La fira de l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Una volta pel Bages

Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

La fira de l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Fira de l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

La Fira de l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Villa Romana de la Dehesa

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Fira de l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Fira del bolet a Badalona

Des del dijous dia 13 fins al dissabte 15 de novembre de 2014 la ciutat de Badalona celebrarà a la plaça de la Plana la seva primera Fira del Bolet, organitzada per l’Ajuntament, amb el patrocini de Fruites i Verdures Miguel Cuevas. Es tracta d’una mostra on el públic podrà comprar varietats de bolets frescos, deshidratats i en conserva. També hi haurà demostracions i exposicions com ara “Els fongs: bolets i floridures” o una ”Exposició micològica de bolets”. Coincidint amb la celebració de la Fira del Bolet, durant tota la setmana diversos restaurants de la ciutat oferiran als seus establiments plats de degustació amb el bolet com a protagonista. A la Fira també es faran demostracions de cuina, degustacions i tast de bolets. A més, de dijous a dissabte, hi haurà parades relacionades amb el món del bolet i la tardor que oferiran diverses activitats com els tallers de pasta fresca de bolets o de manualitats per a nens i adults. Així ell divendres, dia 14, i el dissabte, dia 15, hi haurà un taller de manualitats per a nens i nenes i un altre de fotografia. Ambdós dies, a partir de les 13 hores, es podrà assistir a la presentació i degustació de la cervesa Boletus, i a partir de les 17 hores hi haurà diverses demostracions sobre com netejar i conservar els bolets o veure com es fan els cistells de bolets. Divendres, a les 19 hores, es presentarà el llibre de Ramon Pasqual Guia dels bolets dels Països Catalans. Dissabte dia 15, a partir de les 17 hores, hi haurà també una mostra de ganivets forjats i a les 19 hores la conferència “El fascinant món dels bolets”, a càrrec de la biòloga Helena Fusté. Poques vegades podem assistir en directe al naixement d’una nova fira, i menys encara una fira que comtempla, ja des de la seva primera edició, un espai pels infants. Veniu a Badalona, hi aprofiteu per visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre, a tocar dels carrers guarnits. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona o el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i baixeu cap a mar. Estarà difícil aparcar, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny del centre, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir dels badius florits, i del Mar!.

Pocas veces podemos asistir en directo al nacimiento de una nueva feria, y menos aún de una feria que contempla, ya desde su primera edición, un espacio para los niños. Pero justamente esto es lo que pueden hacer si vienen hasta Badalona para disfrutar de la novísima “Feria de la seta” Suena muy bien, ¿verdad?. Aunque os sonará mejor si os decimos que este nuevo evento tendrá lugar en un espacio magnífico, de los que invitan a pasear: la maravillosa nueva plaza de Pompeu Fabra, final de la línea 2 del metro. Qué alegría poder curiosear las paradas en un lugar tan bonito como este. Encontraréis todo tipo de productos gastronómicos referidos a las setas, y numerosas actividades. Y si aún os quedan ganas de hacer más cosas con los niños, debeis saber que Badalona, ​​a pesar de estar cerca de Barcelona, ​​tiene muchas cosas para hacer con los crios. Paseen por la playa, acercaos al parque de Can Solei, un gran parque romántico metropolitano, con un lago. También os recomendamos efusivamente una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte, podeis intentar ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. A Badalona se puede llegar muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Buen aparcamiento. O bien en el tren de la línea C1. O en bus B-25 desde la plaza Urquinaona. O en el metro de la línea 2, la lila, hasta la última parada: Pompeu Fabra. Si os gustó la feria, o la Rambla, y os queréis quedar a comer, podeis hacer picnic en el mismo parque de Can Solei, o comer en uno de los buenos restaurantes de la ciudad. Recomendamos Can Frai, un lugar gourmet, cerca de la Rambla, o una buenísima pizzería, Caño 14, no lejos del mar. Caolila, tampoco queda lejos. Un local moderno. O bien La Sargantana es una propuesta diferente. Para unas tapas muy buenas: La bota de Aragón. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción, Miranapoli es una pizzería familiar. El horno Bertran, una panadería de la calle comercial, tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero Badalona tiene buenos lugares donde hacerlo: por ejemplo el Hotel Miramar, un hotel coqueto, en la misma Rambla de mar, o bien un Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú diario. Buena feria en Badalona.

La Font de les Coves al Lluçanès

Avui us proposem una sortida familiar a una zona molt desconeguda de Catalunya, però molt bonica, per descobrir tota una comarca natural: el Lluçanés, però també un bon lloc per fer pícnic, y una bona barbacoa de carn o calçotada, sota el sostre d’una bauma, una gran cornisa de pedra que us donarà un sentit troglodític, y divertirà d’allò més la canalla, sorprenent els amics. Aquesta àrea recreativa, anomenada de la Font de les Coves pertany a la Generalitat, que fa poc temps en va millorar els serveis, aplanant i endreçant l’accés des de la carretera, fent les escales de fusta que permeten baixar als diferents nivells on hi ha les taules, i substituint les tanques de fusta. També, l’any 2010, es van canviar les pròpies taules de fusta i es van construir unes noves barbacoes, d’obra, obrint una franja de protecció contra incendis de 25 metres al voltant de tota l’àrea recreativa. Al mateix temps es va portar aigua des de Prats mitjançant un kilòmetre de canonada, fet que assegura l’existència permanentment d’aigua potable a l’àrea de pícnic sigui quina sigui l’època de l’any. Aquesta meravella de l’esbarjo familiar la trobareu sortint de Prats de Lluçanès per la carretera C-62 sentit cap a Gironella. Tot passat el camp de fútbol de la població de Prats, a uns 500 mts, arrenca a mà dreta una pista forestal ampla, fàcil, de terra però en bones condicions que us porta a un aparcament en uns 100 mts. Hi ha un poste amb un indicador molt petit, el típic indicador de les masies i camins de la zona, impossible de veure des del cotxe, i menys de llegir-lo. Des de l’aparcament heu de baixar per un camí gran, que s’enfonsa en la pared de roca, en mig d’una vegetació ombrívola, que no hauríeu mai sospitat que existís des de la carretera. L’indret és humid, misteriós, molt encisador, com un conte de bruixes. Hi ha una gran balma que ressegueix un munt de metres, creant espais dins i fora la cova, com una mena de feixes i terrasses superposades on hi ha distribuides les taules i les barbacoes. No hi ha molt d’espai per còrrer, però si per fer l’indi, i un camp de futbol, petit. El lloc està ben indicat des de la zona d’aparcament perquè queda ensotada i amagada, però està molt a tocar. Us aconsellem vivament una visita a aquesta comarca natural, i al poble mateix de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta d’aquesta zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar, si no voleu fer pícnic, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, a la salida de Prats, teneis una zona de pícnic muy bonita y atípica, metida en el fondo de una cueva natural, con buén aparcamiento, mesas, barbacoas, agua potable y mucho sitio para jugar y correr. Y la zona también és muy bonita. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer, si no vais a utilizar las barbacoas o el pícnic, os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

Fires a l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Los organos de Montoro

Si hi ha una zona desconeguda, despoblada, oblidada i perduda a Espanya, aquesta és, sense cap mena de dubte, la zona on estan situats els órganos de Montoro. Muntanya agreste, kilòmetres i kilòmetres de no res, cap poble, cap signe de vida humana. Només la carretera, que passat Ejulve, el poble dels saborosos pernils, serpenteja, puja i baixa, en la més absoluta soletat i desolació, fins arribar a Villarluengo, que és com dir, a la fi del món conegut. Terres dures, duríssimes, del Maestrat de Terol. I doncs, per quina raó us proposem una visita a aquest apartat racó?. Perquè tota la terra del naixement i curs alt del riu Guadalope és d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, maravelloses coves de cristall, el inaudit parc paleontológico de Galve, el naixement del riu Pitarque, Pitarque mateix o Villarluengo… I, en mig de tot, aquesta curiositat geològica, un punt curiós a peu de carretera. Els órganos de Montoro de Mezquita. Pareu-vos al mateix voral per admirar-los. Totèmics, com un ganivet de serra, alçant-se damunt el Guadalope que passa al seu peu. No són res. No tenen res més. Però si passeu per allà, si voleu visitar el Maestrat de Terol, penseu a incloure’ls en la vostra ruta. En acabar continueu cap a Pitarque, la joia amagada, a veure el poblet encantador i el riu que neix entre penyasegats. Continueu fins Villarluengo per veure com s’arremolina sobre la roca que el sustenta. Seguiu cap a Cantavieja, preciosa vila medieval. I, perquè no, Aliaga, o Galve, o els altres poblets d’aquesta terra oblidada dels deus i dels homes. I per dormir per aquests llocs a Molinos, per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny dels “Organos”, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Un destí que us agradarà!.

Si hay una zona desconocida, despoblada, olvidada y perdida en España, ésta es, sin lugar a dudas, la zona donde están situados los órganos de Montoro. Montaña agreste, kilómetros y kilómetros de nada, ningún pueblo, ningún signo de vida humana. Sólo la carretera, que pasado Ejulve, el pueblo de los sabrosos jamones, serpentea, sube y baja, en la más absoluta soledad y desolación, hasta llegar a Villarluengo, que es como decir, a la fin del mundo conocido. Tierras duras, durísimas, del Maestrazgo de Teruel. Y pues, ¿por qué razón os proponemos una visita a este apartado rincón?. Porque toda la tierra del nacimiento y curso alto del río Guadalope es de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, maravillosas cuevas de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, el nacimiento del río Pitarque, Pitarque mismo o Villarluengo … Y, en medio de todo, esta curiosidad geológica, un punto curioso a pie de carretera. Los organos de Montoro de Mezquita. Paren en el mismo arcén para admirarlos. Totémicos, como un cuchillo de sierra, alzándose sobre el Guadalope que pasa a su pie. No son nada. No tienen nada más. Pero si pasáis por allí, si queréis visitar el Maestrazgo de Teruel, pensad en incluirlos en su ruta. Al terminar continúen hacia Pitarque, la joya escondida, a ver el pueblecito encantador y el río que nace entre acantilados. Continúen hasta Villarluengo para ver cómo se arremolina sobre la roca que lo sustenta. Sigan hacia Cantavieja, preciosa villa medieval. Y, porqué no, Aliaga, o Galve, o los otros pueblos de esta tierra olvidada de los dioses y los hombres. Y para dormir por estos lugares en Molinos, por ejemplo, tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de los “Organos”, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. ¡Un destino que os gustará!.

Zugarramurdi

Zugarramurdi és un nom mític, que correspon a un petit poblet del vall de Baztan, ja tocant més a França que a Espanya, a dalt de tot del pirineu de Navarra. Un lloc màgic, tel·lúric, potent i poderós. Un poble que ha passat a la història per un drama històric brutal, dantesc: les bruixes. I ara se’n aprofita. El que fou ignorància i desgràcia fa uns segles, és ara una font d’ingresos vital per aquesta diminuta, rural i oblidada comunitat de pagesos i ramaders. Aquí podreu visitar les impressionants coves de Zugarramurdi, a 500 mts. del casc urbà. Unes coves maravelloses, grans, divertides, ideals pels infants. Unes coves pintoresques, amb diverses cavitats laberíntiques que faran les delícies dels vostres infants. Amb un riuet saltarí que les travessa, un parc encantat que les envolta i un paisatge increible, esotèric i fascinant. No ens estranyen gens que aquestes contrades, aquesta cavitat capriciosa, siguin l’escenari de contes de bruixeries i aquelarres. És un decorat perfecte, natural, preparat, el millor possible. Aquí invocaven, diuen, homes i sobretot dones d’aquesta vila, el gran cabró, el diable, i feien orgies i aquelarres. Vint foren cremades, altres tantes tancades de per vida, el poble castigat severament. Avui dia podeu arribar-vos-hi per veure l’escenari del drama rural, de l’apoteosi de la paranoia d’uns i altres. Incultura que és bellesa, morbo, tot i els anys que han passat. El lloc, les coves, i el propi poblet, us ho assegurem, s’ho mereixen. Trobareu Zugarramurdi si pujeu el Vall del Baztan des d’Elizondo, la seva capital, cap a Dantxarinea, a la ratlla de França, per la N-121. Podeu desviar-vos abans per la NA-4402, cap a Urdax, una bonica localitat on també hi ha unes coves interessants, sense bruixes, i un antic monestir. D’Urdax un camí rural porta a Zugarramurdi. També podeu continuar fins el pas fronterer de Dantxarinea i agafar allà la NA-4401, directa al poble. També hi ha un camí rural que conecta, en uns 4kms, amb la vila francesa de Sare. Zugarramurdi volcada al turisme, amb les coves, un museu de la bruixeria, bons aparcaments i serveis, i bons llocs per menjar. Això sí, turístics, molt turístics, de petacada, amb menú senzill i tralirot, o bé carots, de preus i prestacions elevats. Nosaltres ho vàrem fer al Kattalin, un restaurant que no passarà a la història gourmet. Carrer Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o el 948599146. Ambient afrancesat, menú correcte, tracte limitat, sense més. Però en vàrem veure d’altres que podeu probar, a veure si hi ha més sort. Ens va semblar millor, però molt més car, l’Altzatenea  la Basaburua Kalea, 3. Tel: 948599187. No vàrem dormir al poble, però hi ha hostalets i cases rurals magnífics. Encara que no us agradin ni les coves ni les bruixes, arribeu-vos a Zugarramurdi. El paisatge, les casones navarres, blasonades, rècies i potents s’ho valen. Podeu complementar la ruta amb una anada a terres de França, a veure el bonic poblet d’Ainhoa, la vila de Sare, o a pujar a la muntanya de la Rhune en el bonic trenet cremallera. O bé descobrir les maravelles del Baztan, amb el senyoriu de Bertiz, parc natural fantàstic, i els pobles encantadors. Ja us hem parlat de la veïna localitat d’Urdax. Si aneu per Navarra no deixeu passar Zugarramurdi, el poble de les bruixes, quina por!.

Zugarramurdi es un nombre mítico, que corresponde a un pequeño pueblo del valle de Baztan, ya tocando más a Francia que a España, en lo alto del pirineo de Navarra. Un lugar mágico, telúrico, potente y poderoso. Un pueblo que ha pasado a la historia por un drama histórico brutal, dantesco: las brujas. Y ahora se aprovecha de ello. Lo que fue ignorancia y desgracia hace unos siglos, es ahora una fuente de ingresos vital para esta diminuta, rural y olvidada comunidad de agricultores y ganaderos. Aquí podrá visitar las impresionantes cuevas de Zugarramurdi, a 500 mts. del casco urbano. Unas cuevas maravillosas, grandes, divertidas, ideales para los niños. Unas cuevas pintorescas, con varias cavidades laberínticas que harán las delicias de sus niños. Con un riachuelo saltarín que las atraviesa, un parque encantado que las rodea y un paisaje increíble, esotérico y fascinante. No nos extrañan nada que estas tierras, esta cavidad caprichosa, sean el escenario de cuentos de brujerías y aquelarres. Es un decorado perfecto, natural, preparado, lo mejor posible. Aquí invocaban, dicen, hombres y sobre todo mujeres de esta villa, el gran cabrón, el diablo, y hacían orgías y aquelarres. Veinte fueron quemadas, otras tantas cerradas de por vida, el pueblo castigado severamente. Hoy en día se puede llegar a ella para ver el escenario del drama rural, de la apoteosis de la paranoia de unos y otros. Incultura que es belleza, morbo, a pesar de los años que han pasado. El lugar, las cuevas, y el propio pueblo, os lo aseguramos, se lo merecen. Encontrarán Zugarramurdi si suben el Valle del Baztan desde Elizondo, su capital, hacia Dantxarinea, en la raya de Francia, por la N-121. Pueden desviarse antes por la NA-4402, hacia Urdax, una bonita localidad donde también hay unas cuevas interesantes, sin brujas, y un antiguo monasterio. De Urdax un camino rural lleva a Zugarramurdi. También puede continuar hasta el paso fronterizo de Dantxarinea y coger allí la NA-4401, directa al pueblo. También hay un camino rural que conecta, en unos 4kms, con la villa francesa de Sare. Zugarramurdi a dado un vuelco al turismo, con las cuevas, un museo de la brujería, buenos aparcamientos y servicios, y buenos lugares para comer. Eso sí, turísticos, muy turísticos, con menú sencillo y tronado, o bien lugares caros, de precios y prestaciones elevados. Nosotros comimos en Kattalin, un restaurante que no pasará a la historia gourmet. Calle Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o 948599146. Ambiente afrancesado, menú correcto, trato limitado, sin más. Pero vimos otros que se pueden probar, a ver si hay más suerte. Nos pareció mejor, pero mucho más caro, el Altzatenea la Basaburua Kalea, 3. Tel.: 948599187. No dormimos en el pueblo, pero hay hostales y casas rurales magníficas. Aunque no os gusten ni las cuevas ni las brujas, debeis de ir a Zugarramurdi. El paisaje, las casonas navarras, blasonadas, recias y potentes valen la pena. Se puede complementar la visita con una ida a tierras de Francia, a ver el bonito pueblo de Ainhoa, la villa de Sare, o subir a la montaña de la Rhune en el bonito tren cremallera. O bien descubrir las maravillas del Baztan, con el señorío de Bertiz, parque natural fantástico, y los pueblos encantadores. Ya os hemos hablado de la vecina localidad de Urdax. Si vais por Navarra no dejéis pasar Zugarramurdi, el pueblo de las brujas.

Mojácar

Mojàcar, a la costa d’Almeria, és quelcom diferent. No estem acostumats a aquesta mena de pobles i paisatges que semblen importats de l’Àfrica per a nosaltres. És una destinació d’estiu, per banyar-se a les maravelloses platges d’aquest municipi beneït pel deu del Sol. Però és una destinació només per a valents, perquè a Mojàcar hi fa molta, molta, molta calor. També pot ser una destinació de primavera, quan a les rambles pedregoses verdegen i floreixen els baladres, i poca cosa més. O d’hivern, per passar una mica de caloreta quan a Barcelona fa un fred que pela. Mojàcar aixeca les seves cases cúbiques, blanques, dalt d’un turó. Te un casc antic bonic, de carrers estrets, àrabs, amb túnels. La llàstima és que s’ha edificat molt, i malament, i el casc antic s’ha envoltat de construccions que volien imitar, matuserament i horrible, l’arquitectura popular de fang i calç. I el resultat son anodins i lletjos complexes de pisos i apartaments, blancs i cúbics, però fatals. De tota manera això us permetrà jugar a cercar l’autèntic Mojàcar. Les platges són a banda, són una altra cosa, són magnífiques, fabuloses i netíssimes. D’un aigua violeta, d’un color indefinidament lila, com marcià. Platges i aigües per a tots els gustos. Penseu que la costa de Mojàcar te 17 Kms. de platges i cales, que està ben aviat dit. Algunes explotades, d’altres verges, sense edificacions. Totes sense cap arbre. Roca nua i mar. Roques blanques, muntanyes i turons blancs, pelats, amb quatre matolls, que cauen en un mar blau violat. Cales de sorres fines, de còdols, de pedra blanca, o negra, amb alguna palmera perduda. Un paisatge surrealista. Extraterrestre. Sol, calor i mar. Inaudit. Com un Cap de Creus a lo bèstia. I quan més al sur millor. Aneu fins el parc nacional de cabo de Gata, a Las Negras, o els Escullos, ja ens explicareu l’experiència!. Arribar a Mojàcar no te pèrdua possible. Preneu la AP7 i avall, cap a València, Múrcia i Lorca, i agafeu el brancall que va cap a Almeria, (no el de Granada). Autopista i autovia gratuïta a partir d’Alacant. Uns 700 kms. per arrodonir. Trobareu molt allotjament a la costa, a Mojàcar i als pobles del voltant, com Garrucha, Vera o Cuevas. Però ens agraden més els hotelets i fondes del poble antic, al turó. Com el mític Mamabel’s, del carrer d’Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelet amb encant i cuina de mercat. Bon menjar també al Pulcinella, a la Plaza Nueva del poble antic, ambient i carta italians. Tel: 950.47.84.01. A tocar de mar també hi ha llocs que es salven, com el Casablanca, al passeig marítim 383, tel: 950.47.24.74. Cuina sorpresiva. A la zona de platja també hi ha bons hotels. Ens va agradar molt El Puntazo, d’aire mediterrani arabitzant, molt d’acord amb la zona i els paratges.

Mojácar, en la costa de Almería, es algo diferente. No estamos acostumbrados a este tipo de pueblos y paisajes que parecen importados de África para nosotros. Es un destino de verano, para bañarse en las maravillosas playas de este municipio bendecido por el sol. Pero es un destino sólo para valientes, porque en Mojácar hace mucha, mucha, mucho calor. También puede ser un destino de primavera, cuando en las ramblas pedregosas verdean y florecen las adelfas, y poco más. O de invierno, para pasar un poco de calorcito cuando en Barcelona hace un frío que pela. Mojácar levanta sus casas cúbicas, blancas, sobre una colina. Tiene un casco antiguo precioso, de calles estrechas, árabes, con túneles. La lástima es que se ha edificado mucho, y mal, y el casco antiguo se ha rodeado de construcciones que querían imitar, de forma horrible, la arquitectura popular de barro y cal. Y el resultado son anodinos y feos complejos de pisos y apartamentos, blancos y cúbicos, pero fatales. De todas formas esto les permitirá jugar a buscar el auténtico Mojácar. Las playas son aparte, son otra cosa, son magníficas, fabulosas y limpísimas. De un agua violeta, de un color indefinidamente liláceo, como marciano. Playas y aguas para todos los gustos. Pensad que la costa de Mojácar tiene 17 kms. de playas y calas, que está pronto dicho. Algunas explotadas, otras vírgenes, sin edificaciones. Todas sin ningún árbol. Roca desnuda y mar. Rocas blancas, montañas y colinas blancos, pelados, con cuatro matorrales, que caen en un mar azul violado. Calas de arenas finas, de guijarros, de piedra blanca, o negra, con alguna palmera perdida. Un paisaje surrealista. Extraterrestre. Sol, calor y mar. Inaudito. Como un Cabo de Creus a lo bestia. Y cuando más al sur más marciano. Vayan hasta el parque nacional de Cabo de Gata, hasta Las Negras, o los Escullos, ¡ya nos contaréis la experiencia!. Llegar a Mojácar no tiene pérdida posible. Tomad la AP7 y siempre hacia abajo, hacia Valencia, Murcia y Lorca, y pasado Lorca coged el ramal que va hacia Almería, (no el de Granada). Autopista y autovía gratuita a partir de Alicante. Unos 700 kms. para redondear. Encontrarán muy alojamiento en la costa, en Mojácar y en los pueblos de alrededor, como Garrucha, Vera o Cuevas. Pero nos gustan más los hotelitos y fondas del pueblo antiguo, en la colina. Como el mítico Mamabel s, de la calle de Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelito con encanto y cocina de mercado. Buena comida también al Pulcinella, en la Plaza Nueva del pueblo antiguo, ambiente y carta italianos. Tel.: 950.47.84.01. Junto a mar también hay lugares que se salvan, como el Casablanca, en el paseo marítimo 383, tel: 950.47.24.74. Cocina sorpresiva. En la zona de playa también hay buenos hoteles. Nos gustó mucho El Puntazo, de aire mediterráneo arabizante, muy acorde con la zona y los parajes.

Grutes de Cristall

Molinos és un bonic poblet que trobareu si aneu de Barcelona a Terol per la carretera nacional 420. Està a uns 40 kms. d’Alcanyís, passat Calanda i Alcorisa. Un kilòmetre més enllà d’aquesta darrera localitat surt la desviació cap a Berge i Molinos. A poca distància del poble, per una molt ben acondicionada carretera, arribareu fins les grutes de cristall, unes coves kàrstiques, petites, però bellíssimes, com un petir joier. Tenen la particularitat de ser d’un carbonat càlcic blanc, puríssim, lluent com el vidre. També d’estar vives, amb les estalacmites i estalactites gotejant encara. No son gaire llarges, ni gaire profundes, però si molt, i molt, espectaculars, sobretot el pou helicoidal que passa de les sales superiors a la de sota. Obertes tot el dia, en horari partit de matí i tarda, us les recomanem vivament en el decurs d’una sortida familiar a Terol. Servei de bar a l’entrada, i bon aparcament. Podeu parar-vos-hi en el transcurs d’una sortida a Terol per veure dinosaures, disfrutar de l’entorn natural únic o per admirar el seu mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrat o en una ronda pel Baix Aragó. Molt properes al Matarranya. Molinos poble també mereix una detinguda ronda. Una església gòtica interessant, un museu que complementa la visió de la cova, uns carrers i places molt bonics, i una sorprenent gorja, al mig del poble, que us deixarà segur bocabadats. Podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. També un alberg i dos o tres cases rurals molt boniques. Referències a la web del poble. Podeu dinar a l’Hostal, bon menú, o anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran i us mimaran els seus propietaris, mentre aguantin el ritme. Dinars a la carta, personalitzats, a tota hora, en un ambient distés i amigable. Una descoberta. Molt senzill, molt rústic, però molt agradable. Taules a la plaça, arran de font, o dins, fresquetes. Amanides, racions, tapes. Menjar casolà, de primera mà. Us el recomanem de tot cor. Bon aparcament públic municipal, al centre de la vila. Molinos us encantarà!

Molinos es un bonito pueblo que encontraréis si vais de Barcelona hasta Teruel por la carretera nacional 420. Está a unos 40 kms. de Alcañiz, pasado Calanda y Alcorisa. Un kilómetro más allá de esta última localidad sale la desviación hacia Berge y Molinos. A poca distancia del pueblo, por una muy bien acondicionada carretera, llegaréis hasta las grutas de cristal, unas cuevas kársticas, pequeñas, pero bellísimas. Tienen la particularidad de ser de un carbonato cálcico blanco, purísimo, reluciente como el cristal. También de estar vivas, con las estalacmitas y estalactitas goteando todavía. No son muy largas, ni muy profundas, pero si muy espectaculares, sobre todo el pozo helicoidal que pasa de las salas superiores a las de abajo. Abiertas todo el día, en horario partido de mañana y tarde, os las recomendamos vivamente. Servicio de bar y aparcamiento en la misma cueva. Podeis ir en el transcurso de una salida familiar en Teruel, para ver dinosaurios, disfrutar del entorno natural único o para admirar su mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrazgo o en una ronda por Bajo Aragón. Muy cercanas al Matarraña. Molinos pueblo también merece una detenida ronda. Una iglesia gótica interesante, un museo que complementa la visión de la cueva, unas calles y plazas muy bonitos, y una sorprendente garganta, en medio del pueblo, que os dejará seguro boquiabiertos. Pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. También hay un albergue y dos o tres casas rurales muy bonitas. Referencias en la web del pueblo. Pueden comer en el Hostal, buen menú, o ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán y les mimaran sus propietarios, mientras aguanten el ritmo. Comidas a la carta, personalizadas, en todo momento, en un ambiente distendido y amigable. Un descubrimiento. Muy sencillo, muy rústico, pero muy agradable. Hay mesas en la plaza, junto a la fuente, o dentro, fresquitas. Ensaladas, raciones, tapas. Comida casera, de primera mano. Os lo recomendamos de todo corazón. Buen aparcamiento público municipal, en el centro de la villa.

Chinchilla de Montearagón

Chinchilla de Montearagón és una vila manxega, penjada dalt d’una cornisa rocosa, damunt de l’autovia que va de València a Albacete. De lluny destaca. Destaca la vila i els seu poderós castell. Els automovilistes, els turistes, ebris de velocitat, pasen sense deturar-se pel peu de Chinchilla. Un error greu. Perquè aquest poble te un dels casc antics medievals més bonics de tota la Manxa. Si aneu de Barcelona a Andalucia per València i Albacete. O de València a Madrid, o feu un recorregut turístic per la Manxa, idea molt lloable, no dubteu a parar. Chinchilla te un castell, ja ho hem dit, ja el veureu, potent i dominant. No es visitable però és bonica la seva estampa. També te restes de la seva muralla, amb les seves portes. Dins els carrers, de cases de pedra, i d’altres més humils, emblanquinades, trobareu palaus amb escuts, esglèsies i convents, a mig camí entre Castella i el llevant mediterrani, entre la Manxa i Andalucia. És difícil catalogar l’aire d’aquest poble àrab, meridional, obert i lluminós. Cal recòrrer lenta i plàcidament els carrers i carrerons empedrats i estrets, costeruts, fins arribar a la genial plaça major, la plaça de la Manxa. Allà veureu la façana noble del seu ajuntament, (a la foto), i podreu tafanejar la curiosa cerámica y artesanía de la zona. Camí del castell, en el turó, com si d’un oasi magrebí es tractés, veureu les cases cova, blanques de cal, al barri anomenat del Hondón. Abans residència de gent pobre, avui les podeu llogar com si fos un apartament. I, amb sort, al costat, a la cova veïna veureu treballar el fang a un ceramista artesà. Arribar a Chinchilla és molt fàcil. Us la trobareu si aneu per la A-31 cap a Madrid, València o Alacant, a només 13 kms. d’Albacete. Si pareu a dinar allà, us recomanem el restaurant El Rincón Manchego, cuina regional. O el Dalia, un bar i restaurant amb sabors manxecs. Per dormir, és fàcil, a Albacete teniu un piló d’hotels de tota mena. Chinchilla, la bella desconeguda.

Chinchilla de Montearagón es una villa manchega, colgada arriba de un alcor rocoso, justo encima de la autovía que va de Valencia a Albacete. De lejos destaca. Destaca la villa y su poderoso castillo. Los automovilistas, los turistas, ebrios de velocidad, pasan sin detenerse por el pie del cerro de Chinchilla. Un error grave. Porque este pueblo tiene uno de los cascos antiguos medievales más bonitos de toda la Mancha. Si vais de Barcelona a Andalucía por Valencia y Albacete. O de Valencia hasta Madrid, o haceis un recorrido turístico por la Mancha, idea muy loable, no dudeis en parar. Chinchilla tiene un castillo, ya lo hemos dicho, ya lo veréis, potente y dominante. No es visitable pero es bonita su estampa. También tiene restos de su muralla, con sus puertas. Dentro, las calles, con casas de piedra, y otras más humildes, encaladas. Encontrarán también palacios con escudos, iglesias y conventos, a medio camino entre Castilla y el levante mediterráneo, entre la Mancha y Andalucía. Es difícil catalogar el aire de este pueblo árabe, meridional, abierto y luminoso. Hay que recorrer lenta y plácidamente las calles y callejuelas empedradas y estrechas, empinadas, hasta llegar a la genial plaza mayor, la plaza de la Mancha. Allí veréis la fachada noble de su ayuntamiento, (en la foto), y podrán curiosear la curiosa cerámica y artesanía de la zona. Camino del castillo, en el cerro, como si de un oasis magrebí se tratara, verán las casas cueva, blancas de cal, en el barrio llamado del Hondón. Si antes fué residencia de gente pobre, hoy se pueden alquilar como si fueran un apartamento. Y, con suerte, al lado, en la cueva vecina veréis trabajar el barro a un ceramista artesano. Llegaros hasta Chinchilla. És muy fácil. Os la encontraréis si vais por la A-31 hacia Madrid, Valencia o Alicante, a sólo 13 kms. de Albacete. Si parais a comer allí, 0s recomendamos el restaurante El Rincón Manchego, cocina regional. O el Dalia, un bar y restaurante con sabores manchegos. Para dormir, es fácil, en Albacete tienen un montón de hoteles de todo tipo.