El Misteri de la Selva del Camp


La vila de la Selva del Camp celebra les representacions d’un misteri marià increïble, musicat, cantat i teatralitzat. que val la pena de veure. Serà, si res no canvia, serà representat el dimecres, 14 agost de 2019 a les 22:00 hores, i el dijous, 15 agost de 2019, a les 20:00 hores. El lloc és l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol. Per més informació i reserves truqueu al 636541532 o escriviu a elmisteri.selva@gmail.com. També podeu consultar informació més detallada, a la web del Misteri  o a la web municipal de La Selva del Camp. Arribeu-vos fins aquest bonic municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Com ara el Racó de L’Hort, al carrer del Raval de Sant Pere, 44, tel: 977 84 53 61, o bé, molt recomanable, el restaurant Rosa Dels Vents, al carrer de la Peixateria, tel: 977345437. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer una banyada a les excel·lents platges dels voltants, per Cambrils, o Salou. Ni tampoc deixeu de fer un volt per Reus, ciutat modernista molt bonica, o arribar-vos a Port-Aventura amb la vostra canalla. També us podem aconsellar de rondar per Tarragona, ciutat romana, patrimoni de la humanitat, visitant el casc antic, amb la catedral, l’aqüeducte, l’amfiteatre, el circ o el pretori. Bon misteri a la Selva, i el que l’acompany!.

La Selva del Camp celebra un misterio mariano cantado. Una representación sacra muy bella, los dias 14 y 15 de agosto. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Monacàlia a Navarcles


 

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2019. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant d’hostal molt clàssic, al centre del poble. També menjareu molt bé a Can Patoi, també al centre. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Misteri de la Selva del Camp


La vila de la Selva del Camp celebra les representacions d’un misteri marià increïble, musicat, cantat i teatralitzat. que val la pena de veure. Serà, si res no canvia, els dies 14 d’agost, a les 22 hores, i 15 d’agost, a les 20 hores, a l’església Parroquial de Sant Andreu Apòstol. Les entrades per a les representacions també es poden reservar, i també podeu consultar informació més detallada, a la web del Misteri  o a la web municipal de La Selva del Camp. Arribeu-vos fins aquest bonic municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Com ara el Racó de L’Hort, al carrer del Raval de Sant Pere, 44, tel: 977 84 53 61, o bé, molt recomanable, el restaurant Rosa Dels Vents, al carrer de la Peixateria, tel: 977345437. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer una banyada a les excel·lents platges dels voltants, per Cambrils, o Salou. Ni tampoc deixeu de fer un volt per Reus, ciutat modernista molt bonica, o arribar-vos a Port-Aventura amb la vostra canalla. També us podem aconsellar de rondar per Tarragona, ciutat romana, patrimoni de la humanitat, visitant el casc antic, amb la catedral, l’aqüeducte, l’amfiteatre, el circ o el pretori. Bon misteri a la Selva, i el que l’acompany!.

La Selva del Camp celebra un misterio mariano cantado. Una representación sacra muy bella, los dias 14 y 15 de agosto. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.

La Monacàlia de Navarcles


A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2018. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant d’hostal molt clàssic, al centre del poble. També menjareu molt bé a Can Patoi, també al centre. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Alentejo, de nou


A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Baska Voda


I seguim de nou explicant-vos coses de la bella Croàcia, i ara ho fem sobre Baska Voda, un bonic poble de la costa dalmata, a mig camí entre Dubrovnik i Split. Heu de saber que a Croàcia no hi han platges de sorra, però aquesta localitat en té de molt boniques, ara bé, de picons. El mar és blau turquesa molt intens i ràpidament es torna blau marí, profund. Baska Voda és un poble molt bonic, amb les seves cases blanques que s’enfilen a la muntanya pelada, i força alta, que la tanca i la protegeix dels vents. A l’estiu està molt animada. Hi ha música al carrer, paradetes d’artesania. La seva proximitat a Split i a Trogir la fa un bon centre d’excursions, preferible a una vila més gran. Baska Voda te un munt de restaurants molt xulos per dinar o sopar molt bé. Ho fem a la konoba Toni, barateta i de bon servei, plats tradicionals, i també al luxós restaurant del Gran Hotel Slavia, a peu de platja, que es diu “Del Posto”, fantàstic i no gaire car. Per dormir hi ha molta oferta. A més del Slavia, podeu anar on nosaltres, a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat, també a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. No us ho penseu. En un viatge per la costa dàlmata de Croàcia, la platja de pedres de Baska Voda us espera. El poble és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, no lejos de Split, Trogir o Dubrovnik, está situado el bello pueblo de Baska Voda, con un mar azul turquesa intenso y playas de guijarros muy chulas. En verano es muy animado, con música en la calle, y su proximidad a Split i a Trogir lo hace un buen centro de excursiones por Croacia. En Baska Voda hay un montón de restaurantes, todos buenos. Nosotros fuimops a la konoba Toni, barata, con platos tradicionales. Y también comimos en el lujoso restaurante del Gran Hotel Slavia, el “Del Posto”, fantástico y no muy caro. Dormimos en el Hotel Croatia, un bonito establecimiento en el centro de la localidad al lado de la playa. En un viaje por la costa dálmata de Croacia, Baska Voda os espera.