Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

La Fira de Creixell

La bellíssima vila de Creixell, al bell mig de la maravellosa Costa Daurada de Tarragona, us ofereix una bona proposta per la família i els infants. Serà avui i demà, 10 i 11 d’agost de 2019. Hi trobareu parades d’alimentació, artesania, complements, entreteniment, inflables, passejada amb ponis…. Oberta de 18:30 a 24 hores pels carrers del nucli històric de la Vila. A més tindreu animació infantil i actuacions musicals, tot al parquing de Cal Cabaler. I el diumenge cercavila amb els Gegants de Creixell. A més el poble te una bona platja i un castell molt maco, carrers estrets i cases de pedra. Les platges de la zona son ideals per una banyada segura, familiar. Platges de sorra fina, on l’aigua arriba mansa, sense força. On pots caminar dins l’aigua sense perill. Aigües calmes, càlides. Arribareu a Creixell fàcilment per l’autopista AP-7, sortida Vendrell, per continuar per la N-340. Aprofiteu un cap de setmana en aquestes terres per gaudir de la platja i per visitar viles tan boniques com ara Altafulla, amb un casc antic renaixentista meravellós, i un gran castell, tot molt escenogràfic. O bé Torredembarra, amb un altre castell fantàstic. Per a dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Per restaurants us recomanem els del barri mariner de Torredembarra, com ara Can Cues, al carrer Tamarit, 14, Tel: 977 640 573‎, a tocar del mar, prop de l’espai natural dels Muntanyans, un altre indret que no podeu deixar de veure. La costa natural, tal i com era fa 20 segles. O bé al centre del poble Can Gla, al carrer Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324‎. També a Altafulla hi ha bons llocs per menjar. A la vora de Creixell, a Berà, hi ha el famós arc romà, i si us agrada l’arqueologia, no deixeu de visitar l’esplèndida vila romana, la vila dels Munts. Amb això us volem proposar una sortida de cap de setmana per aquesta terra beneïda dels deus, a dos passes de la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. Només 60 km separen Creixell de Barcelona per la AP7. Animeu-vos. És tot molt bonic!.

La bellísima villa de Creixell, en medio de la maravillosa Costa Dorada de Tarragona, ofrece una buena propuesta para la familia y los niños. Un fin de semana de feria, y playa. Hay juegos tradicionales, magos, autos, pasacalles, gigantes, artesanía y muchas más cosas. Y, además, Creixell es una villa con un castillo muy bonito, calles estrechas y casas de piedra, pero, además, Creixell tiene una playa, mejor dicho, unas playas fabulosas, ideales para un baño seguro, familiar. Playas de arena fina, donde el agua llega mansa, sin fuerza. Donde puedes caminar dentro del agua sin peligro. Aguas calmas, cálidas. Llegarán a Creixell fácilmente por la autopista AP-7, salida Vendrell, para continuar por la N-340. Aprovechen un fin de semana en estas tierras del sur para disfrutar de la playa y para visitar villas tan hermosas como Altafulla, con un casco antiguo renacentista maravilloso, y un gran castillo, todo muy escenográfico. O bien Torredembarra, con otro castillo fantástico. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tiene el Morros, en Torredembarra, por ejemplo. Para restaurantes les recomendamos los del barrio marinero de Torredembarra, como Can Colas, en la calle Tamarit, 14, Tel: 977 640 573, cerca del espacio natural de los Muntanyans, otro lugar que no puede dejar de ver. La costa natural, tal y como era hace 20 siglos. O bien en el centro del pueblo Can Gla, en la calle Pere Badia, 33, Tel: 977641324. También en Altafulla hay buenos lugares para comer, como el Restaurante Acqua, O el Voramar, o Cal Vitali, junto al mar, en la calle Pons de Icard. Tel: 977 65 06 30. También tienen el restaurante El Pozo en la calle del León, 14, tel: 977 65 02 73, o el clásico Atril o el delicioso, y caro, Las Brujas de Burriac, restaurante del Hotel Gran Claustre, en la Vila Closa. Para dormir en Altafulla tienen varios hoteles cerca de la playa, con un hotel de aquellos de campanillas, (precio en consonancia) Dalt la Vila: se trata del maravilloso Gran Claustre, de encanto asegurado y precios fuertes. Los amantes de la acampada tiene por alla algún un buen camping, sobre todo en la desembocadura del río Gaià. Os volvemos a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tienen buena playa, por lo tanto llevar bañador. Y si hacer la ruta de los castillos tarraconenses les ha gustado no se pierdan los de Ferran o Tamarit. También cerca de Creixell, en Bará, está el famoso arco romano, y si os gusta la arqueología, no dejeis de visitar la espléndida villa romana, la villa de Els Munts. Con ello queremos proponer una salida de fin de semana por esta tierra bendita de los dioses, a dos pasos de la Tarraco Imperial, patrimonio de la humanidad. Sólo 60 km separan Creixell de Barcelona por la AP7. Animaros, ¡es todo muy bonito!.

Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra

El 18 de maig de 2019, a la tarda, a les 19 hores, teniu un concert de música antiga, anomenat “a l’entorn de Joan Cererols” protagonitzat per “Dichos diabolos” i l’alumnat del Curs de Música Antiga. Solistes: Emiliano Pérez, recorder & cornetto / Cristina Altemir, violin / Alfonso Barreno, dulcian & shawm / Dimitri Kindynis, viola da gamba & cello / Marc Sumsi, harpsichord & organ / Belén Vaquero, soprano. Organitzat pel Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo sábado 18 de mayo de 2019, a las 19 horas, hay un extraordinario concierto de música en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Sant Jeroni de la Murtra, revisitat

Aquest passat dissabte hem visitat de nou Sant Jeroni. I no ens en cansaríem. Ens agraden les belles pedres, els escuts, les imatges i claus de volta del seu bonic claustre. La pau que s’hi respira. L’ambient de recolliment. Però també els entorns de bosc mediterrani ben conservat, els camins, els plans per jugar amb la canalla. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra està situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona. Conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, les restes de l’església incendiada al segle XIX i altres dependències. La gent de Badalona el coneix bé, tot i que sempre s’hi pot fer una altra visita. Es pot veure cada dia, excepte dilluns, en visita guiada o no, excepte dissabtes, que no hi ha visites guiades, però si de lliures, i diumenge, que només hi ha dues visites, a les 10,30 i 11,30 hores, totes dues guiades. A més, els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores, o bé passar.hi el dia. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar.

El Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Concert de piano a Badalona

Aquest dimarts, 9 d’Abril de 2019, a les 19,30 hores, tenim el privilegi de poder escoltar els alumnes de l’Escola Superior de Música de Barcelona a l’Auditori del Conservatori. Actuen la Joina Canyet, tocant J. S. Bach: Partita nº1, Laia Tatjé amb F. Liszt: Vallée d’Obermann, en Jordi López amb M. Ravel: Minuet i Toccata (de “Tombeau de Couperin”) i Andrea Vilar, tocant I. Albéniz: Azulejos i S. Prokofiev: Sonata nº3. No hi falteu!. Amb l’aval del Conservatori Professional de Música de Badalona, una escola amb una professionalitat i qualitat contrastades. S’hi pot arribar amb diverses línies de bus, amb metro línia 2, baixant a Pompeu Fabra, o amb tren de rodalies.

Este martes, en el centro de Badalona, en los locales del Conservatorio de Música, cerca de la parroquia de Santa Maria, podreis escuchar buena música de piano. No os lo perdais.

Concert de Diawoye Kone a Badalona

Aquest dilluns, 1 d’Abril de 2019, a les 20 hores, a l’escola de música moderna de Badalona, actua Diawoye Kone, que és de la familia de griots “Kone”. Un conjunt musical provinent d’un poble anomenat Segalaba, situat al bell mig de la regió de Kayes, al Mali. Per poder situar-nos direm que un Griöt és una persona molt important dins la societat Malinke, ja que es creu que ha adquirit un poder que va més enllà del coneixement musical. A través de la musica es l’encarregat de guardar tota la informació ancestral. Són homes molt respectats i venerats. Si veniu tindreu l’oportunitat d’escoltar de ben a prop paraules, veu, contes ancestrals, i sobretot l’instrument que sempre acompanya la família Kone: El djelly n’goni. No hi falteu!. Amb l’aval del Conservatori Professional de Música de Badalona, una escola amb una professionalitat i qualitat contrastades. L’escola de Música Moderna de Badalona està a tocar del temple de Santa Maria, que és una de les principals parròquies del centre de Badalona i s’hi pot arribar amb diverses línies de bus, amb metro línia 2, baixant a Pompeu Fabra, o amb tren de rodalies.

Este lunes, en el centro de Badalona, en los locales de la Escuela de Música Moderna, cerca de la parroquia de Santa Maria. Actua Diawoye Kone, un griot “Kone”. Viene de Segalaba, en Mali. No os lo perdais.

Concerts del Dexcor

El cor d’ex-alumnes del Conservatori de Badalona ens oferirà, aquest cap de setmana, un bonic concert amb obres de Purcell, Verdi, Saint-Saens, Offenbach, Bizet, Delibes, Mozart, Gounod i Rossini. Podeu escollir el dia, l’hora i l’escenari. El dissabte dia 9 de febrer de 2019 serà a la Parròquia de Santa Maria, a la tarda, a partir de les 18,30 hores. I el diumenge 10 de febrer al magnífic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a les 12 hores del migdia. Sempre sota la direcció de Montserrat Pi. El cor DEXCOR és una coral d’ex-alumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona, d’una professionalitat i qualitat contrastades. El temple de Santa Maria és una de les principals parròquies del centre de Badalona i s’hi pot arribar amb diverses línies de bus, amb metro línia 2, baixant a Pompeu Fabra, o amb tren de rodalies. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar el matí. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo sábado y el domingo hay unos extraordinarios conciertos de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Santa Maria de Badalona, el sábado 9 a las 16,30 horas, y en Sant Jeroni de la Murtra, el domingo 10 a las 12 horas. La iglesia está en el mismo centro de Badalona. El cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocido, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni, el domingo, o en Santa Maria, el sábado por la tarde.

La fira de l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Festival Petits Camaleons

Petits Camaleons és un festival de música, com els dels grans, però pensat per a nens i nenes de 3 a 12 anys. Els pares i mares també poden anar-hi. Te lloc a Sant Cugat del Vallés, població molt propera a Barcelona, i ben comunicada amb la ciutat comtal amb ferrocarril i bus. També molt accessible en cotxe, per a tothom. Dura tres dies, i podeu anar-hi un matí, una tarda, tot un dia o tots els dies. A més de poder escoltar grups en viu, també hi haurà cercaviles i animadors infantils per tot l’espai. Per dinar podreu comprar tot el que es necessita per fer un bon àpat, o un berenar a la tarda, i us ho podreu menjar a les àrees de pícnic habilitades dins del mateix recinte. Essent un festival de música familiar hi ha algunes petites diferències amb els events per gent gran. Per exemple el volum del so serà l’adequat. No podran anar-hi infants sense la companyia d’un adult, o dos com a màxim, però no podran entrar-hi adults sense infant, tot i que poden entrar molts infants acompanyant un adult. Es tracta, és clar, de que hi hagi més nens que pares. Els horaris son infantils per no alterar hores de bany, sopars o anades a dormir. El servei d’avituallament estarà obert a tota hora. Els temps de concert seran curts. Hi haurà molta rotació i varietat, per captar l’atenció i no cansar la canalla. Cada concert, de mitja hora màxim de durada, inclourà unes vuit cançonetes. Podreu escollir horari, escenari i diversos tipus d’entrada i d’abonament, a preus no astronòmics. S’han previst tallers on ensenyar a nens i nenes tot el relacionat amb la música, instruments i altres temes del gran món de la música. Pinta molt bé, oi?. Si no voleu estar tot el dia tancats al recinte del concert, o si heu pensat anar-hi només unes hores, podeu dedicar la resta del dia a visitar la ciutat, molt agradable, on destacarem el impressionant monestir de Sant Cugat, veritable joia entre les abadies catalanes, amb un claustre maravellós. També és molt interessant recórrer la part del parc de Collserola que toca la vila. Arribeu-vos tot passejant fins el castell de la Torre Negra, gòtic, misteriós, dins un paratge natural preciós. Si voleu dinar fora de la festa us aconsellarem uns restaurants molt bons, com el Casablanca, una fonda del 1850, amb mobles d’època i cuina casolana, o bé la cuidadíssima taula de la Cuina de San Telmo, una marisqueria amb productes frescos. Molt informal, modern i trencador és el Vermell, espai de restauració de l’Hotel Sant Cugat, amb molts menús i opcions per a tots els gustos. Petits camaleons, la música per infants us espera a Sant Cugat!.

Pequeños Camaleones es un festival de música, como los de los mayores, pero pensado para niños y niñas de 3 a 12 años. Los padres y madres también pueden ir. Tiene lugar en Sant Cugat del Vallés, población muy cercana a Barcelona, con fácil acceso a la ciudad condal por ferrocarril y bus. También muy accesible en coche, para todos. Dura dos días, y se puede ir una mañana, una tarde, todo un día o los dos días. Será como un concierto en directo, que tendrá tres escenarios, el principal, que será el Teatro Auditorio, un segundo en el patio de la Escuela de Música, y un tercero en el escenario del Aula Magna. Además de poder escuchar grupos en vivo, también habrá pasacalles y animadores infantiles en todo el espacio. Para comer se puede comprar todo lo que se necesita para hacer un buen almuerzo, o una merienda por la tarde, y os lo podréis comer en las áreas de picnic habilitadas dentro del mismo recinto. Siendo un festival de música familiar hay algunas pequeñas diferencias con los eventos para personas mayores. Por ejemplo el volumen del sonido será el adecuado. No podrán ir niños sin la compañía de un adulto, o dos como máximo, pero no podrán entrar adultos sin niños, aunque pueden entrar muchos niños acompañando a un adulto. Se trata, claro está, de que haya más niños que padres. Los horarios son infantiles para no alterar horas de baño, cenas o idas a dormir. El servicio de avituallamiento estará abierto a toda hora. Los tiempos de concierto serán cortos. Habrá mucha rotación y variedad, para captar la atención y no cansar a los niños. Cada concierto, de media hora máximo de duración, incluirá unas ocho canciones. Podrán escoger horario, escenario y varios tipos de entrada y de abono, a precios no astronómicos. Se han previsto talleres donde enseñar a niños y niñas todo lo relacionado con la música, instrumentos y otros temas del gran mundo de la música. Pinta muy bien, ¿verdad?. Si no desean estar todo el día encerrados en el recinto del concierto, o si han pensado ir sólo unas horas, pueden dedicar el resto del día a visitar la ciudad, muy agradable, donde destacaremos el impresionante monasterio de Sant Cugat, verdadera joya entre las abadías catalanas, con un claustro maravilloso. También es muy interesante recorrer la parte del parque de Collserola que toca la villa. vayan hasta el castillo de la Torre Negra, gótico, misterioso, dentro de un paraje natural precioso. Si desean comer fuera de la fiesta les aconsejaremos unos restaurantes muy buenos, como el Casablanca, una fonda de 1850, con muebles de época y cocina casera, o bien la cuidadísima mesa de la cocina de San Telmo, una marisquería con productos frescos. Muy informal, moderno y rompedor es el Vermell, espacio de restauración del Hotel Sant Cugat, con muchos menús y opciones para todos los gustos. Pequeños camaleones, la música os espera en Sant Cugat.

La Fira de Creixell

La bellíssima vila de Creixell, al bell mig de la maravellosa Costa Daurada de Tarragona, us ofereix una bona proposta per la família i els infants. Serà els dies 11 i 12 d’agost de 2018, i és la 8ª FIRA DE CREIXELL 2018. Parades d’alimentació, artesania, complements, entreteniment, inflables, passejada amb ponis…. Oberta de 18:30 a 24 hores pels carrers del nucli històric de la Vila. A més tindreu animació infantil amb el Pallasso Xiscu i actuacions musicals, tot al parquing de Cal Cabaler. I el diumenge salsa i cercavila amb els Gegants de Creixell. A més el poble te una bona platja i un castell molt maco, carrers estrets i cases de pedra. Les platges de la zona son ideals per una banyada segura, familiar. Platges de sorra fina, on l’aigua arriba mansa, sense força. On pots caminar dins l’aigua sense perill. Aigües calmes, càlides. Arribareu a Creixell fàcilment per l’autopista AP-7, sortida Vendrell, per continuar per la N-340. Aprofiteu un cap de setmana en aquestes terres per gaudir de la platja i per visitar viles tan boniques com ara Altafulla, amb un casc antic renaixentista meravellós, i un gran castell, tot molt escenogràfic. O bé Torredembarra, amb un altre castell fantàstic. Per a dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Teniu el Morros, a Torredembarra, per exemple. Per restaurants us recomanem els del barri mariner de Torredembarra, com ara Can Cues, al carrer Tamarit, 14, Tel: 977 640 573‎, a tocar del mar, prop de l’espai natural dels Muntanyans, un altre indret que no podeu deixar de veure. La costa natural, tal i com era fa 20 segles. O bé al centre del poble Can Gla, al carrer Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324‎. També a Altafulla hi ha bons llocs per menjar, com el Restaurant Acqua, lloc on es fan els sopars populars de la fira. O el Voramar, o Cal Vitali, a tocar del mar, al carrer Pons d’Icard. Tel: 977 65 06 30. També teniu el restaurant El Pozo al carrer del Lleó, 14, tel: 977 65 02 73 ‎, o el clàssic Faristol o el deliciós, i car, Les Bruixes de Burriac, restaurant de l’Hotel Gran Claustre, a la Vila Closa. Per ‎ dormir a Altafulla teniu diversos hotels a tocar de la platja, amb un hotel d’aquells de campanetes, (preu en consonància) al Dalt la Vila: es tracta del maravellós Gran Claustre, d’encant assegurat i preus forts. Els amants de l’acampada teniu per alla algun un bon càmping, sobretot a la desembocadura del riu Gaià. Us tornem a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tenen bona platja, per tant porteu banyador. I si fer la ruta dels castells tarragonins us ha agradat no us perdeu els de Ferran o Tamarit. També a la vora de Creixell, a Berà, hi ha el famós arc romà, i si us agrada l’arqueologia, no deixeu de visitar l’esplèndida vila romana, la vila dels Munts. Amb això us volem proposar una sortida de cap de setmana per aquesta terra beneïda dels deus, a dos passes de la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. Només 60 km separen Creixell de Barcelona per la AP7. Animeu-vos. És tot molt bonic!.

La bellísima villa de Creixell, en medio de la maravillosa Costa Dorada de Tarragona, ofrece una buena propuesta para la familia y los niños. Un fin de semana de feria, y playa. Hay juegos tradicionales, magos, autos, pasacalles, gigantes, artesanía y muchas más cosas. Y, además, Creixell es una villa con un castillo muy bonito, calles estrechas y casas de piedra, pero, además, Creixell tiene una playa, mejor dicho, unas playas fabulosas, ideales para un baño seguro, familiar. Playas de arena fina, donde el agua llega mansa, sin fuerza. Donde puedes caminar dentro del agua sin peligro. Aguas calmas, cálidas. Llegarán a Creixell fácilmente por la autopista AP-7, salida Vendrell, para continuar por la N-340. Aprovechen un fin de semana en estas tierras del sur para disfrutar de la playa y para visitar villas tan hermosas como Altafulla, con un casco antiguo renacentista maravilloso, y un gran castillo, todo muy escenográfico. O bien Torredembarra, con otro castillo fantástico. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tiene el Morros, en Torredembarra, por ejemplo. Para restaurantes les recomendamos los del barrio marinero de Torredembarra, como Can Colas, en la calle Tamarit, 14, Tel: 977 640 573, cerca del espacio natural de los Muntanyans, otro lugar que no puede dejar de ver. La costa natural, tal y como era hace 20 siglos. O bien en el centro del pueblo Can Gla, en la calle Pere Badia, 33, Tel: 977641324. También en Altafulla hay buenos lugares para comer, como el Restaurante Acqua, O el Voramar, o Cal Vitali, junto al mar, en la calle Pons de Icard. Tel: 977 65 06 30. También tienen el restaurante El Pozo en la calle del León, 14, tel: 977 65 02 73, o el clásico Atril o el delicioso, y caro, Las Brujas de Burriac, restaurante del Hotel Gran Claustre, en la Vila Closa. Para dormir en Altafulla tienen varios hoteles cerca de la playa, con un hotel de aquellos de campanillas, (precio en consonancia) Dalt la Vila: se trata del maravilloso Gran Claustre, de encanto asegurado y precios fuertes. Los amantes de la acampada tiene por alla algún un buen camping, sobre todo en la desembocadura del río Gaià. Os volvemos a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tienen buena playa, por lo tanto llevar bañador. Y si hacer la ruta de los castillos tarraconenses les ha gustado no se pierdan los de Ferran o Tamarit. También cerca de Creixell, en Bará, está el famoso arco romano, y si os gusta la arqueología, no dejeis de visitar la espléndida villa romana, la villa de Els Munts. Con ello queremos proponer una salida de fin de semana por esta tierra bendita de los dioses, a dos pasos de la Tarraco Imperial, patrimonio de la humanidad. Sólo 60 km separan Creixell de Barcelona por la AP7. Animaros, ¡es todo muy bonito!.

Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra

El diumenge 27 de maig, a les 6 de la tarda, tindà lloc a Sant Jeroni de la Murtra un concert de musica religiosa dels segles XIX i XX amb obres de Fauré, Mendelssohn, Cererols, Pau Casals i Jean Alain, a càrrec del DEXCOR, sota la direcció de Montserrat Pi, amb Helena Caballero, flauta i Anna Puigmartí, piano. Com aportació al concert, més un pica-pica que us oferiran, demanen la voluntat a partir de 9 €.  Atenció, l’aforament és limitat i no fan reserves. S’obriran les portes del monestir 30 minuts abans del concert. Noteu que l’assistència al Cicle de concerts és una manera de col·laborar amb Sant Jeroni de la Murtra. Tanmateix heu de saber que, per a la propera setmana, el DEXCOR ha programat el mateix concert a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Ja us en donarem noves. El cor DEXCOR és una coral d’exalumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 27 de mayo de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Una volta pel Bages

Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.