Corpus a la Garriga


La festa del Corpus Christi a La Garriga, aquest any, com sempre, serà lluida. Durant el dia de Corpus es confeccionaran 30 catifes florals, on hi lluiran més de 250.000 clavells acompanyats d’altres tipus de flors i elements vegetals, com ara xiprer, bruc, terra de pi i esclòfia d’arròs. També comptarà amb una catifa convidada elaborada per catifaires de Gharb (Malta). A més de les catifes s’ornamentaran les escales de l’Església, la façana de l’Ajuntament, es faran quatre altars de flors, un mural i el ja tradicional Ou com balla. Les catifes es faran al matí i, durant tot dia, el públic visitant podrà passejar pels carrers de la Garriga i admirar les composicions florals. Entitats, escoles veïns i veïnes de totes les edats són els encarregats de l’elaboració de les catifes amb la col·laboració de tothom qui hi vulgui participar. La jornada de Corpus comptarà, a més, amb moltes activitats complementàries que inclouran concerts, actuació castellera, balls, exposicions, concurs d’aparadors i portes obertes als principals punts d’interès, entre d’altres propostes culturals. El Corpus de la Garriga és també una oportunitat d’or per conèixer el municipi, el seu patrimoni i els seus elements més emblemàtics. Per això durant tota la diada s’organitzaran portes obertes a espais com el Refugi Antiaeri, les cases modernistes Can Raspall i la Casa Barbey, la vil·la romana de Can Terrers o el conjunt monumental de la Doma. La festa, a més, comptarà amb punts d’informació turística al Centre de Visitants i a Can Raspall. Tot el que serà el Corpus la Garriga 2018 ho podeu consultar a la Programació del seu lloc web. Pugeu a la Garriga, a no més de 40 minuts de Barcelona per l’autovia que va cap a Vic, a veure les boniques catifes florals i enramades dels carrers. Fa goig de veure, de veritat. A la Garriga hi ha bons restaurants, i bons hotels per si voleu passar la nit. Ens agrada l’Alambí, bona cuina, sofisticat, o bé el Racó, familiar i tradicional. Rabiosament modern, cuina d’autor i de temporada: El Cos. Pizza i pasta, sense dubtar-ho: Il Pomodoro. Les millors del poble. I per relaxar-se, dormir i tornar com nou, l’Hotel Balneari Blancafort, també amb boníssim restaurant. Sense balneari, però molt xulo, l’Hotel Calabria, amb el seu restaurant La Garrafa. Recomanables. I si us ha agradat el tema de les estores de flors, podeu anar també a Sitges, a Sallent, a mig camí de Berga, o a Arbúcies, al Montseny. Totes aquestes bellíssimes poblacions son els llocs on podreu gaudir d’aquesta tradició d’oficis solemnes, processons, carrers enramats i catifes. No us ho perdeu!.

La fiesta del Corpus Christi ha perdido mucho esplendor en los últimos años. Antiguamente había sido una de las festividades estrella del calendario. Es una fiesta que tiene orígenes medievales, pero que se instituyó definitivamente en el siglo XVI, en ocasión del Concilio de Trento. Se ha seguido desde aquel tiempo, con gran solemnidad, durante siglos. Últimamente sin embargo, dejó de celebrarse en jueves. Este hecho la diluyó. Se trasladó al domingo más próximo. Por ello, uno de los domingos del mes de junio, podreis disfrutar en familia de actos que se remontan al inicio de la Edad Moderna. Actos que todo son muy interesantes, y los nuestros más aún. Normalmente suele haber una magna procesión, que a menudo pisa alfombras de flores primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja. No suelen faltar enramadas. Calles adornadas por donde pasará el cortejo. Tampoco las figuras festivas catalanas por excelencia, como los gigantes, los enanos, y el bestiario de todo tipo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos y cada uno los actos programados por Corpus en nuestra tierra, pero os haremos una degustación. Por ejemplo: en La Garriga hacen hermosas alfombras florales en las calles. Da gusto de verlas. Hablar de Corpus y de alfombras es hablar de Sitges. Posiblemente el lugar con más tradición, (y donde se encuentra más gentio). En Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages, y Arbúcies, en el Montseny, también festejan el Corpus. Son dos bellísimas poblaciones donde podreis disfrutar de esta tradición de oficios solemnes, procesiones, calles enramadas y alfombras.

Anuncis

Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra


El diumenge 27 de maig, a les 6 de la tarda, tindà lloc a Sant Jeroni de la Murtra un concert de musica religiosa dels segles XIX i XX amb obres de Fauré, Mendelssohn, Cererols, Pau Casals i Jean Alain, a càrrec del DEXCOR, sota la direcció de Montserrat Pi, amb Helena Caballero, flauta i Anna Puigmartí, piano. Com aportació al concert, més un pica-pica que us oferiran, demanen la voluntat a partir de 9 €.  Atenció, l’aforament és limitat i no fan reserves. S’obriran les portes del monestir 30 minuts abans del concert. Noteu que l’assistència al Cicle de concerts és una manera de col·laborar amb Sant Jeroni de la Murtra. Tanmateix heu de saber que, per a la propera setmana, el DEXCOR ha programat el mateix concert a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Ja us en donarem noves. El cor DEXCOR és una coral d’exalumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 27 de mayo de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Fira de la forja d’Alpens


El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca inexistent del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu, prop de Les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. El paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, però el municipi en ell mateix no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus molt bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira de la forja, que serà aquest cap de setmana, del 18 al 20 de maig. Una trobada de forjadors que farà les delícies de tota la família, en un entorn rural i natural de primera. Alpens disposa de bones cases rurals on passar el cap de setmana. Recomanem la del Vilar, o els bonics apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda al Carrer de la Placeta, 4, tel: 93 857 81 43 i 93 857 80 37, on menjareu molt bé, i bones botigues d’embotits de qualitat, com ara Cal Jolis al carrer de la la Placeta, 1, tel: 93 852 79 00, o Ca la Glòria, a la Plaça de l’Església, 3. Tel: 93 857 80 76. Bona festa a Alpens!.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la forja, con el encuentro de forjadores. Os invitamos a subir a Alpens este fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

Concert ajornat a Sant Jeroni de la Murtra


En primer lloc, us demanem disculpes per no haver pogut comunicar-vos, perquè ningú no ens va informar, que el Concert de DEXCOR programat pel passat 14 de gener es va haver de suspendre a última hora, a causa de una indisposició de la direcció musical. Sembla ser que, ara sí, aquest proper diumenge 4 de febrer de 2018 a les 18 hores, i al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, podrem gaudir d’un concert amb obres de J.S.Bach i Benjamin Britten a càrrec del cor DEXCOR del Conservatori Professional de Música de Badalona acompanyats al piano per Anna Puigmartí, sota la direcció de Montserrat Pi. No deixeu pas d’assistir a aquest bellíssim aconteixement cultural i musical en un dels racons més bonics de la ciutat de Badalona: el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. És aquest un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Esta vez parece que si, este próximo domingo 4 de febrero de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, con obras de Bach, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Aix en Provence


Image00132

Aquest Nadal hem tornat a Aix en Provence, una parada típica en les nostres rutes cap a Itàlia. Aix en Provence és una vila gran, bonica, provençal. Una ciutat a escala humana, amb una mida molt adequada. Aix no té cap reclam turístic poderòs, cap atracció imponent. El que fa bonica la vila son les seves places, els carrers ordenats, les cases de tons provençals i un aire mig francés i mig mediterrani molt interessant. Entre els monuments més destacats podem citar la catedral, construida al llarg dels segles, amb espais romans, romànics, gòtics i renaixentistes. A l’interior podreu admirar amb un triptic que no està gens malament i unes quantes obres d’art més. Si anem a Aix dinem sempre al restaurant pizzeria La Familia, al número 20 de la rue Boulegon, que està molt bé, molt alegre i desenfadat. Està ple de famílies i gent jove. Les pizzes son grans i fantàstiques. La pasta no està gens malament i els plats del dia, hi ha carn i altres coses, son molt encertats. Al mateix carrer, al número 8, una altra bona pizzeria italia, Da Vito. No hem dormit mai a Aix.

Image00133

I si mai voleu fer la Provença, comarca bellíssima, que és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida, Aix podría ser un centre perfecte per una excursió o ruta familiar. La Provença provoca ganes de viure, plena com està de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, a Aix mateix, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners. O els hotel Novotel, que regalen l’estada dels menors de 16 anys, i el desdejuni. Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, com fem nosaltres, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, castell i ciutadela inexpugnable. O Arles, ciutat romana propera a Aix. O els poblets petits i coquetons del Luberón, com ara Roussillon. O les abadies cistercenques, bellíssimes, com la del Thoronet, o la de Silvacane, o Senanque. Pobles més grans, amb castells coma ra Gordes, o amb palaus papals com té Avignon. Prop de mar, a Hyeres, teniu les illes de Port-Cross i Porquerolles, cuidades, verges, a una hora en petit vaixell des de La Tour Fondue o Giens. Més enllà Toulon, Marseille… No us faltaran destins!

Image00134

Aix en Provence és una ciudad a escala humana, aunque sea la capital de la Provenza, una región bellísima, un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Quizás no sepáis que Aix és una ciudad bonita, sin grandes monumentos, pero muy coqueta. Teneis plazas y calles ordenadas, limpias, con casas en tonos pastel, como corresponde al cliché provenzal. Una catedral resultona, con algunas obras de arte de segunda fila pero interesantes. Id a Aix expresamente o parad camino de Italia, a comer en la pizzeria La Familia. No os arrepentireis. Provenza os dará más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. O bien los Novotel, ideales para familias. En Aix hay dos o tres. Parad en Aix, y en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Visitad además los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Thoronet, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

 

La “Corrida” de Puig-Reig


A tot  Catalunya pels volts de Sant Antoni Abat hi ha festes amb cavalls, mules, burros i ases. Però hi ha un indret on la tradició ha donat nom propi als actes que s’hi fan. Aquest és el cas de Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central. Allà, des del divendres fins el diumenge de Sant Antoni, aquest any 2018 serà el diumenge dia 21, tenen lloc un seguit de celebracions relacionades amb els cavalls i les tradicions d’hivern, com ara la matança del porc. Li diuen La Corrida, i te més de 125 anys d’història. És una festa bonica de veure, i de viure, amb mostra d’oficis, d’artesania i, sobretot, d’embotits, jocs infantils i cavalls, molts cavalls, mules i ases. Us fem 5 cèntims del programa complert per tal que us adoneu de la quantitat i qualitat dels actes que proposen, tots ells ben familiars. Hi ha passajades en ruc per nens i nenes, rodeo, tir i arrossegament, banderers, diables, esmorzar gratuït amb botifarra, pa i vi, elaboració d’embotits, mostra d’oficis tradicionals, cabalcada pels carrers del poble amb Cercavila de Cavalleries i Xarrets, Gegants i Grallers de Puig-reig. “La Corrida” en ella mateixa son, en realitat, unes curses de rucs, cavalls creuats, pura raça àrab i pura sang anglès, i el tradicional Joc de les Cintes final. Puig-Reig està només a una hora de Barcelona. Son 80 kms. de bona autovia. Podeu aprofitar el viatge fins Puig-Reig i, a més de gaudir de la “Corrida”, fer una volta per la magníficament ben conservada Colònia Vidal. Una colònia industrial complerta, on podeu visitar la fàbrica, l’escola, l’economat, les cases dels obrers i la casa de l’amo, tot revivint amb els vostres infants les condicions de vida durant la Revolució Industrial. Us agradarà. Si voleu dinar aquests dies a Puig-reig caldrà reservar des d’ara. Al carrer major teniu dos bons restaurants: El Celler de Ca la Quica, al número 48, fantàstic, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’Hostal Sant Martí, al centre del poble. Bona teca i allotjament. Recomanable. Als afores hi ha l’Hotel Cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Arriveu-vos a Puig-Reig per la Corrida, val la pena!.

En toda Cataluña la festividad de San Antonio Abad es muy celebrada. Y siempre va ligada, de cerca o de lejos, con caballos, mulas, burros y asnos. Pero hay lugares donde la tradición ha dado nombre propio a los actos que se realizan. Este es el caso de Puig-Reig, una ciudad industrial a medio camino entre Manresa y el Pirineo, en la Catalunya Central. Allí, desde el viernes hasta el domingo de San Antonio, tienen lugar una serie de celebraciones relacionadas con los caballos y las tradiciones de invierno, como la matanza del cerdo. La llaman “La Corrida”, y tiene más de 125 años de historia, aunque haya cambiado mucho. Ahora bien, cambiando lo que sea necesario, sigue siendo una fiesta hermosa de ver y de vivir. Muestra de oficios, de artesanía y, sobre todo, de embutidos, (para chuparse los dedos), juegos infantiles y caballos, muchos caballos, mulas y asnos. Y al mediodía pasacalles con música, orquestas, carruajes, abanderados y animación. Una excusa perfecta para hacer los 80 kms. de buena autovía, escasos, que nos separan de Puig-Reig. Además, la villa ofrece muchos más alicientes turísticos. Podéis aprovechar el viaje hasta Puig-Reig para dar una vuelta por la magníficamente bien conservada Colonia Vidal. Una colonia industrial completa, donde podrá visitar la fábrica, la escuela, el economato, las casas de los obreros y la casa del dueño, todo ello reviviendo con sus niños las condiciones de vida durante la Revolución Industrial. Les gustarà. Si desean comer en Puig-reig habrá que reservar ya desde ahora. En la calle mayor tienen dos buenos restaurantes: El celler de la Quica, en el número 48 de la calle Mayor, tel: 93.838 02 20, y el Mirall de la Arcadia, en el número 11. Tel. 93.829.05.05. También tienen el hotel Cal Marcal, con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante. ¡Buena “Corrida”!.