Corpus a Barcelona

La festa del Corpus Christi ha recuperat terreny a Barcelona, aquests darrers anys. És una tradició ben bonica, i per això volem convidar-vos a passejar pel Barri gòtic per gaudir d’una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat. No us podeu perdre l’ou com balla, les catifes i la processó. Aquest any, a més dels espais ja tradicionals, al voltant de la catedral, podreu gaudir de les noves catifes florals com ara la de la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort, una catifa de flors i encenalls elaborada pel centre ocupacional del Taller de Sant Camil al Museu Etnològic i de Cultures del Món. I, coincidint la festa del Corpus amb l’arribada de la Flama del Canigó, diumenge 23 de juny de 2019, podrem admirar la creació d’una catifa al·lusiva a l’arribada del foc que encén les fogueres de Sant Joan a càrrec de la Comissió de la Flama del Canigó de Barcelona conjuntament amb les Catifaires del Raval. L’ou com balla el podreu veure, al claustre de la Catedral i en d’altres fonts d’edificis emblemàtics, com ara la casa de l’ardiàca, el palau del lloctinent, l’Ateneu Barcelonès, l’església de Santa Anna, el museu Federic Marés o la Reial Acadèmia de la Bones Lletres, aquesta curiosa tradició de posar un ou buit a ballar. El seguici festiu del Corpus Christi que, com ja feia en l’època medieval,  recorrerà els carrers de Ciutat Vella sortint de la plaça Sant Jaume. Si hi aneu amb la canalla podreu veure els gegants, bestiari i divertir-vos amb els balls així com l’actuació dels Falcons. Us parlem de Barcelona perquè és fàcil arribar-hi, però a tot Catalunya hi ha actes per Corpus. I és impossible fer-ne referència a tots. Però citarem, per exemple La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers. Fa goig de veure. Però parlar de Corpus i catifes és parlar de Sitges. Possiblement el lloc amb més tradició, ( i on trobareu més gent pels carrers ). També a Sallent, a mig camí de Berga, al Bages, i Arbúcies, al Montseny, fan festa grossa per Corpus. Són dues bellíssimes poblacions on podreu gaudir d’aquesta tradició d’oficis solemnes, processons, carrers enramats i catifes.

La fiesta del Corpus Christi ha perdido mucho esplendor en los últimos años. Antiguamente había sido una de las festividades estrella del calendario. Es una fiesta que tiene orígenes medievales, pero que se instituyó definitivamente en el siglo XVI, en ocasión del Concilio de Trento. Se ha seguido desde aquel tiempo, con gran solemnidad, durante siglos. Últimamente sin embargo, dejó de celebrarse en jueves. Este hecho la diluyó. Se trasladó al domingo más próximo. Por ello, uno de los domingos del mes de junio, podreis disfrutar en familia de actos que se remontan al inicio de la Edad Moderna. Actos que todo son muy interesantes, y los nuestros más aún. Normalmente suele haber una magna procesión, que a menudo pisa alfombras de flores primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja. No suelen faltar enramadas. Calles adornadas por donde pasará el cortejo. Tampoco las figuras festivas catalanas por excelencia, como los gigantes, los enanos, y el bestiario de todo tipo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos y cada uno los actos programados por Corpus en nuestra tierra, pero os haremos una degustación. Por ejemplo la misma ciudad de Barcelona ofrece tradiciones bonitas como el huevo que baila en las fuentes de los palacios del magnífico barrio gòtico, o el desfile del domingo por la tarde. Coged a los niños y dad un paseo por las calles de la Barcelona medieval. catedral, iglesia de Santa Ana, casa del arcediano, museo marés, palacios… vereis huevos bailando en las fuentes. También en La Garriga hacen hermosas alfombras florales en las calles. Da gusto de verlas. Hablar de Corpus y de alfombras es hablar de Sitges. Posiblemente el lugar con más tradición, (y donde se encuentra más gentio). En Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages, y Arbúcies, en el Montseny, también festejan el Corpus. Son dos bellísimas poblaciones donde podreis disfrutar de esta tradición de oficios solemnes, procesiones, calles enramadas y alfombras.

Corpus: l’ou com balla!

La festa del Corpus Christi ha recuperat terreny a Barcelona, aquests darrers anys. És una tradició ben bonica, i per això volem convidar-vos a passejar pel Barri gòtic entre el dijous 19 i diumenge 22 de juny. Si ho feu podreu veure, al claustre de la Catedral i en d’altres fonts d’edificis emblemàtics, com ara la casa de l’ardiàca, el palau del lloctinent, l’Ateneu Barcelonès, l’església de Santa Anna, el museu Federic Marés o la Reial Acadèmia de la Bones Lletres, aquesta curiosa tradició de posar un ou buit a ballar. Per això us convidem a que aquest any, com cada any per dijous de Corpus, aneu a veure l’ou com balla als diversos brolladors històrics de Barcelona. Penseu que es tracta d’un costum molt antics que se celebra des de l’any 1637. L’ou, buidat i amb un punt de cera per tapar el forat, es col·loca sobre el raig d’aigua del brollador, de manera que giravolta sobre ell mateix sense aturador, en una imatge ben sorprenent. L’origen de la tradició fa referència a l’esclat de la primavera, i també la font, sovint guarnida amb flors. Alguns centres cívics com ara la Casa Elizalde i la Casa Golferichs organitzen itineraris pels diversos patis, claustres i jardins on ballen els ous. Serà el 21 de juny a les 10:00 hores, i costarà 11,25 €. Cal fer la reserva trucant a aquests centres. També volem ressenyar que el mateix diumenge 22 de juny tindrà lloc el seguici festiu del Corpus Christi que, com ja feia en l’època medieval,  recorrerà els carrers de Ciutat Vella sortint de la plaça Sant Jaume, a les 18:45 hores. Si hi aneu amb la canalla podreu veure els gegants, bestiari i divertir-vos amb els balls així com l’actuació dels Falcons. Us parlem de Barcelona perquè és fàcil arribar-hi, però a tot Catalunya hi ha actes per Corpus. I és impossible fer-ne referència a tots. Pero citarem, per exemple La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers. Fa goig de veure. Però parlar de Corpus i catifes és parlar de Sitges. Possiblement el lloc amb més tradició, ( i on trobareu més gent pels carrers ). També a Sallent, a mig camí de Berga, al Bages, i Arbúcies, al Montseny, fan festa grossa per Corpus. Són dues bellíssimes poblacions on podreu gaudir d’aquesta tradició d’oficis solemnes, processons, carrers enramats i catifes.

La fiesta del Corpus Christi ha perdido mucho esplendor en los últimos años. Antiguamente había sido una de las festividades estrella del calendario. Es una fiesta que tiene orígenes medievales, pero que se instituyó definitivamente en el siglo XVI, en ocasión del Concilio de Trento. Se ha seguido desde aquel tiempo, con gran solemnidad, durante siglos. Últimamente sin embargo, dejó de celebrarse en jueves. Este hecho la diluyó. Se trasladó al domingo más próximo. Por ello, uno de los domingos del mes de junio, podreis disfrutar en familia de actos que se remontan al inicio de la Edad Moderna. Actos que todo son muy interesantes, y los nuestros más aún. Normalmente suele haber una magna procesión, que a menudo pisa alfombras de flores primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja. No suelen faltar enramadas. Calles adornadas por donde pasará el cortejo. Tampoco las figuras festivas catalanas por excelencia, como los gigantes, los enanos, y el bestiario de todo tipo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos y cada uno los actos programados por Corpus en nuestra tierra, pero os haremos una degustación. Por ejemplo la misma ciudad de Barcelona ofrece tradiciones bonitas como el huevo que baila en las fuentes de los palacios del magnífico barrio gòtico, o el desfile del domingo por la tarde. Coged a los niños entre el jueves 19 y el domingo 22 y dad un paseo por las calles de la Barcelona medieval. catedral, iglesia de Santa Ana, casa del arcediano, museo marés, palacios… vereis huevos bailando en las fuentes. También en La Garriga hacen hermosas alfombras florales en las calles. Da gusto de verlas. Hablar de Corpus y de alfombras es hablar de Sitges. Posiblemente el lugar con más tradición, (y donde se encuentra más gentio). En Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages, y Arbúcies, en el Montseny, también festejan el Corpus. Son dos bellísimas poblaciones donde podreis disfrutar de esta tradición de oficios solemnes, procesiones, calles enramadas y alfombras.

La Pobla de Cérvoles

La Pobla de Cérvoles és un poblet de la comarca lleidetana de Les Garrigues. No el trobareu per casualitat. cal anar-hi, si voleu fer hi cap. Tampoc no us imagineu un paisatge àrid i pla com el palmell de la mà. Res més lluny de la veritat. La Pobla està en mig de la Serra de Llena. És normal si no us sona de res. Aquella magnífica zona natural de Catalunya la coneixen els pocs que hi viuen o hi han passat. Es tracta de les muntanyes que fan partió entre la Conca de Barberà, Les Garrigues i el Priorat. Muntanyam de pi blanc i de roca nua. Amb barrancs profunds i turons retallats, que lliga amb les muntanyes de Prades. La vila és un encant. Cases de bona pedra, portals adovellats, finestres amb història. Tot molt ben cuidat. Un poble agradable. Però no acaben pas aquí les raons per les que heu de veure La Pobla. L’esglèsia parroquial, dedicada a la verge de la Jonquera, te un orgue barroc (a la foto) que cal visitar, però encara més, escoltar. Sovint s’hi fan concerts. El toquen organistes de renom. Normalment les audicions són gratuïtes. Si sou aficionats a la música, us agrada l’orgue, o teniu fills o filles melòmans, no deixeu d’anar a sentir la maravella d’aquest instrument. També trobareu un ecomuseu de l’oli, sou a la comarca oleícola per excel·lència. Podreu veure tot el procés d’obtenció d’aquest or de la terra.Cal trucar abans: 973175152. Al final dels carrers medievals, cloent la vila, hi ha la capella de sant Miquel, barroca. Dins seu un fantàstic retaure gòtic de Bernat Martorell. És una reproducció, però podeu fer com si fos l’original. A la Pobla de Cérvoles s’hi va per l’autopista AP-2, en direcció Lleida. Es surt per l’Albi, en direcció Vinaixa. A dos kms de l’Albi trobareu el desviament que va a El Vilosell i La Pobla. En total 140 kms des de Barcelona. Un cop allà teniu a tocar l’Albi, important poble medieval molt bonic, amb les restes d’un castell. També Poblet, amb el seu monestir, i les muntanyes de Prades, amb la vila roja a dalt. A la Pobla, per dinar, aneu al restaurant “La Llena”. Cuina catalana molt cuidada. Plats de caça i de temporada. També menjareu a Ca La Mari. Per dormir hi ha un parell de cases rurals. Ca l’Aleix és bonic i cuidat. N’hi ha dues més, però no tenen web. Penalització si s’us acudís marxar de la zona sense una garrafa de bon oli. Us perdríeu el millor.

La Pobla de Cérvoles es un pueblecito de la comarca lleidetana de Les Garrigues. No lo encontrará por casualidad. Hay que ir expresamente. Tampoco os imagineis un paisaje árido y plano. Nada más lejos de la realidad. La Pobla está en medio de la Sierra de Llena. Es normal si no os suena de nada. Esa magnífica zona natural de Cataluña la conocen los pocos que allí viven o han pasado. Se trata de las montañas que hacen separación entre la Conca de Barberà, Les Garrigues y el Priorat. Montañas de pino blanco y de roca desnuda. Con profundos barrancos y colinas recortadas, que liga con las montañas de Prades. La villa es un encanto. Casas de buena piedra, portales adintelados, ventanas con historia. Todo muy bien cuidado. Un pueblo agradable. Pero no acaban paso aquí las razones por las que debeis de ver La Pobla. La iglesia parroquial, dedicada a la virgen de La Jonquera, tiene un órgano barroco (en la foto) que hay que visitar, pero aún más, hay que escuchar. A menudo se hacen conciertos. En él tocan organistas de renombre. Normalmente las audiciones son gratuitas. Si sois aficionados a la música, os gusta el órgano, o teneis hijos u hijas melómanos, no dejeis de ir a oir la maravilla de este instrumento. También encontrareis un ecomuseo del aceite, estais en la comarca oleícola por excelencia. Se puede ver todo el proceso de obtención de este oro de la terra. Llamad antes: 973175152. Al final de las calles medievales, cerrando la villa, está la capilla de san Miguel, barroca. En su interior un fantástico retablo gótico de Bernat Martorell. Es una reproducción, pero podeis hacer como si fuera el original.  A la Pobla de Cérvoles se va por la autopista AP-2, dirección Lleida. Se sale por el Albi, en dirección Vinaixa. A dos kms de l’Albi encontrareis el desvío que va hasta El Vilosell y La Pobla. En total 140 kms desde Barcelona. Una vez allí tenéis al lado el Albi, importante pueblo medieval, muy bonito, con los restos de un castillo. También Poblet, con su monasterio, y las montañas de Prades, con la villa roja arriba. En la Pobla, para comer, podeis ir al restaurante “La Llena”. Cocina catalana muy cuidada. Platos de caza y de temporada. También comereis en Ca La Mari. Para dormir hay un par de casas rurales. Ca l’Aleix es bonito y cuidado. Hay dos más, pero no tienen web. Penalización si se os ocurriera salir de la zona sin una garrafa de buen aceite. Os perderíais lo mejor.