Yvoire, revisitat

Hem tornat de nou a Yvoire, un petit poblet medieval a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman. Es tracta d’un poble encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Recorrer el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits i, a l’hora, cercar un bon lloc per dinar, és un una bona decisió, perquè tot és preciós. Llàstima que pot estar molt ple de gent. I, segons com, us pot costar trobar lloc per menjar. Nosaltres ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament. Hi ha molts més llocs, és clar. I per dormir també. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

 

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

Eguisheim per Nadal

Eguisheim és un petit, molt petit, poblet d’Alsàcia, un territori francès, on es parla alemany. El poblet, una delícia, pur conte de fades, i està entre els “Plus Beaux Villages de France“. Va ser vila preferida pels propis francesos l’any 2013 i és un poble ple de flors a l’estiu, i molt nadalenc a l’hivern. Te un castell ruïnós però potent encerclat de vinyes per tot arreu. Per Nadal s’hi munta un petit i coquetó mercat nadalenc, amb artesania, menjars i vi calent, a l’estil germànic. A més, tota la petita vila està plena de pelutxos. Penjats de les finestres, damunt les portes, a l’entrada de les cases. Pelutxos molt grans, grans, petits, de totes les mides i colors. A la plaça s’hi munta un mercat de Nadal petitó, molt poca cosa. Artesania, productes típics o bé formatges de la regió. Quatre parades però amb molt d’estil. Aquest any serà 30/11/2018 al 30/12/2018, dissabtes tancat. Es tracta d’un mercat bonic, petit, pintoresc i intimista. Les cases de pedra, els carrers adoquinats, la muralla, les places calmades, tot el poble és un decorat de fantasia. Fàcil aparcament fora muralla. Eguisheim té el premi “Villes et Villages de Noël” recompensant l’autenticitat del que proposen al viatger. Entre l’animació programada hi ha contacontes, concerts i bon ambient. Evidentment totes les cases son de pedra dels segles XVI i XVII, amb entramats de fusta, teulades en punxa i colors vius. Podeu veure el castell de Saint-Léon o l’església de Saint Pierre et Saint-Paul, també un parc amb cigonyes. Per dinar-hi teniu una bona pizzeria i restaurant: Le Dagsbourg, on vam dinar nosaltres, i altres bons restaurants, com ara Au vieux porche, de campanetes, amb oferta hostelera. Un hotelet i restaurant amb encant, francès i alsacià, l’Auberge des Trois Chateaux, un clàssic. Un hotel amb restaurant l’Auberge Alsacien o un restaurant sense hotel el Pavillon Gourmand. Prop del poble tota l’Alsàcia és vostra. Colmar, bellíssima vila semblant a una petita Venecia, amb un mercat de Nadal fantàstic, dels millors d’Europa, està només a 10 kms. Estrasbourg i la seva catedral un xic més lluny. Els Vosgues i la Selva Negra, plens de paisatges fabulosos, plens de neu divertida i familiar, a tocar. Poblets de conte de fades per tot arreu. Un bon destí familiar de vacances, de Nadal, o d’Estiu. Bon Nadal a Eguisheim!.

Eguisheim está en Alsàcia, un territorio francés, donde se habla alemán. El pueblo es una delícia, y está entre los “Plus Beaux Villages de France“. En Navidad hasta el 3 de enero monta un coqueto mercado navideño, con artesania y vino caliente de estilo germánico. Las calles están llenas de casas de piedra de los siglos XVI i XVII. Podeis visitar el castillo de Saint-Léon o la iglesia de Saint Pierre et Saint-Paul. Una buena pizzeria y restaurante: Le Dagsbourg. Otros son Au vieux porche, de campanillas con oferta hostelera. Un hotel y restaurante encantador: l’Auberge des Trois Chateaux, un clásico. Un hotel con restaurante: l’Auberge Alsacien. Un restaurante sin hotel el Pavillon Gourmand. ¡Feliz Navidad en Eguisheim!.

Du 30/11/2018 au 23/12/2018, sauf samedi, au 30/12/2018, sauf samedi, vous pourrez aller voir ce marché de Noël pittoresque et intimiste abordant les coutumes et traditions alsaciennes. Plusieurs thèmes sont abordés tout au long de la période. Le marché de Noël a obtenu le label “Villes et Villages de Noël” récompensant l’authenticité et la richesse de notre patrimoine. A Eguisheim, la priorité est accordée à une trentaine d’artisans et créateurs qui rivalisent d’étals alléchants et de maisonnettes scintillantes. Eguisheim, l’écrin idéal pour partager un moment de rêve et découvrir la magie de Noël en Alsace!

Bonneval sur Arc

Als Alps francesos, no lluny de Grenoble, s’obren precioses valls que s’endinsen a les muntanyes. N’hi ha un munt. Surten des de Grenoble com els radis d’una roda de bici. Remunten rius d’aigües netes fins arribar a grans colls de muntanya, rodejats de cims de més de tres mil metres. Una d’aquestes valls és la de la Maurienne de la que Bonneval sur Arc és el darrer poble, situat a 1800 mts. Bonneval és una veritable destinació de vacances familiars, a pocs kms. del magnífic Coll de l’Iseran, de 2764 mts. Està dins del Parc Nacional de la Vanoise, lloc on podeu fer senderisme i observar animals alpins i gaudir del paisatge i la vegetació. Bonneval és un dels Plus beaux Villages de France, un poblet petit, fet de cases de pedra, balcons de fusta i ben conservat. A l’hivern, Bonneval és un centre ski familiar, tan en pista com de fons.  Si penseu fer una volta pels Alps Francesos de Grenoble no descuideu Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. No hem dormit mai a Bonneval, tot i que hi ha cases rurals xules, ni hi hem dinat, tot i que te bons restaurants. Nosaltres ho vam fer al poble veï de Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Cerca de Grenoble, en los Alpes Franceses, en el valle de la Maurienne, descubrireis este bonito pueblo de alta montaña, clasificado entre los más bellos de Francia. Bonneval sur Arc es un buen destino de vacaciones familiar, situado en el Parc Nacional de la Vanoise. En invierno, Bonneval es un buen centro de ski familiar. Si vais a Grenoble no descuideis Bonneval sur Arc, precioso pueblo de montaña francés. No hemos dormido en Bonneval, pero hay casas rurales chulas. i no hemos comido aunque hay buenos restaurantes. Lo hicimos en el vecino pueblo de Bessans, en un restaurante típico de Saboy que se llama La Bocona.

Le Bec Hellouin

Le Bec Hallouin és un bonic poblet del nord de França, no gens lluny de París, seguint el riu Sena, a l’est de la capital, camí de l’Atlàntic, a tocar de Rouen. Està declarat com un dels més bells pobles del país, i s’ho mereix de veritat. Pels seus carrers i places, amb cases d’entramat de fusta, però abans que per altra cosa per la imponent abadia de Notre-Dame du Bec, la més gran i bonica de Normandia. És un monestir viu, amb una comunitat de monjos que us acullen a vespres, i que treballen la ceràmica, les espelmes i els llibres de forma artesanal. A més, poble i abadia comparteixen un paisatge idílic a la vall del riu Bec, afluent del Sena. El que més impresiona de Le Bec és el què no hi ha. L’església destruïda durant la revolució francesa, mostra els pilars damunt l’herba. Només la alta i forta torre de Saint-Nicolas s’aixeca potent en mig dels camps. El claustre, neoclàssic com els edificis conventuals, no impressiona tant. Per dormir i dinar al poble teniu l’Auberge de l’Abbaye, un clàssic, tan per hotel com per restaurant. Menys clàssica una creperie on fan amanides ben bones i altres plats. Entre un i l’altre, el restaurant de la Tour proposa cuina normanda en un edifici tradicional amb taules parades amb bon gust i una cuina molt bona. Molt recomanable. A la plaça de Guillem el Conqueridor. Bona parada a Le Bec Hallouin en el decurs d’unes vacances a la bellíssima normandia!.

Le Bec Hallouin es un bonito pueblo del norte de Francia, no lejos de París, siguiendo el río Sena, al este de la capital, camino del Atlántico, cerca de Rouen. Está declarado como uno de los más bellos pueblos del país, y se lo merece de verdad. Por sus calles y plazas, con casas de entramado de madera, pero antes que por otra cosa por la imponente abadía de Notre Dame du Bec la más grande y bonita de Normandía. Es un monasterio vivo, con una comunidad de monjes que os acogen a vísperas, y que trabajan la cerámica, las velas y los libros de forma artesanal. Además, pueblo y abadía comparten un paisaje idílico en el valle del río Bec, afluente del Sena. Lo que más impresiona de Le Bec es aquello que ya no existe. La iglesia destruida durante la revolución francesa, muestra los pilares sobre la hierba. Sólo la alta y fuerte torre de Saint-Nicolas levanta potente en medio de los campos. El claustro, neoclásico como los edificios conventuales, no impresiona tanto. Para dormir y comer en el pueblo tienen el Auberge de la Abadía, un clásico, tanto por hotel como para restaurante. Menos clásica una Creperie donde hacen ensaladas bien buenas y otros platos. Entre uno y otro, el restaurante de la Tour propone cocina normanda en un edificio tradicional con mesas paradas con buen gusto y una cocina muy buena. Muy recomendable. En la plaza de Guillermo el Conquistador. ¡Buena parada en Le Bec Hallouin en el transcurso de unas vacaciones en la bellísima Normandía!.

 

Baume les Messieurs

El poblet de Baume les Messieurs està ficat literalment en un circ envoltat d’alts espadats calcaris on s’ajunten tres valls. Un lloc recòndit i amagat, on hi van fundar una abadia medieval els monjos del Císter. És l’anomenada Abbaye Impériale. El convent, romànic molt reformat, és curiós de veure, sobretot el seu gran retaure policromat, una joia espectacular. El poble està classificat com un dels “Plus Beau Village de France”, i ho és. A més de l’Abadia també podeu descobrir unes grutes, anomenades de La Baume, amb les seves estalactites, i fer una volta pels anomenats culs de sacs, valls encaixonats entre els espadats calcaris que dominen el poble, plens de boscos i cascades molt xules. El poble te un bonic càmping en mig de la natura. També disposa de cases rurals i hotelets rurals xulos. Hi ha bons restaurants. Ens agrada el restaurant de l’Abadia, o bé el restaurant amb habitacions Gran Jardí, molt bonic. Fora del poble teniu el restaurant de les grutes, prop de les cascades i les coves que abans us dèiem. Hi arribareu si seguiu des de Barcelona l’autopista A-7 i A9, fins Lyon, passant per Nimes, i allà agafeu l’autopista A42, seguidament desvieu-vos per l’A40, per acabar a la A39, sortida 8, cap a Lons Le Saunier, i d’alla per la D471 fins trobar a mà esquerra la indicació cap a Baume per la local D4 i D70. Ideal per parar un moment en la ruta cap a Alemania o el nord d’Europa, si esteu fent un viatge cap a Alsàcia, o bé voltant per França. La regió del Jura és molt bonica. Per allà teniu llocs molt agradables, natura, monuments, com per passar-hi unes vacances. Un racó molt poc conegut de França!.

El pueblo francés de Baume les Messieurs esta en un entorno natural muy bonito, metido dentro de un circo con despeñaderos, en un lugar recóndito. Allí se fundó una abadia medieval que aún se conserva, muy transformada: l’Abbaye Impériale. La villa es uno de los “Plus Beau Village de France”, y cerca se pueden descubrir unas grutas, las de La Baume, y unos paisajes diferentes llenos de bosque y de cascadas. Hay un buén càmping, y buenos alojamientos rurales, así como buenos restaurantes. Nos gusta el restaurante de la Abadia, o el Grand Jardin. Fuera del pueblo teneis el restaurante de las grutas, Llegareis siguiendo la autopista A-7 i A9, a Lyon, pasando por Nimes, y de Lyon por la A42, y la A40, y la A39, salida 8, a Lons Le Saunier. De allí por la D471 a Baume por la local D4 y D70. Ideal para una parada en ruta a Alemania o Alsacia. La región del Jura es bonita y olvidada por el turismo.

Rodemack

A tocar d’Alemanya, de Luxemburg i de Bèlgica, però encara dins França, ens va encantar un petit poblet medieval situat en el camí de Metz, bella ciutat que heu de visitar, i Trèveris, una altra fita ineludible en un viatge per Europa. Es tracta de Rodemack, envoltada per muralles, i protegida per portes de conte de fades. Està classificat com un dels “Plus Beaux Villages de France“, i s’ho mereix. Carrers estrets, un senyor castell, en procés de restauració, només podreu veure’n el parc, cases de pedra, capelles coquetones… tot el que cal. No vam dormir ni dinar al poble. Només hi vam veure dos bars, “La Grange à Georges”, i “La Petite Carcassonne”. Ens van recomanar el “Restaurant Cordel” à Beyren-lès-Siercks, no gens lluny de Rodemack. Però nosaltres vam anar a Rodemack des de sla bellíssima ciutat de Metz i per això només podem recomanar-vos restaurants i hotels allà. Metz no està gens lluny de la petita vila medieval, a 30 kms. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Rodemack, i a tocar també de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar aquest petit poblet i tota la Lorena!.

En la tierra de las “Tres Fronteras”, que son las fronteras de Francia, Alemania y Luxemburgo, se encuentra el pequeño pueblo de Rodemack. Es llamado la Pequeña Carcassonne de Lorena, porque esta ciudad sigue rodeada de sus murallas y se puede ver también allí la puerta fortificada de Sierck. Está clasificado entre los “pueblos más bellos de Francia”, por sus estrechas calles, su gran castillo, que no se visita por ahora, pero del se puede ver el jardín y otros atractivos más. Para tomar algo tienen en el pueblo un par de bares. Uno es la Grange de George. El otro es la pequeña Carcassonne, pero nosotros no comimos en el pueblo. No muy lejos de Rodemack es el “Cordel restaurante” en Beyren Les Siercks. ¡Muy bueno!. Pero dormimos y comimos en la ciudad de Metz, que está muy cerca de Rodemack. Allí se puede ir a la Pizzeria La Storia. Fantástico y económico. O La Robe des Champs, en la plaza de Saint-Jacques, donde las patatas están hechas de todo tipo de maneras, en un entorno art deco entorno muy bonito. Junto a este restaurante está otra pizzería que no está nada mal: Angeluzzo. Comida étnica libanesa: El corazón del Líbano, y también comida hindú en el Taj Meena en la calle Jardins. Una trattoria clásica, con pizzas al horno de leña: La Toscane. Para dormir hay un muy buen hotel: El Novotel de Metz.

Au pays des «Trois Frontières», aux confins de la France, de l’Allemagne, et du Luxembourg, il y a le petit village de Rodemack. Il est surnommé la Petite Carcassonne Lorraine, parce que ce village est encore entouré de ses remparts et on y peut voir la porte fortifiée de Sierck. Il est classé parmi les “Plus Beaux Villages de France“. Vous pouvez aller visiter ses ruelles etroites, son grand château, il ne se visite pas, mais vous pouvez voir le jardin. Il y a deux cafés à Rodemack. Un c’est la Grange à Georges. L’autre s’apelle la Petite Carcassonne, mais nous n’avons pas mange au village. Pas  loin de Rodemack se trouve le “Restaurant Cordel”, à Beyren-lès-Siercks. Trés bon!. Mais nous avons dormi et mange à la ville de Metz, bien proche de Rodemack. Là vous pouvez aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane. Pour se loger il ya un trés bon hotel: Novotel Metz.

Mirmande

Pujant per l’autopista cap a Lyon un poble provençal penjat us espera. Es Mirmande. Un pètit poblet penjat d’una cinglera que domina la desconeguda vall del riu Drôme. Un poble classificat entre els més “beaux  villages de France“, i merescudament. Aquest carrers estrets i costeruts, que pugen turó amunt, estan plens de boniques cases de pedra, moltes ocupades per artesans, ceramistes sobretot. Hi arribareu si deixeu l’autopista A-9, que va cap a Lyon, a Loriol sur Drôme, en la sortida 16. Teniu Mirmande a uns 12 km al nord-est. Si seguiu fins la sortida Montélimar Nord, que és la n° 17, està a 5 km cap al sud-est. Ben indicat des de la carretera nacional 7. A dalt de tot de la vila trobareu l’església de la Sainte Foy, del XII, meravella romànica. Al seu voltant, devallant el turó les cases. Vistes agradables sobre la vall del Drôme i del Rhône. Si teniu temps per passejar no us perdeu el petit poblet veï, anomenat Cliousclat. Artesans de la ceràmica se l’han fet encara més seu que Mirmande. Xulo, senzill. Per dinar a Mirmande hi ha llocs encantadors, com ara el restaurant Margot està molt bé. No és barat, però te un bon cuiner. Per dinar i per dormir, perquè aquest restaurant és el de l’hotel de Mirmande, bonic, amb bones habitacions. Del mateix amo és La Treille Muscate, un altre lloc on dinar i reposar amb gust. Preus elevats. També podeu menjar i dormir molt bé a La Capitelle, un hotelet i restaurant cuidats. Cuina d’autor. El café Bert és alegre i desenfadat, amanides, entrepans, formatges i embotits. Si fa o no fa com el café. Pels amics del càmping direm que el de Mirmande està molt bé, dins els estàndards francesos, que no son els d’aquí. Ideal per una parada si pugeu la Vall del Ródano camí de Lyon, de París, de Suissa, dels Alps… Ja ho sabeu!.

Hay una aldea muy bonita colina en el valle de la Drôme, que está clasificada entre los pueblos más bellos de Francia, y con razón. Se trata de un pequeño pueblo de casas de piedra, calles estrechas, en que han abierto muchas tiendas de artesania, arte y cerámica. Está muy cerca de la autopista del Sol, la que sube hacia Lyon. Podeis dejarla un rato en Loriol sur Drôme, cogiendo la salida 6. Mirmande está a 12 km al norte. O bien se puede ir hasta Montelimar Norte, salida 17, que queda a 5 km. En Mirmande también se puede admirar la Iglesia de Sainte Foy, del siglo XII, una maravilla de la arquitectura románica, situada en la parte superior de la villa y con impresionantes vistas al valle de la Drôme y el Ródano. La cerámica tradicional, también está muy presente en la vida del pueblo vecino, llamado Cliousclat, que os recomendamos visitar.

Il y a un joli village perché dans la Vallée de la  Drôme, qui est classé parmi les plus beaux  villages de France. C’est un petit bourg de maisons de pierre, ruelles etroites, on vous pourrez admirer le travail de l’artisanat d’art et  la poterie.  Tout pres de l’autoroute du Soleil, Loriol sur Drôme, sortie 6. Mirmande est à 12 km. Ou vous pouvez aller jusqu’a Montélimar Nord, sortie 17, à 5 km. Là vous pourrez admirer aussi l’église de la Sainte Foy, du XIIè siècle, une merveille de l’architecture romane, placée au sommet du village, et offerant une vue imprenable sur la Vallée de la Drôme et du Rhône. L’artisanat, et notamment la poterie traditionnelle, est aussi très développé dans le village voisin de Cliousclat.

La Garde Adhémar

Si aneu per l’autopista A9-A7, camí de Lyon, podeu sortir a la sortida 19, la de Bollene, per agafar la carretera D26, que després serà la D59, i encara la D548 per arribar al bonic poblet de La Garde Adhémar, una petita joia provençal de casetes blanques penjada dalt d’un espadat blanc també. A només 20 kms. d’Orange, ciutat romana increible, la petita vila medieval us ofereix encara ruines de les seves muralles, del seu castell, carrers petits empedrats i cases de pedra. La vista es perd sobre la vall del riu Rhone. Teniu per veure, a més, l’església de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, i l’estranya chapelle Notre-Dame que està en un lloc màgic i encantat anomenat la Vall des Nymphes als afores del poble. Sembla que hi hagué culte pagà a l’aigua. Un bon hotel familiar és L’Escalin, amb un restaurant de campanetes, car però únic. Bones pizzes a Coté Pizza, al centre del poble. Le Predaiou te restaurant familiar i apartaments. Le Tisonnier, (de qui depén Coté Pizza), i l’Absinthe son dos altres locals originals i molt recomanables per menjar. Una parada fàcil si pujeu a París, a Alemania o Europa per la poc divertida vall del Rhone. També interessant com a punt de descoberta de la regió de la Drome, amb viles com Orange, ciutat romana.

Subiendo a París por la autopista A9-A7, camino de Lyon, en la salida 19, la de Bollene, podeis coger la carretera D26, y la D59, y la D548 para llegar al bonito pueblo provenzal de La Garde Adhémar, a 20 kms. d’Orange, ciudad romana increible,. El pueblo es cuco, con su iglesia de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, y la extraña chapelle Notre-Dame que está en un lugar mágico y antiguo la Val des Nymphes fuera del pueblo, con culto pagano al agua. Un buen hotel familiar és L’Escalin, con restaurante, caro. Buenas pizzas en Coté Pizza. Buena comida en Le Predaiou restaurante familiar con apartamentos. Le Tisonnier, (Coté Pizza), i l’Absinthe son originales. Una parada fácil en la región de la Drome.

Eguisheim

Eguisheim està a l’Alsàcia, un territori francès, on es parla alemany. El poblet, una delícia, i està entre els “Plus Beaux Villages de France“. Va ser vila preferida pels propis francesos l’any 2013 i és un poble ple de flors a l’estiu, i nadalenc a l’hivern. Te un castell ruinós però potent encerclat de vinyes per tot arreu. Per Nadal, ara mateix i fins el 3 de gener, munta un petit i coquetó mercat nadalenc, amb artesania, menjars i vi calent, a l’estil germànic. Hi ha contacontes, concerts i bon ambient. Els carrers empedrats son plens de cases de pedra del XVI i XVII, amb entramats de fusta, teulades en punxa i colors vius. Podeu veure el castell de Saint-Léon o l’església de Saint Pierre et Saint-Paul, també un parc amb cigonyes. Per dinar-hi teniu Una bona pizzeria i restaurant: Le Dagsbourg, i altres bons restaurants, com ara Au vieux porche, de campanetes, amb oferta hostelera. Un hotelet i restaurant amb encant, francès i alsacià, l’Auberge des Trois Chateaux, un clàssic. Un hotel amb restaurant l’Auberge Alsacien. Un restaurant sense hotel el Pavillon Gourmand. Prop del poble tota l’Alsàcia és vostra. Colmar, bellíssima vila semblant a una petita Venecia, a 10 kms. Estrasbourg i la seva catedral un xic més lluny. Els Vosgues i la Selva Negra, paisatges fabulosos, plens de neu divertida i familiar, a tocar. Poblets de conte de fades per tot arreu. Un bon destí familiar de vacances, de Nadal, o d’Estiu. Bon Nadal a Eguisheim!.

Eguisheim está en Alsàcia, un territorio francés, donde se habla alemán. El pueblo es una delícia, y está entre los “Plus Beaux Villages de France“. En Navidad hasta el 3 de enero monta un coqueto mercado navideño, con artesania y vino caliente de estilo germánico. Las calles están llenas de casas de piedra de los siglos XVI i XVII. Podeis visitar el castillo de Saint-Léon o la iglesia de Saint Pierre et Saint-Paul. Una buena pizzeria y restaurante: Le Dagsbourg. Otros son Au vieux porche, de campanillas con oferta hostelera. Un hotel y restaurante encantador: l’Auberge des Trois Chateaux, un clásico. Un hotel con restaurante: l’Auberge Alsacien. Un restaurante sin hotel el Pavillon Gourmand. ¡Feliz Navidad en Eguisheim!.

Nîmes, mon amour

Nimes és una ciutat molt bonica. Amb monuments romans molt especials, i únics, com ara esplèndid amfiteatre romà, anomenat “Les Arenes” o el fastuós temple, també romà, perfectament conservat. Ben situada en la ruta cap a Itàlia, cap a París, cap els Alps o cap a la Provença, si pareu a Nîmes podreu descansar de tan conduir i fer un bon dinar o una volta per Nimes. Perquè sense ser una passada, parar a Nimes seria molt normal si anant o tornant de la Provença, d’Itàlia, de París o dels Alps, se us fes l’hora de dinar a l’alçada de Nîmes. Pareu-hi doncs. Podeu aparcar fàcilment al centre, a la plaça de les Arenes, que recordeu que porta el nom de l’amfiteatre més bonic d’Europa. Un amfiteatre petit però complert, ben restaurat, coquetó. El millor monument de la ciutat sense cap mena de dubte, amb permís de la Maison Carrée, aquell sobirà temple romà del què ja us hem parlat abans, i que sembla acabat de construir just abans d’ahir. La ciutat més enllà d’aquestes dues fites no te més. Potser un casc antic de regust provençal, blanc, neoclàssic, de carrer estrets, o també te un parc romàntic deliciós. Però els barris moderns son molt menys interessants i, segons com decididament lletjos. També podeu fer a Nîmes el centre d’unes mini-vacances de per visitar Montpellier, Arles, la Camarga, un espai natural increïble, tot des de Nimes. O bé la Provença, amb pobles tan bonics com Les Baux en Provence, o la ciutat papal d’Avignon, que son a tocar. Per dormir hi ha tota mena de serveis. Recordeu que hi ha un bon hotel de la cadena Novotel, que te bones habitacions familiars, i un bon restaurant, en ple centre de Nimes, a tocar de les Arenes!. Gens malament l’hotel Ibis, el de l’estació. Per més informació sobre altres hotels mireu-vos la web de turisme: http://www.ot-nimes.fr/. Nosaltres sempre hem dormit al Novotel o a l’Ibis Styles de l’estació. Per dinar ens xifla un libanés, situat a la plaça del mercat 15, al cor del Nîmes medieval. Especialitats libaneses, menú únic de tres plats saborosos a escollir, amb postres de fantasia. Amabilitat a tope, sempre ple. Allà a prop, El Gard O Vin, petit, simple, simplíssim, ofereix un espai i una carta italiana reduïts, molt reduïts. Tapes espanyoles en un carrer que aboca a la plaça del mercat: Entre 2 tapas, si teniu la sort de trobar-lo obert!. Un francès, és clar que sí: Le Vintage, o La Plus Belle Vie, també per aquells carrers. Redescobriu Nîmes a pesar de la calor que pot fer-hi. Us agradarà!.

Nimes es una ciudad muy guapa. Tiene monumentos especiales, como el teatro romano o el templo. También un parque romántico delicioso y barrios modernos interesantes. Bien sita en la ruta en Italia, París o Provenza, podeis parar y descansar de tanto conducir. Dad una vuelta por Nimes. Para dormir hay toda clase de hoteles. Recordad la cadena Novotel, que tiene buenas habitaciones familiares y un buen hotel en Nimes. http://www.ot-nimes.fr

Vescomtat de Turenne

Turenne és una magnífica ciutat medieval enfilada damunt un turó en un paisatge bellíssim de la França eterna. A més és un dels pobles més bonics de França. En l’edat mitjana fou molt més important que no ho és ara. Era la seu d’un poderós vescomtat que extenia els seus dominis feudals pel Limousin, el Périgord i el Quercy. Vingut a menys, això li ha servit per conservar, com congelat en el temps, el seu casc antic, sense cap edificació que molesti la vista. Monuments com les torres del César, y la del tresor, restes del seu altiu castell, o les cases antigues dels segles XV al XVII, fan de la seva visita un agradable passeig per la història. Des de l’antic pati del castell, ara jardí, podeu abastar unes vistes esplèndides. També és bonica la capella del convent dels Caputxins, ara reconvertida en sala d’exposicions i concerts. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a Sant Pantaleó, guarda un retaure barroc. Però el que enamora de Turenne és el conjunt. Els carrers estrets, les cases nobles, amb les seves torres. Turenne està en aquest maravellós i desconegut centre de França, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i de  paisatges de llibre de contes. Trobareu Turenne si segui la N-20, autopista, autovia o carretera, de Toulouse cap a Brive la Gallarde. A Brive hi ha molts hotels, de totes les categories, que podeu veure a la seva web de turisme. Turenne te uns quants restaurants agrupats a la plaça d’entrada al casc antic medieval, i en el carrer proper. Destaquen La Maison des Chanoines, molt recomanable, amb habitacions ben posades, un hotelet rural amb encant, i la La Vicomté. Volem també esmentar Le Vieux Sechoir, a uns kms. del poble medieval de Turenne, en l’agregat de quatre cases que es va formar al costat de l’estació del tren, i que ara s’anomena la gare de Turenne. Per dormir teniu un hotelet en un poble veï anomenat Meyssac. També recomanem l’Auberge de Cartasssac, no gaire lluny. La zona abunda en pobles medievals encantadors, com ara Collonges la Rouge, un poblet fet tot ell de pedra vermella, on teniu l’Hotel Saint Jacques, o bé Martel, o Beaulieu amb la seva abadia, o Carennac… on podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura que nosaltres hem gaudit. Cuina impecable. O bé altres localitats nominades també dins el grup de les més boniques de França, com Curemonte, Loubressac o Autoire. Totes molt properes. Feu una volta per la vall del riu Dordogne, un pont llarg o unes vacances, i descobriu Turenne i les viles companyes. Un somni.

Turenne es una magnífica ciudad medieval encaramada sobre una colina en un paisaje bellísimo de la Francia eterna. Además es uno de los pueblos más bonitos de Francia. En la Edad Media fue mucho más importante que no lo es ahora. Era la sede de un poderoso vizcondado que extendia sus dominios feudales por el Limousin, el Périgord y Quercy. Venido a menos, eso le ha servido a turenne para conservar, como congelado en el tiempo, su casco antiguo, sin ninguna edificación que moleste la vista. Monumentos como las torres del César, y la del tesoro, restos de su altivo castillo, o las casas antiguas de los siglos XV al XVII, hacen de su visita un agradable paseo por la historia. Desde el antiguo patio del castillo, ahora jardín, se puede alcanzar a ver unas vistas espléndidas. También es bonita la capilla del convento de los Capuchinos, ahora reconvertida en sala de exposiciones y conciertos. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a San Pantaleón, guarda un retablo barroco. Pero lo que enamora de Turenne es el conjunto. Las calles estrechas, las casas nobles, con sus torres. Turenne está en este maravilloso y desconocido centro de Francia, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, hotelitos de sueño y de paisajes de libro de cuentos. Encontraréis Turenne si seguir la N-20, autopista A-20, autovía o carretera, de Toulouse hacia Brive la Gallarde. En Brive hay muchos hoteles, de todas las categorías, que podéis ver en su web de turismo. Turenne tiene cerca un hotelito en un pueblo vecino llamado Meyssac. La zona abunda en pueblos medievales encantadores, como Collonges la Rouge, un pueblo hecho todo él de piedra roja, donde tienen el Hotel Saint Jacques, o bien Martel, o Beaulieu con su abadía, o Carennac … donde podrá alojarse hotel Le Fenelon, una apuesta segura que nosotros hemos disfrutado. Cocina impecable. O bien otras localidades nominadas también dentro del grupo de las más bonitas de Francia,  como Curemonte, Loubressac o Autoire. Todas muy cercanas. Dense una vuelta por el valle del río Dordogne, con ocasión de  un puente largo o unas vacaciones, y descubran Turenne y las villas compañeras. Un sueño.

Collonges La Rouge

França te un centre desconegut, o molt poc conegut, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i paisatges de llibre de contes. Aquest centre depara sorpreses molt agradables. Així, no gaire lluny de l’autopista A-75, la ruta més curta entre París i Barcelona, un xic més amunt de la preciosa vall de la Dordogne, i poc abans d’arribar al gran nus viari de Brive la Gallarde, teniu un poble maquíssim: Collonges la Rouge. Un dels més bonics poblets de França. Heu de deixar l’autopista a la sortida 53, anar en direcció Nespouls, i abans d’entrar a aquesta vila, agafar a mà esquerra la carretera D-19, una petita carretera rural que va a parar a la D-8 a l’altura de Turenne. Aquest poble medieval també és un regal pels sentits. Encimbellat dalt del seu turó, al peu del seu poderós castell, conserva tot l’aire de fortalessa medieval, com si hagués viatjat al llarg dels segles. Un cop ben visitat Turenne, seguiu les indicacions cap a Collonges la Rouge. No defalliu, son 14 kms. més. Veure Collonges val la pena. Tot de pedra vermella, preciosos carrers medievals, cases de somni de fades i mil flors a cada pas. El poble, segons com, és una mica Disneyland, però val la pena. Podeu deixar el cotxe als pàrquings municipals dissuasius que hi ha a l’entrada. Aparcar i circular pel casc urbà està prohibit. Tot son racons fantàstics, plens de vida, de botigues, de restaurants, però amb gràcia. Podeu dinar en molts llocs. Nosaltres ho varem fer en una graciosa pizzeria del carrer principal, la rue de la Barrière. Es fa dir, pot haver canviat el nom, Lou Brasier. Una parella mable serveix el local. Ell fa les pizzes davant vostre, i ella porta les quatre taules. Fantàstic. Molt recomanable. Vins i cervessa locals, divins. També recomanem el restaurant típic Les Pierres Rouges, força bé, i al final del poble, L’Auberge de Benges, també molt interessant. Perdeu-vos per la Vall de la Dordogne i voltants, al mig de França. Us esperen, en pocs kms. poblets plens d’encant i viles medievals precioses: Turenne, Martel, Beaulieu, Sarlat, Carennac… En aquest darrer poble podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura.

Francia té un centro desconocido, o muy poco conocido, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, con hotelets de sueño y paisajes de libro de cuentos. Un poco más arriba del valle de la Dordogne, poco antes de llegar al gran nudo viario de Brive la Gallarde, tenéis un pueblo monísimo: Collonges la Rouge. Todo de piedra roja y mil flores a cada paso. Perdeos por el Valle de la Dordogne y alrededores, en medio de Francia: Turenne, Martel, Beaulieu, Carennac… En este último pueblo podéis alojaros al hotel Le Fenelon, una apuesta segura. http://www.hotel-fenelon.com  Web: http://www.collonges-la-rouge.fr

Los pueblos más bonitos de España

Com en el cas de “Les plus beaux villages en France” l’associació de “Los pueblos más bonitos de España” neix per donar a conèixer petits poblets de menys de 1500 habitants, però bellíssims. Son petites viles amb castells, muralles, places i carrers medievals, situats moltes vegades en entorns naturals magnífics, prop de rius, de serres, de paisatges maravellosos. Cal donar-los a conèixer al turisme, a tothom. Fer que es coneguin que la gent els visiti. En la seva web trobareu tota la informació que us cal, no només del poble en questió, sinó també dels seus atractius, de l’artesania típica, dels bons llocs on menjar o dormir. Reviseu aquesta pàgina, mireu-vos els pobles que hi surten, planifiqueu el vostre viatge, cap de setmana, vacances pensant en veure’ls. Val la pena!.

Ya era hora que en España surgiera una asociación como “Los pueblos más bonitos” para poner en conocimiento de todo el mundo algunos de los maravillosos pueblos que salpican nuestra geografía. Son todos ellos villas pequeñas, de gran belleza, que destilan historia y cultura. Villas donde la tradición envuelve al viajero. En su web van a encontrar una selección de villas que destacan por su calidad, excelencia y por su belleza. Y cuando planifiquen un viaje con sus chicos seguro que habrán de incluirlos para su visita, ya sea en unas vacaciones, escapada de fin de semana o puente.

Lautrec

Lautrec és un petit i bucòlic poblet occità. Tan bonic és que ha tingut l’honor de ser classificat com a un dels “plus beaux villages de France“, cosa que l’acredita com a digne d’una parada, i detinguda visita. Si bé no us aconsellem anar-hi expressament, si que us recomanem que l’inclogueu en una ruta per la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacances, o cap de setmana llarg per l’Occitània, pel sud de França. Perquè val la pena veure el casc antic medieval, pràcticament tota la vila. De fet no ha crescut gaire d’ençà d’aquella època. Els carrers i places, plens de cases amb entramat de fusta, guarden l’esperit dels cavallers. També és curiós el Calvari de la Salette, amb el seu molí de vent i la preciosa vista sobre la vall del riu Agoût, la Montagne Noire i els Pirineus. Dins el poble, que conserva muralles i portes, val la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monument històric del segle XIV, i el mercat del XV, amb els graners sota terra. A l’oficina de turisme, situada en un edifici interessant, amb un jardí i un forn de pa antic, personal molt amable us donarà tota mena d’explicacions. Lautrec és el centre nacional francés de la producció de l’all rosat, amb una web expressament dedicada a l’ail rose.  Situat a només quinze kilòmetres de la vila Castres, prop de Lavaur o de Graulhet, i a només trenta kms. d’Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, val la pena voltar per aquesta regió anomenada el pais de la cucanya on, des de temps inmemorials, tot somriu al viatger. Aprofiteu per anar a veure tots els llocs que us hem citat. Valen molt la pena. Per dinar a Lautrec no tindreu problema. Teniu cuina d’autor al Au Coq en Pate. O un curiós cafe llibreria que ofereix plats senzills però arreglats: el Cafe Plum. En canvi, Le Garde Pile és un restaurant tradicional, de cuina de la terra, francesa, és clar. Per dormir recomanem Toulouse, amb els seus Novotel, n’hi ha tres, o els Ibis i altres hotels de cadenes internacionals que estan al voltant de la Cité de l’Espace. Bona estada a Lautrec!.

Lautrec es un pequeño y bucólico pueblecito occitano. Tan bonito es que ha tenido el honor de ser clasificado como uno de los “plus beaux villages de France”, lo que le acredita como digno de una parada, y de detenida visita. Si bien no les aconsejamos ir expresamente, si que os recomendamos que lo incluiais en una ruta por la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacaciones, o fin de semana largo en Occitania, por el sur de Francia. Porque vale la pena ver el casco antiguo medieval, prácticamente toda la población. De hecho no ha crecido demasiado desde aquella época. Las calles y plazas, llenas de casas con entramado de madera, guardan el espíritu de los caballeros. También es curioso el Calvario de la Salette, con su molino de viento y la preciosa vista sobre el valle del río Agout, la Montagne Noire y los Pirineos. Dentro del pueblo, que conserva murallas y puertas, merece la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monumento histórico del siglo XIV, y el mercado del XV, con los graneros bajo tierra. En la oficina de turismo, situada en un edificio interesante, con un jardín y un horno de pan antiguo, personal muy amable le dará todo tipo de explicaciones. Lautrec es el centro nacional francés de la producción del ajo rosado, con una web expresamente dedicada a l’ail rose. Situado a sólo quince kilómetros de la villa Castres, cerca de Lavaur o de Graulhet, y a sólo treinta kms. de Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, vale la pena pasear por esta región llamada el país de la cucaña donde, desde tiempos inmemoriales, todo sonríe al viajero. Aprovechad para ir a ver todos los lugares que hemos citado. Valen mucho la pena. Para comer, en Lautrec, no tendréis problema. Tenéis cocina de autor en Au Coq en Pate. O un curioso café librería que ofrece platos sencillos pero arreglados: el Cafe Plum. En cambio, Le Garde Pile es un restaurante tradicional, de cocina de la tierra, francesa, claro. Para dormir recomendamos Toulouse, con sus Novotel, hay tres, o los Ibis y otros hoteles de cadenas internacionales que están alrededor de la Cité de la Espace.

Les Plus Beaux Villages de France

De tots els viatgers és ben coneguda l’associació que uneix els més bonics poblets de França. La seva pàgina web és una font inesgotable de sortides familiars ben boniques pel nostre país veí. Son “Les Plus Beaux Villages de França“. Si mai organitzeu una ruta per qualsevol territori francés, mireu-vos-la. Sempre fa de bon consultar per afegir-hi algun d’aquests llocs encisadors al vostre camí per aquelles terres del nord. Solen ser petites viles, de poc habitants, situades en paratges idíl·lics, amb quatre cases, un riuet i les ruïnes d’un castell o abadia. Nosaltres no programem mai una excursió que passi la ratlla fronterera sense fer-hi una bona ullada. Perquè ens agraden aquestes petites viles amables, fàcils de visitar, fàcils d’aparcar, fàcils de viure i veure. Amb restaurants casolans, amb hotels d’encant. I ja que parlem d’associacions franceses que ofereixen aturades boniques de fer en les nostres escapades, us volem recordar que fa poc vàrem parlar d’una altra agrupació que ofereix ciutats i viles més grans, potser més sorolloses, possiblement menys bucòliques, però plenes d’art i d’història. Es tracta de “Les Plus Beaux Detours de France“. Així, si anat per les petites carreteres campestres de França, en altres grans vies mai no la trobareu, veieu la placa, el senyal de trànsit, que reprodueix el logo que encapçala aquesta entrada, no ho dubteu pas. Atureu-vos!. Segur que, com diu la guia Michelin, la vila o poblet que l’ostenta “val el viatge”. La recordareu durant molts anys!.

De todos los viajeros es bien conocida la asociación que une los más bellos pueblos de Francia. Su página web es una fuente inagotable de salidas familiares bien bonitas por nuestro país vecino. Son “Las Plus Beaux Villages de Francia”. Si organizais una ruta por territorio francés, visitadla. Siempre va bién consultarla para poder añadir alguno de estos lugares encantadores a nuestro camino por aquellas tierras del norte. Suelen ser pequeñas villas, de pocos habitantes, situadas en parajes idílicos, con cuatro casas, un arroyo y las ruinas de un castillo o abadía. Nosotros no programamos nunca una excursión que pase la raya fronteriza sin hacer una buena ojeada a la web de los pueblos más bonitos de Francia. Porque nos gustan estas pequeñas villas amables, fáciles de visitar, fáciles de aparcar, fáciles de vivir y ver. Con restaurantes caseros, con hoteles de encanto. Y ya que hablamos de asociaciones francesas que ofrecen paradas bonitas en nuestras escapadas, os queremos recordar que hace poco hablamos de otra agrupación que ofrece un listado de ciudades y villas más grandes, quizás más ruidosas, posiblemente menos bucólicas, pero llenas de arte y de historia. Se trata de “Les Plus Beaux Detours de France”. Así, si yendo por las pequeñas carreteras campestres de Francia, en las grandes vías nunca la encontrarán, veis la placa, la señal de tráfico, que reproduce el logo que encabeza esta entrada, no lo dudeis. ¡Deteneos!. Seguro que, como dice la guía Michelin, la villa o aldea que lo ostenta “vale el viaje”.