Yvoire, revisitat

Hem tornat de nou a Yvoire, un petit poblet medieval a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman. Es tracta d’un poble encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Recorrer el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits i, a l’hora, cercar un bon lloc per dinar, és un una bona decisió, perquè tot és preciós. Llàstima que pot estar molt ple de gent. I, segons com, us pot costar trobar lloc per menjar. Nosaltres ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament. Hi ha molts més llocs, és clar. I per dormir també. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

 

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

Concert a Badalona

 

Gisela Parodi i  Jordi Membrado oferiran un concert de música per a veu i piano basat en obres d’Eduard Toldrà i Enric Granados. La vetllada tindrà lloc el proper dissabte 9 d’abril a les 19 hores, a la sala d’actes del Museu de Badalona. Les entrades, que valen 5€, podran adquirir-se a partir de l’1 d’abril al local de l’Orfeó Badaloní; i al mateix Museu de Badalona el dia del concert.

Este sábado 9 de abril de 2016, en el Museo de Badalona, a las 19 horas hay un extraordinario concierto de un duo de cantante y pianista de nuestra ciudad. Música de la buena. ¡No os lo perdais!.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Concert de Quaresma

Per la Setmana Santa grans compositors han escrit grans obres musicals, brillants obres musicals. Per això, La Capella de Música de Badalona, integrada dins de l’Orfeó Badaloní, interpretarà el dia 13 de març el concert “Música per al temps de Quaresma”, un concert compost per un conjunt d’obres d’autors catalans: Narcís Casanovas, Ferran Sors, Joan Cererols i Joan Brudieu. Cal destacar la gran obra “Ay! que dolor” de J. Cererols i la Missa de difunts de “J. Brudieu”. Per a la interpretació d’aquestes dues obres la coral comptarà amb la participació d’un quartet de ministrers amb corneto, sacabutxs i baixó, que donaran l’estètica i el so renaixentista. Un bon concert per a gaudir de bona música. Podeu escoltar-lo aquest diumenge 13 de març, a l’església de la Divina Providència, a Badalona, a les 18 hores.

Este domingo a las 18 horas de la tarde, en Badalona, en la iglesia de las monjas clarisas de la divina proviencia, sita en la calle de Arnús, hay un extraordinario concierto de música coral que no debeis perderos. Será a las seis de la tarde. Actuan las corales del Orfeón Badaloní. Ofrecen un concierto de Cuaresma, con música muy bonita. ¡No os lo perdais!.

Duo Bruch en concert

El proper dissabte 12 de març ens proposen un bonic concert per a flauta i arpa, a càrrec del Duo Bruch. Es tracta d’un nou acte musical dins el Cicle Joves Músics Badalona. El duo Bruch és una formació integrada per dues músics, la Irene Becerra i la Olga Benito, que toquen l’arpa i la flauta. Van estudiar al Conservatori de música de Barcelona i a l’ESMUC. El Duo Bruch ha actuat a l’Auditori, a ArTe i la casa d’espiritualitat Sant Felip Neri. L’estiu del 2015 el Duo Bruch fou seleccionat per participar al cicle de concerts de Música als Parcs, actuant al Turó Parc i als Jardins de la Primavera, obtenint un gran reconeixement per part del públic. Toquen peces poc conegudes del gran públic i també clàssics populars. La vetllada musical tindrà lloc el proper dissabte 12 de març a la Cripta de l’església de Sant Josep de Badalona, a les 21 hores. El preu és de 5€. Us hi esperem!. Per més informació podeu clicar a: www.orfeobadaloni.cat.

Este sábado 12 de marzo de 2016, en la cripta de la iglesia de San José de Badalona, a las 21 horas de la noche hay un extraordinario concierto de un duo de nuestra ciudad: el Duo Bruch. Música de la buena. ¡No os lo perdais!.

Trio Micaco en concert

De nou comença el Cicle de Joves Músics de Badalona. Serà el proper dissabte 30 de gener de 2016, a les 18,30 hores, a la Cripta de l’Església de Sant Josep. Els que veniu a escoltar la meravella de les Cantates de Bach sabreu que s’hi entra pel carrer de Ventós Mir, 22. Si us hi arribeu podreu gaudir d’un programa musical excel·lent, amb uns intèrprets de primera, el trio Micaco, format al Conservatori de Badalona, tota una garantia. Ens oferiran música de l’època barroca i clàssica. El trio el formen tres clarinets, tocats per en Guillem Pol Matencio, la Laia Corcoy, i en Josep Muñoz. Els acompanyen la Mireia Carmona, com a soprano, la Marta Zamora Marco, mezzosoprano i en Jordi Puig, un baríton. Joves i sobradament preparats!. Per més informació podeu trucar al telèfon: 933843713 o visitar la web de l’Orfeó Badaloní:  www.orfeobadaloni.cat.

Este sábado 30 de enero, en la cripta de la iglesia de San José de Badalona hay un extraordinario concierto de un trio de nuestra ciudad: el trio Micaco. Música de la buena. ¡No os lo perdais!.

Santa Cecília i Orfeó Badaloní

Aquest proper diumenge, dia 22 de novembre, a les 18 hores, teniu una cita amb el tradicional concert de l’Orfeó Badaloní, dedicat a Santa Cecília, patrona de la Música. El 22 de novembre es celebra la festa de Santa Cecília, patrona de la Música, i l’Orfeó Badaloní es sumarà a aquesta celebració amb el seu tradicional Concert de Santa Cecília, que enguany serà protagonitzat pel Cor Tradicional sota la direcció de Irene Delgado. El concert s’obrirà amb l’himne compost per Herbert Howells, i culminarà amb la Kleine Orgelmesse, petita missa d’orgue de Haydn, concebuda per cor, corda, orgue i soprano solista. La part d’orgue anirà a càrrec del Fernando Artime i la soprano solista serà laElena Costa. La segona part seran els Nocturnos de la Ventana, uns bonics poemes de Garcia Lorca musicats per F. Vila, acompanyats al piano per la Laura Muñoz. Per finalitzar cantaran la Filla del Marxant una cançó tradicional catalana. Us esperem a tots, la tarda del diumenge 22, a l’església de Sant Josep, a les 18 hores. Què més volem demanar per celebrar com cal Santa Cecília?. Per més informació podeu trucar al telèfon: 933843713, escriure al correu: info@orfeobadaloni.cat o visitar la seva web:  www.orfeobadaloni.cat.

Este domingo 22/11/2015, en Badalona, en la parroquia de San José de Badalona hay un extraordinario concierto de música coral que no debeis perderos. Será a las seis de la tarde. Actuan las corales del Orfeón Badaloní. Ofrecen un concierto de Santa Cecília con música muy variada. No os lo perdais!.

Mercat de Nadal a Albi

Albi és una bellíssima ciutat occitana de França, situada en un esplèndit emplaçament a les vores del riu Tarn, una parada incontestable en una de les possibles rutes d’anada de Barcelona a París, possiblement en una de les rutes més boniques per anar a París, si teniu temps. Però el que realment corpren d’aquesta bonica ciutat és la seva catedral: Santa Cecília. Mai no heu vist cosa igual. És esplèndida. Edificada en totxo vermell, les seves proporcions aclaparen. I quan entreu dins, descobriu que el millor no era l’exterior. Una única i inmensa nau, plena de pintures del final del gòtic i inicis de renaixement us espera. No deixeu de veure, també, el museu Tolouse-Lautrec. Val la pena degustar tranquilament l’art d’aquest pintor cabdal de l’impressionisme. I si avui us parlem tan apassionadament d’Albi, que s’ho mereix, és pel seu magnífic mercat de Nadal, amb casetes d’artesania, gastronòmiques, de vi calent, pel seu ambient encantador. Comença a la dita “salle du Pigné” de 10h a 19 hores, des del 6 al 14 desembre. Allà hi ha una mostra d’artesans. Segueix amb el mercat de Nadal pròpiament dit, que te lloc a la Vila Vella d’Albi del 12 al 28 de desembre, a la cèntrica place du Vigan, a la place de la Pile i pels carrers peatonals que envolten la catedral. Teniu cases de fusta amb regals, amb menjar, amb artesania, propostes lúdiques, animació, tallers pels infants, concerts… Podeu pujar a Albí un cap de setmana de desembre i dormir en un dels seus hotels, per exemple a l’Ibis Vermell, on hem estat nosaltres. Senzill, net, pràctic, a deu minuts del centre caminant. O menjar en un dels seus restaurants com ara l’Ambrosia, a 4 de la Rue Henri Toulouse Lautrec, petit i acollidor, fantàstic. Lluny del centre, Azzurro, bona pizzeria. Al 77 de l’Avenue du general de Gaulle. Au Hibou no és un marroquí, sinó un petit restaurant de cuina tradicional francesa a tocar del mercat. Molt bé. Al 21 de la Rue Saint Julien. No gaire lluny, le Moulin a Café, interessant. A l’1 de la Rue Oulmet. Molt modern el Cascabar, al costat de l’Hibou. Per la zona, en una típica casa del XVIII, Les Arcades, menjar tradicional, ben cuinat, amb moltes propostes per a tots els gustos i preus. Al 17 de la Place de Saint Salvy. Una pizzeria, cuca i petita, a l’altre costat del riu: Le Napoli, al 38 de la Rue Porta. Ja ho sabeu, Albí us espera aquest Nadal!.

Albi es una ciudad de Francia, situada a orillas del rio Tarn, en una de las posibles rutas hacia París, desde España. Si disponeis de tiempo parad. La ciudad es bonita, pero lo impresionante es su catedral: Santa Cecília. No habeis visto nada igual. Es esplèndida. Edificada en ladrillo rojo sus proporciones sorprenden. Entrad dentro y descubrid que lo mejor no era el exterior. Una única y inmensa nave, llena de pinturas del final del gótico y inicios de renacimiento os espera. No os perdais tampoco el museo Tolouse-Lautrec. Y ahora os proponemos una buena excusa para llegaros hasta Albí con vuestros hijos. És con motivo de las Navidades. Estos dias habrá allí un mercado de navidad muy chulo, ocupando la plaza y las calles peatonales del centro. No os lo perdais.

Albi is a city of France, placed on the banks of the river Tarn. The city is nice, but the impressive thing is its cathedral: Holy Cecília. Built in red brick its proportions are surpresive. Enter inside and discover that the best thing was not the exterior. The only and immense church, with wall paintings of the end of the Gothic and beginnings of renaissance waits for you. Also you can see the Tolouse-Lautrec painting museum. And we tell you: go to Albi to see the Christmas market. It’s really wonderful!.

Concert Santa Cecília a Badalona

Aquest proper dissabte, dia 22 de novembre, a les 20 hores, teniu una cita amb el tradicional concert de l’Orfeó Badaloní, dedicat a Santa Cecília, patrona de la Música. Per aquesta edició l’entitat cultural compta amb la participació de quatre formacions corals pròpies, tres infantils i una d’adults, i amb l’acompanyament d’un quartet de corda conjuntat especialment per aquest concert. Pel que fa al programa s’ha optat per una producció musical que alterna peces clàssiques, com ara els Nocturns de W. A. Mozart, i cançons actuals molt conegudes per al gran públic, com ara l’Imagine de John Lennon o Edelweis de Richard Rodgers. A la direcció, Irene Delgado conduirà el Cor Tradicional i el quartet de corda, mentre que Glòria Lorente i Maria Guirado s’encarregaran de dirigir les tres corals infantils i
executar els acompanyaments de piano. L’espectacle, d’entrada lliure i gratuita, tindrà lloc a les 20 hores de la tarda a la parròquia Sant Francesc d’Assís, al barri de Bufalà de Badalona. No us ho perdèssiu. Serà l’ocasió d’escoltar molt bona música familiar, en bona companyia, a una hora raonable, en un lloc acollidor i amb entrada gratuïta. ¿Què més volem demanar per celebrar com cal Santa Cecília?. Per més informació podeu trucar al telèfon: 933843713, escriure al correu: info@orfeobadaloni.cat o visitar la seva web:  www.orfeobadaloni.cat.

Este sábado, en Badalona, en la parroquia de San Francisco de Bufalà de Badalona, hay un extraordinario concierto de música coral que no debeis perderos. Será a las ocho de la tarde. Actuan las corales del Orfeón Badaloní. Ofrecen un concierto de Santa Cecília con música muy variada, desde Mozart a clásicos modernos. ¡No os lo perdais!.

Santibáñez del Val

La maravellosa ermita pre-romànica de Santa Cecília està enclavada en una vall oblidada del món, a tocar del riu Mataviejas, en un paratge magnífic, als peus de la Peña Cervera, a tocar del poble de Santibáñez del Val. Per arribar-hi des d’aquesta localitat, cal travessar-la, seguint els indicadors, i pendre el camí local, asfaltat, però estret, que va cap al poblet de Barriosuso, a la vall de Tabladillo. L’església està enlairada, sense pèrdua possible, en un escarpament de roca, dominant el paisatge, molt ferèstec, de la zona. Aparcament sense problemes. Demaneu al poble els horaris d’obertura o les claus.  Tot i que ara aquesta terra està molt despoblada, hi havia aquí una gran villa romana, que estava situada a peu de la calçada que comunicava la ciutat imperial de Clunia amb els assentaments romans al llarg de la vall del riu Arlanza.  Evidentment Santa Cecília no justifica un viatge, però la zona si que mereix la nostra atenció. Trobareu l’ermita si preneu la BU-900 entre el bellíssim monestir romànic de Silos, l’impressionant monestir romànic castellà, i Covarrubias, la millor vila medieval castellana. Llavors, en el marc d’una ruta per aquestes terres que van veure nèixer Castella, si que mereix una escapada familiar. També, molt propera a Santa Cecilia de Santibáñez, trobareu un paratge natural de cinc estrelles, espectacular de veritat. Es tracta de l’anomenada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca més de 200 mts. d’alçada, perforada per un riuet al llarg de uns 500 mts de recorregut. També podeu visitar les ruïnes del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza que també s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, anant per la carretera CL-110, a només 7 kms. de Covarrúbias. Vall del riu avall, des de Santibáñez, fareu cap a Lerma, poderosíssima ciutat monumental, joia del renaixement espanyol. Tot plegat, en fi, està a poc més de 40 kms. Burgos, la capital d’aquestes maravelles, fantàstica ella mateixa, amb els seus monestirs, la catedral i el fabulós Museu de l’Evolució Humana. Potder és adient per un cap de setmana llarg o un pont, i fins per les vostres vacances. Per dinar a la zona teniu els hotels i restaurants del mateix Santo Domingo de Silos, que no tenen pas mala pinta. Però nosaltres ens quedem amb Casa Galín, a Covarrúbias, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. També ens agrada el De Galo. Una mica a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Garatge petit i complicat. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. A les afores, en mig d’un gran parc hi ha el càmping Fuentes Blancas. Ideal per l’entorn, dins un parc metropolità. Si feu un volt per les terres de Burgos, no us oblideu de Santa Cecília de Santibáñez del Val!.

La maravillosa ermita prerrománica de Santa Cecilia está enclavada en un valle olvidado del mundo, junto al río Mataviejas, en un paraje magnífico, a los pies de la Peña Cervera, junto al pueblo de Santibáñez del Val. Para llegar desde esta localidad, hay que atravesarla, siguiendo los indicadores, y tomar el camino local, asfaltado, pero estrecho, que va hacia el pueblecito de Barriosuso, en el valle de Tabladillo. La iglesia está elevada, sin pérdida posible, en un escarpe de roca, dominando el paisaje, muy salvaje, de la zona. Parking sin problemas. Pedid en el pueblo los horarios de apertura o las llaves. Aunque ahora esta tierra está muy despoblada, había aquí una gran villa romana, que estaba situada a pie de la calzada que comunicaba la ciudad imperial de Clunia con los asentamientos romanos a lo largo del valle del río Arlanza. Evidentemente Santa Cecilia no justifica un viaje, pero la zona sí que merece nuestra atención. Encontrarán la ermita si toman la BU-900 entre el bellísimo monasterio románico de Silos, el impresionante monasterio románico castellano, y Covarrubias, la mejor villa medieval castellana. Entonces, en el marco de una ruta por estas tierras que vieron nacer Castilla, si que merece una escapada familiar. También, muy próxima a Santa Cecilia de Santibáñez, encontraréis un paraje natural de cinco estrellas, espectacular de verdad. Se trata de la llamada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca más de 200 mts. de altura, perforada por un riachuelo a lo largo de unos 500 mts de recorrido. También se pueden visitar las ruinas del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza que también se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, yendo por la carretera CL-110, a sólo 7 kms. de Covarrubias. Valle del río abajo, desde Santibáñez, iréis hacia Lerma, poderosísima ciudad monumental, joya del renacimiento español. Todo ello, en fin, está a poco más de 40 kms. Burgos, la capital de estas maravillas, fantástica ella misma, con sus monasterios, la Catedral y con su Museo de la Evolución Humana. Es adecuado para un fin de semana largo o un puente, y hasta para sus vacaciones. Para comer en la zona estan los hoteles y restaurantes del mismo Santo Domingo de Silos, que no tienen mala pinta. Pero nosotros nos quedamos con Casa Galín, en Covarrubias, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con menú arreglado. También tienen habitaciones. Está en la plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. También nos gusta el De Galo. Un poco a las afueras, el Hotel Doña Sancha nos hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Garaje pequeño y complicado. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. A las afueras, en medio de un gran parque se encuentra el camping Fuentes Blancas. Ideal para el entorno, dentro de un parque metropolitano. Si dan una vuelta por las tierras de Burgos, no se olviden de Santa Cecilia de Santibáñez del Val.

Recordeu la fira d’artesania a Granera

Granera és un poblet petitó, amb quatre caeses i un castell, en un paratge idílic del Moianés. S’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per la C-59 des de Barcelona, via Sant Feliu de Codines i Castellterçol. De Castellterçol a Granera hi ha uns 8 kms. per una bonica carretera local. També podeu arribar-hi, o sortir-ne, per la porta del darrera, per Terrassa, pel coll d’Estenalles i, en baixar-lo, cal agafar a mà dreta la carretera de Sant Llorenç Savall, fins trobar el desviament cap a Granera. Això si, un bon fart de fer voltes. El més agradable fora una ruta circular que us permeti descobrir aquests paratges tan bucòlics i desconeguts. Entrar per un costat i sortir-ne per l’altre. Granera va patir un paorós incendi l’any 2003 i no s’ha refet del tot. Si us parlem de Granera és amb motiu de la seva fira d’artesania, que celebra el tercer diumenge de maig. Una fira molt familiar i animada, senzilla i casolana. Aprofiteu-la com una bona excusa per fer un volt pel poble i la comarca. Podreu gaudir de les vistes i del castell del segle XI, damunt de la seva imponent roca. Hi ha jornada de portes obertes i visita guiada. O de la deliciosa capella romànica de Santa Cecília, just a l’entrada del poble. Us recomanem aquesta sortida familiar no només per la fira, sinó també pel paisatge del lloc, i les visites que podeu fer. Podeu dinar a la fira, de picnic o al restaurant del poble, l’únic, bo i tradicional: L’Esclopet. Però reserveu: Tef: 93 866 84 39. Animeu-vos!. Podeu complementar el dia, o el cap de setmana, amb una visita a Castellterçol i a Castellcir. Podeu veure la casa troglodita de les Esplugues, els boscos de faig de la Sauva Negra, o el castell de Popa. Cal, però caminar. També és bonica  la vila de Moià, la capital de la comarca, amb la casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història, i les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura. Bona fira de Granera!.

Granera es un diminuto, y muy coqueto, pueblo del Moianés. Se llega desde Castellterçol, por la C-59 desde Barcelona, vía Sant Feliu de Codines. De Castellterçol hasta Granera hay unos 8 kms. por una bonita carretera local. También se puede llegar, o salir, por la puerta trasera, por Terrassa, por el col de Estenalles y, al bajar, hay que coger a mano derecha la carretera de Sant Llorenç Savall, hasta encontrar el desvío hacia Granera. Eso si, muchas curvas. Lo más agradable será hacer una ruta circular que permita descubrir estos parajes tan bucólicos y desconocidos. Entrar por un lado y salir por el otro. Granera sufrió un pavoroso incendio en el año 2003 y no se ha repuesto aún. Però si hoy os hablamos de Granera es con motivo de su feria de artesanía, muy familiar y animada, sencilla y casera. Aprovechenla como una buena excusa para dar una vuelta por el pueblo y la comarca. Podréis disfrutar de las vistas y del castillo del siglo XI, encima de su imponente roca. O de la deliciosa capilla románica de Santa Cecilia, justo a la entrada del pueblo.  La feria llena las calles medievales que en otras fechas estan vacias. La fiesta comienza por la mañana, bien temprano. A las 11h iremos desde la plaza de la Era hasta el Castillo, normalmente cerrado, para hacer una visita guiada. A esa hora también encontraréis en el aparcamiento delante del restaurante Esclopet, la llamada Medievalia, unos rústicos juegos medievales para los niños. Para los que estáis interesados en huertos urbanos, habrá un taller sobre el huerto de balcón en la ciudad. Al mediodía vermut. Y a las 6 de la tarde, en la iglesia parroquial de Sant Martí, recital de canto coral. Durante todo el día encontrarán puestos de artesanía, de productos gastronómicos de la tierra y un servicio de bar a cargo de los jóvenes de la villa. Les recomendamos esta salida familiar, por el paisaje del lugar, por la feria, por el ambiente relajado y amable, por el pueblo y su castillo, por los buenos productos expuestos, y porque está sólo a 45 kms. de Barcelona, aunque creeréis que se encuentra ¡a un centenar!. Pueden comer en la feria, de picnic o en el restaurante del pueblo, el único, bueno y tradicional: El Esclopet. Pero habrá que reservar: Tef: 93 866 84 39.

El panellet de Marganell

Marganell  és un petit poble, dispers i disseminat, al vessant nord del massís de Montserrat. Està com arraulit sota l’ombra poderosa del pic de Sant Jeroni, i els Frares Encantants, de la muntanya santa catalana. Potser no coneixeu Marganell, ni hi heu estat mai, és molt possible. Però el que segur que coneixeu és el seu producte més típic: el mató. El mató de les pagesses de Marganell. El mató, aquest lacti blanc deliciós, aquest formatge casolà, fresc, i jove, que les dones de Marganell venen a l’entrada del monestir de Montserrat, o que és enviat diàriament a Barcelona, a certes botigues i restaurants molt escollits. Doncs bé, en aquest diminut llogaret del Parc Natural de Montserrat, aquest cap de setmana, el segon de maig, hi ha una festa tradicional: el panellet de Marganell. També hi trobareu una fira artesana on s’ofereixen productes que provenen dels horts i granges de la vila, com ara els cigrons, les mongetes de ganxet, el tomàquet de color rosa, la mel, el formatge o les herbes aromàtiques. Tot i que hi ha actes des del divendres, serà el matí de diumenge el millor dia. Els infants del poble arriben en processó, dalt de carruatge, des de la masia de cal Pere Jan, fins el poble, acompanyats de música. Allà es fa una missa i, tot seguit, podreu gaudir del ball de plaça, o del panellet. Per acomiadar la festa es ballen sardanes i s’obsequia els assistents amb un pa. Arribareu amb facilitat a Marganell, des de Barcelona, prenent l’Autovia A-2, en direcció Igualada i Lleida, i deixant-la a l’enllaç amb la carretera c-55, a l’alçada d’Abrera, que prendreu en direcció Manresa, fins passat Monistrol, on prendreu la BV-1123 a Marganell. També podeu continuar l’autovia fins el Bruc, on hi ha el restaurant, hi prendre la sortida Montserrat, anant cap a Manresa per la BP-1101, i enllaçant cap a Marganell. L’autopista C-16, camí de Terrassa, és l’altra bona opció. Cal deixar-la a la sortida Castellbell i el Vilar, agafar un tram de la C-55 i enllaçar amb la BV-1123 fins a Marganell, com en l’altra opció. Si voleu visitar, abans o després, l’abadia de Montserrat, llavors us convé saber que hi ha un camí rural de Marganell al monestir, que va fins la carretera de Monistrol, a Montserrat, la BP-1121 i que travessa la zona de la Calsina. Surt a un revolt, molt a tocar del monestir de les mares benetes. Podeu dinar a Marganell perquè el poble te molts restaurants, i molt bons. Ens agraden El Racó, a la carretera de Marganell, abans d’entrar al poble, tel: 938357391‎. Dins el nucli urbà teniu Cal Jaume, al carrer de Sant Esteve, 38. 938357150‎. A l’agregat del Casot, hi ha el restaurant del mateix nom. Tel: 938339035‎. Can Font és cuina d’autor. Finalment, a la masia d’on surten els nens, Can Pere Jan, també podeu menjar molt bé. Està a la carretera de Marganell a Monistrol i Manresa, la BV-1123, tel: 681288408‎. Típic. Bona carn a la brasa. Incloeu aquesta festa tradicional en un cap de setmana a l’Abadia de Montserrat, visitant el museu, la basílica o fent una volta pel Parc Natural. Moltes possibilitats de rutes a peu. Visiteu també l’església romànica, antic cenobi, de Santa Cecília, preciós. Naturalment, a Montserrat, tota mena de serveis, bars, restaurants, botigues i allotjament, en hotel, o en les cel·les de sempre. En fí, una sortida familiar de les de tota la vida. Animeu-vos!.

Marganell es un pequeño pueblo diseminado en la vertiente norte del macizo de Montserrat. Está como acurrucado bajo la sombra poderosa del pico de Sant Jeroni, y los Frailes encantados, en la montaña santa catalana. Quizás no conocéis Marganell, ni habéis estado nunca, es muy posible. Pero lo que seguro que conocéis es su producto más típico: el requesón. El requesón de las labradoras de Marganell. El requesón, este lácteo blanco delicioso, este queso casero, fresco, y joven, que las mujeres de Marganell venden a la entrada del monasterio de Montserrat, o que es enviado diariamente a Barcelona, a ciertas tiendas y restaurantes muy escogidos. Pues bien, en este diminuto pueblecito del Parque Natural de Montserrat, este fin de semana, el segundo domingo de mayo, hay una fiesta tradicional: el panellet de Marganell. También encontraréis una feria artesanal donde se ofrecen productos que provienen de los huertos y granjas de la villa, como los garbanzos, las judías, el tomate de color rosa, la miel, el queso o las hierbas aromáticas. Aunque hay actos desde el viernes, será la mañana del domingo el mejor día. Los niños del pueblo llegan en procesión, en carruaje, desde la masía de Cal Pere Jan, hasta el pueblo, acompañados de música. Allí se hace una misa y, a continuación, podréis disfrutar del baile de la plaza. Para despedir la fiesta se bailan sardanas y se obsequia a los asistentes con un pan. Llegarán con facilidad hasta Marganell, desde Barcelona, tomando la Autovía A-2, en dirección Igualada y Lleida, y dejándola en el enlace con la carretera c-55, a la altura de Abrera, que tomarán en dirección Manresa, hasta pasado Monistrol, donde tomaréis la BV-1123 a Marganell. También se puede continuar la autovía hasta el Bruc, donde se encuentra el restaurante, y tomar la salida Montserrat, yendo hacia Manresa por la BP-1101, y enlazando hacia Marganell. La autopista C-16, camino de Terrassa, es la otra buena opción. Hay que dejarla a la salida de Castellbell i el Vilar, coger un tramo de la C-55 y enlazar con la BV-1123 hasta Marganell, como en la otra opción. Si desean visitar, antes o después, la abadía de Montserrat, entonces les conviene saber que hay un camino rural de Marganell hasta el monasterio, que va hasta la carretera de Monistrol a Montserrat, la BP-1121 y que atraviesa la zona de la Calsina. Sale en una curva, muy cerca del monasterio de las madres benetas. Pueden comer en Marganell. El pueblo tiene muchos restaurantes, y muy buenos. Nos gustan El Rincón, en la carretera de Marganell, antes de entrar al pueblo, tel: 938 357 391. Dentro del núcleo urbano tienen Cal Jaume, en la calle de San Esteban, 38. 938357150. En el agregado del Casot, está el restaurante del mismo nombre. Tel.: 938 339 035. Can Font es cocina de autor. Finalmente, en la masía de donde salen los niños, Can Pere Jan, también puede comer muy bien. Está en la carretera de Marganell a Monistrol y Manresa, la BV-1123, tel: 681 288 408. Típico. Buena carne a la brasa. Incluyan esta fiesta tradicional en un fin de semana en la Abadía de Montserrat, visitando el museo, la basílica o dando una vuelta por el Parque Natural. Muchas posibilidades de rutas a pie. Visiten también la iglesia románica, antiguo cenobio, de Santa Cecilia, preciosa. Naturalmente, en Montserrat, todo tipo de servicios, bares, restaurantes, tiendas y alojamiento, en hotel, o en las celdas de siempre. En fin, una salida familiar de las de toda la vida.

Fira Natura i Muntanya

Aquesta fira te lloc al bonic poblet de Sant Bartomeu del Grau, un municipi de la comarca del Lluçanés, no molt lluny de Vic. Abans era una fira dedicada a l’aigua, i com a tal la ressenyàrem en el nostre bloc. Ara s’ha ampliat a una fira de la Natura i la Muntanya, amb moltes activitats. El dia fort és el diumenge. Hi haurà mostra d’oficis, paradetes, animació, cursa d’orientació, tallers, inflables, tir amb arc… També una cercavila, grallers, trobada de gegants i castellers, expo de motos antigues… Un matí ben entretingut per a la canalla. I si mai no heu estat a Sant Bartomeu, ni heu rodat pel paisatge natural del Lluçanés, doncs aprofiteu, que és cosa magnífica. A Sant Bartomeu hi arribareu per l’autovia C-17, prenent la carretera BV-4601, des de Vic. Ben indicat, a mà esquerra, pujant cap a Ripoll i Puigcerdà. Bé que el poble no és gaire monumental, te un seguit de petites ermites romàniques interessants. Proper al poble hi ha l’agregat de Sant Jaume d’Alboquers. Cosa petita, un mas, l’esglèsia i una antiga rectoria. També és bonica la zona natural de les rieres, amb una balma interessant anomenada de les Llobateres i l’esglèsia vella, un jaciment arqueològic medieval que està restaurant-se. L’unic allotjament del poble és la Cabaña d’en Permanyer, encara que al Lluçanés trobareu moltes de cases rurals i hotelets. Al poble teniu un parell de bars i un parell de restaurants. A la C-17, propera a la sortida que va a Sant Bartomeu del Grau, hi ha la que porta a Santa Cecília de Voltrega, un parell de kms. més a munt. Allà trobareu Can Pantano, amb molta anomenada a la comarca. De fet, a la fira també trobareu quelcom per menjar. Si res no us satisfà, a Vic, que està a tocar, teniu molt bons hotels i molt bons restaurants. Amb l’escusa d’aquesta fira, o qualsevol altra, el que si us recomanem vivament és fer una sortida per recòrrer la comarca del Lluçanès, bellíssima. Si voleu passar-hi un cap de setmana podeu dormir a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Si ho feu, aneu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, amb unes pintures murals fabuloses. I si ja sou allà, davant del monestir hi ha un hostalet i restaurant atípic i estrany: La Primitiva.  Telf: 93 8530075.  També podeu dinar a Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Molt gran, amb menú únic, de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. O a l’Hostal El músic cuina casolana però d’alta qualitat. Habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Bona fira de muntanya!.

Esta feria tiene lugar en el bonito pueblo de Sant Bartomeu del Grau, un municipio de la comarca del Lluçanès, no muy lejos de Vic. Antes era una feria dedicada al agua, y como tal la reseña nuestro blog. Ahora se ha ampliado a una feria de la Naturaleza y la Montaña, con muchas actividades. El día fuerte es el domingo. Habrá muestra de oficios, tenderetes, animación, carrera de orientación, talleres, hinchables, tiro con arco … También un pasacalles, grallers, encuentro de gigantes y castellers, expo de motos antiguas … Una mañana bien entretenida para los niños. Y si nunca habéis estado en San Bartomeu, i no habeis visto el paisaje natural del Lluçanès, pues aprovechad, que es cosa magnífica. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Bien que el pueblo no es muy monumental, tiene una serie de pequeñas ermitas románicas interesantes. Cercano al pueblo está el agregado de Alboquers. Una masía, la iglesia y una antigua rectoría. También es bonita la zona natural de las rieras, con una gruta interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de en Permanyer, aunque por el Lluçanés encontrarán muchas casas rurales y hotelitos. En el pueblo tiene un par de bares y un par de restaurantes. En la C-17, cercana a la salida que va a Sant Bartomeu del Grau, está la que lleva a Santa Cecilia de Voltrega, un par de kms. más arriba. Allí encontraréis Can Pantano, con mucho renombre en la comarca. De hecho, en la feria también encontrarán algo para comer. Si nada les satisface bajen a Vic, que está al lado, donde tienen muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes. Con la escusa de esta feria, o cualquier otra, lo que si os recomendamos vivamente es hacer una salida para recorrer la comarca del Lluçanès, bellísima. Si quieren pasar un fin de semana por aquí pueden dormir en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales, aquí tenéis un listado. Si lo hacen, vaya hasta el monasterio de Santa Maria de Lluçà, una pequeña joya románica, con unas pinturas murales fabulosas. Y si ya están allí, delante del monasterio hay un hostal y restaurante atípico y extraño: La Primitiva. Telf: 93 8.530.075. También pueden comer en Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Muy grande, con menú único, de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125.

Cami Abat Oliva

Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Fira d’artesania a Granera

Granera és un diminut, i molt coquetó, poblet, del Moianés. S’hi arriba des de Castellterçol, per la C-59 des de Barcelona, via Sant Feliu de Codines. De Castellterçol a Granera hi ha uns 8 kms. per una bonica carretera local. També podeu arribar-hi, o sortir-ne, per la porta del darrera, per Terrassa, pel coll d’Estenalles i, en baixar-lo, cal agafar a mà dreta la carretera de Sant Llorenç Savall, fins trobar el desviament cap a Granera. Això si, un bon fart de fer voltes. El més agradable fora una ruta circular que us permeti descobrir aquests paratges tan bucòlics i desconeguts. Entrar per un costat i sortir-ne per l’altre. Granera va patir un paorós incendi l’any 2003 i no s’ha refet del tot. Si avui us parlem de Granera és amb motiu de la seva fira d’artesania, molt familiar i animada, senzilla i casolana. Aprofiteu-la com una bona excusa per fer un volt pel poble i la comarca. Podreu gaudir de les vistes i del castell del segle XI, damunt de la seva imponent roca. O de la deliciosa capella romànica de Santa Cecília, just a l’entrada del poble. (A la foto). La fira omple els carrers medievals, que en altres dates estarien buits i deshabitats. La festa comença al matí, ben d’hora. A les 11h anirem des de la plaça de l’Era fins el Castell, normalment tancat, per fer-hi una visita guiada. A aquella hora també trobareu a l’aparcament davant del restaurant l’Esclopet, l’anomenada Medievàlia, uns rústecs jocs medievals per la canalla. Pels que esteu interessants en horts urbans, hi haurà un taller sobre l’hort de balcó a la ciutat. Al migdia vermut. I a les 6 de la tarda, a l’església parroquial de Sant Martí, recital de cant coral. Tot el dia trobareu parades d’artesania, de productes de la terra i un servei de bar a càrrec dels joves de la vila. Us recomanem aquesta sortida familiar, pel paisatge del lloc, per la fira, per l’ambient relaxat i amable, pel poble i el seu castell, pels bons productes exposats, i perquè està només a 45 kms. de Barcelona, i creureu que sou a un centenar!. Podeu dinar a la fira, de picnic o al restaurant del poble, l’únic, bo i tradicional: L’Esclopet. Però reserveu: Tef: 93 866 84 39. Animeu-vos a conèixer Granera!

Granera es un diminuto, y muy coqueto, pueblo del Moianés. Se llega desde Castellterçol, por la C-59 desde Barcelona, ​​vía Sant Feliu de Codines. De Castellterçol hasta Granera hay unos 8 kms. por una bonita carretera local. También se puede llegar, o salir, por la puerta trasera, por Terrassa, por el col de Estenalles y, al bajar, hay que coger a mano derecha la carretera de Sant Llorenç Savall, hasta encontrar el desvío hacia Granera. Eso si, muchas curvas. Lo más agradable será hacer una ruta circular que permita descubrir estos parajes tan bucólicos y desconocidos. Entrar por un lado y salir por el otro. Granera sufrió un pavoroso incendio en el año 2003 y no se ha repuesto aún. Però si hoy os hablamos de Granera es con motivo de su feria de artesanía, muy familiar y animada, sencilla y casera. Aprovechenla como una buena excusa para dar una vuelta por el pueblo y la comarca. Podréis disfrutar de las vistas y del castillo del siglo XI, encima de su imponente roca. O de la deliciosa capilla románica de Santa Cecilia, justo a la entrada del pueblo. (En la foto). La feria llena las calles medievales que en otras fechas estan vacias. La fiesta comienza por la mañana, bien temprano. A las 11h iremos desde la plaza de la Era hasta el Castillo, normalmente cerrado, para hacer una visita guiada. A esa hora también encontraréis en el aparcamiento delante del restaurante Esclopet, la llamada Medievalia, unos rústicos juegos medievales para los niños. Para los que estáis interesados ​​en huertos urbanos, habrá un taller sobre el huerto de balcón en la ciudad. Al mediodía vermut. Y a las 6 de la tarde, en la iglesia parroquial de Sant Martí, recital de canto coral. Durante todo el día encontrarán puestos de artesanía, de productos gastronómicos de la tierra y un servicio de bar a cargo de los jóvenes de la villa. Les recomendamos esta salida familiar, por el paisaje del lugar, por la feria, por el ambiente relajado y amable, por el pueblo y su castillo, por los buenos productos expuestos, y porque está sólo a 45 kms. de Barcelona, aunque creeréis que se encuentra ¡a un centenar!. Pueden comer en la feria, de picnic o en el restaurante del pueblo, el único, bueno y tradicional: El Esclopet. Pero habrá que reservar: Tef: 93 866 84 39.