surt un altre, que va cap al nord, bordeja una pedrera i arriba al Turó de les Maleses, ben senyalitzat en color blanc i verd. Les marques vermelles i blanques son les del GR-92, un camí molt més ample. Ara bé, si voleu veure les vistes, podeu enfilar pel GR-92, a la dreta, i pujar la Coscollada, (un turó força alt on hi ha una torre d’incendis). És el Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Des de la Coscollada, si pregunteu, arribareu al turó de les Maleses, que es veu perfectament al davant, en direcció oest, en 2o minuts. Si sou dels que heu aparcat el cotxe a la urbanització del collet de Vallensana, llavors agafeu directament per GR-92 en direcció Girona, fins trobar tot el que us hem explicat. També podeu aparcar el cotxe a l’ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada, i enfilar directament el turó de les Malesses. La tornada pot ser per la mateixa ruta, o per una altra. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. El turó de les Malesses és molt bonic. Les vistes son espectaculars i està molt ben condicionat, amb bons plafons explicatius. Les restes estan bé, tot i que no hi ha res reconstruït. Una agradable ruta d’un parell d’hores, apta per a tots els públics, si us mola caminar en família!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, hasta llegar al Turó de les Maleses, situado entre Badalona, ​​Montcada y Mollet, muy cerca de Barcelona. Una montaña bonita, con un poblado iberico excavado y listo para disfrutar en su cima, y vistas fantásticas sobre media Cataluña. Ideal para familias con niños mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Saciados en la fuente debemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, hasta alcanzar el GR-92, que va transversal. Para ir al Turó de les Maleses hay que seguir de frente, no por el GR-92, siguiendo los indicadores verdes y blancos. También podeis subir al Turó del Pi Candeler (hay una torre de incendios en su cima), con buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. Desde lo alto se ve el poblado ibérico en la montaña vecina, que alcanzareis en pocos minutos, unos 20. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.

Festa Major de Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, cucanyes infantils i molts altres més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt feréstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuós Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Festa Major a Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, tot el diumenge 7. El dilluns 8, durant tot el dia, les cucanyes infantils. El dia 9 i el dia 10 més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

La Font de Querol

L’àrea de lleure de la Font del Querol es troba al Pirineu de Girona, a pocs kms. de Campdevànol, a tocar d’un riu ple de gorgs, i d’una pineda fantàstica. La natura ha estat molt generosa amb aquestes terres. Aquest espai disposa d’una barbacoa molt gran, amb vuit punts de cocció, i tres barbacoes metàl·liques individuals a tocar d’una bonica font. Totes les barbacoes son noves i disposen de mata guspires de planxa perforada, o bé de xemeneia amb barret. Ideals per poder gaudir d’una calçotada o una carn a la brasa en família, o amb els amics. També hi ha taules i tota mena de serveis. La trobareu si arribeu a Campdevànol des de Barcelona per la carretera que va per Vic a Ripoll i Ribes de Freser. Bona carretera, de fet una autovia. En un parell d’hores hi sou, o menys, anat poc a poc. Un cop arribats al poble, cal desviar-se a mà esquerra cap a Gombrén i la Pobla de Lillet per la carretera GI-401. Als afores de Campdevànol, just al km. 3 d’aquesta carretera, veureu a mà esquerra, a la llunyania, unes banderes que senyalen l’entrada al Camping Pirinenc. No hi heu d’arribar. Just us metres abans cal pendre la pista que baixa cap al riu. Feu atenció a la vostra esquerra. Està ben indicat, amb un rètol gran: àrea de lleure de la Font de Querol. La pista es estreta, sobretot quan travessa el riu per un gual, atents!. Us deixarà a la zona d’aparcament. Es de pagament. L’any 2014 valia 10 € per cotxe i per dia. No proveu d’aparcar al camí de terra o la carretera, perquè us multaran segur. Més val pagar els 10 €. Si us agrada la natura i caminar en família us recomanem el circuit dels gorgs, que en poc més d’una mitja hora llarga us deixarà al peu d’un bell gorg, el primer d’una sèrie de set, amb unes gracioses cascades. A les basses està prohibit banyar-s’hi però ningú diu res. El primer gorg és el de la Cabana, seguit del de la Tosca, i més amunt, en un recorregut ja més exigent, podreu veure el de l’Olla, el de la Bauma, el del Forat, i els dos de Colomer. Tots plegats s’anomenen els 7 gorgs, o els gorgs de la Cabana. En resum. un dia meravellós en una zona fantàstica en mig de la natura, amb molt de bosc per jugar i espai per correr, amb un tou de gespa espectacular. No us ho perdeu!.

 

El área recreativa de la Fuente del Querol se encuentra en el Pirineo de Girona, a pocos kms. de Campdevànol, junto a un río lleno de pozas, y de un pinar fantástico. La naturaleza ha sido muy generosa con estas tierras. Este espacio dispone de una barbacoa muy grande, con ocho puntos de cocción, y tres barbacoas metálicas individuales junto a una bonita fuente. Todas las barbacoas son nuevas y disponen de mata chispas de plancha perforada, o bien de chimenea con sombrero. Ideales para poder disfrutar de una calçotada o una carne a la brasa en familia, o con los amigos. También hay mesas y todo tipo de servicios. La encontrarán en Campdevànol llegando desde Barcelona por la carretera que va por Vic a Ripoll y Ribes de Freser. Buena carretera, de hecho una autovía. En un par de horas abreis llegado de sobras. Una vez llegados al pueblo, hay que desviarse a la izquierda hacia Gombrén y la Pobla de Lillet por la carretera GI-401. En las afueras de Campdevànol, justo en el km. 3 de esta carretera, verán a mano izquierda, a lo lejos, unas banderas que señalan la entrada al Camping Pirenaic. No vais a llegar. Justo unos metros antes hay tomar la pista que baja hacia el río, a su izquierda. Está bien indicado, con un letrero grande: área recreativa de la Fuente de Querol. La pista se estrecha, sobre todo cuando atraviesa el río por un vado, ¡atentos!. Os dejará en la zona de aparcamiento. Es de pago. En el año 2014 valía 10 € por coche y por día. No intenteis aparcar en el camino de tierra o la carretera, porque os multarán seguro. Más vale pagar los 10 €. Si os gusta la naturaleza y caminar en familia os recomendamos el circuito de las pozas, que en poco más de una media hora larga les dejará al pie de un hermosa poza, la primera de una serie de siete, con unas graciosas cascadas. En las balsas está prohibido bañarse pero nadie dice nada. El primero es el de la Cabaña, seguido del de la Tosca, y más arriba, en un recorrido ya más exigente, podrá ver el de la Olla, el de la Bauma, el del Agujero, y los dos de Colomer. Todos juntos se llaman los 7 pozas, o las pozas de la Cabaña. En resumen. un día maravilloso en una zona fantástica en medio de la naturaleza, con mucho bosque para jugar y espacio para correr, con un blando de césped espectacular. ¡No se lo pierdan!.

Sant Miquel del Montmell

El Montmell és un massís de la serralada prelitoral catalana, a cavall entre el Penedès i l’Alt Camp. Son turons alts, amb vocació de muntanya, salvatges, agrestes. Tot i ser un espai molt sec, molt semblant a les serres valencianes, encara hi ha força vegetació, sobretot el pi blanc, i la garriga que dominen tot l’espai. El Montmell ofereix bones possibilitats d’excursions familiars no gaire cansades, i molt resultones. Com per exemple pujar fins l’ermita de Sant Miquel, romànica, molt rústica, a mig aire de la muntanya, ni dalt de tot, ni a baix. O bé fer la pujada completa fins la Talaià del Montmell, que no arriba als 1000 metres per poc, però que ofereix vistes increibles sobre Tarragona, tot el Penedès, Montserrat i el Pirineu. Arribareu al Montmell si aneu per l’autopista AP-7 cap a Tarragona, desviant-vos per la AP-2 cap a Lleida. Sortiu a la sortida 12, fins entrar a La Bisbal del Penedès. D’allà agafeu la TV-2401 fins La Joncosa del Montmell, poblet petit a sota mateix de la serra, al cantó del sol. Passat el poble, de baixada cap a l’Alt Camp, cap a Masllorenç, trobareu a mà dreta una desviació per un camí de sorra, força ample, però amb molts xaragalls, difícil de passar segons com. Aquesta pista forestal és la millor manera de fer una primera excursió al Montmell. La pista va pujant pel cantó de solei fins arribar a una àrea recreativa, anomenada àrea recreativa forestal del Montmell. Trobareu allà una vintena de taules, de fusta, força antigues i atrotinades, i unes quantes barbacoes, una font i lavabos. Tot al mig del bosc de pins. Per més informació cal trucar a l’ajuntament de La Joncosa, al telèfon 977688429. Podeu dinar molt bé aquí, fer-hi una bona carn a la brasa o una calçotada. Des de l’àrea podeu fer una bonica excursió familiar. Es tracta de seguir la pista, o bé anant pel bosc fins arribar a la propera església nova del Montmell. És d’estil gòtic, molt modificat, i està en ruïnes. Continuem amunt per la pista forestal, si anem en cotxe, o bé pel camí del bosc fins arribar dalt de tot del coll. Deixeu els vehicles. Veureu un sender ben marcat, a mà dreta, que puja de valent fins arribar a l’església romànica de Sant Miquel, rupestre, bonica. Una terrassa ofereix una vista espléndida de tot el Camp de Tarragona, fins el mar. Si voleu continuar fins la creu i el castell de la Talaia, a 900 metres d’alçada, cal que sortiu per l’absis de l’església i seguiu el camí que puja, grimpador, cap a la creu que corona la muntanya. El cim més alt de la serra, l’anomenada Talaia del Montmell està al costat. L’antic castell del Montmell està en un altre turó al costat. Podeu fer la ruta, o desfer-la segons les ganes de caminar que tingueu. Si seguiu la pista, des del coll, ara ja de baixada, entrareu en la amable i bonica vall de Sant Marc, a la zona d’obaga del Montmell, amb alzines i molta vegetació. Bona zona de bolets. Baixareu fins la carretera que va de Vilarodona a Aiguaviva i el Pla de Manlleu. Us recomanem que l’agafeu de pujada, a la dreta, cap a Aiguaviva i així pujareu el Montmell per la zona d’obaga. A l’arribar al coll, a mà dreta de nou, surt una pista encimentada i asfaltada a trams, que us portarà de nou a la Joncosa. Una bonica ruta per unes terres desconegudes i ignotes, per carreteres que mai no heu circulat. També hi ha la possibilitat de baixar a Vilarodona, a la vall del Gaià, per anar a veure el Monestir de Santes Creus, joia del Císter català, i dinar de pícnic o de barbacoa, a l’àrea de l’Albareda de Santes Creus, molt bonica. De fet seria bona idea fer un cap de setmana per aquestes terres. Si no feu pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. Prop del Montmell hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt maca, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines. Una agradable excursió familiar i un bon cap de setmana, si voleu!.

El Montmell es un macizo de la cordillera prelitoral catalana, a caballo entre el Penedès y el Alt Camp. Son cerros altos, con vocación de montaña, salvajes, agrestes. A pesar de ser un espacio muy seco, muy parecido a las sierras valencianas, hay bastante vegetación, sobre todo de pino blanco, y monte bajo, que domina todo el espacio. El Montmell ofrece buenas posibilidades de excursiones familiares muy resultonas. Como por ejemplo subir hasta la ermita de San Miguel, románica, muy rústica, a media altura de la montaña. O bien hacer la subida completa hasta la atalaya del Montmell, que no llega a los 1000 metros por poco, pero que ofrece vistas increíbles sobre Tarragona, todo el Penedès, Montserrat y el Pirineo. Llegarán al Montmell si van por la autopista AP-7 hacia Tarragona, desviándose por la AP-2 hacia Lleida. Salgan en la salida 12, hasta entrar en La Bisbal del Penedès. De allí tomen la TV-2401 hasta La Joncosa del Montmell, un pueblo pequeño justo debajo de la sierra. Pasado el pueblo, de bajada hacia el Alt Camp, hacia Masllorenç, encontraréis a mano derecha un desvío por un camino de tierra bastante ancho, pero con muchos baches, y difícil de pasar según cómo. Esta pista forestal es la mejor manera de hacer una primera excursión al Montmell. La pista va subiendo por el lado de la solana hasta llegar a un área recreativa, denominada área recreativa forestal del Montmell. Encontrarán allí una veintena de mesas, de madera, bastante antiguas y destartaladas, y unas cuantas barbacoas, una fuente y aseos. Todo en medio del bosque de pinos. Para más información llamar al ayuntamiento de La Joncosa, en el teléfono 977688429. Pueden comer muy bien aquí, hacer una buena carne a la brasa o una calçotada. Desde el área se puede hacer una bonita excursión familiar. Se trata de seguir la pista, o bien yendo por el bosque hasta llegar a la cercana iglesia nueva del Montmell. Es de estilo gótico, muy modificado, y está en ruinas. Continuamos arriba por la pista forestal, si vamos en coche, o bien por el camino del bosque hasta llegar arriba de la collada. Dejen allí los vehículos. Veréis un sendero bien marcado, a mano derecha, que sube duro hasta llegar a la iglesia románica de San Miguel, rupestre, bonita. Una terraza ofrece una vista espléndida de todo el Camp de Tarragona, hasta al mar. Si desean continuar hasta la cruz y el castillo de la Atalaya, a 900 metros de altura, hay que salir por el ábside de la iglesia y seguir el camino que sube, trepador, hacia la cruz que corona la montaña. El pico más alto de la sierra, la llamada Atalaya del Montmell está al lado. El antiguo castillo del Montmell está en otro cerro junto a este. Pueden hacer la rutan según las ganas de caminar que tengan. Si siguen la pista, desde el collado, ahora ya de bajada, entraréis en el amable y hermoso valle de San Marcos, en la zona de umbría del Montmell, con encinas y mucha vegetación. Buena zona de setas. Bajaréis hasta la carretera que va de Vilarodona hasta Aiguaviva y el Pla de Manlleu. Les recomendamos que la tomen de subida, a la derecha, hacia Aiguaviva y así suben el Montmell por la zona de umbría. Al llegar al coll, a mano derecha de nuevo, sale una pista de cemento, asfaltada a tramos, que les llevará de nuevo a la Joncosa. Una bonita ruta por unas tierras desconocidas y ignotas, por carreteras por las que nunca habeis circulado. También existe la posibilidad de bajar a Vilarodona, en el valle del Gaià, para ir a ver el Monasterio de Santes Creus, joya del Císter catalán, y comer de picnic o de barbacoa, en el área de la Albareda de Santes Creus , muy bonita. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana por estas tierras. Si no hacen un picnic, pueden comer muy bien en Vilarodona, y también en los pueblos de alrededor. Tenéis el restaurante Les Fonts, pequeñito y coqueto, en el centro del pueblo, o “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de restaurantes, algunos ofreciendo habitaciones, como el Hostal Grau, o bien Cal Mosso. También puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. El Pla de Santa María, a 10 kms de Vilarodona, tienen La Masía del Pla. Cerca del Montmell hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, muy bonita, o como las Viñas, en la aldea de Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines. En fin: una agradable excursión familiar y un buen fin de semana.

Fira de gossos a Vidrà

Us volem convèncer d’arribar-vos fins al bonic poble de Vidrà aquest proper cap de setmana de juliol, en concret el dia 20. No pel concurs de gossos d’atura que hi fan, que és molt interessant, sinó perquè és un indret maravellós, enclavat en una vall molt secreta del Pre-Pirineu més bonic. A Vidrà i els seus voltants hi trobareu natura a dojo, verge, intocada, fantàstica. Amb boscos esponerosos, rierols amables de banyada familiar i prats verds amb vaques i cavalls. El poble també és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó, com de pessebre. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. I ara que us hem convençut que la fira no és el més important de Vidrà, us volem explicar que serà molt adequada per portar-hi la família. Hi haurà demostració de gossos de pagés, ovellers. Hi participaran diversos pastors professionals vinguts de Mallorca, País Valencià, País Basc, Navarra i Catalunya. La mostra tindrà lloc, com sempre, a la prada fonda, on hi trobareu també parades de productes artesans embotits, formatges, elaboració de productes amb fusta i tota mena d’objectes relacionats amb el mon del pastor i les ovelles. També concurs de tirapeus, concurs de munyir l’ovella, una demostració d’esquilar , un concurs d’endevinar el pes del xai, molts jocs per la mainada i un servei de bar. Si amb el bar no en teniu prou, cal dir que a Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Reserveu!. Si voleu passar un cap de setmana en aquesta terra privilegiada, cosa que fora molt bona idea, podeu dormir en un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. O bé teniu la Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà, que també són hostalets on podeu dormir. Arribeu fàcilment a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà. Us agradarà molt!.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie este fin de semana. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

Concurs de gossos a Vidrà

Us volem convèncer d’arribar-vos fins al bonic poble de Vidràaquest primer cap de setmana de juliol. No pel concurs de gossos d’atura que hi fan, que és molt interessant, sinó perquè és un indret maravellós, enclavat en una vall molt secreta del Pre-Pirineu més bonic. A Vidrà i els seus voltants hi trobareu natura a dojo, verge, intocada, fantàstica. Amb boscos esponerosos, rierols amables de banyada familiar i prats verds amb vaques i cavalls. El poble també és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó, com de pessebre. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. I ara que us hem convençut que la fira no és el més important de Vidrà, us volem explicar que serà molt adequada per portar-hi la família. Hi haurà demostració de gossos de pagés, ovellers. Hi participaran diversos pastors professionals vinguts de Mallorca, País Valencià, País Basc, Navarra i Catalunya. La mostra tindrà lloc, com sempre, a la prada fonda, on hi trobareu també parades de productes artesans embotits, formatges, elaboració de productes amb fusta i tota mena d’objectes relacionats amb el mon del pastor i les ovelles. També concurs de tirapeus, concurs de munyir l’ovella, una demostració d’esquilar , un concurs d’endevinar el pes del xai, molts jocs per la mainada i un servei de bar. Si amb el bar no en teniu prou, cal dir que a Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Reserveu!. Si voleu passar un cap de setmana en aquesta terra privilegiada, cosa que fora molt bona idea, podeu dormir en un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. O bé teniu la Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà, que també són hostalets on podeu dormir. Arribeu fàcilment a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà. Us agradarà molt!.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

La Franqueta dels Ports

Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Podeu anar-hi per l’AP7 fins Tortosa i d’allà seguir la carretera que va cap a Gandesa. Molt abans d’arribar a aquesta capital, cal girar a l’esquerra per la carretera T-330, la que va a Prat del Compte. Passada aquesta població hi ha la desviació a Horta de Sant Joan, a 1km a la dreta, i uns metres més enllà, en surt una altra que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. La més fàcil, que us recomanem, és arribar-se fins la Marbrera i la cova d’en Picasso. Aquesta ruta s’endinsa uns tres kilòmetres a peu pujant riu dels Estrets. És absolutament plana, senzilla, gens difícil, i és un dels paratges naturals més bonics de tots els Ports de Beseit. El camí, ben ample, segueix la gorja, que va estrenyent-se, amb el riu al costat formant bellíssims gorgs. Les parets de la cinglera es van fent més altes i adopten formes capricioses. Els pins cada cop son més grans. La marbrera és una antiga explotació de marbres a cel obert. El resultat és un lloc misteriós, de terra polit i acolorit. Especial. Us recomanem una visita a “La Franqueta”, al riu dels Estrets i als Ports de Beseit en el curs d’una excursió de cap de setmana, pont o vacances a la comarca, encantadora, de la Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, o bé Cretes, impressionat poble, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està a Horta de Sant Joan i és un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Bona estada als Ports!.

La zona de picnic y área de recreo de “La Franqueta”, con el río de los Estrets, es un paraje natural muy bonito de los Puertos de Beceite. Allí encontrareis mesas de piedra, una fuente, barbacoas, sombra, un rio con pozas cristalinas, y buen aparcamiento. Este área está situada en la Terra Alta, cerca de Horta de Sant Joan, otro pueblo que hay que visitar. Pueden ir por la autopista AP7 hasta Tortosa y de allí seguir la carretera que va hacia Gandesa. Mucho antes de llegar a esta capital, hay que girar a la izquierda por la carretera que va a Prat del Compte. Pasada esta población está la desviación a Horta de Sant Joan, a 1km a la derecha, y unos metros más allá, sale otra hacia Els Ports, a mano izquierda. Es un camino asfaltado que conduce, en 10 kms. el río de los Estrets. Puede parar allí donde guste. Hay áreas de descanso, pozas naturales, bosques, centros de interpretación del espacio natural, una antigua cantera de mármol muy curiosa, y paisajes increíbles, muy bonitos, nada conocidos. No es el único espacio natural que vale la pena visitar en los Puertos, ni la única manera de llegar al río de los Estrets. También se puede ir desde Arnes. Y también puede dar vueltas por el río Algars, por el Parrisal, por Beceite mismo, por el río Matarraña, el río Tastavins o el toll del vidrio. De hecho los Puertos son un lugar ideal para ir a perderse, a caminar, hacer senderismo, o bicicleta. También para hacerlos en coche porque nada está realmente lejos. Os esperan ríos de aguas increíblemente limpias, aire puro, fauna y flora, aves rapaces. Increible. Puede dormir en Arnes, en el Vilar Rural, ideal para familias con niños. O en el hotel Miralles en Horta de Sant Joan, un clásico de la región. O en Valderrobres, en el hotel el Salt. O en muchos otros alojamientos, casas rurales, campings, como el de Horta, todos muy bonitos.

La font dels Castanyers

A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.

Gossos d’atura a Vidrà

Us volem convèncer d’arribar-vos fins al bonic poble de Vidràaquest primer cap de setmana de juliol. No pel concurs de gossos d’atura que hi fan, que és molt interessant, sinó perquè és un indret maravellós, enclavat en una vall molt secreta del Pre-Pirineu més bonic. A Vidrà i els seus voltants hi trobareu natura a dojo, verge, intocada, fantàstica. Amb boscos esponerosos, rierols amables de banyada familiar i prats verds amb vaques i cavalls. El poble també és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó, com de pessebre. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. I ara que us hem convençut que la fira no és el més important de Vidrà, us volem explicar que serà molt adequada per portar-hi la família. Hi haurà demostració de gossos de pagés, ovellers. Hi participaran diversos pastors professionals vinguts de Mallorca, País Valencià, País Basc, Navarra i Catalunya. La mostra tindrà lloc, com sempre, a la prada fonda, on hi trobareu també parades de productes artesans embotits, formatges, elaboració de productes amb fusta i tota mena d’objectes relacionats amb el mon del pastor i les ovelles. També concurs de tirapeus, concurs de munyir l’ovella, una demostració d’esquilar , un concurs d’endevinar el pes del xai, molts jocs per la mainada i un servei de bar. Si amb el bar no en teniu prou, cal dir que a Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Reserveu!. Si voleu passar un cap de setmana en aquesta terra privilegiada, cosa que fora molt bona idea, podeu dormir en un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. O bé teniu la Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà, que també són hostalets on podeu dormir. Arribeu fàcilment a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà. Us agradarà!.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

La marca d’Estiria

Styria, Steier, Steiermark… La Marca d’Estíria, com la nostra Marca Hispànica, és a dir Catalunya, son dues regions frontereres d’Europa, dues zones de contacte de l’Imperi Carolingi amb el desconegut. Les terres de Al-Àndalus en el cas català, les selves eslaves, en el cas de l’Estíria. I aquestes terres llunyanes, que no s’assemblen gens pel que fa al clima i al paisatge, comparteixen, tanmateix, quelcom profund, que les agermana. Son llocs de pas, de connexió. Amb pobles riallers, oberts i francs, amistosos, acostumats a rebre emperadors, a veure passar imposicions, a mantenir-se ferms. Són terres de cultura, de castells, de natura. Avui us proposem una visita al cor més verd d’Aústria, com diu la seva publicitat, a l’Estíria, bellíssima. En primer lloc pel seu interland, increible, diferent, molt bonic. Llacs grans, molt grans, amb una aigüa netíssima, blau cel, que podríeu beure-la i res no us passaria. Boscos profunds, d’un verd atàvic, insolent, on us perdreu en mil i un senders, per anar-hi a peu o en bici, perfectament adequats i senyalitzats. Poblets petits, alpins, amb esglèsies barroques encantadores, solemnes, o bé naifs, i cases pintades de colors pastel, groc clar, verd poma, rosa, blau suau. Castells poderosos, fortalesses antigues, ruïnes venerables dominant el territori damunt de turons. I, finalment, Graz. La capital de l’Estíria, la ciutat perfecta, a escala humana, patrimoni de la humanitat, amb un casc antic deliciós. Una sàvia combinació de palaus nobles, de cases burgeses, esglésies amb campanars bulbosos, convents, carrers i carrerons, patis encantadors. Amb una vida cultural de primera, una òpera, concerts, museus… Un arsenal renaixentista que guarda la millor col·lecció d’armes de ferro d’Europa, per protegir la ciutat del turc. Amb una vida social que sembla més mediterrània que germànica, terrasses a la plaça, sopars a la fresca, copes nocturnes. L’Estíria us ofereix un bon pla per passar unes vacances molt agradables en família. L’estiu és la millor època. Podreu banyar-vos en rius i llacs, perquè fa calor, més calor de la que us penseu. Tothom surt al carrer a gaudir del sol, i l’alegria és contagiosa. La tardor és superba. Els boscos pinten colors impossibles. A l’hivern la neu tenyieix les muntanyes, i les viles de blanc. La primavera és un esclat de vida, i els boscos s’omplen d’animals de tota mena. Arribareu a Estíria travessant Itàlia, Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia fins pujar per Tarvisio a Austria. Entreu per Villach, per Klagenfurt fins a Graz. Si no us agrada conduir tanta estona, aneu fins Livorno amb vaixell. Si no us agrada gens conduir, agafeu un avió fins a Viena i llogueu un automòbil. Graz està a poc més de 160 kms. de la capital austríaca. Per dormir a Graz teniu molts i molt bons hotels i hostals. També càmpings i cases rurals. Arreu d’Estiria hi ha gasthof precioses. Nosaltres hem dormit a l‘Hotel Gollner, un quatre estrelles al mig de la ciutat, preciós. Arreu d’Estíria hi ha restaurants divins. Hem menjat molt bé al restaurant i hotel Die Sunne, a la petita i bonica vila d’Hartberg, i al barri dels restaurants de Graz, al Gloockl Brau, sota el carrilló. Recordeu que si voleu fer unes vacances més llargues, l’Estiria és una cruïlla de camins europeus. Podeu fer un volt per Viena, (160 km), per Maribor, a Eslovènia, (80 km), per Hongria o Salzburg. Parar a Venecia tot arribant, o al Tirol tot sortint-ne. És a dir, un munt de rutes circulars que inclouen l’Estíria al vostre camí, per l’Europa més verda.

Styria, Steiermark … La Marca de Estiria, como nuestra Marca Hispánica, es decir Cataluña, son dos regiones fronterizas de Europa, dos zonas de contacto del Imperio Carolingio con lo desconocido. Las tierras de Al-Andalus en el caso catalán, las selvas eslavas, en el caso de la Estiria. Y estas tierras lejanas, que no se parecen en nada en cuanto al clima y al paisaje, comparten, sin embargo, algo profundo, que las hermana. Son lugares de paso, de conexión. Tienen pueblos risueños, abiertos y francos, amistosos, acostumbrados a recibir emperadores, a ver pasar imposiciones, a mantenerse firmes. Son tierras de cultura, de castillos, de naturaleza. Hoy os proponemos una visita al corazón más verde de Austria, como dice su publicidad, a la Estiria, bellísima. En primer lugar por su paisaje increíble, diferente, muy bonito. Lagos grandes, muy grandes, con una agua limpísima, azul cielo, que puede beberla y nada os pasaría. Bosques profundos, de un verde atávico, insolente, donde perderse en mil y un senderos, hechos para ir a pie o en bici, perfectamente adecuados y señalizados. Pueblos pequeños, alpinos, con iglesias barrocas encantadoras, solemnes, o más bien un poco naif, y casas pintadas de colores pastel, amarillo claro, verde manzana, rosa, azul suave. Castillos poderosos, fortalezas antiguas, ruinas venerables dominando el territorio sobre colinas. Y, finalmente, Graz. La capital del Estiria, la ciudad perfecta, a escala humana, patrimonio de la humanidad, con un casco antiguo delicioso. Una sabia combinación de palacios nobles, de casas burguesas, iglesias con campanarios bulbosos, conventos, calles y callejones, patios encantadores. Con una vida cultural de primera, una ópera, conciertos, museos … Un arsenal renacentista que guarda la mejor colección de armas de hierro de Europa, para proteger la ciudad del turco. Con una vida social que parece más mediterránea que germánica, terrazas en la plaza, cenas al aire libre, copas nocturnas. Estiria és un buen plan para pasar unas vacaciones muy agradables en familia. El verano es la mejor época. Podrán bañarse en ríos y lagos, porque allí también hace calor, más calor de la que pensáis. Todo el mundo sale a la calle a disfrutar del sol, y la alegría es contagiosa. El otoño es soberbio. Los bosques pintan colores imposibles. En invierno la nieve tiñe las montañas, y las villas de blanco. La primavera es un estallido de vida, y los bosques se llenan de animales de todo tipo. Llegarán hasta Estiria atravesando Italia, por Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia hasta subir por Tarvisio hacia Austria. Inicien la sesión austríaca en Villach, para ir luego a Klagenfurt y seguido hasta Graz. Si no os gusta conducir tanto tiempo, vayan hasta Livorno en barco. Si no os gusta nada, nada conducir, tomad un avión hasta Viena y alquilad un automóvil. Graz está a poco más de 160 kms. de la capital austriaca. Para dormir en Graz tienen muchos y muy buenos hoteles y hostales. También campings y casas rurales. Toda Estiria rstá llena de “Gasthof” preciosas. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gollner, un cuatro estrellas en el centro de la ciudad, precioso. Toda Estiria abunda también en restaurantes divinos. Hemos comido muy bien en el restaurante y hotel Die Sunne, en la muy pequeña y bonita villa de Hartberg. Y también en el barrio de los restaurantes de Graz, en el bar Gloockl Brau, bajo el carrillón. Recordad que si queréis hacer unas vacaciones más largas, la Estiria es un cruce de caminos europeos. Se puede dar una vuelta por Viena, (160 km), por Maribor, en Eslovenia, (80 km),  o por Hungría o Salzburgo. Parad en Venecia yendo, o llegando, o en el Tirol. Es decir: hay un montón de rutas circulares que incluyen la Estiria a su camino. ¡Aprovenchelas!

El Camí dels Bons Homes

En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.

Una ruta per la Muga

La Muga és un riu petit, simpàtic, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. També te racons més ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, amb aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·ícules. Allà on travessa petites serres crea ràpids i indrets ombrívols amb petites rescloses i cascades. El nom Muga, frontera, li escau. Perquè marca el límit de la Catalunya Nord, al Vallespir, des que neix, al P albanyàirineu de Girona. La part de les fonts fins la bonica vila d’Albanyà és la més natural i bonica. Gorg preciosos on podeu remullar-vos, accessibles des del poble d’Albanyà per les pistes que porten riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. D’Albanyà baixa el riu cap a Sant Llorenç de la Muga, un magnífic poble medieval que cal visitar amb deteniment. Aquí el riu forma platges fluvials molt adequades per infants petits. Més avall la Muga queda retinguda a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc, que no podem seguir per carretera sense fer una volta. Aquesta marrada ens portarà a tocar del poble de Terrades. D’aquí en surt una bella carretera que porta a Boadella d’Empordà. Un cop a Boadella podeu perdre una estona al pantà, amb una presa amb vistes, i que te una zona habilitada pel bany. Torneu a Boadella i seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules i Pont de Molins. La Muga us torna a acompanyar ara. Us ficareu a a l’estret de Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. Perdut en el temps i l’espai, desconegut i fora de ruta, aquí el riu es fa ràpid i montaner, amb salts fotogènics i admirables com el salt de la Caula, darrerament esfondrat. La ruta continua, força natural encara, fins Pont de Molins. Aquí travessem la N-II, i la AP7, a tocar de Figueres, i entrem en la gran plana. Si nus sembla ho podem deixar aquí. Podeu arribar a Albanyà agafant l’AP7 fins la sortida de Figueres Nord. D’allà preneu cap a Llers per la GI-5107. De Llers seguiu cap a Terrades per la GI-510, i cap a Sant Llorenç i Albanyà per la GI-511.  D’allà podeu tornar cap a Terrades per la mateixa ruta, desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. Acabada la carretera arribareu a la zona del pantà de Boadella. D’allà baixeu cap al poble de Boadella i Les Escaules per la GIV-5042. I així fins Pont de Molins. Evidentment podeu fer la ruta a la inversa. A la zona hi ha hotels, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. Un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

La Muga es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. También tiene rincones más agrestes, salvajes, llenos de vegetación, con aguas de color verde como las de la selva de las películas. Allí donde atraviesa pequeñas sierras crea rápidos y lugares sombríos con pequeñas presas y cascadas. El nombre Muga, frontera, le viene al caso. Porque marca el límite de la Cataluña Norte desde que nace, en el Pirineo de Girona. La parte de las fuentes hasta la bonita villa de Albanyà es la más natural y bonita. Pozas preciosas donde se podrá remojar la família, accesibles desde el pueblo de Albanyà por las pistas que llevan río arriba, y que se adentran en el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. De Albanyà baja el río hacia Sant Llorenç de la Muga, un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. Aquí forma playas fluviales muy adecuadas para niños pequeños. Más abajo la Muga queda retenida en el embalse de Boadella, en terrenos fragosos y difíciles, llenos de bosque, que no podemos seguir por carretera sin dar una vuelta. Este rodeo nos llevará cerca del pueblo de Terrades. De ahí sale una bella carretera que lleva a Boadella d’Empordà. Una vez en Boadella pueden perder un rato en el pantano, con buenas vistas, y que tiene una zona habilitada para el baño. Vuelvan a Boadella y sigan una carretera vecinal que conduce a Les Escaules y Pont de Molins. La Muga les vuelve a acompañar ahora. Os meteréis en el estrecho de Les Escaules. Os recomendamos vivamente la visita a este pequeño pueblo medieval, justo una calle, de casas de piedra y un castillo derrumbado. Perdido en el tiempo y el espacio, desconocido y fuera de ruta, aquí el río se hace rápido y montaraz, con saltos fotogénicos y admirables como la Caula, últimamente derrumbado. La ruta continúa, natural todavía, hasta Pont de Molins. Aquí cruzamos la N-II, y la AP7, junto a Figueres, y entramos en la gran llanura. Lo podemos dejar aquí. Pueden llegar a Albanyà cogiendo la AP7 hasta la salida de Figueres Norte. De allí tomar hacia Llers por la GI-5107. De Llers sigan hacia Terrades por la GI-510, y hacia San Lorenzo y Albanyà por la GI-511. De allí se puede volver hacia Terrades por la misma ruta, desviándose por la GI-504 que atraviesa una sierra donde se encuentra el bonito Santuario de la Salud, con muy buena cocina y habitaciones sencillas pero muy decentes. Recomendable. Terminada la carretera se llega a la zona del pantano de Boadella. De allí bajen hacia el pueblo de Boadella i Les Escaules por la GIV-5042. Y así hasta Pont de Molins. Evidentemente pueden hacer la ruta a la inversa. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

La Font de l’Amigó

Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera o de tardor, senzilla, fàcil, per la serra de Marina, a Badalona, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens petits o més grans, graduable en la seva dificultat. Transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment el bosc de ribera, de la riera de Canyet, molt ben conservat i inaudit tan aprop d’una gran ciutat. L’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro Pompeu Fabra de la línia 2. Des de l’estació de tren, o de metro, cal agafar la riera de Canyet, (Avinguda Martí i Pujol), en direcció muntanya. Si l’aneu seguint, arribareu fins el barri de Canyet, fora ja de Badalona, en un entorn molt rural, com de poble. Allà cal que pugeu i preneu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal seguir-la pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Si voleu estalviar-vos aquesta part del camí, força pesada, us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus Can Ruti Express (Línia 6) o el bus B-27, per arribar a l’Hospital. Un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó. El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Si heu anat tota l’estona a peu, haureu trigat una hora llarga. Si veniu de Can Ruti, mitja. Si encara hi ha ganes de caminar, us proposem seguir pujant fins arribar dalt de la Coscollada, (hi ha una torre d’incendis), al Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Tornada cap a Can Ruti per la mateixa ruta, o inventant camins muntanya avall, perquè l’Hospital sempre es veu a sota. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. O si preferiu restaurants, a Badalona n’hi ha molts i bons. Mireu l’entrada Badalona del nostre bloc o la pàgina web del municipi. A la Serra de Marina, moltes coses a fer!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, en Badalona, ​​cerca de Barcelona. Ideal para familias con niños pequeños o mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti Express (Línea 6) o el bus B-27, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Si vienen desde Can Ruti, solo media. Si todavía hay más ganas de andar os proponemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, (hay una torre de incendios), hasta el turó del Pi Candeler. Muy buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.

Gorges de Kakueta

Les Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son senzillament indescriptibles. Un lloc impressionant, amagat, remot, difícil de trobar. També són unes gorges difícils de recòrrer, sobretot pels més petits de la família, però valen la pena de veritat. Estan situades al País Basc Francés, a la regió de la Soule, molt a prop del petit poblet de Sainte Engrace. Les gorges de Kakueta penetren una vall molt estreta, estretíssima, excavada per un rierol de muntanya. Són unes gorges salvatges, ferotges. Per arribar-hi, des de Barcelona, cal anar fins el vall navarrés del Roncal. El Roncal és, en ell mateix, un destí maravellós per un pont, o una escapada, molt recomanable. Un cop sou a Isaba, que és la vila centre de la vall, cal pujar cap a Belagua i passar a França pel port de l’Arette-Pierre-Saint Martín. Aquesta ruta, per ella mateixa, ja val el viatge. Veureu muntanyes magnífiques. Paisatges d’ensomni, natura verge. Poc més enllà de l’estació d’esquí francesa de l’Arette-Pierre-Saint Martin trobareu, a mà esquerra, la desviació cap a Sainte Engrace. Són 12 kms. de baixada constant. No us espanteu. La carretera està fatal, però l’entorn és privilegiat. Passat el poblet de Sainte Engrace, just a uns 3 kms. trobareu l’aparcament de les gorges, a la mateixa carretera. Deixeu el cotxe i baixeu cap al bar que hi ha a l’entrada. Allà venen els tiquets. Ara comença l’aventura. Preneu el casc de miner i us caldrà fer mig km. de camí realment trencacames i enutjós. Pujades i baixades molt pronunciades, amb el terra relliscós, mullat. Molt perillós. Vigileu els infants. Cal anar ben calçat. I amb anorak. Impossible en cas de pluja. Aquest tros és una matada. Inenarrable. Fatigant. Però de cop us trobareu al fons de les gorges. L’espectacle és increible. Un microclima humid s’encarrega de mantenir una vegetació luxuriosa. Les plantes omplen les parets de roca, tapant la llum del sol. El riu corre al fons. Les parets són verticals. Són dos kms. de recorregut, amb cascades i maravelles fins arribar a la gruta, punt i final de l’excursió. La tornada es fa pel mateix camí, fet que us permet de reveure i resseguir, de nou, totes les gorges, incloses les esgotadores i perilloses baixades i pujades de l’inici. Hi ha un servei de bar i restaurant a l’entrada. També un parell de llocs a Sainte Engrace, el poble més proper. Un davant de l’esglèsia i l’altre a l’entrada de la vila.  Heu de saber que aquest poblet te una preciosa esglèsia romànica, restes d’una antiga canònica, amb uns fabulosos capitells historiats. Val la pena parar-s’hi. Per retornar a Isaba i el Roncal podeu anar per la mateixa carretera per on heu vingut, o fer una volta, seguint carretera avall des de les gorges. Si escolliu aquesta opció, arribareu a la carretera D-26 que us caldrà remuntar cap a Larrau, per poder tornar a Espanya pel pic d’orhi seguint la NA 2011. Atenció: el port fronterer de Larrau-Orhi és un port de muntanya molt elevat i bestial. Evidentment paisatges al límit. Fantàstics, però exigents amb el conductor del cotxe. Si finalment us decidiu a fer aquesta volta, haureu completat una ruta cíclica. Trobareu molts bons llocs per dormir i menjar a Isaba, capital del Roncal. Us recomanem Casa Lola, un hotelet, i un restaurant, amb molt d’encant. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, tel: 948893013, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. No és l’únic de la vall. Hi ha molts hotelets i apartaments, o cases rurals precioses. També un hotel més convencional, anomenat justament Isaba. Aprofiteu l’estada per visitar el Valle de Belagua, o Ansó amb la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar amb la Selva de Irati. Tot a menys de 40 kms. d’Isaba.

Las Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son sencillamente indescriptibles. Un lugar impresionante, escondido, remoto, difícil de encontrar. También son unas gargantas difíciles de recorrer, sobre todo para los más pequeños de la familia, pero valen la pena de verdad. Están situadas en el País Vasco Francés, en la región de la Soule, muy cerca del pequeño pueblo de Sainte Engrace. Las gargantas de Kakueta penetran un valle muy estrecho, estrechísimo, excavado por un arroyo de montaña. Son unas gargantas salvajes, feroces. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir hasta el valle navarro del Roncal. El Roncal es, en sí mismo, un destino ideal para un puente, o una escapada, muy recomendable. Una vez estás en Isaba, que es la villa centro del valle, hay que subir hacia Belagua y pasar a Francia por el puerto de Arette-Pierre-Saint Martín. Esta ruta, por sí misma, ya merece el viaje. Veréis montañas magníficas. Paisajes de ensueño, naturaleza virgen. Poco más allá de la estación de esquí francesa de Arette-Pierre-Saint Martin encontrarán, a mano izquierda, la desviación hacia Sainte Engrace. Son 12 kms. de bajada constante. No os asustéis. La carretera está fatal, pero el entorno es privilegiado. Pasado el pueblo de Sainte Engrace, justo a unos 3 kms. encontrarán el aparcamiento de las gargantas, en la misma carretera. Dejen el coche y bajen hacia el bar que hay a la entrada. Allí venden los tickets. Ahora empieza la aventura. Tomad el casco de minero y recorred medio km. de camino realmente rompepiernas y engorroso. Subidas y bajadas muy pronunciadas, con el suelo resbaladizo, mojado. Muy peligroso. Vigilen a los niños. Hay que ir bien calzado. Y con anorak. Imposible en caso de lluvia. Este trozo es una matada. Inenarrable. Fatigante. Pero de golpe os encontraréis en el fondo de las gargantas. El espectáculo es increíble. Un microclima húmedo se encarga de mantener una vegetación lujuriosa. Las plantas llenan las paredes de roca, tapando la luz del sol. El río corre al fondo. Las paredes son verticales. Son dos kms. de recorrido, con cascadas y maravillas hasta llegar a la gruta, punto y final de la excursión. La vuelta se hace por el mismo camino, lo que le permite reseguir, de nuevo, todas las gargantas, incluidas las agotadoras y peligrosas bajadas y subidas del inicio. Hay un servicio de bar y restaurante justo a la entrada. También un par de lugares en Sainte Engrace, el pueblo más cercano. Uno está frente de la iglesia y el otro a la entrada del lugar. Debéis saber que este pueblo tiene una preciosa iglesia románica, resto de una antigua canónica, con unos fabulosos capiteles historiados. Vale la pena pararse. Para volver a Isaba y Roncal pueden ir por la misma carretera por donde han venido, o dar una vuelta, siguiendo carretera abajo desde las gargantas. Si eligen esta opción, llegaran a la carretera D-26 que necesitarán remontar hacia Larrau, para poder volver a España por el pico de Orhi, siguiendo la NA 2011.  Atención: el puerto fronterizo de Larrau-Orhi es un puerto de montaña muy elevado y bestial. Evidentemente paisajes al límite. Fantásticos, pero exigentes con el conductor del coche. Si finalmente se deciden a hacer esta vuelta, habran completado una ruta cíclica. Hay muchos y buenos lugares para dormir y comer en Isaba, capital del Roncal. Les recomendamos Casa Lola, un hotelito, y un restaurante, con mucho encanto. Para comer nos gustó también mucho el restaurante Tapia, tel: 948893013, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. No es el único del valle. Hay muchos hotelitos y apartamentos, o casas rurales preciosas. También un hotel más convencional: el Isaba. Aprovechen la estancia para visitar el Valle de Belagua, o Ansó con la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar con la Selva de Irati. Todo a menos de 40 kms. de Isaba.