Missa polifònica a Pedralbes


De nou un cicle de misses polifòniques a Barcelona. Aquest diumenge, Diumenge, 21 de maig de 2017 a les 12.00 hores, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona teniu la “Missa a 4 veus” de William Byr. No us perdeu aquesta matinal musical de qualitat en el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ja ho sabeu!. No us la deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. La próxima este domingo, 21 de mayo de 2017 a las 12.00 horas, como hemos dicho en el Monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Se ofrece la “Missa a 4 voces” de William Byr. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

Loches


IMG_0561

D’acord en que la ciutat de Loches potser no és la més bonica població de la vall del Loira, a França, una vall que mereix una detinguda visita familiar. Ni el seu castell és una de les meravelloses i espectaculars fortaleses del Loira. Però la bella vila de Loches mereix una parada si passeu prop d’ella. I el seu poderós castell feudal, amb una torre de l’homenatge imponent, una visita.  De fet en te dos de castells, el Donjon de què us parlem, a la foto, i un altre més palau, anomenat Logis royale. I una porta impressionant, la porta reial, que dona entrada a una vila medieval penjada d’una cresta rocosa, i una colegiata, la de Saint Ours, bonica també. Si us hi pareu us aconsellem el restaurant La Gerbe d’Or, on varem dinar molt bé. Al 22 de la Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. Si voleu una cosa més lleugera, menys de cuina francesa, amb pizza i pasta, llavors el vostre lloc és la Trattoria des Mauvieres. Guai. I, una mica als afores, teniu l’Hotel de Beaulieu, un lloc molt recomanable si cal parar a dormir a Loches. Trobareu Loches si aneu de Chateauroux, en la ruta de París per l’autopista A-20, cap a Tours, per la D-943. O bé de Chatellerault, a la A-10 cap a Blois i Orleans, per la D-31 i la D-764, camí de París. Loches és una bona base per visitar la Vall del Loira, un destí fantàstic per unes vacances familiars.

De acuerdo en que la ciudad de Loches quizás no es la más bonita población del valle del Loira, en Francia, un valle que merece una detenida visita familiar. Ni su castillo es una de las maravillosas y espectaculares fortalezas del Loira. Pero la bella ciudad de Loches merece una parada si pasáis cerca de ella. Y su poderoso castillo feudal, con una torre del homenaje imponente, una visita. De hecho hay dos castillos, el Donjon de que os hablamos, en la foto, y otro que es más un palacio, llamado Logis royale. Y una puerta impresionante, la puerta real, que da entrada a una villa medieval colgada de una cresta rocosa, y una colegiata, la de Saint-Ours, bonita también. Si os paráis les aconsejamos el restaurante La Gerbe de Oro, donde comimos muy bien. En el 22 de la Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. Si desean algo más ligero, menos de cocina francesa, con pizza y pasta, entonces su sitio es la Trattoria de Mauvières. Guay. Y, un poco en las afueras, tiene el Hotel de Beaulieu, un lugar muy recomendable si hay que quedarse a dormir en Loches. Encontrarán Loches si van de Chateauroux, en la ruta de París por la autopista A-20, hacia Tours, por la D-943. O bien de Chatellerault, en la A-10 hacia Blois y Orleans, por la D-31 y la D-764, camino de París. Loches es una buena base para visitar el Valle del Loira, un destino fantástico para unas vacaciones familiares.

Loches is perhaps not the most beautiful town in the Loire Valley in France, a valley that deserves a lengthy family visit. Neither the castle is a wonderful and spectacular fortres. The beautiful town of Loches worth a stop if you go near it. It has got a powerful feudal castle. There are two castles, the Donjon what I talked about in the photo, and a palace called Logis royale. There is the royal gate, which gives entrance to a medieval village perched in a rocky ridge, and a collegiate church: St. Ours. If you stop there we will recommend you the restaurant La Gerbe d’Or, where we eat very well. At 22 Rue Balzac, tel: 33 2 47 91 67 63. If you want something lighter, less French, you can get good pizza and pasta in the Mauvières Pizza. Cool. A little outside from the city town you can go to the Hotel de Beaulieu, an highly recommended stop if you need to sleep in Loches. Loches is a good base for visiting the Loire Valley, and a fantastic destination for a family vacation.

La ville de Loches n’est pas la plus belle ville de la vallée de la Loire en France, une vallée qui mérite une visite familiale. Ni son château c’est une des merveilleuses forteresses spectaculaires du Loire. Mais la belle ville de Loches mérite un arrêt si vous passez près d’elle. Pour son puissant château féodal, avec un donjon imposant. Loches a deux châteaux, le Donjon dans la photo, et un appelé Logis royale. Et elle a aussi une porte impressionnante, la porte royale, qui donne entrée a un village médiéval perché dans une crête rocheuse. Et vous pouvez voir aussi une église collégiale, Saint-Ours. Si vous vous arrêtez là nous vous recommandons le restaurant La Gerbe d’Or, où on mange très bien. Au 22 de la Rue Balzac, tél: 33 2 47 91 67 63. Si vous voulez quelque chose de plus légere, pas cuisine française, vous avez des pizzas et des pâtes, a la Trattoria Mauvières. Et un peu en dehors de la ville, vous avez l’Hôtel de Beaulieu, un arrêt fortement recommandé si vous avez besoin de dormir à Loches. Loches est une bonne base pour visiter la vallée de la Loire, une destination fantastique pour des vacances en famille.

Tercer cicle de misses polifòniques


misses_polifoniques

Per tercera vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer i segon cicle de misses polifòniques l’any passat, amb la pèrdua molt sensible de l’editor Jaume Vallcorba, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat aquest tercer cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un nou torn de misses per aquest nou curs. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. Aquest diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00hores, al Reial Monestir de Pedralbes, interpreten de l’autor J. Ockeghem (1410-1497), la Missa Pro Defunctis. S’ha escollit aquesta obra precisament “In Memorian Jaume Vallcorba“, un home excepcional, un intel·lectual clàssic. Seguirant altres misses, com ara la del diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, amb les fabuloses Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi). El diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, de Cristobal de Morales (1500-1553), fan la seva Missa “Aspice Domine”. El diumenge, 29 de març del 2015, a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, toquen l’Ofici de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) ¡, interpretant la “Passio secundum Joannem” i motets diversos. Acaben el diumenge, 14 de juny del 2015, a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, amb l’Igor Stravinsky (1882-1971) i la seva Missa. El conjunt vocal serà Barcelona Ars Nova, com sempre, amb la Mireia Barrera a la direcció. Fixeu-vos que la majoria de les misses, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Altres es fan a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será este próximo domingo 26 de octubre de 2014.

Las otras según este calendario:

MISSES POLIFÒNIQUES A BARCELONA
III TEMPORADA – 2014-2015

Diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
J. Ockeghem (1410-1497) – Missa Pro Defunctis
In Memorian Jaume Vallcorba

Diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00h
Basílica dels Sants Just i Pastor
Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi)

Diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Cristobal de Morales (1500-1553) – Missa “Aspice Domine”

Diumenge, 29 de març del 2015 a les 19.00h Basílica dels Sants Just i Pastor
Ofici de Setmana Santa
Tomás Luis de Victoria (1548-1611) – “Passio secundum Joannem” i motets

Diumenge, 14 de juny del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Igor Stravinsky (1882-1971) – Missa

Barcelona Ars Nova
Mireia Barrera, direcció

 

Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Atenció!. Canvis en les misses polifòniques


missespolifoniques

Atenció al canvi en el segon torn de misses polifóniques. El concert del 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebrarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, al barri gòtic de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Ho ha anunciat el mossén celebrant en la darrera Missa Polifónica del dia 17 de novembre. Així doncs, a Sant Just i Pastor, i no a Pedralbes, s’interpretarà la Missa “O magnum Mysterium”de Fra Tomás Luis de Victória. No us la deixeu passar!.

Canvio en la ubicación de la próxima misa polifónica del 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. No tendrá lugar en el monasterio de Pedralbes, sinó en la Basílica de los Santos Justo y Pastor, en el barrio gótico de Barcelona. ¡Atentos pués!

Segon cicle de misses polifòniques


missespolifoniques2

Per segona vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer cicle de misses polifòniques l’any passat, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat el segon cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un segon torn de misses. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. La majoria, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. La primera el 17 de novembre del 2013. De Johannes Ockeghem interpreten la Missa Mi-Mi, dita Missa Quarti Toni. El 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebra la Missa “O magnum Mysterium”. Atenció, perquè aquesta es cantarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. El 16 de març del 2014, de l’Orlando di Lasso hi ha la Missa “Tous les Regretz”. I l’11 de maig del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer to a quatre veus. Finalment, el 8 de juny del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será el 17 de noviembre del 2013. De Johannes Ockeghem, la Missa Mi-Mi, o Missa Quarti Toni. El 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. El 16 de marzo del 2014, de l’Orlando di Lasso, la Missa “Tous les Regretz”. Y  el 11 de mayo del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer tono a cuatro voces. Finalmente, el 8 de junio del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Vela clàssica a Barcelona


Us agraden els grans velers?. A nosaltres en xiflen. No sabem navegar, ni entenem un borrall de vents ni de veles, però ens atrauen aquests vaixells clàssics, de línies elegants. Ens maravella veure’ls solcar el blau marí amb tot el drap desplegat. I estem d’enhorabona perqué els tindrem a casa. A mitjans de juliol, aquest any 2011 a partir del dia 13 i fins el 17 de juliol, es celebra en aigües de la costa de Barcelona la regata Puig de velers clàssics. Sortiran del club naútic cada dia pels volts del migdia, allà a la una, i faran les delícies dels aficionats maniobrant, amb tot el seu aparell i envergadura, a poques desenes de metres de la sorra de les platges del front marítim. Son embarcacions d’època, clàssics del mar. Barques de més de cent anys i tot!. Si les voleu veure aturades, arribeu-vos al moll del Real Club Nàutic de Barcelona, on estarà exposat aquest museu de la marina mundial. Fusta, bronze, cotó, pita… materials autèntics per a vaixells únics dels segles XIX y XX.  També gaudireu veient-los afrontar les difícils i traicioneres corrents d’aigua i vent de la costa, girant en un pam d’aigüa. Tota la informació que necessiteu a la web de la regata. Tardes contemplatives, amb possibilitat d’un bon bany a les platges de la vila olímpica, amb el teló de fons més adient: les veles blanques a l’horitzó!.

¿Os gustan los grandes veleros?. A nosotros nos chiflan. No sabemos navegar, ni entendemos una palabra de vientos ni de velas, pero nos atraen estos barcos clásicos, de líneas elegantes. Nos maravilla verlos surcar el azul marino con todo el trapo desplegado. Y estamos de enhorabuena porque los tendremos en casa. A mediados de julio, este año 2011 a partir del día 13 y hasta el 17 de julio, se celebra en aguas de la costa de Barcelona la regata Puig de veleros clásicos. Saldrán del club naútico cada día alrededor del mediodía, hacia la una, y harán las delicias de los aficionados maniobrando, con todo su aparato y envergadura, a pocas decenas de metros de la arena de las playas del frente marítimo. Son embarcaciones de época, clásicos del mar. Barcas de más de cien años. Si las queréis ver paradas, debemos ir al muelle del Real Club Náutico de Barcelona, donde estará expuesto este museo de la marina mundial. Madera, bronce, algodón, pita … materiales auténticos para barcos únicos de los siglos XIX y XX. También disfrutarán viéndolos afrontar las difíciles y traicioneras corrientes de agua y viento de la costa, girando en un palmo de agua. Toda la información que necesitan está en la web de la regata. Tardes contemplativas, con posibilidad de un buen baño en las playas de la villa olímpica, con el telón de fondo más adecuado.

La Campania


La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Caserta


La decadència ordenada te un nom: Caserta. Aquesta vila a les afores de Nàpols, a uns 40 kms. al nord, viu en el passat. Viu del que el passat li va deixar en herència. Una herència potser ja tronada, però que permet la vila i els seus habitants d’anar subsistint amb els turistes que per allà es deixen caure. I la gent va a Caserta a impressionar-se, a deixar-se impressionar, amb la sumptuositat barroca i classicista del més gran palau d’Europa, més gran que Versalles. Un palau immens, inabastable, amb habitacions i estàncies decorades amb el gust dubtós, amanerat i ampul·lós, de la monarquia borbònica de les Dues Sicíl·lies, que sabia que la seva història tenia un temps marcat i assignat. Però el més impressionant de Caserta no és el palau, sinó els jardins. El rei Carles feu desviar un torrent per provocar una cascada de 65 mts. d’alt i fer que un riu sencer travesses un jardí a la francesa, durant 4 kms. ben llargs. Un jardí anglès, que ara está obert, ara està tancat per reformes, completen l’escenari. Magnificència en estat lamentable de revista, però que us recomanem, perquè cal veure-la. Si no us voleu cansar preneu el bus que fa la volta als jardins fins la cascada. Podeu visitar jardins i/o palau, a voluntat. Excel·lent aparcament municipal subterrani, grandiós i desert com el propi palau, just al davant mateix. I al costat un bon lloc per dinar, amb un bon menú, caret però sense sorpreses de darrera hora: l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes. Per a les famílies recomanem dormir al Novotel de Caserta mateix. No us deixeu per veure, prop de Caserta, el poblet medieval de Caserta Veccia, un poblet molt petitó i bonic. La Itàlia del sur, maravellosa!.

La decadencia ordenada tiene un nombre: Caserta. Esta villa en las afueras de Nápoles, a unos 40 kms. al norte, vive en el pasado. Vive de lo que el pasado le dejó en herencia. Una herencia quizás ya amortizada, pero que permite la villa y sus habitantes ir subsistiendo con los turistas que por allí se dejan caer. Y la gente va a Caserta a impresionarse, a dejarse impresionar, con la suntuosidad barroca y clasicista del mayor palacio de Europa, más grande que Versalles. Un palacio inmenso, inalcanzable, con habitaciones y estancias decoradas con el gusto dudoso, amanerado y ampuloso, de la monarquía borbónica de las Dos Sicilias, familia que sabía que su historia tenía un tiempo marcado y asignado. Pero lo más impresionante de Caserta no es el palacio, sino los jardines. El rey Carlos hizo desviar un torrente para provocar una cascada de 65 mts. de alto y hacer que un río entero atravesase un jardín a la francesa, durante 4 kms. largos. Un jardín inglés, que ahora está abierto, ahora cerrado por reformas, completa el escenario. Magnificencia en un estado lamentable de revista, pero que os recomendamos, porque hay que verla. Si no quereis cansaros, podeis tomar el bus que da toda la vuelta a los jardines hasta la cascada. Podéis visitar los jardines y/o el palacio, a voluntad. Excelente aparcamiento municipal subterráneo, grandioso y desierto como el propio palacio, justo enfrente mismo. Y al lado, un buen lugar para comer, con un buen menú, carito pero sin sorpresas de última hora: el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas. Para las familias recomendamos dormir en el Novotel de Caserta mismo. No dejen de ver, cerca de Caserta, el pueblo medieval de Caserta Veccia, un pueblecito muy pequeñito y bonito.

Guadalupe


Hi ha diverses Guadalupe al món. La més famosa a Mèxic, on és la patrona de la nació. Però la genuïna, la més autèntica cal cercar-la a Extremadura. La Guadalupe espanyola, a més de bellíssima, és patrimoni de la humanitat.  Guadalupe és un bonic i petit poblet, amb un gran i famós monestir, situat a Cáceres. S’arriba a Guadalupe anant de Barcelona a Madrid, i d’aquí, per l’autovia de Portugal, la A5, fins Navalmoral de la Mata. D’allà teniu uns 70 kms. fins el poble.  Són 244 Km. des de Madrid. Però no volem que vingueu des de Catalunya només per veure Guadalupe, tot i que podríem assegurar que el viatge valdria la pena, sinó que la inclogueu dins una descoberta de la província de Cáceres, o millor encara, dins una ruta per Extremadura i La Manxa. La vila és bonica. El seu casc antic és preciós. L’entorn natural convida al senderisme i l’excursió en família. També cal destacar les bones botigues, sobretot d’embotits, on podreu comprar ibèrics d’altíssima qualitat, pernils, i morcón, típic de la zona. Però el que més destaca, sense discussió, és el seu monestir. El Reial Monastir de Santa María de Guadalupe es inmens. Una massa imponent del millor mudejar, al primer claustre, gòtic de l’abadia, la sala capitular i el segon claustre. Renaixement i barroc en altres temples i estances. El conjunt és ric, ostentós, ampulós i magnífic.  A més de l’arquitectura heu de saber que els edificis acullen una valuosa colecció de pintura i escultura, amb noms com Zurbarán, Lucas Jordan, Greco, Goya, Juan de Mena… En resum, una obra d’art cabdal, una fita que no podeu deixar de visitar, tot i que quedi una mica allunyada de les principals vies de comunicació. Per allotjar-vos no tenim cap mena de dubte: l’Hospederia del propi monestir. Habitacions conventuals en el marc incomparable del claustre. Nosaltres hi hem passat la nit i és tota una experiència. A qualsevol bar o restaurant de Guadalupe menjareu productes poderosos de la terra, embotit i carns de primera. Per exemple al Mesón Cerezo, un local ben típic, amb habitacions. O l’encantador hotelet rural La Posada del Rincón, amb boniques habitacions i un restaurant selecte, o bé l’Hostal Altimira, senzill i acollidor, amb habitacions de diverses mides i preus.

Hay varias Guadalupe en el mundo. La más famosa en México, donde es la patrona de la nación. Pero la genuina, la más auténtica hay que buscarla en Extremadura. La Guadalupe española, además de bellísima, es patrimonio de la humanidad. Guadalupe es un bonito y pequeño pueblo, con un gran y famoso monasterio, situado en Cáceres. Se llega a Guadalupe yendo de Barcelona a Madrid, y de ahí, por la autovía de Portugal, la A5, hasta Navalmoral de la Mata. De allí tienen unos 70 kms. hasta el pueblo. Son 244 Km. desde Madrid. Pero no queremos que vengan desde Cataluña sólo para ver Guadalupe, aunque podríamos asegurar que el viaje valdría la pena, sino que la incluyan en un descubrimiento de la provincia de Cáceres, o mejor aún, dentro de una ruta por Extremadura y La Mancha . La villa es hermosa. Su casco antiguo es precioso. El entorno natural les invita al senderismo y la excursión en familia. También cabe destacar las buenas tiendas, sobre todo de embutidos, donde podrán comprar ibéricos de altísima calidad, jamones, y morcón, típico de la zona. Pero lo que más destaca, sin discusión, es su monasterio. El Real Monasterio de Santa María de Guadalupe se inmenso. Una masa imponente del mejor mudéjar, en el primer claustro, gótico de la abadía, la sala capitular y el segundo claustro. Renacimiento y barroco en otros templos y estancias. El conjunto es rico, ostentoso, ampulós y magnífico. Además de la arquitectura deben saber que los edificios albergan una valiosa colección de pintura y escultura, con nombres como Zurbarán, Lucas Jordan, Greco, Goya, Juan de Mena … En resumen, una obra de arte capital, un hito que no puede dejar de visitar, aunque quede un poco alejada de las principales vías de comunicación. Para alojarse no tenemos ninguna duda: la Hospederia del propio monasterio. Habitaciones conventuales en el marco incomparable del claustro. Nosotros hemos pasado la noche y es toda una experiencia. En cualquier bar o restaurante de Guadalupe comer productos poderosos de la tierra, embutidos y carnes de primera. Por ejemplo en el Mesón Cerezo, un local muy típico, con habitaciones. O el encantador hotelito rural La Posada del Rincón, con bonitas habitaciones y un restaurante selecto, o bien el Hostal Altimira, sencillo y acogedor, con habitaciones de varios tamaños y precios.

Fira del ferro i la forja a Besalú


Durant aquesta setmana santa, de diumenge de Rams a diumenge de Pasqua, a la vila medieval de Besalú, magnífica població de la Garrotxa, a Girona, podreu assistir a una potent fira del ferro que organitza l’associació Acunç. Hi veureu malls, forns, espurnes, foc, cops, martells, brases, guspires, encluses…  Els carrers de la vila són un marc idoni per aquestes demostracions, perque semblen transportats directament des de l’edat mitjana. La canalla podrà gaudir de veritat d’aquest ofici noble i punyent. Veureu desenes d’artesans de la forja, d’artistes del ferro forjat, que us oferiran el seu art en directe, a peu de brassa. Podreu admirar tota mena d’artiliguis fets amb ferro, fets per ferrers d’arreu de Catalunya i del món. Aprofiteu per donar un volt per el poble. Caminar damunt el pont sobre el Fluvià, un pont romànic. O veure els banys jueus, les esglèsies romàniques de la vila, una maravella totes elles, els palaus nobles, la cúria reial, les places, els carrers, l’antic hospital. Monuments impresionants tots ells, però encara més tots junts. De veritat que no hi ha a Catalunya una vila medieval més evocadora que Besalú. És realment única. Per dinar ens agrada el restaurant El Pont Vell, a tocar del pont. Tel: 972 59 10 27. També menjareu bé a la Cúria Reial, tel: 972 59 02 63. O a Can Quei, Tel: 972 59 00 85, o a Cal Parent, tel: 972 59 01 10, propietaris també d’un hostal tradicional: la fonda Siqués, i dels dos hotels més bonics del poble: el Tallaferro i Can Güell.

Durante esta semana santa, del domingo de Ramos al Domingo de Pascua, en la villa medieval de Besalú, magnífica población de la Garrotxa, en Girona, podrá asistir a una potente feria del hierro que organiza la asociación Acunç. Veréis mazos, hornos, chispas, fuego, golpes, martillos, brasas, yunques … Las calles de la villa son un marco idóneo para estas demostraciones, porque parecen transportadas directamente desde la Edad Media. Los niños podrán disfrutar de verdad de este oficio noble y bizarro. Veréis decenas de artesanos de la forja, de artistas del hierro forjado, que les ofrecerán su arte en directo, a pie de brasa. Podréis admirar todo tipo de objetos hechos con hierro, hechos por herreros de toda Cataluña y del mundo entero. Aprovechen para dar una vuelta por el pueblo. Caminar sobre el puente del Fluvià, un puente románico. O ver los baños judíos, las iglesias románicas de la villa, una maravilla todas ellas, los palacios nobles, la curia real, las plazas, las calles, el antiguo hospital. Monumentos impresionantes todos ellos, pero aún más todos juntos. De verdad que no hay en Cataluña una villa medieval más evocadora que Besalú. Es realmente única. Para comer nos gusta el restaurante El Puente Viejo, junto al puente. Tel.: 972 59 10 27. También pueden comer bien en la Curia Real, tel: 972 59 02 63. O en Can Quei, Tel: 972 59 00 85, o en Cal Parent, tel: 972 59 01 10, propietarios también de un hotel tradicional: la fonda Siqués, y de los dos hoteles más bellos del pueblo: el Tallaferro y Can Güell.

Sarral


Sarral és una població gran de la Conca de Barberà, quasi tocant a la Segarra. Malgrat tenir pocs habitants és una vila de certa importància. Fa una mica de cap d’una comarca inexistent, de centre de la seva rodalia. La trobareu a peu de la carretera C-241 que va des d’Igualada a Montblanc, passant per Santa Coloma de Queralt. Fou un poble mimat pels reis catalans, d’aquí el seu nom: Sa Reial, i l’escut. Avui dia és molt famosa pel seus vins i caves, de la cooperativa, anomenats Portell. I no és aquesta la única bodega que hi ha al poble. Si compreu cava de Sarral estalviareu molts diners i provareu un producte increible. És un consell ben donat. També te fama l’alabastre. Arreu trobareu tallers i botigues que elaboren i venen tota mena d’objectes fets amb aquest guix, super abundant a la zona. Hi ha un museu dedicat. Sarral conserva un casc antic medieval, petit, amb un carrer molt i molt estret, diuen que el més estret d’Europa: el carrer dels jueus, a la foto. També un timpà amb un relleu romànic. I a les afores el parc i ermita dels Sants Metges. Construcció moderna, amb una àrea de pic-nic i quatre jocs infantils. Els amants de les ruïnes podeu pujar fins el despoblat medieval d’Anguera, on podreu observar, abans que s’enfonsin definitivament, una esglèsia romànica, molt destrossada i un pont medieval. També hi ha una presa romana, no gens espectacular. Donat que els atractius turístics són limitats, us recomanem que hi aneu amb motiu de la Fira de la Puríssima, que es celebra des del s. XVI.  Hi ha més aviat maquinària agrícola i productes del camp, però també altres parades sobre temes tan variats com l’automoció o l’artesania. L’estrella, és clar, són els vins i caves. I això si que es un motiu per arribar-s’hi. Els que us agraden les plaques de cava heu de saber que s’hi organitza una trobada, amb moltes de ben rares. Podeu completar l’excursió visitant Santa Coloma de Queralt, amb un cas medieval molt bonic, castell ben muntat i esglèsies gòtiques molt interessants. Per acabar podeu fer via fins Montblanc, ciutat murallada amb un centre medieval dels millors de Catalunya, nombroses esglèsies i palaus i una quasi catedral. Al poble trobareu un parell o tres de llocs per dinar: com ara el restaurant Sant Cosme i Sant Damià, a l’avinguda de la Conca , 41 T. 977890134. Sortint de Sarral podeu trobar allotjament i menjar a la Casa Rural L’Hostalet, a la Sala, o bé a Montbrió de la Marca, nom de resonàncies medievals, on trobareu un hotelet i restaurant rural molt bonic: l’Heura. També teniu tota mena de serveis a Santa Coloma de Queralt, amb un bon hotel, i a Montblanc, ple de restaurants i allotjaments.

Sarral es una población grande de la Conca de Barberà, casi tocando ya la Segarra. A pesar de tener pocos habitantes es una villa de cierta importancia. Hace un poco de cabeza de una comarca inexistente, de centro de sus alrededores. La encontrará a pie de la carretera C-241 que va desde Igualada a Montblanc, pasando por Santa Coloma de Queralt. Fue un pueblo mimado por los reyes catalanes, de ahí su nombre: Sa Real, y el escudo. Hoy en día es muy famosa por sus vinos y cavas, de la cooperativa, llamados Portell. Y no es ésta la única bodega que hay en el pueblo. Si compra cava de Sarral ahorrará mucho dinero y comprobará un producto increíble. Es un consejo bien dado. También tiene fama el alabastro. Por todo el pueblo encontrará talleres y tiendas que elaboran y venden todo tipo de objetos hechos con este yeso, super abundante en la zona. Hay un museo dedicado. Sarral conserva un casco antiguo medieval, pequeño, con un pasaje muy, muy estrecho, dicen que el más estrecho de Europa: el de los judíos, en la foto. También un tímpano con un relieve románico. Y en las afueras el parque de la ermita de los Santos Médicos. Construcción moderna, con un área de picnic y cuatro juegos infantiles. Los amantes de las ruinas pueden subir hasta el despoblado medieval de Anguera, donde podréis observar, antes de que se hundan definitivamente, una iglesia románica, muy destrozada y un puente medieval. También hay una presa romana, nada espectacular. Dado que los atractivos turísticos son limitados, les recomendamos que vayan con motivo de la Feria de la Purísima, que se celebra desde el s. XVI. Hay más bien maquinaria agrícola y productos del campo, pero también otras paradas sobre temas tan variados como la automoción o la artesanía. La estrella, claro, son los vinos y cavas. Y eso si que es un motivo para llegarse. A los que os gustan las placas de cava debeis de saber que se organiza un encuentro, con muchas, de bien raras. Podéis completar la excursión visitando Santa Coloma de Queralt, con un caso medieval muy bonito, castillo bien montado y iglesias góticas muy interesantes. Por último pueden hacer vía hasta Montblanc, ciudad amurallada con un centro medieval de los mejores de Cataluña, numerosas iglesias y palacios y una casi catedral. En el pueblo encontrará un par o tres de sitios para comer: como el restaurante San Cosme y San Damián, en la avenida de la Conca, 41 T. 977890134. Saliendo de Sarral puede encontrar alojamiento y comida en la Casa Rural L’Hostalet, en la Sala, o en Montbrió de la Marca, nombre de resonancias medievales, donde encontrará un hotelito y restaurante rural muy bonito: l’Heura. También tiene todo tipo de servicios en Santa Coloma de Queralt, con un buen hotel, y Montblanc, lleno de restaurantes y alojamientos.

Aranjuez


Aranjuez

Podria haver escollit una foto de la façana principal del Palau Reial d’Aranjuez, prop de Madrid. O bé una vista dels seus preciosos jardins francesos, tan bonics. Però m’he estimat més aquest encisador racó dels jardins anglesos, dels jardins vora el riu Tajo, que Albèniz va retratar tan maravellosament amb la seva música. El Real Sitio de Aranjuez, si aneu per Madrid, o per Toledo, mereix una visita ben detinguda, sense pressa, a ritme pausat, de cort. Com si res més en el món us importés, que no fos vagar pels seus salons, plens de mobles, quadres i joies d’època, o bé pels seus jardins, inmensos, exquisits. Visiteu tot Aranjuez. El gran palau i els petits palaus: la casita del labrador o del príncipe. Us quedareu bocabadats. Després feu una volta galant pels jardins, aturant-vos a cada font, a cada glorieta, a cada massís de flors. Si us queda temps arribeu-vos al poble d’Aranjuez, a tocar del Palau. Bastit en consonància, un exemple d’arquitectura urbana del XVIII, sense gaires afegitons. Per dormir, a Madrid, totes les facilitats. Hotels de totes les cadenes: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Per dinar a Aranjuez, un bon pic-nic als jardins, prop d’una font rumorosa. Més bucòlic impossible.

Podría haber elegido una foto de la fachada principal del Palacio Real de Aranjuez, cerca de Madrid. O bien una vista de sus preciosos jardines franceses, tan bonitos. Pero hemos preferido este encantador rincón de los jardines ingleses, los jardines junto al río Tajo, que Albéniz retrató tan maravillosamente con su música. El Real Sitio de Aranjuez, si vais por Madrid, o por Toledo, merece una visita bien detenida, sin prisa, a ritmo pausado, de corte real. Como si nada más en el mundo os importase, nada que no fuera vagar por sus salones, llenos de muebles, cuadros y joyas de época, o bien por sus jardines, inmensos, exquisitos. Aprovechad y visitad todo Aranjuez. El gran palacio y los pequeños palacios: la casita del labrador o del príncipe. Os quedaréis boquiabiertos. Daros una vuelta galante por los jardines, deteneros en cada fuente, en cada glorieta, en cada macizo de flores. Si os queda tiempo llegaros cabe el pueblo de Aranjuez, cerca del Palacio. Construido en consonancia, es un ejemplo de arquitectura urbana del siglo XVIII, sin demasiados añadidos. Para dormir, teneis en Madrid, todas las facilidades. Hoteles de todas las cadenas: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Para comer en Aranjuez, un buen pic-nic en los jardines, cerca de una fuente rumorosa. Más bucólico imposible.

Nájera


A la Rioja, entre Logroño y Santo Domingo de la Calzada, s’alça aquesta bonica vila, que te en el seu monestir la raó d’existir. Santa Maria la Real de Nájera és un cenobi esplèndit, panteó reial de la dinastia de Navarra i Castella. A més de l’esglèsia i el claustre, l’abadia te altres dependències molt interessants, com ara la cova panteó. A més Nájera pot ser un excel·lent centre d’excursions per l’alta rioja: Sierra de la Demanda, Monestir de Valvanera, Santo Domingo, San Millan de la Cogolla, Monestir de Cañas, Ezcaray…  http://www.najera.es/castellano/home.htm

En la Rioja, entre Logroño y Santo Domingo de la Calzada, se levanta esta bella villa, que tiene en su monasterio la razón de existir. Santa Maria la Real de Nájera es un cenobio esplèndido, panteón real de la dinastía de Navarra y Castilla. Además de la iglesia y el claustro, la abadía ofrece otras dependencias muy interesantes, como por ejemplo la cueva panteón. Además Nájera puede ser un excelente centro de excursiones por la alta rioja: Sierra de la Demanda, Monasterio de Valvanera, Santo Domingo, San Millan de la Cogolla, Monasterio de Cañas, Ezcaray…   http://www.najera.es/castellano/hombre.htm